Resum i ampliacióDe la filosofia del moment

La filosofia hel·lenistica

• Amb la mort d’Alexandre el Gran, el seu territori es va dividir entre els seus generals, però hi ha característiques comunes en tots els regnes hel·lenístics.– Les polis que, com Atenes o Esparta, dominen un petit territori

i combaten per la seva hegemonia, perden el sentit com a model ‘’polític’’.

– El territori conquerit per Alexandre el Gran es configura diferent que el de les polis.

– La “política” no es pot construir en aquests moments sobre la ciutat estat.

– El poder del món grec serà cultural. L’hel·lenisme significa viure, imitar... D’una manera aquesta idea s’estendrà al món conquerit per Alexandre i els seus successors.

– Tot això implica la pèrdua de cultura “nacional” exemplificada en la democràcia atenesa o en l’oligarquia espartana.

El context social i polític

Pel que fa a les diferents formes en què apareix la cultura hel·lenística, destaquem:– El cosmopolitisme en funció del nou territori, de manera

ideal.– L’especialització en ciències experimentals i matemàtiques

pren importància i augmenta també el interès per estudis filològics a causa del predomini de l’escriptura sobre el llenguatge oral. Neix el llenguatge grec (koiné)

– Per confeccionar la idea de “comunitat científica” a palaus de monarques hel·lenístics s’hi van establir biblioteques i centres d’investigació.

– La Biblioteca d’Alexandria que va començar a formar-se sota el mandat de Ptolemeu I, va ser un emblema de la nova concepció del saber i la investigació.

El context social i polític (2)

• Epicur va néixer a l'illa de Samos l'any 341• El jardí proporcionava un bon lloc per a la vida

intel•lectual a un grup d'amics, entorn a la figura venerada del mestre Epicur

• Els ensenyaments d’aquet moviment anaven orientats a buscar el control i l’equilibri de la pròpia personalitat. Amb aquest moviment s’allunyava del culte religiós i menyspreava el culta, això va fer que aquest revés moltes crítiques per part dels cristians, entre altres.

• Epicur va escriure nombroses obres, uns tres-cents rotlles de papir, de les quals només han arribat breus fragments

L’Epicureisme: Epicur

• Epicur dóna molta importància al cos humà com a fonament de la nostre existència.

• Els dos principis fonamentals del fet de viure són el plaer i el dolor.

• L’acceptació d’aquest principi basat en el cos implica una nova concepció de la democràcia. Ningú no pot privar els altres de les condicions que permeten l’equilibri de la vida social.

• L’organització dels desitjos que actuen sobre la vida real és la següent:

L’Epicureisme (2): l’ètica

Naturals i necessaris:

Naturals però no necessaris:

Ni naturals ni necessaris

• Eliminen el dolor, com ara la beguda i el menjar

• Només acoloreixen el plaer, no extirpen el dolor

• Són exemples les corones i les estatues

• Estar en el món significa saber escollir. El cos també ajuda a trobar els desitjos adequats però per a realitzar eleccions han de contribuir la nostra autarquia i l'autosuficiència.

• L’afirmació del propi jo davant les possibilitats naturals o antinaturals s’anomena ataràxia.

• La intel·ligència és la veritable excel·lència o virtut i d’aquí sorgeixen totes les altres qualitats solidàries dels homes.

• La teoria del plaer sembla indicar un predomini de l’egoisme.

• L’amistat ens treu de nosaltres mateixos i ens projecta cap els altres.

• L’amistat apareix aleshores com un compromís que ens fa solidaris

L’Epicureisme (3): l’ètica

• El seu principi fonamental és que no existeix res més que els cossos i l’espai buit.

• Els cossos estan formats per parts invisibles (àtoms).• Els àtoms es diferencien per tres propietats: extensió,

forma i pes.• La infinitat d’àtoms és també la de la infinitat de

mons, que s’han anat formant i desapareixent per remolins d’àtoms.

• L’ànima posseeix tres facultats:

L’Epicureisme (4): física

•Ens posa en contacte amb el món i es basen tots els nostres coneixements amb aquets.La sensació

•La capacitat de construir mons imaginaris, guarden relació amb la sensibilitat de la qual provenen.

La ment

•És la que té a veure amb el llenguatge i amb la comunicació del coneixementLa part

racional

• El fundador d’aquest moviment és Senó de Cítion.• Va començar a ensenyar en un pòrtic, d’aquest pòrtic

vindria el nom d’estoïcisme.

• La docrina escoica va experimentar diverses manipulacions però expossava principalment els trets característics del primer estoïcisme.

L’Estoïcisme: els estoics

Primer Estoïcisme

• Zenó de CítionCleantes d’Assos, Crispi de Soli

Segon Estoïcisme

• Peneci de RodesPosidoni d’apamea

Tercer Estoïcisme

• Sèneca de CòrdovaEpictet de HiperàpolisMarc Aureli de Roma

• El nom estoïcisme és una mena de resistència vers l'adversitat i la mala sort

• A més a més l'estoïcisme comportava un caràcter digne i noble.

• Estableix la felicitat com a principi fonamental.L'expressió de la virtut és viure d'acord amb la naturalesa, i això ens omple de felicitat.

• La felicitat queda així establerta en altres nivells més teòrics que la projecció concreta als límits del propi cos que havien pretès els epicuris.Ser feliç és, doncs, ser virtuós i entendre el moment suprem de l'hom en l'adequació amb el logosAixò proporciona l'autarquia o independència.Qui aconsegueix és savi.

L’Estoïcisme (2): L’ètica

• Una idea central de l'estoïcisme és la unitat d'allò real.

• El suposat materialisme es transforma en panteisme.• Una manera de lógos s'estableix en la naturalesa i és

el principi del seu desenvolupament.• a seva influència en la matèria física fa que adquireixi

múltiples aparences encara que el lógos sempre sigui invariable.

• L'anima humana reprodueix aquest model de la realitat còsmica, el que fa es tensar i organitzar les funcions del cos, i és capaç de sentir.

• Defineixen l’ànima com a incorruptible.

L’Estoïcisme (3): Física

• L'ús lògic del llenguatge i, en especial, l'estudi de les proposicions gramaticals va centrar l'interès dels estoics, que van distingir entre el signe o significant i la cosa significada o significat. Aquest darrer, que és immaterial, estableix una relació entre la realitat de les coses i la realitat de les paraules.

• Juntament amb l'organon d'aristòtil, la lògica estoica és una aportació de gran interès per al desenvolupament de la lògica contemporànea, els estoics desenvolupen una lògica proposicional, fundada no tant en els noms, com en la manera de dir-los, en les proposicions.

L’Estoïcisme (4): la lógica

• És un moviment contrari al dogmatisme estoic, la seva proposta filosòfica serà en el tema del coneixement el subjectivisme i en els casos més extrems, l’absència de judici sobre les coses, i en la vida pràctica l'apatia o absència de passions, desitjos i emocions.

• És una actitud crítica que qüestiona sistemàticament la idea que el coneixement i certesa absoluts són possibles

• L'iniciador d'aquesta tendència fou Pirró D'Elis• Les seves teories es coneixen per les referències de

Timó.

L’escepticisme

Els punts centrals de l’escepticisme són:- L’única cosa interessant a la vida és aconseguir la tranquil·litat de l’esperit- Una font d’intranquil·litat és voler arribar als coneixements absoluts- Cal abstenir-se de tot judici.- No podem conèixer com són les coses en si.- No ens podem refiar de la raó.- Tot el que és exterior a nosaltres és indiferent- Com que necessitem viure en un món d’aparences, haurem d’inclinar-nos per allò que és el més probable

L’escepticisme (2): Bases