la diversitat cultural a l’ndia · que fem amb les mans, i també amb la resta del cos (petons,...
6
La diversitat cultural a l’Índia Cicle superior: 5è i 6è de primària (10-12 anys) Programa School to School Activitats Activitat 1 SALUTACIONS I GESTOS Durada: Una sessió d’1h. Objectius: • Aprendre que els gestos són elements propis de cada cultura i que, per tant, varien d’una a una altra. • Prendre consciència que bona part de l’acte comunicatiu es produeix en el plànol no verbal. Material necessari: Folis o cartolines, llapis de colors o retoladors. Desenvolupament de l’activitat: Hem vist alguns dels gestos que les persones de l’Índia fan per saludar-se. S’assemblen als nostres? Per què creieu que són tan diferents? Us semblen més o menys respectuosos? Més o menys formals? Pensarem de quina manera ens saludem i, sobretot, en els gestos amb què acompanyem aquestes salu- tacions. Saludem a totes les persones de la mateixa manera? Als nostres pares, mares, avis, àvies, amics o amigues…? I a les persones que no coneixem? Farem una llista de tots aquests gestos i moviments que fem amb les mans, i també amb la resta del cos (petons, abraçades, moviments de cap, etc.), i amb tots ells realitzarem un primer mural on expliquem quina salutació és la més adequada per a cada situació. Ara pensarem en un altre tipus de gestos reconeixibles que sabem fer, i també que podem interpretar. El professor o professora demanarà que cada membre de la classe en pensi un. Quan se’ls ocorri algun, poden aixecar la mà (s’adonarà algun d’ells/as que això ja és de per si és un gest?). Per torns, se’ls de- manarà que realitzin el gest sense dir el seu significat perquè la resta de la classe tracti d’endevinar-lo. Si l’encerten, s’anotarà en una llista de la pissarra. D’aquesta manera, podrem assegurar-nos que és verita- blement comú. Alguns exemples de moviments poden ser: dir adéu, assentir, negar, demanar el compte al bar, “després”, “t’estimo”, “alto!”, “tinc gana”, “tinc son”, “victòria”, etc. Una vegada que disposem d’una àmplia llista de gestos, farem un catàleg per enviar-lo als nens i nenes de l’Índia. Per fer-lo, el professor o professora organitzarà la classe per grups i dividirà la llista en quatre o cinc elements, de manera que cadascun s’encarregui de fer un petit mural on es dibuixin els gestos i al costat s’escriguin els seus significats, així com el context en què es realitzen.
Transcript of la diversitat cultural a l’ndia · que fem amb les mans, i també amb la resta del cos (petons,...
La diversitat cultural a l’ÍndiaCicle superior: 5è i 6è de primària (10-12 anys)
Programa School to School
ActivitatsActivitat 1 SAlutAcionS i geStoS
Durada: Una sessió d’1h.
objectius: • Aprendre que els gestos són elements propis de cada cultura i que, per tant, varien d’una a una altra. • Prendre consciència que bona part de l’acte comunicatiu es produeix en el plànol no verbal.
Material necessari: Folis o cartolines, llapis de colors o retoladors.
Desenvolupament de l’activitat:Hem vist alguns dels gestos que les persones de l’Índia fan per saludar-se. S’assemblen als nostres? Per què creieu que són tan diferents? Us semblen més o menys respectuosos? Més o menys formals?
Pensarem de quina manera ens saludem i, sobretot, en els gestos amb què acompanyem aquestes salu-tacions. Saludem a totes les persones de la mateixa manera? Als nostres pares, mares, avis, àvies, amics o amigues…? I a les persones que no coneixem? Farem una llista de tots aquests gestos i moviments que fem amb les mans, i també amb la resta del cos (petons, abraçades, moviments de cap, etc.), i amb tots ells realitzarem un primer mural on expliquem quina salutació és la més adequada per a cada situació.
Ara pensarem en un altre tipus de gestos reconeixibles que sabem fer, i també que podem interpretar. El professor o professora demanarà que cada membre de la classe en pensi un. Quan se’ls ocorri algun, poden aixecar la mà (s’adonarà algun d’ells/as que això ja és de per si és un gest?). Per torns, se’ls de-manarà que realitzin el gest sense dir el seu significat perquè la resta de la classe tracti d’endevinar-lo. Si l’encerten, s’anotarà en una llista de la pissarra. D’aquesta manera, podrem assegurar-nos que és verita-blement comú. Alguns exemples de moviments poden ser: dir adéu, assentir, negar, demanar el compte al bar, “després”, “t’estimo”, “alto!”, “tinc gana”, “tinc son”, “victòria”, etc.
Una vegada que disposem d’una àmplia llista de gestos, farem un catàleg per enviar-lo als nens i nenes de l’Índia. Per fer-lo, el professor o professora organitzarà la classe per grups i dividirà la llista en quatre o cinc elements, de manera que cadascun s’encarregui de fer un petit mural on es dibuixin els gestos i al costat s’escriguin els seus significats, així com el context en què es realitzen.
La diversitat cultural a l’ÍndiaCicle superior: 5è i 6è de primària (10-12 anys)
Programa School to School
ActivitatsActivitat 2 coM eS Diu i S’eScriu en telugu…?
Durada: Una sessió d’1h.
objectius: • Familiaritzar-nos amb l’idioma d’Andhra Pradesh i aprendre algunes expressions• Conèixer l’alfabet telugu
Material necessari: Folis o cartolines, llapis de colors o retoladors. També serà necessari fotocopiar la següent taula per repartir-la entre els i les alumnes, així com una altra taula amb l’alfabet telugu complet (ex.: http://www.ancientscripts.com/telugu.html).
cAtAlÀ trAnScriPciÓn telugu
cAtAlÀ trAnScriPciÓn telugu
Hola em dic ____ Namasté na peru ____ Un okati
Com et dius? Ni peru emi? Dos rendu
Encantat/da de conèixer-te Kalissi nanduku Santosham Tres muudu
Quants anys tens? Ni vaya su yenta? Quatre naalugu
Tinc __ anys Naaku __ sambatsa ralu Cinc aydu
Bon dia Shuvodayam Sis aaru
Bona tarda Shuvasandiavela Set edu
Bona nit Shuvaratri Vuit enimidi
Molt bonic /Molt bé Chala bagundi Nou tommidi
Cap problema Parva ledu Deu pad
T’estimo Premistun nanu Hola Namasté
Molt car Chala caridu Com estàs Bagunara?
Quant costa? I di yenta redu? Estic bé Bagunanu
Adéu Tata Estic cansat/da Nenu alassi poyanu
La diversitat cultural a l’ÍndiaCicle superior: 5è i 6è de primària (10-12 anys)
Programa School to School
Desenvolupament de l’activitat:El professor o professora dividirà la classe per parelles, i a cadascuna d’elles els lliurarà la taula 1 a un dels o les alumnes i la taula 2 a l’altre. Tota la classe s’agafarà uns minuts per llegir en veu baixa tota la llista d’expressions en castellà i en telugu.
En cada parella, un dels nens o nenes començarà pronunciant en veu alta una frase en telugu de la seva llista, i l’acompanyarà d’un gest. L’altre membre de la parella haurà d’endevinar-ne el significat a partir de la mímica del seu company o companya. Cada vegada que l’encerti, li tocarà realitzar una frase o parau-la de la seva llista mitjançant gestos, de manera que es vagin alternant. Al cap d’una estona, deixaran d’acompanyar les seves paraules amb gestos, de manera que el seu company/a tracti d’endevinar-les exclusivament a partir del so.
A continuació, treballarem amb l’alfabet telugu. En primer lloc copiarem un a un tots els símbols. Quan dominem el traç, prepararem un petit diccionari amb fitxes d’algunes de les paraules de la llista: en primer lloc copiarem els caràcters en telugu de cada expressió, després el seu significat en castellà, i finalment farem un dibuix per representar-ho.
La diversitat cultural a l’ÍndiaCicle superior: 5è i 6è de primària (10-12 anys)
Programa School to School
ActivitatsActivitat 3 Què PotS coMPrAr AMb…?
Durada: Una sessió d’1h.
objectius: • Conèixer la moneda de l’Índia• Establir una comparació entre la rupia i l’euro, i fer-nos una idea del cost de la vida a Espanya i a An-
dhra Pradesh• Reflexionar sobre el valor dels diners, en funció del cost de vida de cada indret
Material necessari: Folis o cartolines, tisores, llapis de colors o retoladors. El professorat elaborarà una petita taula de preus en rupies de diferents aliments, béns o serveis. També pot comprovar el canvi de divisa a la data de l’activitat per fixar una quantitat (1 euro equival aproximadament a 65-70 rupies, però aquesta quantitat pot oscil·lar molt).
Aquesta taula de preus d’Andhra Pradesh ens servirà d’orientació:
cost de la vida i salaris rupies Productes rupiesTrajecte en autorickshaw 30 1 kg d’arròs 25
Salari d’un camperol o camperola 80 al dia (dona)100 al dia (home)
1 kg de llenties 70
Salari Administratiu/a públic /a 20.000 Sandàlies 300
Salari obrer/a de fàbrica 120 al dia (dona)180 al dia (home)
Oli per cuinar Cacahuet: 120Gira-sol: 100Palma: 80
Salari de metge públic/a 40.000 1 kg farina de blat 20
Compra de cabana en zona rural 20.000-30.000 Sari 800
Lloguer de cabana en zona rural 500-700 al mes Litre de llet 30
Lloguer de casa en zona urbana 3.500-5.000 al mes Pastilla de sabó 20
Àpat senzill al restaurant 60 Xarop per la tos 35-80
La diversitat cultural a l’ÍndiaCicle superior: 5è i 6è de primària (10-12 anys)
Programa School to School
Desenvolupament de l’activitat:Entre tota la classe, calcularem quin és el valor en euros de tots els elements que apareixen a la llista. Ens sembla molt car? O molt barat?
A continuació, amb l’ajuda del professorat, esbrinarem quants euros costen aquests elements aquí. Si convertim aquestes quantitats a rupies, quantes ens surten?
- Trajecte en taxi (de 10 minuts)- Sou d’un camperol/a- Sou d’una persona que treballi com a administrativa pública- Compra d’un habitatge en un poble- Lloguer d’un habitatge en un poble, etc.
Després de realitzar aquests càlculs, tractarem d’imaginar-nos el dia a dia a Andhra Pradesh: imaginem-nos una família en la qual la mare treballa com a obrera en una fàbrica i el pare és administratiu públic. Viuen de lloguer en una casa senzilla a la ciutat. Si descomptem dels seus sous el cost del lloguer, els queden suficients diners per viure? Podran comprar els aliments i la roba que necessitin? Imaginem un cas similar però a Espanya. Quines conclusions en podrem treure?
La diversitat cultural a l’ÍndiaCicle superior: 5è i 6è de primària (10-12 anys)
Programa School to School
ActivitatsActivitat 4 elS noStreS MenjArS trADicionAlS
Durada: Una sessió d’1h.
objectius: • Identificar elements propis de la nostra cultura.• Reflexionar sobre els nostres hàbits alimentaris.
Material necessari: Folis o cartolines, llapis de colors o retoladors. El professor o la professora demanarà a l’alumnat que abans de la classe demanin a casa seva la recepta d’algun plat tradicional que coneguin. Si l’aula dis-posa d’accés a Internet, poden realitzar les seves consultes per mitjà d’alguna web de receptes o de la Vikipèdia. A més, el professor o professora buscarà una recepta d’algun plat de l’Índia, i una llista dels ingredients i espècies més utilitzats.
Desenvolupament de l’activitat:Reflexionar sobre què coneixem de la nostra gastronomia. És variada o monòtona? Abunden els sabors forts o picants? Quins creieu que són els ingredients que més utilitzem en la preparació dels nostres plats? Farem una llista d’aquests ingredients, i també una altra amb els plats tradicionals que coneguem o que hàgim consultat a les casa nostra. Podem pensar receptes de plats típics de tot tipus de la nostra regió, especialment d’aquells que no es preparen fora d’Espanya: des de la truita de patates al “salmo-rejo” o a l’”ajoblanco”, els “duelos” i “quebrantos” o la “ropa vieja”, el “puchero” extremeny o la “fabada” asturiana, el “lacón” amb “grelos”, el bacallà al pil pil o les calçotades. També podem tenir en compte les postres típiques i els dolços, com el pastís de Santiago, les “torrijas” i els “pestiños”, les ensaïmades, etc. D’on és típic cadascun d’aquests plats, i en quina època de l’any es preparen més sovint?
Ara el mestre o la mestra ens parlarà d’alguns plats típics de l’Índia i, sobretot, dels ingredients i les espècies més populars. S’assemblen als nostres? Quines diferències principals creieu que hi ha entre la seva gastronomia i la nostra?
Finalment, cada alumne escollirà un dels plats típics de la llista, i en confeccionarà la recepta per enviar-la als nens i nenes de l’Índia. Si la classe disposa d’accés a Internet, podran consultar-ne la preparació a la web. En cas contrari, hauran de disposar del material necessari i el professor o la professora els haurà d’haver demanat que el portin de casa. Cada recepta inclourà els ingredients necessaris, la manera de preparar-lo i un dibuix del plat final.
