Els grans savis, com Santideva, insistien en la gran importàn-cia que té el fet de generar una bona motivació. I això no és im-portant tan sols a nivell espiritual sinó que també ho és abansd’intentar aconseguir qualsevol cosa que desitgem. De fet, depe-nent de la motivació o intenció que tinguem abans d’emprendreuna activitat, aquesta serà positiva o no ho serà.

El camí espiritual o pràctica del darma és el camí que con-dueix a evitar el sofriment i obtenir la felicitat que es desitja. De-sitjar felicitat i evitar el sofriment és un fet comú a tots els és-sers; és per això, que al llegir aquest llibre, tan de bo ho féssimamb una motivació o intenció altruista, tant de bo que sorgeixien nosaltres el desig de desenvolupar completament totes lesqualitats d’amor, compassió i saviesa d’un Buda per poder serd’ajut i utilitat a la resta dels éssers. Aleshores, estaríem en har-monia amb la gran meta del Mahaiana o Gran Vehicle al que per-tanyen aquests ensenyaments.

Com que aquests ensenyaments o consells de Manyusri queanem a descobrir són molt profunds, espero que aquell que elssegueixi vagi més enllà dels límits de la intel·lectualitat i sàpigaavançar en el desenvolupament d’aquell coneixement que ésfruit de rebre ensenyances. Espero que hi aprofunditzi a travésde la meditació analítica i també a través de la meditació con-centrativa, i que això li sigui de gran benefici.

I. Com alliberar-se dels quatre lligams

Introducció

12 La doble trampa de l’aferrament i el rebuig

Procedència dels ensenyaments

Aquests ensenyaments donats per Manyusri ens arriben a tra-vés d’un mestre anomenat el Gran Sakia. Quan el Gran Sakia te-nia dotze anys ja estava en contacte amb un dels seus mestres,Bari Lotsawa, que li va aconsellar que desenvolupés saviesa perpoder practicar el darma. Fou així com Bari Lotsawa li donà aSakia Xempo la iniciació i transmissió completa de Manyusri idel seu mantra “OM AH RA PA TSA NA DHI”. En realitat,Manyusri és la saviesa de tots els budes que es manifesta ambl’aspecte de la deïtat per ajudar tots els éssers.

El lama Bari Lotsawa va convidar el seu deixeble SakyaXempo a meditar amb ell i va ajudar-lo a eliminar obstacles enel camí espiritual. Al cap de sis mesos de pràctica, finalment, Sa-kia Xempo tingué una visió directa de Manyusri. En aquesta vi-sió Manyusri li va transmetre quatre instruccions molt precises:

- Si es té aferrament a aquesta vida, és que no s’està practicantel darma o no ets una persona religiosa.

- Si es té aferrament a qualsevol dels tres mons (samsara), ésque no s’està desenvolupant renúncia.

- Si ens aferrem al benefici propi, sense abandonar l’egoisme,és que no s’està desenvolupant la boditxita.

- Si sorgeix l’aferrament a l’autoexistència és que no es pos-seeix la visió correcta.

Aquests ensenyaments de Manyusri contenen l’essència detots els ensenyaments impartits per Buda. Tot seguint-los po-drem aconseguir tallar amb els lligams a l’existència condicio-nada, alliberar-nos i assolir, fins i tot, la budeïtat.

Tots els ensenyaments que va impartir Buda són per posar-losen pràctica, per això aquests ensenyaments o instruccions s’ex-plicaran com una meditació, amb tots els passos necessaris perassolir la meta.

La pràctica s’exposarà seguint tres punts:Primer, la preparació o la base que hem de tenir per poder

practicar.

Lama Lobsang Tsultrim 13

Segon, la pràctica pròpiament dita que consistirà en commeditar amb les quatre instruccions transmeses per Manyusri.

I en tercer lloc, s’explicarà com concloure la pràctica.

Preparació

El primer punt és la base o preparació necessària per poderpracticar o meditar. Es refereix a les pràctiques de buscar refugii protecció en el Buda, el darma i la sanga, i a la de generar lamotivació de la boditxita. Totes dues són la base imprescindibleper meditar en les quatre instruccions de Manyusri.

En aquests ensenyaments ens referim a un refugi o protecciódins la pràctica mahaiana, i, per tant, és decisiu generar la moti-vació de la boditxita i practicar impulsats pel desig d’aconseguirestar totalment qualificats i poder ajudar tots els éssers.

El refugi és una pràctica molt important ja que, de fet, és comla porta que ens permet l’entrada al budisme. És la base impres-cindible per poder començar i desenvolupar qualsevol pràcticaposterior.

Cal conèixer quins són aquests objectes en els que busquemrefugi o protecció i per què ho fem. El primer objecte de refugiés Buda. I qui és Buda? Què és ser un Buda? Buda és aquell quehavent eliminat totes les faltes o errors, ha desenvolupat totes lesqualitats positives. Buda és aquell que posseeix una ment om-niscient i coneix tots els fenòmens com si els tingués en el pal-mell de la mà, sense interferències de temps o espai. Buda co-neix tots els fenòmens sense cap obstacle.

Nosaltres, en canvi, si, per exemple, tenim una paret al davantno sabem què hi ha darrera la paret, com tampoc sabem què hiha al darrera nostre... En canvi, respecte a una ment búdica nosucceeix així, ja que és una ment completament omniscient queconeix tots els fenòmens independentment d’on o quan succeei-xen. És una ment sense cap tipus de limitació o impediments.

Per tant, encara que no ens n’adonem, sempre estem enpresència d’una ment búdica. Els budes coneixen en tot momentcom actuem, què fem... De vegades, hi ha qui actua d’una forma

14 La doble trampa de l’aferrament i el rebuig

al davant dels altres i d’una altra molt diferent al seu darrera.Però això no té cap sentit per a la ment omniscient dels budesque pot percebre en tot moment tot allò que succeeix, tots elsfenòmens.

També és molt important saber que Buda o els budes no hohan estat sempre. Abans de ser budes han estat éssers correntscom nosaltres mateixos, però el que els ha portat a aconseguiraquesta meta o realització ha estat el seu esforç i, sobretot, el de-sig de poder arribar a beneficiar tots els éssers. Impulsats peraquest desig, esforçant-se a cada instant, han arribat a assolirl’estat de la budeïtat. Aconseguir aquesta realització implica eli-minar tots els obscuriments, obstacles i errors i el desenvolupa-ment, per contra, de totes les qualitats positives.

Com que el propòsit d’aquest ésser que assoleix la budeïtat éspoder ajudar tothom, el següent pas serà ajudar-los d’una mane-ra efectiva transmetent el darma. I aquest és el segon objecte derefugi. El darma és el conjunt d’ensenyaments, consells o ins-truccions que guien cap a la felicitat tots aquells que els posenen pràctica correctament. I així és com un ésser que abans eracom nosaltres, a través de la pràctica i eliminant tots els seusobscuriments, es converteix en un objecte de refugi capaç de do-nar protecció a tots els altres mostrant-nos, amb els seus ensen-yaments i consells, què cal fer en cada moment si es vol elimi-nar el sofriment i atènyer la felicitat definitiva o última.

A més a més, Buda mostra aquestes ensenyances basant-se enla seva pròpia experiència, però ens adverteix que ha de ser ca-dascú de nosaltres qui ha d’analitzar-les amb molta cura i, si apartir de la lògica i la investigació pròpia creiem que són co-rrectes, aleshores hem d’aplicar-les, posar-les en pràctica. Final-ment, només a través de la pràctica ens protegirem del sofriment.

Buda advertia contínuament que no hem de creure-ho tot pelfet que ens ho hagi dit un buda o el mestre. No hem de tenir unfe cega, sinó que hem d’investigar i analitzar els ensenyamentsamb molta atenció, observar minuciosament els ensenyamentscom si es tractés de comprar or pur. Si algú anés a comprar or,s’asseguraria que fos or pur i no una barreja o qualsevol altremetall sense valor.

Lama Lobsang Tsultrim 15

El darma, doncs, són tots els valuosos consells donats per Bu-da. El darma és la noble veritat de la cessació del sofriment i lanoble veritat del camí que condueix a la cessació del sofriment.

El tercer objecte de refugi és la sanga, que són tots aquells és-sers, Arias Bodisatves, que ja han realitzat aquests aspectes de laveritat de la cessació i la veritat del camí que condueix a la ces-sació i que, per tant, tenen la capacitat d’ajudar-nos en l’aplica-ció dels consells transmesos per Buda, l’habilitat d’ajudar-nos aseguir el camí sense errors.

Encara que els tres objectes de refugi són el Buda, el darma ila sanga quan ens referim al refugi real, de fet ens referim al dar-ma. El darma és el veritable refugi perquè en aplicar-lo és el queens protegeix de les experiències de sofriment. Quan posem enpràctica els consells o ensenyances donades per Buda, aquestsactuen com antídots contra els enganys i actituds mentals nega-tives, eliminant-los. Per cada actitud o predisposició negativa,per cada aflicció negativa de la ment, en el darma podem trobarel seu antídot corresponent. És per això que l’aplicació del dar-ma elimina tots els enganys, tots els errors lliurant-nos d’haverd’experimentar els resultats de sofriment que es derivarien en elcas de deixar-nos arrossegar per les actituds o emocions mentalsnegatives.

A més a més de l’aferrament, l’odi i la ignorància hi ha mol-tíssims més enganys o causes de sofriment, però podem anome-nar aquests tres com els principals. Si prenem l’odi o l’enuigcom exemple, l’antídot corresponent per eliminar-lo és el desen-volupament de la tolerància o paciència.

Si procurem desenvolupar l’antídot de la tolerància, que con-sisteix en no actuar descontroladament sota els efectes de la rà-bia o l’odi, podrem arribar a aconseguir eradicar aquest engany,estalviant-nos haver d’experimentar sofriment. Per contra, si nosabem aplicar aquest antídot, haurem d’experimentar uns efecteso resultats no desitjats.

Però, en aquest cas, hem d’entendre ben bé què és la toleràn-cia o paciència, ja que de vegades són paraules que s’utilitzen enun sentit inadequat i en algunes ocasions poden mal interpretar-se. Hi ha qui creu, erròniament, que la tolerància o paciència és

16 La doble trampa de l’aferrament i el rebuig

sofrir amb resignació totes les situacions o restar impassible aldavant de les agressions. Aquesta no és la tolerància a què ens re-feríem. De fet, la tolerància és una actitud molt hàbil que consis-teix en no deixar-se emportar cegament per l’odi o la ràbia, pro-tegint la ment per a que no pugui sorgir aquesta actitud negativao frenar-la immediatament si comença a sorgir, evitant actuarsense control. Això és la tolerància, i amb ella la ment és capaçde romandre tranquil·la, en pau, enfront de qualsevol tipus de si-tuació, sense alterar-se. No és, per tant, el fet de suportar un pro-blema sense buscar-hi solucions, sinó tot el contrari, ja que resul-ta molt més fàcil trobar solucions quan la ment està tranquil·la.

De la mateixa manera, cada actitud mental equivocada o en-gany té el seu antídot corresponent. És a dir, igual que l’odi té elseu antídot en la tolerància, qualsevol dels altres enganys, coml’aferrament o afecció, la ignorància, la gelosia o l’orgull, tenentambé els seus antídots específics que, aplicats correctament, po-den eliminar-los.

Per integrar en la nostra vida diària el darma ensenyat perBuda, necessitem l’ajut d’algú amb experiència, i aquest és elpaper de la sanga, o els éssers Arias.

Podem dir que les actituds mentals negatives són com unamena de malaltia que patim des d’un temps sense principi. Pereliminar aquesta malaltia necessitem els tres objectes de refugi:Buda, darma i sanga.

- El Buda és qui ens mostra el camí per alliberar-nos del so-friment basant-se en la seva experiència.

- El darma són els seus consells o ensenyaments que nosaltresnecessitem aplicar.

- La sanga són els éssers Arias qualificats que ens ajuden a se-guir aquests consells correctament.

Podríem fer una comparança entre la malaltia de les actitudsmentals negatives, per exemple, amb una malaltia comuna.Quan una persona està molt greu precisa tres coses: un metge ex-pert que sàpiga diagnosticar la malaltia que sofreix i li aconsellique cal fer; necessita també les medecines que li recepti i, a mésa més, necessitarà d’infermers que tinguin cura d’ell i l’ajudin aseguir tots els consells recomanats pel metge.

Lama Lobsang Tsultrim 17

Si en una malaltia comuna es necessiten aquests tres factors,podem imaginar quants els necessitarem per poder alliberar-nosd’una malaltia que no és gens simple sinó que la portem arros-segant des d’un temps sense principi, i que es manifesta en elsenganys o actituds mentals aflictives. En aquest cas encara és demajor importància buscar la solució o refugi en Buda que éscom el metge infal·lible, aquell que posseeix l’experiència i sapquina és la malaltia que patim: els enganys. Necessitarem eldarma, les diferents medecines o ensenyaments que ens dóna, ésa dir, els antídots per aquests enganys; i precisarem també de lasanga per poder prendre aquests medicaments o aplicar aquestsantídots d’un mode adequat.

Quan busquem refugi en Buda, darma i sanga, el motiu prin-cipal és perquè tenim por del sofriment i desitgem alliberar-nosd’ell. Aquesta és una de les raons que ens empeny a cercar la se-va protecció, però hi ha d’altres raons, com la confiança que sen-tim pels tres objectes de refugi, basada en l’experiència pròpiaun cop comprovades les qualitats o característiques d’aquestsobjectes tan valuosos, i mai en una fe cega.

A més a més, com que aquesta és una pràctica mahaiana, hau-ríem de buscar refugi motivats pel desig de poder ajudar tota laresta d’éssers a alliberar-se del sofriment. Recordem que el refu-gi i la boditxita són la base o preparació necessària per practicarles quatre instruccions o ensenyaments transmesos per Manyusri.

Aquests són els passos a seguir per prendre refugi: partint deldesig d’alliberar-se del sofriment i de la fe o confiança en Buda,darma i sanga, i també amb el desig d’actuar per poder alliberartots els éssers del sofriment, es visualitzen en l’espai, enfront denosaltres, els objectes de refugi: Buda al centre, darma a la dre-ta en l’aspecte de textos sagrats i, al voltant, hi ha la sanga. Calvisualitzar també que tota la resta d’éssers estan al nostre costati cerquen ajut o protecció juntament amb nosaltres. El més im-portant és buscar refugi de tot cor; però, a més, d’una maneramés formal recitem:

Jo i tots els éssers prenem refugi en el Buda, el darma

18 La doble trampa de l’aferrament i el rebuig

i la sanga. Que pels mèrits virtuosos que acumuli ambla pràctica de la generositat i d’altres perfeccions, pu-gui aconseguir la il·luminació pel benefici de tots elséssers.

Mentre es fa l’oració hem de pensar que des dels tres objec-tes de refugi, Buda, darma i sanga, ve llum i nèctar cap a un ma-teix i cap als altres éssers que ens envolten en l’aspecte d’hu-mans, i aquest nèctar i llum penetren en tots nosaltres eliminantcompletament qualsevol obstacle, qualsevol malaltia física omental, purificant tota tendència o aspecte negatiu. És com si alprendre refugi eliminéssim tot allò negatiu i, a més a més, aques-ta llum i nèctar ens omplís de benediccions i quedéssim, alhora,sota la protecció de Buda, darma i sanga.

Prendre refugi amb la intenció de poder ajudar tots els éssersa alliberar-se també del sofriment, es converteix en un mètodemolt eficaç que ens ajuda no tan sols a purificar-nos enorme-ment, sinó també a incrementar molt la nostra energia positiva.De fet, tan sols el desig d’ajudar un ésser ja es considera moltpositiu; però el desig d’ajudar tots els éssers és tan valuós queper això s’obtenen uns resultats tan beneficiosos.

Sempre que fem o pensem alguna cosa negativa va en contradels éssers normals o en contra dels éssers superiors com els bu-des i els bodisatves. Quan realitzem la pràctica de refugi i gene-rem la motivació de boditxita purifiquem qualsevol d’aquestsdos tipus d’accions negatives.

La boditxita és el desig d’aconseguir l’estat de la budeïtat perestar capacitat i poder beneficiar tots els éssers sense cap menade limitació. Hem de desenvolupar constantment aquest desigfins que sorgeixi sense esforç, espontàniament en la nostra ment.A l’oració de refugi es dedica qualsevol l’energia positiva, qual-sevol mèrit que s’hagi pogut acumular a través de la pràctica dela generositat i d’altres perfeccions. Es dedica perquè sigui lacausa per assolir la budeïtat i poder beneficiar tots els éssers,amb la qual cosa queda també inclosa la bodixita dins de l’ora-ció de refugi.

Fins aquí hem d’entendre que no es tracta d’una simple ex-

Lama Lobsang Tsultrim 19

plicació de la pràctica de refugi i boditxita per a ser escoltada ollegida i res més, sinó que significa la preparació que hem deposseir per meditar correctament en les presents ensenyances deManyusri.

Meditar en les quatre instruccions de Manyusri

1 L’aferrament a aquesta vida

En cadascuna de les quatre frases o instruccions s’explica comalliberar-se dels diferents aferraments o lligams. En la primerainstrucció Manyusri revelà a Sakya Xempo: “Si es té aferramenta aquesta vida, és que no s’està practicant el darma”. Mentre con-tinuem aferrats a les coses d’aquesta vida, als interessos mun-dans, no posem les causes per poder arribar a tenir una felicitatestable; és com si pretenguéssim calmar la set bevent l’aigua d’unmiratge, seria impossible. Com més aferrament hi hagi, amb mésdificultats ens trobarem i més ens allunyarem de la felicitat.

Si amb molt de desig o afecció aconseguíssim allò que desit-gem, seria correcte deixar-se endur per aquesta emoció, però noés així, sinó que succeeix tot el contrari. Què és el que ocorre?Quan tenim molt d’aferrament o desig incontrolat, en el momentque sorgeix una dificultat –perquè no s’aconsegueix el que esvol o es perd el que es posseeix– ens sentim molt malament iqualsevol problema, encara que sigui petit, ens sembla moltgran. Així és l’aferrament, el fort aferrament que tenim cap a to-ta mena d’interessos mundans. Per contra, si no hi ha aferrament,passi el que passi, ens sentim contents i la felicitat no s’altera. Siles coses ens van bé ens sentim satisfets i si van malament o per-dem alguna cosa, també continuem tranquils i aquesta estabilitatmental es manté degut a no estar aferrats a les coses d’aquestavida; si no, seria impossible.

No s’està dient, però, que tenir béns materials sigui dolent, jaque posseir-los pot ser-nos molt útil per a la vida, pot ser moltbo, poden servir-nos de molt d’ajut..., sempre i quan no tinguemaferrament cap a ells. El problema sorgeix quan hi estem afe-

Lama Lobsang Tsultrim va néixera Tibet l’any 1931. Als tretze anysingressa al Monestir de Nang-Sangon s’ordenarà monjo. Als dinou anyses trasllada a Lhasa, per continuarels estudis i pràctiques de meditacióbudistes al Monestir de Sera. El 1959,degut a la invasió xinesa, ha d’exi-liar-se a l’Índia on continuaràampliant els seus estudis de sutra itantra, i on rebrà importants inicia-cions de S. S. Dalai Lama. Al nouMonestir de Sera, reconstruït al sudde l’Índia, obtindrà el títol de GuesheLarampa. El 1981, amb l’aprovacióde S. S. Dalai Lama arriba a l’Estatespanyol. Des d’aleshores ha impartitensenyaments per nombroses ciutats,recollits en diversos llibres.Actualment resideix a la seva gompa

Un gran heroi, el verita-ble guerrer, és aquell que arribaa conquerir i vèncer els ene-mics interiors dels enganys i,sobretot, el seu enemic internde l’odi. Si hom és capaç dedestruir aquest enemic, alesho-res sí que és un veritable heroi,ja que l’enemic de l’odi o l’e-nemic dels enganys, no morenper si mateixos, cal destruir-losperquè desapareguin”.

“L’odi o enuig és, en gene-ral, el major obstacle quepodem tenir per ser feliços.Impedeix estar en pau i conviu-re en harmonia amb els altres.Sota els seus efectes, la mentestà alterada i insatisfeta i nopot actuar correctament. Lasolució per acabar amb l’odi, laràbia, la rancúnia... és desenvo-lupar la tolerància o paciència;aquesta és la finalitat d’aquestsensenyaments. Espero quesapigueu aplicar-los a la vostravida diària i que siguin causade la vostra felicitat”.

9 788486 615901

ISBN: 84-86615-90-9