La guerra civil - cossetania.com · 2013. 7. 23. · ritat de les penes. Però hem constatat que a...
22
Transcript of La guerra civil - cossetania.com · 2013. 7. 23. · ritat de les penes. Però hem constatat que a...
• Col·lecció El Tinter - 64 •
Albert Manent
La guerra civili la repressió
del 1939 a 62 poblesdel Camp de Tarragona
Primera edició: abril del 2006
© Albert Manent© Cossetània Edicions
Edita: Cossetània Edicions C. de la Violeta, 6 • 43800 Valls
Tel. 977 60 25 91Fax 977 61 43 57
Disseny i composició: Imatge-9, SL
Fotografia de la coberta: Enterrament, a Torredembarra,de Batista Roig Montull, l’any 1936 (Foto Chinchilla)
Impressió: Romanyà-Valls, SA
ISBN: 84-9791-068-0
Dipòsit legal: B-5074-2006
Amb la col·laboració de:
Índex
Pròleg ................................................................................................................... 7
Aiguamúrcia ....................................................................................................... 15
L’Albiol ............................................................................................................... 21
L’Aleixar ............................................................................................................. 24
Alforja ............................................................................................................... 38
Alió ..................................................................................................................... 45
Almoster ............................................................................................................ 48
Altafulla ............................................................................................................ 51
Arbolí ................................................................................................................. 55
L’Argentera ........................................................................................................ 58
Les Borges del Camp ......................................................................................... 59
Botarell ............................................................................................................. 64
Bràfi m ................................................................................................................. 66
Cabra del Camp ................................................................................................. 71
Capafonts ........................................................................................................... 74
Castellvell del Camp ........................................................................................ 77
El Catllar .......................................................................................................... 80
4
Albert Manent •
Colldejou .......................................................................................................... 85
Creixell .............................................................................................................. 88
Duesaigües ......................................................................................................... 91
La Febró .............................................................................................................. 93
Figuerola ............................................................................................................ 95
Els Garidells ..................................................................................................... 98
La Masó ............................................................................................................ 100
Maspujols ......................................................................................................... 103
El milà .............................................................................................................. 105
Montbrió del Camp ........................................................................................ 107
Montferri ........................................................................................................ 112
Mont-ral .......................................................................................................... 114
Mont-roig del Camp ....................................................................................... 116
El Morell ......................................................................................................... 124
La Mussara ....................................................................................................... 131
La Nou de Gaià ................................................................................................ 134
Nulles ............................................................................................................... 137
Els Pallaresos .................................................................................................. 141
Perafort/Puigdelfí .......................................................................................... 144
La Pobla de Mafumet ...................................................................................... 148
La Pobla de Montornès .................................................................................. 152
El Pont d’Armentera ...................................................................................... 156
Prades ............................................................................................................... 160
Pratdip .............................................................................................................. 164
Puigpelat .......................................................................................................... 167
Querol .............................................................................................................. 171
5
• Índex
Renau ................................................................................................................ 174
La Riba .............................................................................................................. 176
La Riera de Gaià .............................................................................................. 179
Riudecanyes ..................................................................................................... 182
Riudecols/Les Irles ......................................................................................... 185
Roda de Berà .................................................................................................... 190
Rodonyà ........................................................................................................... 195
El Rourell ....................................................................................................... 198
Salomó .............................................................................................................. 200
La Secuita ......................................................................................................... 204
Torredembarra ................................................................................................ 209
Vallmoll ........................................................................................................... 216
Vandellòs ......................................................................................................... 220
Vespella de Gaià .............................................................................................. 227
Vilabella .......................................................................................................... 228
Vilallonga del Camp ...................................................................................... 232
Vilanova d’Escornalbou ................................................................................. 238
Vilaplana .......................................................................................................... 242
Vila-rodona ..................................................................................................... 246
Vinyols i els Arcs ............................................................................................ 252
7
• La guerra civil i la repressió del 1939 a 62 pobles del Camp de Tarragona
Pròleg
Durant molts anys la guerra civil era un tabú en moltes famílies. Els fills desconeixien que l’avi, el pare o l’oncle havien fet la guerra o que havien estat perseguits per un o l’altre dels bàndols enfrontats. I avui alguns en-cara tenen por d’aquella època tràgica i no volen que llur nom es publiqui entre els que he entrevistat.
Tant els republicans com els franquistes van plantejar la lluita fratricida com un combat a mort entre bons i dolents. Per això era tan difícil alinear-se amb la tercera via durant la guerra, la de la pau civil, per exemple, que preconitzava una entesa. Per aquesta divisió entre bons i dolents a totes dues zones hi va haver terror i els vencedors van imposar la llei implacable-ment a través de tribunals militars i no civils.
L’alçament militar del 19 de juliol del 1936 va desencadenar una au-tèntica revolució a la zona republicana on van predominar, sobretot a Catalunya i al País Valencià, els anarquistes que mataven gent pel sol fet d’ésser de dreta, carlins, de la Lliga, de la CEDA, capellans o simples ca-tòlics i s’acarnissaren en el patrimoni de l’Església i així a Catalunya van ésser molt pocs els edificis parroquials que no foren incendiats o buidats de retaules, imatges i objectes de culte, que sovint eren cremats a la plaça.
Cal subratllar que especialment la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) i el Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM) van adoptar una posició no sols anticlerical, sinó antireligiosa. Així, l’editorial de Solidaridad Obrera, òrgan de la Confederación Nacional del Trabajo (CNT), el 15 d’agost del 1936 escrivia: “La iglesia ha de desaparecer para siempre […]. No existen covachuelas católicas. Las antorchas del pueblo las han pulverizado […].Los obispos y cardenales han de ser fusilados.”
Un comitè revolucionari va néixer amb urgència en cada poble i es va fer l’amo de la situació. La majoria dels membres anaven armats i desban-caren l’ajuntament com a poder o simplement el substituïren. En gran part els comitès eren moderats i procuraven que no hi hagués víctimes mortals entre la gent del poble, però alguns es destacaren com a sanguinaris. Re-corrien la comarca cercant gent de dreta o d’arrel catòlica per assassinar-los i també exigien als comitès locals que cremessin els altars i els objectes re-ligiosos de la parròquia, altrament ells, forasters, incendiarien tot l’edifici.
8
Albert Manent •
Per aquesta pressió s’explica que fos destruït el patrimoni artístic (i de vegades documental) de les esglésies del Camp de Tarragona en un noranta per cent.1
També hi va haver comitès locals que van fer un pregó perquè la gent lliurés tots els objectes religiosos privats que tenien per tal que fossin des-truïts. Com a més sanguinaris i que coaccionaven els pobles es destaca-ren els comitès de Reus, Salomó, Valls o Vila-rodona i els grups armats de Tarragona. Quan s’enduien algú i el comitè local no volia lliurar-lo, de ve-gades s’enfrontaven pistola en mà amb els comitès forasters. Acostumaven a matar-los en un o altre lloc, generalment a les cunetes de les carreteres o a les tàpies dels cementiris, de vegades amb complicitat del comitè local.
En total he comptabilitzat 108 assassinats del 1936 al 1938.Cal esbrinar l’arrel d’aquest odi contra la gent de dreta i l’Església dels
comitès, actius en els crims i en la destrucció de patrimoni. Hi havia propi-etaris que eren autèntics cacics i abusaven en matèria de salaris o de con-tractes dels parcers i els jornalers. També algun prevere —bé que pocs—, especialment d’origen carlí o integrista, havia predicat des de la trona amb esperit apocalíptic contra la República o certes organitzacions d’esquer-ra. L’anticlericalisme, que tenia portaveus en revistes prou conegudes, es convertí en odi antireligiós i així desembocà en els assassinats, de vegades després de torturar o mutilar la víctima abans de matar-la.
Cal dir també que molts comitès locals procuraren que se salvessin el rector i el vicari, si n’hi havia, generalment marxant del poble. No obstant això, en més d’un cas acabaren assassinant-los en el lloc on s’havien refu-giat. Ridículament, en molts pobles despenjaren les campanes per fondre-les com a material de guerra.
Com a conseqüència de l’esperit anarquista i de la força dels rabassaires, en molts pobles es van confiscar cases dels principals propietaris i sobretot terres d’hisendats que convertiren en una col·lectivitat agrària; o el comitè simplement va dir als parcers o mitgers que es quedessin tota la collita per-què els amos havien fugit, estaven atemorits o els havien assassinats.
Però un altre capítol tràgic fou el dels homes que hagueren d’anar a la guerra. Una part va morir al front, on es van donar casos d’afusellats perquè des del poble els denunciaven com a pertanyents a la dreta o com a catòlics. En total he comptabilitzat 863 morts al front, en hospitals o a la retirada.
Van anar al front, de fet, els nascuts aproximadament entre 1904 i 1920, la lleva del biberó, que fou la més sacrificada, ja que els enviaren a les sag-nants batalles de l’Ebre i del Segre. Joves inexperts, mal equipats, van patir
1 Jaume Massó, a Patrimoni en perill (Centre de Lectura de Reus, 2004) informa com els comissaris de la Generalitat van poder salvar una petita part, però significativa, de l’art de les parròquies.
9
• La guerra civil i la repressió del 1939 a 62 pobles del Camp de Tarragona
una carnisseria i per això són la gran majoria en les llistes de víctimes del front que hem recollit.
Es calcula que uns trenta mil catalans moriren en combat o en hospi-tals de rereguarda. Ja no hi comptem els ferits i els mutilats! De vegades morien dos germans o els pares es quedaven sense hereu. Qui portarà les terres? Quantes vídues joves i quants fills petits sense pare! Durant la guer-ra moltes dones es dedicaren a conrear la terra i als anys quaranta, amb restriccions, gana i estraperlo, hom passava com podia. Sort que hi havia solidaritat als pobles.
Durant la retirada també moriren soldats en combats dispersos o a causa de l’aviació que bombardejava les columnes republicanes. Algunes volaven ponts i d’altres, com la brigada Líster, s’enduien també gent que no eren solament els emboscats i els liquidaven. Per exemple, l’alcalde de Querol, que era d’ERC, i no se’n va saber mai més res. Un i altre bàndol afusellaven presoners o els d’un bàndol remataven els propis ferits, com els republicans ho feren a la Febró. Mentre que a l’Albiol els moros van matar sense contemplacions una dotzena de soldats republicans, que s’havien rendit, i els colgaren allí mateix.
L’exili fou una altra tragèdia. Milers de civils i militars en corrua i patint bombardeigs anaven cap a la frontera a peu, en carro o vehicles militars.
He comptabilitzat 370 exiliats dels seixanta-dos pobles.I en aquella terrible postguerra no oblidem les víctimes dels qui mani-
pulaven bombes de mà o bé obusos. Ho hem fet constar sempre que ens ho han contat. La majoria de les víctimes eren nens. Encara fa pocs anys ha mort algú que aplegava xatarra i li ha explotat un obús rovellat.
El 1939, amb la victòria total del franquisme sobre la República i el catalanisme, s’imposà un altre terror que es vehiculava sobretot mitjan-çant tribunals militars que actuaven incansablement. El meu avi, Domènec Segimon i Artells, de la Lliga Catalana, n’estava horroritzat. Havia estat a punt d’ésser assassinat per la FAI a Tarragona el 1936, però quan el van anar a buscar era fora. Un dels membres de la tarragonina família Prat, el pare del qual fou assassinat el 1936 i que era carlí, fou nomenat d’ofici de-fensor dels processats republicans o “rojos”, com se’ls anomenava. Doncs bé, l’advocat Prat, que venia de l’Espanya franquista, explicava al meu avi que la tarda abans rebia l’expedient de dotze inculpats que serien jutjats l’endemà i que durant el judici disposava de dos minuts i mig per defensar cada encausat. Ens trobem, doncs, davant uns processos sense garanties i que sovint feien cas de qualsevol denúncia. Ens fixarem també que les pe-nes són gairebé sempre molt altes i desproporcionades, ja que abunden les condemnes a vint i trenta anys de presó. La majoria dels que havien parti-cipat en crims havien fugit a França, tot i que n’hi havia que es van quedar i ho pagaren. Però en força casos es jutjaven qüestions ideològiques, com pertànyer a partits o sindicats d’esquerra o haver tingut actituds molt pro-republicanes o fins i tot haver participat en col·lectivitzacions. Ara bé, allò
10
Albert Manent •
que feia monstruosa la justícia franquista era que s’acusés els encausats d’auxilio a la rebelión, quan els qui s’havien alçat en armes, els rebels, eren els “nacionals”. De vegades els militars s’adonaren que algunes denúncies eren falses o motivades per la venjança i absolien el suposat reu, però ningú no els compensava pels mesos de presó que havien patit.
Fins a l’estiu del 1939 es multiplicà el nombre de detinguts i la seve-ritat de les penes. Però hem constatat que a la tardor minvaren molt les penes de mort. Segons Josep Recasens, es va deure a les pressions del ministre de Justícia, Iturmendi, carlí, davant del mateix Franco, que era qui ratificava o no les sentències de mort.
Per preparar les llistes dels empresonats el 1939, ens hem servit dels extraordinaris inventaris de Josep Recasens i Llort, montblanquí que viu a Tarragona, que gentilment ens ha proporcionat tots els noms i les cir-cumstàncies processals dels que patiren consell de guerra a l’Alt Camp, el Baix Camp i el Tarragonès. Recasens ha publicat cinc volums sobre la repressió a les ciutats de Tarragona i Reus i a les comarques de la Conca de Barberà, la Ribera d’Ebre i el Baix Camp i treballa sobre la resta de comarques de la província de Tarragona. El seu inventari és una aportació excepcional i es basa en més de vint mil expedients conservats de la presó de Tarragona i també en una part dels de la Model de Barcelona.
Escadusserament, les persones que ens han ajudat a completar l’enques-ta recorden algun cas que no figura al repertori de Resasens, segurament perquè s’ha extraviat algun expedient. L’hi fem constar.
He comptabilitzat 1.040 empresonats el 1939 (i pocs anys després), dels quals 66 afusellats. És una xifra altíssima d’agafats i, llevat de la Febró i de Vespella i Renau, en tots els altres municipis hi va haver gent detinguda. La repressió volia convertir-se en un escarment per als vençuts, per tal que la victòria franquista es consolidés per molts anys. I és evident que, llevat de minories polititzades, patriòtiques i valentes, ningú no gosava d’alçar el cap. Falange imposava els criteris del nou règim als ajuntaments i cercava afiliats, però cal dir que es desinflaren aviat. Les fotografies de l’època ens palesen que en els actes públics es cantava el Cara al sol, himne falangista, i amb el brazo en alto, la salutació feixista.
Fixem-nos que el 1943 la majoria dels condemnats als ergàstuls fran-quistes sortien en presó atenuada o en llibertat condicional. Era evident que el règim no podia alimentar centenars de milers d’empresonats.
És sorprenent que en uns pocs casos la influència d’algun personat-ge o l’actitud benvolent dels nous ajuntaments franquistes aconseguien que els membres dels comitès o alcaldes, que havien evitat morts i col-lectivitzacions, s’estiguessin a la presó pocs mesos i de vegades ni passaren per consells de guerra. Tal és el cas, per exemple, dels comitès o alcaldes de Capafonts, els Garidells i Montferri.
S’han publicat alguns llibres testimonials de persones que van patir la presó de Pilats de Tarragona, com Joan Ventura i Solé, de Valls, o Josep
11
• La guerra civil i la repressió del 1939 a 62 pobles del Camp de Tarragona
Subirats, de Tortosa. Pèssimes condicions higièniques, mal alimentats, amuntegaments, condemnats a mort que s’estaven mesos en capella, la incertesa del futur, el drama de les famílies… tot plegat abonava el clima de repressió contra el poble català.
M’he de referir novament als exiliats, alguns dels quals tornaren a casa aviat i de vegades foren empresonats. És una temàtica específicament poc estudiada i que als nostres vells interlocutors, que van viure aquella tragè-dia doble del 1936 i del 1939, els ha costat de recordar. En pobles grans se’n trobaran a faltar alguns en el nostre inventari. La majoria marxaren a França i una bona part tornaren, però d’altres hi arrelaren i han tornat esporàdicament o a l’estiu als seus pobles.
Algunes dotzenes d’exiliats acabaren morint als camps d’extermini na-zis.
Algú es preguntarà perquè només he triat 62 poblacions del Camp de Tarragona i me n’he deixat deu. La raó és ben senzilla: sis pobles ja comp-ten amb estudis, sovint extensos, sobre la guerra civil i amb pinzellades o intents de recopilació de la postguerra. Són Alcover,2 Cambrils,3 la Canon-ja,4 Constantí,5 Riudoms,6 la Selva7 i Vila-seca.8 Del Pla de Santa Maria Antoni Gavaldà i Torrents esmenta un treball inèdit, que li fou lliurat per un exiliat.9 Hauria estat excessiu que jo hagués intentat resumir els tre-balls ja editats, encara que hi afegís alguna novetat. Resten les tres ciutats, Tarragona, Reus i Valls, sobre les quals hi ha treballs parcials però cadascu-na mereix un llibre: Tarragona el té de la guerra amb l’obra de Jordi Padró
2 Andreu Barbarà i Josep Maria Roig i Rosich, “La guerra civil a Alcover i la repres-sió franquista de postguerra” dins Butlletí del Centre d’Estudis Alcoverencs, núm. 11, juliol–setembre del 1980, p. 19–25.
3 Josep Bertran i Cuders, Cambrils, Dictadura i República (1923–1939). Ajunta-ment de Cambrils, 1989.
Josep Bertran i Cuders, El franquisme a Cambrils. Ajuntament de Cambrils, 2003. 4 Josep Llop i Tous, De la segona República a la primera postguerra. La Canonja,
1930–1944. La Canonja: Centre d’Estudis Canongins Ponç de Castellví, 2001.5 Montserrat Duch i Anna M. Giné, “Constantí durant la guerra civil”, dins Estudis
de Constantí, núm. 3. ps. 94–127. Ajuntament de Constantí, 1987.6 Diversos autors, “La guerra civil a Riudoms”, dins Lo Floc, juliol–agost de 1986.
Centre d’Estudis Riudomencs Arnau de Palomar.7 Joaquim M. Maideu i Joan M. Vernet, “Aproximació a la història recent de la Selva:
la guerra civil (1936–1939)”, dins Penell. Reus: Centre d’Estudis Josep Iglésies, abril del 1984, ps. 127–143.
8 Vila-seca: Carles Bertran i Álvarez, “La guerra civil a Vila-seca”, treball en curs avançat d’elaboració.
9 Rafael Clavé Cornadó, dit Rafel Salon, “Memòria de la guerra civil espanyola del Pla de Santa Maria”. És un document inèdit al qual ha tingut accés Antoni Gavaldà i Torrents i que esmenta sovint a l’obra Jo delato, tu inculpes, ell denuncia. Valls: Institut d’Estudis Vallencs, 1997.
12
Albert Manent •
i el de la repressió del 1939 de Josep Recasens.10 Montserrat Duch publicà Reus sota el primer franquisme (1996), sobre la repressió del 1939.
Per als assassinats del 1936-1938 hi ha l’obra de Luis Climent, Rojos en Tarragona y su provincia (Tarragona, 1942) que conté, poble per poble, la llista i víctimes, amb alguns errors perquè de vegades situa en un poble víctimes que residien en un altre municipi però que foren assassinades en un altre terme. El llibre de J. M. Solé i Sabaté i Joan Villarroya, La repressió a la rereguarda republicana (1994), és bàsic i complementari. També m’ha estat útil per als exiliats l’obra d’Antoni Gavaldà i Torrents, esmentada a la nota 9.
Gavaldà publicà en els informes de postguerra de la guàrdia civil a l’Alt Camp que indicaven l’adjectiu huído, la qual cosa sovint volia dir que el perseguit era a França, però en algun cas que no vivia ja al poble i podia trobar-se camuflat a Tarragona, Barcelona o en algun altre lloc. Ha calgut aclarir-ho amb la meva recerca.
El 1979 vaig enviar una enquesta sobre la guerra civil i la primera post-guerra a diversos amics o persones que em van ésser recomanades. Alguns, com el gentil Ramon Amigó, me’n van fer unes quantes. En conjunt, jo o els meus enquestadors en aquests vint-i-cinc anys devem haver consultat més de dues-centes persones. És difícil esmentar-les totes i en desisteixo. Però vull recordar Adolf Domènech i Barceló, que fou el primer que, ja el 1979, em va enviar l’enquesta, força completa i detallada, d’un lloc molt castigat per la guerra: Vandellòs. Faig memòria d’ell i d’altres col·laboradors tras-passats. Però sí que em plau de citar aquells que el 1980 o el 1981 em van contestar l’enquesta i ara, en tornar a posar-la al dia, anant pràcticament a tots els pobles, ells han estat novament els intermediaris. Són Ferran Jové i Hortoneda, de les Borges del Camp; Jacint Canals i Padró, de Montferri; Josep Veciana i Aguadé, de Perafort, el qual també em va fer la recopilació d’alguns pobles del voltant; Maria Àngels Boada, del Pont d’Armentera; Francisco Escoda i Figueres, de Pratdip; Jaume Andreu, de Puigpelat; Pere Serrat, de Riudecanyes; Antoni Virgili i Colet, de Salomó, i Laureà Pagaro-las, de Vinyols i els Arcs. I, per bé que la va preparar fa una dotzena d’anys, vull recordar Ramon Rull i Vidal, del Catllar.
Em plau també agrair especialment l’amabilitat d’alguns amics que m’han acompanyat amb el seu cotxe a recórrer tres pobles en cada incur-sió. Són Jaume Aguadé, de Vilabella; Aleix Barriach, de Castellvell; Ferran Jové i Hortoneda, de les Borges del Camp; Eugeni Perea, de Riudoms; Enric Prats i Auqué, de Reus, i Robert Vallverdú, de la Masó.
10 Cal subratllar també l’obra de Josep Recasens Llort, La repressió franquista a la comarca del Baix Camp. Exclosa la ciutat de Reus (1939-1950), Associació d’Estudis Reusencs, Reus 2005.
13
• La guerra civil i la repressió del 1939 a 62 pobles del Camp de Tarragona
Amb la base sòlida de l’enquesta de fa més o prop d’un quart de segle he anat als pobles i m’hi he reunit, generalment, amb dues o tres perso-nes que tenien al voltant de 85 anys o més. Com que el meu propòsit era aplegar en un text de síntesi sobretot els noms, cognoms i renoms i, si s’es-queia, alguna altra circumstància, dels que foren víctimes de la revolució, de la guerra i de la primera postguerra, m’he limitat sobretot a persones afectades, incloent-hi també els que moriren en camps nazis d’extermini. La tasca no ha estat sempre fàcil perquè parlàvem de persones desapa-regudes fa setanta anys o d’empresonades en feia almenys seixanta-cinc. Alguns privilegiats de la memòria donaven noms, cognoms i renoms sense vacil·lar, però en altres casos fallava especialment el segon cognom. Calia fer una nova ronda o resoldre dubtes per telèfon. Considero que posar-hi el renom és important perquè sovint aclareix més que el cognom qui era la persona. Tanmateix, en alguns pobles no ha estat possible completar-ho tot i en els municipis més grans ha calgut veure més persones i anar a mirar censos electorals, que no han donat gaire resultat perquè els de la lleva del biberó, nats el 1920, no acostumaven a figurar en cap cens electoral. M’ha ajudat el Registre Civil, però a la postguerra molts dels morts al front o desapareguts no hi consten.
Quant a la transcripció dels cognoms, he estat fidel a la que m’han do-nat, sovint incorrecta: Ferré i no Ferrer; Suñé i no Sunyer, Llusà i no Lluçà, Calvet i no Calbet; però de vegades puc haver normalitzat el cognom, el qual se m’ha comunicat quasi sempre oralment.
És evident que algun lector hi trobarà a faltar un mort al front, un exili-at, un agafat el 1939 o bé un error en un nom o cognom. Prego que els qui trobin llacunes o mancances ho escriguin a l’editorial i ho tindré en compte per a una possible segona edició.
Però han passat molts anys, manquen documents i, tanmateix, la via de la història oral era l’única possible en la majoria dels casos.
Albert Manent
15
• La guerra civil i la repressió del 1939 a 62 pobles del Camp de Tarragona
Aiguamúrcia
Aquest extens terme municipal el 1930 comptava amb 1.535 habi-tants i tenia nou agregats, molts dels quals ben petits: l’Albà, Cal Canon-ge, les Destres, Masbarrat, les Ordes, el Pla de Manlleu, les Pobles, Santes Creus i Selma.
A les eleccions del febrer del 1936 al Parlament espanyol guanyaren les esquerres. Aviat es formà un comitè que va evitar assassinats, però no va poder frenar que milicians forasters obliguessin la gent del lloc a treure altars i imatges de les esglésies o esglesioles i a cremar-ho. Així va passar a Aiguamúrcia, l’Albà, el Pla de Manlleu, les Pobles i Santes Creus. De l’abadia de l’Albà fins i tot cremaren els llibres que hi trobaren.
A final del desembre del 1938 hi va haver al Pla de Manlleu l’assassi-nat d’un matrimoni: August Vallès i Rossell (comerciant), de cal Pelegrí, i la seva muller Rosa Ferrando i Sendra, que, molt malferida, fou traslla-dada a una clínica de Barcelona, on expirà. Moriren per arma de foc i es diu que els matà una patrulla, però de fet fou un robatori perquè ell era un comerciant de vins i adobs i tenia fama de ric.
També el gener del 1939, el vicari de Vilabella, Jeroni Fàbregas i Camí, que l’any anterior s’havia incorporat a l’exèrcit republicà, fou assassinat a la retirada pels soldats del mateix bàndol al Pla de Manlleu. Es veu que dalt del camió es creuà amb un de Vilabella i li va dir: “Ja ens veurem, si Déu vol”.
Cal afegir-hi que les esglésies serviren generalment com a magatzem i que foren suspesos els contractes de parceria que tenien alguns grans propietaris. El comitè també s’apropià d’alguns edificis, una part dels quals serviren per als refugiats que arribaren fugint de la guerra. El comitè procurà que els rectors dels pobles se salvessin.
16
Albert Manent •
Dels diversos nuclis del terme d’Aiguamúrcia moriren al front o en un hospital:
AiguamúrciaLluís Cunillera i Cardó, de ca Lluís o de la masia Aigüetes.Josep Ribé i Montragull, de cal Pigat.1
Les DestresAnicet Boada i Montserrat (hospital de Terrassa), de cal Genio. To-
cant al poble afusellaren i colgaren un soldat desconegut que s’havia adormit durant la guàrdia.
MasbarratJosep Virgili i Torrents, de cal Nen Xic, i Ramon Virgili i Puiggròs, de
cal Baró.
El Pla de ManlleuMoriren dos germans Vidal que vivien a la masia les Escodines. I un
tal Querol, fill de Castelló de la Plana, que vivia a cal Suriol.
Barri de la Planeta (tocant al Pont d’Armentera, que pertanyia a Aiguamúrcia)
Ramon Alegret i Conillera, de cal Simplici.
Les PoblesAntoni Rovira i Bargalló, de cal Xoix.Joan Güell i Parés, de ca la Malena.
Santes CreusJosep Conillera i Güell, de cal Gaietano.
Segons la memòria popular, Cal Canonge, les Ordes o Selma i les ma-sies del voltant (la Portellada, la Masó, etc.) no van perdre cap dels habi-tants als fronts de guerra.
El 1939 s’exiliaren a França:Ramon Font i Aleu, de cal Paleta. Vivia a Santes Creus.Josep Güell i Virgili, del cal Piu, del Pla de Manlleu.
1 Joan Cardó i Talavera, de cal Torrents, morí a l’hospital de Saragossa fent —sem-bla— el servei militar, mesos després de la guerra. Un cas semblant fou el de Joan Cardó i Balcells, de ca la Ció, mort a Tarragona.
Pere Conillera i Solé, de Santes Creus (cal Gaietano), desaparegué el maig del 1939 fent el servei al Marroc. Igualment passà amb Josep Colet i Canela.
17
• La guerra civil i la repressió del 1939 a 62 pobles del Camp de Tarragona
Josep Conillera i Solé, de Santes Creus. Petito de cal Gaietano.Josep Masgoret i Navarro, Pepito de Miramar. Vivia a Santes Creus.
Al terme d’Aiguamúrcia el 1939 foren empresonades trenta-sis perso-nes, de les quals dues foren afusellades. Són les següents:
L’AlbàNicomedes Arnedo i Valera, de ca l’Arnedo. Era nat a l’Arboç del
Penedès i feia de paleta. Ingressà a la presó de Tarragona el 1941 com a desertor d’un batalló de treballadors i de seguida el traslla-daren al batalló de treballadors número 52 de Madrid.
Pere Calvet i Figueras, Pep Rafel. Era barber i vivia en una masia. Ingressà a la presó de Tarragona i el 1939 un consell de guerra el condemnà a vint anys. Passà a la Model de Barcelona i el 1941 aconseguí la presó atenuada, el mateix any la condicional i el 1952 la definitiva.
Horaci Costa i Girona. Era fill de Jalance (País Valencià) i mestre na-cional. El 1940 ingressà a la presó de Tarragona a disposició del cap superior de policia de Barcelona. El mateix any el governador civil de Tarragona el deixà en llibertat.
Pelegrí Domingo i Sendra, de cal Salvet. Ingressà a la presó de Tarragona i el 1939 un consell de guerra el condemnà a quinze anys. Traslladat a la Model de Barcelona, el 1942 sortí en presó atenuada.
Josep Ferré i Queralt, de cal Güell. Ingressà a la presó de Tarragona i el 1939 un consell de guerra el condemnà a quinze anys. El 1940 passà a la Model de Barcelona i el 1941 aconseguí presó atenua-da, el 1942 presó condicional i el 1946 llibertat definitiva.
Àngel Gasol i Colet, de cal Petronillo. Vivia al mas de Cortada. In-gressà a la presó de Tarragona i el 1939 un consell de guerra el condemnà a vint anys. Passà a la Model de Barcelona i el 1942 obtingué la presó atenuada.
Lleó Vives i Ferrando, el Xiretes. Vivia a la masia de cal Lion. In-gressà a la presó de Tarragona i el 1939 un consell de guerra el condemnà a trenta anys. Passà a la Model de Barcelona i el 1942 obtingué la presó atenuada, la condicional el mateix any i el 1946 l’indult. El 1951 aconseguí la llibertat definitiva.
Ernest Villadara i Romaní, de cal Bernat. Era de Traiguera (el Baix Maestrat) i s’estava al mas Bernat (Albà Vell). Ingressà a la presó de Tarragona el 1940 i el 1941 fou alliberat.
18
Albert Manent •
MasbarratDaniel Martí i Sendra, el Purlindes. Ingressà a la presó de Tarragona
i el 1939 un consell de guerra el condemnà a vint anys. Traslladat a la Model de Barcelona, el 1941 obtingué presó atenuada.
Josep Martí i Sendra, dit Purlindes. Ingressà a la presó de Tarragona i el 1939 un consell de guerra el condemnà a quinze anys. El 1940 fou traslladat a la Model.
Amadeu Mestre i Grau, de cal Cason. Ingressà a la presó de Tarragona i el 1939 un consell de guerra el condemnà a quinze anys. El 1940 fou traslladat a Terol a disposició de la direcció general de Regiones Devastadas.
Salvador Ventura i Colet, el Xurro. Ingressà a la presó de Tarragona i el 1939 un consell de guerra el condemnà a trenta anys. Passà a la Model de Barcelona i el 1941 obtingué la presó atenuada.
Salvador Virgili i Torrents, de cal Nen Xic. El 1939 ingressà a la presó de Tarragona a disposició del jutjat militar, però el mateix any fou deixat en llibertat.
La PlanetaJosep Benach i Tarrida, dit Calçons. Com a presoner de guerra i pro-
cedent d’un camp de concentració, el 1940 ingressà a la presó de Pamplona. Després passà a la de Tarragona i, sense judici, el 1941 obtingué la llibertat condicional.
Les PoblesJosep Alari i Vidal, dit Pep Marió. Ingressà a la presó de Tarragona i el
1939 un consell de guerra el condemnà a trenta anys. Traslladat a la Model de Barcelona, el 1943 el dugueren a Lleida per treballar a Organyà (Alt Urgell). El posaren uns dies en una cel·la de càstig per vendre tabac dins la presó.
Josep Andreu i Guasch, Pep de la Carretera. Nat a Mont-roig de Tas-tavins (Matarranya). Ingressà a la presó de Tarragona i el 1939 un tribunal militar el condemnà a trenta anys. Aquell any fou traslla-dat a la Model de Barcelona.
Joan Benach i Casanovas, de cal Gepa. Procedent de Lleida, ingressà a la presó de Tarragona i el 1939 un consell de guerra el con-demnà a dotze anys i un dia. El 1941 sortí en presó atenuada i el mateix any en llibertat condicional.
Joan Moix i Bertran, de cal Moix. Ingressà a la presó de Tarragona i el 1939 un consell de guerra el condemnà a trenta anys. Traslla-dat a la Model, el deu de setembre morí per un atac d’urèmia.
Vicenç Santamaria i Ricart, de cal Carboner. Nat a Dosaigües (País Valencià), era carboner. Ingressà a la presó de Tarragona i el 1939
19
• La guerra civil i la repressió del 1939 a 62 pobles del Camp de Tarragona
un consell de guerra el condemnà a trenta anys. Sortí en llibertat condicional el 1941 i definitiva el 1951.
Magí Sendra i Güell, Magí de la Masieta. Ingressà a la presó de Tarragona i el 1939 un tribunal militar el condemnà a trenta anys. Traslladat a la Model de Barcelona, el 1941 obtingué presó atenuada.
El Pla de ManlleuJoan Galofré i Miquel, de cal Perot. Ingressà a la presó de Tarragona
i el 1939 un tribunal militar el condemnà a quinze anys. El 1940 fou traslladat a la Model de Barcelona.
Pius Güell i Batet, dels Masos. Ingressà a la presó de Tarragona i el 1939 un consell de guerra el va absoldre i el va deixar en lliber-tat.
Antònia Miquel i Subís, de ca l’Adela. El 1939 ingressà a la presó de Tarragona, concretament a les Oblates, però el gener del 1940 fou deixada en llibertat.
Josep Pedrol i Llop. Era de Gandesa. Residia a la masia Fàbregas. Ingressà a la presó de Tarragona i el 1940 passà a disposició del jutjat de Gandesa. El 1941 un consell de guerra el condemnà a mort i fou afusellat.
Pau Rius i Montserrat, de cal Rector. Vivia a la masia Les Pinedes. De Bilbao fou dut a la presó de Tarragona i el 1940 un consell de guerra l’absolgué i el deixà en llibertat.
Joaquim Sendra i Artigas. Era fill del Montmell i pastisser. Ingressà a la presó de Tarragona i el 1939 un consell de guerra el condemnà a trenta anys. Traslladat a la presó de Cuéllar (Segòvia), el 1943 obtingué la presó atenuada.
Anton Sendra i Vives, de ca la Maria Batllori. Ingressà a la presó de Tarragona i el 1939 un consell de guerra l’absolgué i restà en llibertat.
Pere Sendra i Vives, de ca la Maria Batllori. Ingressà a la presó de Tarragona i el 1939 un consell de guerra l’absolgué. Era germà de l’anterior.
Josep Torné i Via, de cal Fesol. Nat a la Joncosa del Montmell. Ingres-sà a la presó de Tarragona i un consell de guerra el condemnà a quinze anys. El 1942 sortí en presó atenuada.
Segons el conegut llibre de J. M. Solé i Sabaté i Joan Villarroya sobre la repressió franquista, el novembre del 1941 a Tarragona fou afusellat Miquel Franco Gómez, resident al Pla de Manlleu. Penso que devia ésser un emboscat.
20
Albert Manent •
Santes CreusFrancisco Arnedo i Valera, de ca l’Arnedo. Era fill de Vilaras (França).
De Jaca ingressà a la presó de Tarragona i el 1940 un consell de guerra l’absolgué i l’alliberà.
Francisco Cunillera i Güell, de cal Gaietano. El 1941 es trobava en presó preventiva. El mateix any ingressà a la de Tarragona i un tribunal militar el condemnà a dotze anys i un dia. El 1943 obtin-gué la llibertat condicional; el 1946, l’indult, i el 1952, la llibertat definitiva.
Gil Cunillera i Güell, de cal Gaietano. Era comerciant. El 1941 es trobava en presó preventiva. Ingressà a la presó de Tarragona i el mateix any fou condemnat a dotze anys i un dia. Aquell 1941 ob-tingué la llibertat provisional; el 1943, la condicional, i el 1949, la definitiva. Era germà de l’anterior.
Anna Ferré i Queralt, de cal Güell. Ingressà a la presó de Tarragona i el 1939 un consell de guerra la condemnà a vint anys. El 1941 obtingué la presó atenuada; el mateix any, la condicional, i el 1945, la definitiva.
Benet Marimon i Jové, de cal Tito. Ingressà a la presó de Tarragona i el 1939 un consell de guerra el condemnà a trenta anys. El mateix any fou dut a Sant Miquel dels Reis (València). El 1943 obtingué presó atenuada, però el 1945 reingressà a la presó, bé que el mateix any obtingué la llibertat condicional. Fou acusat d’irregu-laritats administratives.
Ramon Sanuy i Agustí. Era fill d’Ager i mestre nacional. Ingressà a la presó de Tarragona i el 1939 un consell de guerra l’absolgué i el deixà en llibertat.2
2 Al petit nucli de cal Joan de la Torre, molt a prop del Pla de Manlleu, però terme del Montmell, tres homes, Hermenegild Güell i Padreny, Josep Vives i Torrents i Blai Solé i Güell (vivia a Calafell), s’estaven pel bosc per no haver d’incorporar-se a l’exèrcit i a la retirada foren descoberts per la comunista Brigada Líster. Els van detenir i l’ende-mà els assassinaren prop d’una masia. Ningú no gosava tocar els cadàvers i van restar quinze dies insepults. La vídua d’Hermenegild Güell, Antònia Vives i Torrents, el 2005 ha complert cent anys i viu al nucli de cal Joan de la Torre.
21
• La guerra civil i la repressió del 1939 a 62 pobles del Camp de Tarragona
L’Albiol
El 1930 l’Albiol, situat a 800 metres dalt de la serralada de Prades, tenia 220 habitants, amb una vintena de cases aglevades al poble, sota les ruïnes nobles del castell, i més de trenta masos escampats pel terme. La vida agrícola seguia els seus cicles seculars i al costat dels pagesos hi havia algun ramat, llenyataires i carboners. L’aïllament dels que vivien en un ex-tens territori era inevitable perquè les comunicacions eren dolentes i no hi havia ni electricitat ni telèfon. Des de la postguerra i sobretot des dels anys seixanta la despoblació s’ha accelerat, però l’Albiol pot continuar essent municipi gràcies a les segones residències de la zona propera al pla i al fet que per patriotisme local alguns s’hi han empadronat.
El febrer del 1936 guanyà les eleccions el Front Català d’Ordre, encap-çalat per Lliga Catalana. Com en quasi tots els pobles, el juliol es formà un comitè de control que dominava l’Ajuntament. El presidia Joan Maideu i Pallerola, conegut per Nitus, i en formaven part, entre d’altres, els germans Alfons i Brauli Llaberia i Salvador Rius i Isern. L’actitud del comitè fou moderada i evità qualsevol assassinat. No obstant això, ja aquell juliol del 1936, moguts per un comitè foraster, van treure els retaules i els objectes de culte i els amuntegaren davant del temple, on els cremaren. També hi participà algú del poble. Tanmateix, se salvà l’arxiu parroquial.
El comitè foraster va agafar l’alcalde anterior, Pere Maideu i Ferré (del mas de Cots), i el dugué al barco, al port de Tarragona. Deien que Maideu era afiliat o proper a Falange. Malgrat això, el comitè albiolenc aconseguí, anant-hi, d’alliberar-lo.
El mateix comitè va protegir dos capellans, molt estimats pel poble, un dels quals, mossèn Ramon, que vivia amb el seu germà mossèn Josep, era rector de l’Albiol. De cognoms s’anomenaven Vidal i Briansó. Van viure al mas de Tinet, on després feien de pagesos i de carboners. El comitè també acompanyà fins a Barcelona Josep Juncosa i Miró, amo del mas de Flassada, una gran finca al pla que tenia catorze mitgers i s’hi feien més de set-cents sacs d’avellanes. Juncosa va haver de fer de cirabotes a Barcelona per sobre-viure, ja que tenia el mas confiscat.
El comitè de l’Albiol demanà als propietaris dels grans masos part de les collites per a fer millores al poble. Com que l’amo del mas de Maideu s’hi negà, li tallaren part del bosc d’alzines i en feren carbó per a vendre. Miquel Rius i Rius (del mas del Gepu) i Salvador Agustench i Joanpere
22
Albert Manent •
(del mas del Curt) s’amagaren una temporada per la muntanya per por de represàlies.
Una dotzena de joves foren mobilitzats per anar a la guerra i en moriren dos: els germans Miquel i Xavier Fuguet i Masdeu, del mas de l’Esporgat, una gran finca en aquell temps.
La retirada dels republicans sembrà el terme de bombes de mà i de caixes de municions i fusells. Hi passaren els moros i a la serra de Vassà es rendiren uns vint-i-cinc soldats republicans que foren executats imme-diatament per les tropes marroquines. El nou alcalde va reclutar homes de molts masos per a fer rases on van van colgar els cadàvers d’aquells malaventurats.
En acabar-se la guerra foren detinguts nou residents a l’Albiol:Joan Agustench i Rius, del mas Nou i després conegut com Joan de
Ca Madrid, la casa més important del poble. Entrà a la presó de Tarragona procedent de Valls i el novembre del 1939 un consell de guerra el va absoldre i fou posat en llibertat.
Josep Barberà i Estivill, Pepito de Fau, que vivia al mas de Fau, fou detingut el 1945 per haver tingut contactes, obligat per les cir-cumstàncies, amb uns malfactors emboscats, anomenats Pata-cons. Però al cap d’un mes fou posat en llibertat.
Francisco Ferrando (no Fernando, com diu la sentència) i Mor era fill d’Alcover, però vivia al mas de Barberà, terme de l’Albiol. Fou empresonat a Tarragona el maig del 1939, condemnat a mort i afusellat. Segons va dir un germà seu, l’acusaren d’esperar que a Alcover assassinessin gent de dreta per anar a enterrar els cadà-vers. Durant la guerra Ferrando s’havia amagat molt al mas per no anar al front. A l’obra La repressió franquista a Catalunya (Barcelona, 1985), Josep M. Solé i Sabaté diu que de segon cog-nom es deia Martos, i el situa a Alcover (pàg. 378).
Sebastià Ferré i Ferré, procedent del mas de Noguers i de ca la Sona, dit Calló, era més aviat dretà i l’acusaren de denunciar al final de la guerra emboscats que no volien anar al front. Ingressà a la presó de Tarragona i un tribunal militar el 1939 el condemnà a vint anys. Anà a parar a un batalló de treballadors de Barcelona i després a la presó d’Astorga. El 1940 li reduïren la condemna i passà a presó atenuada.
Alfons Llaberia i Milà era nat a la Selva del Camp, però vivia al mas de Llaberia, de l’Albiol, on va residir fins fa poc, quan gairebé te-nia cent anys. El 1939 ingressà a la presó de Tarragona i el 1939 un consell de guerra el condemnà a vint anys. El dugueren a la presó Model de Barcelona i el 1940 li reduïren la condemna, per la qual cosa va estar empresonat tres anys escassos.
El seu germà Brauli, conegut, igualment com Alfons, per lo Llaberia, que també vivia al mateix mas, ingressà a la presó de Tarragona
23
• La guerra civil i la repressió del 1939 a 62 pobles del Camp de Tarragona
procedent de la de Valls el setembre del 1939. Un consell de guer-ra el condemnà a trenta anys. Anà a la presó Model de Barcelona i el 1943 li reduïren la condemna amb presó atenuada, raó per la qual passà uns quatre anys empresonat.
Josep Masdeu i Ferré, de ca la Rosassa, ingressà a la presó de Tarragona i el 1939 un consell de guerra el condemnà a dotze anys i un dia. Fou traslladat a Reus i el 1942 obtingué la llibertat condicional i la definitiva el 1951. Per redimir la condemna féu d’auxiliar de cuina i de peó.
Salvador Rius i Isern, nat a Mont-ral i resident al mas de Panxó, i conegut per Patinyo. Ingressà a la presó de Tarragona i el 1939 un consell de guerra el condemnà a trenta anys. Anà a la Model i el 1943 obtingué presó atenuada. Diuen que, com els Llaberia, el fet de trobar-se els primers mesos a la presó de Valls, els va salvar la vida perquè la fúria dels afusellaments fou molt intensa fins a l’estiu.
No hem trobat l’expedient de Joan Maideu i Pallerola, conegut per Nitus i president del comitè. El devien condemnar almenys a tren-ta anys i devia sortir al cap de tres o quatre anys. Poc temps des-prés, sembla que molt malalt, va aparèixer penjat al mas de Serra, cosa que va fer pensar en un suïcidi.
Hi ha el cas fosc de Lluís Masdeu i Ferré (de ca la Rosassa), que diuen que morí o fou mort en una presó o camp de concentració franquista, o potser a França.
Dos membres del comitè es van exiliar i no van tornar:Joan Maideu i Estivill (Joan del Mas de Prats), que restà a Angla-
terra.Miquel Maideu i Pallerola, germà de Nitus, que el 1940 morí al camp
d’extermini nazi de Mauthausen.
