Continua a la contraportada. . .

Núm

. 2

julio

l de

2006

L a F e s t a M a j o r d e f a 1 0 0 A n y s

El que hi trobareu

Editorial . . . . . . . . 3

Informació local . . . 4-5

Activitats . . . . . . . . 6

Notícies de portada . . 7

De prop . . . . . . . . 8-9

Actualitat . . . . . . . 10

D’ahir, d’avui . . . . . 11

Taula rodona . . . . . 12-13

Al fons, a l’esquerra . 14

Ens traiem el barret . 15

El Pedrís- 2 Josep M. Capellas, Xat Capellas, Ramon Capelles, Queralt Casals, Abel Comas, Andreu Craviotto, Clara Gavaldà, Montse Herms, Pep Pedragosa, Eugeni Vila, Jordi Vilar, Eudald Vilaseca, Remei Vilaseca. Altres fotos:Grup de Campaments, Tolo Casas.

Tothom qui estigui interessat a rebre una còpia del programa de la Festa Major d’Avinyó de l’any 1906, la pot demanar a Remei Vilaseca, tel.: 938387203, email: mvilase7@xtec.cat

Les festes són un dels

principals elements

d’integració i cohesió social

dels pobles i ciutats. Són un

espai únic per a l’intercanvi

d’experiències i inquietuds lluny

de les preocupacions de la vida

diària. Al mateix temps, fun-

cionen com a vehicle de trans-

missió de les tradicions locals.

D’aquí, la importància de man-

tenir vives les festes, que vol

dir mantenir les tradicions i en

conseqüència la nostra identitat.

La celebració més important

d’un poble és, tal com el seu

nom indica, la festa major. En

aquest segon número d’EL PE-

DRÍS hem volgut reproduir un

document centenari de l’Arxiu

Històric Comarcal de Manresa.

És el programa d’actes de la

Festa Major d’Avinyó de l’any

1906. Donant-hi un cop d’ull,

i deixant de banda la retòrica,

l’argot i l’ortografia de l’època,

ens adonem que no és tan di-

ferent de la festa actual. L’any

1906, Avinyó ja tenia un progra-

ma d’actes que s’estenia durant

quatre dies del mes de setembre

on no hi faltaven ni els gegants

i nans ni els típics concerts,

balls, sardanes i actes religio-

sos. Salvant les particularitats

de l’època, l’esquema és molt

semblant al de la festa actual.

En una societat tan canviant

com la nostra, potser caldria

preguntar-nos si aquest model

de festa és vigent encara avui

dia. Segur que hi ha moltes fór-

mules de fer actuals les nostres

tradicions sense encasellar-nos

en un mateix esquema. Des de

principis del segle XX fins ara,

han canviat moltes coses, però

tenim clar que les nostres festes

no les hem de perdre. Potser ja

n’hem perdut massa. Si no fun-

cionen, segur que hi ha fórmules

per adaptar-les als temps ac-

tuals. Hem d’aconseguir festes

populars, capaces d’il·lusionar

i on tothom trobi el seu es-

pai. No deixem que les nostres

celebracions es converteixin en

una monotonia i perdin interès;

adaptem-les als nostres gus-

tos i necessitats tot mantenint

l’essència i, sobretot, la nostra

identitat. És qüestió de mantenir

renovant o renovar mantenint.

Pensem-hi!

Editorial

Les nostres festes

Hem d’aconseguir festes populars, capaces d’il·lusionar i on tothom trobi el seu espai.

Les festes són un dels principals elements d’integració i cohesió social dels pobles i ciutats.

És el programa d’actes de la Festa Major d’Avinyó de l’any 1906.

Salvant les parti- cularitats de l’època, l’esquema és molt semblant al de la festa actual.

Des de principis del segle XX fins ara, han canviat moltes coses, però tenim clar que les nostres festes no les hem de perdre.

Tal com vam acordar al principi del mandat, el nostre grup ha anat rellevant periòdicament les persones que exerceixen el càrrec de regidor. Així, han estat regidors en Josep M. Capellas i la Montse Herms, i els regidors actuals som la Clara Gavaldà i l’Eudald Vilaseca.

Extractes d’intervencions del nostre grup en les reunions del Ple de l’Ajuntament.

Urbanisme

“Per evitar anar a remolc dels esdeveniments, caldria ser previsors i prendre altres mesures que permetin garantir que el disseny del poble no estigui subjecte als interessos dels inversors urbanístics. (...) Cal ampliar la llista actual d’edifi cacions protegides. Hi ha carrers amb edifi cis que, malgrat no tenir una vàlua arquitectònica excepcional, són, per la seva antiguitat o pel seu disseny, força característics i conformen un paisatge urbà homogeni i fàcilment identifi cable. És el cas del carrer Major des de Cal Vilarasau fi ns a Cal Monés o el de la carretera de Prats en els seus diferents trams. (...) Si això no es planeja, ens podem trobar que els carrers del poble esdevinguin

una barreja arquitectònica de mal gust. La preservació d’una certa homogeneïtat arquitectònica és important, sobretot si es tracta d’edifi cis singulars.” (Ple 31-març-06)

Rotonda

El nostre grup reclama que des de la rotonda de l’entrada del poble es pugui accedir al carrer Manresa. L’equip de govern respon que la Direcció General de Carreteres no ho permet. (Ple 31-març-06)

Informació municipal

“Facilitar a tots els ciutadans la lectura de les actes dels plens de l’Ajuntament és una actitud de transparència informativa comuna a molts ajuntaments però que trobem a faltar en l’equip de govern d’Avinyó. (...) Reiterem, doncs, la nostra petició perquè les actes dels plens siguin exposades a la vitrina o a la porta d’entrada de l’ajuntament de manera que es puguin llegir.” (Ple 31-març-06)Des de l’abril del 2006, les actes dels plens s’exposen en un faristol situat darrere la porta de vidre de l’entrada de l’ajuntament.

Revista ‘Avinyó informa’“El nostre grup felicita l’equip de govern per la sortida del butlletí municipal. Cobreix la mancança d’aquest mitjà de feia uns 3 anys. (...) Quin ha estat el cost de la

revista?”. La resposta és: “3.200 euros incloent el disseny. Les següents edicions, previstes de 4 pàgines menys, costaran 2.200-2.300 euros.” (Ple 31-març-06)Recordem que la desapareguda revista El Garrofí li costava a l’Ajuntament uns 700-800 euros i també servia per informar sobre l’activitat municipal.

Àrea de descans de l’eix transversal

“Per tots és ben conegut l’estat de brutícia i degradació en què es troba l’àrea de descans de l’eix transversal que hi ha a sobre el Muro. I no només l’àrea de descans, l’estat dels camins i el bosc del seu entorn també és força deplorable. Aquesta situació ja fa anys que dura i tots voldríem que d’una vegada quedés resolta. Encara que l’àrea de descans no és del nostre terme, sí que ho és l’entorn afectat i a tots ens interessa que la imatge del poble que perceben tots aquells que s’hi acosten sigui una mica més positiva. Per això demanem a l’equip de govern que, sol o en coordinació amb l’Ajuntament d’Oló, reclami amb fermesa i insistència a les autoritats competents que assumeixin les seves responsabilitats i facin un manteniment periòdic freqüent de l’estat de l’àrea de descans i del seu entorn.” (Ple 31-març-06)

Clara Gavaldà Eudald Vilaseca

Sala de plens

Informació local

Des de fa temps, el nostre grup reclama que a Avinyó s’articulin mecanismes de participació ciutadana en la presa de decisions sobre temes municipals. Mecanismes que han d’anar més enllà de la simple exposició pública d’acords ja presos

per l’Ajuntament. La participació ciutadana és imprescindible per a construir una societat més justa i igualitària. Però, com en altres temes, també en aquest Avinyó està a la cua dels pobles del seu nivell. La necessitat d’assignar noms a carrers, nous i vells, que no en tenien era una bona ocasió per demanar l’opinió dels avinyonencs, especialment els més directament afectats. Molts pensem que aquesta consulta era totalment imsprescindible en el cas de ramals de carrers dels quals es volia canviar el nom que fi ns ara havien tingut.L’aprovació provisional dels noms es féu en el Ple de l’Ajuntament del 26 de novembre de 2004, ja fa més d’un any i mig. El grup municipal d’ERC va suggerir alguns noms per als carrers que no en tenien i va recomanar -tal com consta en l’acta del Ple- que, si hi havia carrers que

ja se’ls identifi cava amb alguna denominació acceptada pels veïns, s’hauria de mantenir. Després del Ple, la participació ciutadana es limità a 15 dies d’exposició pública del llistat de noms aprovat i a l’acord d’informar-ne els veïns interessats. Una informació que a molts els ha arribat ara, després de veure les noves plaques ja penjades. Una mica tard per a poder-hi dir la seva.

Diu l’equip de govern de CiU de l’Ajuntament d’Avinyó que “La mitjana en inversió en cultura dels pobles de Catalunya com el nostre ha estat del 10,5%. Avinyó el 18,5%” (Parlem-ne, abril 2006).Davant d’això em pregunto: què he d’entendre per Cultura?Com és que la majoria de subvencions que reben les entitats a través de la Coordinadora fa anys que estan congelades?Com és que ha desaparegut el Premi Cultura? I el concert de música clàssica? I l’elecció de pubilles i hereus? I...?Quins actes els han substituït?Perquè jo, durant aquest temps, he anat a concerts, a conferències, a teatre a pobles que segurament només dediquen el 10% a Cultura; però no hi he pogut anar a Avinyó. Potser és que no m’he assabentat de la seva existència. Davant d’aquest dubte que m’angoixa, corro a llegir l’Avinyó informa, pàgina 4, Cultura –segons el sumari.Però, oh, desil·lusió! S’hi parla d’obres!Ara ja no entenc res. Deu ser que ara els cursets, les jornades d’economia (a hores impossibles) i els tallers valen molts diners. Abans solien sortir baratets.I parlant de diners i de cultura, seria molt demanar que, si es fa algun altre Avinyó informa, se’l mirés un corrector ? També surten baratets. Ramon Capelles

exregidor de Cultura

Els noms dels carrers i l’opinió dels ciutadans

Els noms proposats: Països CatalansPassatge SallentMercè RodoredaMiquel Martí i PolGandhiLluís CompanysGarrofíFrancesc MaciàTramuntanaPlaça de l’EscolaEntitatsM. Aurèlia CapmanyJoan OróPassatge GaudíPassatge AbadalPassatge BalmesPedraforcaPujada RavalTuricJosep Irla BoschRelatAdjutori RomaTorre del SoldatsJosep TarradellasGirona

Cultura? No, gràcies

Grup municipal d’ERC

L’Agenda 21 és la planificació d’una sèrie d’accions enca-

minades a millorar la relació en-tre la societat i el medi ambient. L’objectiu és aconseguir que la so-cietat progressi bo i respectant les persones i el medi natural, i que aquest progrés pugui ser gaudit per futures generacions. El 21 fa re-ferència al segle que hem encetat i per al qual els objectius de l’agenda s’han d’assolir. S’elaboren agendes 21 per a ser aplicades en diferents àmbits de la societat, i un d’ells és el municipal.

Ara, a Avinyó, amb l’ajut de la Di-putació de Barcelona, s’està ela-borant l’Agenda 21 local. És una iniciativa molt positiva que fa anys reclamen algunes entitats del poble i que el grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya portava en el seu programa electoral. Ac-tualment són ja més del 80% els municipis de la província de Barce-lona que han finalitzat o estan aca-bant la seva Agenda 21.

En una primera fase, ja acabada, els tècnics contractats per la Diputació van recollir tota la informació dis-ponible sobre el municipi (social,

econòmica, geogràfica, del medi natural...) i van elaborar un primer informe sobre l’estat del poble, tot destacant-ne els punts febles i els punts forts o positius en relació a les persones i el medi ambient.

La segona fase, realitzada entre març i maig de 2006, ha estat la de la participació ciutadana. Primer s’han distribuït enquestes pels do-micilis particulars, entitats i empre-ses del poble per recollir l’opinió

dels avinyonencs sobre qualitat de vida i medi ambient. En segon lloc s’han realitzat tres jornades de discussió, obertes a tothom, en les quals s’ha debatut l’informe inicial dels tècnics i les respostes de les enquestes, i s’han elaborat propos-tes d’acció per a corregir els punts febles detectats. Des del nostre punt de vista, en aquesta fase ha fal-tat entusiasme en l’equip de govern municipal per fomentar la partici-pació ciutadana, un dels elements clau de tota Agenda 21.

La tercera fase és l’elaboració, per part dels tècnics, del Pla d’Acció Local. Aquest Pla és pròpiament l’Agenda 21 i recull les propostes d’acció que han sorgit del seu treba-ll i de la participació de la gent del poble. Abans de l’estiu se n’haurà fet la presentació pública i a partir d’aquest moment ja es podrà treba-llar en la seva aplicació. Els tècnics proposen la creació d’un Consell Municipal de Medi Ambient (un òrgan de participació ciutadana in-

dependent) per a vetllar i regular el desenvolupament d’aquest Pla d’Acció Local.

Cal destacar que, segons la Dipu-tació de Barcelona, l’elaboració de l’Agenda 21 es basa en tres princi-pis: Transparència (tots els docu-ments generats han de ser públics), Participació (de l’equip de govern, treballadors municipals i ciutadans) i Compromís (a desenvolupar el pla d’acció que en resulti). A tots ens agradaria que els tres principis es complissin com més millor.

L’Agenda 21 d’Avinyó

L’Agenda 21 és la

planificació d’una sèrie

d’accions encaminades a

millorar la relació entre

la societat i el medi

ambient.

Primera Fase

Segona Fase

Tercera Fase

Actualitat

El tripartit es trenca12 maig de 2006

Derrota de Berlusconi12 abril de 2006

Barça: lliga i Champions19 maig de 2006

ETA: l’hora del diàleg22 maig de 2006

Sí, amb poca participació19 juny de 2006

Noves eleccions sense Maragall22 juny de 2006

L’actualitat de l’últim trimestre en les portades dels diaris

12 d’abril del 2006 1€ANY XXXIN.10260

Dimecres

Des del1976

Incendi: Sota control el foc de Vandellòs, que ha arrasat 1.250 hectàrees P23

per només

Entregant aquestval de descompte

Klimt

Cinquena entregaPromoció vàlida finsa exhaurir les existències.

Emili Teixidor posa al dia‘Laura a la ciutat dels sants’ �P3

‘Cultura’

Eljutgetancaelcasdel’11-Micertifical’autoriaislamistaRESPONSABLES·Vincula lamatança amb la guerra de l’Iraq i no trobaprovesd’unaparticipació etarraDESQUALIFICACIÓ·El PP carrega contra el sumari �P5

Prodiprometungovern“fort i estable”malgrat la sevaajustadavictòria

Món � P9Romano Prodi celebra a la seu de la coalició la Unió el veredicte de les urnes� GIULIO NAPOLITANO / AFP PHOTO

Economia

Omplireldipòsitdelcotxecostaara8eurosmésquefaunanyP17

Món

DetenenaSicíliaelcapdelaCosaNostra,fugitfa40anys

P12

L’arrest deBernardoProvenzano va serpossible gràcies aun retrat robot fetper ordinador

Economia

NouescàndolaWallStreetperl’úsd’informacióprivilegiadaP15

Berlusconi es resisteix a admetre la derrota i exigeix que es revisin tots els vots impugnats

12 de maig del 2006 1€ANY XXXIN.10289

Divendres

Des del1976

Cadis: Apareixen noves imatges i documents sobre els últims dies de Companys P38

Entregant aquest val de descompte

9a entrega

per nomésDalí

Promoció vàlida finsa exhaurir les existències.

Una passejada per Sant Sebastià,la ciutat bascamésmaca �P30

‘Sortim’ SocietatEls afectats de l’estafa filatèlicadubten de com actuar �P30

Maragallfulminaeltripartit

DECISIÓ ·Anuncia quefa fora ERC del govern ique convocarà eleccionsper abans de final d’any

Pasqual Maragall llegeix la declaració en què explica les raons de la crisi institucional�M.ÀNGELS TORRES

aJoanSauraFacostatalpresidenti, tot inotrobar“convenient”lasortidadelsconsellersrepublicans,respectaladecisió

aArtur MasAmpliaaMaragalll’ofertad’estabilitatpolíticafinsaleseleccionsalParlament,queesfaranalatardor

aJosep-LluísCarod-RoviraAcusaelpresidentd’aplicarelpacteZapatero-Masiveuinteressoseconòmicsenladestitució

�P5

CRISIOBERTA · Firmaelcessamentdels consellersd’ERCperònoadjudicaelsdepartaments vacants

22 de maig del 2006 1€ANY XXXIN.10299

Dilluns

Des del1976

Entregant aquest val de descompte

11a entrega

per nomésDuchamp

Promoció vàlida finsa exhaurir les existències.

Crisi: L’art sacre de la Franja de Ponent posa en perill l’Euroregió P29

Set morts al bolcar unautocar a Madrid �P26

Societat CulturaEspanya rebutja elsarquitectes catalans �P32

ETA:l’horadeldiàlegLÍMITS ·Zapatero admet que Euskadi decideixi el seu futur, però dins de laConstitucióOPOSICIÓ ·El PP compara la negociació amb el xantatge �P5

Montenegrodiusía la independènciaambunrècorddeparticipació P10

Zapatero amb representants del PSE-EE: Patxi López, secretari general; Jesús Eguiguren, president, i J.A. Pastor, portaveu al Parlament basc � INMAMESA / EFE

Economia

ComprarunpisnouaBarcelonajaexigeixdedicar-hiel71percentd’unsalarimitjà

P17

Món

Entrevista

Avan

t

TxikiBegiristain“No siguem tandurs demarcar-nosel repte que elBarça guanyi unaaltra vegada la Lligai la Champions”

P centrals

Bàsquet

BarçaiDKVencarrilenelsquartsdefinaldelaLligaACB

(COLOR) - Pub: PERIODICO ND CATALAN Doc: 00195M Red: 60% Ed: Primera EDICION Cb: 00 Enviado por:Dia: 19/06/2006 - Hora: 01:01

elPeriódicodeC

atal

unya

19dl.1yi DILLUNS

19 DE JUNY DEL 2006CONSELL DE CENT 425-427BARCELONA. TEL. 93.265.53.53

www.elperiodico.comwww.grupozeta.es

DIRECTORRAFAEL NADAL

Els catalans aproven el nou Estatut després de dos anys de debats

‘Sí’ rotundde mig Catalunya

Pàgines 2 a 18, i editorial

JULIO CARBÓ

NOMÉS ELLS HO SABEN. Maragall i Montilla se somriuen, en presència d’Imma Mayol, Joan Saura i Diana Garrigosa, durant la recepció celebradaahir a la nit al Palau de la Generalitat. Cap d’ells dos va voler desvelar qui serà el candidat socialista a la presidència de la Generalitat.

Els partidaris delprojecte obtenen el 73,9% dels votsi el ‘no’ es quedaen el 20,7%

La participació vaser només del49,4% i es vanregistrar un 5,3%de vots en blanc

3El presidentafirma que “elvictimisme s’haacabat i aras’obre un futurprometedor”

MARAGALL

3Carod adverteix que el text no il·lusiona i Piqué diu que la consulta és “un fracàs polític”

EL BLOC DEL ‘NO’

3Mas crida lesbases de CiU atreballar per tornar al Govern i Saurainsta a reflexionarsobre l’abstenció

EL BLOC DEL ‘SÍ’

NoSí

ResultatsTOTAL DE CATALUNYA

Enblanc

99,95% escrutat73,90%

20,76%

5,34%

PARTICIPACIÓ*

49,41%

* A falta del vot per correu

Les reaccions

Notícies de portada

JOVES D’AVINYÓ INVOLUCRATS per poder fer festes o concerts a l’hivern i també un lloc per poder reunir-nos, d’on surtin propostes i es puguin organitzar coses, tipus ateneu. També ens falten diners per poder muntar els actes i una mica més de col·laboració per part de l’Ajuntament.

Jordi: en general, el jovent està bastant parat, però si es llencen

propostes la gent s’hi apunta. Les propostes poden sortir des de les entitats, per necessitat, a causa

de les mancances que hi ha. El problema és que sempre topes amb el no de les institucions.

Com valoreu el funcionament de les entitats?

David: costa força arrancar i tot són traves. Per exemple, per a la colla del Morrut ens falta un local i diners per comprar tot el tema del foc. Pel que fa al grup de campaments l’Esparver, ara l’hem tornat a arrencar i sembla que la cosa està funcionant bé.

David Masferrer. 22 anys. Estudiant d’enginyeria tècnica de telecomunicacions. Col·labora amb el Grup de Campaments, Bèsties del Morrut i Amics de la Música.

Jordi Vall. 21 anys. Electricista. Col·labora amb el Grup de Campaments, Bèsties del Morrut, Grallers i Amics de la Música.

Hem volgut saber com veuen els joves d’Avinyó més involucrats en el teixit associatiu la realitat actual del poble, els aspectes més positius i els més negatius, la seva vida social i política i també alguns aspectes més generals de present i futur.

Com veieu el moment actual del jovent d’Avinyó?

David: la veritat és que actualment al poble es fan poques coses pel jovent. Per una part potser els joves ens hauríem d’implicar més a organitzar les coses, però d’altra banda l’Ajuntament no hi ajuda gaire. Ens falten espais públics

Disposem d’un local i hem fet la primera sortida de cap de setmana que trobem que va anar molt bé.

Jordi: els Grallers farem 25 sortides aquest any, tot i que van desaparèixer els Gegants. No tenim cap diner però sí un local i els instruments.

Què en penseu del funcio-nament de la Coordinadora d’Entitats d’Avinyó?

Hi ha molt poca coordinació dels actes. Per exemple, el dia 1 de juliol van coincidir el concert de Tecno i la marxa nocturna de regularitat. L’únic que té de bo són les subvencions que es donen a les entitats, però a les assemblees només es repassa l’agenda d’actes i prou. Creiem que actualment no serveix per a res.

Es podria millorar deixant treballar més les entitats, que puguin participar en els pressupostos i els projectes i no gestionant-se tant des de l’Ajuntament.

Com veieu la vida política del

DAVID MASFERRER I JORDI VALL,

De prop

poble?Jordi: la política no la toquem, potser perquè al poble de seguida et classifi quen.Pel que fa a l’Ajuntament, es dedica molt a la gent gran i a afavorir la construcció, i que el diner es mogui, però la cultura és la gran oblidada. També creiem que s’hauria d’escoltar més la gent i donar facilitats en lloc de posar traves.

De coses positives també n’hi ha; per exemple, s’han organitzat tres trobades amb tot el jovent del poble. Tot i això, Avinyó és dels pobles on es fan menys festes per al jovent, en comparació amb altres pobles propers semblants.

Una cosa interessant podria ser fer un pressupost municipal de joventut i deixar-nos participar una mica sobre el que es podria fer.

De la política local pensem que hi ha molts interessos de partit i que s’hauria de mirar primer de tot per al poble.

Veieu la política com una cosa aliena a vosaltres o us agradaria

participar-hi?Jordi: la política ens interessa però ens manca temps per fer-ho tot. Entre la feina, els estudis, el temps de lleure i participació en les entitats no ens queda massa temps per a la política. De totes maneres, no ho descarto de cara al futur.

David: els joves no tenim temps

per a dedicar a la política. I si en tenim el dediquem a altres coses. Però si veiéssim que les coses van molt malament potser ens hi implicaríem més.

Destaqueu alguna cosa positiva d’Avinyó...

David: últimament les millores en infraestructures (pavelló, carrers arreglats...). El pavelló ha estat un fet molt positiu per al poble (i que feia anys que es demanava), però no ens el deixen per fer-hi actes pels desperfectes

que es puguin causar.Jordi: la gent, el fet que pots xerrar amb tothom pel carrer.

I alguna de negativa...

David: les festes, només funciona el carnestoltes, i la festa major fa força pena.

Jordi: l’organització de les coses, en tots els aspectes.

Més a nivell general, com heu viscut el procés d’elaboració i aprovació del nou Estatut de Catalunya?

David: sortís el resultat que sortís al referèndum, no era un fet dolent del tot.

Jordi: desconec força el contingut fi nal de l’Estatut.

La gent en va quedar força farta de tot plegat, ja que va ser un procés molt llarg. No s’ha pensat en el país sinó en els interessos de partit. Sembla que no hi haurà grans canvis i la gent ha acabat força desmotivada, tal com s’ha vist amb l’alta abstenció.

Andreu Craviotto

EN LES ENTITATS LOCALS

Som una nació i tenim el dret de decidir

Sota aquest lema, el passat 18 de febrer, a les cinc de

la tarda, milers de persones vam acudir a Barcelona a la convocatòria feta per més de cinc-centes entitats de la societat

civil catalana. Ens vam reunir per demostrar de manera cívica i pacífi ca, però alhora contundent, que ja n’hi ha prou.Des de la plaça d’Espanya fi ns a la plaça de Catalunya, la Gran Via i la ronda de la Universitat eren plenes a vessar.

Hi havia gent procedent d’arreu, de diferents àmbits socials, persones que tenen el català com a llengua familiar i altres

que no, representants de la nova immigració, militants i votants de tots els partits catalans de tradició democràtica…, eren la mostra d’una societat cansada d’insults, desqualifi cacions, acusacions

sense fonament, d’una societat cansada de ser “el bou que treballa mentre el brau balla”. Una manifestació que revela la importància de les entitats de defensa de la llengua, de defensa del territori, de les entitats culturals com a ens vertebradors que cal tenir en compte.

Fou sobretot un rebuig unànime a un estatut rebaixat i insufi cient. Un estatut que, lluny de resoldre els problemes del nostre país, els ajorna sine die i els perpetua. La proposta aprovada el dia 30 de setembre de 2005 al Parlament

de Catalunya no és que fos la panacea, però sí que era una proposta d’estatut digne, dintre de les possibilitats del moment actual. Però uns fets que tots coneixem, propiciats per les necessitats polítiques a curt termini d’uns i l’oportunisme interessat i miop d’uns altres, unit al menyspreu lamentable dels interessos de Catalunya, el van deixar amb la pell i l’os: un Artur Mas disposat a signar en blanc tots els papers que calgui per tal de satisfer la seva ambició personal i partidista, i un Zapatero esporuguit pels brams de la dreta cavernícola van expedir l’acta de defunció de les il·lusions del poble català, amb la

passivitat del PSC i d’ICV i amb un president de la Generalitat ignorat i menystingut pel seu propi partit.I així arribem a la campanya per al referèndum i al resultat de les votacions que tots coneixem.

Montse Herms

La proposta aprovada

el dia 30 de setembre

de 2005 al Parlament de

Catalunya (...) era una

proposta d’estatut digne.

Activitats

En l’escaiença de les obres d’ampliació de la biblioteca del

poble per tal d’adaptar-ne una part que es dedicarà a biblioteca infantil, m’ha semblat adient fer una breu memòria del que van ser els inicis d’aquesta institució.La primera iniciativa va sorgir del grup de jovent que desprès formaria l’Abrigall en un espai de la rectoria que va cedir el mossèn Lluís Costa i que van rehabilitar de manera desinteressada el Joan Garrigó i alguns amics. Més endavant va comptar amb el suport de l’equip responsable de la publicació del “diari” Avinyó, i era una activitat més de les que es feien en l’àmbit de l’Associació de Pares de Família.Els primers llibres van provenir de donacions de particulars, dels que va cedir el Club Natació Avinyó d’una dotació que havia rebut de la Diputació de Barcelona i de la col·laboració de Publicacions del Monestir de Montserrat amb una valuosa aportació.De mica en mica els prestatges s’anaven omplint de llibres que eren al servei del poble en règim de préstec. Mossèn Lluís Solernou -a qui recordem amb agraïda memòria- va encarregar una talla al Sr. Junyent, professor de la Salle de Manresa, amb la imatge al·legòrica d’un cérvol que s’abeurava en una font, símbol del que és un llibre, una biblioteca: una font que nodreix de coneixement, que facilita la comunicació amb la literatura i la ciència; talla que presidia aquell petit espai de cultura que anomenàvem Biblioteca. Pels anys 68 o 69 se’n va canviar la ubicació. Va passar a un espai dels baixos de l’antic ajuntament -abans

havia estat l’escola pública de nenes- que fi ns aleshores havia ocupat una fi nestreta de La Caixa. La cessió d’aquest local per part de l’Ajuntament va permetre ampliar la biblioteca i dotar-la de nou mobiliari que vaproporcionar la Caixa de Manresa i amb l’increment de volums disponibles gràcies, una vegada més, a l’aportació de particulars.La biblioteca s’obria al públic 2 o 3 dies a la setmana i la Magda Macià i la Montse Herms se’n van ocupar fi ns que es va haver de tancar quan es van

fer les obres del nou ajuntament.La biblioteca era més que un espai on s’hi anava a llegir o s’hi feia servei de préstec. Cal remarcar que, entre altres activitats, s’hi van organitzar dos cursos bàsics de català escrit que va impartir el Josep M. Pujol en una època en què la nostra llengua era prohibida per la dictadura.Després d’uns anys sense biblioteca -el Centre Excusionista d’Avinyó -una vegada més per la iniciativa de la societat civil-, aprofi tant els 736 volums de l’anterior biblioteca, va obrir un nou espai als locals de l’antiga escola de nens. El servei de la biblioteca va

ser a càrrec del Xavier Cuatrecases de l’Oliva.Fins aquí la petita història d’un petit projecte que es va fer realitat per la tossuderia i la il·lusió de molta gent.El 1978 la biblioteca va passar a l’Ajuntament amb Montserrat Vilarasau com a bibliotecària. El 1997 hi va haver una reforma amb l’aportació de la Caixa de Manresa, la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament... i fi ns a arribar a la remodelació actual.Per acabar: A la porta d’una biblioteca de Berlín

hi ha un cartell que posa: “Medicina de l’ànima”. Jo hi posaria “aliment” més que medicina, i també hi posaria “deixeu que els infants vinguin a mi” perquè vull per als infants del meu poble i de tots els pobles la bella companyia d’un bon llibre, el goig d’un llibre amic que t’acompanya, t’ensenya nous camins, t’obre nous horitzons, noves possibilitats...I que, en arribar a la vellesa, en els moments de solitud tinguem la companyia dels llibres amics que ens acaronen amb tendresa i esperança.

Jordi Vilar

La biblioteca ve de lluny (petita història)

D’ahir, d’avui . . .

Resum de la taula rodona-debat organitzada el 10 de març de 2006

En la presentació es ressalta la importància dels mitjans de comunicació local en la vida d’un poble, tot destacant especialment la seva funció dinamitzadora de la vida municipal. El debat es planteja com una anàlisi de l’estat actual dels mitjans de comunicació local d’Avinyó i els seus reptes de futur.

A la mesa hi participa un ponent per cadascun dels quatre mitjans que es debaten: Queralt Casals (revista), Eugeni Vila (ràdio), Francesc Mollet (cable-text) i Eloi Aymerich (TIC). De forma consecutiva, cada mitjà és presentat i analitzat pel ponent corresponent i després és debatut entre els assistents.

Revista

Actualment es publiquen els butlletins interns de tres entitats (El Piolet del Centre Excursionista, Cara Nord dels Troncs i L’Enroc del Club d’Escacs) i la revista EL PEDRÍS del grup municipal d’Esquerra Republicana. (Posteriorment a aquest debat s’ha publicat el primer número del butlletí municipal Avinyó informa).La darrera publicació de temàtica general fou El Garrofí, desaparegut el 2004, que va ser creat pel grup de persones que feia Ràdio Avinyó quan aquesta emissora va deixar de funcionar l’any 2000 i mentre esperaven que fos traslladada definitivament a l’edifici remodelat de l’ajuntament. Amb el nom

de CLA (Comunicació Local d’Avinyó) van crear una entitat que pretenia, en un futur immediat, gestionar diferents mitjans de comunicació (ràdio, revista i TV). El Garrofí va durar tres anys (octubre 2001 - juliol 2004) i n’aparegueren 9 números. El trasllat de la ràdio no es va fer i l’entitat va desaparèixer.El Garrofí era de distribució gratuïta i estava finançat per l’Ajuntament d’Avinyó. Una part de les seves pàgines recollia la informació de l’equip de govern municipal. Es va deixar de publicar per la manca d’entesa entre l’equip de govern i l’equip de redacció en diversos aspectes: finançament, regularitat de publicació, independència de continguts, etc. Per poder tirar endavant una publicació d’aquest estil cal que hi hagi un nombre suficient de persones per gestionar-ne tots els aspectes. Després de diverses crides, l’equip d’El Garrofí van constatar que hi ha poca gent interessada a participar-hi. Quant a infraestructura, el cost no és molt important (renovació de l’equip informàtic), però es considera imprescindible disposar d’un local en condicions. Compartir l’espai amb la ràdio i la TV al tercer pis de l’ajuntament seria el més adient. El finançament és clau. Es podria finançar amb subscriptors i amb publicitat, però això significa un important esforç de gestió i de personal. Pel fet de tractar-se d’una publicació sense ànim de lucre i d’interès municipal pels aspectes beneficiosos de la seva existència, es veu raonable que tingués un finançament municipal.

Ràdio Avinyó

Actualment Ràdio Avinyó no existeix. Inaugurada l’any 1981, va emetre fins al 2000. Enguany celebraria el seu 25è aniversari. Instal.lada a l’edifici de l’Ajuntament, va néixer en una època d’eufòria a tot el país, de recuperació de llibertats i d’iniciatives en tots els àmbits. Durant el període que va funcionar, són moltes les persones del poble que hi van participar. Era una entitat oberta i acollia una àmplia varietat de propostes radiofòniques, òbviament no professionals. Ràdio Avinyó es va acabar el setembre del 2000, quan l’aparell emissor es va espatllar definitivament. En aquells moments estava ubicada provisionalment en un local de Cal Guardiola, esperant que s’acabés la remodelació de l’edifici de l’ajuntament per poder-hi tornar. El retorn es va complicar perquè significava haver de renovar tot l’equipament de l’emissora que, a part d’estar avariat, era ja molt antiquat. L’any 2001, les persones responsables de la ràdio van presentar a l’Ajuntament el pressupost d’aquesta renovació. Encara no n’han rebut cap resposta. Fer que Ràdio Avinyó pugui tornar a funcionar és, principalment, una qüestió d’infraestructura i, per tant, d’inversió econòmica. Cal disposar d’uns locals adequats i adquirir tot un equipament nou (emissora, antena, ordinador...). L’equip humà també és important, però el nucli històric d’aquesta entitat encara no s’ha perdut del tot. A partir d’ell seria fàcil incorporar-hi nous col·laboradors. Com que Ràdio Avinyó és una emissora municipal, la seva

Parlem-ne: “Els mitjans de comunicació local”

Taula rodona

existència depèn de la voluntat política i econòmica de l’Ajuntament. La falta de resposta al pressupost que es va presentar el 2001 s’interpreta com una falta d’interès per part seva.

Xarxa de cable de TV

S’analitzen tres aspectes diferents relacionats amb la xarxa de cable local.

1) Cable-text

És un dels pocs mitjans de comunicació local que funciona amb regularitat. Consisteix en un ordinador connectat a la xarxa de cable local que funciona permanentment i que utilitza el programa Powerpoint per mostrar informació d’interès local (serveis municipals i activitats de les entitats). Els abonats la reben a través d’un dels canals de la xarxa. L’ordinador està ubicat al tercer pis de l’edifici de l’ajuntament i una persona s’encarrega de renovar les informacions setmanalment. Un aspecte a millorar és la recollida d’informació. Caldria que les entitats i les persones interessades tinguessin més present la seva existència i no s’oblidessin de passar les seves convocatòries a l’encarregat del cable-text. Es potenciaria el seu ús si es digués clarament on s’ha de portar aquesta informació.

2) Canal de TV local

Es tracta d’un aparell reproductor de DVD i de vídeo connectat a la xarxa de cable que emet pel·lícules i reportatges sobre Avinyó. L’emissió és repetitiva, de manera que quan acaba la pel·lícula torna a començar. Cada pel·lícula es va

repetint durant una setmana o dues.Es valora l’aspecte positiu d’emetre reportatges locals. Es troba a faltar una graella horària de manera que els usuaris poguessin saber quan començarà cada pel·lícula. Això, però, requereix més dedicació i un ordinador que en faci el control. Es considera que aquest canal local està totalment desaprofitat, ja que amb poca inversió econòmica i gràcies a la xarxa de cable es podria tenir una veritable TV local. Es constata que des de l’Ajuntament no hi ha cap interès sobre això. De nou es recorda que l’existència de Ràdio Avinyó (i l’entitat CLA) permetria disposar d’un equip de persones que la gestionaria amb molt poc esforç.

3) Servei de recepció d’altres canals de TV

La recepció de canals comercials de TV és la principal raó de ser de la xarxa de cable i l’interès principal dels que s’hi apunten. Actualment hi ha uns 400 usuaris (llars) inscrits i es poden rebre 36 canals analògics i per satèl·lit, a més dels 24 canals nous de la Televisió Digital Terrestre. El cablatge es va estendre fa 16 anys i encara ara és valorat com de bona qualitat. Dos tècnics al servei de l’Ajuntament s’encarreguen del seu manteniment. Des del punt de vista tècnic s’hi veuen pocs problemes. Les millores a introduir fan referència a l’organització del servei. Malgrat ser un servei municipal no hi ha cap persona a l’Ajuntament que es responsabilitzi del seu funcionament i que informi periòdicament sobre les novetats d’aquest servei. Sembla que tot està només a mans dels tècnics. Caldria que aquesta figura de responsable existís.

Es troba a faltar una assemblea d’usuaris o una via de representació a través de la qual els usuaris puguin dir-hi la seva. Per exemple, en la decisió de quins canals de TV es poden incorporar o quins es donen de baixa. Ara, l’usuari s’ho troba tot fet sense que la seva opinió compti per a res. També es troba a faltar informació sobre el servei (nous canals, desaparició de canals, canvi d’ubicació dels existents...).

Les noves Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (TIC)

Hi ha diverses entitats del poble que ja tenen pàgina web per a informar de les seves activitats. La pàgina web permet l’actualització regular de la informació, una major immediatesa en la consulta i la possibilitat que els socis posin en comú les seves experiències i opinions. Es considera imprescindible que l’Ajuntament tingui també la seva pàgina web amb informacions i, si pot ser, serveis en línia. Avinyó és un dels pocs municipis del Bages que encara no té web pròpia. Sembla, però, que actualment està en vies d’elaboració. El correu electrònic és, també, una eina cada cop més utilitzada per algunes entitats per enviar convocatòries i informacions als seus socis. L’avantatge és que permet una comunicació ràpida i actualitzada de la informació. Durant el debat, sorgeixen altres propostes de futur com l’emissió de ràdio a través d’internet o l’establiment d’un xarxa wifi municipal d’accés a internet.

El dia 22 de març de 2006, ETA anuncia un alto el foc

que farà efectiu el dia 24 de març.“És una gran notícia per al País Basc i per als altres pobles. I s’ha de felicitar la gent que hi

ha contribuït, molt especialment Josep-Lluís Carod-Rovira. El gest de la seva intervenció a Perpinyà va ser molt decisiu, perquè va contribuir a convèncer definitivament el món d’ETA que triés la via política” (Gorka Knörr, dirigent d’Eusko Alkartasuna, Avui, 24.03.06).En aquell moment ens assabentem que el govern espanyol porta dos anys de converses amb ETA. Casualment el mateix temps transcorregut des de l’entrevista amb Carod-Rovira a Perpinyà. Els detractors del PP i (sobretot) de CiU van restar muts. No els vam sentir estigmatitzant Zapatero. Però dubtem que sàpiguen reconèixer que hi ha polítics capaços de fer sacrificis pel seu país en lloc de sacrificar el país pels seus interessos.“Ara seria el moment de revisar l’escàndol amb què va ser rebuda

l’entrevista de Carod-Rovira a Perpinyà. Potser va ajudar molt més del que els anticatalanistes estan disposats a reconèixer” (Isabel-Clara Simó, Avui, 24-03-06).“¿Fins a quin punt, a la reunió

de Perpinyà, Carod-Rovira va aconseguir col·locar en el seu discurs que la banda agafés la via política i deixés les armes?” (Xavier Bosch, Avui, 27-03-06).“El món abertzale basc ha vist com a Catalunya ERC, l’esquerra nacional, eixamplava la seva base social des de l’acció política compromesa amb la pau, la llibertat, la justícia i el respecte a la vida. Aquest és el missatge que Josep-Lluís Carod-Rovira va transmetre quan va parlar amb representants d’ETA” (Ignasi Perramon, Regió 7, 25-03-06).Com deia Josep Camprubí (Regió 7, 25-03-06), “el més ridícul dels arguments que utilitza el PP és dir que no s’ha de pagar cap preu polític en els tractes amb ETA”. També el PSOE ha caigut en aquesta contradicció.El procés de les negociacions per a la pau definitiva a Euskadi entre

el govern espanyol i l’esquerra abertzale continua endavant hores d’ara. El preu polític és evident que hi serà. O de què estem parlant, si no?I, paral·lelament o successivament (però no independentment), veurem com s’elabora un estatut per al País Basc que res no tindrà a veure amb la migradesa de l’estatut aprovat a Catalunya amb els vots submisos i resignats del 36% de l’electorat català.Com diu la vicelehendakari del govern basc, Idoia Zenarruzabeitia (Avui, 19-05-06), “si l’oferta que pretén realitzar el govern estatal a Euskadi és la que va oferir a Catalunya, val més que ho deixem estar”. Ja que, en paraules de Xabier Arzalluz (Presència, 25-05-06), “...l’Estatut és una traïció de Mas

i Zapatero (...); el finançament, un autèntic frau”.Però, tornant al tema de la pau a Euskadi, és innegable que qualsevol esforç, qualsevol sacrifici es pot acceptar si la finalitat que es pretén s’assoleix definitivament.“M’he pogut mirar al mirall cada dia. Ha valgut la pena tot plegat” (Josep-Lluís Carod-Rovira).

Al fons, a l’esquerra

“M’he pogut mirar al mirall cada dia. Ha valgut la pena tot plegat”

ELS CAMINS DE LA PAU

“...El gest de la seva intervenció a Perpinyà va ser molt decisiu, perquè va contribuir a convèncer definitivament el món d’ETA que triés la via política”

Ens traiem el barret. . .

Perquè, després més de dos anys de reclamar-ho, s’exposa, en un lloc llegible i a l’abast la informació de les actes dels

plens de l’Ajuntament. Diuen que l’administració és lenta, però, pel que sembla, per unes coses ho és més que per altres.

Davant de les activitats que fan poble, que faciliten la relació; davant de persones

que, de manera desinteressada, dediquen part del seu temps lliure a pensar en un col·lectiu i a treballar per a aquest col·lectiu. Si, a més a més, com és el cas del futbol alevins del Club d’Esports Avinyó, i del Futbol Sala d’Avinyó, acaben amb una excel·lent classifi cació... BARRETADA!

Pel grup l’Esparver. Qui diu que el jovent no participa, que passa de tot, que no se sap organitzar?... Endavant amb la

iniciativa, les trobades, les acampades, els jocs, les sortides... Som molts i moltes que vam tenir la sort de participar en el

Moviment Júnior, l’Abrigall, l’Esparver..., els records són vius i entranyables i vosaltres feu possible que els nostres petits tinguin l’oportunitat de viure-ho. En nom dels grans, gràcies.

Per l’estiu musical que ens preparen els Amics de la Música d’Avinyó. La llavor ja s’ha plantat; és cosa de

tots els avinyonencs que ens encarreguem de regar-la, airejar-la, mimar-la... perquè quan toqui doni un fruit excel·lent.

. . . Continuació