La Fàtima

Hi havia una vegada un poble no massa gran, on vivia molta gent, i tothom coneixia a tothom.Un dia va arribar una família del Marroc. Es veu que a la gent d’aquell poble no li va semblar bé que s’instal·lessin a viure allà.Van passar un parell de setmanes, però la gent del poble seguia sense tractar-los bé. Els pares ja s’ho esperaven això, així doncs no els hi va 13 en absolut. Però els pares no van avisar als seus fills que al principi ho passarien tan malament.El primer dia de classe els dos nens van anar a la classe que els hi tocava. La Fàtima que era la filla gran quan va entrar a la classe, i la professora la va presentar a la resta dels companys. La Fàtima va seure sola en un racó ja que no coneixia a ningú i encara no tenia amics. Com que la professora va veure que estava marginada, va anar cap a ella i li va dir que si volia fer amics el pròxim dia vingués sense el mocador i amb roba normal, la Fàtima es va negar, ja que deia que si no portava el mocador li faltava el respecte a la seva religió. El Brahim, que era el germà de la Fàtima va fer molts amics en un parell de setmanes. Això li va fer pensar a la Fàtima que potser si que faria més amics si no portés el mocador. El dia següent la Fàtima va venir sense mocador, però la gent va seguir sense parlar am ella. La Fàtima va parlar amb la seva professora, li va explicar que havia fet tot allò que li havia dit, però seguia sense tenir amics, llavors la professora li va dir que no només havia de canviar el seu aspecte exterior, sinó que també havia de canviar el seu interior, és a dir, que s’havia d’obrir més als seus companys, perquè si ella no els hi diu res, ells tampoc a ella.La Fàtima va anar parlar amb unes nenes de la classe, i es van fer amigues al llarg del temps.

Tània Paliakova2n ESO A