La dissidència davant del consens

Albert Martínez

Avui en dia, el desenvolupament tecnològic ha transformat completament les

formes i els mitjans per comunicar-se. En aquest context, es prioritza la velocitat de

circulació de la informació per sobre del contrast d'opinions. La informació és

tractada en tant que mercaderia que es compra i es ven, i la multitud de vivències i

percepcions de la vida quotidiana es converteixen en frívoles estadístiques. La

quantitat inmensa d'informació vomitada és inassumible per les persones

receptores, i d'aquesta manera es nega una possible interlocució i s'anul·la la

comunicació. La veritat es prostitueix i esdevé la veritat d'aquells qui tenen els

mitjans per difondre-la.

Els Mitjans de Comunicació Oficials semblen el Butlletí Oficial de l'Estat,

perfeccionant, al màxim i com mai, els mecanismes de legitimació i creació d'opinió

que t'ensenyen el quan, el com i el què s'ha de pensar, el quan, el com i el perquè

s'ha d'obeir. Tots els aspectes de la vida, tant econòmics i socials com polítics, es

redueixen a una simple campanya de màrqueting. En definitiva, en una societat que

ensordeix i fa invisible qualsevol veu crítica, en la que predomina el soroll global i

únic de la màquina capitalista, apareixen persones, col·lectius, moviments socials

que intenten reivindicar i construir una realitat autònoma des de la precarietat que

imposa el sistema. Pràctiques que intenten obrir escletxes per trencar d'una vegada

amb aquest tipus de dinàmiques, qüestionant esquemes pre-establerts, oposant-se

al pensament únic, prioritzant la llibertat efectiva en igualtat de condicions entre les

persones i potenciant altres maneres de relacionar-se.

Entre aquest conglomerat de col·lectius hi ha els mitjans de contrainformació (ràdios

lliures, butlletins de barri, revistes, periòdics, col·lectius de video, servidors

d'internet,...), formes de comunicació alternatives a les predominants, enimg

d'aquest batibull caòtic de tergiversació. És en aquest marc, que des de juny de

1998, setmana rera setmana, ha aparegut i d'alguna manera s'ha consolidat un petit

i modest espai per denunciar, criticar i contraposar els interessos d'aquesta lògica

del benefici, el Contra-Infos. Han estat 5 anys intentant construir ponts de

comunicació, petits projectes que permeten com a mínim respondre als atacs

intoxicadors de la realitat mediàtica.

És un projecte entre molts d'altres, que sobretot en els últims anys han posat un toc

d'alerta i reflexió sobre el món en que vivim. Un món on governs més armats que

mai parlen de la pau i la no violència. Un món on moltes paraules han perdut sentit,

ja que els ha estat prostituït el seu significat. On la guerra és més present que mai i

és en la clau en que es llegeixen tots els conflictes polítics i socials del planeta. Un

mon on les visions totalitàries s'extenen com una taca d'oli. En aquest context la

nostra tasca no és senzilla, però això no ens desanima. Ans el contrari ens ajuda a

continuar amb la nostra petita aportació diària per desemmascarar l'imperi del

feixisme, les desigualtats i les imposicions; l'imperi dels Bush, els Berlusconi, els

Aznar, les violències i les intimidacions.