LA GOTETA D’AIGUA MARTINA

ELS ERIÇONSCURS 2012/13

Hi havia una vegada una petita goteta d’aigua, que vivia en el fons de l’oceà Atlàntic. El seu nom era Martina.

Un dia va voler pujar a la superficie per veure el cel. Feia molt de Sol i es va evaporar i comencà un llarg viatge.

Va pujar molt amunt i allà va trobar a moltes amiguetes que jugaven dins un núvol.

Allà dalt feia molt de fred i a poc a poc les gotetes d’aigua començaren a caure a terra.

La goteta Martina va caure dins un riu molt gran. En un principi no sabia a on es trobava però va veure unes piràmides molt altes i va dir: Ja ho sé! Som al riu Nil, a Egipte!-

Anava observant la vegetació que hi havia a les voreres del riu. .

S’apropava als vaixells que navegaven per

dins el riu. Jugava amb les ones.

De sobte va veure un nin petit que plorava a la vorera del riu.

La goteta Martina li va demanar:-Per què plores?-M’he perdut i no sé tornar a casa.-Jo t’ajudaré!

- A on vius?-A un poble que hi ha quan el riu arriba a la mar. .

Anem! Farem el viatge junts.

Uns dies després arribaren al seu destí, i el nin va trobar a la seva familia.

La goteta Martina i el nin es varen dir… Adeu!

La goteta Martina estava molt contenta. Va seguir el seu viatge i començà a nedar dins un mar molt gran. La mar Mediterranea.

Va travessar la mar i un dia va arribar a una illa molt bonica.

A S’Estalella jugava amb els peixos de colors, amb els caragols marins, les algues…

Un dia nosaltres anarem d’excursió a S’Estalella i ens varem fer amics de la goteta Martina.

Ens va contar el seu llarg viatge. Tornava a fer molt de Sol i a poc a poc es tornà a evaporar i començà a pujar per amunt, molt amunt cap als núvols.

Nosaltres li deiem adeu…Segur que un dia la tornarem a trobar com a goteta d’aigua o com a floc de neu. I conte contat aquest conte s’ha acabat.