La Diputació i els municipis: el viatge conjunt contra la ... · El pressupost del 2009...

La Diputació i els municipis: el viatge conjunt contra la crisiLa Diputació i els municipis: el viatge conjunt contra la crisi

Oriol Bohigas: «Una junta directiva ha

de trobar els camins en què l’Ateneu

encara pot ser útil»

Noves eines per a vells reptes:

les TIC i els processos polítics

Revista de la Diputació de Barcelona | 158 | Maig-Juny 2009

www.diba.cat

MaquetaDB158.qxp:MaquetaDB 151.qxd 13/5/09 16:34 Página 1

2 | Diputació de Barcelona

03 | EditorialMesures anticrisi

04 | A fonsEl «viatge conjunt contra la crisi» de la Diputació i els ajuntaments

10 | En xarxaRepensar l’economia local

14 | Municipis singularsCastelldefels, més enllà del sol i la platja

18 | A debatL’oferta cultural singular del municipi ha incrementat el reconeixement i la reputació de la població?

20 | L’entrevistaOriol Bohigas: «Una junta directiva ha de trobar els camins en què l’Ateneu encara pot ser útil»

24 | CiutadaniaPacte d’alcaldes i alcaldesses: lluitar contra el canvi climàtic des del món local

28 | Innovació localNoves eines per a vells reptes: les TIC i els processos polítics

34 | Bones pràctiques

39 | Llibres i webs

Fotografia de portada: Óscar Giralt

SUMARI

04

10

14

2024

Direcció: Jordi Navarro. Redacció: Estrella Barrero, Susana Burgos, Alberto García, José Iglesias, Enric Monné, Ethel Paricio, Carles Sabater, Glòria San-tamaria, Eva Viñals. Col·laboracions: Mario Alguacil, Rosa Maria Bravo, Andris Piebalgs, Josep M. Reniu. Fotografia: Òscar Ferrer, Óscar Giralt, Eva Gui-llamet, Xavier Renau, Joan Roca. Maquetació: Alberto García. Assessorament lingüístic i producció editorial: Direcció de Comunicació. Consell edi-torial: Anna Berruezo, Antònia Bisbal, Xavi Casinos, Juan Echániz, Marina Espinosa, Cristina Gómez, Emiliano Jiménez, Manel Martínez, Òscar Martínez,Jordi Navarro, Carme Pérez. Projecte gràfic: Eumogràfic. Preimpressió: TECFA GROUP. Impressió: SA DE LITOGRAFÍA. ISSN: 1133-2328 / DL: B-1069-1992Servei de Publicacions Periòdiques i Documentació. Diputació de Barcelona: Rambla de Catalunya, 126, planta 9a. 08008 Barcelona /[email protected] / www.diba.cat / Publicació bimestral / Distribució gratuïta. Els articles de col·laboració que publica el DB expressen l’opinió dels seus autors, la qual no ha de ser necessàriament compartida pels responsables de la revista.

28


EDITORIAL

Diputació de Barcelona | 3

Mesures anticrisi

Paradoxalment, l’any que els ajuntaments democràtics ce-lebren el seu trentè aniversari viuen un dels seus momentsmés difícils a causa de les dificultats plantejades per lasobtada crisi econòmica a escala mundial. Però el capitalde treball, d’eficàcia i de legitimitat guanyat amb tota jus-tícia durant aquestes tres dècades de servei públic té ungran valor a l’hora de decidir els passos que cal fer per ti-rar endavant i sortir d’una conjuntura complicada.

En aquest context, el paper de la Diputació com a garantdels governs locals cobra tota la força i l’actualitat. Senseperdre de vista la feina a mitjà i a llarg termini —les actua-

cions previstes en el Pla d’actuació del mandat 2008-2011vigent, que és la nostra d’agenda estratègica de servei alsmunicipis—, estem posant en marxa totes les mesures pun-tuals i extraordinàries que calen per pal·liar l’impacte de lacrisi sobre els ajuntaments i sobre les famílies. Perquè la crisiva més enllà de les opinions i les declaracions mediàtiques,i té els noms i els cognoms de les persones que, als pobles iles ciutats per als quals treballem, passen un mal moment.Combinar l’atenció a la gent que ho necessita més amb lesmesures més eficaces perquè els governs locals segueixinfuncionant és el gran repte que tenim tots plegats a la Di-putació. ■

Foto

: Arx

iu



El «viatge conjunt contra la crisi» de la Diputació i els ajuntaments

A FONS

Foto

graf

ies:

Ósc

ar G

iralt

El mes de novembre de 2008, veient el caire que estava prenent lasituació econòmica, la Diputació de Barcelona va aprovar un pres-supost d’actuació que ja se centrava en la lluita contra la recessióque s’estava desenvolupant.



«Abans que res», explica el diputat d’Hisenda i

Recursos Interns, «aquí tots som alcaldes i

regidors, gent coneixedora de la situació per

la qual estan passant els nostres ciutadans»

El pressupost del 2009 s’elaborà, per tant, per afrontar els pri-mers símptomes de la crisi, seguint una sèrie de criteris acor-dats per l’equip de govern, tenint en compte aquestes cir-cumstàncies econòmiques excepcionals. Es va treballar enla direcció de reduir les despeses corrents en publicitat, pro-paganda i protocol; reunions, conferències i exposicions, idirectius, dietes i locomoció.

Tot i les circumstàncies excepcionals, aquest mateix pres-supost es va marcar com a objectiu principal que els muni-cipis no haguessin de reduir, també, els ingressos procedentsde la Diputació. Per tant, es van mantenir els compromisosamb el món local en el sentit de:

a) Complir tots els preacords del Pla de mandat 2008-2011.b) Mantenir una dotació igual que la de l’any 2008 en la con-vocatòria del Pla d’activitats i serveis per a l’any 2009.c) Mantenir les consignacions dels programes de suport al fi-nançament municipal.d) Incrementar les polítiques de benestar social.e) Incrementar les polítiques de promoció a l’ocupació.

Nous condicionants i aflorament dels efectes de la crisiNo obstant això, a mesura que han anat passant els mesos,la situació econòmica i laboral s’ha traduït en un empitjora-ment de les condicions de vida d’un nombre creixent de ciu-tadans. S’han multiplicat ràpidament les dificultats de cobri-ment de les necessitats bàsiques de subsistència, així comtambé s’ha produït un increment en la inestabilitat laboral,que s’ha traduït en un augment notable de la desocupació.

Per tant, també ha crescut el nombre de persones usuàriesde serveis socials, la urgència de les necessitats i les llistesd’espera, que superen ja els dos mesos. Per si no fos prou,es detecta un nou perfil d’usuari: unitats familiars amb totsels membres actius a l’atur, amb prestacions i subsidis moltper sota dels seus ingressos anteriors i amb una forta càr-rega de despesa centrada principalment en l’habitatge habi-tual. «Aquesta situació ha fet necessari reforçar molt es-pecialment el suport a les famílies i fer-ho des d’unaperspectiva normalitzadora, i no estigmatitzant; desd’una vessant de dret i no assistencialista», explica el di-putat de l’Àrea d’Hisenda i Recursos Interns, Rafael Roig.

És en aquesta darrera direcció, que des del Govern de l’Es-tat es va llançar, a finals del 2008, el Fons Estatal d’InversióLocal, 8.000 milions d’euros destinats als ajuntaments per-què poguessin realitzar obra pública i convertir-se en un di-namitzador del mercat econòmic, explotant sobretot els filonsd’ocupació més importants, com la construcció.

La Diputació, tres dies després de l’anunci del Ministeri d’Ad-ministracions Públiques, va crear una Oficina perquè els ajun-taments poguessin preparar els projectes i seleccionar lesactuacions, fent factible l’arribada del màxim d’inversió i, pertant, que l’impacte en l’ocupació fos el més gran possible.

Enmig de tot aquest context de crisi econòmica i augment deles necessitats socials va esclatar el temporal del 24 i 25 degener. Davant de les destrosses, els ajuntaments van haverde reaccionar de manera ràpida i contundent per restablir lamobilitat i la comunicació. També, en aquest cas, la Diputa-ció, coneixedora de la situació precària de les hisendes lo-cals, ha donat suport als ajuntaments obrint una línia d’ajutsi una d’assistència tècnica per a la valoració dels danys.

Una consolidació necessària de línies de treball i unaaposta per noves mesures contingentsTots aquests elements, alguns nous (el FEIL, les ventades,l’increment i l’empitjorament de la crisi) i els ja previstos enel pressupost, són la raó per la qual la Diputació, el mes demarç, va proposar aprofitar la liquidació de l’any anteriorper consolidar i redimensionar algunes de les línies ja exis-tents, amb responsabilitat, compromís, rigor i austeritat. Enla mateixa línia, va proposar accions contingents,pal·liatives i amb voluntat d’aplicar-se de manera excep-cional el 2009, orientades a donar suport als ens locals enels àmbits d’actuació que es deriven de l’impacte de la crisii a proporcionar metodologies d’intervenció als gestors pú-blics, perquè, com explica Roig, «abans que res, aquí totssom alcaldes i regidors, gent coneixedora del que estàpassant als nostres carrers, la situació per la qual es-tan passant els nostres veïns».

Així, tal com va sostenir el president de la institució, AntoniFogué, en la presentació del paquet de mesures, «s’ha de-senvolupat aquest pla, que suposa una inversió conjunta


de gairebé 30 milions d’euros, quantitat que es divideixen dues parts. Una primera, per finançar les esmentadesaccions contingents que han sorgit durant el primer tri-mestre, valorades en 12 milions. La segona, per a accionsnoves centrades en la creació d’ocupació, directament iindirectament, i a pal·liar els efectes de la crisi sobre lesfamílies, uns 18 milions».

En aquest sentit, el que ha estat qualificat pel diputat d’Hi-senda i Recursos Interns com «el viatge conjunt de la Dipu-tació i els ajuntaments contra la crisi i els seus efectes sobreles famílies, les empreses i la convivència» parteix de la ne-cessitat de:

a) generar nova ocupació,b) pal·liar els efectes de la crisi en les famílies,c) i facilitar als ajuntaments el finançament de l’increment dedespeses de les polítiques de benestar social.

Full de ruta per 2009 i observatori constant de la realitatAmb aquest compendi d’iniciatives, la Diputació consolida elseu full de ruta per al 2009, per a aquest «viatge», amb totesles mesures que donen resposta a les necessitats dels enslocals de la província. I, així mateix, anuncia que analitzaràde manera continua l’evolució d’aquesta situació canviant,amb l’objectiu d’adequar a cada moment la resposta mésadient per a les necessitats dels ciutadans, i per establir lesprioritats que regiran l’elaboració del pressupost del 2010.

A continuació, presentem una síntesi del paquet de mesurespresentades el mes de març:

1. Accions incloses en el pressupost actual1a. Accions per garantir la inversió municipal (adreçadesa afavorir el finançament municipal en el pressupost 2009)1. Programa de Crèdit Local i Caixa Crèdit de CooperacióLocal. En períodes de dificultats econòmiques, els ajunta-ments valoren molt positivament l’existència d’iniciatives desuport al finançament municipal. Ambdós programes sóncomplementaris. El PCL té previst per al 2009 operacionsper un import global de 110 milions d’euros i, durant aquestaanualitat, aquests préstecs no tenen cap tipus d’interès.2. Línia de suport a la tresoreria municipal. Des de l’Orga-

nisme Autònom de Gestió Tributària es proposa la conces-sió de bestretes ordinàries, sense cost financer.

1b. Accions per a la creació directa de llocs de treball.Des de les diverses àrees es van preveure un conjuntde mesures destinades al foment de l’ocupació. Aixímateix, l’activitat inversora que la Diputació duu aterme en el territori mitjançant les polítiques de la xarxade carreteres i en els parcs naturals són també una im-portant font d’ocupació3. Accions per a l’impuls als serveis locals de promocióeconòmica i ocupació i la capacitació de les persones.a) Conveni amb la Generalitat per a la gestió de 15 milionsd’euros dels Fons FEDER fins al 2013.b) Desenvolupament del projecte ILOQUID, d’estructuraciódel sector de serveis a les persones per 2009-2011.c) Assistència tècnica del Servei de Teixit Productiu als 95ens locals que formen part de la xarxa de centres de serveisa les empreses (92% de la població).4. Projecte d’arranjament d’habitatges per a la millora de l’ac-cessibilitat i la seguretat de la gent gran. Contractació d’atu-rats durant 18 mesos, i la millora de 2.500 habitatges.5. Contractació de treballadors entre 3 i 4 mesos per al Plade vigilància d’incendis forestals als parcs.6. Subvencions a l’execució dels plans de prevenció d’in-cendis forestals i restauració d’àrees cremades i gestió fo-restal amb associacions.7. Creació d’ocupació a través de les inversions de la xarxaprovincial de carreteres de la Diputació.8. Contractació de professionals en els àmbits d’Immigració,Igualtat i Joventut per treballar als ajuntaments.9. Plans d’ocupació de professionals en l’àmbit de la difusiócultural, el patrimoni i la dinamització cultural del medi rural.10. Reforçament als equips dels serveis socials bàsics. Re-duir a una setmana les llistes d’espera, ara d’uns dos mesos,fet que suposa un problema greu en situacions d’urgència.Es preveu aconseguir un impacte sobre 120 municipis.11. Cursos per a monitors de salvament i socorrisme: gene-rar treball temporal a les piscines. S’ha fet en un 50% mésen relació amb 2008 en què es van generar 50 llocs.

1c. Accions per dotar els municipis de dispositius o ser-veis en l’àmbit de l’ocupació i la inserció laboral (accions




del pressupost de 2009 per millorar i reforçar els serveismunicipals)12. Mesures per a l’impuls dels serveis locals de promocióeconòmica i ocupació.a) Assignació de pressupost al Pla de concertació per al de-senvolupament econòmic i turisme, un increment de més del15% respecte a 2008 malgrat la reducció pressupostàrial.b) Obertura de línies d’ajuts per finançar projectes munici-pals específicament dirigits a pal·liar els efectes de la crisi.c) Des de l’any 2007 s’està treballant per optimitzar les es-tructures de promoció econòmica i ocupació dels ens locals.d) Assistència tècnica i econòmica per al treball en xarxa delsserveis locals d’ocupació, que abasten 272 municipis (95%de la població) i que es preveu que atenguin més de 150.000persones l’any 2009;e) per mantenir i incrementar els programes locals d’atencióa persones amb dificultats especials d’accés al mercat detreball (persones amb trastorns mentals —15 oficines queatenen més de 1.000 persones anuals—; dones —1.555 do-nes i 2.723 empreses—; persones d’ètnia gitana; personesamb capacitat intel·lectual límit, etc.);f) i a la prestació en xarxa de serveis dels ajuntaments a mésde 7.400 empreses l’any i oferir 512 mòduls d’allotjament em-presarials en vivers d’empreses i en serveis de domiciliació.g) Millora de les condicions dels polígons d’activitat econò-mica (PAE). El 2008 es va donar suport a 23 plans.h) Suport al teixit empresarial de productes alimentaris localsi de qualitat. Durant els anys 2007-2008 s’ha treballat ambunes 800 empreses i 2.800 productes.i) Ampliació del Sistema Integral de Qualitat Turística en Des-tins.13. Programa de promoció de les arts visuals i la produccióaudiovisual. Amb recursos del Fons Social Europeu i encol·laboració amb la Xarxa Audiovisual Local i 11 ajunta-ments, s’ha posat en marxa un programa per la capacitacióde creadors, la formació d’un viver de projectes i empresescreatives, i el reforçament de mercats i aparadors de difusió.

1d. Accions per pal·liar els efectes de la crisi en l’àm-bit de les famílies, en el de les empreses i el de la con-vivència. Els ajuntaments i la Diputació van respondredissenyant programes i projectes nous per al pressu-post de 2009:

● Famílies14. Creació de serveis d’assessorament jurídic a usuaris deserveis socials.15. Foment de la cooperació dels serveis socials bàsics ambla iniciativa social per a la inclusió.16. Programes de suport perquè els joves obtinguin el gra-duat i se’n faciliti la inserció laboral (estudi assistit als apre-nentatges, programes més enllà de l’horari lectiu, desenvo-lupament de la funció educativa de les famílies, programesde transició escola-treball, dispositius locals d’inserció, etc.).17. Foment del treball social comunitari per fer front a la pro-blemàtica actual des de la capacitat de la ciutadania d’actuarde manera conjunta i autoorganitzada.18. Disseny per als ajuntaments del model de gestió de lesprestacions econòmiques d’urgència a famílies, per elaborarbarems d’accés a prestacions equitatius i protocols àgils.

● Empreses19. Reforçament de les accions dels ens locals en la incen-tivació de la demanda de treball i dinamització d’empreses.a) Assistència tècnica i econòmica per a la consolidaciód’empreses mitjançant actuacions de sensibilització, infor-mació i formació en el canvi del model de negoci. Es disposad’un recull amb una oferta de 48 tallers i 63 sessions.



b) Assistència tècnica a empreses en dificultats mitjançant elprograma Mentor-Empresa.c) Anàlisi de les oportunitats de generació d’activitat econò-mica i ocupació en àmbits emergents, recerca i innovació.

● Convivència20. Programa de suport als ajuntaments per a l’impuls deserveis de mediació ciutadana, per afavorir la convivència alsbarris i evitar conflictes socials. Hi ha 77 ajuntaments amb su-port de la Diputació per a centres o equips de mediació.

2. Accions contingents del primer trimestre de 2009A finals de novembre, el Govern central va anunciar un fonsde 8.000 milions d’euros per fer obres municipals no pres-supostades a disposició dels ens locals. El termini de pre-sentació (que s’exhauria el 24 de gener), les característiquesdel fons (gestionat mitjançant la via d’urgència) i el fet que lesobres haguessin de ser de nova planificació van fer que la Di-putació reaccionés posant al servei dels ajuntaments recur-sos tècnics i econòmics no previstos en el pressupost 2009.

A finals de mes, a més, un temporal de vent va deixar bonapart del territori amb problemes. Conscient de les des-trosses i de la precarietat de les hisendes municipals, l’en-demà la Diputació va llançar una línia d’ajuts econòmics itècnics per donar suport als ajuntaments en les tasquesde neteja i per tal de recuperar la mobilitat dels ciutadans.Aquests recursos, de caràcter extraordinari, tampoc no es-taven previstos en el pressupost de 2009 recentment es-trenat i varen suposar, també, un esforç important per partde la corporació.

2a. Accions per donar suport als ens locals davant el tem-poral de vent del 24 i 25 de gener1. Pla de concertació (PC). Programa complementari d’as-sistència amb motiu del temporal de vent. Dues línies d’ajut:a) Assistència econòmica per fer front a les despeses extra-ordinàries en treballs i serveis de restitució.b) Assistència tècnica per a valoració dels danys pel tempo-ral en equipaments i infraestructures de titularitat municipal.

2b. Accions d’acompanyament al Fons Estatal d’InversióLocal2. PC. Programa complementari d’assistència al FEIL. Es vacrear una línia específica d’ajuts tècnics i econòmics per a laredacció de projectes executius i direccions d’obra.3. PC. Programa complementari, de continuïtat en l’impulseconòmic, i de foment de l’ocupació en l’àmbit dels caminsi els ateneus i casals locals, per afavorir inversions que con-tribueixin a dinamitzar l’activitat econòmica i la generació d’o-cupació en l’àmbit local en el cas d’equipaments cívics, so-cials i culturals de propietat privada i ús públic; amb especialèmfasi en les carreteres locals, en l’enfortiment del reequili-bri territorial, mitjançant la major dotació dels municipis pe-tits i dels allunyats de l’entorn metropolità. El criteri de valo-ració més rellevant dels projectes és el volum d’ocupació.

3. Noves accions a incloure en el pressupost 2009Malgrat la intensificació de les mesures que s’han presentatfins ara, la Diputació proposa accions noves dirigides a re-forçar l’ocupació, a donar suport a les famílies, a augmentarla liquiditat de les empreses i a facilitar als ens locals el fi-nançament que la crisi ha tret dels seus pressupostos.



3a. Accions generadores d’ocupació1. Contractació de persones per realitzar treballs en les zo-nes d’influència de la xarxa de carreteres locals. 2. Contractació de persones per fer treballs per complir lesobligacions municipals relacionades amb la prevenció d’in-cendis i la gestió dels boscos. Aquests plans abasten 280municipis (el 98% dels municipis amb massa forestal). Sóntasques idònies per fomentar l’ocupació en segments de po-blació aturada que poden tenir més dificultat de trobar feina.3. Ampliació de la dotació pressupostària complementàriaals fons del FSE per a l’ILOQUID. L’objectiu és incrementarl’impacte en la creació de llocs de treball i l’absorció de atu-rats al sector de serveis d’atenció a les persones.4. Programa per reforçar els serveis locals d’ocupació, perdonar-los suport econòmic per a la contractació i formacióde nou personal. Igualment, reforçaria les activitats de for-mació i recerca de feina per a persones en situació d’atur.5. Xarxa d’agents de dinamització turística local de qualitat,per millorar l’atenció als visitants, que dota les prop de 80 ofi-cines de més recursos tècnics i reforça les estructures degestió dels municipis turístics i dels consorcis de promoció.

3b. Accions per pal·liar efectes de la crisi sobre famílies6. Programa per assegurar la suficiència alimentària en elperíode de 0-3 anys a les escoles bressol municipals, percobrir el 80% del preu públic que han de pagar les famílies.7. Programa de suport als ajuntaments per a ajuts d’urgèn-cia social a les famílies (pagament de serveis d’acollimentresidencial, atorgament d’ajuts individuals o familiarsen cas d’urgència, atorgament d’ajuts a les entitats socialsper a la provisió de béns i serveis de primera necessitat, etc.).8. Programa de suport a les entitats socials que treballenper a la inclusió social, que estan donant resposta a moltesde les necessitats bàsiques dels ciutadans.

3c. Accions per garantir el finançament de les inversionsmunicipals i la despesa social9. PC. Programa complementari de despesa corrent inclòsen les inversions del Pla de concertació. Finalment, en el pledel 30 d’abril es va aprovar que els ens locals puguin des-tinar fins a un màxim del 25% dels recursos d’inversió a lesdespeses directes ocasionades per la crisi en l’àmbit delbenestar social. ■ José Iglesias Etxezarreta

Crisi global amb efectes —i també amb algunes cau-ses— locals. La conjuntura econòmica actual està po-sant a prova els ajuntaments. Quan encara no hem resolt(després de tres dècades!) l’encaix definitiu dels governslocals en el conjunt de l’Administració mitjançant un catà-leg de competències concret i la dotació necessària delsrecursos financers corresponents, els ajuntaments viuenla prova de foc d’haver de garantir moltes prestacionspúbliques bàsiques en un context d’acusada estretoreconòmica. Gràcies al rigor i a la bona gestió pressu-postària de la Diputació en els últims anys, avui tenim uníndex baix d’endeutament i uns resultats positius que enspermeten fer un esforç important per ajudar els governslocals de la província. La nostra resposta a la crisi passaper complir, contenint la despesa, els compromisos ambels ajuntaments derivats del Pla de concertació, com-promisos que garanteixen, sobretot, la realització de po-lítiques de caire social i de desenvolupament econòmici foment de l’ocupació.

Però, a més, hem engegat una sèrie de mesures extra-ordinàries perquè els governs locals puguin afrontar mi-llor els efectes de la crisi. Vam començar posant en marxal’Oficina d’Assistència al Fons Estatal d’Inversió Local,que ha facilitat a molts ajuntaments la tramitació de lessol·licituds de les ajudes del Pla Zapatero. Ara hem am-pliat les accions contra la crisi amb nou mesures espe-cials, que s’inclouran en el pressupost d’enguany i quetenen una incidència concreta en la contractació de per-sones en situació d’atur, l’ampliació dels ajuts municipalsd’urgència social a les famílies, la lluita contra l’exclusió,la dinamització econòmica local i la sostenibilitat me-diambiental.

Es tracta d’un conjunt de mesures amb un clar accentsocial, perquè garantir el benestar i la inclusió de tothomconstitueix un factor decisiu per parar el cop de la crisi,mentre tots (administracions, empreses, treballadors i en-titats ciutadanes) posem els màxims esforços i recursosper construir una economia més sòlida i equitativa. ■

Impulsem elsajuntaments

Antoni FoguéPresident


EN XARXA

Repensar l’economia local



Concertació i gestió. Són les duesparaules que defineixen, econò-micament parlant, el desenvolu-pament territorial del futur. Con-certació, perquè ha arribat l’horaen què tots els que tenen a veureamb aquest sector —administra-ció, sindicats, empresaris, treba-lladors— parlin i decideixin con-juntament cap on anar. I gestió,perquè en el futur caldrà qui vet-lli perquè es materialitzin les de-cisions. Concertació i gestió:heus aquí el futur de l’economialocal.

Fins ara, es treballava amb els pactesterritorials. Però els pactes com a einade desenvolupament econòmic del ter-ritori s’na de millorar. Van néixer el1996, partint d’una idea: perquè unazona es desenvolupi econòmicamenthi ha d’haver un enfocament integral iintegrat, per tant, de tots junts i alhora,de les polítiques de promoció econò-mica i d’ocupació i dels recursos quehi destinen tots els agents socioe-conòmics. Després d’aquests anys,l’Àrea de Desenvolupament Econòmicde la Diputació considera que els pac-tes han introduït la cultura de la con-certació i han reforçat les relacions entre els agents a escala local. Però uncop complert el seu paper, i davant dela crisi econòmica actual, «ara es faimprescindible prendre mesures perdonar respostes eficients i que esti-guin a l’altura de la gravetat de la si-tuació actual», afirma el diputat deDesenvolupament Econòmic de la Di-putació, Teo Romero.

Cal, doncs, en la situació actual, feruna nova política de desenvolupamenteconòmic local que garanteixi l’enfor-timent dels processos de concertacióterritorial i una major eficiència i im-pacte de les actuacions fetes. És a dir,concertació i gestió.

L’aposta de la DiputacióDes de l’Àrea de DesenvolupamentEconòmic de la Diputació s’ha fet unareflexió sobre aquesta nova forma degestió de les polítiques de desenvolu-pament econòmic local. Aquest pro-jecte s’ha dissenyat sobre la base del’experiència adquirida en els pactesterritorials, parlant amb experts sobre


Foto

graf

ies:

Arx

iu

Concertació i gestió són el que defineixen, econòmicament

parlant, el desenvolupament territorial del futur



desenvolupament econòmic local delmón universitari i professional, i co-neixent processos de benchmarking,com ara les experiències del PaísBasc i Suècia. Aquest projecte tambéha tingut en compte les demandesdels ens locals i té com a eix verte-brador la unitat de tots els actors.

Per tant, la conclusió és que aquestanova proposta impulsada per la Dipu-tació treballa en concertació, enfortint-la, i gestió, impulsant que tingui unmodel gerencial i professionalitzat.Perquè cal que aquest nou model, enparaules del diputat Teo Romero,«proporcioni una solució més inte-gral als territoris a l’hora d’afrontarels seus reptes estratègics i aportisolucions que garanteixin uns mi-llors resultats».

La concertació i la gestióQuè és pretén amb l’enfortiment de laconcertació? Que sigui real i no forçada,és a dir, desvinculada de les convo-

catòries de subvencions. Per tant, estracta d’identificar primer si existeixenespais reals de concertació en el terri-tori i, si n’hi ha, aprofitar-los. És el casdels consells econòmics i socials que,per les seves funcions i composició iper l’existència d’aquests ens a escalaestatal i autonòmica, són una bona pla-taforma per consensuar el modeleconòmic territorial i les línies estratè-giques que s’han de seguir per garantirel desenvolupament del territori.

Pel que fa a la gestió, es vol impulsaruna nova forma de gestió de les políti-ques públiques, que sigui eficient i queresponguin a objectius assolits i que si-gui avaluades. En definitiva, es tractade garantir que les línies i estratègiespactades concertadament entre totsels agents econòmics d’un territoris’implementin i s’implementin de la mi-llor manera possible. Per aconseguiraquest objectiu, des de l’Àrea de De-senvolupament Econòmic de la Dipu-tació s’impulsen les agències de de-

senvolupament econòmic local, inspi-rades en la xarxa Garapen del PaísBasc, però amb la diferència queaquest altre model es basa en una pla-taforma de concertació no prou conso-lidada .

La xarxa Garapen del País Basc agrupadiferents agències, cadascuna amb unmodel propi, però totes són 100% lo-cals i públiques, amb finançament mu-nicipal, del Govern basc, fons comuni-taris o ingressos per activitats.

Les agències que s’impulsen per a laprovíncia de Barcelona caminen so-bre els eixos de la concertació terri-torial i d’una estructura més eficienti amb capacitat de dur a terme ac-cions que promoguin el desenvolu-pament econòmic del territori.Aquest nou model ha de tenir capa-citat d’incidència sobre un marc te-rritorial supramunicipal, ha de crear-se a partir de la iniciativa i el lideratgedel món local, ha de definir una visió


«Ara es fa imprescindible prendre mesures per donar

respostes eficients i que estiguin a l’altura de la gravetat

de la situació actual», sosté el diputat Teo Romero


territorial, i s’integraran tots a la Xarxad’Agències de DesenvolupamentEconòmic Local de la Diputació.

A la província de Barcelona, ja s’hadonat un primer pas en aquesta direc-ció. A la comarca del Maresme, amb elsuport de la Diputació de Barcelona,tots els ens locals i els agents socioe-conòmics han signat l’Acord per al De-senvolupament Econòmic i l’Ocupaciódel Maresme. Aquesta signatura sim-bolitza la resposta unitària davant lasituació de crisi i suposa la fusió delsdos pactes preexistents (Pacte localde Mataró i Pacte del Maresme) en unnou ens, que permetrà afrontar ambgaranties els reptes actuals de desen-volupament econòmic estratègic, elscanvis en l’organització i gestió terri-torial i la necessitat d’una nova pers-pectiva de l’economia d’escala. Enconjunt, la Diputació impulsa aques-tes agències, tot i no que no en formapart com a membre.

De l’estudi del cas suec de desenvo-lupament econòmic, es desprèn quela seva experiència es refereix més afacilitar aquest model, és a dir, a ges-tionar l’entorn per disposar d’unescondicions adients perquè un conjuntd’actors portin a terme el seu rol es-pecífic en el desenvolupament econò-mic del territori. En el cas de la pro-víncia de Barcelona, aquestesagències aportaran una millor organit-zació i aprofitament dels recursos iuna intervenció més estratègica i tre-ballaran d’acord amb els principis deconcertació, integració d’estratègia iacció, optimització dels recursos, am-

pliació de la dimensió de les polítiquesde desenvolupament econòmic local iel treball en xarxa.

L’Àrea de Desenvolupament Econò-mic de la Diputació està desplegant unprograma d’assistència tècnica ieconòmica perquè el territori adoptiaquestes noves formes de gestió. Laconvocatòria d’ajuts actual disposad’un programa específic al qual es po-den acollir aquestes iniciatives: el Pro-grama de suport a l’optimització de lagestió del desenvolupament econòmiclocal (és a dir, les agències). En pa-ral·lel, s’ofereix un programa d’as-sistència tècnica personalitzada per

acompanyar els territoris en tot el pro-cés de disseny, creació i consolidaciód’aquests nous ens de gestió de lespolítiques de desenvolupamenteconòmic local.

I explica, com a conclusió, el diputatTeo Romero: «La crisi econòmica ac-tual està afectant de manera impor-tant les economies locals i, enaquesta situació, la Diputació deBarcelona, al costat sempre delsajuntaments i dels ens locals, defi-neix un seguit de respostes perquèel món local tingui els instrumentsadequats per fer front a aquesta si-tuació». ■ Eva Viñals

La nova proposta de la Diputació passa per proporcionar una solució més integral als territoris a l’horad’afrontar els seus reptes estratègics i per aportar solucions que garanteixin uns millors resultats



MUNICIPISSINGULARS Castelldefels,

més enllà del sol i la platja

Foto

graf

ies:

Aju

ntam

ent

de

Cas

telld

efel

s

Vistes del primer tram del

passeig marítim, el més pro-

per a Gavà

És fàcil associar Castelldefels a la platja, no en va té un enveja-ble litoral de cinc quilòmetres de llarg i una extensió de sorra d’en-tre 200 i 300 metres d’amplada. Ja des dels anys seixanta, mul-titud de residents a l’àrea metropolitana de Barcelona i turistesde diferents nacionalitats triaven la ciutat els dies d’estiu, espe-cialment els caps de setmana, per gaudir del sol i de la platja. Ellitoral constitueix, així mateix, un punt d’atracció per als amantsde l’esport, que practiquen el voleibol de platja, el patinatge, elciclisme i el fúting. I els dies de vent el blau del cel competeixamb els colors brillants dels estels dels practicants del kitesurf.



La situació del campus universitari al Parc

Mediterrani de la Tecnologia afavoreix els

treballs de recerca i les pràctiques dels

estudiants a les empreses que hi han

instal·lades

La ciutat viu en bona part del turisme, i prova d’això sónels prop de 400 establiments de restauració que oferei-xen, tant al municipi com als barris de la platja, una ofertagastronòmica amplíssima. Part dels bars i restaurants sónregentats pels integrants d’alguna de les 105 nacionali-tats que conviuen a Castelldefels, cosa que representa unsegell d’autenticitat per a productes que van de la caipi-rinha brasilera a la pizza italiana, passant pel tagín marro-quí o el kebab turc. L’Ajuntament de Castelldefels és cons-cient del que representa el turisme per a la ciutat i, quanel 1992 va esdevenir subseu olímpica i va acollir compe-ticions de piragüisme al canal que es va construir per al’ocasió, va fer una aposta per la qualitat amb la voluntatd’anar més enllà de la fórmula de sol, platja i paella. Con-tinuant amb l’aposta per la qualitat, que li han valgut re-coneixements com ara la bandera blava i la Q de quali-tat per a la platja, el consistori ha elaborat un Pla dedesenvolupament turístic que posa èmfasi en altresatractius, com ara la cultura —la ciutat està rehabilitantel castell del segle X— i la natura —el municipi és portad’entrada del Parc del Garraf.

La ciutat, però, és quelcom més que una destinació turís-tica, tot i que es calcula que cada any rep més d’un milióde visitants entre turistes, propietaris i llogaters de sego-nes residències i excursionistes. Més de 60.000 personeshan optat per aquesta ciutat com a lloc de residència ha-bitual, una decisió que afavoreix en part les comunica-cions amb Barcelona i amb els seus veïns del delta delLlobregat mitjançant l’autovia C-31 i l’autopista C-32 i ambla xarxa ferroviària de Renfe. Justament al costat d’a-questa estació s’aixeca el campus universitari de l’EscolaPolitècnica Superior de Castelldefels, que pertany a la Uni-versitat Politècnica de Catalunya. El campus el formen desdel 2005 dos centres docents: l’Escola Politècnica Supe-rior de Castelldefels i l’Escola Superior d’Agricultura deBarcelona. Al primer centre s’imparteix docència i es rea-litza recerca en els àmbits de les telecomunicacions i l’a-eronàutica. Es fa a través de titulacions de primer cicle,com ara les enginyeries tècniques de telecomunicació —en les especialitats de Telemàtica i de Sistemes de Te-lecomunicació— i l’Enginyeria Tècnica d’Aeronàutica.També hi ha la titulació de segon cicle d’Enginyeria de Te-

lecomunicació, a més del Master of Science in Telecom-munication Engineering & Management i el Master in Ae-rospace Science and Technology. Hi ha, així mateix, lapossibilitat d’aconseguir la doble titulació en el primer ci-cle. I pel que fa a l’Escola Superior d’Agricultura de Bar-celona, s’hi duu a terme activitat docent i de recerca en elsàmbits de l’Enginyeria Biològica, la Biotecnologia i l’En-ginyeria Agroalimentària. Amb l’entrada en vigor de l’Es-pai Europeu d’Educació Superior (conegut com a Pla Bo-lonya), els diferents estudis d’aquesta escola s’impartiranmitjançant els graus en Enginyeria Agrícola, en Enginye-ria del Medi Ambient i del Paisatge, en Enginyeria Ali-mentària i en Enginyeria dels Sistemes Biològics. Així ma-teix, l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona ofereixels màsters en Sistemes Agrícoles Periurbans, en Agri-cultura per al Desenvolupament i en Paisatgisme. A banda,el centre participa en diferents màsters amb altres univer-sitats: en Aqüicultura, conjuntament amb la Universitat deBarcelona; en Millora Genètica Vegetal, amb les universi-tats Politècnica de València i de Madrid, i en el Màsterd’Enginyeria Biotecnològica, conjuntament amb les esco-les d’Enginyeria Industrial de la UPC a Barcelona i de lad’Enginyeria Tècnica Industrial de Terrassa.

Un parc de la tecnologiaA banda de la docència, al campus de Castelldefels dife-rents grups de recerca investiguen sobre aspectes comara astronomia i astrofísica, disseny de sistemes de co-municació amb fils o sense, radiocomunicació, microgra-vetat, navegació aèria, fotònica, millora de les caracterís-tiques organolèptiques dels vegetals i la qualitat delsproductes aquàtics, entre d’altres. La situació del campusuniversitari al Parc Mediterrani de la Tecnologia afavoreixels treballs de recerca i les pràctiques dels estudiants a lesempreses que hi ha instal·lades. Al Parc conviuen centrespúblics de recerca, com ara el Centre Tecnològic de Tele-comunicacions de Catalunya, el Centre de Recerca enEconomia i Desenvolupament Agroalimentari, l’Institut deCiències Fotòniques i l’Institut de Geomàtica, entre d’al-tres. I pel que fa a empreses privades, les que han triat elParc Mediterrani de la Tecnologia treballen en camps comara els sistemes de comunicació, la telefonia, l’agriculturasostenible i l’enginyeria aeronàutica.



La relació amb l’aeroportCastelldefels vol aprofitar la presència de l’aeroport coma pol d’atracció econòmic. En aquest sentit, l’Ajuntament,així com les ciutats veïnes del delta del Llobregat, estàcol·laborant en la formació de 1.305 persones que aspi-ren a formar part de la plantilla de la nova terminal aero-portuària, que està a punt d’entrar en funcionament, coma personal administratiu, de sala i de seguretat.

La relació de la ciutat amb l’aeroport del Prat és ambiva-lent, ja que quan es va ampliar l’aeroport i va entrar enfuncionament la tercera pista els avions van començar asobrevolar la ciutat i van tenir una incidència especial enels barris marítims. Les aeronaus sobrevolaven els habi-tatges a baixa altura quan s’acostaven a l’aeroport peraterrar, i les protestes veïnals no van tardar a fer-se visi-bles, ja que el soroll dels avions era una molèstia contínuadurant gran part del dia. L’Ajuntament de Castelldefels,presidit llavors per Antoni Padilla, va liderar, juntamentamb el de Gavà, les converses amb Aena, el gestor delsaeroports estatals, per fer que els avions evitessin en lamesura del possible sobrevolar els nuclis habitats.

Això s’ha aconseguit amb una configuració de pistes, queva forçar Aena a fer petites reformes, que obliguen elsavions a girar al mar tot just enlairar-se i evitar així sobre-volar els barris marítims. La fórmula ha funcionat en mésdel 80% de les vegades, ja que la configuració és vàlidasi no hi ha impediments meteorològics com ara vents forts.I el compromís d’Aena és que aquesta fórmula sigui defi-nitiva, ja que aquesta configuració de pistes, anomenadasegregada, es va adoptar de manera provisional mentreno funcionés la nova terminal —Aena considerava que laconfiguració de pistes segregades reduïa el nombre d’en-lairaments i aterratges que es podia fer en una hora.

Ara, però, Aena s’ha compromès que els avions seguiranvolant com ja ho fan en la major part de les vegades a par-tir de la posada en marxa de la terminal 1. L’Ajuntament deCastelldefels espera, així, que la convivència amb l’aero-port sigui més amable del que ho va ser entre el 2004 i el2006, quan les molèsties van ser més acusades, i benefi-ciar-se del potencial de l’aeroport com a pol econòmic.

I encara queda recorregut, perquè, com apunta l’actual al-calde, Joan Sau, tant el Parc Mediterrani de la Tecnologiacom el campus universitari encara tenen espai per créi-xer, ja que encara queda terreny lliure en el lloc on estansituades les instal·lacions universitàries i el parc científic iempresarial. ■ Rosa Maria Bravo

En aquestes imatges, la platja i el campus universitari, dos espais siginificatiusde la ciutat


Castelldefels té un pol universitari important, dedicat al’aeronàutica i a les enginyeries. En quin punt col·locaaquest fet la ciutat?En el ple d’investidura vaig fer la reflexió que poques ciu-tats tenen la sort de poder oferir a un nen el fet d’entrar al’escola bressol i sortir amb un títol universitari. També hede dir que la Universitat cada vegada s’obre més a la ciu-tat i la ciutat cada cop fa més l’esforç d’acostar-se a la Uni-versitat. Poder tenir la Universitat com tenim és un luxe quepoques ciutats tenen. No només pel fet de comptar ambalgunes escoles universitàries, sinó per tot el que va asso-ciat a aquest món: els instituts de recerca i les empresesque comencen a instal·lar-se al campus universitari aprofi-tant l’avantatge que els dóna tenir la Universitat. Això, d’al-guna manera, situa la ciutat en un nivell molt alt.

El Parc Mediterrani de la Tecnologia, en el qual estàsituada la Universitat, en quina situació es troba? En-cara ha de créixer, està ben posicionat o bé falta ocu-pació per part de les empreses?Crec que està ben posicionat i que ha de créixer més. Ambel conjunt del Parc no exhaurim ni molt menys els terrenysque té. Hi ha un degoteig d’empreses i d’instituts que s’hivan instal·lant. I té un potencial de creixement encara moltimportant. El territori de Castelldefels està molt esgotat, peròen el cas de la Universitat hi ha encara un potencial impor-tant. Una de les qüestions que es plantegen és la construc-ció de 150 habitatges per a estudiants que donaran un altrevalor afegit a l’oferta que fa la Universitat. I no fa pas gaire,en una trobada anual amb el rector i els directors dels dife-rents instituts del Parc de la Mediterrània i els alcaldes de les

ciutats veïnes, vaig veure que cada any s’hi va incorporantgent nova. Això denota que el Parc va avançant.

Castelldefels, i altres ciutats del delta, té una relaciócuriosa amb l’aeronàutica: d’una banda, pateixen elsoroll dels avions, i de l’altra, tenen un focus interessantde feina i recerca que esteu treballant molt.Hi estic d’acord. L’aeroport pot ser un veí incòmode perla problemàtica associada al soroll, però també té un po-tencial econòmic molt important. I és evident que les ciu-tats del voltant hem d’aprofitar tant com puguem els avan-tatges que dóna com a motor econòmic. Les experiènciesúltimes han estat tots els cursos de formació ocupacionalque hem posat en marxa amb altres ajuntaments, la Gen-eralitat i Aena, per als possibles candidats a obtenir feinaa la nova terminal. La futura ciutat aeroportuària serà ungenerador de riquesa i d’ocupació que haurem d’aprofitar.Per tant, no veig l’aeroport només com un element que hacomportat un problema, sinó també com un generador deriquesa.

Ara que està a punt d’obrir-se la terminal 1, li fa por elpossible canvi de configuració de pistes?No. En aquests moments veiem més l’aeroport com ungenerador de riquesa que no pas com una preocupació,tot i que seguim treballant per seguir reduint l’impacte delsavions, que en queda, però és molt menor que el queteníem. Ara bé, la terminal 1 ha de representar que unes1.500 persones puguin trobar feina, per tant és un elementmolt positiu. Tenim el compromís d'Aena d'acordar demanera definitiva que es treballarà amb la configuracióde pistes segregades, la menys molesta. ■ R. M. B.

«La universitat situa la ciutat en un nivell molt alt»


Entrevista a Joan Sau,

alcalde de Castelldefels


La cultura, la història, les persones que van passarper la nostra ciutat o poble i hi van deixar empremtasón la base de dos sentiments importants en el de-senvolupament de les ciutats. D’una banda, el senti-ment de pertànyer desperta en la ciutadania valorscom ara el civisme, que ajuda a estructurar i desen-volupar aquest territori. Un altre sentiment és l’or-gull de ser-hi, allò que ens reconeixen més enllà deles nostres contrades. Amb aquests sentiments i ambla voluntat de portar a terme altres formes de de-senvolupament, són molts els ajuntaments que estantreballant en la projecció del seu patrimoni històric icultural cap a altres territoris com un recurs queaporta, a la marca de ciutat, valors com ara la quali-tat, l’eficàcia i la cultura. Capellades, Gavà, Sant Perede Torelló i Lluçà —més ben dit, el Lluçanès— sónalguns exemples de localitats que treballen en aquestsentit.

El municipi de Capellades compta, entre el seu nombróspatrimoni cultural, amb un dels principals jaciments ar-queològics del Paleolític mitjà europeu: l’Abric Romaní.L’excavació del jaciment —enguany celebrem el centenaridel seu descobriment i de l’inici dels treballs de recerca—ha permès conèixer i caracteritzar molt aprofundidamentels comportaments tècnics i domèstics dels grupsprehistòrics caçadors recol·lectors neandertals que ensvan precedir ara fa entre 80.000 i 40.000 anys.

Des de l’Ajuntament de Capellades s’ha iniciat la imple-mentació d’un pla de desenvolupament turístic del muni-cipi que té com una de les línies d’actuació prioritàries elprojecte de creació del Centre de Recerca - Museu delsNeandertals de Catalunya a partir de les destacades i fo-namentals troballes arqueològiques de l’Abric Romaní.

Els objectius són clars: convertir el municipi en un centrede referència de divulgació i de coneixement de laprehistòria i la recerca prehistòrica, aprofitar el gran po-tencial del patrimoni arqueològic singular com a recurs tu-rístic i convertir-lo en motor de desenvolupament econò-mic, en un element dinamitzador territorial local icomarcal, i situar Capellades com a lloc destacat de destíturístic cultural del país. ■


L’oferta cultural singular del vostre municipi ha incrementat el reconeixement i la reputació de la població?

Anna Maria Sánchez i CarreraAlcaldessa de Capellades

A DEBAT


Gavà compta amb un jaciment arqueològic amb 6.000 anysd’antiguitat: el Parc Arqueològic Mines de Gavà. Una inicia-tiva de l’Ajuntament amb la implicació de la Diputació, la Ge-neralitat, el Govern de l’Estat i la UE, que mostra com era elNeolític. La inauguració, ara fa dos anys, ens ha obert novesperspectives i la possibilitat d’ampliar l’oferta turística ambuna instal·lació cultural de qualitat. Ens sentim orgullosos decomptar amb aquest equipament de primera línia. Un museude referència i que compta amb guardons com ara el PremiNacional de Cultura, el Diploma Turístic de Catalunya o la no-minació als premis European Museum of the Year Award(EMYA). Nous equipaments culturals com aquest són unamostra de com ha evolucionat la ciutat, d’acord amb les de-mandes dels veïns. L’aposta que vam fer per construir el Parcno va ser fàcil, però és un plaer escoltar com tots els visitantssurten satisfets i impressionats pel que hi troben a dins. ■

Sant Pere de Torelló disposa des del segle XIX d’un seguit demotius de les cases històriques dins del nucli urbà que do-naven nom al conjunt de la família. Un exemple de motiu és«Can Piano», i, en canvi, el cognom de la família era Verda-guer. Els «Can» podien provenir per algun succés o profes-sió que podia fer alguna persona de la família, un exemplen’és «Can Pelatripes», que es deia a una família que es de-dicaven a netejar i vendre les tripes dels porcs; o bé «Ca laTecla», que era una torneria on feien les tecles de piano. Elshabitants d’aquesta casa eren familiars dels de «Can Piano»,anomenats així pel mateix motiu.

Altres casos de «Can» del poble són, per exemple, els mo-tius que provenen d’una característica d’una persona de lafamília a «títol individual» que llavors s’estén a tota la famíliai esdevé un «Can». Per exemple, «Can Cagahòsties», que sel’anomenava així perquè era un senyor que durant tot el diaestava rondinant i deia males paraules.

També es podia dir el motiu de la casa o la família per la pro-cedència. Per exemple, «Can Manguet» o «Can Pigrau» sónfamílies que provenien de cases de pagès amb aquest nomi anys més tard van anar a viure al poble.

La majoria de les cases que disposen d’un «Can» tenen unallinda de l’any que es va construir la casa i algunes fins i totes remunten al segle XVI. Per acompanyar la llinda i per porde perdre el llegat històric, l’any 2008 l’Ajuntament es va plan-tejar, mitjançant l’Arxiu Municipal, recopilar els 150 «Can» delpoble. Es pretén que quedi constància a l’Arxiu de tot aquesttema, i per això es va sol·licitar un ajut a la Diputació de Bar-celona per poder donar una placa gravada amb el «Can» ales cases que ho sol·licitin i la puguin penjar a la façana.

L’objectiu és recuperar els «Can» del poble i també queaquest esdevingui un element d’atracció turística i social. ■


Jordi Fàbrega i ColomerAlcalde de Sant Pere de Torelló

Joaquim BalseraAlcalde de Gavà

No volem perdre el bé tan preuat que encara tenim: la sere-nitat i la tranquil·litat. Però tampoc no estem d’esquena alprogrés. Un progrés en què la innovació tingui en compte elsvalors endògens dels territoris, en què la salut del medi i, pertant, la de les persones siguin prioritàries. Aquesta és la ideaque tenim al Lluçanès i també altres territoris. El dia 28 demarç passat va tenir lloc la signatura de compromís de l’a-nomenada Declaració de Lluçà, on els diferents territoris escomprometen a impulsar polítiques conjuntes per tal d’anaravançant cap a un camí on el desenvolupament dels 34 mu-nicipis sigui sostenible i responsable, tant amb el medi am-bient com amb les persones i el patrimoni cultural que hemheretat. Ja fa anys que es veu que el model de desenvolu-pament, basat principalment en la construcció desenfrenada,en les economies a gran escala, etc., queda esgotat, i ensadonem que ha creat uns desequilibris importants. Els mo-viments de Cittaslow o Slowfood han inspirat aquesta idea,encara que nosaltres l’hem adaptada a la nostra realitat. Lanostra realitat és ara anomenada Territoris serens. ■

Eva BoixadéAlcaldessa de Lluçà



Alguns pares inscriuen els seus fills en un club de fut-bol. Oriol Bohigas (Barcelona, 1925), però, van fer-losoci de l’Ateneu Barcelonès i, més de seixanta anysdesprés, va esdevenir-ne el president. Arquitecte(guardonat diverses vegades amb el premi FAD), ges-tor cultural (president de la Fundació Miró, delegatd’Urbanisme i regidor de Cultura de l’Ajuntament deBarcelona) i estudiós de l’arquitectura catalana del se-gle XX, són algunes del seu bagatge professional.

L’ENTREVISTA Oriol Bohigas: «Una junta directiva ha de trobar els camins en què l’Ateneu encara pot ser útil»

Foto

graf

ies:

Joa

n R

oca

de

Viñ

als



Com Domènech i Montaner cent anys abans, Bohigasha estat un president arquitecte i renovador, l’encarre-gat de projectar una institució vuitcentista cap al segleXXI i de preservar-ne l’impressionant llegat patrimonial.El 2011 finalitzarà el segon mandat, quan l’Ateneuhaurà complert ja 150 anys de vida. Des del jardíromàntic del Palau Savassona, ens fa un balanç dela seva gestió.

Com l’ha influït professionalment que el seu pare l’ins-crivís de ben jove a l’Ateneu? S’imaginava, un dia, arri-bar-ne a ser el president?Que el meu pare m’inscrivís com a soci formava part d’unaactitud cívica i cultural concreta. He estat influït peraquesta actitud, pel tipus de cultura que es vivia a la fa-mília, per la biblioteca que teníem, per les aficions cultu-rals, literàries i històriques. Ser soci de l’Ateneu tan joveera un símbol de l’interès per les coses ciutadanes que

m’ha influenciat la resta de la vida. Aquesta inscripció emva ser molt útil, sobretot en els primers estudis que vaigelaborar sobre l’arquitectura modernista catalana, perquèels documents que vaig descobrir eren de la biblioteca del’Ateneu.

No pensava que podria arribar-ne a ser el president, peròno era un objectiu que tingués una transcendència espe-cial.

Va accedir a la presidència el 2003, per tant està en elseu segon i últim mandat. Què va moure’l a presentar-s’hi?Un grup de gent amb moltes ganes de renovar l’Ateneu vaformar una candidatura i en Carles Bonet em va demanarque la presidís. No m’ho vaig pensar gaire; no sabia l’en-vergadura que podria tenir, però vaig pensar que ho re-

soldríem d’una manera o altra. La primera Junta va teniralguns problemes interns, teníem discrepàncies, però vamtirar endavant una nova manera d’entendre l’Ateneu, derestaurar-lo, de posar-lo al dia i de revifar-ne les activitats.

Quin Ateneu van trobar i quin Ateneu deixaran el 2011,vuit anys després?Vam trobar un Ateneu amb una manca absoluta de recur-sos, amb unes obres pendents de pagament, amb desà-nim… En aquella època, ni les institucions oficials ni lesparticipacions privades no eren gaire importants, i es po-dien fer molt poques activitats. Sempre hi ha hagut ate-neistes que han tirat endavant la seva feina malgrat les di-ficultats, resolent-les. Grups de socis van continuaremprenent accions meritòries i mantenint el fil de la potèn-cia cultural de la institució. Però l’Ateneu no es podia man-tenir només amb les quotes dels socis i vam trobar nouscamins de finançament. Ara hem triplicat el pressupost de

2003, però també tenim problemes econòmics per man-tenir una oferta d’activitats també multiplicada per tres. Sitens més pressupost, fas més activitats, que costen mésdiners… És un peix que es mossega la cua.

Entre altres responsabilitats, ha estat regidor de Cul-tura i delegat d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barce-lona, i president de la Fundació Miró. Com ha aplicataquest bagatge a l’Ateneu?L’experiència en activitats públiques sempre és positiva iaplicable: des de les coneixences en llocs decisius fins asaber com establir formes d’administració eficaç.

Grans noms de la cultura catalana han estat presidentsde l’Ateneu, com ara Domènech i Montaner, que ho vaser diverses vegades. Què aporta la sensibilitat d’unarquitecte a una entitat com aquesta?

«Domènech i Montaner tenia l’obsessió arquitectònica detrobar un estatge físic suficientment representatiu per a

l’Ateneu»



Per deformació professional, com a arquitecte es té unmajor interès per l’àmbit físic que t’envolta, i jo he actuaten el camp de la restauració de l’edifici, com a monumenthistòric que és. Domènech i Montaner tenia la mateixa pre-ocupació per l’edifici, fins a l’extrem que va ser una de lespersones fonamentals en la decisió de comprar-lo el 1906per fer-ne la seu. Aquesta operació la van impulsar un grupde joves ateneistes progressistes, amb la figura central del’arquitecte. Va ser un moment crucial en la història de lainstitució, que va deixar d’estar de lloguer a la part baixade la Rambla. Domènech i Montaner tenia l’obsessió ar-quitectònica de trobar un estatge físic suficientment re-presentatiu per a l’Ateneu.

La reforma de la biblioteca és potser el projecte insíg-nia del seu mandat. Aquesta biblioteca és de les més rellevants de Catalunya i,sobretot, la més antiga. En un determinat moment, era l’ú-nica biblioteca privada no eclesiàstica del país. Té un fonsintrobable en altres biblioteques, és un tresor de l’Ateneuque té l’obligació de conservar i de mantenir. Però també

hi ha una altra raó: el continent. Aquest edifici és del segleXVIII, la residència del baró de Savassona. Per tant, l’Ateneuté una biblioteca de contingut molt important en una ins-tal·lació física molt significativa: un edifici amb elements detres moments culminants de l’arquitectura catalana.

Quan l’Ateneu va comprar aquest palau, es va plantejarfer una reforma interior considerable per transformar-nel’ús domèstic en la seu d’una institució pública. Això ho vaencarregar a l’arquitecte Josep Font i Gumà, un eclècticpremodernista que tenia treballant al seu gabinet JosepM. Jujol, aleshores estudiant, que va intervenir en partsmolt importants d’aquesta reforma, com ara la reconver-sió de la planta principal en biblioteca. Així doncs, aquestés un edifici neoclàssic, amb elements barrocs i romàntics,que té una planta intervinguda, «grapejada» en el bon sen-tit de la paraula, per un dels arquitectes més emblemàticsdel Modernisme, que va fer aquí la seva primera obra. Aixòel converteix en un edifici molt singular.

Quan vam arribar a la presidència, vam trobar que s’ha-vien fet unes obres de consolidació i de millora dels es-pais moderns. En canvi, els espais antics no s’havien mo-dificat ni mantingut degudament. Per a nosaltres, una feinaprioritària era la restauració de la biblioteca.

Ben aviat l’Ateneu celebrarà 150 anys d’història. Quèha significat aquesta institució per a la Catalunya delsegle XX? Què tenen previst per commemorar aquestaniversari?L’Ateneu ha estat un dels centres més eficaços i repre-sentatius de la societat civil: per la seva tasca d’autofor-mació, creant àmbits que servissin per mantenir el caliucultural ciutadà i nacional, i per la seva capacitat de crearopinió i intervenir en la vida pública. L’Ateneu és trans-versal, no està vinculat a una professió, ni a un partit po-lític, ni a uns interessos comercials, ni a una classe social.

Estem preparant un programa d’activitats que seguramentcontindrà un seguit de conferències sobre l’època i cul-minarà amb una publicació. També volem donar una últimaempenta a la restauració, centrant-nos en la façana i al-gunes sales de conferències. Encara no tenim concretat

«L’Ateneu és transversal, no està vinculat a unaprofessió, ni a un partit polític, ni a uns interessos

comercials, ni a una classe social»

Bohigas serà el president del 150è aniversari de l’Ateneu



el programa, perquè hem de saber de quins diners dispo-sem, com finançar-lo.

Quin paper pot tenir l’Ateneu a la Catalunya del segleXXI?Crec que ha de continuar fent el que fa. A vegades resultadifícil saber quin és el futur dels ateneus, perquè són unesinstitucions que provenen d’unes situacions socials ante-riors a la modernitat, molt il·lustrades i que poden sem-blar, en certes èpoques, molt extemporànies. El que estàfent l’Ateneu és indicar els desigs i la voluntat de la so-cietat civil i participar en la promoció oficial de la culturageneral del país.

També havia acomplert una funció de suplència insti-tucional abans de la democràcia…Sí, per exemple la biblioteca acomplia una funció molt méstranscendental que no pas ara que n’hi ha tantes. Molts estudiants hi venien buscant un espai d’estudi o pels docu-ments. Això ha canviat. S’ha d’anar adaptant l’oferta de l’A-teneu a les noves necessitats. Aquesta és la tasca de la juntadirectiva: trobar aquells camins en què l’Ateneu encara potser útil. L’oferta de les institucions públiques és cada vegadamés rica, però encara hi ha buits territorials, conceptuals otemàtics.

Una de les propostes més populars de l’Ateneu és l’es-cola d’escriptura. Va ser una idea anterior a la meva entrada a la presidèn-cia, molt bona i amb docents molt interessants. Aquestaescola per aprendre les diferents tècniques literàries i del’assaig patia insuficiències considerables, no tenia la re-llevància que li hem donat amb la nova estructura de di-rectors i de professorat. És una de les escoles més po-tents d’escriptura d’Europa i amb reconeixement exterior.Té més de 1.000 inscrits anuals i, quan puguem, volemdonar-li un nou impuls i complementar-la amb altres dis-ciplines, com, per exemple, l’oralitat. Són ensenyamentsque no existeixen en el món universitari, però que en sóncomplements importants. Algunes empreses inscriuen elsseus directius a l’escola d’escriptura per millorar la co-municació interna. Hi ha facultats que han organitzat cur-sos d’escriptura, com ara la Facultat d’Arquitectura, que

va dur a terme un curs en col·laboració amb l’Ateneu. Ésuna eina per pal·liar un problema d’Espanya, en general, ide Catalunya, en particular: la gent acaba els estudissense saber expressar-se amb correcció ni amb voluntatliterària.

Quina relació té l’Ateneu amb les institucions públi-ques i, en concret, amb la Diputació de Barcelona?Tenim una relació molt bona i eficaç que desitgem man-tenir amb tota la seva intensitat. La Diputació ens ha aju-dat moltíssim en l’estructura interna de la biblioteca. Per-què no tan sols n’hem fet la restauració física, sinó quetambé hem millorat la catalogació, l’accés, l’organitzaciófuncional… Hem tingut suport metodològic de la Diputa-ció i un ajut econòmic amb xifres molt importants per a larestauració en què han col·laborat també, en proporcionsdiverses, l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Ca-talunya i el Ministeri de Cultura. ■ Enric Monné i Camps

Al jardí romàntic, un dels espais emblemàtics del Palau Savassona



CIUTADANIA Pacte d’alcaldes i alcaldesses: lluitar contra el canvi climàtic des del món local

Foto

: Eur

opea

n C

omm

unity

, 200

9



Les ciutats i els pobles són els responsables directeso indirectes de més de la meitat de les emissions delsgasos d’efecte d’hivernacle (GEH) derivats de la uti-lització d’energia relacionada amb l’activitat humana.Davant d’això, són molts els municipis que treballenper mitigar el canvi climàtic. El Pacte d’alcaldes i al-caldesses, una iniciativa que fomenta les energies re-novables, és una bona oportunitat per avançar en lasostenibilitat del consum energètic a escala local.Una ocasió, però, que també requereix la implicacióde la ciutadania.

La iniciativa del «Covenant of Majors» (Pacte d’alcaldes ialcaldesses) per l’energia pren forma durant una trobadaentre el diputat de Medi Ambient de la Diputació de Barce-lona, Joan Antoni Baron, i el comissari europeu d’Energia,Andris Piebalgs, a la «Sustainable Energy Week» (Setmanade l’Energia Sostenible) del febrer de 2008, organitzada perla Direcció General d’Energia i Transport de la Unió Euro-pea a Brussel·les. És en aquell moment quan el comissariafirma que: «la fita de reduir un 20% les emissions d’e-fecte d’hivernacle a través de plans d’energia renovablenomés és possible a través de l’acció local». I és a par-tir d’aquí quan la Diputació de Barcelona, a través de l’À-rea de Medi Ambient, es compromet a liderar aquesta ini-ciativa d’estalvi energètic i foment de les energiesrenovables per al 2020 i ajudar els ajuntaments a adherir-se al Pacte. En concret, el Pacte d’alcaldes i alcaldessespretén assolir l’objectiu de l’anomenat triple 20. És a dir, re-duir un 20% les emissions de gasos amb efecte d’hiverna-cle (GEH) mitjançant una millora del 20% en l’eficiènciaenergètica i un increment del 20% en l’ús d’energies reno-vables.

Per tal de visualitzar aquest compromís, el novembre del’any passat, el president de la Diputació, Antoni Fogué, i elconseller principal de la Direcció General d’Energia i Trans-

ports de la Comissió Europea, Alfonso González, van sig-nar un acord a Barcelona a través del qual la Diputació erareconeguda com la primera estructura de suport al Pacte icom a protagonista principal en el marc de la província. Enaquest context, es posava en marxa un programa de su-port als ajuntaments regulat en un model de conveni, on esrecull que els municipis que s’adhereixin al Pacte han deredactar, en el termini màxim d’un any, un Pla d’acció d’e-nergia sostenible (PAES).

El Pacte pren més força el febrer d’enguany, quan una de-legació de 24 municipis barcelonins, encapçalada pel di-putat de Medi Ambient, Joan Antoni Baron, signen al Par-lament Europeu el compromís juntament amb 300 municipiseuropeus més. «És la primera vegada que la ComissióEuropea confia en els ajuntaments en un tema tan im-portant com és el compromís polític per lluitar contra elcanvi climàtic», afirma Joan Antoni Baron.

Fins ara, ja s’hi han adherit prop de 500 municipis de paï-sos de la Unió Europea, dels quals 82 són de la provínciade Barcelona. Això vol dir que 1 de cada 4 municipis bar-celonins ha signat a dia d’avui el Pacte d’alcaldes i alcal-desses, xifra que, en població, representa el 79,4% delshabitants de la província, concretament 4.300.528 habi-tants. Entre els municipis signants hi ha des de les ciutatsde Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Saba-dell, Terrassa, Manresa o Granollers, fins a municipis pe-tits com ara Aguilar de Segarra, Orís o Alpens.

Segons el tercer tinent d’alcalde i regidor de Medi Ambientde Granollers, Albert Camps, «el paper de la Diputació depromoure aquesta iniciativa i d’ajudar a resoldre totesles dificultats de gestió que comporta és clau, ja queper a un ajuntament haver d’establir una relació directaamb Europa sempre és més complicat». En aquesta ma-teixa línia s’expressa el comissari europeu d’Energia, An-dris Piebalgs, el qual destaca el «model Diputació de Bar-celona com un exemple a seguir per l’eficiència il’estalvi d’energia i pel seu treball en xarxa».

Fins ara, la Diputació de Barcelona ha destinat 1,5 milionsd’euros entre 2008-2009 per a la contractació de la redac-

Fins ara, ja s’hi han adherit prop de 500

municipis de països de la Unió Europea, dels

quals 82 són de la província de Barcelona


ció de PAES dels municipis signants del Pacte d’alcaldes ialcaldesses. D’altra banda, la corporació està dissenyantuna metodologia pròpia per poder donar suport tècnic alsajuntaments per complir els compromisos derivats de la sig-natura del Pacte (disseny d’inventari d’emissions, llista d’ac-cions del PAES, del seguiment bianual…)

Pel que fa a les línies d’actuació per aconseguir aquestsobjectius, Baron explica que el Pacte és obert i que quanun municipi s’hi adhereix es compromet a redactar en el ter-mini d’un any un PAES, fent un inventari d’emissions de

GEH i identificant aquells punts en què es pot millorar. Bà-sicament, diu el diputat: «les dues línies principals d’ac-tuació seran el lloguer de sostre i sòl públics perquè em-preses privades hi instal·lin energia solar fotovoltaica, ipromoure l’estalvi d’energia en qüestions com ara l’en-llumenat públic».

Aguilar de Segarra ja té pràcticament enllestit el seu Pla.Aquest municipi del Bages, de només 250 habitants, ha ins-tal·lat un camp solar amb 47 plaques fotovoltaiques giratò-ries que poden produir 606 kW (energia que el municipi ven


● Superar els objectius establerts per la Unió Europea peral 2020.

● Preparar un inventari d’emissions.

● Lliurar el Pla d’acció d’energia sostenible (PAES).

● Adaptar les estructures per posar en marxa les mesuresnecessàries.

● Mobilitzar la societat civil perquè participi en el desenvolupament del Pla d’acció.

● Lliurar un informe d’implementació.

● Compartir la nostra experiència i model amb altres unitats territorials.

● Organitzar jornades dedicades a l’energia o al Pacte entre ciutats.

● Assistir i fer aportacions a la Conferència d’Alcaldes per una Europa amb Energies Sostenibles.

● Difondre el missatge del Pacte.

Compromisos del pacte

Joan Antoni Baron: «Si no aconseguim la

complicitat dels ciutadans no podrem fer res»



a la companyia FECSA). El seu alcalde, Valentí Riera, explicaque «en aquests moments, el poble podria ser autosu-ficient en el consum d’energia». I afegeix que «el Pla enspermetrà corregir algunes petites coses com ara ins-tal·lar bombetes de baix consum o bé calderes de bio-massa».

Projecte del Banc Europeu d’Inversions L’objectiu, però, segons Baron, «és que totes aquestesactuacions tinguin un cost zero per als ajuntaments, ique no comportin cap mena d’endeutament, motiu pelqual s’estan estudiant els mecanismes de finançamentamb el Banc Europeu d’Inversions (BEI)».

En aquest sentit, la Diputació de Barcelona ja ha elaborat uninforme a petició del BEI en el qual s’estima que, només ambaquestes dues accions (energia solar fotovoltaica i millora enl’enllumenat públic), el potencial de reducció al territori seriade 500.000 tones anuals de CO2, amb una inversió ne-cessària de prop de 3.000 milions d’euros (amb una taxa deretorn per a la inversió de deu o dotze anys) per implantarenergies renovables als municipis. Aquest projecte del BEI ide la Diputació de Barcelona preveu destinar 500 milionsd’euros en crèdits als municipis entre el 2009 i el 2011. Amés, segons el comissari europeu d’Energia, Andris Piebalgs,«l’estalvi d’energia pot servir als ajuntaments per eixugarel crèdit».

I encara hi ha un altre element que cal tenir en compte: in-vertir en energies renovables vol dir crear llocs de treball. Elscàlculs de la Comissió Europea apunten que en dos anyses podrien crear uns set mil llocs de treball per instal·lar pla-ques solars i canviar l’enllumenat públic.

Però, per Joan Antoni Baron, el Pacte «pretén anar mésenllà dels objectius fixats pels caps d’estat europeus iamb la plena implicació dels governs locals». Per aixòserà imprescindible mobilitzar la societat civil, ja que «si noaconseguim la complicitat dels ciutadans no podrem ferres». El diputat de Medi Ambient recorda que aquesta mo-bilització ciutadana «ja s’ha aconseguit amb temes comara l’aigua o els residus, i que ara cal fer-ho amb l’e-nergia». ■ Glòria Santamaria

Com a moviment, el Pacte d’alcaldes i alcaldesses ha es-tat ben rebut a Europa i a la resta del món. Des que es vainiciar el 2008, cada vegada més ciutats s’hi han com-promès i s’hi han adherit per aconseguir un futur més sos-tenible. Fins ara, han signat prop de 500 ciutats i pobles, ila xifra augmenta cada dia. Les administracions públiquesregionals ofereixen orientació i influència política, a bandade suport econòmic i tècnic, a les ciutats signatàries queho necessitin. Actualment hi ha sis estructures de suport,quatre de les quals (la província de Barcelona, la de Huelva,la de Jaén i el País Basc) es troben a Espanya. Les admi-nistracions que actuen com a estructures de suport oferei-xen orientació estratègica i suport econòmic i tècnic alsmunicipis que tinguin la voluntat política de signar el Pacteperò que no disposen de la capacitat i/o dels recursos su-ficients per complir-ne les condicions. Aquestes estructu-res de suport poden ser organismes públics regionals i na-cionals, comtats, províncies, aglomeracions, zones NUTSIII, ciutats mentores, etc.

Les estructures de suport treballen per aconseguir una sè-rie d’objectius clau, com ara promoure el Pacte entre elsmunicipis de la seva zona i oferir suport i coordinació alsque vulguin ser-ne signataris. Aquestes entitats també hande facilitar la implementació de plans d’acció per a l’ener-gia sostenible i han d’organitzar dies locals de l’energia peraugmentar-ne la conscienciació entre els ciutadans. Ac-tualment, la Comissió Europea i el Banc Europeu d’Inver-sions discuteixen la introducció i les oportunitats de fi-nançament de les ciutats i les estructures de suportparticipants. Les últimes estructures de suport que s’hanadherit al Pacte són la Unió d’Autoritats Locals Búlgaresdel Mar Negre, després d’unir-se a l’Agència Energètica Lo-cal de la regió del Mar Negre, i la província de Jaén. ■

• Punt de vista

El suport al pacte des d’Europa

Andris PiebalgsComissari europeu d’Energia



Noves eines per a vells reptes: les TIC i els processos polítics

INNOVACIÓLOCAL

Foto

: Eva

Gui

llam

et

És una pràctica força comuna la de descriure la implementacióde les noves tecnologies (TIC) en l’àmbit de l’Administració pú-blica seguint diferents models d’etapes o fases. La caracterís-tica central d’aquests models és que sovint es fonamenten enuna aproximació merament tecnològica, de manera que els res-ponsables polítics de les administracions públiques difícilmentpoden assumir-ne clarament les implicacions. En aquest sentit,sembla més útil apropar-se al disseny de les estratègies d’im-plementació de les TIC a partir de les activitats i els condicio-naments organitzatius.



Des d’aquesta òptica, hi ha un consens generalitzat enquè l’etapa inicial és la caracteritzada per la informació, onl’objectiu central és posar a disposició de la ciutadaniavolums ingents d’informació en línia per a la seva consultai difusió. La pràctica habitual s’ha centrat en la pujada ala xarxa de totes les informacions relacionades amb laprestació dels serveis de les administracions públiques,sovint sense una tasca de filtratge de la informació ambl’aplicació de criteris per a la segmentació d’aquests con-tinguts. En aquests casos, el resultat ha estat, sovint, lageneració d’un efecte de desinformació en la ciutadania,unida a mancances en la usabilitat d’algunes webs méscentrades en el disseny que no pas en una bona accessi-bilitat dels usuaris.

Tot i que aquesta primera etapa sovint s’entén com a as-solida amb massa lleugeresa, el següent pas hauria d’és-ser l’automatització dels procediments i serveis existents.És a dir, la millora de l’efectivitat dels procediments deprestació de serveis a la ciutadania mitjançant la intro-ducció de solucions i aplicacions informàtiques per a l’as-sistència a la ciutadania. Els exemples dels call-centers odels sistemes d’assistència en línia a través del xat o delsserveis de telefonia per Internet (VoIP), d’una banda, aixícom l’obertura de processos de tramitació en línia (e-tra-mitació), de l’altra, són exemples de pràctiques generalit-zades.1

Aquest escenari, que esdevé ja un salt qualitatiu signifi-catiu en l’àmbit de l’activitat politicoadministrativa i deprestació de serveis, ens hauria de dur a un nou repte.Aquest no és altre que la necessitat d’escometre una tascade reenginyeria, de remodelació els procediments politi-coadministratius mitjançant la integració de diferents de-partaments de l’Administració i, molt especialment, la re-definició dels processos des d’una doble òptica: delciutadà i de l’ús eficient de les TIC. No obstant això, lafase clau en aquest procés és la que fa referència a la in-novació, o dit amb altres paraules, respondre als vells rep-

tes portant a termes noves actuacions tot analitzant la in-formació disponible mitjançant els nous canals tecnolò-gics per, així, crear coneixement. Si bé no disposem de larecepta concreta d’aquesta innovació, som de l’opinió quepodria passar per una plataforma multicanal d’interaccióentre la ciutadania i l’Administració on alguns dels ele-ments que s’hi combinessin fossin la millora dels proces-sos de mineria de dades, l’estructuració de les webs se-guint criteris semàntics, així com de lectura fàcil i, en tercerlloc, la interconnexió de les bases de dades relatives acada ciutadà per tal de configurar una carpeta del ciutadàindividualitzada.

I és aquí on, precisament, enfrontem un obstacle de difí-cil solució. Ens sembla obvi que aquestes fases impliquenla plena assumpció que la introducció de les TIC a l’Ad-ministració pública ha d’anar més enllà d’un simple pro-cés de maquillatge tecnològic. És a dir, de manera massageneralitzada la introducció de les TIC als processos po-lítics acaba esdevenint quelcom similar a una moda pas-satgera, sense voluntat real de permanència.

Bona part d’aquesta situació està condicionada pel fetque el context politicoinstitucional en què opera l’Admi-nistració pública de l’actual societat del coneixement ésel mateix, pràcticament, que l’estructura tradicional prò-pia de la societat industrial. Les estructures formals de lapolítica no s’han emmotllat encara al nou entorn tecnolò-gic, i és precisament aquesta raó la que explica un delsprincipals motius que l’activitat política presenti dificultatsper gestionar i representar adequadament les demandesde la ciutadania. Les tensions apareixen en el moment enquè la política, a diferència de la resta de sectors de l’ac-tivitat social, no evoluciona al mateix ritme en la transfor-mació de les estructures. Si bé avui en dia és cada copmés habitual l’ús de les TIC en els àmbits de la cultura, ellleure, les finances, l’educació, les relacions interperso-nals, la informació, etc., les pràctiques polítiques encaraestan ancorades en el principi ex situ de la representació

Les estructures formals de la política no s’han

emmotllat encara al nou entorn tecnològic

1. L’ús de solucions com ara les proveïdes per Skype (o també els serveis de missatgeria en línia més comuns com, per exemple, el Messenger de Hotmail o de Yahoo) apareix com una

possibilitat de nous canals de comunicació entre administració i ciutadania potencialment atractius. Un dels principals avantatges radica en el seu caràcter de gratuïtat, més enllà de la

connexió a la xarxa per a la seva utilització. Els exemples del seu ús per part del sector privat són nombrosos i amb un elevat grau d’eficiència i eficàcia en la relació amb els clients.



política, fonamentada en la passivitat i reactivitat de la par-ticipació. Per contra, el nou entorn polític que s’albira apartir de les TIC es caracteritza per una participació in situ,construïda amb els maons de la proactivitat i la interacció,generant efectes directes i immediats sobre la realitat.

És pertinent, doncs, destacar que la innovació tecnolò-gica no es pot plantejar com un factor intrínsecament po-sitiu, sinó com un factor que només aportarà un valor afe-git si s’utilitza de manera funcional en un contextinnovador. En altres paraules, el procés d’introducció deles TIC ha de partir del fet que aquestes són eines per as-solir determinades fites, i no pas les fites en si mateixes.

Així es configuren tres grans problemàtiques de les qualsencara no tenim, com a societat, respostes satisfactòries.

D’una banda, la tensió entre la societat de la informació ila «vella» estructura social, atès que un nou model de so-cietat com el que configuren les TIC requereix un nou mo-del d’organització politicoinstitucional. És a dir, la utilitza-ció de l’entramat politicoorganitzatiu tradicionalfonamentat gairebé en exclusiva sobre la base de la rela-ció de representació política entra en tensió davant la ca-pacitat —cada cop més creixent— de la ciutadania d’es-devenir els principals actors de l’arena pública.

En aquest sentit, l’explotació de les potencialitats de lestecnologies de l’anomenada web 2.0 (wikis, twitter, blocs,facebook, etc.) aconsegueix condicionar l’agenda políticaessencialment gràcies a la seva immediatesa i a la inte-racció social en la qual es fonamenten. Els efectes d’a-questes accions, pensades i executades a la xarxa, no no-més s’han d’avaluar segons el seu èxit o fracàs sinó queho han d’ésser en tant que accions efectivament innova-dores o bé simples adaptacions de velles pràctiques sensecap valor afegit.

En segon lloc, i íntimament relacionat, tenim els reptes de-rivats de la constatació de l’existència de dos àmbits pràc-ticament desconnectats l’un de l’altre: les TIC i l’exercicide l’activitat política més enllà de les campanyes electo-rals. Finalment, en tercer lloc, els clams per ultrapassar elmodel de la democràcia representativa i accedir, així, apràctiques de democràcia participativa a partir de l’ús in-tensiu i extensiu de les TIC. En el fons, la situació en la qualens trobem adquireix característiques certament parado-xals, atès que en essència estem tractant de superar elsvells reptes encara vigents de la governança dipositant to-tes les nostres esperances en l’ús de noves eines tec-nològiques.

Relació/acció política Relació/acció política TICs

EstructuraRepresentativa,

ex situ

Individual i col·lectiva,

in situ

CaracterístiquesPassiva,

reactiva

Proactiva,

interactiva

Impacte IndirecteDirecte,

immediat

Model Democràcia 1.0 Democràcia 2.0

Font: Adaptació de Viklas Nath (2000): Digital Governance

(http://www.digitalgovernance.org).

Foto

: Òsc

ar F

erre

r/A

go2



En aquest escenari, les dificultats a les quals totes les so-cietats s’han d’enfrontar per a una implementació amb èxitde les TIC en els processos polítics apareixen amb força.El centre de les preocupacions l’ocupa, de manera obvia,la possibilitat (o evidència, malauradament) de l’exclusiósocial, que plana sobre qualsevol de les estratègies d’im-plementació de les TIC.

En tot cas, els grans objectius d’aquesta nova estratègiaes vehiculen en tres grans àmbits: a) la millora de la go-vernança, obrint nous canals a la participació de la ciuta-dania en el disseny de polítiques públiques; b) la millorade la qualitat en la prestació de serveis públics, i c) la fa-cilitació de l’accés, la interacció, la transacció i la presta-ció de serveis de l’Administració pública a través de mit-jans telemàtics.

Així, doncs, què cal tenir en compte? D’una banda, apa-reix com un imperatiu el fet que aquest procés d’intro-

ducció de les TIC no esdevingui excloent per a una partsignificativa de la població, sinó que tingui com a princi-pal objectiu la inclusió, la integració de tota la ciutadania.Per assolir aquesta inclusió de la ciutadania, les TIC s’hand’entendre com a mecanismes complementaris, com anous canals per a la participació de la ciutadania, la ges-tió dels assumptes públics i l’optimització dels recursos deles administracions públiques.

En aquest sentit, cada cop són més les veus que apuntenque cal anar més enllà de l’ús d’Internet com a principal ca-nal entre les administracions públiques i la ciutadania (Go-vernment to Citizen - G2C). Es proposa, doncs, el desen-volupament d’una estratègia multiplataforma per a laprovisió d’aquests e-serveis, així com el recurs a la solu-ció tecnològica amb major penetració actualment: el telè-fon mòbil. Els avantatges d’aquesta m-democràcia tenena veure amb l’estat de les infraestructures, en tant que lesxarxes ja estan desplegades en el territori i afavoreixen unapenetració social propera al 90% d’usuaris únics; la sevausabilitat, en tant que la telefonia mòbil presenta una ma-jor familiaritat en el seu ús gràcies a l’alta similitud funcio-nal amb el telèfon tradicional, i el baix llindar d’inhibicióque suposa l’esmentada usabilitat per als nous usuaris.

Les experiències d’utilització intensiva d’aquest canal,com en el cas de la campanya electoral nord-americana,ens mostren, però, que el seu potencial va acompanyattambé de potencials efectes negatius, especialment si ate-nem les altes expectatives que genera aquesta interaccióentre responsables polítics i ciutadans.

D’altra banda, és també cabdal que les administracionspúbliques aprofitin les potencialitats de les TIC per a la

De

bil

ita

ts

Necessitat d’adquisició de

competències específiques

(alfabetització digital) +

Desplegament tecnològic

(inversió en infraestructures) Am

en

ac

es

Fractura digital/Exclusió

social

(col·lectius especialment

sensibles: gent gran i po-

blació immigrant)

Fo

rta

les

es Col·lectius socials poten-

cialment favorables (alta

familiaritat per a la pobla-

ció juvenil) Op

ort

un

ita

ts Millora de la governança +

Modernització de l’Admi-

nistració

Foto

: Arx

iu



seva postergada modernització i, a fi de comptes, per enge-gar les actuacions de reenginyeria dels seus processos ad-ministratius. La necessitat de repensar els processos dinsi fora de l’organització administrativa, així com d’incor-porar definitivament la perspectiva del ciutadà-client enel procés són elements que determinaran l’èxit o el fracàsdel procés.

Lògicament cal ser conscients que l’Administració públicaés qui té la capacitat —i l’ha d’exercir— de posar les TICa l’abast de la ciutadania, però també cal ser-ho que elsalt qualitatiu que suposen les tecnologies de la web 2.0permet que els ciutadans visquin aliens a l’Administració.L’abdicació d’aquest lideratge per part dels responsablespúblics pot donar més empenta a uns col·lectius que, atèsel caràcter líquid de les nostres societats, cada cop dei-xaran més i més de banda la col·laboració necessària enla gestió de la cosa pública.

És per aquest motiu que cal seguir incidint i explorant lespossibilitats que presenten les múltiples solucions tec-nològiques a la nostra disposició per potenciar els pro-cessos de millora de l’Administració pública, seguint cri-teris d’eficàcia, eficiència, transparència, proximitat iparticipació.

Tot aquest procés, però, haurà de tenir com a màxima pera la seva correcta implementació la garantia, entre d’altres,de l’accessibilitat de tots els ciutadans i la seva capacita-ció funcional, l’accés a la informació, la promoció de l’e-participació en el disseny, la implementació i l’avaluació deles polítiques públiques, així com molt especialment unnou disseny de la gestió interna de les administracionspúbliques o, si es prefereix, la seva modernització. ■ Jo-sep M. Reniu (Universitat de Barcelona)

El repte és concret: atendre les expectatives dels noususuaris que aspiren a establir les relacions amb l’Adminis-tració de manera més breu, més ràpida i per diversos ca-nals, sense oblidar la capacitació i dotació d’infraestructu-res de baix cost per als més desfavorits. Comencen aproliferar plataformes de tramitació que cal dotar de segu-retat, facilitat d’ús i senzillesa, encara lluny d’assolir la de-sitjada interoperabilitat, un requisit necessari per donar ser-veis integrals a la ciutadania sense peregrinació per multitudde portals. En aquest sentit, les arquitectures orientades aserveis són una oportunitat. La reenginyeria haurà de ser deveritat, que simplifiqui i incorpori la part del procés a mansde la ciutadania, i defineixi expedients electrònics sencersrecolzats en la gestió dels documents electrònics, la sevacustòdia, accés i garanties d’ús futur.

Els múltiples canals de relació hauran de ser fiables, ràpidsi de baix cost; universals, perquè la diversitat de llengües,cultures, costums i habilitats cada vegada són més pre-sents. Fins i tot, si és necessari, se’ls haurà de donar pri-macia, per afavorir la transició al nou model relacional. Capa on s’ha d’orientar l’aprenentatge? Cap al coneixement delmedi virtual, les seves funcionalitats, beneficis, riscos, i des-prés adquirir l’autonomia per identificar les fonts d’infor-mació útils i que aporten valor. No cal saber-ho tot, sinó tro-bar-ho a la xarxa i distingir el contingut bo del dolent.L’aprenentatge també s’ha d’orientar cap a la capacitacióde la ciutadania, ara que les eines permeten produir con-tinguts a més de consumir-los; simplificar i facilitar l’accésper mitjans telemàtics, i reservar els esforços d’atenció per-sonalitzada per als assumptes més complexos. Cal deter-minació, imaginació, innovació i confiança. Les solucions noes poden segrestar per l’estadi actual de transició de co-neixement i tecnologia: els usuaris del futur ja són aquí. ■

• Punt de vista

Avançar amb confiança

Mario Alguacil SanzDirector de Tecnologies i Gestió del ConeixementAjuntament de Sant Feliu de Llobregat



PER SABER-NE MÉS

e-Governance. Manage or governing?

LESLIE, Budd; HARRIS, Lisa [ed.] (2008). Londres: Taylor & Francis

A partir de les definicions que estableix la UNESCO sobre elsàmbits d’aplicació de les TIC als processos polítics (e-admi-nistració, e-serveis i e-democràcia), el llibre col·lectiu editatper Leslie i Harris passa revista als reptes polítics i adminis-tratius vinculats a la implementació de les TIC. A partir del’anàlisi comparada d’experiències internacionals (amb la in-clusió d’exemples en economies emergents i països de l’Eu-ropa de l’Est), aporten elements per a la comprensió i l’arti-culació del paper de l’e-governança en un context emergentde governança global, on les fronteres del sector públic s’ex-pandeixen, d’una banda, mentre que de l’altra es veuen pe-netrades per organitzacions i agències no governamentalson les TIC són l’eina bàsica de treball. El llibre pretén, així,comprendre millor el que elles anomenen la fallida de l’e-go-vernança en tant que —afirmen— ha esdevingut només lavirtualització o digitalització dels outcomes polítics en uncontext de manca d’innovació real i de mancança de valorsafegits que aquestes TIC prometien.

e-Participación. Las TIC al servicio de la innova-ción democrática

COLOMBO, C. (2007). UOCRealising Benefits from Government ICT Invest-ment – a fool’s errand?JENNER, S. (2009). Reading, Academic Publishing

Intelligent Cities and Globalisation of InnovationNetworksKOMNINOS, N. (2008). Londres: Taylor & Francis.

Multi-Stakeholder Governance and the InternetGovernance ForumMALCOLM, J. (2008). Wembley: Terminus Press.

Democracy and the Internet: Allies or Adversaries?SIMON, L. D.; CORRALES, J.; WOLFENSBERGER, D. R. (2003). Washington: Woodrow Wilson Centre Press.

Electronic Journal of E-government (EJEG) [en línia]<http://www.ejeg.com/scope.htm>

International Journal of E-Governance (IJEG) [enlínia]<http://www.inderscience.com/browse/index.php?journalCODE=ijeg>

Internet, Dret i Política (IDP) [en línia]<http://www.uoc.edu/idp>

Journal of E-Government (JEG) [en línia]

Podeu adquirir aquestes publicacions a la Llibreria de la Diputació <www.diba.cat/llibreria>



BONES PRÀCTIQUES

L’Escola de la Dona, un centre per al desenvolupamentpersonal i professional

Foto

graf

ies:

Esc

ola

de

la D

ona

Una escola amb 125 anys d’història és, segurament, uncentre amb tradició, amb bagatge, amb herència, però, al-hora, també pot ser una escola moderna, innovadora, ambprojecció. Així és com es defineix l’Escola de la Dona, im-pulsada per l’Àrea d’Igualtat i Ciutadania de la Diputacióde Barcelona: un centre que no oblida el passat per mirarel futur i que ofereix a la ciutadania ensenyaments per alseu desenvolupament personal i professional.



La Diputació Provincial de Barcelona va crear l’any 1881 elque es va anomenar Escuela Provincial de Corte, en un es-cenari on la industrialització havia portat les dones a les fà-briques i als tallers, en uns anys en què l’edat mínima labo-ral no estava regulada i l’escolarització era molt precària,especialment la de les nenes. En aquest marc, i per tal degarantir la formació integral de les dones i afavorir-ne el de-senvolupament personal, la seva participació activa com aciutadanes i la seva promoció professional, va néixer el queara coneixem com l’Escola de la Dona.

«Una escola que, en definitiva, va suposar per a multi-tud de noies i dones adultes l’oportunitat d’accedir aensenyaments professionals que els permetrien, així,l’accés al treball remunerat i a unes millors condicionsde vida», afirma la diputada d’Igualtat i Ciutadania de laDiputació de Barcelona, Imma Moraleda. Per al directorde l’Escola de la Dona, Toni Ribas, «els seus 125 anys d’història són la demostració d’una voluntat de quali-tat de servei que sempre ha donat resposta a les de-mandes socials de les dones. Una escola, a més, queal llarg del temps ha anat incorporant la perspectivade gènere en els seus ensenyaments valorant i reco-neixent el paper de les dones a la societat».

Una de les persones que més coneix la història d’aquestaEscola és Montserrat Betriu. N’és professora des del curs1969-1970 i encara, quaranta anys més tard, continua en ac-tiu. «Jo simplement el que he volgut és ensenyar i trans-metre coneixements. Jo sóc feliç quan entro a l’aula,tanco la porta i comencem a fer classe». Segons Montse-rrat Betriu, directora «accidental» —com ella diu— de l’Es-cola els anys 1981-1982, aquest centre «va ser molt im-portant en la dècada dels anys setanta ja que vacomençar a oferir formació professional a les dones, fetque significava que podien obtenir una titulació reglada».Aquest mes de novembre, la Montserrat marxarà de l’Escola,però com ella diu «vaig entrar amb plena llibertat i deixarél’Escola amb plena llibertat».

Ara, després d’importants canvis històrics i socials (no és finsals anys vuitanta que l’Escola es defineix com a mixta), l’Es-cola de la Dona continua desenvolupant «una tasca fona-

mental per a la integració i la cohesió social, així com pera la promoció de la participació activa de la ciutadania»,explica Imma Moraleda. Així, durant el curs passat, gairebé3.000 homes i dones d’edats, nacionalitats i realitats dife-rents van estudiar en aquesta Escola que segons el seu di-rector «mira cap al futur i respon a un model d’instituciópública, progressista, multidisciplinària i transversal».

Formació professionalActualment, l’Escola de la Dona estructura la seva àmpliaoferta acadèmica en ensenyaments d’igualtat; art; cuina i nu-trició; moda; tecnologia; llengües, comunicació i expressió;gestió i economia; cultura i humanitats, i ensenyaments tec-nològics. A més d’aquestes àrees de formació, a l’Escola espoden cursar «especialitats professionals», propostes for-matives que pretenen garantir una formació professional di-rigida a l’ocupació, a la formació professional continuada i al’especialització en temàtiques diverses. Així, hi ha especia-litat de dibuix i pintura, especialitat professional d’il·lustració,d’art tèxtil, de cuina, de disseny de moda, de patronatge, detall i costura, i de tècniques de planxa.

En aquest curs 2008-2009 es fan més de 180 cursos ambl’objectiu «d’oferir una formació per al desenvolupamentpersonal, la millora de la qualitat de vida, la creativitat il’autoestima personal i impartir uns ensenyaments de ri-gor i qualitat que enriqueixin la formació cultural i fo-mentin la reflexió», afirma el director de l’Escola. A més,continua la diputada Imma Moraleda, l’Escola vol «impulsarla formació política i social per reforçar la participació deles dones en tots els àmbits de la societat i, alhora, dis-senyar una formació per fer possible l’ocupació i l’auto-nomia de les dones en el mercat laboral». En aquest sen-tit, Moraleda apunta que «l’Escola aposta per generar nousensenyaments que aportin noves oportunitats i projec-tes professionals a les persones, i constituir, així, un re-ferent per a noves generacions».

I aquesta aposta ja està donant resultats, especialment pelque fa als ensenyaments de moda i d’il·lustració, amb la par-ticipació d’alumnes en diferents certàmens i l’atorgament depremis nacionals i internacionals. «Aquesta participaciós’emmarca en la voluntat de l’Escola de la Dona, i en con-

«L’Escola aposta per generar nous

ensenyaments que aportin noves oportunitats i

projectes professionals a les persones, i

constituir, així, un referent per a noves

generacions»



cret dels estudis de moda, de promoure la participaciódels seus alumnes en diferents congressos, certàmens iconcursos per tal de projectar els seus aprenentatges enel món professional», diu el director de l’Escola, Toni Ribas.

Una d’aquestes alumnes és Carme Álvarez, que dos copsper setmana es desplaça des de Cambrils (Tarragona) percursar estudis de moda en aquesta escola. La Carme i qua-tre alumnes més de l’Escola van ser seleccionades per ex-posar en el certamen internacional de noves tendències demoda Bred and Butter 2008, dins de la secció «GraduationTour», una iniciativa dirigida a totes les escoles de moda deBarcelona per tal de donar a conèixer nous projectes. Per laCarme, «gràcies a l’Escola de la Dona he pogut fer reali-tat els meus anhels i, alhora, conèixer com funciona elmón del disseny i de l’alta costura». A més, continuaaquesta alumna, «l’Escola, personalment, m’ha permèsconèixer molta gent amb els meus mateixos interessosen un ambient molt agradable i, professionalment, m’haobert la porta a nous contactes en el món de la moda».

Una altra demostració de la projecció d’aquesta Escola, si-tuada al carrer Sant Pere més Baix de Barcelona, és la sevaparticipació en el II Certamen Europeu de moda nupcial pera joves dissenyadors «Núvies del Sud», en què l’alumna demoda Angi Polanco va ser la guanyadora, i Carme Álvarez,una de les 20 finalistes al concurs internacional.

Una escola amb projecció internacionalCal destacar també la participació dels alumnes d’estudis demoda de l’Escola de la Dona en el programa «Fashion.net»,en el marc del programa «Leonardo» de la Unió Europea. Un

«L’Escola m’ha permès conèixer molta gent

amb els meus mateixos interessos (...), m’ha

obert la porta a nous contactes en el món de la

moda»

Escola de la Dona: situada a l’Espai Francesca Bonnemaison Sant Pere més Baix, 7, BarcelonaTel. 934 022 [email protected]

● Alumnes (homes i dones): 3.000

● Oferta acadèmica:Ensenyaments, vuit àmbits: art; cuina i nutrició; moda; participació política i social; llengües, comunicació i expressió; gestió i economia; cultura i humanitats, i ensenyaments tecnològics.

Especialitats professionals: dibuix i pintura; il·lustració, art tèxtil; cuina; moda; disseny de moda; patronatge; tall i costura; tècniques de planxa.

● Total d’assignatures: 183

Les dades de l’Escola



programa que té per objectiu dissenyar mòduls formatius, apartir de solucions innovadores i competitives en el sectordel tèxtil i la moda extretes de les bones pràctiques i els es-tudis duts a terme per les escoles i els països de la Unió Eu-ropea participants (Itàlia, Alemanya, Romania, França i Es-panya). D’aquesta manera, gràcies a aquesta participació enel projecte «Fashion.net», els alumnes de moda han pogut si-tuar els seus estudis davant del context de la Unió i, alhora,veure la tendència del tèxtil europeu davant del fenomen dela globalització.

Una altra de les àrees de formació que reben i han rebut mésreconeixement ha estat la d’il·lustració, anteriorment, dirigidaper la il·lustradora Maria Rius i, actualment, amb Ignasi

Blanch al capdavant. Així, l’any 2005, l’Escola de la Dona varebre el Premi Junceda d’Honor a la millor trajectòria en elmón de la il·lustració, un guardó que reconeix l’evolució delsensenyaments de l’Escola de la Dona, «no tan sols per la im-portant tasca realitzada, sinó també perquè va ser la pri-mera escola d’il·lustració professional a Catalunya du-rant els anys vuitanta», explica Toni Ribas.

En aquest sentit, la diputada d’Igualtat i Ciutadania de la Di-putació de Barcelona, Imma Moraleda, conclou que «la re-coneguda projecció professional de l’alumnat de l’Escolala situen com una institució que contribueix, en defini-tiva, a capacitar la ciutadania i promoure el canvi social».■ Susana Burgos

1881: La Diputació Provincial de Barcelona funda la EscuelaProvincial de Corte de manera provisional. La primera seu del’Escola és a la ronda de Sant Antoni, 49, baixos. 1882-1883: Primer curs acadèmic de l’Escola.1914: Canvi de nom per Escola de Tall de la Diputació Pro-vincial.1918: L’Escola es trasllada al carrer Ciutat, 7, i Josep Puig iCadafalch, president de la Mancomunitat, signa el decret decreació de l’Escola Professional per a la Dona.1922: A causa del gran èxit de públic, l’Escola es trasllada alcarrer Elisabets, 12, baixos.1928: L’Escola torna a canviar de domicili al carrer del Bisbe,65, 2a planta, a l’edifici de la Diputació acabat de restaurar iconegut com a Casa dels Canonges.1931: El president Macià ocupa part de la Casa dels Canon-ges i estableix veïnatge amb l’Escola.1936: A causa de la Guerra Civil espanyola, la Casa dels Ca-nonges es destina a caserna de la Guàrdia Civil i l’Escolacomparteix els locals del carrer Sant Pere més Baix amb l’Ins-titut de Cultura per a la Dona.1939: El 6 de maig, es torna a inaugurar l’Escuela Professio-nal para la Mujer, tot i que tothom en deia l’Escola.1940: S’inicia una nova sucursal de l’Escola i dels seus en-senyaments en uns locals del carrer Aldana, 1.

1966: Es recuperen els ensenyaments de català amb més deset-centes alumnes inscrites.1972: Introducció dels ensenyaments reglats a l’Escola, peròes mantenen els no reglats tradicionals.1976: Amb la democràcia, l’Escola recupera el nom en català:Escola Professional per a la Dona.1983: Se celebra el centenari de l’Escola. També en aquestsanys l’Escola es defineix com a escola mixta i passa a dir-seEscola Professional de la Dona. 1992: S’incorporen nous ensenyaments a la vegada que esdóna valor als ensenyaments tradicionals.1997: Nou canvi de seu, com a causa de la resolució delsacords de cessió dels espais de la Casa dels Canonges en-tre la Diputació i la Generalitat. La nova seu provisional del’Escola és a la plaça Pere Coromines al barri del Raval de Barcelona.2003: La Diputació inaugura l’Espai Francesca Bonnemaison,un projecte públic dedicat a la promoció de les polítiques d’i-gualtat. Ara, amb el nom d’Escola de la Dona, és adscrita a l’À-rea d’Igualtat i Ciutadania, per formar part d’aquest projecte iocupar part dels espais al carrer Sant Pere més Baix, 7, comun centre de formació personal i professional de qualitat.2008: L’Escola de la Dona commemora els seus 125 anysd’història. ■

125 anys d’Escola de la Dona



INDICADORS MUNICIPALS Espais escènics

L’Oficina de Difusió Artística i el Servei de Programació vanengegar l’any 2008 el Cercle de Comparació Intermunicipald’Espais Escènics. L’any 2008 hi van participar 12 municipisde la província de Barcelona, amb la finalitat de:● Mesurar, comparar i avaluar resultats, mitjançant uns

indicadors comuns consensuats.● Formar un grup de treball per intercanviar experiències. ● Impulsar la millora dels serveis a través de la comparació

entre municipis (benchmarking).El quadre resum següent mostra els indicadors consensuats

en l’àmbit d’Espais escènics, així com el valor mitjà dels mu-nicipis participants de l’exercici 2007. Els indicadors s’hanclassificat en quatre dimensions de meta i s’han agrupat se-gons els objectius genèrics dels Espais escènics. Per a mésinformació dels cercles de comparació intermunicipals, po-deu consultar la web següent: www.diba.cat/governlocal/cci.asp■ Àrea de Cultura - Oficina de Difusió Artística [email protected]■ Àrea d’Hisenda i Recursos Interns – Servei de Programació[email protected]



WEBS LLIBRES

El mercat de treball en l'esportCol·lecció: Documents de Treball; Sèrie: Esport, 130 x 21 cm; 74 pàgines

Aquest treball és fruit de l'estudi impulsat per la Di-putació i l'Institut Nacional d'Educació Física de Ca-talunya (INEFC) l'any 1998 i completat amb novesinvestigacions del mercat de treball dels llicenciats illicenciades en educació física. Dóna resposta a lespreguntes d'on treballen els llicenciats a l'INEFC,quines són les seves condicions de treball, quinsàmbits d'inserció professional els són més propicisi en quins tenen més obstacles per accedir-hi. El tre-ball vol servir d'orientació a les institucions relacio-nades amb la formació esportiva per adaptar elsplans d'estudi a les tendències del mercat laboral.

Aquesta obra s’emmarca dins les línies de desen-volpament del conveni de col·laboració entre la Di-putació i l’Obra Social de La Caixa, signat el 2005. Elpropòsit d’aquest primer volum, dedicat a la gestiód’hàbitats forestals, és oferir una visió global i mul-tisdisciplinària de la realitat actual dels alzinars alnostre país i donar exemples de bones pràctiques,útils per a tots els que tenen la resposabilitat de ges-tionar adequadament els sistemems naturals.

Web 2.0 i ajuntaments

El concepte web 2.0 no fa referència a una nova In-ternet ni a una evolució tecnològica dels seus com-ponents. 2.0 esdevé un nou enfocament, un nouús, que potencia tot el que ja existia, però que arase centra en la participació dels usuaris, que afe-geixen, canvien, comparteixen, esborren o asso-cien dades a la informació existent. Els llocs 2.0actuen més com a punts de trobada, o webs de-pendents d’usuaris, que com a webs tradicionals.

Pot una pàgina web d’un ajuntament estar basadai créixer sobre la base de les aportacions de la co-munitat? Des de la Diputació entenem que no. Elsprojectes de web municipal o institucional han devetllar per la responsabilitat, la veracitat, la publi-citat, la qualitat, la seguretat, la disponibilitat, l’ac-cessibilitat, la usabilitat, la neutralitat, la interope-rabilitat i l’actualització de la informació.

Alhora, entenem la vàlua i l’aportació a la qualitatdemocràtica que poden aportar les webs 2.0. Elsnostres projectes incorporen eines i instrumentsque permeten compartir la informació. Potenciemla difusió de la informació (RSS), enllacem ambprojectes de participació ciutadana (consen-sus.org, entitats.diba.cat) i facilitem la indexacióde la informació a xarxes socials i cercadors. Unbon exemple és: www.vilassardemar.cat

Els alzinarsManuals de gestió d’hàbitats21 x 21 cm; 182 pàgines

ESCAPA’T Ruta senderista pels 3 monts

Els 3 monts és l’itinerari senderista que uneix els parcs naturals del Montseny, Sant Llorençdel Munt i Montserrat a través d’una ruta senyalitzada, dividida en sis etapes. Al llarg de 106

km descobrirem en tranquil·la progressió les formes canviants de la natura: es mostrarà silen-ciosa i eterna al Montseny, abrupta i salvatge a Sant Llorenç del Munt i l’Obac, i màgica i ca-priciosa vora els relleus montserratins. El recorregut permet endinsar-se en racons descone-

guts per arribar a punts emblemàtics de la Catalunya prelitoral. Passejar pels 3 monts éspassejar per la natura, trobar racons amagats i endinsar-se en tot un món per descobrir.

www.els3monts.cat


La Diputació i els municipis: el viatge conjunt contra la ... · El pressupost del 2009...

Documents

Transcript of La Diputació i els municipis: el viatge conjunt contra la ... · El pressupost del 2009...