La Farga de Bebié, un model decolònia tèxtil

per Ma Àngels Payàs i BlasiLlicenciada en Antropologia

La Farga de Bebié, colònia tèxtildel Baix Ripollès, està situada a600 rnts d'altitud, en el lloc on

hi havia l'antic molí de Rocafiguera,també anomenat «molí de la FargaVel la». Construïda en un profundmeandre del Ter, a banda i banda delriu, té la peculiaritat de pertànyer ados municipis diferents la fàbrica iles cases de la dreta del riu perta­nyen al municipi de les Llosses. Lescases, capella i baixador del tren, demà esquerra, pertanyen al municipide Montesquiu

La fàbrica és força representativadins el marc econòmic del Ripollès, jaque ha seguit les etapes industrialsmés representatives d'aquesta co­marca la indústria del ferro i la in­dústria tèxtil. Com a indústria del fe­rro, farga, sols resta la pervivènciadel seu nom referencial. Com a in­dústria del tèxtil, podem considerar­Ia com una de les empreses més im­portants i de la comarca i una de lesprincipals de Catalunya Resta es­mentar l'etapa interrrutia en què foumolí fariner i de menys importància. ReconstrucCió dun martinet, realitzada per Eudald Graells. Museu Municipal de Rlpo li (FO­

to Miquel Pérez)

LA INDÚSTRIA DEL FERROLA FARGA CATALANA

La indústria catalana del ferro ano­menada farga, consistia en un mèto­de directe d'obtenció i producció deferro i acer de baix contingut en car­boni i d'una excellent qualitat, ques'obtenia a través de la reducció dela mena concentrada per mitjà delcarbó vegetal. Aquesta tecnologiarepresentà una veritable revolucióeconòmica a partir del segle XVI i tin­gué per característica primordiall'aprof it ament de la força motriu hi­dràulica. El màxim període de flori­ment d'aquesta indústria fou en elssegles XVII i XVIII, tenint com a marcgeogràfic ambdues vessants del Piri­neu, les quals eren riques en menesd'excellent qualitat. Les fargues es

localitzaren vora ei riu i properes alsgrans boscos, essent les conquesmés poblades les del Ter, Llobregat,Segre i Fluvià.

Les conques facilitaven a la indús­tria de la farga l'obtenció de les pri­meres matèries. Eren plenes de re­cursos naturals com els forestals pera l'obtenció del carbó vegetal, els hi­dràulics i els minerals. La conca delTer fou la més important en meners,punts d'explotació mineral rics enòxid fèrric. Com a meners més im­portants tenim els de la Vall de Ribes,sobretot els de Planoles i Queralbs.En els segles XVII i XVIII aquesta concaestava poblada de fargues com lesde St. Joan de les Abadesses, Ribesde Freser, Planoles, Pont de la corcaLa Farga (actual Bebiéí les dues de Ri-

poll i les dues de Campdevànol. A lacomarca d'Osona existiren tres far­gues la de Gurb, la de Manlleu i la desorconvà de Terri. Cal esmentar quela farga «de Baix» de Campdevànolfuncionà fins l'any 1878.

TECNOLOGIA f MÀ D'OBRA

Els elements més característics dela farga catalana foren la trompad'aigua, que insuflava aire al forn através d'una tovera i el martinet,que consistia en un mall gegantíd'uns 500 ks. que martellejava el pro­ducte resultant, eliminant-ne les es­còries i donant-li compacitat. El ferroquedava, així, convertit en barres dediversos perfils. El factor més impor­tant per a aquesta tecnologia fou la

TALEIA/9

Façana de ·,Cal Moliner », a Mon~esqu l u . !'VUI en dia encara ni VIU un dels net s del molinerJoan tuoau í Vllageliu. (Foto Miquel PerezJ

força motriu de l'aigua que. a part d~la trompa, feia anar tambe la roda hi'dràulica del martinet.

Pel que fa a la mà d'obra, es reuniaa un conjunt de personal altamentespecialitzat. Segons el ritme de pro­ductivitat d'una farga, s'especulaque aquesta podia donar feina a unacinquantena de persones. Algunesd'elles treballaven per a l'aprovisio­nament de les matèries primeres,com els menerons que extreien elmineral o mena, els carboners queobtenien el carbó vegetal cremant lallenya, generalment pi, i els traginersencarregats del transport. La restade personal treballava en el procésde producció de ferro dins la farga:l'administrador o encarregat, els far­gaires, els foguers, l'escolà i el seuajudant, que tenien cura de mante­nir el forn encès, els mallers, el pica­mena, els escalfaires i els estiraires,que feien anar el martinet i el ferrer.

INDÚSTRIES DERIVADESI DECADÈNCIA

Durant els períodes àlgids de la in­dústria del ferro, segles XVII i XVI II, esdesenvoluparen a Cat alunya un se­guit d'indúst ries derivades del oro­ducte. La ciutat de Ripoll adquirí, enaquest període, una just a f ama per laseva indúst ria d'armes de foc i d'al­tres manufactureres com la dels ela­vataires.

La decadència de la farga catalana,esdevingué a les darreries del segleXVIII principis del XIX. Cal except uarl'abans esmentada farga «de Baix»deCampdevànol, que funcionà fins el1878 essent l'últ im fargaire RamonCasanova i Danés. El factor més im­portant d'aquesta decadència fou laintroducció dels alts forns, que fun­cionaven amb carbó de coc i eren demolta més resist ència mecànica queun fo rn alimentat amb carbó veget al

com el de la farga. Els alts forns s'in­troduïren a Europa a principis de larevolució indust rial. El primer intentd'introducció d'un alt forn a l'Estatdata del 1832 a la ciut at de Màlaga;més tard s'introduïren a Ast úries i alPaís Basc. Altres factors important sforen: l'exhauriment de boscos i me­ners i l'encariment progressiu delstransports.

LA FARGA DE BEBIE

De l'et apa en què aquesta fàbrica,actual colònia de Bebi é. es dedicà a laproducció de ferro, no hi ha fontsorals ni documentades. A l'Arxiu Mu­nicipal de Ripoll, que, s'ha de tenir encompt e, s'incendià dues vegades, noexisteix cap document. El propiEudald Graells (1), que ha contribuït ala investigació de la farga cat alanaf ent un buidat exhaustiu de l'arxiuesmentat , no trobà cap t ipus de do­cument ació que hi fes referència.Queda sols la pervivència del seunom referencial, «la Farga», i algunsautors, basant-se en aquest a pervi­vència, la ci t en. Entre ells Pere Mole­ra i Solà (2) i A. Gallarda i S. Rubió m«.. Fargues del Ter en avall : En els no­menclàt ors hi f igura la barriada de lafarga, en el t erme de les Llosses, queno és altra que l'ant iga farinera ditaFarga de Rocafiguera, sit uada en undels revolts del Ter, on act ualment hiha la fàbrica de Bebié..»

Comptem, doncs, únicament , ambla pervivència del nom i les cites bi­bliogràf iques i amb la forta tradicióde la indúst ria del ferro en tota laconca del Ter, principalment a la co­marca del Ripollès, per aventurar lahipòtesi que la fàbrica produí ferrofins a finals del XVIII, primeres dèca­des del XIX, quan passà a ser molí fa­riner .

MOLí DE LA FARGA

També anomenat molí de Rocafi·guera i molí de la Farga Vella, aquestmolí fou propietat de Josep de Roca­f iguera i de Vent ós, nascut als vol­tants de l'any 1800 al Mas de Rocafi­guera de Sora, comarca d'Osona, i,est igué a càrrec del moliner Joan Tu­bau i Vilageliu de Montesquiu. La do­cumentació es redueix a la contribu­ció industrial existent a l'Ajuntamentde les Llosses. La primera contribuciódata de l'any 1852 a nom de J. Tu­bau; en el 1886 especif ica: «.. molinoque, con motor de agua muele cen­teno. maiz y otras semillas con unapiedra. menos de 3 meses al ano..».

Pel que fa al període de la vendadel molí a qui seria el futur fund adorde la colònia t èxtil , Edmund Bebié.no es pot assegurar a causa del buitdocumental. L'última contribució delmolí data de l'any 1894, la qual cosapermet d'establir que fou a partir del1895 que, probablement, s'efect uàla seva venda. D'altra banda, la con­sulta amb el s descendents, tant delpropietari com del moliner, no haaportat cap info rmació més exactedonat que no guarden ni documen­tació ni record. Un dels néts del moli­ner, Sr. Joan Tubau. habita amb la se­va família a la casa que el seu aviconstruí després de la venda del mo­lí L'habit at ge, de dos pisos, just a­ment anomenat «Cal Moiiner»,es t ro­ba al poble de Montesquiu i és l'últi ­ma casa de la carret era de Ribas, amà dreta de la Nacional 152 en direc­ció aRipoll . Hom pot comprovar en elllindar de la porta principal la data dela seva const rucció, l'any 1896, i ob­servar, t ambé, les dues rodes autèn­tiqu es de l'antic molí que són incrus­tad es a la façana.

L'EMPRESA TÈXTIL DE LA FARGA-DE BERIE

Cal esmentar, en primer lloc, queels arxi us originals de la fàbrica no es­tan , actualment, a l'abast. La mancad'aquesta documentació vit al per ala comprensió del desenvolupamenthistòric i econòmic d'aquest comple­xe industrial, dificult a considerable­ment la tasca de to t invest igadorque hi estigui inte ressat. Sembla serque part dels arxius desapareguerenen l'important aiguat de l'any 1940;la resta segueix essent una incògni·ta .

Es pot, però, aventurar la data dela seva fundació en el període aproxi­mat de 1899·1 900, després de lavenda de l'antic molí i de l'immediat a,const rucció de la fàbrica, ja que laprimera documentació investigada-altes de maquinària- data de l'any1900. Tampoc la consulta bibliogràfi­ca aclareix gran cosa al respecte. LaGeografia Comarcal de Catalunyadata la fundació a l'any 1899, el catà­leg actual de l'empresa la situa al

10 /TALEIA

L'empresa ha portat des dels seus inicis el nom del seu f undador, Edmund Bebié Wi ld, Ac­tualment la fàbr ica està regentada per una junta direct iva compost a de varis membres.(Foto ssperanza Herranz)

Detall d'una de les rodes de moli,aut èntiques, que hi ha a la façana.(Foto Miquel Pérez)

".

1896 i, fi nalment, la més propera ensla dóna la Gran Enciclopèdia Cat a­lana a l'any 1900.

L'empresari f undador fou el suísEdmund Bebié Wild que, segonsfont s orals, exercí com enginyer alcanal de Suez Segons les mate ixesfonts, feia camí cap a França quan esf ixà en aquesta zona del Ter i decidíd'inst al-lar-hí la fàbrica de fi lats, se­guint així la t radició indust rial de laseva família. Edmund Bebié dirigia jal'empresa E. Bebié und Co. Turgi A.G.en el cantó d'Aarçen a Suïssa. la qualera reconeguda internacionalmentper la seva alta qual itat per a la pro­ducció de fi ls de cotó . E. Bebié ten iala int enció de f undar una empresa aCat alunya i escollí l'antic molí de laFarga a fi d'aprofitar-ne els avantat­ges del desn ivell en la producció hi­dràulica d'energia.

La raó social de l'empresa ha por­t at , des dels seus inicis, el nom delseu fundador. L'any 1937 es formà lasociet at anònima i, l'any 1979 aques­t a empresa deixà de pertànyer alsBebié, passant a ésser propietaril'empresari cat alà Pere Rovira, tam­bé propietari d'una reconeguda mar­ca de vins que porta el seu nom. Ac­t ualment la fàbrica està regentadaper una junta directiva composta devaris membres.

El lloc que escoll í E. Bebié per a laconst rucció de la seva fact oria ésrealment privilegiat ja que aprofitael desnivell d'un pronunciat meandredel Ter com a força motriu. En reali­t at, la fàbrica es nodre ix de t res saltsd'aigua, el de la Turbina que travessael canal per la carretera i entra direc­tament a l'edif ici, lloc de l'antic molí;

també el salt del Carburo i, per últi m,el salt de la Cúbia, const ruit en da­rrer lloc. Tots tres salts donen ener­gia suf icient per satisfer la majorpart del consum del complexe i aba­rat ir les despeses energèt iquesL'empresa pesseta. a més, un moto rde gas pobre alimentat amb carbód'Astúries i un de gas-o il. Aixi, fouauto-suficient fins als volts del 36,però, més endavant, contractà ambFECSA i, l'any 1979 amb l'ENH ER i laseva est ació receptiva d'energia elèc­trica de Ripoll, amb una potència de110 Kv.

MATÈRIES PRIMERES,PRODUCCiÓ, CONSUM I VENDA

Cal dest acar com a primeres matè­ries l'aigua, força hidràul ica i recursenergètic, i el cotó, per a la produc­ció de filats . El cotó ha estat impor­t at, principalment, d'Egipte. És el co­t ó de gran qualitat anomenat Jumeli les seves variant s. També s'ha im­portat cotó de Sudan, de l'URSS, delsEcUU i de Perú. A les últimes dècadesprové, gai rebé t ot, de Baeza, de laCooperativa de Jaén.

Bebié produeix, exclusivament, fi­lats i retorçats de cotó , acabats, blan­quejats i també merceritzats. Ant e­riorment es fabri caven més filsretorçat s i t ambé més prims com lasedal ina, f il que imit ava la seda i s'uti­litzava per cosir.Actualment , la fabri­cació de retorçats ha disminuït i el filés més gruixut, encara que es seguei­xen f abricant fils molt fins de distin­t a numeració. Aquest fil va destinata articles de punt, t ant exterior cominterior, camiseria, panveria. tei xits,esport, confecció, llenceria, te ixit in­dustrial i tèxt il de la llar. També per

f il de cosir, mercerit zat, i per ús in­dustria l.

Segons fonts orals, els principalsconsumist es del producte durant elsanys 30 foren els fabricants de neu­màtics Michelin i Pirell i. En aquestsanys, sortien setmanalment tres ca­mions carregats amb 5 tones de filper a ús indust rial, dels qualsdos ana­ven destinats a Pirelli i un a Michelin.Un alt re dels consumist es més im­portants, a la dècada dels 50, foul'empresari Ferrer Salat, un dels pro­pieta ris de la f àbrica t èxt il de Vi lada.

. Amb tot, els punts regulars de vendahan est at , tradicionalment , la comar­ca del Maresme, les localita ts d'Igua­lada, Sabadell, Terrassa, València, Cas­tell ó i la província d'Andalusia. La dis­tribució es realit za a través de la Cen­tral de Barcelona anomenada Cam­bra de Corredors de Cotó Fi lat quefunciona des de l'any 1918.

Pel que fa als transports i comuni­cacions, cal esment ar que la infraes­tructura d'aquesta xarxa és una deles deficiències més importants quepresenta la comarca del Ripollès i,per tant, de la local it at que ens ocu­pa. la Farga de Bebié, colònia cons­t ruïda a banda i banda del Ter, té peruna banda, la carretera principal, laNacional 152, que comunica Barcelo­na amb França però que està allunya­da de la principal xarxa d'autopistes i,per l'al t ra, la línia de ferrocarri lBarcelonaPulqcerd à. que presentaun quadre de serveis força deficienta causa del seu traçat de via única. Elferrocarril començà a estacionar-se ala fàbrica de Bebié, i només per a des­càrrega, l'any 1920 i no fou f ins l'any1933 que es convertí en baixadorper a servei de viatgers . D'alt ra ban­da, una línia regular d'autocars t rans-

TALEIA / 11

porta diàriament a la fàbrica els tre:balladors que habiten a MontesquIu ISant Quirze de Besora. Antigament,sortien de cadascuna d'aquestes lo­calitats dos autocars diaris que feienquatre viatges per cubrir els dostorns. Actualment, degut a la reduc­ció de torns i de personal, sols en sur­ten dos, un de Montesquiu i un deSant Quirze, els quals fan dos viatgesdiaris a la colònia.

EVOLUCiÓ DE LA FÀBRICAI LA COLONIA

En aquest apartat es tracta l'evolu­ció d'aquest complex industrial a tra­vés de l'única documentació disponi­ble, la contribució industrial exi~tent,encara que irregularment, a I arxiude l'Ajuntament de les Llosses.

A l'any 1900 es donen d'alta11.760 fussos de filar i retorçar cotoa nom del propietaris E. Bebié. Escontribueix també en 20 Kv. d'enllu­menat per a ús particular. En el docu­ment hi consta «Iugar despoblada».AI 1910 es declaren 13.312 fusses.l'alta d'un taller de serralleria amb uncavall de força i, la contribució urba­na per a millorar edificis i solars. Calpressuposar que fou a partird'aquesta última dada que els pn­mers estatges de la colònia forenconstruïts. és a dir, pels volts del1910.

Del 1915 al 1922 s'augmenten elsfusses. 15.000 de filar i 4.240 deretorçar. També es dóna d'alta un ta­ller de fusteria i, per primera vegada,es contribueix en dos salts d'aigua.L'empresa paga el 15% de 51 i 112quilovats respectivament. En aquestperíode es registren impostos de Iu:xe per a carruatçes d'ús particular Ide càrrega, per a us índustrial.

AI 1924 es donen d'alta una coope­rativa de consum, «La Familia»: i duesbotigues de queviures. La colònia esaquí definida com a «caseno» AI1926 trobem un augment considera­ble dels fusses. 19.588; també unaugment del consum global de qUI­lovats 214, pels quals es c9ntnbuelxamb un 10%. Es donen d alta duesmàquines de merceritzar coto I:«.. .tres vagones de propiedad parti­cular destinados al transporte por fe­rrocarril de géneros y efectes pro­pios...». Es dóna d'alta, també. unabarberia a nom de Ramon Tenas I laprimera fonda. AI 1932 e~ trobal'existència d'un document d Instruc­ció Pública on es declara que, perpart d'Edmund ,Bebié, prooietarí. esconcedeix, en regim de ceSSIO, el lo­cal situat a la plaça principal de la co­lònia per a Escola Pública. Més tard, al1950, s'inaugura el cinematògraf. AIregistre de contribució consta: «..con87 butacas de preferencia y 128 bu­tacas de general. Programa: una pell­cula de largometraje y cuatro asun­tos cortos...». El mateix any, es donen

12ITALEIA

d'alta una hostatgeria, un cafè eco­nòmic, un forn de pa i una perruque­ria per a senyores

Als anys 1960-1961, desapareix lacontribució industrial, sense saber­ne les causes. Resten registres tribu­taris de vehicles particulars i serveicomunitari de taxis. Sols existeixendues altes: l'una és d'una peixateria il'altra d'una perruqueria de senyo­res. AI 1961 es registra, per primeravegada, l'impost industrial de ForcesElèctriques del Ter, SA, per a la pro­ducció d'energia elèctrica de dos al­ternadors de 450 i 200 kvts. propie­tat d'Edmund Bebié.

CONSIDERACIONS CENERALSSOBRE EL SISTEMA DE COLONIES

Els inicis de la colònia a Catalunya,sistema emprat tradicionalment perla indústria tèxtil catalana, estigue­ren estretament relacionats amb lacrisi espanyola dels models liberals Icorporativistes de la segona meitatdel segle XIX. La motivació fonamen­tal d'aquesta nova reestructuració.tant social com industrial, q~e repre­sentà la colònia fou, gairebe exclusi­vament, d'indole política. Els empre­saris industrials cercaven en aquestsistema la manera d'a ut?administrar-se, en un temps en quela infraestructura estatal era Incapaçde proveir la nova indústria d'u~a

xarxa administrativa suficient. No ~s

d'estranyar, doncs, que dins la colo­nia es desenvolupessin veritables re­lacions de poder administratiu I poll­tic, i que es disfrutés d'un alt nivelld'autonomia local, a causa, precisa­ment, de la interferència mínima del'Estat en l'administració local. Un al­tre factor important per l'establi­ment del sistema de colònia fou laqüestió de l'ordre social que es gene­rava a través de les relacions localsde poder i que, forçosament, desem­bocaven en el manteniment de l'or­dre laboral, valor sumament apreciatpel capitalisme industrial.

L'alta privatització política del sis­tema colonial pressuposà, per partdel propietari, la supervisió de l'habi­tatge, l'oci, l'educació i l'assltència sa­nitària i social dels habitants. En reali­tat la colònia era una comunitat queell havia fonamentat i que regia per­sonalment, tant a nivell públic com anivell privat. Certament, la colònia escreà sempre entorn d'un centre deproducció finançat i dirigit per l'em­presari, la fàbrica. Els llaços SOCials dela comunitat colonial esdevenien es­tretament dependents degut a undoble aspecte, el privat i el laboral.Així els lligams socials de parentiu.generacionals, sexuals i religiosos,s'enfortiren considerablement.

En realitat l'inici del sistema colo­nial a l'Estat i, concretament a Cata­lunya, principalment al sector tèxtil,representà una alternativa a la de-

sestabilització del sistema urbà­industrial. L'empresari buscà enaquest sistema proteccionista i pri­vatitzat de la colònia. la manera depolititzar la seva pròpia emPresa. So­vint era conscient que la colònia queell havia fundat era tot un poble pro­duint i no una fàbr ica sola. Fou unaalternativa de formes pre­capitalistes que Terrades (4)deflnelxcom un «feudalisme industrial».

LA COLONIA COM A COMUNITAT

La Farga de Bebié, veritable modelde colònia tèxtil, intentà l'any 1927formar municipi propi Fet que de­mostra el grau de progrés a què ha­via arribat aquesta comunitat indus­trial respecte l'arcaisme que suposa­va l'estar supeditats a un Ajunta­ment bàsicament especialitzat enqüestions rústiques. La Farga. era, Isegueix essent, l'única localitat Indus­trial dins un terme municipal errune­mentment rural. Així, l'agilitat que lacomunitat precisava pels seus afersadministratius quedava obstaculit­zada a causa de la llunyania i de la di­ficultat de comunicació amb l'Ajun­tament de les Llosses, al qual s'hi arri­bava a través d'un camí rural que, avoltes, durant l'hivern, era intransita­ble.

El document que acredita aquestfet és una instància signada el 1927per varis membres de la comunitatde Bebié i dirigida al governador CIVilde Girona, on es solücita la segrega­ció municipal. En l'apartat on expo­sen els seus propòsits citen: «..Jos ra­zonamientos que se exponen justlñ­can los deseos de construir Municipioaparte, arnparàndose en el. criterioexpansiva de descentraüzación e In­dependencia administrativa que flu­ye del nuevo Estatuto. De hecho. elpoblada deia Farga, es una entidadcomunal con manifiestos elementosvitales para sostenerse...» i segueixmés endavant «...debe tenerse encuenta que este poblada de la Fargaexiste desde pocos años. Por tanta lademarcación de les Llosses pudo des­de siempre y hasta fecha recientecubrir con holgura sus escasas nece­sidades... Aoernas su propietario Sr.Bebié contrlbuira con una crecidacantidad a la construcción de una ca­rretera dentro del término de lesLlosses y este pueblo resultara suma­mente beneficiada con tal mejor'a ...»(5l. . ,

Aquest intent de seçreçauo. queno ha estat l'únic, fou denegat. Du­rant les gestions s'iniciaren una sèriede pleits i d'enfrontaments perso­nals protagonitzats per vans mem:bres de l'Ajuntament de les Llosses Ide la comunitat de la Farga. L'afer noés pas anecdòtic; és un fet que mos­tra el grau de liberalisme industrialde l'època i l'alt nivell d'autonomia aquè arribaren els sistemes colonials.

El nombre d'habitants de la colònia tèxtil de La Farga s'ha reduït amb el temps de 1.057.persones l'any 1940 fins 300 en l'act ualitat. (Foto Esperanza Herranz)

POBLACiÓ I MÀ D'OBRA

En els seus inicis, la fàbrica comptàamb mà d'obra de procedència ruraldel t erme de les Llosses i de la comar­ca d'Osona; t ambé de les poblacionsde Mont esquiu i Sant Quirze. La colò­nia acoll í un gran nombre de treballa­dors immigrat s que provenien, so­bretot, de la comarca del Baix Ebre,dels pobles de Xerta, Alfara i Paüls i,tam bé, de la província de Múrcia.Paulatinament, aquests treballadors,traslladaren les seves famílies a la co­lònia per viure junts i obtenir un llocde t reball per a algun alt re membrefamiliar. Fou el cas de moltes dones if ilis, a volt es, encara adolescents.

El cens més elevat de mà d'obra fa­bril dat a dels anys 50 amb més de1.000 treballadors; a parti r dels anys60 el número es reduí a uns 500 i ac­t ualment, degut a la inversió tecno­lògica i a la reducció de torns, cons­t en en nòmina 315 t reballadors. Calesment ar l'al t a part icipació femeni­na en el sector del tèxtil. La farga deBebié arribà a contract ar, per 4 anys,noies d'arreu de l'Estat, sobretot deGalícia. Aquestes noies cumplien elseu cont ract e t reballant a la f àbrica ivivint a la residència, actualmenttancada, de les monges de la congre­gació «Magdalenas Audinas». pertan­yent s a 1'«Apostolado de Trabajado­res».

No sols s'ha reduït el nombre det reballadors, també el cens de pobla­ció ha disminuït considerablement.AI 1940 la població era de 1057 habi­tants (6), al 1970 n'hi havia 312 (7) i al1976 es recuperà lleugerament, f ins366. A l'actual ita t hi habiten unes300 persones

ASPECTES CULTURALS ISOCIOlOGICS

La població de la colònia ha comp­t at. des de sempre, amb una dinàmi-

ca cult ural pròp ia, en part estimula­da pel propi empresari A l'actualitat,aquest a dinàmica cult ural és pràcti ­cam ent inexist ent però, ant igament,fo u prou important com per crearun grup de joves escoltes que lluïenla creu suïssa a l'uniforme com a dis­t int iu de la localitat. Es composaren,també, varis goigs a la Mare de Déudel Carme, patrona de la colònia i, se­gons fonts orals, s'hi celebraren 27concursos de sardanes i els balls po­pulars, com el de la Festa Major , esti­gueren sempre amenitzats per lesmillors orquestres El cinema, ques'inaugurà l'any 1950, fou un alt recentre d'at racció popular. A l'actuali­tat encara compta amb l'escola pú­blica i capella.D

BIBLIOGRAFIA(1) Craells. E. "La indúst ria delsclausa RI­

poll Contr ibució a l'estudi de la FargaCatalana». Fundació S Vives Casaiua­na, Barcelona 1972

(2) Molera i Solà, P. "La Farga» ColleccióConèixer Catalunya, Depesa 1972.

(3) Gallardo, A. i Rubió, S. "La Farga Cata­lana»Publicació per l'exposició de Bar­celonade l'any 1930 amb motiu de lainstal·lació d'una farga catalana

(4) Terrades, L«De lescolònies industrialsa lacrisi de l'estat providència», revis­ta l'Avenç, núm. 24, Barcelona febrer1980.

(5) ArXIUmunicipal de les Llosses(6)i (7) Gran EnciclopèdiaCata lana Funda­

CiÓ ECSA, Barcelona 1983.

I Bebié

EDMUNDO~

BEBIE, S. A.Filats d'alta qualitat

pel Mercat ComúOFICINES A BARCELONA:

Avinguda Diagonal, 655Tel. 317 57 70Telex 51088

FABRICA:

LA FARGA DE BEBIÉ[Bnrcelonc]Tel. 855 00 00

TALEI A/ 13