La fisioteràpia per a persones amb discapacitat
48
LA FISIOTERÀPIA PER A PERSONES AMB DISCAPACITAT Gemma Pinto Gasulla Treball de Recerca Batxillerat 2.3 2014-2015 Institut Montserrat Tutora: Maria Pilar Diaz Tutusaus
-
Upload
biblioteca-institut-montserrat -
Category
Documents
-
view
233 -
download
9
description
Autora: Gemma Pinto Gasulla | Tutora: Maria Pilar Díaz | Tema: Fisioteràpia, Persones amb discapacitat
Transcript of La fisioteràpia per a persones amb discapacitat
LA FISIOTERÀPIA PER A
PERSONES AMB DISCAPACITAT
Gemma Pinto Gasulla
Treball de Recerca Batxillerat 2.3
2014-2015
Institut Montserrat
Tutora: Maria Pilar Diaz Tutusaus
Treball de Recerca
1
INTRODUCCIÓ
APARTAT 1
Història de la fisioteràpia 4
Anècdota personal 6
Funcions del fisioterapeuta 7
Contradiccions que trobem en la fisioteràpia 11
APARTAT 2
La fisioteràpia centrada amb les persones amb discapacitat 12
El meu germà Marc 13
En Marc 17
Centre Cades 20
La fisioteràpia en el centre CADES 24
La hipoteràpia 27
Activitat d’esports adaptats 32
3. PART PRÀCTICA DEL MEU TREBALL DE RECERCA
1. Valoració del meu qüestionari del treball de recerca 36
2. Comparació del treball realitzat entre Aleix Luque i Marc Pinto 38
4. Conclusions 41
5. Llistat de referències: web grafies, bibliografies i imatges 43
6. Agraïments 45
7. Annexos 46
Treball de Recerca
2
INTRODUCCIÓ
Des d’un principi ens van dir que el treball de recerca havia de ser sobre algun
tema que ens interessés, cosa que em va fer plantejar quines són les meves
motivacions i inquietuds i vaig adonar-me’n de que el meu fort és el lleure, és a
dir el tracte amb les persones. La motivació que em porta a escollir aquest
tema es totalment personal degut a que tinc un germà amb paràlisis cerebral i
que en un futur vull dedicar-me a la fisioteràpia.
El meu germà Marc de 24 anys va néixer amb paràlisis cerebral i per aquest fet
m’ha cridat l’atenció de com poder ajudar a aquestes persones amb
discapacitat per que puguin assolir una millor qualitat de vida amb tots els
àmbits possibles de la vida quotidiana.
Al llarg d’aquests anys he vist com el meu germà Marc tan a casa com al centre
on els meus pares el portaven, li feien exercicis, teràpies específiques per
estimular sobretot el seu to muscular que es del que mes patia, i estic
plenament convençuda de que el meu germà sense aquestes teràpies no
estaria com esta ara actualment.
Això em porta a pensar de que temps enrere sense aquest tipus d’ajudes,
aquestes persones no podrien assolir un nivell i una qualitat de vida per a poder
desenvolupar-se en el dia a dia.
Aquest treball es basa en dues parts ben diferenciades:
La primera part podríem enfocar-la en el que es la fisioteràpia en general i en
els massatges terapèutics que s’engloba dins de la fisioteràpia que consisteix
en una sèrie de maniobres manuals dirigides a tractar les molèsties o lesions
que han estat prèviament diagnosticades.
Treball de Recerca
3
I la segona part estarà enfocada específicament en les teràpies que actualment
realitzen en el centre CADES que es el centre a on va actualment al meu
germà Marc. Aquest centre està dirigit a persones amb una discapacitat física i
psíquica on desenvolupen diverses teràpies, com:
Piscina (que al haver-hi flotabilitat millora al estat muscular)
Musico teràpia (es una activitat musical que millora el sentit auditiu)
Arts Plàstiques (que millora la mobilitat de les extremitats superiors)
Desplaçament (estimula la mobilitat)
Control de postura (que ajuda a tolerar i a adaptar-se a els aparells
ortopèdics)
Vivència del propi cos (acceptar massatge de relaxació)
I han sorgit noves teràpies que en segons quins casos en ajudat a millorar molt
mes la capitat física i psíquica de aquestes persones juntament am la diversió
com a motiu fonamental am el ajut de animals com:
Cavalls
Gossos
Dofins
Jo personalment amb aquesta segona part del treball em centraré amb els
cavalls que s’anomena com la hipoteràpia i les activitats de esports com a eina
de estimulació pròpia.
Treball de Recerca
4
APARTAT 1
Història de la fisioteràpia
Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la fisioteràpia és l’art i la
ciència del tractament físic mitjançant l’exercici terapèutic, l’escalfor, el fred,
la llum, l’aigua, el massatge i l’electricitat.
Els estudis de fisioteràpia es van iniciar com a carrera universitària a partir
de l’any 1981 pel reial decret el 12 de desembre, gràcies al reconeixement,
la experiència i la maduresa que es va aconseguir per les ensenyances des
de la seva incorporació l’any 1957.
La fisioteràpia és una branca de ciències de la salut que consisteix en
moviments corporals i exercicis físics amb l’ajuda d’elements naturals o accions
mecàniques. Es caracteritza per buscar el desenvolupament adequat de les
funcions que produeixen els sistemes del cos , on el seu bon o mal
funcionament repercuteix en la cinètica o moviment corporal del cos humà .
Intervé , mitjançant l'ús de tècniques científicament demostrades , quan l'ésser
humà ha perdut o es troba en risc de perdre , o alterar de forma temporal o
permanent , l'adequat moviment , i amb això les funcions físiques . Sense
oblidar-nos del paper fonamental que té la fisioteràpia en l'àmbit de la
prevenció per a l'estat general en la salut . En conclusió , la fisioteràpia no es
pot limitar a un conjunt de procediments o tècniques, ha de ser un coneixement
profund de l'ésser humà . Per a això és fonamental tractar profundament amb
les persones no tan sols en l’aspecte del cos humà sinó mantenir una estreta
relació entre ells.
El professional en aquesta àrea s’anomena fisioterapeuta . El fisioterapeuta és
un professional que ha d'estar capacitat i autoritzat per avaluar , examinar ,
diagnosticar , i tractar , les deficiències , limitacions funcionals i discapacitats
dels seus pacients.
Treball de Recerca
5
La formació professional prepara els fisioterapeutes per ser professionals
autònoms amb capacitats per treballar en col·laboració amb altres membres de
l'equip de salut . El pla d'estudis del fisioterapeuta inclou els coneixements i
experiències d'aprenentatge en les ciències clíniques ( per exemple , de les
condicions mèdiques i quirúrgiques vistes amb més freqüència pel
fisioterapeuta).
L'Organització Mundial de la Salut ( OMS ) defineix al 1958 a la fisioteràpia com
: "la ciència del tractament a través de: mitjans físics , exercici terapèutic ,
massoteràpia i electroteràpia” . A més a més , la fisioteràpia inclou una sèrie de
proves elèctriques i manuals per determinar el valor de la força muscular ,
proves per determinar les capacitats funcionals , l'amplitud del moviment
articular i mesures de la capacitat vital , així com ajudes diagnòstiques per al
control de l'evolució " .
Per la altre banda, la Confederació Mundial per la Fisioteràpia ( WCPT ) el
1967 defineix a la Fisioteràpia des de dos punts de vista :
Des de l'aspecte extern , com un dels pilars bàsics i principals de la
terapèutica de què disposa la medicina per guarir , prevenir i readaptar a
la societat als pacients.
Des de l'aspecte intern , com "Art i Ciència del Tractament Físic” , és a
dir , gràcies al conjunt de tècniques aplicades amb l’ajuda d'agents físics
curen , prevenen , recuperen i readapten als pacients de rebre un
tractament físic" .
Treball de Recerca
6
ANÈCDOTA PERSONAL
Un fet que em va fer pensar ara que sóc adolescent i que va succeir quan jo
era petita, va ser que el meu pare es va trencar la ròtula amb un accident fortuït
de bicicleta i li van tenir que immobilitzar tota la cama (des de la ingle fins el
turmell) i vaig observar les mancances que va patir el meu pare en qüestió de
mobilitat que veia que necessitava l’ajuda per qüestions tan bàsiques com
vestir-se, dutxar-se, caminar, etc.
I que sense una persona al seu costat en aquest la meva mare li era
pràcticament impossible poder-les fer.
Un cop li van treure el guix va començar el procés de recuperació de la
fisioteràpia. Va consistir en tornar a recuperar la massa muscular que va perdre
per la immobilització realitzant-li exercicis específics amb l’ajuda d’un
professional.
Això li va comportar un baix estat anímic, és a dir estava desmoralitzat, veia
que era una carga per la família i per això també es important la feina de un
fisioteràpia a nivell psicològic que et doni suport, ànims, esperances, etc.
Treball de Recerca
7
Funcions del fisioterapeuta
Fisioterapeuta és aquella persona que estant en possessió del títol oficial
de fisioteràpia , pot desenvolupar qualsevol faceta de la seva professió ,
entre els àmbits assistencial , docent , investigador o de gestió , utilitzant
per a això els coneixements adquirits .
El fisioterapeuta haurà d’intervenir en processos patològics en totes les
especialitats de medicina i cirurgia sempre en que estigui indicat baix una
prescripció mèdica, per exemple:
Ginecologia en la reeducació pre i post part ; pediatria en infants
amb paràlisis cerebral; gerontologia per la pèrdua de mobilitat, etc…
Funció Assistencial
Relació que el fisioterapeuta estableix amb una societat sana i malalta
amb l’objectiu de prevenir, curar i recuperar per mitjà de l’actuació i
tècniques pròpies de la fisioteràpia. El fisioterapeuta haurà d’establir
una valoració personalitzada per a cada pacient i emetre el diagnòstic
fisioteràpic adient. Com a conseqüència haurà de dissenyar un pla
terapèutic utilitzant els agents físics propis del fisioterapeuta. L’eina
principal és la ma i en conseqüència la anomenada teràpia manual. En
trobem les següents teràpies relacionat amb aquesta funció:
Massoteràpia: és l’aplicació de diferents modalitats del massatge
com per exemple el massatge terapèutic (sèrie de maniobres
manuals dirigides a tractar les molèsties o lesions que han estat
prèviament diagnosticades) entre d’altres el drenatge limfàtic,
etc.
Treball de Recerca
8
Kinesioterapia: disciplina que s'engloba dins de la fisioteràpia i
es defineix com l'art i la ciència de la prevenció i el tractament de
lesions i malalties mitjançant el moviment.
Manipulació vertebral d’articulacions perifèriques o Fisioteràpia
Manual Ortopèdica: és una de les àrees més especialitzades i
amb un major potencial de desenvolupament en el maneig de
desordres neuro - múscul – esquelètics
Exercicis terapèutics
Reducció postural global i mètodes manuals analítics o globals
de valoració i tractament, potenciació, estiraments i
reequilibració de la funció múscul - esquelet.
Control motor.
Mobilitzacions articulars , neuro - meníngies , facials i viscerals.
Estiraments Analítics en Fisioteràpia: Maniobres terapèutiques
en el tractament de patologies múscul - esquelet.
Mètodes manuals de reeducació de la forma postural.
Mètodes manuals de desobstrucció de la via area, reequilibració
dels paràmetres ventiladors i reeducació al esforç en el cas de la
Fisioteràpia Respiratòria
Bandatge funcional i Kinesio - Taping: consisteix en la confecció
d'ortesi elàstiques o inelàstiques , mitjançant cintes d'esparadrap
, per al tractament de determinades lesions
musculoesquelètiques , fonamentalment que afectin el seu
component bio mecànic o que comportin un component
important d'inestabilitat .
Treball de Recerca
9
Fibrólisis Diacutánea: mètode de tractament indolor , de les
àlgies mecàniques de l'aparell locomotor per la destrucció
d'adherències i corpuscles irritatius inter - aponeuròtics o mio -
aponeuròtics mitjançant uns " ganxos " aplicats sobre la pell.
També dins de les teràpies ens poden ajudar agents físics gràcies a les
tecnologies sanitàries:
Electroteràpia : en diem de l’aplicació de corrents elèctrics .
Ultrasonoteràpia : aplicació d'ultrasons en el cos humà
Hipertèrmia de contacte : l’aplicació d'equips de hipertèrmia
(temperatura per sobre del valor hipotalàmic) o diatèrmia de
contacte (calentament local de teixits en una zona del cos).
Hidroteràpia : Teràpia basada dins l’aigua.
Termoteràpia : Teràpia per el calor.
Mecanoteràpia : aplicació d'enginys mecànics
Radiacions : prohibit l’ús de radiacions ionitzants.
Magnetoteràpia : s’usa mitjançant camps electromagnètics .
Crioteràpia : s’usa mitjançant el fred
Treball de Recerca
10
Làser – teràpia: tractament en el qual s'utilitza un raig de llum
intens per fer talls , cauteritzar o destruir un teixit sense lesionar
l’àrea tractada.
Vibro - teràpia : és l’aplicació terapèutica de vibracions
mecàniques sobre el cos.
Presoteràpia: ajuda a afavorir la circulació i a disminuir la
retenció de líquids, per exemple la cel·lulitis.
Teràpia per Ones de Xoc Radials: és un mètode revolucionari
per rehabilitar de manera ràpida i efectiva lesions en tendons i
músculs.
Feedback: tècnica que es fa servir per controlar les funcions
fisiològiques de l’organisme.
Altres agents físics…
Funció Docent
La Fisioteràpia és una professió sanitària que està integrada a la
Universitat com a carrera. Aquesta funció correspon al fisioterapeuta
docent proporcionar una formació qualificada als seus alumnes ,
adaptar-se als nous avenços científics que es produeixin en la
professió per així poder proporcionar una formació en tot moment
actualitzada i participar en estudis d'investigació propis de la seva
disciplina. També en altres paraules consisteix en formar part del
professorat per tant participar en la planificació i desenvolupament de la
formació evolucionada del fisioterapeuta a través de cursos de
postgrau universitari.
Treball de Recerca
11
Funció de Gestió
Es desenvolupa en tasques que impliquen el procés d'actuació
dinàmica i continuada d'un professional .
Un dels àmbits en què el professional sanitari desenvolupa el seu
treball és en el de la gestió . Per a molts això resulta desconegut i se
senten apartats en aquest món . Però s'equivoquen , ja que tots som
gestionats i tots fem gestió d'una o altra manera.
Contradiccions que trobem en la fisioteràpia
En molts casos segur que algun cop haureu sentit dir que la fisioteràpia i
la rehabilitació és el mateix, com també que un fisioterapeuta fa la
mateixa tasca que un massatgista, és a dir que tenen la mateixa finalitat.
Hi ha un gran error comú i es el considerar que fisioteràpia i rehabilitació
són el mateix.
La rehabilitació és el resultat que s’obté al aplicar entre d’altres
aplicacions la fisioteràpia, per a la recuperació física, laboral, social,
psíquica...
La fisioteràpia s’ocupa bàsicament en la recuperació principalment
física, en canvi la rehabilitació és un treball multidisciplinari en el qual
intervenen altres disciplines apart de la fisioteràpia com per exemple els
psicòlegs (per a l’estat emocional del pacient), la logopèdia, entre
d’altres.
Treball de Recerca
12
APARTAT 2
La fisioteràpia centrada amb les persones amb discapacitat
El Consell General de Col·legis de Fisioterapeutes d'Espanya ( CGCFE )
recorda que la Fisioteràpia és un element clau per millorar la qualitat de
vida de les persones amb discapacitat .La Fisioteràpia ocupa un lloc molt
important en l'atenció al pacient amb discapacitat . Per això , ha de ser un
servei essencial en centres d'educació especial ,hospitals o centres de
salut.
L'objectiu de la Fisioteràpia de les persones amb discapacitat és tractar de
promoure, mantenir i augmentar el nivell de salut d’aquestes persones en
totes les etapes de la vida, tant personal com professional, també
col·laborar en la rehabilitació i habilitació de les persones amb disfuncions
somàtiques i orgàniques , per adaptar-se en la reinserció social , familiar i
laboral.
En la discapacitat estan implicats tant el pacient com els familiars que
l'envolten, ja que estan pendents en cada moment de ell. En algunes
discapacitats , el cuidador ocupa un aspecte clau en el procés terapèutic ,
de manera que ha de tractar les necessitats tant del pacient com del seu
entorn, per a facilitar-li el dia a dia.
Cas de la intervenció del fisioterapeuta en una escola per a persones amb
discapacitat:
La intervenció del fisioterapeuta, té com a objectiu millorar la qualitat de
vida de l’alumnat amb disminució motriu, l’habilitació del seu entorn, el
control postural en diferents àmbits de treball al centre i l’atenció
fisioterapèutica directa i específica en funció de les necessitats de cada
alumne.
Treball de Recerca
13
L’avantatge del fet que el fisioterapeuta pugui actuar dins el mateix centre
docent on està escolaritzat el nen, és que l’aprenentatge motriu sigui
funcional.
El meu germà Marc.
El 19 d’Agost de 1990 va néixer un nadó a la Clínica del Pilar a Barcelona,
anomenat Marc Pinto Gasulla. Degut al seu baix pes de 1.980 grams i el seu
aspecte C.I.R (Crecimiento Intrauterino Retardado), va ser traslladat a la Casa
de Maternitat on allà li van diagnosticar per primera vegada els següent
problemes: apèndixs pre - auricular dret , les orelles d'implantació baixa, un buf
cardíac 1/6 en tots els focus, sindactília 4º -5º en els dits d'ambdós peus,
fissures antimongoloides i finalment microcefàlia. També li van realitzar unes
ecografies cerebrals i renals per comprovar que succeïa però totes dues proves
van ser negatives, és a dir, no es veia res. Per això el metge va decidir que
seria convenient que a en Marc se li realitzés un examen cardiològic i un
cariotip mitjançant la tècnica de bandes. El resultat del cariotip afirmava que en
Marc tenia el 44 autosomes i els 2 cromosomes sexual obtenint així els 46
cromosomes que ha de tenir una persona sense cap tipus de problema. Això
volia dir que els problemes que patia en Marc provenien del cervell per això li
van fer una ressonància magnètica i van veure que hi havia un problema
cerebral que afecta a la fossa posterior del seu cervell.
A partir d’aquest moment, en Marc va ser enviat a un centre d’estimulació
precoç per tal d’estimular els seus sentit vitals perquè pogués aprendre el
màxim possible de coses com: caminar, gesticular, tocar, parlar... Els meu
pares veien que seria un procés molt lent i feixuc així que van decidir recorre a
un altre tipus d’ajuda com ara la osteopatia i la homeopatia per tal de que
aquestes tècniques naturals poguessin millorar la qualitat de vida d’en Marc
mitjançant massatges cranials per tal de posicionar correctament el crani i que
el cervell pogués créixer una mica més. Els meus pares van recorre a un
osteòpata francès i això els va fer anar a Toulusse, França un cop al mes
durant dos anys.
Treball de Recerca
14
Durant aquest dos anys viatjant a Toulusse amb el Marc els meus pares no van
estar mai recolzats per ningun metge ja que aquests deien que el cas d’en
Marc era una pèrdua de temps i de diners. Tot i així els pares no van parar de
lluitar perquè en Marc aconseguís un millor nivell de vida. Tal va ser la lluita
diària, que la meva mare va arribar a obsessionar-se amb en Marc fins a tal
punt que la resta de la família va quedar en segon terme, ja que ella passava la
major part del dia amb el meu germà portant-lo d’un lloc a un altre perquè en
Marc millorés cada vegada més. Fins que la meva mare va caure en depressió
i va haver d’acudir a una psicòloga, amiga seva, que aquesta treballava en un
centre d’escolarització especial, anomenat Centre Pedralbes.
Quan en Marc tenia tres anys va ser escolaritzat al Centre Pedralbes on ha
estat des de el 1993 fins al 2010. Gràcies al molt bon funcionament del centre
els meu pares estan molt agraïts i satisfets dels resultat que ha obtingut en
Marc al llarg de tot el seu període en el Centre Pedralbes. Aquest punt d’inflexió
va ser molt important per a tota la família ja que cadascú prenia la “normalitat” a
casa que en aquella època la família estava composta pel meus pares , per
l’Eduard (el fill més gran) i en Marc.
Els quatre germans
Treball de Recerca
15
Un cop passada la depressió que va sofrir la meva mare, i que veia que en
Marc estava atès en el centre va creure convenient tenir una altre fill, el qual els
meus pares creien que aquests els aportaria alegria després d’una llarga i dura
etapa fosca. I així va ser, que al 1995 va néixer un nadó anomenat Sergi. A
partir d’aquest moment la situació familiar anava millorant fent que la meva
mare no continués obsessionada amb en Marc i tingués més cura del nadó
nascut. Tal va ser l’alegria de la família amb el tercer fill que van decidir tenir el
quart i últim fill, que aquest definitivament vaig ser jo, una nena anomenada
Gemma.
Una de les persones més afectades per la situació familiar al tenir que assumir
la discapacitat del Marc ha estat el germà gran de la família per que ell ho va
viure en primera persona, ja que no tenia cap germà amb qui jugar a futbol,
cotxes, etc. L’Edu veia que tenia un germà que no tenia res a veure amb els
germans dels seus amics i això va fer que es sentís desplaçat en el col·legi,
però al llarg del temps l’Edu es va anar acostumant a la situació familiar que hi
havia en aquell moment. Per altre banda, jo i el meu germà Sergi no hem
viscut aquesta situació, ja que quan nosaltres vam néixer ell, en Marc, ja estava
en la família i per nosaltres dos , en Marc no va suposar cap tipus de problema
en la seva acceptació com a germà.
El període en que en Marc va millorar més va ser des de que va entrar en el
Centre Pedralbes amb 3 anys fins al 7 – 8 anys on ja tenia un to muscular
suficient per poder realitzar els seus primers passos sempre acompanyat o
ajudat per un adult. A partir d’aquest moment, la millora de qualitat de vida d’en
Marc comença a estancar-se. Als 18 anys en Marc va ser intervingut en una
operació anomenada gastrostomia, que consisteix en una sonda adherida al la
part abdominal, per la qual s’introdueix l’aliment. Aquesta operació que se li va
fer a en Marc va ser perquè tenia un problema de deglució dels aliments per la
boca, ja que al donar-li el menjar, feia aspiracions i part de l’aliment anava
directe als pulmons provant-li moltes pneumònies i refredats continus fent que
el pes d’en Marc disminuís. Gràcies a aquesta operació el problema d’en Marc
ha estat solucionat.
Treball de Recerca
16
Un altre fet important va ser que els pares van haver d’incapacitar legalment
en Marc, és un procés que consisteix en assistir a un jutjat i mitjançant el jutge
presenten una demanda declaren com a pares la incapacitat per governar-se
per si mateix tan en l’aspecte personal com en el patrimonial. Necessita ajuda i
supervisió per realitzar les tasques quotidianes més senzilles i essencials , com
ara prendre cura de la seva higiene, de la seva alimentació o prendre’s la
medicació. Tampoc té la capacitat de càlcul i , per tant, no pot governar la seva
vida patrimonial.
Dos anys després, en Marc va deixar el Centre Pedralbes ja que la seva edat
d’escolarització en centres d’educació especial acabava al 20 anys. Tot i així el
Centre Pedralbes els hi va proporcionar
dues opcions als meus pare, una era que
en Marc anés a un centre de dia, i la
segona era que en Marc anés a un centre
ocupacional. Però per les capacitats d’en
Marc i el seu 94 % de discapacitat no li
permetien anar al centre ocupacional, ja
que no és capaç de fer gairebé res per si
mateix. Així que els pares van decidir per la
primera opció que el centre els hi va
proporcionar. Van estar buscant centres de
dia per Barcelona i el que més els hi va
agradar va ser el Centre CADES, i des de
llavors en Marc està en aquest centre.
Com ja he parlat anteriorment de la importància de les rutines en la vida de la
família, vull explicar la rutina d’en Marc:
El dia a dia d’en Marc comença a dos quarts de vuit del matí, la mare el lleva i
li pràctica la higiene personal ja que en Marc no es capaç de controlar les
seves necessitats fisiològiques, el vesteix i li dóna l’esmorzar via sonda
gàstrica. Seguidament, asseiem a en Marc a la cadira de roda perquè la seva
capacitat de mobilitat és limitada, i sobre les 9 del matí arriba un transport
públic especial adaptat que el porta fins al Centre de dia CADES. L’horari que
En Marc al Centre Pedralbes
Treball de Recerca
17
té en Marc en el centre és de 10 del matí fins a les 16 de la tarda i arriba a casa
sobre les 17 hores . Després li donem joguines i està tota la tarda jugant amb
elles si el seu estat d’ànim és favorable, és a dir si no està cansat o si no té
son, etc. Perquè sinó no te ganes de jugar. Sobre les 19 hores la mare li dóna
el sopar a través de la sonda i un cop acabat la mare el prepara per anar al llit
sobre les 21 hores. Aquesta rutina que segueix en Marc la fa de dilluns a
divendres, quan arriba el cap de setmana canvia una mica ja que es lleva més
tard, fa els seus àpats també més tard, tot s’endarrereix. També en Marc ho
agraeix ja que descansa del dia a dia tan mogut.
Com a conclusió veig que la vida dels meus pares no ha sigut pas fàcil, ja que
el cas d’en Marc ha fet que els pares i ell siguin dependents l’un de l’altre.
En Marc
El Marc és una persona molt tranquil·la, que es mostra en gairebé sempre
content i sempre agraeix una abraçada, petons i carícies. A vegades busca el
contacte físic amb un adult, per
exemple molt sovint hem busca
les mans perquè li faci carícies en
elles, i si de sobte paro es molesta
i hem torna a buscar les mans. Al
tenir un camp de visió molt reduït
és necessari que nosaltres ens
acostem a ell o aproximar-li els
objectes, perquè així pugui establir el contacte amb la mirada. En Marc sempre
interacciona amb nosaltres o els seus companys de classe si ells o nosaltres
prenem la iniciativa, per tant en Marc no és capaç de prendre una decisió per si
sol.
Una de les coses que més li agrada a en Marc és desplaçar-se quan el seu
estat d’ànim li permet lliurement per casa, això si, sempre controlat per un adult
ja que el seu equilibri està molt limitat. Tot i així el desplaçament habitual d’en
Marc es en cadira de rodes.
En Marc jugan
Treball de Recerca
18
Com podem apreciar en el gràfic de sota, observem que en Marc és
completament dependent d’un adult.
Hàbits de vestir : En Marc no és capaç de vestir-se i desvestir-se
sol.
Hàbits de lavabo: En Marc no té control d’esfínter, però si es el
posem assegut al lavabo, per si mateix és capaç de defecar.
Hàbits d’higiene: Com que l’alimentació és a través de la sonda
gàstrica, a vegades li puja el menjar per l’esòfag sent es necessari
rentar-li les dents amb una gassa juntament amb pasta de dents.
Hàbits d’alimentació: Com que en Marc és alimentat a través
d’una sonda alimentària, és necessari que aquesta es trobi en
bones condicions, per això fa que aquesta rebi unes cures i que
cada 6 mesos s’hagi de canviar per una nova així com seguir les
pautes d’administració de l’aliment.
Al Marc li agrada molt escoltar música, depenen del tipus de música que
escolti, variarà la seva postura i actitud davant ritme de la música. També li
encanta manipular objectes, sobretot sonor i llampants.
La meva relació amb el Marc es molt bona, encara que no pugi comunicar-me
amb ell verbalment estic amb ell i ell sap que esta amb mi, cada tarda quan
torna de l’escola vaig cap a ell i li faig un petó i una abraçada ell hem torna
aquests gests amb uns grans somriures cap a mi. Un cop ja esta assegut en el
sofà vaig cap a ell i com he dit molt més anteriorment li dono joguines sobretot
COM REACCIONA EN MARC
MOLT POC GENS
HÀBITS
Vestir
Lavabo
Higiene
Alimentació
Treball de Recerca
19
que facin soroll (són les que mes li agraden) i comença a sacsejar-les i a riure, -
s’ho passa be!
Des de que soc petita que he dormit amb ell a la mateixa habitació ja que som
quatre germans i hem de compartir. Per a mi no es cap molèstia en qüestió
d’espai ja que ocupa una petita part de l’habitació en tema d’objectes, etc. Però
hi ha un inconvenient, al meu germà li costa molt adormir-se quan no es troba
be, te alguna molèstia,... i es clar fins que ell no s’adorm jo tampoc perquè
sincerament fa molt de soroll.
En conclusió per a mi el meu germà Marc no hem suposa cap mena de
molèstia al contrari, m’ha ensenyat molt com a persona a tenir valors, a valorar
el que de veritat importa que és un mateix.
El meu germà Marc i jo
Treball de Recerca
20
Centre Cades
L’Associació ESCLAT, és una entitat
d’utilitat pública de caire no lucratiu
amb una finalitat totalment social. En
aquesta associació, situada a
Barcelona, disposa de diversos
serveis com ara el CADES.
El CADES, és un servei d’acolliment diürn que dóna atenció a les persones que
sofreixen paràlisis cerebrals, trastorns i altres tipus de disminucions o
discapacitats. La finalitat d’aquest servei és millorar la qualitat de vida de
qualsevol persona que sofreixi algun tipus de discapacitat. Aquest servei, té
diversos centre els quals realitzen diverses activitats per els usuaris depenen
de la gravetat de la seva disminució. Aquests centres son:
ESCLAT 1 que és una escola
CADES és un centre de diürn especialitzat
ESCLAT 2 és un taller ocupacional
ESCLATEC centre de treball, on es realitzen serveis de lleure i finalment
ESCLAT MARINA que és una residència fixa, és a dir, on els usuaris
poden establir-se en ella.
Els objectius del centre CADES són:
Potenciar les possibilitats de desenvolupament de les persones amb
paràlisi cerebral i trastorns.
Afavorir la relació entre la família i la societat.
Promoure serveis per l’atenció i inclusió social amb les persones amb
discapacitats.
Promoure serveis per a l’atenció de les persones amb paràlisis cerebral
al llarg de totes les etapes de la seva vida.
Treball de Recerca
21
Les persones usuàries del centre CADES són persones amb un alt nivell de
disminució, i aquests usuaris requereixen una atenció especial, ja que no són
capaços integrar-se a la societat per si mateixos.
A causa del elevat nivell d’afectació dels usuaris la tasca d’aquest centre no es
senzillament fer un manteniment higiènic adequat dels usuaris si no que tot els
usuaris del centre tinguin l’oportunitat de desenvolupar totes les seves
capacitats al màxim. El que el centre tracta és descobrir noves capacitats dels
usuaris i potenciar-les, millorar-les i conservar-les per tal de que aquests
usuaris puguin adaptar-se el millor possible a la societat en la que viuen. Tot i
que la incorporació social dels usuaris a la societat és molt important, no es
possible prescindir de l’assistència d’aquests usuaris, ja que és una part molt
important de les seves vides. En el centre CADES l’assistència que reben els
usuaris és de forma individual, pe tal d’aprofitar les capacitats característiques
de cada individu i d’aquesta manera establir vincles entre els usuaris i
treballadors.
La gran majoria dels usuaris del centre CADES sofreixen una greu discapacitat
motora, així que un dels molts interessos d’aquest centres és establir sessions
de rehabilitació física per tal de que aquests usuaris del centre no empitjorin el
seu estat físic. Tot usuari del centre té un programa de rehabilitació física,
elaborat per l’equip professional del centre, on s’estableixen els aspectes i
àrees que s’han de treballar per a cada tipus d’usuari.
Totes les idees anteriors es poden establir en els següents set punts:
1. Mantenir i millorar totes les capacitats i funcions físiques i psíquiques dels
usuaris del centre.
2. Establir vincles entre els usuaris i treballador per tal de proporcionar en els
usuaris un ambient tranquil i de confiança.
3. Adquirir el màxim grau d’integració social mitjançant l’exploració i
coneixement d’aquests.
4. Treballar l’atenció dels usuaris a través dels sentits.
5. Avançar en el coneixement i domini del seu cos.
6. Proporcionar ajudes per afavorir la seva autonomia personal.
Treball de Recerca
22
7. La possibilitat de comunicació verbal o no entre altres usuaris del centre i
amb el seu entorn més immediat.
Per tal de que aquests usuaris puguin desenvolupar tots els objectius principals
del centre, els usuaris hauran de passar al llarg de tot un curs per quatre blocs
principals:
1. Adquisició dels hàbits bàsics d’autonomia.
2. Evolució motriu.
3. Comunicació, verbal i no verbal.
4. Coneixement de l’entorn natural i social.
Quadre d’activitats general
Per tal de que tots els usuaris rebin el millor tracte, el centre CADES ofereix
una divisió del nombre total d’usuaris que normalment sol ser d’uns trenta
usuaris aproximadament en quatre grups de deu persones aproximadament.
Tot i que els usuaris estan separats en grups, els objectius dels quatre grups
són els mateixos.
Treball de Recerca
23
Anteriorment el centre dividia els seus usuaris en tres grups depenen del grau
d’afectació, és a dir aquells que eren més autònoms estaven tots junts en un
mateix grup i els altres usuaris que no eren capaços de ser autònoms
completament junts, però es van trobar que un dels dos grups avançava més
que l’altre, per exemple les classes en una escola, on sempre hi ha una que es
millor que l’altre. Per tant el centre va decidir posar en un mateix grup gent
amb diferents graus de discapacitat. Amb aquests usuaris obtenim dos dels
tres grups que hi ha en total. El tercer grup és per a gent que ha sofert algun
tipus de traumatisme, ja que anteriorment ja havien adquirit les habilitats que
una persona normal i corrent adquireix al llarg de la seva vida, tot i haver sofert
un traumatisme les seves necessitats són les mateixes que les dels demés
usuaris, la única diferència entre aquest grup i els altres dos és a nivell cognitiu.
Principalment els ésser humans ens comuniquem mitjançant el llenguatge, però
la gran majoria dels usuaris del centre aquesta capacitat no la tenen, per tant
com es comuniquen els usuaris amb els treballadors del centre? Per tal de
poder establir un llenguatge , la principal tasca dels treballadors és l’observació
dels seus usuaris, és a dir veure en quines situacions els usuaris mostren les
seves expressions facials, i un cop fet això els treballadors dedueixen que la
expressió facial que fa un usuari significa els seu estat d’ànim. Després de
l’observació la tasca dels treballadors és reforçar aquest llenguatge que s’ha
establert entre l’usuari i el treballador, mitjançant la repetició en diferents
situacions per tal de que es compleixi ens les diverses situacions. I a
continuació afegir mètodes del SAAC (Sistemas Alternativos y Aumentativos de
Comunicación)per tal de enfortir el llenguatge ja establert anteriorment.
Des de que en Marc va entrar en el centre CADES, no em tingut cap queixa
respecte el funcionament del centre i el tracte que en Marc ha rebut per part de
tots els membres que hi treballen.
Treball de Recerca
24
La fisioteràpia en el centre CADES
L’acció de la fisioterapeuta està integrada dins la dinàmica del dia a dia del
centre, a més a més de les actuacions individuals respecte cada usuari, en tot
moment s’afavoreix que l’usuari realitzi tots aquells exercicis que es creuen
convenients per al seu desenvolupament global.
La fisioteràpia té com a objectiu evitar el deteriorament físic i
funcional, millorant tot el que es pugui la seva mobilitat i estat en general. Per
tant, es realitza un treball individualitzat amb cada usuari del centre.
D’altra banda, la fisioterapeuta també és l’encarregada de supervisar que en
els treballs de grup, s’adoptin les postures més adients a cada persona.
A través de la experiència del centre, des de que es va obrir el servei del
CADES, han constatat la gran importància de l’aplicació de la hidroteràpia
(tractament de malalties i lesions per mitjà de l'aigua) en la rehabilitació. Per
tant, la fisioterapeuta treballa les contractures i rigideses que normalment
presenten els nostres usuaris amb l’ajut de la hidroteràpia, que s’ha presentat
com una eina idònia per aconseguir també la col·laboració de l’usuari.
També es dóna una gran prioritat, a treballar tot l’apartat de fisioteràpia durant
l’activitat d’hipoteràpia (consisteix en aprofitar els principis terapèutics del cavall
per tractar persones amb discapacitats físiques).
Treball de Recerca
25
Teràpies realitzades en el centre CADES
Horari de les teràpies realitzades en el centre:
Hipoteràpia els dilluns
Fisioteràpia/Piscina els dimarts
Hidroteràpia els dimecres
Activitats variades o fisioteràpia els dijous
Activitat de fisioteràpia integrada a les aules
- Taller de massatges
- Estimulació bassal
- Taller de cuina
TERÀPIES IMPORTANTS
Piscina
Objectius generals
- Acceptar el contacte amb l’aigua, perdre la por
- Potenciar les mobilitzacions
- Marxa continua a la piscina
- Relaxació dels músculs
- Activitat lúdica i de lleure com a objectiu principal per als
alumnes
Activitats musicals
- Escoltar certes cançons
- Activitat lúdica
- Notar la vibració de certs instruments
- Sobretot ús d’instruments de percussió
Arts Plàstiques
- Treballar la manipulació dels objectes amb les extremitats
especialment les superiors
Treball de Recerca
26
Desplaçament
- Estimular adequadament el desplaçament de cada alumne.
Per exemple al meu germà Marc li fan pujar cada dia dos
pisos per les escales del centre CADES.
- Resistir el posicionament corporal, mantenir la postura
dreta, no corbada
Control Postural
- Tolerar i adaptar-se als aparells ortopèdics (fèrules en les
extremitats superiors i en les extremitats inferiors)
Vivència del propi cos
- Acceptar rebre massatges amb relaxació dels
fisioterapeutes del centre.
Treball de Recerca
27
o HIPOTERÀPIA
La hipoteràpia és un mètode terapèutic complementari per la rehabilitació de
persones mitjançant el moviment tridimensional del cavall al pas. És un teràpia
adreçada a persones amb discapacitats, on el pacient adopta una actitud
passiva i es deixa dur pels moviments del cavall, el qual és conduït per un
terapeuta. Aquesta teràpia pot millorar l’equilibri, el moviment articular, el
control muscular de l’usuari que hi munta,etc. Però no ens hem d’oblidar que el
que ens ajuda a obtenir uns resultats positius en aquesta teràpia, és que
entenem l’activitat com lúdica on els usuaris poden gaudir de la natura i el seu
entorn.
Aquesta activitat es realitza els dilluns de 10:00 a 12:30, a l’Escola municipal
d’Hípica la Foixarda a Barcelona.
Es demana als familiars dels usuaris que aquest dia els hi posin roba còmoda i
adequada per anar allà,i un incentiu pel cavall(pastanagues, pomes....).Al
centre disposen d’un casc per cada usuari que munta.
En aquesta activitat hi participaran dos grups d’usuaris (un grup cada 15 dies).
Els responsables de l’activitat són la fisioterapeuta del centre(Arantxa) i una
educadora. L’escola d’Hípica ens posa un mosso de quadra i un cavall adequat
per fer hipoteràpia.
Usuari en l’activitat d’hipoteràpia
Treball de Recerca La fisioteràpia per a persones amb discapacitat
28
MATERIAL:
Bossa vermella del CADES amb la documentació i material del centre
necessari per realitzar la sortida.
Cascos de muntar
Incentius pel cavall(pastanagues, pomes....) que dur cada usuari de
casa.
Sella de muntar adaptada, manta de muntar,regnes adaptades, estreps,
material adaptat d’higiene i cura dels cavalls, material amb diferents
textures i temperatures(pinces, mitjons,gomes),conus i pilotes pels
exercicis a pista.(tot aquest material ens el deixen a la hípica)
La sessió individual d’hipoteràpia dura entre 30-40 minuts i s’estructura de la
següent manera:
Anticipació de l’activitat
Contacte amb el cavall( tasques d’higiene i cura)
Preparació de les estructures(amassament i estiraments de la
musculatura)
Treball dalt del cavall
Incentivar al cavall (donar-li pastanaga o poma)
Treball de Recerca La fisioteràpia per a persones amb discapacitat
29
1. ANTICIPACIÓ
A la arribada a la hípica baixen els usuaris de la furgoneta. Els situen
verbalment
2. CONTACTE AMB EL CAVALL
Seguidament apropen l’usuari al cavall per iniciar un treball relacional, en
el qual el raspallen, l’acaricien, li netegen els cascos i col·loquen la sella
de muntar o la manta, aquest es un moment molt important per ells, ja
que de ser cuidats passen ràpidament a ser cuidadors.
3. ESCALFAMENT
A continuació apropen a l’usuari a la rampa adaptada per poder pujar
dalt del cavall, sense haver de fer grans esforços. Un cop allà inicien la
preparació de les estructures, mitjançant estiraments i massoteràpia. En
aquest moment els activen amb un to de veu alegre i enèrgic de manera
que van incentivant la motivació per l’activitat.
4. TREBALL DALT DEL CAVALL
Arribat aquí, és el moment per iniciar la munta dalt del cavall. La rampa
adaptada que hi ha a la hípica facilita molt la feina. En funció de les
limitacions de l’usuari, puja la rampa caminant ajudant-se de la barana o
sinó els terapeutes pugen la cadira de rodes fins dalt la rampa i un cop
allà realitzen la transferència de l’usuari a la sella de muntar.
Dalt del cavall, aquest dóna dues voltes a la pista a dretes i dues voltes
a esquerres. Durant la marxa es van realitzant diferents exercicis per
treballar els objectius específics de cada usuari. El treball ha d’estar
orientat en funció de l’usuari, això vol dir que han d’anar adaptant els
exercicis en funció de les necessitats de cada un d’ells.
Un cop finalitzada la sessió, surten fora de pista i es preparen per baixar.
L’indiquem la manera correcta per baixar i amb ajuda i supervisió l’usuari
baixa deixant-se lliscar fins fer peu a terra. L’ajuden a seure
correctament a la seva cadira.
Treball de Recerca La fisioteràpia per a persones amb discapacitat
30
5. INCENTIVAR AL CAVALL PER LA SEVA AJUDA
Fan que s’acomiadi del cavall, donant-li una pastanaga amb l’ajut i/o
supervisió d’un dels responsables de l’activitat.
6. TORNADA AL CADES
Abans de pujar a la furgoneta netegen les mans dels usuaris amb unes
tovalloles humides.
FITXA TÈCNICA HIPOTERÀPIA: MARC PINTO
Objectius:
Fomentar al màxim l’autonomia que conserva.
Potenciar la marxa i l’equilibri.
1. ANTICIPACIÓ
A la arribada a la hípica baixen a en Marc de la furgoneta. El situen
verbalment demanant-li que aixequi el cap per poder veure el realitzaran
2. CONTACTE AMB EL PONI(treball relacional)
Seguidament l’apropen al poni per iniciar un treball relacional.
Realitzaran una sèrie d’exercicis de neteja i de raspallar al poni. Sempre
li han d’anticipar tot allò que farà, com per exemple pentinar la crin del
poni. Després realitzaran una passejada amb el poni. El durà en Marc
agafat amb la corda per la hípica. Li col·loquen la corda curta a la seva
ma i els monitors van al costat supervisant. Realitzaran una volta a peu
pla per les instal·lacions de la hípica.
Treball de Recerca La fisioteràpia per a persones amb discapacitat
31
El que es busca amb aquest treball és potenciar en totes les activitats el
moviment actiu i voluntari d’en Marc. El fet de treballar davant del poni la
bipedestació, la marxa i l’equilibri, fa que en Marc estigui molt més
motivat i receptiu. Treballant en aquesta posició, el que s’aconsegueix és
tonificar la musculatura necessària per fer aquests moviments . A més a
més, amb la bipedestació afavoreix l’ intercanvi de calci entre l’ós i la
sang i disminuïm així l’aparició d’osteoporosi.
L’ajuden a seure correctament a la seva cadira, sempre demanant-li
abans la seva ajuda per l’acció que volen que realitzi.
3. INCENTIVAR AL CAVALL PER LA SEVA AJUDA
Fan que s’acomiadi del cavall i del poni, donant-li una pastanaga amb
l’ajut i/o supervisió d’un dels responsables de l’activitat.
4. TORNADA AL CADES
Abans de pujar a la furgoneta netegem les seves mans.
Treball de Recerca La fisioteràpia per a persones amb discapacitat
32
o ACTIVITAT D’ESPORTS ADAPTATS
Aquesta activitat es realitza els divendres de 10:30 a 11:30, a la pista del
poliesportiu del Martinenc. Es demanarà als familiars dels usuaris que aquest
dia els hi posin roba còmode.
MATERIAL:
- Bossa blava del CADES amb la documentació i material del centre necessari.
- Bastons, conus, aros, pilotes, màrfega fina , bolos, 2 mantes, una ampolla
d’aigua (tot aquest material ens el deixen al poliesportiu).
A la furgoneta:
Un cop tots muntats, anticipen l’activitat amb la cançó escollida.
Arribada al poliesportiu:
Demanaran les claus del vestuari a la recepció.
A la pista:
1. Escalfament(5-10 minuts):en aquest moment s’activaran amb un to de
veu alegre i enèrgic de manera que aniran incentivant la motivació per
l’activitat. Aniran traient tot el material necessari. Aniran col·locant el
material per la pista en funció del treball que realitzem. Iniciaran un
contacte corporal, realitzant friccions al cos per anar entrant en calor i
mouran les extremitats (s’ajudarà a aquelles persones que per si
mateixes no puguin fer-ho) iniciant un treball de consciència corporal i
imatge motora.
Treball de Recerca La fisioteràpia per a persones amb discapacitat
33
2. Treball individual(30 minuts per 3 usuaris/es): és important que es tingui
present que l’activitat ha de ser lúdica, hi ha d’haver comunicació,
interacció i ser pacient per esperar les respostes de totes les persones.
3. Relaxació(5-10 minuts): en aquest moment de l’activitat proporcionaran
a la persona una percepció tranquil·la de l’activitat; una percepció de les
seves diferents parts del cos amb un equilibri respiratori, simetria
corporal.
Metodologia:
S’estiraran a la màrfega
Tancaran els ulls
Es taparan amb un manta si fa fred
Amb veu suau, lenta i clara faran un recorregut mental del cos per
relaxar-se i alhora potenciar la consciència corporal de totes les
persones. Inici als dits dels peus i finalitzaran al cap.
4. Tornada al CADES: Abans de pujar a la furgoneta donen aigua a totes
les persones amb els seus gots que duen a la motxilla.
FITXA TÈCNICA ACTIVAT D’ESPORTS: MARC PINTO
1. Circuit ( anar i tornar): Fer-lo 2 cops, descansant si cal.
Objectius:- potenciar la seva autonomia en el desplaçament
- treballar l’atenció i la concentració
- treballar el redreçament i erecció de la columna vertebral
Treball de Recerca La fisioteràpia per a persones amb discapacitat
34
Metodologia: aprofitaran el circuit fet pel Dani amb diferents materials per
on en Marc hagi de caminar sortejant els obstacles. Durant el circuit, han
d’anar al seu costat reforçant la importància d’aquest treball i insistint i
recordant-li que aixequi el cap, han de disminuir el patró flexor tan
marcat que te degut a la seva cifosi dorsal. A les primeres
sessions(únicament) si fos necessari el podrien guiar agafant-lo de la
ma.
2. Agafar els bolos del terra.
Objectius: - potenciar i centrar l’atenció
- treballar la mobilitat de les EESS i la manipulació
- treballar la flexió - extensió del tronc
Metodologia:Crearan un circuit amb la col·locació dels bolos distanciats
entre ells perquè en Marc els vagi recollint a mida que se’ls vagi trobant.
3. Treballar la sedestació i mobilitzacions actives - assistides de EEII:
Objectius:- treballar el pas de sedestació a bipedestació
- tonificació de les EEII
Metodologia: l’asseuran a una màrfega i l’aixecaran 3 cops agafant-lo
per les mans i demanant-li que els ajudi. L’últim cop que s’assegui a la
màrfega l’estiraran boca amunt(=decúbit supí) i iniciaran les
mobilitzacions.
Treball de Recerca La fisioteràpia per a persones amb discapacitat
35
Flexió de maluc i de genoll fent que s’agafi amb les dues mans pel
genoll.(treballen les dues extremitats) i després l’extensió del
genoll.
El posaran de costat(=decúbit lateral) i treballaran l’extensió del
maluc, d’aquesta manera també treballen el volteig.
De costat treballaran també l’abducció i adducció de maluc. Un
cop feta una cama, posar-lo de l’altre costat.
Aprofitaran que el tenen estirat per dur a terme la relaxació abans de marxar
cap al CADES.
Treball de Recerca La fisioteràpia per a persones amb discapacitat
36
PART PRÀCTICA DEL MEU TREBALL DE RECERCA
1.Valoració del meu qüestionari del treball de recerca
Gràcies al qüestionari que he realitzat m’he adonat de que hi ha una gran
varietat respecte al terme de que es la fisioteràpia, hi ha gent que no te cap
coneixement sobre el que és i d’altre en tenen alguna idea que s’hi aproxima.
La fisioteràpia no es el simple fet de realitzar un massatge per a relaxar el
múscul d’un pacient, si no que és el seguiment constant d’una rehabilitació
després d’haver patit una lesió com per exemple: dolors d’esquena, lumbago,
ruptures de menisc, etc.
El terme de fisioterapeuta i massatgista tenen bastant clar de que no realitzen
el mateix treball, ja que com he dit anteriorment el massatgista el que realitza a
un pacient es simplement la relaxació del múscul per alguna petita molèstia,
estrés, etc. En canvi el fisioterapeuta esta per sobre del massatgista , s’endinsa
més en el món de la cura del pacient per a lliurar-lo d’una lesió normalment.
Respecte a les persones amb discapacitats la majoria han estat d’acord en que
se’ls i realitzi un seguiment de fisioteràpia normalment amb teràpies per a
gossos, amb cavalls (hipoteràpia) , ja que els ajuda a millorar molts aspectes,
així com fomentar l'expressió de sentiments i la capacitat de comunicació. A les
persones amb discapacitat se’ls i realitza la fisioteràpia per tal de millorar la
seva qualitat de vida per tal de tenir una vida com cada un de nosaltres.
Finalment dir que la fisioteràpia es un procés dur perquè el seu objectiu es fer
desaparèixer o millorar l’estat del pacient, però també depèn de la lesió,
aspecte o persona amb qui es treballi.
Treball de Recerca La fisioteràpia per a persones amb discapacitat
37
Persones que han realitzat el meu qüestionari:
Sexe
Masculí 9 45%
Femení 11 55%
Edat
Menys de 18 anys 16 80%
Entre 18 i 40 anys 3 15%
Més de 40 anys 1 5%
Treball de Recerca La fisioteràpia per a persones amb discapacitat
38
2. Comparació del treball realitzat entre Aleix Luque i Marc Pinto
Dilluns dia 27 d’Octubre pel matí, vaig anar amb l’equip del centre CADES a
realitzar l’activitat d’hipoteràpia. El meu objectiu era observar com es
relacionaven els usuaris amb el cavall, si responien satisfactòriament o al
contrari, van haver-hi que van respondre bé i d’altres que no, però la majoria
tenien ganes de interaccionar amb el cavall.
També volia veure la diferència de com s’utilitza la fisioteràpia amb els usuaris
que poden muntar i els que no, ja que fan exercicis totalment diferents.
L’usuari que no munta fa treball relacional amb el cavall aquest es el cas del
meu germà.
El treball relacional consta de que l’usuari s’apropi al cavall per si sol sempre
amb la supervisió d’un monitor. L’usuari el que treballa principalment es el
moviment de les extremitats superiors (raspallant-lo, netejant-lo, donant-li de
menjar...) . Els usuaris responen molt bé ja que es donen compte de que en
comptes de ser els que són cuidats són ells els que cuiden.
ALEIX LUQUE
Els objectius que tenen per a l’Aleix es potenciar la coordinació i l’agilitat i
també potenciar l’atenció i la memòria.
TREBALL DALT DEL CAVALL:
L’Aleix ja és molt autònom en aquesta activitat, ja puja tot sol al damunt
del cavall amb un mínim d’ajut verbal i supervisió.
Un cop al damunt de la rampa, s’agafa a la sella de muntar i puja segons
les indicacions dels seus educadors amb molt poc ajut per part
d’aquests, només amb una mínima supervisió.
L’Aleix va assegut al damunt del cavall i dóna dues voltes a la pista a
dretes i dues voltes a esquerres.
Treball de Recerca La fisioteràpia per a persones amb discapacitat
39
Durant la marxa iniciem un treball de regnes. El terapeuta indica a
l’Aleix quan ha d’aturar i posar en marxa al Jato. També introduïm els
canvis de direccions.
Havent col·locat pilotes dalt dels arbustos que tenim al voltant de la pista
abans d’iniciar la sessió, li demanem a l’Aleix que amb el cavall en
marxa, vagi recollint-les i encanastrant-les en unes cubetes al centre de
la pista. D’aquesta manera treballem l’equilibri dalt del cavall, dissociació
de cintures, la coordinació i l’atenció.
Degut a que l’Aleix s’adapta molt bé a aquesta activitat i evoluciona
favorablement, aquest curs anirem alternant la munta amb sella i la
munta amb manta amb la qual augmenta el desequilibri i ens permet un
treball nou, de volteig, ja que l’Aleix necessita anar experimentant coses
noves per no atabalar-se ni avorrir-se. Realitzem “la volta al mon”, una
mica de marxa a l’inrevés i un reconeixement corporal en aquesta
posició.
Aleix muntan a cavall
Treball de Recerca La fisioteràpia per a persones amb discapacitat
40
MARC PINTO
Els objectius del Marc Pinto són fomentar al màxim la autonomia que conserva
i potenciar la seva marxa i equilibri
En Marc no munta a cavall per tant amb ell realitzen el treball relacional. Com
que no munta, el treball relacional no es treballa amb un cavall sinó amb un
poni ja que es més petit i és mes fàcil el treball gràcies a la seva mida.
CONTACTE AMB EL PONI (treball relacional)
A en Marc l’aixequen de la cadira de rodes i fan que per ell sol es vagi apropant
poc a poc a entrar en contacte amb el poni. Primerament realitza una sèrie
d’exercicis de neteja i de raspallar. Al Marc i a qualsevol usuari sempre se li ha
d’anticipar tot allò que ha de fer, ja que per ells sols no saben que fer. Després
de netejar-lo realitzen una volta amb el poni del qual el portarà en Marc agafat
per la corda de la hípica, la corda li col·loquen els monitors a la mà i van al seu
costat sempre supervisant .
El que busquen és potenciar al màxim el moviment del Marc. El fet de treballar
amb un poni fa que el Marc estigui molt més motivat per a treballar ja que s’ho
passa bé. Amb la bipedestació el que fan a més a més és afavorir l’intercanvi
de calci entre l’ós i la sang i així disminueix l’aparició d’osteoporosi.
Un cop ha acabat l’activat l’ajuden a seure a la cadira de rodes.
Marc realitzant el treball relacional
Treball de Recerca La fisioteràpia per a persones amb discapacitat
41
CONCLUSIONS
En començar el treball vaig plantejar la hipòtesis de que si la fisioteràpia
millorava la qualitat de vida de les persones amb discapacitat.
Calia cercar tota la informació possible sobre el tema que em possibilités
afirmar o rebutjar la hipòtesi. Crec que he arribat a tots els àmbits al meu abast,
tan teòrics com pràctics, i el recull presentat és complet i representatiu. Tot
plegat m’ha fet arribar a les conclusions següents:
Ha sigut un treball enriquidor que m’ha portat sobretot a nivell personal que hi
ha unes persones que gràcies a elles i al el seu esforç, preparació i sobre tot
dedicació, unes altres es gaudeixen de una millor qualitat de vida en tots el
aspectes quotidians en els que dia a dia ens porta la societat en la que vivim.
També, crec que he descobert per mi mateixa que el mon de la fisioteràpia té
un gran ventall de possibilitats que fins que un no hi entra no se’n dona compte
del que representa i aporta a la societat.
Un altre aspecte que he vist, es que el fet de tindre el meu germà Marc, he
descobert que gràcies a uns professionals que de forma vocacional s’esforcen
amb els seus mitjans i amb teràpies alternatives a que puguin assolir uns
objectius personals que difícilment podrien arribar-hi per si mateixos.
La fisioteràpia també, crec que es una especialitat que sent del tot necessària
en un ventall de casos que hi anomeno en el meu treball, sempre ens trobarem
en la necessitat de que es tenen que fer o realitzar una sèrie d’exercicis
específics que no sempre resulten ser agradables i acaben sent rutinaris i
avorrits, ja que segons la patologia també solen ser llargs, el que fa que les
sessions del fisioterapeuta ens converteixen ens uns càstigs necessaris, en
especial per les mes petits o per els que pateixen de alguna mancança
psíquica o física.
Això em porta a pensar que per pal·liar aquet fet o fer-lo menys pesat, a buscar
teràpies alternatives com, l’aigua o el cavall que serveixin de revulsiu motivador
per els afectats.
Treball de Recerca La fisioteràpia per a persones amb discapacitat
42
Axis puc dir que la hipoteràpia que es la que me he dedicat en el meu treball,
es la que treballa am el cavall, la relació que s’estableix amb l’animal la
transforma en una activitat lúdica i emocionalment motivadora que facilita la
realització de exercicis sense que sigui un treball feixuc i pesat per ningú.
Les famílies dels usuaris se’n beneficien de les característiques d’aquesta
teràpia, davant de la carga que suposa les rutines hospitalàries.
Finalment vull destacar que la finalitat en la fisioteràpia en les persones amb
discapacitat no es bàsicament el treball físic del fisioterapeuta - usuari, sinó la
interacció dels usuaris amb les activitats lúdiques com per exemple la
hidroteràpia, hipoteràpia, manualitats, etc.
Treball de Recerca La fisioteràpia per a persones amb discapacitat
43
LLISTAT DE REFERENCIES: WEB GRAFÍA, BIBLIOGRAFÍA I IMATGES
WEBGRAFÍA
http://www.fisiogim.com/especialitats/fisioterapia-general/
http://ca.wikipedia.org/wiki/Fisioter%C3%A0pia
http://ca.esclat.info/centres/cades/
http://es.wikipedia.org/wiki/Equinoterapia
http://www.pedro.org.au/
http://www.fundacionbobath.org/index.php/noticias/noticias-de-
interes/discapacidad/70-fisioterapia-necesaria-para-personas-con-discapacidad
http://fissioterapia.blogspot.com.es/p/que-es-fisioterapia.html
http://quees.la/kinesioterapia/
http://fisioclinicas.es/kinesio-taping/
http://www.clinica-ilion.com/clinica-ilion-fisioterapia-fibrolisis-diacutanea.html
http://www.abalnearios.com/fisioterapia/
http://www.fisioterapeutes.com/noticiari/veure.asp?n=1226
http://dedlvrcricri.blogspot.com.es/2012/12/fisioterapia-concepto-diferencias-
entre.html
Treball de Recerca La fisioteràpia per a persones amb discapacitat
44
BIBLIOGRAFIA
Clay · Pounds; Anatolik Andreewicz Biriukov;
IMATGES
https://www.google.es/search?hl=es&site=imghp&tbm=isch&source=hp&biw=1
366&bih=653&q=fisioterapia&oq=fisio&gs_l=img.3.0.0l10.1120.1570.0.3773.5.5
.0.0.0.0.158.573.2j3.5.0....0...1ac.1.53.img..0.5.569.JDZrfsEeutc#hl=es&tbm=is
ch&q=fisioterapia+en+personas+con+discapacidad&facrc=_&imgdii=_&imgrc=t
9NvRTHRcOqYrM%253A%3BNhd7vhBjrcHxCM%3Bhttp%253A%252F%252Fr
ehabilitat.files.wordpress.com%252F2013%252F12%252Fimages.jpg%3Bhttp
%253A%252F%252Frehabilitat.wordpress.com%252F2013%252F12%252F19
%252Finclusion-de-las-personas-con-discapacidad%252F%3B323%3B156
Treball de Recerca La fisioteràpia per a persones amb discapacitat
45
AGRAÏMENTS
M’agradaria recollir en aquest text el meu agraïment cap a aquelles persones
que han sigut fonamentals per el desenvolupament de la meva investigació
Per començar, agrair a les meves dos tutores que he tingut durant aquest
treball de recerca, primer a Rosa Mª Asensi, que em va acompanyar en els
primers moments d’elaboració del treball, i, sobretot, a la Maria Pilar Diaz, que
ha estat fins l’últim moment donant-me pautes i consells per el treball que
finalment he presentat.
Agrair al centre CADES per la seva atenció amb mi, però sobretot a l’Arantxa
Martín (fisioterapeuta del centre) que ha estat des de un principi ajudant-me per
a realitzar aquest treball donant-me una gran quantitat d’informació que
necessitava per dur a terme el treball.
Finalment, moltes gràcies també a la meva família per estar al meu costat i
ajudar-me en molts casos quan he tingut problemes a l’hora de realitzar el
treball, sobretot gràcies al meu germà Marc al que li dedico aquest treball.
Treball de Recerca La fisioteràpia per a persones amb discapacitat
46
ANNEXOS
Entrevista realitzada en el centre CADES, a Arantxa Martin
Perquè et vas dedicar a la fisioteràpia?
Arrel d’una rehabilitació del meu pare vaig començar a conèixer l’àmbit i
a interessar-me per el mon de la fisioteràpia, al principi no ho tenia molt
clar però a mida que vaig començar la carrera vaig veure cap a on volia
encaminar la meva carrera professional i és el que estic realitzant
actualment.
Va haver de fer algun curs/estudi per especialitzar-te amb persones amb
discapacitat?
No, l’experiència m’ha anat formant. L’única formació en el sector de la
discapacitat vaig fer-la en el postgrau de Rehabilitació eqüestre i la
formació que ens ha anat oferint l’empresa.
Quins són els motius pels qual t’agrada treballar amb persones amb
discapacitat?
Per que sento que els puc ajudar a guanyar qualitat de vida i penso que
es algo primordial en tot esser humà i hi ha pocs fisioterapeutes
dedicats aquest sector en comparació a la resta d’àmbits.
Quants anys fa que treballes en el centre CADES?
6 anys i mig
Totes les persones amb discapacitat del centre realitzen fisioteràpia?
Ho intento.
Treball de Recerca La fisioteràpia per a persones amb discapacitat
47
Per tu, dins de la fisioteràpia, quina es la rehabilitació més completa per
ells?
Tota la possible, quanta més millor.
Quines són les teràpies físiques que practiqueu amb el meu germà
Marc?
Aquest curs realitza hipoteràpia i piscina. Cada any anem variant-les o
ho intentem, tot va en funció del personal d’atenció directa que disposem
aquell curs i de les necessitats actuals de l’usuari.
Personalment, que opines de l’activitat d’hipoteràpia?
La meva opinió sobre la hipoteràpia és molt bona, sinó no l’estaria
realitzant. El fet de poder fer una teràpia on el pacient la viu com algo
lúdic ajuda molt a tenir bons resultats de manera ràpida i efectiva. El que
busquem amb aquesta és millorar la qualitat de vida de la gent amb
