LA FI DEL IMPERI ROMÀLA DESAPARICIÓ DE L’ANTIGUITAT

INS MONTGRÒSSANT PERE DE RIBES

PROJECTE 2n TRIMESTRE

EIX CRONOLÒGIC DEL TEMA

1. LA CRISI DE L’IMPERI ROMÀ

1.1 LA CRISIS IMPERIAL

-Des del segle III d.C l’expansió imperial es va aturar i l’Imperi va haver d’enfrontar-se a molts problemes:

-Els pobles germànics atacaven les fronteres de l’imperi davant l’impotència dels romans per mantenir la seguretat.

-L’autoritat imperial es va afeblir, fent-se freqüents les revoltes i les pugnes entre faccions rivals (va haver-hi 35 emperadors legítims i 70 il·legítims entre l’any 235 i el 268 d.c)

-Crisis econòmica, al aturar-se l’expasió, el mercat d’esclaus entra en fallida la qual cosa va provocar el descens de la producció agrícola i minera. A més, els atacs germànics tallen les vies de comunicació i el comerç s’estanca, aturant la producció artesana. Els habitants de l’Imperi es varen empobrir.

Les fronteres de l’imperi eren cada vegada més insegures front les incursions dels pobles germànics

Restes del mur d’Adrià

1. LA CRISI DE L’IMPERI ROMÀ

1.2 LA DIVISIÓ DE L’IMPERI

-Per facilitar la seva defensa l’any 395 l’emperador Teodosi va dividir l’imperi entre els seus fills: Honori va heretar l’Imperi Romà d’Occident, mentre que Arcadi rebré l’Imperi Romà d’Orient.

-La part oriental de l’imperi era, aleshores, la més rica i poblada i va adaptar-se. Els successors d’Arcari mantingueren aquest imperi fins l’any 1492. Aquest imperi es més conegut sota el nom de Bizanci.

1. LA CRISI DE L’IMPERI ROMÀ

1.3. LA DESAPARICIÓ DE L’IMPERI OCCIDENTAL

- A Occident la divisió de l’imperi no va servir per facilitar la seva defensa. A començaments del segle V, els pobles germànics travessaren les fronteres i s’assentaren dins de l’imperi, creant regnes independents. En un primer moment, els romans van arribar a acords amb alguns pobles germànics per defensar-se front els atacs d’altres bàrbars.

-Els huns, provinents d’Àsia, van a estar a punt de derrotar Roma a mitjans del segle V. Només una coalició dels romans amb els nous regnes germànics independents va evitar la desaparició de l’Imperi Occidental.

- Finalment, l’any 476 l’últim emperador, Ròmul Augústul, només un nen de deu anys, fou destituït per Odoacre. Ningú va reclamar l’autoritat imperial i l’Imperi Romà d’Occident arribava a la seva fi.

-Causes de la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident:

-Pèrdua de poder militar.

-Forta crisis econòmica, cultural i social. Sense un exèrcit que pogués defensar l’imperi, el comerç romà va entrar en decadència. La devaluació de la moneda i les dificultats del poble van ocasionar innumerables revoltes i insurreccions.

-Nombroses plagues que van fer que la població patira un procés de ruralització.

Saqueig de Roma

1. LA CRISI DE L’IMPERI ROMÀ

1.4 LA FRAGMENTACIÓ DEL MÓN ANTIC

- Amb l’enfonsament de l’Imperi Romà d’Occident al segle V, es va fragmentar la unitatcultural del Mediterrani.

- A la zona occidental hi sorgiren nombrosos regnes germànics (ostrogots, visigots, francs…). Al’oriental, l’Imperi Romà va sobreviure gairebé mil anys més, sota el nom de Bizanci.

Els pobles germànics s’assentaren alsantics territoris de l’Imperi Romàd’Occident. Aquests pobles es van adoptarprogressivament el cristianisme com areligió.

L’Imperi Bizantí va adaptar el llegatromà amb la cultura grega i vadesenvolupar una branca diferent delcristianisme.

2. ELS REGNES GERMÀNICS

-Després de la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident (476 dC), els pobles germànicsesdevingueren en regnes independents.- Aquests regnes tenien les antigues lleis dels pobles germànics, així com els seus costumsancestrals. Tanmateix, van incorporar des del seu naixement elements romans, com ara lallengua llatina, la religió cristiana, l’església hi guanyà molt poder, i la moneda de l’antic imperi.

2. ELS REGNES GERMÀNICS

- La desaparició de l’Imperi va comportar la fi del sistema públic de l’Estat Romà (recaptaciód’impostos, vies de comunicació, seguretat, exèrcit..). Per això, amb l’arribada d’aquests poblesgermànics, es va encetar a Occident un període d’inseguretat i Europa es va ruralitzar.

-L’activitat comercial i l’artesania van disminuir, amb la qual cosa les ciutats van quedardespoblades.-L’agricultura va esdevenir la principal activitat econòmica. La població va refugiar-se enllogarets.

D’una societat urbana com l’Imperi Romà, Europa va passar a una societat rural, on el llogaret era la seva màxima expressió.

2. ELS REGNES GERMÀNICS

2.1 LA HISPÀNIA VISIGÒTICA

-El 409, els pobles bàrbars, com ara els vàndals, els sueus i els alans, penetraren a la provínciaimperial d’Hispània. (pels romans, els bàrbars eren tot poble estranger). Tanmateix, gairebé unsegle després, a inicis del segle VI, aquests pobles foren expulsats pels visigots.- Els visigots van crear un regne a la Península amb capital a Toledo, que es va mantenir mésde dos-cents anys.

2. ELS REGNES GERMÀNICS

2.1 LA HISPÀNIA VISIGÒTICA

- La monarquia visigòtica passà a ser hereditària i es va unificar la religió. El catolicisme vajugar un paper determinant a aquest regne. També va unificar totes les lleis (liber iudiciorum).

El Liber Iudiciorum és la compilació de leslleis de l’estat visigòtic. Va ser compilat l’any653 sota el regnat de Recesvint.

2. ELS REGNES GERMÀNICS

2.1 LA HISPÀNIA VISIGÒTICA

- L’economia visigòtica era agrícola i de subsistència, amb poc pes del comerç, l’artesania i lesciutats.- La noblesa era la classe propietària de les terres i el grup social més privilegiat. L’EsglésiaCatòlica, arran la conversió al seu culte dels reis visigòtics, va guanyar moltíssim poder,influència i riqueses, doncs actuava com a legitimadora de la monarquia.- Van desenvolupar una cultura i un art d’influència romana i cristiana. Construïren esglésiespetites, que van incorporar l’arc de ferradura. Van destacar com a grans orfebres.

Arc de ferradura, característic de l’arquitectura visigòtica.

ARC DE FERRADURA

NAU PRINCIPAL

POQUES FINESTRES

ESPADANYA

NAU LATERALMURS GRUIXUTS

ESGLÉSIA VISIGÒTICA

3. L’IMPERI BIZANTÍ (476 – 1453)

-L’Imperi Romà d’Orient va rebutjar les invasions germàniques i perdurà gairebé mil anys méssota el nom d’Imperi Bizantí o Bizanci.- L’època del màxim esplendor de Bizanci fou el segle VI. L’emperador Justinià va trigar derestaurar la unitat imperial i començà una expansió territorial per la Mediterrània Occidental,arribant fins la Península Ibèrica.- Aquest període d’expansió territorial ho fou també d’expansió econòmica i cultural per Bizanci.Es van recopilar les lleis romanes en el Codi de Justinià i Constantinoble, la capital, esdevinguéun gran port comercial.

Màxima expansió de l’Imperi Bizantí

Mosaic de l’emperador Justinià Església de Sant Vitale de Ravenna

Mosaic de JustiniàSant Apollinarie de Ravenna

3. L’IMPERI BIZANTÍ (476 – 1453)

3. L’IMPERI BIZANTÍ (476 – 1453)

- Als segles VII i IX, Bizanci va perdre els territoris conquerits per Justinià, reduint-se només a laseva part Oriental. Aquest replegament territorial, va unir-se a una forta crisis religiosa.-L’emperador, el basileus, reclamava el poder polític i religiós. Tanmateix el papa de Roma,màxima jerarquia de l’Església Catòlica, es negava a reconèixer cap tipus d’autoritat religiosa.- Malgrat que aquest conflicte és de tipus religiós, al darrera es trobaven els diferents interessoseconòmics. L’autoritat religiosa a l’època medieval recaptava impostos.- Aquesta disputa finalitzà amb el trencament de la unitat del cristianisme al Cisma D’Orient(1054). Per un costat la SEACR, fidel al papa de Roma, i per l’altra l’església ortodoxa oriental,encapçalada pel patriarca de Constantinoble.- La superació d’aquestes disputes religioses comportà un procés d’hel·lenització de Bizanci. Elgrec esdevingué en la llengua oficial de l’Imperi. Es va produir un fenomen de ruralització,perdent les ciutats la seva importància.-La baixa Edat Mitjana constitueix una època de llarga decadència per l’Imperi Bizantí. Atacatpels regnes occidentals, els àrabs i els turcs; i amb fortes tensions internes, Bizanci va caure enmans dels turcs l’any 1453.

BIZANCI S. XI

BIZANCI S. XIII BIZANCI S. XV

La basílica de Santa Sofia és el màxim exponent de l’art bizantí

4. L’IMPERI CAROLINGI

-Els francs, una de les tribus germàniques que s’havia assentat dins de l’Imperi Romà, varentenir un regne de grans dimensions.- Arran la seva victòria sobre els musulmans a Poitiers, l’any 732, encapçalats per Carles Martell,s’asseguraren el domini sobre l’antiga Gàl·lia romana. El fill de Carles Martell, Pipi el Breu, es vaconvertir en el rei dels francs.

4. L’IMPERI CAROLINGI

- El seu fill, Carlemany, va intentar reconstruir l’Imperi Romà d’Occident conquerint territorisd’Itàlia, Britània, Germania i la Península Ibèrica.- Carlemany va establir les marques, fronteres segures que defensaven el seu imperi dels atacsexteriors.- Tots els pobles sota el domini dels francs foren convertits al cristianisme. El seu intent perrestablir l’Imperi, va quedar palès quan va ser nomenat emperador pel Papa Lleó III l’any 800.- Son fill, però, va desfer aquesta unitat. Arran la mort de Lluís el Piadós, l’Imperi va restar dividitentre els seus fills. D’aquesta manera finalitzà el darrer intent de reviure l’Imperi Romà.

Carlemany va tenir tant poder que va ser coronat emperador

pel papa de Roma l’any 800

CONQUESTES DELS FRANCS4. L’IMPERI CAROLINGI

4. L’IMPERI CAROLINGI

4. L’IMPERI CAROLINGI

-L’Imperi Carolingi va establir les basesde les relacions feudo-vasallàtiquespròpies de l’Edat Medieval.