La gralla en els darrers temps

0

2014-2015

Ramon Mallén 2.2

Tutor: Xavier Olivella

Treball de Recerca 2014-2015

05/11/2014

LA GRALLA EN ELS DARRERS TEMPS

Índex

1. MOTIVACIÓ I HIPÒTESI .............................................................................................................3

2. LA GRALLA ................................................................................................................................5

2.1. Definició i descripció .........................................................................................................5

2.2. Tipus ..................................................................................................................................8

2.3. Afinació/Sonoritat ...........................................................................................................11

2.4. Orígens ............................................................................................................................13

2.5. Ús en el passat .................................................................................................................15

3. ON TROBAR LA GRALLA ACTUALMENT ...................................................................................17

4. INSTRUMENTS RELACIONATS I/O SIMILARS A LA GRALLA......................................................19

5. ÚS HISTÒRIC DE LA GRALLA: COLLES CASTELLERES ................................................................21

5.1. Barcelona ........................................................................................................................21

5.2. Girona ..............................................................................................................................22

5.3. Catalunya Central ............................................................................................................23

5.4. Alt Pirineu i Aran .............................................................................................................23

5.5. Lleida ...............................................................................................................................23

5.6. Camp de Tarragona .........................................................................................................24

5.7. Terres de l’Ebre ...............................................................................................................25

6. ORGANITZACIONS I ASSOCIACIONS QUE UTILITZIN LA GRALLA .............................................26

6.1. Grallioli ............................................................................................................................26

6.2. Els Laietans ......................................................................................................................27

6.3. Canya d’Or .......................................................................................................................28

7. GRUPS DE MÚSICA AMB GRALLA O DOLÇAINA ......................................................................30

7.1. Elèctrica Dharma .............................................................................................................30

7.2. Obrint Pas ........................................................................................................................31

7.3. La Gossa Sorda ................................................................................................................33

7.3. Ressaka ............................................................................................................................35

7.4. Atzembla .........................................................................................................................36

7.5. Trum: el meu grup ...........................................................................................................37

8. ENQUESTA SOBRE ELS CONEIXEMENTS QUE HOM TÉ DE LA GRALLA ....................................39

9. CONCLUSIONS ........................................................................................................................43

10. ANNEX 1: ENTREVISTES ........................................................................................................45

10.1 Entrevista a Helena, dels castellers de Rubí ...................................................................45

10.2 Entrevista a Manolita, dels Xiqüelos i Xiqüeles del Delta ...............................................51

10.3 Entrevista a “Els Laietans” ..............................................................................................54

10.4 Entrevista a David Parera, graller de “Ressaka” .............................................................58

10.5 Entrevista a Jaume Girós, guitarrista de “Trum” ............................................................62

10.6 Entrevista a Pau Puig, dolçainer professional .................................................................64

10.7 Entrevista a Ricard Mallén, graller de la colla Set Serveis de Jesús ................................69

11. ANNEX 2: ENQUESTA SOBRE ELS CONEIXEMENTS QUE HOM TÉ DE LA GRALLA ..................74

12. WEBGRAFIA ..........................................................................................................................79

TREBALL DE RECERCA 2014-2015 LA GRALLA EN ELS DARRERS TEMPS

3

1. MOTIVACIÓ I HIPÒTESI

MOTIVACIÓ

La gent es pregunta: “per què has escollit aquest tema com a treball de recerca?” o,

sense dir res directament, pensa que he triat un mal tema. És peculiar, sí, però

prefereixo dir-li original.

Jo he triat aquest tema, “la gralla en els darrers temps”, bàsicament perquè és el meu

instrument, i li tinc molta estima i, sobretot, moltíssim interès en el que hi ha darrere

d’ell. I si hi tinc interès i ganes per buscar i trobar… Per què no he d’escollir aquest

tema?

A més, després de rumiar-ho, m’he adonat que tampoc em serà molt difícil esbrinar tot

el que jo em proposi, ja que aquest món de la cultura tradicional i popular no tendeix a

tancar-se al públic sinó al contrari, tots els luthiers i experts en el tema s’obren cap a tu

i et responen alegrement i molt completament la pregunta que els planteges (això en la

majoria dels casos, sempre hi ha excepcions).

Per tant, sí que podria afirmar amb tota seguretat que fer un treball de recerca sobre el

meu instrument ja és prou motivació per a mi.

HIPÒTESI

La meva hipòtesi, abans de començar el treball, és que l’ús de la gralla ha augmentat

els darrers anys (dues dècades), però aquesta conclusió l’he extret simplement mirant

que, any rere any, la cultura popular s’estén cada cop més, hi ha més atracció de cara

a ella i la gent s’hi aproxima més. Només cal veure la quantitat de grups musicals que

estan sorgint amb instruments com la dolçaina o la gralla o que simplement cantin amb

la seva llengua materna, amb la qual s’han educat tota la vida. Això ja és un pas que

indica clarament que tot allò que ja he esmentat (la cultura popular, les ganes de

recuperar allò que semblava perdut (la llengua, els costums…) les cançons i les

llegendes locals…) s’està fent cada cop més visible a la societat catalana.

Però jo no em vull conformar amb aquesta superficial i simple hipòtesi. Vull saber, si

realment és cert que l’ús d’aquest instrument està augmentant, si ha estat un canvi

progressiu o si és causa d’un any concret, d’un fet puntual que va potenciar el nombre

de grallers. També vull indagar si depenen de la zona de Catalunya, ja que no crec

que a les terres de Tarragona i Reus es toqui amb la mateixa freqüència i de la

mateixa manera que a les zones de l’Alt Pirineu com la Vall d’Aran.


4

A més, vull investigar sobre la funció i la influència que té aquest instrument en la

societat catalana d’avui en dia. L’objectiu és conèixer si el nombre de grallers

augmenta o no, sinó també recercar quants grups musicals gaudeixen d’aquest

instrument, preguntar-los per què l’han escollit, saber si hi ha grups lúdics i festius, és

a dir, comprovar que la seva presència no es redueix a castellers, i contactar amb

associacions de grallers professionals, si n’hi ha.


5

2. LA GRALLA

2.1. Definició i descripció

La gralla és un instrument de vent de llengüeta de doble canya. L’estructura és tubular

en forma cònica. El material és, generalment, fusta. Requereix de dues peces

fonamentals per a poder realitzar el seu so característic: el tudell i l’inxa (també

anomenat canya).

La gralla és un instrument principalment en forma troncocònica, d’uns 35 centímetres

de llargària. Sempre duu una argolla metàl·lica a l’extrem exterior, per tal de reforçar la

consistència de la fusta, ja que amb el temps i la humitat la fusta tendeix a obrir-se, i

això pot originar esquerdes en l’instrument, que depenent de la mida afectarien només

al so o la podrien trencar completament. A vegades, fins i tot, en tenen dues o tres,

d’argolles.

Consta de sis forats a la part superior i un a la part inferior. Els sis forats tenen una

separació considerable entre ells, d’entre 1,5 i 2,5 cm. La digitació es fa amb la mà

esquerra més pròxima a l’embocadura i la dreta a la part més llunyana. El forat situat a

la part inferior de l’instrument, el qual es tapa amb el dit polze de la mà esquerra, s’ha

de situar lògicament a prop de l’embocadura.

La gralla està dividida en diverses parts que, començant per la part inferior, vindrien a

ser les següents:

- Campana: És la part final de l’instrument, que li dóna la forma cònica. Actua

com a amplificador natural. Té un forat a cada costat, dret i esquerre.

- Cos: És el tronc de l’instrument, on estan situats els 6 forats superiors i el

forat inferior.

- Cap: És la part més propera a la boca, on es fica a pressió el tudell.

El tudell és una peça metàl·lica, normalment de llautó o argent, que s’encaixa a

l’embocadura de la gralla (al cap) i que, a causa de la seva forma cònica, manté fixa la

canya, situada a la part més estreta del tudell.

La canya o inxa s’ha de ficar amb una mica de pressió al tudell, de manera que aquest

quedi uns 5 mil·límetres aproximadament a dins de la canya. Aquest espai de pocs

mil·límetres de tudell submergits en l’inxa s’anomena tub. La canya, un cop fixa, ja

està llesta per a ser humitejada i després bufada. Les vibracions de la fusta de la


6

canya provocades per l’aire de la bufera són les causants del so particular de la gralla,

per a uns estrident i per a altres melodiós.

La gralla és un instrument que sempre ha estat construït a base de fusta, tot i que des

del 2010 es comencen a veure exemplars fets de resina plàstica, un material molt bo

en relació qualitat-preu. Les gralles fetes a partir d’aquest material han de ser

elaborades industrialment. Això baixa molt el seu preu, ja que la producció és molt més

a l’engròs que no amb els luthiers, que fan una a una cada gralla, tallant la fusta amb

molta mesura.

Aquest nou tipus de material ha creat molta controvèrsia d’opinions entre luthiers i

grallers i dolçainers professionals. Tanmateix, no s’ha sancionat l’elaboració de gralles

amb resina plàstica i no hi ha previsió que es vagi a fer.

Pel que fa a les fustes, n’hi ha moltes, de diferents orígens i, sobretot, de diferent

qualitat. Depenent del tipus de fusta, el so de la gralla serà més brillant o més fosc,

més potent o més dèbil. Internacionalment, la millor fusta coneguda és la de granadillo,

fusta importada principalment del Brasil. Les gralles construïdes a base d’aquesta

fusta gaudeixen d’un so encara més potent del normal de l’instrument i molt brillant, les

notes es diferencien molt bé i surten molt rodones, amb energia i ressonants.

Lògicament, també depèn de la canya, ja que si és d’un mal constructor, la gralla perd

en picat la seva qualitat, tot i ser de granadillo. La de menys qualitat, en general, és la

de bubinga. Aquesta és especialment recomanada als novells, ja que no és, ni molt

menys, tan cara com la de granadillo. El seu so no és comparable, però ja va bé si el

que vol el graller és iniciar-s’hi.

També hi ha més fustes, de qualitat sonora intermitja (algunes lleugerament millors

que altres). En són exemples les gralles de fusta de pal rosa, d’olivera, de boix,

cirerer...

També hi ha un tipus de gent, els tradicionals dins dels tradicionals, que opten per triar

la millor fusta autòctona, ja que no creuen que un instrument tradicional hagi d’estar

creat a base d’una fusta de milers de quilòmetres enllà. En aquests casos, apareix el

ginjoler, la millor fusta autòctona, segons l’opinió de la majoria de grallers.

Els tudells, en estar fets amb metall, un material molt més estàndard, no varien tant.

Tanmateix, hi ha molts tipus, depenent de la forma, principalment la llargada i el

diàmetre del con, ja que a més diàmetre hi cabrà més aire i, per tant, per a fer la

mateixa nota se’n necessitarà més. Hi ha una gran multitud de tudells, depenent de si


7

estan fets de coure, argent... I, com ja he esmentat, la forma. Perquè la qualitat del so

pot variar per fracció de mil·límetres.

Els tudells més populars son l’AB2 i l’AB1. Són tudells que compleixen molt bé les

mesures estàndards per a ser un bon tudell. L’AB1 és micromètricament més estret

que l’AB2, i és més apropiat per a principiants o gent amb, simplement, poca bufera.

La canya, l’eina més important a l’hora de buscar la millor afinació, és molt personal.

Cada graller busca l’inxa que s’adeqüi més a ell. Evidentment hi ha unes canyes

millors que altres, i molts cops depèn del luthier. Tanmateix, potser que aquest mateix

luthier, que ha fet unes boníssimes canyes i té una gran fama, un dia faci una canya

deplorable. I és que això depèn de moltíssims factors. Tot el procés que ha passat la

fusta abans d’arribar al que es coneix com la canya és llarguíssim, i només que hi hagi

hagut un error en aquest procediment, el resultat canvia radicalment.

La fusta de canya ha de ser tallada, després assecada, tallada amb enorme precisió,

passar per procediments en què es sotmet a forces de premsa...

Per això, els bons luthiers acostumen a tenir a un, dos o inclús tres grallers o

dolçainers professionals que els hi proven les seves canyes. Així saben si aquesta

canya està llesta per a ser venuda en el mercat o si aquella peça no té cap valor.

Com diu Pau Puig, dolçainer professional de llarga trajectòria musical amb el que he

tingut el plaer de realitzar una entrevista, la quantitat de canyes que es llença és

enorme. Només una minoria és la que arriba al graller final que la farà tocar. Per això,

sempre s’intenta treure el màxim rendiment possible a l’inxa, ja que si t’ha arribat a les

mans és perquè val la pena.

Per últim, l’inxa sempre té un fil de roba entortolligat a l’extrem de la canya que s’unirà

amb el tudell. Aquest fil té dues utilitats: mantenir unides les dues pales de la canya

aixafant-les contínuament i la de marcar qui és el luthier. Cada luthier té un fil de

diferent color, o inclús si un mateix luthier fa diferents tipus de canyes, les marca amb

diferents fils.


8

2.2. Tipus

Hi ha diferents tipus de gralles, uns més coneguts que altres, que es distingeixen per

la forma i, per consegüent, el seu so final.

La gralla curta o més coneguda com a gralla seca: És el més tipus utilitzat per

les colles castelleres i la majoria de colles geganteres, ja que és la que té el so més

estrident i més potent. La gralla descrita en l’apartat de definició és la gralla seca, ja

que és la més comuna. Dins de la modalitat de gralles, com diu el nom, aquesta és la

més curta i, per tant, no pot fer sons tan greus com les altres.

Des del creixement del nombre de grallers a Catalunya, poc després de la Transició,

sempre havia predominat la gralla seca, instrument relativament barat, amb so simple i

cridaner, però que si el graller té nivell pot convertir-se el so en una harmoniosa

melodia.

Tanmateix, els darrers cinc anys ha augmentat la presència

de la gralla dolça arreu de Catalunya, una gralla més cara

però amb una millora sonora considerable.

El preu de la gralla seca pot variar entre els 90€

(fusta de bubinga) i els 200€ (fusta de granadillo

i/o ginjoler).

Il·lustració 1. Gralles seques

La gralla dolça o gralla de claus: És un tipus de gralla un xic més

llarga que la gralla seca, amb una campana no tan pronunciada

(consegüentment el seu so no és tan potent, d’aquí ve el nom de gralla dolça)

que ajuda a produir un so més melòdic. Com totes les gralles, també

requereix d’un tudell i una canya per a fer-la sonar.

Aquest tipus de gralla té un petit conjunt de claus a la part inferior del tronc,

amb la funció de tapar forats extra, situats més a baix, que sense els claus no

s’arribarien a tapar. És a dir, al ser més llarga te més espai, en el qual s’hi

posen uns forats addicionals per aconseguir una tessitura més àmplia,

obtenint la possibilitat de tocar notes més greus.

Il·lustració 2. Gralla dolça o de claus


9

Per tant, la llargada d’aquest instrument depèn del nombre de claus que se li afegeixin.

Tant si té un clau com si en té vuit, continua essent el mateix tipus de gralla, tot i que

una més elaborada que l’altre i, per consegüent, més cara.

El preu de la gralla dolça pot variar des dels 350€ (1 clau) fins als 800€ (8 claus)

La gralla llarga o de quatre claus: Aquest tipus de gralla avui en dia ja no es

coneix, no perquè no existeixi, sinó perquè a una gralla amb quatre claus, o més, se

l’anomena gralla dolça i no gralla llarga.

Aquest tipus de gralla va tenir molta força durant els principis del segle XX, però va

decaure durant el Franquisme (com l’ús de la gralla i la resta d’instruments

tradicionals, en general) i després de la Transició ja no

tornà a aixecar-se.

La gralla baixa: És una gralla considerablement

llarga, la qual cosa aconsegueix una sonoritat molt més

greu que la gralla seca. Té un gran nombre de claus, com

es pot suposar.

L’ús d’aquest tipus de gralla gens popular es troba en,

sobretot, els quartets musicals compostos per tres gralles i

un tabal. La funció del graller a mans de la gralla baixa és

fer la tercera gralla, la més greu, amb les notes bàsiques

que a oïda aliena no se senten gaire, però marquen el

compàs, juntament amb el tabaler, perquè els altres

grallers puguin seguir el ritme i hi dóna, cosa que no fa el

tabaler, una melodia extra.

Aquest tipus de gralla mai ha estat, ni molt menys, igual de famosa que la gralla seca

i/o la dolça. Abans del Franquisme anava agafada de la mà dels altres tipus de gralles,

sempre complint la seva funció de tercera gralla amb l’execució de la melodia més

greu. Potser per això, tenir un paper tan secundari, no es va documentar tant i,

després de l’eliminació de tota cultura tradicional durant el Franquisme, durant la

Transició no se’n sabia.

Quasi cap document, ni partitura, ni il·lustració en què s’hi pogués apreciar una gralla

baixa van fer que mentre la gralla seca agafava embranzida a la gralla baixa no la

coneixia ningú, i no ha estat fins a finals del segle XIX – principis del segle XX que s’ha

començat a fomentar l’ús d’aquest tipus de gralla.

Il·lustració 3. Gralles baixes


10

Per tant, es podria dir que aquesta modalitat d’instrument va amb retard respecte la

gralla seca i la dolça.

La gralla subbaixa: És el model més nou de gralla. Físicament, consisteix en

una gralla amb un elevadíssim nombre de claus, gràcies als quals s’obté el so tan greu

i peculiar d’aquest instrument. Té un pes de més de 800 grams i una llargada de

gairebé un metre i, per facilitar al graller, el tudell està tort, podent així mantenir

subjectada la gralla no perpendicularment a la boca, com s’ha de fer amb les altres

gralles.

La gralla subbaixa va ser inventada pel luthier Ton Munné l’any 2010, quan va crear un

prototipus per a l’ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya). Posteriorment, el

mateix constructor Ton Munné va crear un altre model amb les correccions de l’antic i

el va presentar el 2012. El 20 de març de 2014 es presentà oficialment la gralla

subbaixa com a nova modalitat de gralla.

Il·lustració 4. Gralla subbaixa


11

2.3. Afinació/Sonoritat

Molta gent destaca d’aquest instrument el seu so tan peculiar, estrident però que, ben

conjuntat i afinat pot arribar a sonar molt bé. Però, com s’afina la gralla?

La gralla, com molts diuen i fins i tot músics de gran trajectòria musical afirmen, és un

instrument a mig fer, no acabat. La majoria d’instruments gaudeixen d’una afinació

molt més concreta i precisa, i inclús instruments de la mateixa família com l’oboè tenen

mecanismes per a ser afinats amb una meravellosa precisió; la gralla, en canvi, no té

cap botó, tecla, eina per a ser afinada.

La seva afinació depèn del vent que tu li posis. Tothom amb un mínim coneixement

dels instruments de vent (no cal que sigui en els instruments, qualsevol terme

relacionat amb l’aire, el vent, i la seva velocitat) sabrà que quant més aire i a més

velocitat s’expulsa, el so és més agut (si algú en dubta, que xiuli).

Doncs així funciona la gralla. El sonador pot fer la digitació pròpia de, per exemple, un

SOL, però si no expulsa la quantitat d’aire adequada i a la velocitat precisa, el SOL

quedarà més baix del compte, arribant a ser un FA# (mig to menys). El mateix passa a

l’inrevés, quan es bufa massa i queda massa alta la nota.

Això queda reflectit clarament en els afinadors cromàtics, els quals, gràcies als Hertz

(Hz) et diuen si estàs fent la nota adequada o no.

Hi ha una altra manera d’afinar, però aquesta és l’alternativa a la primera, i no és tan

recomanable. Es tracta que, quan l’individu, pel que sigui, no pugui treure més aire, o

simplement no s’aclareixi per afinar l’instrument, modifiqui l’entrada d’aire de la gralla.

Quina era l’entrada d’aire? La canya.

Quan un forat és petit i hi posem una quantitat x d’aire, sonarà tal nota. Si hi posem la

mateixa quantitat x d’aire a un forat més gran, la fusta de la canya no vibrarà igual, ja

que no hi haurà la mateixa pressió i, per consegüent, no vibrarà amb la mateixa

freqüència (Hz). Aleshores la nota queda més baixa.

És a dir, que forat petit, col·loquialment dit “canya tancada”, la nota tendeix a quedar-

se alta. Amb un forat gran, o “canya oberta”, normalment el sonador es queda baix en

afinació.

Com s’arregla això? Obrint i/o tancant la canya, amb unes alicates preferentment. En

moments d’urgència, es pot fer amb els dits, però la força no és tan regular ni constant.

Per això es recomanen les alicates.


12

Aquest mètode, com ja he dit, no és la primera opció, ja que és molt millor regular la

respiració que no modelar la fusta de la canya. S’ha de recordar que la canya (o inxa)

és la peça més delicada d’aquest instrument. Un mal moviment, un mal gest i

perfectament pot trencar-la o simplement desfigurar-la una mica, modificant per

complet la seva sonoritat.

Tots aquests factors d’afinació no es noten si es toca a títol individual. Tanmateix,

quan es toca en col·lectiu, la situació canvia, i molt. No pot ser que un graller estigui ¼

de to alt, un altre afinat, i l’altre ¼ de to baix. Això que sembla tan insignificant com ¼

de to, si s’ajunta en col·lectiu, pot sonar molt malament. I en l’exemple només es

tractava de tres grallers, però moltes colles gralleres, castelleres, geganteres, tenen

cinc, set, deu o inclús quinze grallers.

Com es fa per afinar a la perfecció tot el conjunt de grallers? Vet aquí la complicació

de l’instrument. Com ja hem comentat anteriorment, és un instrument molt imprecís a

l’hora d’afinar i, per tant, és inevitable que algun membre de la colla estigui una mica

més alt del compte i un altre més baix per culpa de l’obertura de les seves canyes.

Tanmateix, sempre s’ha de procurar afinar abans de l’actuació, primer individualment

amb afinador (són molt pocs els grallers que en disposen) i després amb el conjunt de

grallers, i fer que soni el millor possible. Lògicament, com més membres, més estona

es requereix per a afinar.


13

2.4. Orígens

Els orígens, tant de la gralla com de qualsevol instrument popular tradicional similar als

Països Catalans, són molt imprecisos. Per què? No hi ha quasi documentació. Es

tenen algunes il·lustracions d’instruments de vent medievals, utilitzats tant a les corts

dels nobles com a les places dels pobles, semblants a l’oboè, el fagot o el clarinet. Es

podria dir que, a la llarga, aquests instruments serien els avantpassats del que ara

coneixem com a gralla , tenora, dolçaina, oboè…

La història de la gralla no comença a ser documentada fins a finals del segle XVIII,

amb l’aparició dels castells. Des de llavors que la cultura castellera i la grallera han

anat agafades de la mà.

Se sap que en temps medievals es parlava de dos instruments: la dulzaina i el gral.

Però avui en dia hi ha el dubte de si era el mateix. Es dedueix que al llarg del temps

han anat evolucionant al que actualment es coneix com la dolçaina, present

majoritàriament al País Valencià, i la gralla, predominant al Principat. Aleshores la

gralla s’utilitzava en gran part en l’àmbit religiós.

Sabent això, com és que ha acabat essent un instrument tradicional de caire rural?

La gralla va anar decantant-se per la zona pobra, poc adinerada, ja que a poc a poc

s’anà considerant un instrument poc mereixedor de figurar en les corts. L’àmbit rural la

va acollir amb els braços oberts i en va fer reproduccions. Causà tan bona impressió

que no tardaren a elaborar altres tipus per tal de millorar la sonoritat de l’instrument.

Aquí va aparèixer la gralla dolça, la qual es formava amb la simple acció d’afegir claus.

Al segle XVIII majoritàriament ja s’usava la gralla dolça. Però amb l’aparició dels

castells es tornà a la gralla seca, per la seva superioritat en estridència. Llavors

començà l’època d’or de la gralla, coneguda com el Segle d’Or.

Però a entrants del segle XX, amb la 1a Guerra Mundial, la mentalitat de la gent va

canviar, juntament amb els gustos per la música. L’interès per la música tradicional va

caure i el nombre de grallers començà a decaure gradualment però imparablement.

Durant el Franquisme ja no hi havia gairebé grallers. Eren una espècie en perill

d’extinció. Ja no es tractava només de l’instrument sinó de tota la cultura, costums,

tradicions que amb ell s’emportava a la decadència. Tot un mètode d’aprenentatge, els

ensenyaments de luthiers que es transmetien de generació en generació, van

desaparèixer fins a considerar-los quasi morts.


14

Va ser a partir dels anys setanta, amb els últims anys de Franco al capdavant del país

i la posterior Transició a la democràcia, que el món graller despertà i emergí del no

res, i es van tornar a fer visibles les primeres gralles seques i, al cap de ben poc, les

gralles de claus. La dinàmica anterior es va perdre, ja que canvià la mentalitat de

transmetre els coneixements grallers de pares a fills a uns plantejaments nous, que

miraven de cara a un professor i un alumne.

Anteriorment, el graller era un músic professional que només donava a conèixer tot el

que ell sabia sobre el seu instrument als seus fills. No es donava cap cas d’un

professor envoltat de cinc o més alumnes aprenent a tocar tots. Era una mentalitat

més tancada i gremial, en què només uns pocs eren els afortunats que sabien tocar la

gralla. Evidentment, quan tornà a encendre’s la flama del moviment graller, aquesta

ideologia tan tancada va haver de canviar, perquè de ser així no s’hagués pogut tornar

a arrencar la cultura grallera. Es va requerir de passades llegendes gralleres, persones

interessades a conèixer-ne el passat i que van començar a tocar la gralla. Aquesta

gent es convertiren en mestres de gralla, que no dubtaren a obrir-se al públic per tal

d’estendre els coneixements i les ganes d’aprendre sobre la gralla arreu del territori.

Era una època completament diferent a la primera. Veure un mestre envoltat de cinc o

més alumnes ara sí era normal.

Tot i la renaixença de la gralla, tipus com la gralla baixa van quedar oblidats a causa

dels grans avenços tecnològics per millorar aquest instrument. La gralla dolça avançà

notablement, la gralla seca va créixer moltíssim en popularitat, juntament amb els

castells i, per consegüent, la gralla baixa va perdre utilitat.

Des de la Transició, l’interès per la cultura grallera, juntament amb la cultura popular i

tradicional, ha anat en augment. Aleshores es podria considerar un important fet a la

història de la gralla, ja que marcà l’origen d’una nova etapa: la renaixença.

Il·lustració 5

Il·lustració 6


15

2.5. Ús en el passat

Aquest apartat va molt lligat a l’anterior. Coneixent ara els orígens de la gralla al

Principat, es pot parlar de l’ús que se li donava al passat, ja que és totalment diferent a

l’actual.

Ja hem mencionat el seu ús tant en algunes corts nobles de palaus i el clergat com a

places de pobles. S’ha de recordar que a l’edat medieval, de la qual no hi ha quasi

documentació i sempre que parlem de la gralla ens referim a instruments similars,

anomenats dulzaina i grall.

En el passat, la gralla era un instrument molt poc utilitzat, un instrument peculiar que, a

més, era molt rude ja que s’havia elaborat feia poc. La gralla va anar experimentant

canvis constants al llarg de la seva història per tal de millorar-la fins a arribar al que

coneixem actualment. Els grallers antics van començar a tocar a tot arreu, ja que eren

pocs però de molta qualitat i, per tant, podien fer música tant noble com popular.

Per què aquesta qualitat musical tan notòria? Els coneixements sobre aquest

instrument es transmetien de generació en generació, de pares a fills, i no podia sortir

de la família. Era una mentalitat molt gremial.

La gralla no deixava de ser un gremi més. I així es formaven autèntics grallers, amb

altíssims coneixements sobre el seu instrument i tot el que allò comportava.

Però al llarg dels anys les corts van anar refusant aquest instruments, no se sap ben

bé per què. Es diu que el so ja no agradava, perquè, com en tot, va per modes. Fos

quin fos el motiu, la gralla va anar refugiant-se a l’àmbit rural i el gremi en principi està

en desacord. Ningú no vol ser expulsat per la noblesa. La noblesa garantia bons sous,

per tant, molt pressupost per a poder innovar en l’instrument i millorar-lo, i el

constructor i graller viure millor. Al final, però, van acabar acceptant-ho i van fer de la

gralla un instrument rural, popular. Al clergat va durar unes dècades més que en la

noblesa, però tampoc tardà gaire desfer-se’n.

I així va anar avançant la història, amb un nombre reduït de grallers, però de qualitat

destacable.

Va ser a partir de finals del segle XVIII, amb el sorgiment dels castells que els grallers

van prendre una nova dinàmica molt més festiva que va agradar més al públic. Els

castells van canviar per sempre més la visió que tenia la gent dels grallers. Va ser al

començament del segle XIX que, com ja he comentat a l’apartat anterior, començà el


16

Segle d’Or de la gralla. Els castells eren la moda, la gralla tenia la màxima popularitat,

els gremis de grallers havien adquirit una gran importància i l’instrument havia innovat

de tal manera que la gralla dolça s’havia convertit en la modalitat més usada.

Fins aquí ve l’ús en el passat de la gralla, ja que després de l’època d’or, a principis del

segle XX, juntament amb la 1a Guerra Mundial, els gustos de la gent canviaren i

l’atracció que abans se sentia per la gralla i els castells començaren a desaparèixer

progressivament.

Al cap d’uns anys, però, tornà a sorgir, en la forma que coneixem avui en dia.

Il·lustració 7. Pintura medieval on s’aprecia una gralla

Il·lustració 8. Burgesos catalans del segle XVIII tocant la gralla i el tabal


17

3. ON TROBAR LA GRALLA ACTUALMENT

La gralla ara ja està integrada en tot el territori català i, en més o menys mesura, se la

pot trobar a cada comarca. Evidentment, la seva presència serà més notable en les

zones del Tarragonès i el Baix Camp, ja que van ser impulsors, després de la

Transició, perquè es tornés a donar ús a aquest instrument; i en les comarques del

Vallès, que històricament no han fet cap gran paper però simplement han rebut de

braços oberts la gralla a les seves comarques.

Referent a institucions que acullen aquest instrument, s’ha de parlar obligatòriament de

les colles castelleres, les quals, des que van néixer a finals del segle XVIII, han

integrat la gralla com a principal instrument per tal d’ajudar a la construcció del castell.

Les colles castelleres tenen una gran importància en el món i la història de la gralla, ja

que gràcies a elles va sorgir la preuada època del Segle d’Or de la gralla.

Les gralles ajuden moltíssim a la formació dels castells. La música i les cançons que

fan no van a part del castell, sinó tot el contrari. Depèn de la cançó que es toqui,

depenent del tros de la cançó per on vagin els grallers, significarà una cosa o una

altra, per als castellers. La funció dels sonadors és la d’anar dient a la gent de la pinya

què esta passant amb el castell, ja que la gent que està aguantant el castell no veu

què tenen a sobre, no saben si estan carregant-lo encara, si estan al punt, o si l’estan

descarregant. Ho saben mitjançant les gralles.

Però no només hi ha colles castelleres que continguin gralles. Tot i ser les més

importants, també n’hi ha de geganteres, de les quals l’objectiu ja és més festiu.

Acompanyant els gegants i els capgrossos, les gralles van fent festa, cançons com,

per exemple, la Polca d’Ours són les especialitats de les colles geganteres.

Similars a les geganteres estan les gralleres. Aquest tipus de colles no són tan

comunes com les altres dues. Normalment es composen per un predominant nombre

de grallers, amb diferents tipus de gralles, per a poder aconseguir una millor riquesa

musical, jugant amb les primeres, segones i terceres gralles. A vegades, si la colla és

elaborada, es poden trobar tarotes, alguna dolçaina (no és gens comuna) per

aconseguir amb facilitat notes agudes i gralles subbaixes i baixes. Però el que mai pot

fallar són els tabalers. Depenent del nombre de grallers i de les proporcions que vulgui

fer la colla, normalment per cada tres o quatre grallers hi ha un tabaler.


18

El tabal marca el ritme perfectament, la qual cosa serveix de gran ajuda als grallers. A

més de marcar el ritme i la pulsació, li pot donar molt més ambient de festa i gresca al

grup, fent que el públic canti i balli.

Aquestes són les principals “institucions” arreu de Catalunya que han integrat la gralla

com a instrument principal i gran part de la població catalana les reconeix. Tanmateix,

en aquest treball donaré més importància a aquelles colles i grups de músics que fan

de la gralla un instrument propi i el duen a límits que ningú mai hauria imaginat. La

música grallera, que tothom havia pensat que es reduïa i es mantenia en un ambient

popular i mínimament festiu, ha estat portada a la música d’avui en dia.

Tractaré les colles gralleres lúdiques que fan de la gralla un instrument d’actualitat,

tocant temes innovadors. També entrarem en contacte amb grups de referència que

hagin utilitzat aquest instrument en estils de música totalment diferents als clàssics.


19

4. INSTRUMENTS RELACIONATS I/O SIMILARS A LA GRALLA

Hi ha diversos instruments que són molt similars a la gralla, ja sigui en so, per història

o físicament. En primer lloc jo destacaria la dolçaina, ja sigui perquè és el meu

instrument principal i la conec més, és molt semblant a la gralla.

El territori de la dolçaina és el País Valencià, les terres del sud dels Països Catalans,

semblants en la història, ja que recordem que quan tractàvem dels orígens de la gralla

parlàvem també de la dulzaina. La dulzaina es diu que ha evolucionat i acabat sent el

que ara es coneix com dolçaina. El nom ve de la contracció de dos termes: eina i

dolça. Aleshores es considerava que la seva música tenia un so melodiós, d’aquí ve el

nom d’eina dolça, que acabà derivant en dolçaina.

Físicament, es pot apreciar un canvi en la llargada de

l’instrument, ja que és més curta i, per tant, els seu so

és més agut que el de la gralla. A més acostuma a ser

negra i tenir uns anells a certes parts de l’instrument,

que la fan més elegant, a diferència de la gralla, que

sempre varia en les diferents tonalitats de castany i té

una simple forma, com ja s’ha comentat en la

descripció, troncònica.

La sonoritat canvia lleugerament, però majoritàriament ve deguda al canvi de canya.

La canya de gralla és més quadrada – rectangular, en canvi, la de dolçaina és

triangular. S’obté així un so, com indica el nom, més dolç, melòdic. És semblant al de

la gralla dolça.

La dolçaina castellana té encara més semblança que

la valenciana. Físicament té els mateixos forats que la

dolçaina (més junts que la gralla i un forat extra) però

no té la forma elegant, ni el color negre més comú de la

dolçaina valenciana. Se la confon amb facilitat amb la

gralla.

Com indica el seu nom, la dolçaina castellana és típica

de les terres aragoneses, de Castella, Madrid i part del

sud. Tanmateix, els seu ús no és, ni molt menys, tan

abundant com la dolçaina valenciana al País Valencià

Il·lustració 9. Dolçaina valenciana

Il·lustració 10. Dolçaina castellana


20

o la gralla a Catalunya.

Cal esmentar també la gaita tortosina, un instrument que s’està perdent els darrers

anys ja que les grans influències de la gralla i la dolçaina l’estan aixafant. El so és molt

similar, quasi idèntic, al de la dolçaina. Físicament es diria, amb una mirada ràpida,

que és una versió de la dolçaina però una mica més llarga, ja que té el mateix nombre

de forats, l’estètica és la mateixa però els forats, en estar un xic més separats,

fan que la llargada total de l’instrument sigui dos o tres centímetres superior a

la dolçaina.

Continuant la llista d’instruments similars a la gralla, si ens n’anem una mica i

no filem tan prim com en els darrers dos casos, podem mencionar la tarota.

La tarota és un instrument evidentment de canya de doble pala i amb el

mateix mecanisme que la gralla, l’únic que és considerablement llarga i, per

tant, té un nombre considerable de claus, per tal d’arribar a tapar totes les

notes. Donada la seva llargada, es dedueix que la seva afinació és greu.

Se la pot confondre amb la gralla baixa o la subbaixa (la subbaixa és encara

més llarga, però), ja que consta de peces desmuntables per poder ser

guardada amb més facilitat. Tanmateix la tarota acostuma a ser de color

marró més clar que les gralles baixes i subbaixes (en els instruments llargs

i, per conseqüència, més elaborats, els tipus de fusta no solen canviar

gaire. Es marca un o dos tipus de fusta que van bé per a construir aquell

instrument en qualitats òptimes). El so de la tarota, a més, acostuma a ser més dèbil,

tímid, dissimulat. No té tanta energia com la gralla. Òbviament, això també depèn del

graller i de la canya. Si es gaudeix d’uns bons pulmons i d’una fusta dura en la canya,

el so és força més potent del normal.

Hi ha més instruments tradicionals, com el sac de gemecs i el flabiol valencià, però

que no tenen similitud amb la gralla, ja que no requereixen una canya, per exemple.

Il·lustració 11. Tarota


21

5. ÚS HISTÒRIC DE LA GRALLA: COLLES CASTELLERES

La història de la gralla sempre ha anat agafada de la mà de la història castellera. Si

avui dia la coneixem és gràcies a aquestes colles que, des del principi, la van acollir i

van fer seva, fins a tal punt que s’ha convertit en l’espina dorsal de l’activitat castellera.

Ningú no s’imagina un castell, sigui quin sigui, si no hi ha unes gralles de fons; i molta

gent, en sentir una gralla, pensa automàticament en els castellers. És una realitat, els

castellers i els grallers s’han portat tan bé al llarg dels anys que gairebé han ajuntat les

seves històries i s’han arribat a fusionar.

És per això que aquest apartat el dedico exclusivament a les colles castellers d’arreu

de Catalunya, ja que per conèixer bé l’ús històric de la gralla cal conèixer també, a

grans trets, la història de les colles castelleres catalanes.

5.1. Barcelona

Per iniciar l’anàlisi històrica de les colles castelleres començarem, com no, amb la

zona de la capital: Barcelona.

A Barcelona el nombre de grallers es manté o augmenta lleugerament, depenent de la

colla. En quasi cap cas disminueix el nombre de grallers.

Normalment, cada colla castellera té el seu nombre fix de grallers, però això no

sempre funciona d’aquesta manera, ja que les colles més novelles, com els Castellers

de Vilafranca fins fa un any, ha de demanar grallers a alguna colla veïna o motivar a

grallers a títol individual que vinguin a fer el castell, ja que o no en tenen o en són

poquíssims.

Exemples de pura prosperitat grallera en colles castelleres serien els Xics de

Granollers, els quals, després d’un any de precarietat en què només disposaven de

dos grallers, mitjançant subvencions a escoles de música i cursos gratuïts, ara en són

divuit. Es pot apreciar un canvi molt important en només un any.

Un altre exemple d’augment en el nombre de gallers són els Castellers de Sabadell.

Actualment aquesta colla consta d’onze grallers i gralleres fixos. Fa set anys n’eren la

meitat. Aquest canvi ha estat més progressiu i no tan sobtat com en els Xics de

Granollers, però igualment cobra una gran importància per a la ciutat.


22

Els Castellers del Caldes també són un clar exemple de gran augment de grallers, ja

que en els últims tres anys han passat de ser-ne set a vint. Un cas semblant al dels

Xics de Granollers.

Tanmateix, hi ha altres casos, com els Castellers del Poble Sec, que afirmen que, en

general, a la zona dels voltants de Barcelona, el nombre de grallers augmenta molt

suaument. Ara bé en la seva colla, any rere any, el seu nombre no varia. A on tampoc

canvia el nombre de grallers és als Bordegassos de Vilanova, on són sis grallers i

dos tabalers.

Però en el pitjor dels casos i, per sort, més escassos, pot passar com en els

Castellers de Rubí. Allà ens afirma l’Helena, coordinadora de la colla des de fa temps,

que el nombre de grallers disminueix gradualment, igual que l’interès per la cultura

tradicional. Per això, he tingut el plaer de tenir una entrevista amb ella.*

*Entrevista a l’annex del treball.

5.2. Girona

Després de contactar amb colles castelleres gironines i de la contrada, una ràpida

conclusió a que he arribat és que el moviment graller no pren tanta força com a

Barcelona i voltants. El nombre de colles castelleres i gralleres són, com a molt, un

quart del nombre de Barcelona.

Tanmateix, sí que n’he pogut extreure informació. Exemples serien la colla castellera

de Figueres, els quals afirmen que el nombre de grallers, en la seva colla, sí que ha

augmentat. Ara són deu grallers, dels quals quatre estan en període de formació.

Altres colles com els Marrecs creuen que el nombre de grallers en les colles

castelleres es manté. Ara en són deu, des de fa bastant temps, ja s’han consolidat i

són constants. Els Marrecs creuen que sí que hi ha cada cop més gent que toca la

gralla, però no serveixen per a les colles castelleres. Aquesta gent és útil, llavors, per

formar part de la pinya del castell.

La Laia Casals, dels Castellers del Riberal (Catalunya Nord) ens informa que ells són

cinc grallers, dels quals tres o quatre estan encara en formació i, per tant, no són

constants, tant en els assajos com en les actuacions.

Ella no pot afirmar si el nombre decau o no, ja que han tingut èpoques de ser-ne una

quinzena fins a ser-ne dues només, de gralleres.


23

També hauríem d’incloure els Vailets de l’Empordà, una colla nascuda fa un any i

nou mesos. De moment tenen tres grallers, tot i que encara no són fixos. Els hi

desitgem tot el millor.

5.3. Catalunya Central

Aquest indret, juntament amb l’Alt Pirineu i Aran i Lleida, no és famós pel nombre de

colles castelleres. La influència d’aquestes no ha estat tan destacable com a

Barcelona, Girona, i les altres vegueries. Tanmateix, hem aconseguit contactar amb

algunes colles.

Els Tirallongues de Manresa ens afirmen que sempre han tingut grallers fixos, com a

mínim, en nombre, quatre grallers i un tabaler. Depèn de la temporada varia, ja que hi

ha hagut temporades en què han estat set, altres quatre... Tenen un petit grup de

grallers en formació, preparant-se per a sortir a les places, a les actuacions.

5.4. Alt Pirineu i Aran

Per desgràcia, no hem pogut contactar amb cap colla castellera provinent de l’Alt

Pirineu i l’Aran. En part, té lògica. Són les zones més apartades del país on la cultura

tradicional és difícil que hi arribi i encara més que es mantingui.

Esperem que hagi estat error nostre i que sí que n’hi hagi, igual que grallers que toquin

a títol individual, però en ser tan pocs i de mínim renom, ha estat impossible contactar-

hi.

5.5. Lleida

Endinsant-nos a la zona d’interior ens trobem els Margeners, de Guissona, els quals

informen que des del naixement de la seva colla l’any 2007 gaudeixen de grup de

gralles i tabals fix. Ara mateix ens diuen que tenen 7 grallers i 4 tabalers. Com hem dit,

el seu nombre és fix i, per tant, sempre consten d’entre cinc i deu grallers en les

actuacions.


24

5.6. Camp de Tarragona

Ara ens disposem a endinsar-nos al bressol de la gralla, origen de l’expansió d’aquest

instrument i promotor del seu ús: les terres tarragonines. Allà ens trobem amb colles

com:

La Colla Castellera Brivalls de Cornudella, des del Priorat, que ens diuen que tenen

cinc grallers fixos a la colla i quatre que estan “subcontractats”, ajudants que quan

poden i/o hi ha necessitat col·laboren en les actuacions. A més, tenen dos xiquets, de

deu i dotze anys, que estan aprenent a tocar a l’escola de gralla.

Malgrat aquest aparentment baix nombre de grallers, i més tenint en compte que el

Tarragonès és el bressol de la gralla, els Brivalls ens afirmen que gran part del jovent

de la població ha tocat alguna vegada a la seva vida aquest instrument, igual que al

poble veí, Porrera. Als Brivalls de Cornudella el nombre de grallers està augmentant,

amb dades que ho confirmen. Tenen tres grallers més que fa dos anys, data de la

seva formació.

Als Xiquets del Serralló, del barri del Serralló de Tarragona, el nombre de grallers

actualment és similar. En són sis. A la seva colla, però, no poden dir que aquest

nombre estigui creixent al llarg dels darrers anys, sinó que més o menys es manté

igual. Els anys en què n’han estat menys n’eren quatre, però també hi ha hagut

èpoques en que n’eren vuit. Ara es podria dir que estan en un terme mig.

Als Xiquets d’Alcover el nombre de grallers torna a ser similar als anteriors. Quatre

grallers fixos i quatre més ajudants. Aquesta colla té poc temps de vida i, per tant, el

fet d’augmentar o reduir-se el nombre de grallers no és representatiu, ja que no hi ha

una mínima trajectòria històrica. Ha disminuït una mica, però.

Un altre exemple de colla castellera tarragonina que ens corrobora que els darrers

anys el nombre de grallers a la zona ha estat bastant constant són els Castellers

d’Altafulla. Ells en tenen entre dos i sis, de grallers, tots fixos.

Els Nois de la Torre, des de Torredembarra, ens diuen que el seu nombre de grallers

és de nou, tot i que de mitjana acostumen a ser-ne cinc, a les actuacions. Això és, en

gran part, perquè alguns d’aquests grallers se situen a la pinya del castell i no toquen

amb la resta de sonadors. Els Nois, contradient les darreres colles contactades,

afirmen amb tota seguretat que el nombre de grallers ha augmentat els darrers anys a

les terres tarragonines. “Cada any ha significat un nou membre per als Nois”, ens

expliquen.


25

5.7. Terres de l’Ebre

Ens endinsem a les terres de l’Ebre, les terres del sud del Principat. És un indret que

no destaca ni per la quantitat de colles castelleres ni per la qualitat de les seves

gralles. Tanmateix, hi ha coses ben curioses, les quals investigarem el màxim a fons

possible.

La colla castellera de los Xics Caleros, de l’Ametlla de Mar, és una colla de només

dos anys de vida. Tanmateix, gaudeixen de set grallers fixos. Aquests van sorgir,

durant la creació de la colla, gràcies al taller de gralles que es realitzà al poble

aleshores. Informació que expressament ens han recalcat és que abans de la creació

de la colla, les gralles no existien en aquell indret. Això va dificultar i desconcertar molt

la gent, en veure que es creava una colla castellera que contenia gralles. Per sort

seva, ara en són set, nombre que garanteix bastant la continuïtat.

Vet aquí la curiositat que mencionava al principi d’aquest subapartat. Es tracta del cas

dels Xiqüelos i Xiqüeles del Delta, que, per contra a la resta de colles castelleres

conegudes arreu de Catalunya, disposen de dolçainers i no de grallers. A què es deu?

Com en algun moment en el treball s’ha mencionat, el sud del Principat té un nombre

considerable de dolçainers (tot i que cada cop menor) a causa de la influència

valenciana.*

A les Terres de l’Ebre tenim, també, a la colla Set Cervells de Jesús, Tortosa. Es

tracta d’una colla no castellera, sinó simplement lúdica, present a totes les festes

majors de la contrada. Hem tingut el plaer de contactar amb en Ricard Mallén, graller

veterà de la colla.* En Ricard, en l’entrevista, ens afirma que les Terres de l’Ebre hi ha

un gran nombre de colles gralleres, ja que es dóna la confluència del valencià pel sud i

el català pel nord, originant així moltes colles, amb gran diversitat d’instruments

(dolçaina i gralla principalment).

*Entrevista a l’annex del treball.


26

6. ORGANITZACIONS I ASSOCIACIONS QUE UTILITZIN LA GRALLA

A continuació, analitzarem algunes organitzacions, agrupacions, clubs, etc. que tenen

com a objectiu principal donar-li corda a aquest instrument popular i tradicional, la

gralla.

Per desgràcia, pocs grups amb el suficient renom han sorgit els darrers anys. Malgrat

això, he pogut informar-me de tres grups mínimament importants i reconeguts

localment i, inclús, he pogut arribar a entrevistar-ne un: els Laietans.

A continuació, els Laietans, Grallioli i Canya d’Or.

6.1. Grallioli

Grallioli és un grup de gralles originari de Molins de Rei. Són una formació ben curiosa

ja que, per contra a totes les colles castelleres i geganteres, i tot el que la gent pensa

sobre la gralla i la seva música, ells fan tot el contrari a l’esperat. Cançons del moment

són les que surten de les seves gralles. Aconsegueixen portar el so de la gralla més

enllà de la música tradicional i popular, com s’havia fet sempre fins ara.

Els seus membres no són coneguts individualment, és a dir, no es coneix el nom de

cadascun d’ells, ja que a que li donen vital importància és al conjunt musical.

Amb la combinació de gralles baixes, gralles dolces d’àmplia diversitat de claus,

gralles seques... Obtenen un resultat que, a les festes majors, sempre atrau a la gent.

Els temes més moderns com el “Barbie Girl” i moltes més són versionades per

Grallioli, creant així un ambient festiu famós en tota la contrada.


27

Il·lustració 12. Cartell de festa major de Molins de Rei

6.2. Els Laietans

Els Laietans és una agrupació de quatre joves que, amb dues gralles dolces (de tres

claus), una gralla baixa i un tabaler, aconsegueixen portar el so particular de la gralla

fora de l’àmbit tradicional, adaptant-se a les cançons de l’època i a les noves

tecnologies i les xarxes socials.

Aquesta colla grallera és nascuda a Mataró el 2006. Començà com un projecte

amateur fins que al cap del temps la colla ha anat creixent i ha arribat a patrocinar-se

en emissores de ràdio alemanyes i belgues, compartint a l’estranger tot el món de la

cultura tradicional i popular catalana.

Els Laietans, amb qui hem tingut el plaer de fer una entrevista, es van donar a

conèixer amb un fet puntual. En una de les seves publicacions a internet, on hi solen


28

penjar tots els seus vídeos, la gent hi va posar “m’agrada” en gran quantitat. Això els

creà la fama de la que ara gaudeixen, la qual els ha donat concerts.

Il·lustració 13. Els Laietans

6.3. Canya d’Or

Els orígens d’aquest grup de gralles es remunta a finals del 1997, a Reus, amb la unió

de quatre músics, quatre joves grallers amb ganes d’aprendre i, a la vegada, divertir-se

tocant la gralla. Aquesta associació ha anat eixamplant-se i millorant cada cop més al

llarg dels anys, fent dels músics uns grallers de renom arreu del Principat.

Tanmateix, no ha estat fins a l’any 2013 que han donat a conèixer el seu primer disc,

“Viratges”, en el qual, com el nom indica, expressen un canvi en la música tradicional

catalana, un gir intencionat. Aquesta és la seva pretensió. Aquest disc consta de nou

cançons, que barregen una gran diversitat d’estils musicals (música tradicional, rumba,

balcànica, cúmbia, boleros, pinzellades de jazz...).

La seva música, portadora de la gralla a nous ambients no freqüentats, ha fet una gran

feina a l’hora d’exportar la cultura popular i la música tradicional a públics a què mai

s’haguessin imaginat arribar.


29

Il·lustració 14. Canya d’Or


30

7. GRUPS DE MÚSICA AMB GRALLA O DOLÇAINA

En aquest apartat tractaré de parlar sobre grups de música, majoritàriament en

elèctric, que usen aquest instrument d’àmbit tradicional com a eina a nivell igual a la

guitarra o la bateria, en la dinàmica del grup musical. És evident que, amb la difusió

que ha tingut l’ús de la gralla en la societat catalana, molts grups de música s’hi han

vist involucrats i també l’han volgut integrar, apartant-lo de la seva dinàmica tradicional

i, normalment, de poble, en què estava sotmesa. A grans trets, una funció molt similar,

si no igual, a la dels grups com Grallioli, Canya d’Or i/o els Laietans, els quals ens ho

afirmen en l’entrevista: el seu objectiu és expandir la cultura musical grallera fora del

seu àmbit.

Aquesta secció del treball inclou la dolçaina, ja que molts grups famosos (Obrint Pas,

la Gossa Sorda o Atzembla) són d’orígens valencians i, per tant, gaudeixen de la

dolçaina i no la gralla. No obstant, no he volgut per aquest motiu excloure el grup del

meu projecte, ja que trobo que les diferències són mínimes, i la intenció del grup és la

mateixa que, per exemple, Ressaka, els quals en ser del Principat usen la gralla.

Grup per grup, detallarem qui són, les seves intencions i per què han transposat

aquest instrument tradicional i popular a un grup de música en elèctric.

Hem d’agrair a Ressaka en especial pel seu tracte i haver tingut el plaer d’haver-los fet

una entrevista.

7.1. Elèctrica Dharma

L’Elèctrica Dharma ha estat, és i serà el grup per excel·lència que ha potenciat la

música catalana. Barrejant el folklore català amb pop, rock i jazz, han aconseguit que

grups musicals posteriors a ells decidissin també tocar en català, donant així corda al

país i la nostra llengua. La Dharma és el referent i la gran bomba que encengué la

flama de la música en català.

Amb orígens al barri de Sants de Barcelona, nasqué, oficialment, el 1974 en una

comuna de Girona on els germans Fortuny tenien una masia. Tanmateix, anteriorment

ja portaven gairebé una dècada fent música, als inicis en elèctric i posteriorment en

acústic.


31

Al principi, els tres germans Fortuny crearen “Els Llums”. Després aquest grup, els

germans (Esteve, Josep i Joan), a causa de l’efervescència del folk, decidiren canviar

el seu estil i canviar també el seu nom. “La Roda” seria el seu nou nom.

Al llarg dels anys, després d’adquisicions i abandonaments, van néixer oficialment com

a Dharma.

Aquest grup, com ja he dit anteriorment, ha estat el gran potenciador de la música en

català, sent un grup innovador per a la època, ja que ningú mai abans havia mesclat

aquests tipus de música, composat cançons en la llengua vehicular (el català) i, molt

menys, triomfat com ho han fet ells.

Grups com la Dharma han estat grans detonants motivadors per al sorgiment d’altres

grups com Obrint Pas.

Il·lustració 15. Elèctrica Dharma

7.2. Obrint Pas

Obrint Pas és el grup referent arreu dels Països Catalans, destacant per la

particularitat a l’hora de mesclar estils musicals, el seu compromís social, les seves

emotives lletres…

Obrint Pas va néixer l’any 1993 a l’Institut Benlliure, a València. En aquella època, el

País Valencià patia una important repressió espanyolista, opressora de la seva cultura,

llengua i tradicions. És per això que van sorgir diversos grups de caire reivindicatiu,

però el que ha triomfat internacionalment han estat ells, els Obrint Pas.


32

Amb una discografia ben completa, composta per 7 àlbums, que van des del 1997 al

2011 (1997, La Revolta de l’Ànima; 2000, Obrint Pas; 2002, Terra; 2004, La Flama;

2005, en Moviment; 2007, Benvinguts al Paradís; 2011, Coratge).

Obrint Pas aconsegueix unir la música moguda com l’ska i el hardcore amb la música

tradicional, ja sigui el folklore valencià o balcànic, i el reggae, amb cançons com

“Camins”.

Però el que realment destaca d’aquest grup és la presència de la dolçaina, present en

tota la trajectòria musical del col·lectiu. És el tret més característic del grup. Tot i que a

l’últim disc ja s’hi denotin alguns instruments d’aquest tipus popular i tradicional, com la

viola de mà, la dolçaina és, en gran part, el que defineix al grup.

Miquel Gironès, a càrrec de la dolçaina i la gralla de claus, ha assolit el paper de

representant del grup, juntament amb Xavi Sarrià, cantant i guitarra.

Desgraciadament, no he pogut tenir el plaer d’entrevistar personalment a cap membre

d’Obrint Pas, tot i ser Miquel el meu ex professor de dolçaina. Tanmateix, hi ha una

gran quantitat d’entrevistes d’ells a Internet, i la conclusió que he extret, després

d’haver-ne visualitzat la gran majoria, és que Obrint Pas destaca en molts àmbits. I és

que per aconseguir tal nivell de popularitat es necessita de moltes especialitats.

Musicalment, ha triomfat introduint la dolçaina al grup i convertint-la en un instrument

igual d’important que qualsevol altre, o inclús més, ja que el paper que ha pres en

aquest grup és vital. Segons molts músics, professors de l’ESMUC, luthiers i quasi en

la totalitat d’aficionats, la dolçaina ha atorgat una riquesa extraordinària a la música

d’Obrint Pas. Vitalitat, passió, força, juntament amb tendresa, sentimentalisme i

simfonia. Tot junt, distribuït en moltes cançons.

Deixant la dolçaina, ens centrem en les lletres, les quals estan també al capdavant de

la llista de per què ha triomfat tant Obrint Pas. Les seves lletres, per opinió popular,

són impressionants. Commovedores. D’una manera o altra, t’arriben al cor i et

transmeten un missatge. Sempre de caire reivindicatiu i, sobretot, català, aquestes han

arribat a poblacions que en un principi no tenen res a veure amb l’àmbit en què es mou

el grup. Un exemple seria Japó o, sense anar tan lluny, Madrid.

Les seves lletres sempre han estat en català, i emeten un missatge de revolució

popular davant les nombroses injustícies socials que vivim. En aquest aspecte intervé

la seva infància i adolescència oprimida pel Partit Popular valencià, el qual encara ara


33

segueix restringint l’ensenyament en la llengua pròpia i suprimint tradicions i trets

culturals del país.

Fora d’aquests dos tòpics, la dolçaina i les lletres, cal remarcar el progrés musical que

ha viscut Obrint Pas des de la seva creació. També caldria afegir que un dels motius

pels quals ara es considera que aquest grup ha fet història en la música catalana és la

seva trajectòria, vint anys tocant.

Així doncs, acabant el resum del què ha significat Obrint Pas per a la història i

desenvolupament de la gralla i dolçaina els darrers anys, i el que també ha significat

per a la música catalana tradicional, hem de recordar que aquest fabulós grup ha

plegat indefinidament aquest any 2014.

Il·lustració 16. Obrint Pas

7.3. La Gossa Sorda

La Gossa Sorda són un grup amb orígens a Pego, la Marina Alta, País Valencià. La

Gossa mescla els gèneres ska, punk, reggae i rock per tal d’aconseguir una música en

valencià extraordinària. Sempre amb el seu caire reivindicatiu d’esquerra

independentista, aquest grup ha arribat a tocar a nivell europeu (Praga, per exemple).

La Gossa Sorda és un grup bastant nombrós, compost per Josep Nadal a la veu

principal, Seguí a la segona veu, Pere Pons a la dolçaina (instrument que, com Obrint

Pas, defineix moltíssim al grup), Joan Marc al teclat, Arnau a la guitarra i veus, Torrens


34

a la percussió, Xixo al baix, Bolu a la bateria, Miquel a la trompeta i Marcos Úbeda i

Riki als trombons.

La Gossa Sorda està en actiu des del 1999. Són 15 anys, en els quals han tingut

temps de treure 7 àlbums: 2000, “La Gossa està que bossa”; 2003, “Vigila”; 2005, “Brut

Sangonera”; 2006, “Garrotades”; 2008, “Saó”; 2010, “L’últim heretge”; 2014, “La

Polseguera”.

Amb els últims tres discs s’han consolidat com a grup de gran potència musical,

equivalent a Obrint Pas, Talco, i altres col·lectius musicals internacionals.

L’ús de la dolçaina en la Gossa Sorda, gràcies a en Pere Pons i a Seguí en comptades

ocasions, és fonamental. És la seva identitat. Li dóna la riquesa que tanta gent admira

i, a la vegada, l’introdueix en l’àmbit de la música tradicional, popular, de la terra. La

dolçaina aconsegueix fer-nos veure que amb un instrument tradicional es poden

obtenir fantàstics resultats aparentment oposats, com és la música punk. Aquest fet

també el realitza Obrint Pas.

Il·lustració 17. La Gossa Sorda


35

7.3. Ressaka

Ressaka és un grup originari de Manlleu, a les altes terres de Catalunya. La seva

música reivindicativa d’estil principalment ska els ha dut ha viatjar arreu del Principat

transmetent el seu missatge, els seus sentiments i sensacions i experiències a través

de la música. A més d’això, s’ha de tenir en compte que, com a bon paper català i

reivindicatiu per la recuperació de tota la cultura popular, compten amb una gralla en el

seu grup.

Ressaka és un grup relativament novell, el qual ja ha pogut portar la seva música de

revolució social a nombrosos indrets dins del Principat.

Gràcies a aquest treball de recerca he tingut l’oportunitat de fer una petita entrevista a

en David Parera, graller i percussionista de Ressaka, la qual està a l’annex del treball.

Il·lustració 18. Ressaka


36

7.4. Atzembla

Atzembla és un jove grup valencià (Horta) de música reivindicativa en català que,

ajuntant la típica varietat d’instruments i afegint la dolçaina, aconsegueixen una mescla

explosiva, rockera, punk i amb traces de rap que defineixen el grup.

Atzembla neix el 2007, però no és fins al 2008 que el grup no consolida la seva

integració i el seu nombre de membres. El 2010 treuen el seu primer disc, autoeditat,

Arrels. Tanmateix no és fins al 2012, amb la creació del seu segon disc El Teu Viatge,

produït per Miquel Gironès (dolçainer d’Obrint Pas), quan es donen a conèixer, no

només als Països Catalans, sinó arreu de la Península com, per exemple, les terres

gallegues i Andalusia.

Aquest grup és compost per Ángel Margareto a la veu principal, Miquel Antoni al baix,

Fran Yera a la guitarra i veu, Pedro Gonzàlez a l’altra guitarra, Manu Pardo a la

trompeta, Joan Orellana al trombó, Carles Bargues al teclat i samples, Rafa Contell a

la dolçaina, i Jose Morales a la bateria.

Com ja hem dit, les cançons d’Atzembla destaquen per la seva explosivitat i el

missatge que transmeten, el qual ens comunica el seu descontent amb la situació

social actual. La dolçaina rep el paper de l’instrument detonant del grup, ja que li

atorga un ritme, una energia i una força que en pocs grups s’aprecia.

Cançons com “Vergonya” i “En un Segon” són les que, segons la major part dels

oients, “toquen el cor i et fan pensar sobre moltes coses” o “t’engeguen la flama de la

ràbia i la reivindicació que tots portem a dins”.

Atzembla és un grup, tanmateix, molt jove, al qual li esperen grans coses si segueix

fent les coses bé, com les està fent ara.


37

Il·lustració 19. Atzembla

7.5. Trum: el meu grup

Trum som un grup nascut al 2012 que, sempre amb les mateixes ganes i il·lusió, hem

anat fent concerts arreu de Barcelona. A principis del 2014 trèiem la nostra primera

maqueta, amb dues cançons pròpies: SEPC i Terra Lliure. Gràcies a això hem pogut

arribar a tocar a les terres gironines un parell de vegades.

La nostra música revolucionària i reivindicativa de gènere ska i punk cada cop arriba a

més gent. Amb deu membres al grup; quatre als instruments de vent (incloent la

dolçaina), tres a les cordes, un a la bateria i dos cantants; anem millorant i creant

noves composicions.

Cada cop hi ha més ganes de crear bona música i arribar a tocar a escenaris millors,

sempre anunciant el nostre missatge reivindicatiu, català independentista, socialista i

feminista. Hem tingut una entrevista amb Jaume Girós, guitarrista del grup, la qual es

troba a l’annex.


38

Il·lustració 20. Trum


39

8. ENQUESTA SOBRE ELS CONEIXEMENTS QUE HOM TÉ DE LA

GRALLA

Sortim al carrer per a fer una entrevista a gent aliena, desconeguda i de diferents

edats, per tal de saber quins coneixements tenen ells sobre la gralla. És important tenir

en compte la població, perquè ja poden haver-hi molts grups musicals i colles

castelleres que promoguin la gralla, que si la gent no en té constància els esforços

resulten inútils.

L’objectiu ara és allunyar-me de l’àmbit més formal de les colles, tant castelleres,

geganteres, gralleres i dels grups musicals, i centrar-me en un altre tipus d’estudi, més

col·loquial però no menys important.

A banda de les dues primeres qüestions, referides a l’edat i el sexe de la persona, tenim les

següents preguntes, les quals explicarem quina és la funció de cadascuna en l’apartat i quins

resultats són els que hem obtingut:

Quan et diuen "gralla" que et ve al cap?

Aquesta, juntament amb les dues qüestions anteriors, és introductòria. És una

pregunta que, depenent de la resposta, condicionarà tota l’enquesta. Si una persona

no pensa en la gralla com a instrument tradicional, no serà útil per a respondre les

posteriors preguntes plantejades.

Per sort, menys un cas, totes les respostes han sigut satisfactòries, mencionant

l’instrument, els castellers, geganters i similars.

La gralla és un instrument de...

A aquesta pregunta hi havia dues possibles opcions: Vent metall o vent fusta. Les

preguntes cada cop filen més prim, deixant enrere a la gent que no mostra interès per

l’instrument o que, simplement, no té coneixements sobre ell.

Així doncs, en aquesta pregunta podem apreciar com hi ha més gent que erra,

pensant per algun motiu que la gralla és un instrument de vent metall. Tanmateix, cal

dir que el percentatge de gent que ha fallat en aquesta quarta qüestió és molt baix.

Sabries distingir una gralla d’una dolçaina?

Aquí comença, de sobte, la dificultat del test. La veritat és que la intenció era veure

com els enquestats fallaven, ja que en aquesta pregunta només encerten els veritables

experimentats, grallers, dolçainers, luthiers i aficionats de gran experiència. Aquesta


40

pregunta tracta de fer una selecció, destriant la gent aficionada i/o simple oient de

l’instrument, dels sonadors (grallers i dolçainers).

Aproximadament, un terç dels enquestats han assegurat que sí que sabrien distingir

ambdós instruments, un de l’altre. Dels altres dos terços hi ha un petit sector que diu

que no coneixia ni el nom de la dolçaina. Resultats obtinguts que inclús m’han arribat a

sorprendre gratament, ja que no m’esperava que fins a un terç de la gent sabrien

distingir la gralla de la dolçaina.

Coneixes algun grup de música que utilitzi la gralla/dolçaina com a instrument?

Per suavitzar una mica la pregunta anterior, la intenció d’aquesta és la de donar

l’oportunitat a la gent que em digui “Obrint Pas”. Tanmateix, amb aquesta qüestió que

com molts ja m’han dit “és molt fàcil!” o “el resultat és evident”, vull veure si hi ha algú

que conegui algun grup més que, per casualitat, jo no conegui. Així em seria de gran

utilitat.

I els resultats obtinguts han estat, altra vegada, sorprenentment satisfactoris. No

esperava tants noms i alguns dels quals no tenia constància. Bona resposta de la gent.

Més de tres quarts dels enquestats han sabut respondre anomenant al menys un nom

conegut que gaudeixi de la gralla o dolçaina al seu grup musical.

Què destacaries de la gralla?

Hi havia diverses respostes possibles: la seva història, la sonoritat, les seves cançons

tradicionals, la forma i res. És una pregunta lliure en la que volia esbrinar en què es

centrava la gent, què captivava el seu interès, ja que era un tema molt subjectiu. Per

això vaig donar a escollir aquests quatre temes i, per a la gent que lliurement no li

interessi, la opció de “res”.

D’entrada ja m’esperava una lleugera majoria de la sonoritat respecte les altres

opcions, no sé ben bé per què. Suposo que perquè jo, abans de realitzar el treball,

l’hagués escollit. Per contra, no m’esperava que hi hagués gent que destacaria les

seves cançons tradicionals. Tot i ser una minoria, m’ha encuriosit. La resta dels

enquestats s’han repartit les altres opcions, “res”, “la forma” i “la seva història”.

El teu interès pels instruments tradicionals és de...

La intenció d’aquesta “pregunta” és la d’aclarir i explicar el per què de les respostes

anteriors i, alhora, saber si actualment la gent mostra interès per la música tradicional.

Per una banda, amb la graduació de les respostes (de l’1 al 10, 10 representant el

màxim interès i l’1 el mínim) es justifica els resultats anteriors obtinguts, per sort, en


41

comptats casos en què l’individu no s’ha dignat a esforçar-se a respondre amb serietat

les preguntes. Si el seu interès és d’1, totes ses respostes anteriors seran justificades.

També succeeix a la inversa. Respostes excel·lents venen donades per un altíssim

interès per la música tradicional.

A més, trobo que és important graduar l’afecte que tenim actualment la societat cap a

tot allò relacionat amb l’àmbit tradicional i popular, ja que és important si volem que

instruments com la gralla perdurin.

Bé, aquests han estat els resultats que més s’han ajustat a les meves expectatives. Hi

ha algun cas de 10 i d’1, però la mitjana que es podria fer compliria perfectament amb

les meves expectatives. L’interès no és gaire alt, però és normal tenint en compte la

peculiaritat i especialitat del tema.

Creus que l’ús de la gralla ha augmentat els darrers anys?

Vet aquí la pregunta estrella, la motivació i la hipòtesi del treball. I, per consegüent, els

resultats han estat totalment variats. L’objectiu d’aquesta qüestió és simple: saber què

pensa la gent, si l’ús de la gralla (i, per tant, el nombre de grallers) ha augmentat, s’ha

mantingut o ha disminuït els darrers anys. Hi havia, llavors, aquestes tres possibles

opcions, afegint el clàssic comodí del “no ho sé”, per a qui no es vulgui mullar.

Davant de la dificultat de la pregunta, s’aprecien molts “no ho sé”. Tanmateix, es pot

veure un clar repartiment de les altres opcions, tot i que sí observable una possible

lleugera superioritat del “sí, i molt”, no obstant quasi bé negligible. Així doncs,

contràriament a mi qui, gràcies a aquest treball he pogut comprovar que el seu ús sí

que ha augmentat, la gent de carrer aliena al tema no en té ni idea de la resposta. Ha

estat interessantíssim veure, des d’una tercera persona, la gran varietat de respostes a

aquesta pregunta, la darrera de l’enquesta.

Després de la anàlisi individual de les qüestions plantejades a l’enquesta, s’ha pogut

valorar que hi ha respostes que no aporten cap coneixement addicional al treball.

Normalment és la mateixa gent que no mostra interès per l’instrument. Tanmateix,

esborrar les respostes d’aquestes persones no hagués reflectit la autenticitat de

l’entrevista.

S’han entrevistat cinquanta persones de diverses edats (predominen els adolescents),

de qui s’han obtingut resultats molts variat, des del més mínim interès per la cultura

tradicional i el que ella comporta, fins als qui en són més fanàtics.


42

La majoria de les persones entrevistades ja coneixien la gralla, com a instrument

popular. Tothom, també, la coneixia gràcies a Obrint Pas.

Tanmateix, on hi ha més discrepàncies i diversitat d’opinions és en l’apartat de si creu

que l’ús d’aquest instrument ha augmentat, s’ha mantingut o ha disminuït els darrers

anys. No hi ha cap tipus d’unanimitat. Aquesta, com ja he mencionat anteriorment, era

la pregunta “estrella” del qüestionari, la que m’interessava més i la que sabia que seria

la que plantejaria més dubtes.

Nosaltres, gràcies a aquest treball, hem pogut comprovar que el nombre de grallers sí

que està augmentant, generalment, arreu de Catalunya.

També són curioses les respostes, però menys importants, a la pregunta “què

destacaries de la gralla?”. Hi ha una discreta majoria que diu “la sonoritat”, però em

sorprèn que hi hagi gent que en destaqui la seva història o les cançons tradicionals.

Mai ho hagués dit.

L’enquesta està a l’annex del treball. En ella es poden contemplar amb total precisió

tots els resultats.


43

9. CONCLUSIONS

Aquest treball de recerca ha estat just el que desitjava i necessitava. Com ja havia

comentat a la motivació inicial del projecte, anhelava informar-me sobre els meus

instruments, la gralla i la dolçaina, i justament això és el que he aconseguit. N’he

conegut la història, tots els noms dels elements que formen la gralla físicament, un

gran nombre de grups musicals que la continguin i nombroses colles castelleres

d’arreu de Catalunya.

El marc teòric va ser molt entretingut de desenvolupar, ja que es tractava d’una

matèria no gaire extensa en contingut però sí feixuga de llegir i entendre, i difícil de

trobar la informació requerida per tal de realitzar òptimament el treball. Després d’un

llarg temps buscant webs, parlant amb gent experimentada (com en Pau Puig, per

exemple, el qual m’ha servit de gran ajuda, donant-me l’empenta que necessitava al

principi) vaig poder recol·lectar la suficient informació per tal de poder redactar tot el

que seria la història i els orígens de la gralla.

Un cop acabada aquesta part, per tal de completar el marc teòric, vaig decidir tractar el

tema dels instruments relacionats amb la gralla, on també esmentava les dolçaines

(valenciana i castellana). Amb això concloïa el marc teòric del meu treball de recerca.

Amb aquest vaig estar bastant temps, el qual se’m va fer especialment llarg a causa

de la minuciosa busca d’informació. Per altra banda, em va ser de gran utilitat, ja que

gràcies a aquest feixuc marc teòric partia d’uns coneixements considerables sobre la

gralla a Catalunya. Així doncs, la part pràctica se’m faria més ràpida i amena, ja que

entendria més fàcilment a tota la gent amb la que parlés. Va ser una llàstima no poder

contactar amb quasi cap colla castellera de Lleida i/o l’Alt Pirineu i Aran. Per sort, bons

resultats com els de les terres tarragonines i ebrenques van compensar els anteriors.

Continuant amb el marc pràctic, i el que més m’ha agradat del treball, ha estat poder

contactar amb grups com “Els Laietans” i “Ressaka”. He obtingut grans conclusions i

opinions d’ells, entre altres. He pogut parlar amb aquells que fan, amb la gralla,

versions de cançons actuals. Em va sobtar, a primer moment, ja que no és quelcom

normal.

I, finalitzant el treball, el qüestionari a gent anònima ha estat el punt afegit del projecte,

el qual ha servit per apreciar què pensa i què sap la gent del carrer, la majoria de la

població, sobre la gralla i la música tradicional en general. He volgut incorporar també

aquest apartat, ja que trobo que el que les persones de carrer creguin sobre qualsevol

tòpic és important.


44

Com sempre, hi ha gent desinteressada que no mostra cap tipus d’afecte a

l’enquestador. Tanmateix, hi ha hagut un seguit de gent que, amb més o menys interès

per la cultura tradicional i popular, ha respòs el millor possible les meves preguntes. A

base d’enquestar a cinquanta individus s’ha pogut obtenir una resposta mínimament

general i, en la majoria dels aspectes, comuna.

Hi ha preguntes, però, a les que s’ha contestat de manera molt diferent, com ja s’ha

comentat a l’apartat anterior “Enquesta sobre els coneixements que té hom de la

gralla”. A la pregunta de “creus que l’ús de la gralla s’ha reduït, mantingut o augmentat

els darrers anys?” hi ha hagut una gran diversitat de respostes.

Concloent aquest projecte, puc afirmar que el realitzar aquest treball m’ha ajudat

moltíssim a conèixer a fons el meu instrument, establir nous contactes grallers i ja, fora

del tema graller, m’ha ajudat de cara al futur, a saber espavilar-me recercant

informació pel meu compte, viatjant per tal de parlar amb gent desconeguda a indrets

que mai havia trepitjat. Ha estat una experiència única, a vegades estressant, que ha

valgut la pena viure.


45

10. ANNEX 1: ENTREVISTES

10.1 Entrevista a Helena, dels castellers de Rubí

Hola Helena. Per començar; tu, suposant que toques la gralla o l’has tocat, creus

que t’ha influenciat en la teva vida, ha estat una cosa més que un simple

instrument, o no?

Jo trobo que la gralla, a part d’aportar-me el ser el meu instrument popular i tradicional,

gràcies a ella he conegut gent nova, viscut experiències noves, conèixer grallers nous i

tabalers… És una experiència “xula”, el fet de tocar amb gent que no coneixes

personalment, però que l’únic que t’uneix amb elles és la música.

A més, passes de ser tímid a ser més extrovertit. Perds la vergonya de tocar al carrer,

en escenaris, davant de gent…

Bé, parlant ara ja més cap a la colla, i més tenint en compte que tu ets una de les

caps, et deus conèixer una mica la colla; el nombre de grallers…

Bé, jo sóc cap de gralles i tabalers actualment, i sí, em conec la meva colla. Aviam, de

grallers som…En Marc, que està aprenent a tocar la gralla, l’Aina, l’Adri, en David i jo.

Som cinc. Però bé, molts de nosaltres, i altres que estan venint, encara estan aprenent

a tocar la gralla.

Teniu algun mestre a la colla?

No. Es va mirar alguna escola amb professors, però no es va trobar. Al principi, quan

jo em vaig apuntar, ara farà vuit anys, el grup de gralles anàvem a Cerdanyola a fer

classes amb un noi, fins que aquest va deixar de fer classes. Aleshores va venir un

home a fer-nos classes, però actualment estem aprenent nosaltres pel nostre compte.

D’acord. Respecte les escoles de música, estàs satisfeta amb el nombre

d’escoles de música que hi ha a Catalunya i ja no parlant només en l’àmbit

graller, sinó referint-me a la dolçaina, tarota… Creus que se li dóna suficient

atenció, o es podria millorar?

Jo, sincerament, mai havia sentit a parlar que hi hagués una Escola de Música

Tradicional fins que m’ho van comentar, que a Sant Cugat n’hi ha una. Així que jo crec

que, en la meva opinió, falten escoles de música. També falten grallers i tabalers.

Heu trobat mancança de grallers i tabalers els últims anys a la vostra colla?


46

Sí. El nombre va disminuint. Al principi del meu començament, fa vuit anys, érem al

voltant de set. Des de llavors ha anat baixant el nombre de músics, ja sigui per temes

personals, per estudis, o que simplement no volien seguir. Llavors vam arribar a un

punt en què semblava que es mantenia, amb l’aparició d’alguns grallers nous.

O sigui que es va reduint però molt progressivament, no?

Exactament. A més el que es va reduint també és l’actitud envers la tradició catalana.

Des del meu punt de vista, aquí a Rubí és molt difícil.

Per què? Hi ha molt poca gent interessada…?

En la cultura catalana. Ja no és només amb els grallers de la colla castellera, sinó que

la gent ja no mostra interès en la cultura, els costums i les tradicions populars

catalanes, i això és un problema local de Rubí.

Hi ha un fotimer de geganters. Els grallers cada cop opten més per les colles

geganteres que no pas les castelleres. Però tu aquí penges cartells demanant gent

interessada en tocar la gralla, i ningú et fa cas. Costa molt cridar a la gent per a que

vingui a tocar la gralla.

Llavors vosaltres no acostumeu a fer festivals ni festes majors on hi abundi la

gralla, perquè clar, com has dit, l’interès de la gent envers la gralla i la cultura

tradicional catalana és gairebé nul·la, no? Quan feu alguna festa o alguns

castells, hi ha gaire gent al públic?

Depèn. Si fem una diada normal, que no coincideix amb cap data de festa major,

llavors la gent és poca. Si és festa major, sí que s’acostuma a aglutinar més gent, però

igualment… Són pocs.

D’acord. Deixant ja una mica Rubí, parlant més en l’àrea de Barcelona. Tu creus

que a Barcelona els últims anys s’estan reduint el nombre de grallers o es

manté…?

Jo diria que enter que es manté i que va augmentant poc a poc. Progressivament i de

forma desequilibrada. Per exemple aquí a Rubí podem ser quatre però de cop a

Terrassa o aquí a prop són set grallers. Va augmentant, però.

Creus que hi ha algun motiu?

Jo crec que sí, que aquí la població no està ficada en la cultura catalana.


47

Llavors dius que és un problema de la població, de la gent. No és que

l’ajuntament no prengui mesures per tal de potenciar l’ús de la gralla.

En part, també. No col·labora amb nosaltres quan es tracta de penjar cartells i fer

publicitat dels grallers i castellers locals.

Clar. I en això Terrassa ajuda més?

Terrassa no ho sé, però a Sant Cugat, al tenir l’escola de música, l’ajuntament els hi

dóna moltes més facilitats.

Nosaltres vam mirar, quan ens vam quedar sense professor, de trobar-ne algun per

Rubí per a que ens pogués ajudar a aprendre perquè clar, nosaltres aquí no en sabem

gaire. Jo, personalment, si em dones una partitura no sé llegir-la, mai he fet música. I

com jo estem tots. Potser si haguéssim tingut un professor sabríem llegir partitures i

coneixeríem més cançons.

D’acord, entenc. És una falta de professors i eines per a poder aprendre.

Bé, canviant una mica de tema… Creus que la contrada Barcelona és activa en

castells, geganters…? Creus que és més activa que la de, per exemple, Lleida?

Sí, jo crec que sí. Barcelona és la capital i, a més, hi ha més tradició catalana, opino.

Segurament a Lleida n’hi haurà, de castellers, però ja et dic ara que no crec que tants

com a Barcelona.

Creus que alguna província de Barcelona té un nombre de grallers elevat i

alguna que en tingui un d’alarmantment baix?

Aviam, jo crec que aquí hi ha dos temes. Un és que siguin pocs grallers però que sonin

la mar de bé i que en sàpiguen moltíssim de música i un altre és que en siguin

nombrosos, que en sàpiguen, però… que no destaquin per la seva qualitat. Jo fa

temps vaig anar a un concurs de gralles a Mataró on es van convidar diferents grallers

de diverses colles castelleres. Allà jo vaig veure que Sitges té uns grallers súper bons.

Sant Cugat també, però. Quan tens grallers així pots fer primera, segona, tercera

veu....

Bé. Com ja sabem, les zones tarragonines van ser on van començar els grallers i

a partir d’allà es va impulsar el moviment arreu del territori. Es diu que la qualitat

està per aquella zona, els orígens. Una zona que tu destacaries per la seva baixa

qualitat grallera, quina seria?


48

Bé, no diguem això. Simplement que no destaquen. Doncs Girona, Figueres… El que

passa a vegades és que si són tanta gent… Sonen tan desafinats… Per exemple,

nosaltres som dos i, per tant, és més fàcil sonar afinat.

Clar, tota la raó. Bé, deixant de banda les colles castelleres, geganteres… i

fixant-nos en els grups de música. Creus que en els últims anys hi ha més grups

de música que incloguin la gralla com a instrument principal?

Jo crec que sí. Quan vaig començar l’únic que coneixia era, evidentment, Obrint Pas.

Ells van ser qui em va motivar a tocar la gralla. Però després vaig conèixer els

Laietans, Big Bang Grallera, els quals són un conjunt de gralles enorme, un piano, un

baix i una bateria. Vaja, crec que sí que creix el nombre de grups. També està Canya

d’Or. Aquests grups van promovent la gralla. És una gran feina.

Creus que Obrint Pas ha estat un gran impulsor de la gralla?

Sí, sense cap mena de dubte.

Llavors, sabent que la cultura grallera d’avui en dia va renéixer durant la

Transició, després del Franquisme, creieu que després va haver un fet puntual

detonant o simplement ha estat progressiu, l’augment de l’ús de la gralla?

Bé, Obrint Pas ha fet una gran feina, però no la ha fet tota. Jo crec que abans que

comencessin la gralla ja estava creixent en força, i sí que gràcies a ell va ser un mini

“boom”, però poca cosa més.

Ara deixant els grups... L’instrument com a tal. Des de 2010 has pogut veure que

estan fent instruments populars amb un nou material: la resina plàstica. Ja se

sap que redueix molt el preu i tot això... Tu estàs a favor de l’elaboració de

gralles amb aquest material?

Jo clar, tinc una gralla de fusta i sóc totalment partidària de la fusta.

Home, és evident que la fusta té millor qualitat, però també augmenta molt el

preu...

Clar, clar. Bé, nosaltres coneixem en Marc, que volia tocar la gralla però no li sortia

econòmica una de fusta. Llavors en va ensenyar la de resina i jo em vaig quedar

“flipant”, no en sabia de la seva existència. I bé, vaig dir-li que la portés i a veure com

sona. I la veritat és que sona bé.


49

Ja. És que molts luthiers estan en contra i el que fan és boicotejar, perquè els hi

treuen el negoci. Però clar, també pots pensar que gràcies a aquest nou tipus de

material, més econòmic, començaran a tocar la gralla i en un futur es compraran

una de fusta, perquè si no n’hi hagués de plàstic potser directament no

haguessin començat a tocar la gralla.

Jo entenc que els luthiers estiguin en contra perquè clar, és la competència. També

entenc a la gent que se la compra de plàstic, però jo continuo sent partidària de la

fusta.

Això és una altra cosa, els preus, que en creieu?

Estan augmentant. Les gralles cada cop són més cares. I el de les canyes sí que es

dispara. La meva canya inicial valia 6€. Ara val vuit o nou. I clar, no és una cosa

permanent com la gralla. La canya te l’has d’anar comprant cada x mesos.

A més, nosaltres, a la colla, hem anat fent canvis de tipus de canya. Vam passar de

les blanques a les de pala, i aquestes sí que són cares... L’Aina va trobar unes de 18€.

Al final ens vam conformar amb unes de fil blau de dotze tretze euros. Clar, si en

compres una, encara. Però te n’has de comprar unes quatre o cinc a l’any.

Al final vam arribar a un acord amb la directiva i vam dir: “Escolta, ja que són els

nostres grallers, al menys els hi paguem les canyes”. I així va ser.

Però sí, en general estic enfadada en això. Ha augmentat molt el preu. I amb les

fundes igual. Cada cop hi ha més gent que té la funda de roba, ja que és més barata...

Clar, però després hi ha el factor que no hi ha gaires botigues de música, i

menys a les que els hi puguis preguntar: “Perdona, teniu un tudell de gralla?”.

Per desgràcia, es queden perplexos i es pensen que els hi parles en xino, oi?

Sí! Tota la raó. Un dia tenia una actuació aquí a Rubí i em vaig oblidar que m’havia de

comprar una canya. Vaig haver d’anar a Sabadell a comprar-me una corrents!

També hi ha el factor que depenent d’on la compris el preu varia, i pot variar

considerablement. Una canya que aquí et costa 10€ a un altre lloc et costa 12€ i a un

altre 9€.

O sigui que la vostra conclusió és que s’haurien de fer més botigues musicals

no?

Sí. O simplement botigues especialitzades en productes del luthier.


50

Creus que s’aconseguirà en un futur?

Aquí a Rubí no. Potser si vull comprar-me un vestit per ballar sevillanes el trobaré,

però productes de gralla i coses envers la cultura catalana...

Sí? Ostres...

Des del meu punt de vista, i jo sóc catalanista, independentista i tot el que vulguis. La

majoria de la població de Rubí d’on és? De fora. I no sóc racista, ni molt menys. Però

la situació és aquesta. Això influeix molt.

Sou una minoria?

Sí, exactament. Aquí a Rubí costa molt inculcar aquest pensament casteller. La gent

pensa: “Uy, mi hijo pequeñito no quiero que suba a hacer los castells lo apunto a

gegants”. O directament els apunten a escoles de música.

I... a les poblacions d’aquí de la zona... creieu que s’aconseguirà, no em refereixo

a aquest mateix any, que hi hagi més botigues tradicionals... El que tu has dit,

per luthiers? És a dir, que vagis a botiga, vegis que no té el producte que tu

desitges, pugis tres carrers més i et trobis una altra botiga igual.

Si es proclama la independència potser sí! No, aviam, molaria molt. Estaria molt “guai”.

Però creus que és factible?

Crec que aquí no. Potser a Girona sí, o a Tarragona...

I creieu el contrari? Que les poques que n’hi ha desapareguin?

Sí. Els instruments cada cop són més cars i al final la gent buscarà de segona mà

abans que a una botiga. Et podria posar l’exemple de mon germà, que fa classes de

guitarra. Un dia li va venir un senyor gran amb una guitarra i li va dir que aquesta se

l’havia comprar al Lidl, en una oferta que hi havia de guitarra, cordes i púa. Clar, quan

veus això dius: cony, doncs vaig a mirar si hi ha una gralla també.

A mi em molaria molt la idea de promoure les botigues tradicionals, però no ho veig

gens clar... Potser amb el temps... però molt temps, i depenent del lloc.

Doncs moltes gràcies, Helena. M’has fet un gran favor. Fins una altra.


51

10.2 Entrevista a Manolita, dels Xiqüelos i Xiqüeles del Delta

Hola Manolita, gràcies, abans de començar, per contestar-me l’entrevista. Aquesta

anirà dedicada una mica a la vostra colla i, principalment, al moviment dolçainer i

graller a les terres de l’Ebre. Comencem:

Per a conèixer-nos una mica, parlem sobre la colla castellera els Xiquelos i

Xiqueles del Delta. Des de quan esteu actius en el món casteller? Quin van ser

els orígens? Des de la vostra formació, tot ha anat bé, o heu trobat escassetat de

músics?

La colla Xiqüelos i Xiqüeles del Delta és molt jove. Acabem de celebrar el nostre

primer aniversari. El dia del bateig va ser el 5 d’Octubre de 2013, i els nostres padrins

van ser Els Nens del Vendrell i Sagrada Família de Barcelona.

La colla va néixer perquè gent del Delta es van trobar fent castells a Barcelona, amb

SAFA i van pensar que estaria bé provar de fer castells al Delta, on no hi havia

tradició, i així van començar per fer un taller i després de la bona acollida, van

començar a fer assajos ja pensant en una colla castellera.

Musicalment, des que vam començar a ara, tot ha anat a millor. Vam començar sent

una dolçaina (que llavors era la curta, en afinació de Sol) i una caixa (jo). El noi que

tocava la dolçaina va marxar a treballar a l’estranger i llavors vam tenir la sort que van

apareixer unes dolçaineres d’Alcanar i un altre caixa, que van demanar per venir a

tocar en natros.

Aquestes dolçaineres toquen la dolçaina llarga (en Fa), cosa que ens facilita molt la

feina quan fem diades, ja que està en la mateixa afinació que la Gralla.

La família musical ha anat augmentant tant en el nombre com en la qualitat.

Actualment som:

Dolçaines: Núria Queralt, Txell Fibla (les primeres que van venir), Paco Reverté, Maria

Fibla, Ismael Daunes, Anna López i Maria Martín.

Caixes: Manolita Pérez (jo), Josep Fibla (el primer que va venir), Roger Reverté, Aleix

Duran

Què n’opineu sobre el moviment casteller al vostre voltant, ja sigui pròxim o

llunyà?

A les Terres de l’Ebre hi ha poca tradició castellera, i els més propers són els Xics

Caleros de l’Ametlla de Mar, amb els quals tenim una bona relació, i amb els que tenim

una diada on actuem conjuntament a Sant Carles de la Ràpita, al juliol.


52

Els caleros van batejar-se uns mesos abans que nosaltres (ells al febrer) i per tant, són

una miqueta més vells que natros.

Una pregunta que porto estona volent fer: com és que en la vostra colla teniu

dolçainers o no grallers? No em negaràs que aquest fet és rar, tenint en compte

que la resta de colles castelleres a Catalunya usen la gralla com a instrument

principal. A què es deu, que utilitzeu la dolçaina en comptes de la gralla?

La resposta és fàcil, per integració al territori. A les TTEE l’instrument tradicional és la

dolçaina, per proximitat amb la Comunitat Valenciana, i per tant, les agrupacions solen

ser amb dolçaina i tabal. La dolçaina que se fa anar tradicionalment és la curta, la que

està en Sol, però després de veure que fa mal a les orelles quan tocàvem amb músics

d’altres colles castelleres, degut a les diferències d’afinació (una 2a M, que

musicalment se considera dissonància absoluta) vam passar a tocar la llarga, en Fa.

Suposo que haureu fet actuacions conjuntes amb colles d’arreu del Principat.

Sent així, sempre heu rebut acceptació per part de les altres colles, o hi ha hagut

moments de tensió, incomoditats o simplement de reaccions de sorpresos al

veure que anàveu amb dolçaines?

Sí, hem fet actuacions amb altres colles, i fins i tot hem tocat junts, com per exemple el

dissabte 11-10 que vam tocar amb els Cargolins perquè feien cercavila i tenien poca

gent tocant.

Normalment els hi sobta, però quan veuen que no hi ha problemes amb el tema

afinació, no tenen cap problema.

Parlem més general. A les terres de l’Ebre, com està el “conflicte” gralla vs

dolçaina? Sé que abans hi havia més influència valenciana i, per tant, la dolçaina

predominava per sobre de la gralla. Tanmateix, actualment no sé com està la

situació.

No tenim conflicte. Els nostres dolçainers, que són molt bons, toquen les dues, la curta

i la llarga. Aquí no s’ha tocat mai la gralla, per tradició, sempre ha sigut la dolçaina.

Creus que l’ús de la gralla i la dolçaina s’està perdent a les vostres terres,

mantenint, o augmentant? Les noves generacions, els joves, se senten atrets per

la cultura tradicional i popular?

Com ja t’he comentat abans, la gralla no és un instrument que hagi tingut tradició a les

TTEE, en canvi la dolçaina sí.


53

En els darrers anys, hi ha poblacions que fan festes de recreació històrica i també hi

ha moltes agrupacions d’acompanyament de gegants, i coses com aquestes fan que la

música tradicional torni a estar ben vista. Desde TTEE hi va haver un temps en que els

instruments tradicionals es consideraven menors, ja que aquí hi tenim molta tradició

bandística, però en els darrers temps, degut a lo que t’he comentat més amunt,

aquesta tendència ha anat canviant. També hi ha més músics d’instruments clàssics

que es posen a tocar amb els tradicionals, pot ser també ajuda el fet que l’ESMUC

regula els estudis superiors en música folklòrica i això fa que els estudiants de música

s’ho prenguin amb més serietat.

Per acabar l’entrevista. Des del 2010 hi ha un nou material útil per a la

construcció de la dolçaina i la gralla: la resina plàstica. Aquest material, a part de

reduir dràsticament el preu, garanteix més seguretat a l’hora de l’humitat, la vida

de l’instrument, etc. Teniu, a la vostra colla, algun dolçainer que utilitzi una

dolçaina de resina plàstica? Quina és la teva opinió, a títol individual, sobre l’ús

d’aquest nou material sintètic per a la construcció d’aquests instruments

tradicionals?

Aquesta pregunta te la respondran els dolçainers, ja que jo no ho controlo això.

Paco Reverté: un dels nostres dolçainers i intèrpret d’aquest instrument de fa molts

anys, em comenta que la opció de la resina té beneficis i inconvenients. El benefici

més gran és l’econòmic, podent trobar dolçaines a partir de 18€, però en contrapartida,

l’afinació i la qualitat del so és molt més minsa.

El tema del preu, pot ser un gran argument per si l’has d’adquirir per a un nen que vol

provar l’instrument, però evidentment, tant per emissió de so, com qualitat d’aquest o

afinació, en quan el nen ho tingui clar, se li ha de comprar la de fusta.

Jo (Manolita) sóc professora de flauta travessera, i m’he trobat en situacions que

pares, per estalviar diners, li han comprat un instrument de més baixa qualitat que la

que jo demanava i l’infant ha acabat avorrint aquell instrument, ja que li costa molt més

fer sonar i/o el mecanisme és més dur (en el cas de dolçaines no hi hauria aquest

problema), cosa que fa que aquella opció econòmica acabi sortint cara per al nen/a,

que acaba abandonant l’instrument..

Moltes gràcies pel temps que m’has dedicat a respondre l’entrevista. Us desitjo

el millor als Xiqüelos i Xiqüeles del Delta. A reveure.

T’envio un parell de vídeos de les dues darreres actuacions que hem fet per tal que

puguis veure (o millor dit sentir) com sonem amb dolçaines.


54

10.3 Entrevista a “Els Laietans”

Per a començar l’entrevista…

Quin és l’inici dels Laietans? Com uns joves heu arribat al punt on esteu ara?

L’inici dels Laietans ve d’avorrir-nos tocant el mateix repertori sempre amb els gegants

i reunir-nos per a tocar un repertori més elaborat, sempre amb la gralla i el tabal. El

projecte es va anar fent cada cop més gran fins que, amb l’arranjament que vam fer

del “Waka Waka”, el qual vam penjar al Youtube, vam “triomfar”. En dos o tres dies

estàvem sortint per TV3 i ens trucava tothom. Podríem dir que la cosa ens va explotar

una mica a les mans.

Quins eren els vostres objectius i ambicions en un principi?

Els nostres objectius sempre han estat millorar i passar-nos-ho bé tocant, i el dia en

què ja no gaudim tocant ho deixarem. És així de senzill. Sempre intentem tocar una

mica millor.

Ara ja traurem un nou disc i anirem a presentar-lo pertot arreu.

Coneixent ja una mica la dinàmica, els orígens i els objectius i ideals del grup…

El resultat de la vostra formació ha estat la introducció d’un instrument

tradicional i popular com ho és la gralla en l’àmbit més rocker i innovador,

adaptant-la a temes musicals d’actualitat. Esteu satisfets amb això? Creieu que

podríeu haver fet més? O, al contrari, no pensàveu que arribaríeu tan lluny?

Estem satisfets, sí, però no som els primers que ho fem, això. A Vilafranca ja s’havia

fet i, inclús, temps enrere, els grallers d’abans era el que feien. Tocaven el que

aleshores eren els temes d’actualitat. Així que no és invenció nostra, tot i que sí que li

hem donat una petita empenta i ho hem posat de moda fora del seu àmbit habitual.

En general, no pensàvem que arribaríem tan lluny, ni molt menys. Evidentment,

sempre es pot fer més. En cap moment ho hem anat a buscar, sinó que ha vingut a

nosaltres.

Vosaltres, parlant a títol individual per a cada membre dels Laietans, quant

temps porteu, aproximadament, tocant la gralla? Es requereix de gran

experiència i coneixements de l’instrument per a poder fer el que heu fet?


55

Home, per a tocar la gralla de carrer no cal formació musical, però si vols fer quelcom

més elaborat i vols que soni bonic i “afinadet” doncs sí que una mica necessari sí que

ho és. Però això en tots els instruments, i la gralla no és un instrument fàcil. És

complicat i molt delicat.

Roger Andorrà: Anys que porto tocant la gralla seriosament, des que vaig començar

amb els Laietans. A nivell de carrer... des dels dotze anys.

Roger Olet: Quinze anys, més o menys. Amb els bastoners de Terrassa, que encara

segueixo, i amb els Laietans doncs des del 2009-2010.

Roger Corella: Vaig començar el 1998 tocant a la colla de geganters de Parets. Jo em

vaig professionalitzar bastant ràpid, ja que en dos anys ja estava tocant en diferents

grups. Clar, jo venia d’estudiar al conservatori, com en Roger Andorrà. Això et dona

una important base musical que després agraeixes a l’hora de l’afinació de

l’instrument, entre altres coses

Tabaler: Per si t’interessa, tinc vint anys i porto tocant la bateria des de ben bé els set

anys. Ara ja farà uns sis anys que vaig entrar en el món geganter i, per tant, sempre he

tingut facilitat per a tocar el timbal amb gralles.

Es requereix experiència? Home, la gralla és com un altre instrument. Es necessita

paciència, ser metòdic i constant.

Deixant d’enfocar tant en el grup, i referint-nos més a la gralla en general…

Creieu que l’ús de la gralla s’està perdent, mantenint, o augmentant a Catalunya

en general? Destacaries alguna zona en què hi faltin o que n’abundin? Creus

que hi ha hagut algun gran impulsor de la gralla o contràriament, un factor que

hagi fet que faltin tants grallers arreu del Principat?

Jo crec que està augmentant. Els últims deu anys són els que ha tingut més ús en la

seva història. A més, el fet que hi hagi uns ensenyaments fonamentats d’aquest

instrument ja fan una gran funció, assegurant la seva perpetuïtat.

Tots creiem que sí, que està augmentant.

Una zona en què n’hi hagi molts, de grallers, seria el Tarragonès, Baix Camp. És on hi

ha el bressol d’aquest instrument. On n’hi ha menys diria que és cap a dalt... del

Llobregat en amunt sempre hi ha hagut menys tradició, tot i que nosaltres som d’allà.


56

De grallers no en falten. En tenim, de millors i de pitjors, però en tenim bastants.

D’impulsors sí que n’hi ha hagut de molt importants. Grans mestres com en Dani

Carbonell, la Roser Oliver, Enric Montsant... Hi ha hagut moltíssima gent que ha cuidat

aquest instrument per tal que aquest tiri endavant i evolucioni.

Va ser molt important el “boom” dels anys vuitanta, en què els grallers van fer un gran

paper i una importantíssima funció en els geganters, almenys aquí al Vallès. Gràcies a

aquella feina ara estem com estem, si no segurament no haguéssim recuperat la

gralla, perquè aleshores estava perduda...

El 2010 es descobreix la resina plàstica com a material suficientment bo per a

poder construir gralles, dolçaines i altres instruments similars. Aquest nou

material aconsegueix una qualitat intermitja però redueix dràsticament el preu.

Què n’opineu? Creieu que és bo començar a elaborar materials que tota la vida

s’han fet de fusta amb plàstic?

Mai substituirà la fusta. Cap material tindrà la textura i el so equivalent al de la fusta.

Tot i que per tirar endavant i per a fer coses de terme mig pot ser vàlid.

La gralla és un instrument prou barat. S’ha de tenir en compte que és un instrument, i

aquests són cars. La gralla, dins el que cap, és prou barata. És un instrument

assequible per a totes les butxaques.

La de plàstic valia crec que 60€ i la gralla seca de fusta valia 80-90€, així que per la

diferència de preu surt a compte comprar-se-la de fusta. Una fusta bona, 110-120€...

Respecte a l’última pregunteta, jo crec que sempre s’ha de tractar d’evolucionar i

provar coses noves, però si amb els instruments clàssics hem arribat on estem, és

perquè la cosa va prou bé. Tot i que encara ha d’evolucionar més l’instrument i s’ha

d’estandarditzar. Però deixant de banda això, és un instrument que està seguint el seu

curs igual que el va seguir el clarinet, l’oboè...

Quan parlem d’estandarditzar-se ens referim que no pot ser que cada gralla et surti

diferent, que un mateix luthier faci una gralla que és èpica, perfecta, i una altra que no

val res. No es poden fer gralles diferents. Però això no significa que s’hagin de canviar

els materials.

I, per acabar l’entrevista, creieu que els grups musicals, ja siguin com els

Laietans, Canya d’Or, o La Gossa Sorda i Obrint Pas, augmentaran al llarg dels

anys o no? L’interès per la cultura tradicional decaurà o li veieu prosperitat?


57

Depèn, en gran part, del moment polític del país, si decaurà o no. Ara mateix, ens

trobem com ens trobem i fa que els instruments aquests es converteixin en bandera de

la societat. I, poc o molt, amb un instrument a les mans ens toca ser hereus de tota

aquesta política.

La feina que s’ha fet fins ara és molt bona i cada cop hi ha més gent que toca millor

aquest instrument, amb la qual cosa es crea una projecció que no s’havia donat mai

fins aleshores.

Un plaer haver pogut fer-vos aquesta enquesta. Espero que us vagi bé en la

vostra trajectòria musical.

Fins una altra!

Igualment, vagi bé, Ramon!


58

10.4 Entrevista a David Parera, graller de “Ressaka”

Ressaka sou un grup realment jove, comparat amb la majoria de grups musicals

de nivell regional. Des de quan funciona Ressaka com a col·lectiu musical? Ens

podries explicar breument la vostra trajectòria, per exemple, les baixes i

fitxatges que heu tingut al grup, si heu tingut moments de decaiguda o de

crescuda, etc?

Ressaka aquest any compleix el seu 5è aniversari. Tot va començar, més o menys, a

finals de setembre del 2009, quan en Ferran, el cantant, em va trucar per incorporar-

me a un grup que ja portava un anyet en funcionament, anomenat “Subliminal minds”.

Feien versions de punk i rock americà. Jo vaig entrar tocant el teclat. Al cap d’uns

quants assajos amb ells vaig dir-los que no era el meu estil tocar coses en anglès i que

m’agradaria començar a tocar en català. També els vaig mig convèncer que amb

versions no es va enlloc i, tot i que el públic sempre estigui molt més entregat, el que

realment et farà (o no) arribar a algun lloc en aquest món és composar els teus temes.

És per això que ens vàrem posar mans a la obra i varen sortir les dues primeres

cançons: Buscant el meu món i Algun dia em daran pel sac. Un cop vist el resultat, ens

vàrem adonar que ja no érem “Subliminal minds” i vàrem decidir canviar el nom del

grup i el seu estil. De fet, no vaig arribar a debutar mai com a “Subliminal minds”, ja

que el meu primer concert ja va ser amb el nom nou (Ressak’a’ska), el 19 de

novembre del 2009, a la Sala les Dames de Manlleu, convertint-se així amb el tret de

sortida del actual Ressaka.

No va ser fins el segon concert on vaig incorporar la gralla amb el tema Benvinguts.

El nom també va anar canviat. El primer va ser “Ressak’a’ska”, després va passar a

“Ressaka Ska” (nom que va durar uns 3 anys) i actualment “Ressaka” (tot i que

Ressaka ska continua sortint a la majoria de cartells tot i els nostres esforços per

canviar el nom definitivament).

Actualment, només quedem en Ferran i jo des dels inicis. La formació inicial érem en

Ferran, en “Naim”, en Marc, en Moha, i jo. Abans d’arribar a la formació actual, pel

grup també han passat la Montse, en “Merci”, el Bernat Riera, en Marcel.

Què és el que penseu a l’hora de fer cançons pròpies? Quin és el missatge que

voleu transmetre, quins sentiments hi poseu?

Bé, de fet, les lletres de les cançons (en la seva gran majoria) són d’en Ferran.


59

Però el missatge està clar, Ressaka s’ha convertit en un grup de lluita i reivindicació, i

això queda reflectit en les lletres.

Havent conegut ja una mica Ressaka en general, des del seu començament fins

a l’actualitat, centrem-nos més en la gralla. La gralla ha format part des de l’inici

al grup?

Es podria dir que sí, de fet només en un concert, el primer, no portava la gralla.

Bé, en veritat, el que marcarà l’inici del nou grup precisament seria la incorporació de

la gralla, ja que en el primer concert el repertori era més de Subliminal Minds que de

Ressaka.

Quina ha estat la dinàmica del grup respecte la gralla durant els anys que heu

estat tocant. N’ha potenciat el seu ús sempre, l’ha tingut com un instrument

més…?

No ens hem plantejat mai de reforçar-la, però inconscientment t’adones que sempre

que li poses la cançó agafa un so més característic nostre, per això i sense voler, és

present a la majoria dels nostres temes.

David, tu des de quan toques aquest instrument? Amb quina edat vas començar,

i per què?

Jo sóc graller des dels 12 anys, començant, com quasi tots, amb els gegants del meu

poble.

Si no estic mal informat, tu toques amb una gralla dolça. Quants claus té? I per

què vas optar per aquest model de gralla?

La meva gralla és una gralla dolça de 8 claus de plata, de gingoler i del luthier

Francesc Sans.

El primer que vaig triar va ser el luthier. No em va costar gaire, ja que en els meus

primers anys de graller vaig tenir l’oportunitat de tocar en diverses cercaviles amb ell, i

la confiança amb el luthier es bàsica,

Des del primer dia, quan em vaig plantejar canviar de gralla, (abans anava amb una

gralla seca feta a Vilanova i comprada a una botiga de música) tenia claríssim que per

fer-la aniria personalment al taller.


60

Per això no vaig optar per un model en concret, vaig quedar amb en Francesc, vàrem

triar una fusta, vàrem optar per una soca de gingoler de més de 200 anys i el número

de claus va ser, principalment, per no haver de passar aquell tràmit mai més, ja que

així aconseguia la gralla més completa que es pot comprar.

Algun cop has dubtat de tocar un altre instrument o n’has tocat algun altre? Per

què et vas acabar decidint per la gralla?

Vaig començar amb el piano, però com a eina, no com a instrument. És a dir, volia el

piano per composar.

Jo sempre he tingut un gran lligam amb la música folk i tradicional, de fet actualment

programo un festival de música folk a Roda, amb més de 25 anys d’història

(RODAFOLK), i també estic al control de so d’un programa radiofònic setmanal sobre

música popular a Ràdio Roda.

Per tant, tenia claríssim el tipus d’instrument. Al final, i no sé gaire el perquè, vaig optar

per la gralla, decisió que mai me’n penediré d’haver pres.

Per tocar la gralla has requerit de formació musical?

No, però la formació musical ja la tenia. Vaig estar 5 anys a l’escola de música, però

en la gralla em vaig formar jo sol, després vaig començar a formar altres grallers.

Tinc pendent formar-me millor. És una de les coses que m’agradaria fer.

Acabant ja l’entrevista, m’interessaria preguntar-te sobre la teva opinió respecte

el nou material que els darrers 4 anys s’està posant de moda. Es tracta de la

resina plàstica, un material que atorga una qualitat de so intermitja però que

redueix dràsticament el preu de l’instrument. Tu estàs d’acord amb la fabricació

de gralles, dolçaines i més instruments similars amb aquest material? Per què?

No, no hi estic d’acord i no hi estaré mai a la vida.

Una definició de gralla podria ser instrument tradicional català de fusta i de doble

canya. Si a aquesta definició li treus “tradicional”, ja que la canvies per complet i també

li treus la categoria de “vent fusta” per una categoria que ni tan sols existeix com la de

“vent plàstic”, és que les coses no van gaire bé!

Per això, la gralla de plàstic no tant sols no és una gralla, per a mi és una joguina.


61

Ara bé, a la meva comarca s’està desenvolupant una gralla metàl·lica. Aquesta gralla,

a part de sonar molt bé i d’haver estat creada pels millors grallers de Catalunya, no

pretén canviar la tradició, el que pretén es crear un instrument nou per a formacions de

grallers, actualment gralla seca, gralla dolça i gralla baixa incorporant la gralla

metàl·lica.

En aquest cas, sí estic a favor.

Estàs d’acord amb la importància que se li dóna a la gralla a Catalunya? En dir

això em refereixo a la disponibilitat d’accessoris necessaris com la canya i el

tudell en les botigues de música, la quantitat de mestres grallers que

imparteixen classes, el nombre de sales disponibles per a tocar si es vol millorar

el nivell…

No, per exemple a la meva comarca (Osona) només hi ha una sola botiga de música

on comprar canyes. També tens molts problemes per trobar un lloc per tocar. Per sort,

visc en un poble i als inicis tocava al bosc, a 5 km de la civilització.

Molta gent (per sort cada cop menys) veu la gralla com un instrument de poble,

per als “catalanets”, que es toca als castells i poca cosa més. I això si coneixen

els castells, perquè si no tampoc coneixeran la gralla. Com reacciones davant

d’això?

La gent que veu la gralla amb aquests ulls és la mateixa que menysprea la cultura

catalana i segurament la mateixa que considera Catalunya sense cultura pròpia i que

es pensa que aquí també es ballen sevillanes.

Per tant, ni cas!

Moltes gràcies pel teu temps, David. Ha estat un plaer. Espero que tot vagi bé

per Ressaka i et desitjo el millor, a tu i al teu grup.

Fins una altra.


62

10.5 Entrevista a Jaume Girós, guitarrista de “Trum”

En Jaume porta des dels inicis al grup, no hi ha ningú més adequat que ell per a

poder entrevistar. Jaume, des del començament fins ara, quina creus que ha

estat la principal qualitat de Trum? Què és el que, en la teva opinió, fa que cada

cop tinguem més seguidors a la pàgina de Facebook i no parem de tenir

concerts?

Jo crec que no és res en concret, simplement, hi ha molts factors que fan que tinguem

cada cop més seguidors i més concerts. Per exemple, jo crec que la gent veu que som

un grup d’amics, que puja sobre l’escenari a tocar música que ens agrada. Un altre

factor també seria que no ho fem tan malament, per tant, la gent s’ho passa bé sentint-

nos. Així que per A mi la principal qualitat és aquesta, que som un grup de col·legues, i

si volem incorporar a algú que no és col·lega, ho acaba sent pel bé de la banda.

Des del principi vau pensar a integrar una dolçaina o una gralla al grup, o va ser

una decisió sobtada en un moment qualsevol? Creus que ha acabat resultant

bé?

Des que vam començar vam decidir que voldríem fer versions d’altres grups per

formar-nos i coordinar-nos uns amb els altres i, com la majoria de grups com nosaltres,

hem tingut com a referent als ja retirats Obrint Pas, grup valencià que utilitza la

dolçaina com a instrument clau. Així doncs, vam dir que voldríem versionar Obrint Pas,

i en Ramon era molt amic de la gent que formava el grup aleshores, així que va decidir

posar-se a tocar la gralla i, més tard, la dolçaina.

En la meva opinió, no només per a versionar cançons d’Obrint Pas o La Gossa Sorda,

sinó també per crear-ne de nostres pròpies, ha estat un punt molt clau per no tenir la

simple banda on la melodia no la fan els vents, sinó que la dolçaina pot fer de solista.

Quina és la teva opinió sobre la dolçaina als grups de música? La veus

innecessària, una moda passatgera, una revolució musical…?

A veure, revolució musical no pot ser perquè ja hi ha grups que han utilitzat la dolçaina

per a músiques d’aquest estil com Obrint Pas, La Gossa Sorda o Atzembla. Sí que és

un canvi dins d’aquest camp musical, perquè fa, d’aquesta música, un toc més

tradicional i medieval, per tant, si un grup decideix utilitzar aquest instrument, en el

nostre cas és per això i no perquè estigui de moda, sinó pel tipus de música que volem

fer. Trum volem englobar molts estils, com el reggae, punk, ska i més que ens vinguin


63

de gust en cada moment, i la dolçaina en la meva opinió és un instrument que pot lligar

amb tots aquests estils. Per tant, innecessària no la trobo.

Moltes gràcies per les teves respostes, han estat de gran ajuda. Fins aviat.


64

10.6 Entrevista a Pau Puig, dolçainer professional

Hola, Pau. Tu has tingut contacte amb tot tipus d’instruments populars i

tradicionals, pel que tinc entès, al llarg de la teva vida. Ens podries explicar

breument amb quina edat vas començar a tocar la dolçaina i gralla, i si vas

ingressar en alguna colla o grup, la importància que ha tingut en la teva vida

aquest instrument i, si vols, alguna anècdota?

Doncs tinc relació amb diferents instruments, sí, però amb la majoria des de fa ben

poc. Des que vaig començar que toco la dolçaina i el saxo alhora. Toco altres

instruments però des de fa prou menys temps (tarota de do i fa, ney, bansuri, gralla,

sac de gemecs, alboka o duduk). Vaig començar a tocar la dolçaina al 1991, amb 17

anys, però no la començo a estudiar fins el 1995, amb el professor Xavier Richart. La

gralla, però, la vaig començar a tocar el 2011. He format part de molts grups de

dolçaines, però el més important va ser Tresmall, un trio amb qui vaig tocar prous anys

fent concerts per tot el país. Aquest grup va determinar que em vulgués dedicar

professionalment a la dolçaina. Amb la gralla formo part de Ganxets, grallers del Baix

Camp.

Un cop presentat, passem a l’entrevista:

1- La cultura tradicional, és a dir, el potenciament de la música, costums i

tradicions locals creus que ha augmentat els darrers anys?

Sí, i crec que continua en augment. La cultura popular té una part lúdica i participativa

que, sumada a la capacitat de sentir-se identificat i formar part d’un grup, aglutina a

molta gent. És cert també que sovint hi ha un cert interès institucional en que això siga

així. Al principi de la revifalla de la cultura popular, després de la transició, generalment

la cultura popular era sinònim de ser d’esquerres o proper. Avui dia, però, això ja no és

així i veiem gent d’ideologies diverses implicats activament en fenòmens de cultura

popular.

2- En concret, creus que l’ús de la gralla ha disminuït o ha augmentat la última

dècada?

Crec que ha augmentat. Alguns instruments tradicionals es toquen cada vegada més,

l’acordió diatònic, la dolçaina o la gralla. D’altres, i és preocupant, es toquen menys,

com el flabiol, el sac, la tarota…


65

2.1- Si ha augmentat, creus que ha estat progressiu o hi ha hagut un fet concret

que ha impulsat tot aquest moviment, un “boom”? Quin?

Crec que ha estat progressiu. En arribar la “transició política” es donà una revifalla de

la cultura popular sobretot des de les ciutats. Gent que mai abans havia tocat agafà

gralles i dolçaines i aparegué la figura de l’aficionat, ja que fins llavors els dolçainers,

grallers, timbalers, flabiolaires…eren professionals. A partir d’aquí l’augment de

sonadors va anar creixent, però també l’aparició amb el temps, de nous professionals

així com de professors i el creixement d’escoles o llocs on aquests instruments

s’ensenyen. Alguna gent, la minoria, va anar a aprendre dels sonadors que encara

quedaven. La majoria, però, suposo que per desconeixement de sonadors, van

aconseguir l’instrument i van espavilar-se i van crear el seu camí.

3- Hi ha gent que està en contra de l’ús d’aquest instrument tradicional i similars

(la dolçaina també) en grups de música. Què n’opines? La gralla i dolçaina

haurien de ser instruments delimitats al camp de la música popular o també són

ben rebuts als grups de música elèctrics? Creus que han “insultat” a

l’instrument aquests grups que l’utilitzen per a tipus de música que no eren per

als que originàriament estaven fets?

La gent és lliure d’opinar el que vulguen. Hi ha gent que ha renegat des instruments

tradicionals fins que els ha conegut, llavors els ha respectat, els ha utilitzat o se n’ha

enamorat. N’hi ha d’altres que els coneixen i senzillament no els agraden. No puc dir

res sobre això. Tothom tenim uns gustos i unes preferències. El que és preocupant és

la gent que hi està en contra per motius polítics, o la gent que hi està en contra perquè

consideren que la música tradicional és una música “menor”.

La gralla i la dolçaina són eines, i la gent ha de fer amb elles el que cregue que ha de

fer o el que sigue capaç de fer. Les provatures que s’han fet i es fan acostumen a tenir

bona rebuda. Posar la dolçaina o la gralla en grups de rock potser és una de les coses

que ha tingut més fortuna últimament. Però amb aquests instruments sempre s’han fet

i sempre es faran proves. Algunes tindran fortuna i altres no…el temps és qui ho dirà.

Això no treu que no estaria de més valorar que són instruments amb molta història al

darrere, dels anomenats “tradicionals” i que la música que amb ells es fa i s’ha fet i les

funcions que desenvolupen són més interessants i complexes del que molta gent creu.

Es faça el que es faça amb els instruments, no estaria de més saber alguna cosa

d’ells.


66

Crec que l’ús que se’n faça de l’instrument no insulta a ningú. En realitat tot el que

toquem amb instruments tradicionals o com ho toquem és actual, o bé te arranjaments

actuals, o funcionalitats actuals o un enfocament actual. En realitat sempre ens estem

renovant, reinventant, provant buscant. Això no hauria de ser cap insult.

4- Estàs satisfet amb el número d’escoles de música que ofereixen

l’aprenentatge d’aquest instrument? Trobes que n’hi ha massa, o que s’hauria de

potenciar més, que el nombre actual és insuficient?

No estic satisfet. No n’hi ha tantes i tenen poques ajudes. Als músics tradicionals

se’ns demana molt perquè som imprescindibles en les festes de qualsevol poble. Però

un cop passen les festes quasi ningú se’n recorda que si existim és gràcies a les

escoles on hem après i ensenyem a tocar aquests instruments.

A Catalunya ha passat una cosa molt greu i és que en un període de dos anys i per

decisions polítiques, la Generalitat s’ha carregat l’Aula de Música Tradicional i Popular

de Catalunya, d’on han sortit gran part dels millors músics tradicionals del país. Des de

fora pot semblar tot molt bonic perquè hi ha diverses escoles on s’ensenyen

instruments tradicionals, i hi ha l’ESMUC…però les condicions tant per treballar com

per estudiar en aquests llocs son cada cop més dolentes. Poder viure de tocar i

ensenyar un instrument tradicional cada cop és més difícil. Al pas que anem d’aquí a

pocs anys serà impossible. Tota la feina que s’ha fet se l’endurà el vent.

4.1- Situació similar passa amb les botigues de música. Creus que s’haurien

d’oferir més productes referits a la gralla i instruments similars a les botigues

musicals, o ja està bé el nombre de botigues que ofereixen aquests productes?

Estàs d’acord amb el preu?

Tens raó. Hi ha poques botigues especialitzades. Normalment ningú va a comprar

instruments, ni tudells, ni canyes a les botigues de música perquè no n’acostumen a

tenir o els preus son alts. Surt més a compte per qualitat i facilitat anar directament al

constructor. Seria bonic anar a la botiga del costat de casa i trobar tot el que

necessitem i a un preu raonable, però això no passa. Crec que hi estem tant

acostumats que ja no ens importa gaire.


67

5- Tinc la teoria que, depenent de les zones de Catalunya, hi ha més ús d’aquest

instrument que en altres. Exemples serien la zona del Penedès, on abunden els

grallers, les terres de l’Ebre, on hi apareix la dolçaina substituint parcialment la

gralla, o la Vall d’Aran, que no crec que el nombre de grallers sigui tan gran com

aquí Barcelona. Corrobores aquestes suposicions, o te’n contradius?

Uf. Aquestes coses són complicades perquè hi ha interessos creats i poca

documentació contrastada. A Catalunya, el Camp de Tarragona i el Penedès diuen

que sempre ha estat terra de grallers. A la resta de Catalunya no. No és gratuït això

que dius. De totes maneres la primera referència que es troba escrita on apareix el

terme gralla és del 1805, a Vilafranca. En canvi trobem documentat l’ús de la dolçaina

a Catalunya el 1770 a l’Arboç o el 1815 a La selva del Camp (la dolçaina ja apareix

documentada el 1328 al País Valencià) Per tant això que dius que a les Terres de

l’Ebre la dolçaina ha substituït la gralla… A les T.E. sembla que es tocava la dolçaina,

anomenada a molts llocs gaita. Les dolçaines antigues que es conserven son llises i

tenen argolles metàl·liques, com la gralla anomenada “seca”. És ben probable que en

realitat al parlar de dolçaina i gralla estiguem parlant del mateix instrument que potser

es va començar a diferenciar morfològicament fa dos o tres-cents anys. Però clar, això

és una intuïció.

El que és evident és que els usuaris d’aquests instruments eren “professionals”, tocar

l’instrument era part important dels seus ingressos. Eren músics tradicionals

reconeguts per la ciutadania ja que desenvolupaven una funció que cap altre

desenvolupava. Per qüestions de competència n’hi havia pocs i guardaven molt bé els

seus secrets. Amb la transició i la revifalla de la cultura popular alguna gent jove opten

per reprendre l’ús de la gralla, sobretot en l’àmbit urbà, però crec que això ho he

explicat abans…

5.1- Em podries confirmar l’existència d’un altre instrument popular en les zones

en què la gralla no hi actua amb força?

L’acordió, el flabiol.

6- Passem a parlar dels tipus de gralla. Tu, ets més partidari de la gralla clàssica

i més antiga, la gralla seca, o la més novella i elaborada, gralla de claus (o gralla

dolça)?


68

A mi m’agrada més el so de la seca. Trobo que te més personalitat. Però toco la de

tres claus, hehe. Però compte amb dir que la seca és més antiga. Això no està clar.

7- Estàs en contra de la utilització de materials artificials com la resina plàstica

en la fabricació de la gralla o dolçaina o, contràriament, potencies la fabricació

d’aquests instruments amb aquest material?

No hi estic gens en contra. Hi ha molt bons instruments de materials sintètics injectats

fabricats en sèrie. L’instrument sintètic té un preu molt assequible i pot possibilitar que

gent que no es gastaria els diners d’un instrument de constructor s’ho repensi i s’inicie

a tocar un instrument. Entenc, però, que potser alguns luthiers hi estiguin en contra, tot

i que crec que tothom acaba comprant-se un instrument de fusta. És per això que fins i

tot per als constructors pot ser positiu que hi haja instruments sintètics ja que

possiblement potenciaran que més gent s’hi aprope i, a la llarga, acabe comprant un

instrument de constructor. També hi ha constructors que tornegen un tipus de plàstic.

Construeixen, per tant, un instrument de la mateixa manera que ho fan amb els de

fusta i, per tant, tenen el mateix preu. Tot i el material, aquests instruments tenen el

valor afegit de la construcció artesanal.


69

10.7 Entrevista a Ricard Mallén, graller de la colla Set Serveis de Jesús

Ricard Mallén, graller veterà de la colla Set Serveis de Jesús, Tortosa.

Hola Ricard. Tu, quan vas començar a tocar la gralla i, per tant, a endinsar-te al

món de les colles gralleres, geganteres i similars?

Bon dia Ramon.

Abans de començar, l’associació es diu Set Cervells (per això l’anagrama posa 7C)!!

La colla de grallers es diu Colla de Gralles i Tabals de Jesús, que és independent dels

7C.

Vaig començar a tocar la gralla fa vint anys (l’any 1994), just quan va néixer

l’Associació Cultural 7 Cervells al poble de Jesús. La idea primera era que en els

correfocs hi hagués música de gralla juntament amb els ritmes de percussió. Més

avant, i en el pas del temps i amb el “boom” de la gralla, que també va començar a

partir d’aquells anys, ens van començar a cridar de molts pobles per fer trobades de

gegants, de grallers i per fer cercaviles pels pobles en les festes majors (pensa que

vam ser de les primeres colles de gralles de les Terres de l’Ebre). Llavors vam decidir

separar les dos entitats (7C i grallers) per comoditat a l’hora de contractar-nos i per

separar les actuacions d’uns i altres. A més, tot i que el 90% de grallers són diables, hi

havia una petita part de la colla que no anava als correfocs, i tampoc ho volíem

mesclar.

Has tocat altres instruments? Quins?

Tu toques la gralla seca. És la teva preferida? T’agradaria tocar un altre tipus de

gralla o un instrument similar (dolçaina, tarota…)? Coneixes algú que toqui un

altre tipus de gralla? Què n’opines?

Creus que el fet de tocar aquest instrument t’ha aportat coses positives a la teva

vida, o no ha estat res més que l’instrument que tu toques? (bons moments,

records, sensacions…)

Pel que fa als instruments que toco, de petit m’apassionava la flauta dolça quan anava

a escola i per això el primer cop que va sorgir la possibilitat de tocar un instrument de

vent dins l’associació m’hi vaig llençar de cop. El que no m’esperava era que la gralla

m’acabés transformant a nivell personal de la manera que ho ha fet, i tant

positivament. Tocar la gralla m’ha representat conèixer gent, visitar poblacions i


70

entendre una manera de viure a nivell cultural i social que puc dir que l’instrument és

part de la meua personalitat, forma part de mi.

També toco la percussió en els correfocs i he tocat algun cop la dolçaina, la tarota, el

digeridoo i l’alboca, però a nivell casolà. Tots ells instruments tradicionals, òbviament,

influenciat per la meua manera d’entendre la música gràcies a la gralla. Finalment,

també he tocat el clarinet que, tot i no ser instrument tradicional, fa tretze anys, i fruit

del neguit d’anar més enllà en la música, vaig comprar-me’n un i he anat a l’ Escola de

música de Tortosa i a la de Jesús per aprendre’n durant 10 anys. Actualment el tinc

aparcat i només em dedico a nivell musical a la gralla.

Dins la colla de grallers tenim un parell de membres que es dediquen professionalment

a la música: un a la percussió i l’altre a la flauta (ESMUC). Els dos formen part d’altres

formacions musicals (el percussionista a Quico el Cèlio, per exemple) i dins d’aquestes

toquen instruments diversos entre els quals hi ha la dolçaina, la tarota, la gralla de

claus i, òbviament, la gralla seca.

A nivell personal els he provat tots i reconec la seva diferent riquesa i sonoritat, però jo

sóc graller i no solament com a sonador d’instrument sinó, com et deia, com una

manera d’entendre la vida.

Estàs satisfet amb l’evolució que ha tingut la gralla a Catalunya els darrers vint

anys? Creus que ha augmentat el seu ús i, per tant, el nombre de grallers, o al

contrari?

El camí, més que l’evolució, que ha fet l’instrument en els 20 anys que porto en

aquest món ha estat divers. Va tenir un “boom” evident fa 15-20 anys on a cada poble

sorgia una colla de grallers a causa que l’instrument no era car i que no necessitaves

gairebé cap noció de música per tocar-lo. Per una banda aquest “boom” va ser positiu,

ja que significà que hi hagués moltíssima gent dins d’aquest món i va facilitar que es

promogués l’instrument d’una manera impensable fa 50 anys (a principis de segle

passat, per les Terres de l’Ebre hi havia molt pocs sonadors de “gaita”, que eren els

qui amenitzaven les festes majors dels pobles del territori), però d’altra banda els pocs

coneixements musicals dels grallers del moment feien que l’instrument no fos gaire

ben vist a nivell musical.

El pas dels anys ha fet que s’anessen dissolent moltes colles de grallers de les

poblacions de la zona i només quedéssem els que més hem treballat per a que

l’instrument fos quelcom més que una distracció passatgera. Gràcies al treball de

molts músics i l’esforç d’altres que pot ser no tenen tant nivell, podem dir que, almenys


71

a casa nostra, les colles que quedem intentem que l’instrument tingui una acceptació

musical adequada quan realitzem les nostres actuacions.

Quina és la teva opinió respecte les escoles de música, botigues musicals i

similars. Creus que estan potenciant l’ús d’aquest instrument, que fan el que

poden, que no aporten res de bo, etc.?

Creus que el preu que ara mateix ofereix el mercat per tota la saga d’instruments

tradicionals populars i els seus complements és just, o discrepes?

La gralla i els instruments tradicionals s’han vist afavorits en la seva expansió per varis

motius. Com deia abans, són instruments relativament barats comparats, per exemple,

amb instruments de bandes musicals (clarinets, saxos, trompetes, etc.) i, per això, és

més fàcil per a un no-músic probar de tocar un instrument tradicional que no un de

banda (si al cap i a la fi no li agrada la despesa assolida tampoc és gaire important).

També és cert que cada cop ha estat més fàcil trobar botigues i constructors o luthiers

que en venguessin.

Pel que fa a la difusió i a l’ensenyament de la gralla i d’altres instruments tradicionals,

aquests anys s’han vist afavorits per l’Aula de Música Tradicional (Barcelona,

Tarragona, Tortosa, etc.) i d’altres Escoles més de caire municipal i popular, ja que el

seu ensenyament no implicava haver de tenir cap títol, ni mitjà ni superior. Aquests

instruments gairebé s’han ensenyat de forma autodidacta, ja que no hi havia tradició

de conservatori com sí ha passat amb la dolçaina a València, cosa que també ha

afavorit la puixança entre la gent sense estudis musicals. A més a més, l’auge de la

música tradicional també s’ha vist afavorit per les subvencions i ajuts que aquest tipus

de música ha tingut des de l’Administració, cosa que no ha passat amb les bandes de

música municipals (i això és una queixa que els professors que he anat tenint de

clarinet, com a músics de banda, m’han anat exposant any rere any).

També és cert que, des de fa uns anys, aquí s’està assolint un nivell graller i el seu

ensenyament més que acceptable gràcies al treball de molts músics que s’hi han posat

per tractar de fer de l’instrument quelcom més que un instrument de carrer. En aquest

sentit cal destacar la feina de músics del camp de Tarragona, trobant colles de gralles

amb nivells musicals altíssims (gairebé homòleg als dolçainers de València), com és el

cas de la Canya d’Or o els Ganxets de Reus i els seus concerts de gralla, balls de

vermut, etc.


72

Quina és la zona, comarca, província o ciutat que tu destacaries degut a la gran

influència de colles gralleres, castelleres, geganteres o simplement lúdiques

(però que continguin instruments del mateix tipus)? I la que remarcaries per la

seva absència de grallers?

Per zones podríem dir, i pel que conec, que el nivell més alt estaria per la zona de

Reus, Tarragona, Vilafranca del Penedès... A les Terres de l’Ebre hi ha moltes colles

de gralles i dolçaines (per la influència de la proximitat al País Valencià), però la gran

majoria tenen un nivell més aviat baix.

Diuen que mentre els dolçainers són gent ben formada musicalment parlant,

capaç de tocar una cançó llegint una partitura per primer cop, etc. Els grallers

són el contrari, músics de carrer, els quals s’aprenen les melodies de memòria,

entre altres coses. N’estàs d’acord? Si és així, a què creus que és debut?

Penso que la dolçaina a València encara està molt per davant que la gralla al

Principat. La dolçaina ja fa anys que és un instrument de conservatori i la gralla tot just

acaba d començar el seu recorregut, en aquest sentit.

Des del 2010 estan apareixent cada cop més exemplars de gralles i dolçaines,

sobretot, construïdes a base de resina plàstica, material molt més barat que les

de fusta i amb una bona relació qualitat-preu. Estàs a favor del potenciament

d’aquest nou model d’instruments o en contra? Creus que pot tenir greus

perjudicis cap als luthiers o, paradoxalment, a la llarga els afavorirà?

La nova fornada de constructors d’aquests instruments amb materials més barats

(resina, etc.) pot afavorir encara més el creixement de sonadors (per no dir músics) i

això, per una banda, és bo perquè fa créixer aquest món i ajuda a potenciar la

implicació de més gent en l’activitat i, per tant, en la cultura; però corre el perill de

perdre una mica la qualitat dels mateixos sonadors si no hi ha cura i dedicació a l’hora

d’assajar i intentar aconseguir un bon so de l’instrument. Personalment he provat

aquests instruments i he de dir que la qualitat del so està molt aconseguida, encara

que prefereixo tocar amb els instruments de fusta de sempre i si pot ser de fusta de

ginjoler molt millor.

Al cap i a la fi, en aquest tema dels materials, i com totes les coses a la vida, s’haurà

de veure si som capaços de trobar un punt mig d’equilibri on puguin difondre’s aquests

instruments sense perjudici dels luthiers ni del grau de qualitat en el so que s’està

aconseguint per part de moltes colles que estan treballant amb força perquè la gralla

ocupi el lloc que molts creiem que es mereix però que encara no té.


73

Per concloure l’entrevista, com creus que evolucionarà la presència d’aquest

instrument al Principat? Veus un bon futur per a la gralla, o augures la seva

extinció?

Crec que ningú dubta que la gralla ja forma part de la identitat del país i que la seva

pervivència està més que assegurada (cosa que fa 30 anys era impensable). El gran

dubte radica en si serem capaços de fer que l’instrument pugui fer el salt que molts

grallers desitgem i pel qual hi estem dedicant tants esforços i tantes hores o si acabarà

quedant com un instrument de carrer en l’imaginari català.

Moltes gràcies per respondre, Ricard Mallén, graller de la colla Set Serveis de

Jesús, Tortosa.


74

11. ANNEX 2: ENQUESTA SOBRE ELS CONEIXEMENTS QUE HOM TÉ

DE LA GRALLA

Qüestió 1: Edat.

Qüestió 2: Sexe.

Qüestió 3: Quan et diuen “gralla” que et ve al cap?

Qüestió 4: La gralla és un instrument de…

Qüestió 5: Sabries distingir una gralla d’una dolçaina?

Qüestió 6: Coneixes algun grup de música que utilitzi la gralla/dolçaina com a

instrument?

Qüestió 7: Què destacaries de la gralla?

Qüestió 8: El teu interès pels instruments tradicionals és de…

Qüestió 9: Creus que l’ús de la gralla ha augmentat els darrers anys?


Edat Sexe Quan et diuen "gralla" que et ve al cap?

La gralla és un

instrument de

Sabries distingir

una gralla d'una

dolçaina?

Coneixes algun grup de música que utilitzi

la gralla/dolçaina com a instrument?

Què destacaries

de la gralla?

El teu interès pels

instruments tradicionals

és de:

Creus que l'ús de la gralla ha

augmentat en els darrers

anys?

Entre 15 i 20

Masculí

l'instrument que acompanya els gegants, els castellers, o nombroses cançons de ska

Vent fusta No TRUM, obrint pas La sonoritat 7 Sí, i molt.

Entre 15 i 20

Femení

Instrument popular català tradicional que s'utiliza en les festes majors i en els castellers.

Vent fusta Sí Obrint Pas, Atzembla La sonoritat 6 No ho sé

Entre 15 i 20

Masculí

instrument de vent Vent fusta No trum, obrint pas La sonoritat 7 No ho sé

Entre 15 i 20

Femení

Un instrument de vent. Vent fusta Sí Sí. Conec Obrint Pas, Trum,...

La sonoritat 6 No, al contrari, ha disminuït.

Entre 15 i 20

Masculí

instrument agut que toquen els musics que acompanyen els castellers

Vent metall

No TRUM Res 1 No ho sé

Entre 21 i 30

Masculí

castellers, correfocs i el meu poble

Vent fusta Sí Sí La sonoritat 5 Sí, i molt.

Entre 15 i 20

Femení

Un instrument musical Vent fusta No en conec ni el nom

No La seva història

2 No ho sé

Entre 15 i 20

Masculí

instrument de vent Vent fusta Sí Trum/Obrint Pas La sonoritat 3 No ho sé

Entre 15 i 20

Masculí

Castellers Vent fusta No Obrint pas o Trum. La sonoritat 4 No, al contrari, ha disminuït.

Entre 15 i 20

Masculí

Una persona que toca la gralla Vent fusta Sí, No Obrint Pas La sonoritat 8 No ho sé

Entre 15 i 20

Masculí

Música popular catalana. Vent fusta No No Res 5 No, al contrari, ha disminuït.

Major de 41

Femení

Un instrument i un ocell. Vent fusta Sí No. La sonoritat 7 Sí, i molt.

Entre 15 i 20

Femení

Instrument Vent fusta No Obrint pas Les seves cançons

8 No, al contrari, ha disminuït.


tradicionals

Major de 41

Femení

Festa, gresca, castells, timbals, cercavila...

Vent fusta No sí, Obrint pas. La sonoritat 5 Sí, i molt.

Entre 15 i 20

Masculí

Festes populars tradicionals catalanes com els castellers o els cercaviles. (si em diuen dolçaina em ve al cap un imbecil que fa pena perque el baterista es millor que ell)

Vent fusta Sí TRUM! El dolçainer es lamentable, sort del bateria perque sino el grup no s'agafa per enlloc <3

Les seves cançons tradicionals

7 No, es manté igual., No ho sé

Entre 15 i 20

Femení

l'instrument Vent fusta No si. trum ( jeje), obrint pas...

La sonoritat 4 No ho sé

Entre 15 i 20

Femení

Una gralla. (obvi) Vent fusta No No m'hi he fixat La sonoritat 3 No ho sé

Entre 15 i 20

Masculí

Quan penso amb la gralla, doncs penso amb Catalunya, amb els castellers, festes majors, etc

Vent fusta No Trum, i ja esta. La forma 5 No, es manté igual.

Entre 15 i 20

Femení

un instrument Vent fusta No no La sonoritat 4 No ho sé

Entre 15 i 20

Masculí

DROOOOOGAAAAAAA Vent fusta No, No en conec ni el nom

NOOOOOOO NI GANES

Res 1 No ho sé

Entre 15 i 20

Masculí

L'instrument Vent fusta No Sí La sonoritat 5 No, al contrari, ha disminuït.

Entre 15 i 20

Femení

instrument de vent fusta popular que es toca sobretot durant els castelles i en cobles de sardanes

Vent fusta Sí si però no em sé els noms

La sonoritat 6 No, es manté igual.

Entre 15 i 20

Masculí

nose Vent fusta Sí, No si Les seves cançons tradicionals

10 Sí, i molt.

Entre 15 i 20

Femení

un instrument de vent Vent fusta No obrint pas? La sonoritat 5 No ho sé

Entre 15 i 20

Masculí

Castellers Vent fusta No Sí La sonoritat 7 No ho sé

Major de 41

Masculí

UN instrument tradicional català Vent fusta No Obrint Pas Trum

La sonoritat 8 Sí, i molt.


The Bombins

Entre 15 i 20

Masculí

instrument musical Vent metall

No en conec ni el nom

no Res 1 No, al contrari, ha disminuït.

Entre 15 i 20

Masculí

instrument Vent fusta Sí trum, obrint pas, etc La sonoritat 5 No ho sé

Entre 15 i 20

Masculí

Un instrument musical, de vent. Vent metall


Sí. Les seves cançons tradicionals

2 No, es manté igual.

Major de 41

Masculí

Un instrument musical Vent fusta Sí Sí (Obrim pas, Terrer roig)


Entre 15 i 20

Masculí

És un instrument català semblant a la dolçaina, de vent fusta. Es toca en festes típiques catalanes y populars.

Vent fusta Sí La dolçaina es toca a falles a Valencia.

La sonoritat 7 No ho sé

Major de 41

Masculí

Instrument i/o ocell segons on estic.

Vent fusta Sí Uns quants: Pont d'Arcalís, Obrint pas,...


Entre 15 i 20

Femení

Un instrument Vent metall

No TRUM Les seves cançons tradicionals

5 No ho sé

Entre 15 i 20

Femení

Un intruments Vent fusta No TRUM Les seves cançons tradicionals

5 No ho sé

Entre 15 i 20

Masculí

Castellers. Vent fusta No No Res 5 No, es manté igual.

Entre 15 i 20

Masculí

castellers, gegants, musica tradicional, CAT

Vent fusta Sí Laietans, Obrint Pas, TRUM...

La seva història

9 Sí, i molt.

Entre 15 i 20

Masculí

Un dels meus instruments preferits, i alegria

Vent fusta Sí Si, obrint pas, la gossa sorda


Major de 41

Masculí

Instrument de vent, similar a la dolçaina, però amb un so molt més agut. Típic instrument de música popular d'arrel catalana

Vent fusta Sí Com a grup de música, no. Colles de grallers, sí


Major de 41

Femení

Instrument musical català o Au

Vent fusta No en conec ni el nom

No La sonoritat 3 Sí, i molt.


Major de 41

Masculí

Animal, es un au blanca. Vent metall


no La seva història

3 No, es manté igual.

Major de 41

Femení

Música popular Vent fusta Sí Sí. Uns quants, per exemple "Xarop de canya"


Entre 15 i 20

Masculí

CAT, musica tradicional. Vent fusta Sí TRUM, Obrint Pas, Laietans, bundu band

La seva història

9 Sí, i molt.

Entre 31 i 40

Masculí

Moltíssimes vivènvies! Concerts, hores d'assaig, festes, amistats, conèixer molta gent, conèixer molts pobles, viatges per Itàlia,Suècia...suposo que el fet de portar 20 anys tocant-la i deu tenir a veure!!

Vent fusta Sí Obrint Pas, la Gossa Sorda, Vent de Ball, Txeic, Riu en so,...els he de dir tots?


Entre 15 i 20

Masculí

instrument tradicional que dóna molta canya a les manis o a concerts . El seu so es flipant

Vent fusta No TRUM , OBRINT PAS La sonoritat 8 No ho sé

Major de 41

Masculí

Instrument musical Vent fusta No Obrint Pas, Trum La sonoritat 6 Sí, i molt.


79

12. WEBGRAFIA

http://www.escoladegrallersdesitges.cat/historia/historia-de-la-gralla/

http://www.riusfrancesc.com/la-gralla-i-el-seu-origen_cat.pdf

http://www.cccc.cat/les-colles-castelleres

http://www.lagralla.info/cat/index.php?sel=3

http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9

710b0c0e1a0/?vgnextoid=5f861277156d6210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnext

channel=5f861277156d6210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&cont

entid=ca227b7f22378210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD

http://ca.wikipedia.org/wiki/Companyia_El%C3%A8ctrica_Dharma

http://www.ladharma.com/

http://www.inopia.cat/cataleg/atzembla/

http://atzembla.bandcamp.com/

http://trumbelekys.jimdo.com/

http://laietans.wix.com/laietans

http://laietans.bandcamp.com/

https://sites.google.com/site/grallersdemolins/grallioli

http://productesdelaterra.cat/musica-tradicional-en-catala/10994-comprar-cd-de-canya-

dor-viratges-1562113427383.html

http://www.tradicionarius.cat/ca/placa-del-folk---canya-d_or/programacio/117

http://www.festadirecte.cat/canya-dor-presenta-la-cumbia-de-la-festa-major/

http://ca.wikipedia.org/wiki/Gralla_(instrument)

https://www.youtube.com/watch?v=q2YZCves3Vo

http://www.obrintpas.com/

http://www.escoladegrallersdesitges.cat/historia/historia-de-la-gralla/

http://www.riusfrancesc.com/la-gralla-i-el-seu-origen_cat.pdf

http://www.cccc.cat/les-colles-castelleres

http://www.lagralla.info/cat/index.php?sel=3

http://www20.gencat.cat/portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=5f861277156d6210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=5f861277156d6210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=ca227b7f22378210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD




http://ca.wikipedia.org/wiki/Companyia_El%C3%A8ctrica_Dharma

http://www.ladharma.com/

http://www.inopia.cat/cataleg/atzembla/

http://atzembla.bandcamp.com/

http://trumbelekys.jimdo.com/

http://laietans.wix.com/laietans

http://laietans.bandcamp.com/

https://sites.google.com/site/grallersdemolins/grallioli

http://productesdelaterra.cat/musica-tradicional-en-catala/10994-comprar-cd-de-canya-dor-viratges-1562113427383.html

http://productesdelaterra.cat/musica-tradicional-en-catala/10994-comprar-cd-de-canya-dor-viratges-1562113427383.html

http://www.tradicionarius.cat/ca/placa-del-folk---canya-d_or/programacio/117

http://www.festadirecte.cat/canya-dor-presenta-la-cumbia-de-la-festa-major/

http://ca.wikipedia.org/wiki/Gralla_(instrument)

https://www.youtube.com/watch?v=q2YZCves3Vo

http://www.obrintpas.com/

La gralla en els darrers temps

Documents

Transcript of La gralla en els darrers temps