8/13/2019 La Disputa de l'Ase_Anselm_Turmeda-Ed. MOLL

1/5

PROLEGVida i obres d'Anselm Turmeda

L 'obra l i te rr ia d 'Anse lm Turmeda (Abdl lah At -Tarjuman) no li hagusassolit 'xit de ser el segonescriptorma-l lorqu de I'Edat Mitjana -desprs del gegantRamon Llul l-si no fos pel carcterextraordinari de la sevavida, ben arreladaentre dos mons que ara semblenmolt difcilment compatibles,el mn musulm i el mn cristi, les letrescatalanes les letresrabs, a joventut a Europa i la maduresa Tunsiasenseallarlesseves elacionsprivilegiadesamb el seupassat.Fins i tot perles sevesobres en catal, no es pot comprendre Turmeda si noest en cornpteque estescrivint des de Tunis, funcionari mu-sulm del sobir d'aquell pas islmic rabo-parlant. La vida d'Anselm Turmeda ofereix potserms ntersqueelsseusescrits,elsqualses roben ntimament elacionats mbaquella (Mart de Riquer).Almenys aix ho ha semblata gai-reb ots elsqui han estrdiat ls seusescrits,siguinerudits rabso historiadors europeus o especialistes n literatura catalana.Neix a Ciutat, vers 'any 1355,probablementd'una fam-l ia d'artesans el port i capitalde Mallorca. Fa estudis ingres-saa I'Ordre rel igiosa els ranciscans. egueix studianta Llei-da i Bolnia, i probablement amb a Montblanc, TarragonaPars. Noms dos documents una herncia 1376), 'ordena-ci de subdiaca 1379)- es conserven om a testimonidirecte

8/13/2019 La Disputa de l'Ase_Anselm_Turmeda-Ed. MOLL

2/5

M I K E L D E E P AL Z Ad'aquestperodede la sevavida. La restase sap per les ;evesobres,amb al . lus ions ls seus stud is estncia Tarragonaamb la sevaautobiografiaal principi de la sevaobra en rab.Vers1384-1389,sconver te ix I ' l s lam,permi t j d 'un ecle-s ist ic ue, d iu , va conixer Boln ia d 'un metgemusulmd'or igeneuropeu ueva contactar Tunis .Desprs e I 'actedeconversi olemne,en presncia el sobir, va prendreel nomd'Abu Muhmmad Abdl lah lbn Abdl lah At-Tar juman (ElTorsimanyo Traductor)Al-Mayurqui (El Mallorqu), noms delseuofici i de la ptriad'origen.Va sernomenat raductoral portde Tunis , msendavant , ap de la duana func ionar ide I 'h i -senda eial.

Casatamb la f i l la d 'un burgs e Tunis , segu n contacteamb visitants ristians,grcies l seu reballa la duana del port.Sesapque ractmolt belgovernadorde CllerAicart de Mur,quan aquestpersonatge sdir igeixa la coronacidel rei d'Ara-g, i queno volguescoltar a invitaci d'un important eclesis-t ic s ic i l i ,que vo l ia que ornsa l Cr is t ian isme. ep tambsal -condui ts e l governador e Mal lorca,de l re i d 'Arag Al fons Vi del PapaBenetXI I I , per ta l que torn i a l Cr is t ian isme a pai -soscristians.L'any 1421,el rei l i agraeix a sevaposit iva nter-vencien e l rescat 'uns capt ius.Mor segurament esprs e1423, l 'unis,on senterratprop de a portade Bab-Al-Mahara,a I ' interior de lesmuradesde la part alta de la ciutat, on encaraavui es conserva a seva omba.No esconserva apescrit eude quan viviaa Europa,abansque es ornsmusulm, quan tindria devers renta anys. No simpossible uealgunes e esseves bresen catalhaguessin s-tat pensadesbansde la seva onversi I ' lslam. Pero estanda-tadesde Tunis i tenen unes nflunciesrabsevidents, om hoha mostra tSams,encaraque per tanyen l mn cul tura lma-l lo rqu , ca ta l cr is t ieuropeu.Aquestesobres sn: Libre de bons amonestaments 1398),Cobles de la divisi del Regne de Mallorques (1398), Libre de

8/13/2019 La Disputa de l'Ase_Anselm_Turmeda-Ed. MOLL

3/5

P R O L E C

Tres,Profecies (entre 1405y 1407,amb una de l4l8), Disputade l'Ase (1418), i la Tuhfat al-arib fi ar-radd ala ahl as-salib(t420\.L ' l t ima obra d 'En Turmeda,en rab,no va serconegudadel mn cata l ins a l seg leXX. s to ta lment s lmica espotd iv id i ren t respar ts :una par t autob iogrf ica , erexp l icara se-va convers i l Is lam;una par t d 'h is tr iade Tunis ,e log iant lsdos sobiransalsqualsva servir; una l larga polmicamusulma-na contrael cristianisme. l ttol d'aquest l ibre en rab -gene-ralment resumit com Tuhfa- vol dir Present del l i terat, quetracta de la refutaci dels sequaQos e la Creu .LaTuhfa, que ha esta t raduidaal f rancs, l caste l l a lcata l ,no espot considerar na obra de i tera tura ata lana, n-cara que el seu autor sigui mallorqu i que es vegin nfluncieseuropees n la seva edacci autobiografiadirecta, sense efe-rncies iterries amb tracesde narracioral; crnica delsso-biransamb intercalaci ' informacions iscals econdmiques ngeneral,que no es troben generalment n lescrniquesrabs;ancdotes exemples ersonals intredels aonaments eolgicsde a polmica; tc . ) .Peraquesta bra d 'En Turmeda,escr i taevidentment er als seus orrel igionarismusulmans no paspera lscompatr io tesmal lorqu ins, a que s 'hag inde l leg i r esobresen cata lamb una perspect ivarab musulmana ueels extosno fan ms que ins inuar .Les nf luncies rabsen I 'obracata lana 'En Turmedahanesta testud iadesobreto t erAsn Palac ios per Sams.No snmsque referncies la l lenguarab i a lescreencesslmiquesen el Libre de bonsamonestaments, msd'una breu nota proe-rnialon esdiu que aquestLibre fou compost en Tunis per fra-re Anse lmTurmeda,en a l t ra maneraapel la tAbdal . l . Perdaquesta eferncia I 'estatde musulmd'AnselmTurmeda,des-prsd'haver estat rare francisc, 'aque la lecturad'aquestescoblesmora l i tzants igu ipar t icu larment quvoca. Es un l l i -bre de duescares , diu Riquer, com el gracisLibre de tres,on

8/13/2019 La Disputa de l'Ase_Anselm_Turmeda-Ed. MOLL

4/5

MIKEL DE EPALZA

les ronies eligioses morals tenen un sentit molt particular sies t en compte que I'autor s musulm.A lesCobles de Ia divisi del regne de Mallorques,la fbu-la del falc i el gall sd'origen rab i seguramentTurmeda no-ms a va conixerpelsseus ontactes mb elsambients iterarisrabsde Tunis. En canvi, els diversos orti legis profeciesqueapareixena les obres catalanesde Turmeda no indiquen neces-sriament un origen rab directe. Sams ha mostrat que erenconegutsdes de feia segles l mn occidental, encaraque erende tradici clssica ransmesapels rabs.El que s totalment d'estructura rab sla Disputa de I'Ase,encaraque Turmeda l i va afegir unesancdotes nticlericalsun esti lnarratiu bri l lant, que varen transformar 'aplegorien-tal, morali tzador tedis,en una narraciviva divertida.Asnva mostrar 'origen slmicdel text, que ara espot estudiargr-ciesa la traducci castel lana e Tornero.La doble cultura d'Anselm Turmeda fa que es puguin l le-g i r lesseves bres,en cata l en rab, amb una cur ios i ta t unatractiuprincipal.El f i lsof francsAlain Guy ha parlat de elpensament mbigu de Turmeda, I ' islamitzat La lecturade lasevaobra islmica, a Tuhfa, modifica radicalmentuna lecturaingnuament atalana medievalcristianadels extosen catal.Aix, molts erudits moderns i escriptorscom Maria Aurl iaCapmanyo cantorscom Raimon han fet d'En Turmeda una in-terpretacienteramentmoderna, escptica oberta a totes esculturesdel Mediterrani. s el preu que I'obra d'.En Turmedaha de pagar a la situacipersonal un poc misteriosadel seuautor .Des del punt de vista iterari, s'ha d'advertir que AnselmTurmeda, en noms sis obres, mostra una singularvarietatdegneresiteraris: poesiamoralista alsBons amonestamenfs,' oesiadescriptiva dilegs ala Divisid,' poesiaapocalptica profticaales Profecles,'prosaparonomsticaal Libre de tres;prosa nar-rativa i dilegsenginyososala Disputa de l'ase; prosadidctica,

8/13/2019 La Disputa de l'Ase_Anselm_Turmeda-Ed. MOLL

5/5

PROLEC

histrica,conceptual doctr inal, a la Tuhfa. T un evident a-lent l i terari, amb enginy amenitat.Si elsgneresiterarisqueuti l i tzasn tradicionals, 'originali tatd'En Turmedaes roba enel tractamentdiverti t que els dna.Dintre de les l letresmallorquinesen catal, Anselm Tur-medano sun escriptorprolf ic. Pers ques un escriptorori-ginal, per lescaracterstiquese lesseves bres per la situacil ingstica cultural polivalent del personatge.

MIKEL DE EPALZA

Bibliografla selectaTEXTOS TRADUCCIONS, MB ESTUDIS NTRODUCTIUSAnselmo de Turmeda. Disputa de I'Ase. Poemes.Disputa delAsno. Poemas,Madr id, 1974.ALS, R. d': Les profecies 'en Turmeda , RevueHispanique,Bordeus, 24, l9l l , 480-496.BOHIGAS, P.: Profeciesde Fra AnselmTurmeda 1406) ,Es-

tudis Universitaris Catalans, Barcelona, 9, l9l5-1916,1 7 3 - 1 8 1 .DESTANY, L.: Libre de disputaci de l'ase, Barcelona, 1922.EPALZA, M. de - RIERA l,: Anselm Turmeda. Autobiografiai atac als partidaris de la creu, Barcelona, 1978.EPALZA, M. de: La Tuhfa, autobiografa y polmica islmicacontra el Cristianismo de 'Abdallh al-Tarfumn (frayAnselmo Turmeda), Roma, 1971.FOUCH-DELBOSC, R.: Anselm Turmeda. Disputations eI'Asne , RevueHispanique,Bordeus24, l9l l , 358-479.OLIVAR., M.: Anselm Turmeda. Disputa de I'ase, Barcelona,t928.OLIVAR, M.: Bernat Metge i Anselm Turmeda. Obres menors,Barce lona.1927.