La dieta del futur. L'alimentació basada en la genètica i l'estil de vida

72
Treball de Recerca Judit Carro Alemany IES Montserrat

description

Autora: Judit Carro Alemany | Tutora: Neus Peris | Tema: Alimentació, Dieta, Genòmica

Transcript of La dieta del futur. L'alimentació basada en la genètica i l'estil de vida

Page 1: La dieta del futur. L'alimentació basada en la genètica i l'estil de vida

Treball de Recerca

Judit Carro Alemany

IES Montserrat

Page 2: La dieta del futur. L'alimentació basada en la genètica i l'estil de vida

NUTRICIÓ, GENÈTICA I SALUT

Institut Montserrat | 2

LA DIETA DEL FUTUR

L’ALIMENTACIÓ BASADA EN LA GENÈTICA I L’ESTIL DE VIDA

Treball de Recerca

Judit Carro Alemany

Neus Peris Ausina – Tutora

2n Batxillerat 2

Institut Montserrat

5 de novembre de 2014

Page 3: La dieta del futur. L'alimentació basada en la genètica i l'estil de vida

NUTRICIÓ, GENÈTICA I SALUT

Institut Montserrat | 3

“Life is a symbiotic and cooperative binding that

allows success to which they associate.”

Lynn Margulis

Page 4: La dieta del futur. L'alimentació basada en la genètica i l'estil de vida

NUTRICIÓ, GENÈTICA I SALUT

Institut Montserrat | 4

Voldria agraïr el suport i l ’ajuda que m’han proporcionat des

del PRBB, sobretot la doctora Montserrat Fitó, que

també m’ha facilitat estudis pràctics recents

en genòmica nutricional. També agraïr a familiars i amics

que m’hagin ajudat i, per acabar, agraïr el gran suport

de la meva tutora, Neus Peris, que m’ha guiat en

tot moment des del primer dia.

Page 5: La dieta del futur. L'alimentació basada en la genètica i l'estil de vida

NUTRICIÓ, GENÈTICA I SALUT

Institut Montserrat | 5

Índex

Introducció ....................................................................................................................... 7

Objectius.......................................................................................................................... 8

INTRODUCCIÓ A LA GENÒMICA NUTRICIONAL ................................................ 9

1.1 Genòmica nutricional ............................................................................................ 11

1.2 La nutrigenòmica ................................................................................................... 12

1.3 La nutrigenètica i els polimorfismes ................................................................... 16

INTRODUCCIÓ A LA CELIAQUIA........................................................................... 21

2.1 La malaltia celíaca................................................................................................. 22

2.2 Exemples de preparacions d’intestí sa i celíac ................................................. 23

2.3 Símptomes i signes ............................................................................................... 24

Formes clíniques de malaltia celíaca................................................................ 24

2.4 Diagnòstic de la malaltia ...................................................................................... 26

2.5 Factors associats a la malaltia ............................................................................ 27

Genòmica nutricional en la celiaquia ................................................................ 28

2.6 Tractament ............................................................................................................. 29

El gluten ................................................................................................................. 30

Abast a una dieta lliure de gluten ...................................................................... 30

2.7 Immunopatologia de la mucosa intestinal superior.......................................... 33

2.8 Afectació ................................................................................................................. 34

TREBALL DE CAMP .................................................................................................. 35

3.1 Entrevista a la doctora Montserrat Fitó .............................................................. 36

3.2 Estudis en nutrigenòmica ..................................................................................... 39

Conclusions................................................................................................................... 42

Bibliografia i webgrafia ................................................................................................ 43

Annex 1: Principis bàsics de nutrició i dietètica ...................................................... 45

Estudi: Coneixement de nutrició i hàbits alimentaris .......................................... 47

Page 6: La dieta del futur. L'alimentació basada en la genètica i l'estil de vida

NUTRICIÓ, GENÈTICA I SALUT

Institut Montserrat | 6

Coneixement de la relació nutrició-genètica.................................................... 49

Annex 2: Glossari de termes científics ..................................................................... 50

Annex 3: Acrònims ....................................................................................................... 52

Annex 4: In vivo nutrigenomic effects of virgin olive oil polyphenols ................... 53

Annex 5: In vivo transcriptomic profile after a Mediterranean diet in high-

cardiovascular risk patients ........................................................................................ 64

Page 7: La dieta del futur. L'alimentació basada en la genètica i l'estil de vida

NUTRICIÓ, GENÈTICA I SALUT

Institut Montserrat | 7

Introducció

Fins ara, els mètodes de diagnòstic de què disposaven eren l’exploració física

del malalt, els anàlisis clínics, la tecnologies d’imatge (des dels TACs fins a les

radiografies) juntament amb l’anamnesi clínica.

Actualment l’eina de predicció de malalties ja es basa en l’estudi dels factors de

risc i la predisposició genètica del malalt, tot i que aquest és només el

començament.

Des dels anys 80 i sobretot ja en els 90, sorgeix una nova ciència: la

genòmica, que consisteix en l’estudi del genoma d’un individu, amb l’objectiu

d’afinar els diagnòstics i les prediccions de malalties. Així doncs, en medicina,

la genòmica pot ser una eina complementària als mètodes de diagnòstic, i fins i

tot, de tractaments de moltes malalties.

Gràcies a la genòmica, un individu pot saber quines malalties potencials podria

desenvolupar en un futur segons el seu ADN. Aquest coneixement serà el

substrat per trobar, mitjançant l’alimentació, una manera d’avançar -nos a les

malalties i així, poder-les prevenir.

El fonament d’aquest treball de recerca rau en el valor de la nutrició, ja que

adaptant la nostra alimentació segons els requeriments individuals

determinats pels gens, juntament amb les característiques fenotípiques

pròpies de cadascú i l’estil de vida, podem evitar les malalties.

Una nova disciplina de la genòmica, la nutrigenòmica, té com a objectiu

descobrir la dieta òptima individual dins d’una sèrie d’alternatives nutricionals.

Jo he escollit aquest tema per al treball de recerca degut al meu gran interès en

el món de la nutrició. Des de principis d’ESO, que el món de la nutrició em

fascina, i quan fa dos anys vaig descobrir la genètica, també m’hi vaig

interessar molt. Més tard, l’any passat, em vaig assabentar de l’estreta relació

existent entre aquests dos móns i vaig voler estudiar-la..

Page 8: La dieta del futur. L'alimentació basada en la genètica i l'estil de vida

NUTRICIÓ, GENÈTICA I SALUT

Institut Montserrat | 8

Objectius

La finalitat del meu treball es basa en entendre com la nostra dieta i alimentació

poden influir en l’expressió dels gens, com s’esdevé aquesta relació gen-dieta,

veure els avantatges en medicina que això pot generar. I, alhora, conèixer una

mica més l’àmbit de la genòmica nutricional.

Page 9: La dieta del futur. L'alimentació basada en la genètica i l'estil de vida

NUTRICIÓ, GENÈTICA I SALUT

Institut Montserrat | 9

INTRODUCCIÓ A LA GENÒMICA NUTRICIONAL

Després de dècades en les que es prestava menys atenció a les particularitats

de cada persona quant a les preferències alimentàries, dificultats en el

seguiment de les dietes, etc., ara els nutricionistes són cada vegada més

conscients del millor percentatge d’èxit en el resultat d’una intervenció dietètica

si se li dedica una major atenció a les característiques individuals de la persona

participant per adaptar millor la seva dieta.

A més d’aquesta personalització basada en variables sociodemogràfiques (com

el sexe, l’edat, el nivell d’estudis, etc.), conductuals, psicoculturals i

fenotípiques ( major o menor pes, presència o absència d’hipercolesterolèmia,

hiperglucèmia, etc.), existeix també un altre nivell més profund

d’individualització de les dietes basat en el genoma.

El Projecte Genoma Humà (PGH) va ser un projecte internacional cooperatiu

d’investigació científica que tenia com a objectiu cartografiar i comprendre tots i

cadascun dels gens del genoma humà. L’origen del projecte es remunta a la

dècada dels 80, i es finalitza a l’any 2003.

El desenvolupament de la genòmica comprèn l’estudi de totes les seq üències

de nucleòtids presents als cromosomes d’un individu. L’interès se centra

actualment en el reconeixement de tots els gens que podrien estar relacionats

amb el desenvolupament de malalties o trets morfològics modificats degut a les

seves mutacions.

Dogma central de la biologia molecular i interacció de les diverses òmiques

Font: “ Rev Chil Nutr Vol. 39, Nº1, Marzo 2012”

Page 10: La dieta del futur. L'alimentació basada en la genètica i l'estil de vida

NUTRICIÓ, GENÈTICA I SALUT

Institut Montserrat | 10

L’avenç en aquest projecte pot ser una via per prevenir i millorar els

tractaments de les malalties cròniques i hereditàries que amenacen la salut

pública. Recentment es disposa d’una àmplia informació sobre els complexos

biològics a nivell molecular, que determinen quins gens s’activen o es

bloquegen, quines proteïnes es produeixen i com aquestes influeixen en els

processos metabòlics. La genòmica, juntament amb les demés òmiques

derivades d’aquesta (veure taula I); la transcriptòmica (estudi del ARN), la

proteòmica (estudi del proteoma), la metabolòmica (estudi del metaboloma) i

la bioinformàtica estan començant a aplicar-se per facilitar l’estudi de les

denominades interaccions gen-dieta, i són les noves tecnologies que ens

permeten disposar actualment de tanta informació.

També s’han obert noves perspectives sobre la manera en què les diverses

variacions genètiques entre cada individu i els diferents factors ambientals a

què es veuen exposats poden modificar i influir en la resposta individual a l’estil

de vida o els diversos tractaments tant dietètics com farmacològics. A partir del

desenvolupament d’aquesta idea i el posterior estudi de l’interrelació i/o

interacció entre gens, dieta i malaltia, s’ha creat el nou camp de la genòmica

nutricional.

Taula I Font: Instituto Danone

Page 11: La dieta del futur. L'alimentació basada en la genètica i l'estil de vida

NUTRICIÓ, GENÈTICA I SALUT

Institut Montserrat | 11

1.1 Genòmica nutricional

La genòmica nutricional suposa una modalitat d’investigació en nutrició amb

l’objectiu de millorar la salut i prevenir malalties relacionades amb el tipus

d’alimentació i estils de vida.

Aquest nou terme impulsat per les tecnologies òmiques, investiga la interacció

entre els components dels aliments amb el genoma, tant a nivell molecular,

com cel·lular i sistemàtic, a fi d’aconseguir un major coneixement sobre la

personalització de les dietes per prevenir o tractar malalties. El coneixement

d’aquestes interrelacions serà fonamental per identificar a aquelles persones

que més es puguin beneficiar de determinades intervencions nutricionals. Per

arribar aquest coneixement, però, encara és necessària molta més investigació

en les ciències òmiques aplicades a la nutrició.

Gràcies al PGH, hem sigut capaços d’obtenir resultats d’anàlisis de genomes

complets, que encara que inicialment estaven pressupostats en més d’un milió

de dòlars, s’està abaratint constantment el seu cost com a conseqüència de

l’avenç en instruments i tècniques. Aquesta gran quantitat d’informació -els

resultats d’anàlisis genètics- haurà de ser integrada en les diverses ciències de

la salut i per tant, en les ciències de l’alimentació i de la nutrició.

Això permetrà no tan sols obtenir un major coneixement de les malalties

determinades pel genoma, sinó que també servirà per conèixer com els factors

ambientals, en els quals s’inclouen els components del menjar, poden

interaccionar amb el mateix genoma per modificar el risc de patir la malaltia.

És a dir, com a concepte generalitzat, la genòmica nutricional fa referència a

l’estudi de la interacció gen-dieta o gen-ambient. L’expressió d’interacció gen-

dieta s’aplica per plasmar la idea del estudi d’una influència conjunta de la

susceptibilitat genètica i un comportament ambiental (no genètic), en aquest

cas, la pròpia dieta.

Page 12: La dieta del futur. L'alimentació basada en la genètica i l'estil de vida

NUTRICIÓ, GENÈTICA I SALUT

Institut Montserrat | 12

Font: Centre Nutren-Nutrigenomics de Lleida

Dins el marc de la genòmica nutricional, es poden destacar dos subconceptes,

la nutrigenòmica i la nutrigenètica .

1.2 La nutrigenòmica

La relació existent entre la dieta i els efectes sobre la salut són innegables i

demostrats al llarg de la història. Ara bé, des de sempre, totes les

investigacions entorn a la nutrició que s’han fet, han contribuït a definir

recomanacions o guies dietètiques dirigides a la millora de la salut de la

població general o de sectors d’aquesta amb alguna predisposició comuna a

malalties concretes, i no a definir esquemes individualitzats.

És a dir, és indiscutible que les orientacions nutricionals actuals no tenen en

compte les diferències que es produeixen en la resposta de cada individu en la

ingesta dels mateixos nutrients. I existeixen molts estudis que confirmen i

evidencien la forma diferent de resposta de diversos individus a les mateixes

dietes.

Page 13: La dieta del futur. L'alimentació basada en la genètica i l'estil de vida

NUTRICIÓ, GENÈTICA I SALUT

Institut Montserrat | 13

Aquesta variabilitat en la resposta, pot alterar notablement l’eficàcia de les

recomanacions nutricionals generals que s’han realitzat tradicionalment, quan

aquestes es traslladen a una escala individual. Per tant, recentment s’està

donant importància a què encara que existeixin un conjunt de pautes

alimentàries generals, pot ser que aquestes no s’adeqüin a les necessitats de

tothom.

Així que les diverses variacions genètiques condicionen diferències en els

requeriments nutricionals i els diferents genotips contribueixen a una major

o menor predisposició a patir certes malalties cròniques. A partir del

coneixement de l’estreta relació entre les diferències genètiques i les reaccions

als nutrients sorgeix així la idea de combinar genètica i nutrició.

Neix un nou camp de la genòmica, la nutrigenòmica, que es defineix com

l’aplicació de la genòmica funcional a la investigació nutricional, per

comprendre així de quina manera els nutrients influeixen sobre els processos

metabòlics i de quina manera la càrrega genètica i la dieta influeixen en

l’aparició o prevenció de certes malalties.

Dins de la disciplina general de la nutrigenòmica es distingeixen dos termes,

dues dimensions que abasten els aspectes mencionats sobre la genòmica

nutricional.

Per una banda, hi ha la nutrigenètica, que estudia els efectes de la variació

genètica en la interacció entre dieta i malaltia, identificant i caracteritzant les

variacions genètiques associades a les diferents respostes davant els nutrients.

L’objectiu d’aquesta disciplina consisteix en formular recomanacions en relació

als riscos i beneficis d’usar dietes o compostos nutricionals específics per a

cada persona.

Per altra banda, hi ha la nutrigenòmica en sí, que vindria ser l’estudi de

l’efecte que produeixen els nutrients sobre la expressió gènica, conformant un

perfil metabòlic en cada individu, per estudiar així la prevenció de patologies

mitjançant l’adaptació de la dieta d’aquesta persona segons les seves

necessitats.

Page 14: La dieta del futur. L'alimentació basada en la genètica i l'estil de vida

NUTRICIÓ, GENÈTICA I SALUT

Institut Montserrat | 14

De fet, cada vegada hi ha més evidencies que certs aliments amb compostos

bioactius són capaços d’interactuar amb regions del genoma aconseguint una

acció protectora enfront als mecanismes d’iniciació d’algunes malalties, mentre

que altres poden provocar justament el contrari. No obstant, aquests estudis no

tenen una aplicació universal, ja que existeixen variacions genètiques en les

que la relació entre nutrient i gen no actuen sota els mateixos paràmetres.

Genòmica nutricional com integració de la genòmica en les ciències de la salut.

Font: Instituto Danone

Una vegada s’aconsegueixi avançar en aquest àmbit, es podran precisar dietes

en funció dels requeriments específics de cada persona a partir de la

informació continguda en el seu genoma i, potencialment, permetrà determinar

una nutrició òptima o nutrició personalitzada per a un individu concret, un

grup particular o una població amb característiques comunes.

Des de fa molts anys, nombrosos grups d’investigadors han insistit en destacar

que la resposta a una mateixa dieta no és homogènia en tots els individus, sinó

que existeixen importants diferències interindividuals.

Page 15: La dieta del futur. L'alimentació basada en la genètica i l'estil de vida

NUTRICIÓ, GENÈTICA I SALUT

Institut Montserrat | 15

Aquests estudis han classificat als individus en normo-transponedors, hipo-

transponedors o hiper-transponedors en funció de si la seva resposta

fenotípica era la esperada, menor a la esperada o superior, respectivament.

En la gràfica I, es mostra un exemple típic en el que es pot observar la

variabilitat del percentatge de disminució en les concentracions de colesterol en

100 individus de característiques fenotípiques similars sotmesos durant el

mateix temps a una dieta hipolipemiant, és a dir, limitada en lípids. En alguns

d’ells, s’observa una gran disminució del nivell de colesterol, els hiper-

transponedors, mentre que en altres la disminució era molt menor, els hipo-

transponedors.

Encara que se sap el coneixement de la diversa resposta, els mecanismes que

l’expliquen es desconeixen, ja que en les dècades passades poques vegades

els investigadors s’han interessat en estudiar aquesta variabilitat de manera

detallada. És més, en alguns casos s’ha atribuït la diferència interindividual en

les respostes a les intervencions dietètiques a un diferent grau de compliment

en la dieta per part dels participants. En els estudis, però, s’ha comprovat que

no sempre és així.

Per això, es creu que el coneixement del genoma humà i de les seves

variacions interindividuals en gens candidats clau pot ser de gran importància

per ajudar a desxifrar els mecanismes moleculars que determinen la resposta

interindividual. A través d’això es pretén generar una sèrie de biomarcadors de

resposta que permetin conèixer amb antelació a la intervenció dietètica, l’èxit

d’aquesta.

Ara bé, la recerca d’aquests marcadors genètics de resposta no és una tasca

fàcil i requereix de moltes aproximacions. Fins ara, l’aproximació més seguida

es basa en la identificació dels gens candidats que codifiquen proteïnes

relacionades amb el fenotip concret que s’està estudiant en el moment.

Page 16: La dieta del futur. L'alimentació basada en la genètica i l'estil de vida

NUTRICIÓ, GENÈTICA I SALUT

Institut Montserrat | 16

Gràf. 1. Variació interindividual de la resposta a la dieta, % de disminució del colesterol plasmàtic

Font: “16.La Nutrición personalizada: nutrigenética y nutrigenómica” de Dolores Corella

1.3 La nutrigenètica i els polimorfismes

El 99’9% de seqüències d’ADN són totalment idèntiques entre tots els humans,

de tota manera, aquestes diferències entre els diferents individus són d’elevada

significació biològica i són les que determinen les diferències fenotípiques.

Cadascú de nosaltres és únic i diferent, la qual cosa s’expressa per les

mínimes variacions genètiques existents.

La forma més comú de variabilitat genètica són els polimorfismes d’un sol

nucleòtid o SNP que representen la variació que afecta a un sol nucleòtid en la

seqüència d’ADN dels individus d’una població. Aquestes variacions s’han de

donar com a mínim en l’1% de la població per considerar-se polimorfisme SNP.

Es consideren SNP els canvis en un quants nucleòtids, a més de petites

insercions i delecions, que inclouen petites seqüències de nucleòtids que es

repeteixen, pèrdues de bases o simplement canvis de posició.

Page 17: La dieta del futur. L'alimentació basada en la genètica i l'estil de vida

NUTRICIÓ, GENÈTICA I SALUT

Institut Montserrat | 17

A l’hora de caracteritzar les diverses variants genètiques entre individus podem

trobar polimorfismes SNP o mutacions. Les mutacions impliquen algun canvi

en el material genètic, que pot ser des de un sol nucleòtid a una pèrdua

important de material genètic. Per tant els SNPs s’engloben dins l’àmbit de les

mutacions. Normalment les mutacions són considerades patològiques i

anormals, mentre que els polimorfismes d’un sol nucleòtid es poden considerar

alteracions normals en la seqüència de l’ADN entre uns individus i altres.

Single Nucleotide Polymorphism (SNP)

Font: David Hall de Wikipedia

Els SNP procedeixen de mutacions silents, i representen més del 90% de totes

les variacions genètiques humanes. Es calcula que apareixen cada 100 a 300

bases de promig, aproximant-se així la xifra de 10 milions de SNPs en el

genoma humà.

Cada dia són més accessibles els xips que permeten realitzar anàlisis d’alta

densitat de polimorfismes en l’ADN de cada pacient, que generen al mateix

temps informació sobre 500.000 (500K), 1.000.000 (1000K) o un número major

de polimorfismes d’un sol nucleòtid genètics.

Page 18: La dieta del futur. L'alimentació basada en la genètica i l'estil de vida

NUTRICIÓ, GENÈTICA I SALUT

Institut Montserrat | 18

Les variacions en el genoma no només es limiten als SNP. Entre els que es

trobaria per exemple el polimorfisme rs9939609 en el gen FTO, recentment

conegut per la seva relació amb la obesitat i la seva major predisposició cap

aquesta.

En la figura II es representa un esquema que conté e ls diferents tipus de

variacions en l’ADN, inclosos els SNP, i l’interval de tamany dels fragments

implicats.

D’acord amb el tamany dels fragments, a més dels polimorfismes d’un sol

nucleòtid, podem trobar insercions i delecions de petites seqüències d’ADN

en qualsevol lloc del genoma que poden donar lloc a canvis de les pautes de

lectura. Un exemple d’aquest tipus seria el del polimorfisme +2138InsCAGACC

en el gen del receptor 3 de la melanocortina (MC3R). Aquest polimorfisme

consisteix en la inserció de 6 nucleòtids CAGACC en posició +2138 del gen

MC3R. En alguns estudis aquest polimorfisme s’ha associat amb menor pes

corporal en persones obeses i menor risc d’obesitat, ja que aquesta inserció

podria influir en l’expressió del mateix gen i de la subseqüent acció, induint una

disminució de la ingesta d’aliments.

Figura II Font: “16.La Nutrición personalizada: nutrigenética y nutrigenómica” de Dolores Corella

Page 19: La dieta del futur. L'alimentació basada en la genètica i l'estil de vida

NUTRICIÓ, GENÈTICA I SALUT

Institut Montserrat | 19

Altres variacions en el genoma són les denominades seqüències curtes

repetides en tàndem o les insercions de retroelements.

De tota manera, en els últims anys, les variacions que més interès han

despertat en els investigadors han sigut les denominades CNV que

consisteixen en variacions en el número de còpies de segments específics de

cada gen, amb un tamany mínim de 1000 parells de bases nitrogenades.

Recentment s’estan trobant més associacions entre diverses CNV en el

genoma i diverses malalties.

Un exemple d’aquest tipus va ser publicat en un estudi l’any 2007, en el que

s’associava el número de còpies del gen de la amilasa de la saliva (AMY1) amb

la quantitat de proteïna amilasa en la saliva, observant també que els individus

de les poblacions que consumeixen dietes riques en midó posseeixen un major

nombre de còpies del gen AMY1 que els individus d’aquella població que

consumeixen tradicionalment dietes pobres en midó. Per exemple, els yakutos

–un grup d’ètnia turca- de l’Àrtic, la dieta dels quals consistia en peix, tenen

menys còpies d’AMY1 que els japonesos, la dieta dels quals inclou aliments

amb un alt contingut de midó, com l’arròs.

Per evitar confusions entre les diverses variacions en l’ADN, alguns

especialistes empren el terme variant al·lèlica per referir-se a l’alteració de la

seqüència normal d’un gen, sense tenir en compte el nombre de nucleòtids que

s’ha vist afectat, la seva freqüència ni la seva associació fenotípica.

El repte actual en investigació sembla encaminar-se cap a la detecció

d’aquestes variants al·lèliques claus que poden ser sensibles a l’efecte d’un

component dietètic determinat, alterant la resposta metabòlica del individu, per

determinar així la seva variació sobre salut i malaltia.

Coneixements actuals que relacionen la ingesta dietètica amb el fenotip i el risc

de patir malalties deriven d’estudis poblacionals basats en la detecció d’un gen

o variants al·lèliques i la seva interrelació amb altres gens, nutrients i la pròpia

aparició de la malaltia.

Page 20: La dieta del futur. L'alimentació basada en la genètica i l'estil de vida

NUTRICIÓ, GENÈTICA I SALUT

Institut Montserrat | 20

Això ha portat a la classificació de les malalties segons el nombre de gens que

afavoreixen la seva aparició en:

- Malalties monogèniques: quan estan determinades per un sol gen

específic. Poden ser autosòmiques o lligades al sexe. És el cas de la

fenilcetonúria, la intolerància a la lactosa, la malaltia celíaca o la

hipercolesterolèmia entre d’altres.

- Malalties multifactorials: quan la seva expressió ve determinada per

una combinació de diversos gens i altres factors ambientals. Són

malalties més complexes. És el cas de les malalties cardiovasculars, el

càncer, la osteoporosis o les malalties neuronals entre d’altres.

Exemples bàsics de malalties genètiques

En verd, les malalties monogèniques, i en taronja, les malalties multifactorials.

Aliment Susceptibilitat genètica Malaltia Herència

Proteïnes Deficiència PAH Fenilcetonúria AR

Faves Deficiència G6PD Favisme Lligat a l’X

Greixos Hipercolesterolèmia familiar Aterosclerosi AD

Llet Deficiència GALT Galactosèmia AR

Llet Deficiència Lactasa Intolerància a la

lactosa AR

Gluten Sensibilitat al gluten Celiaquia

Àcid fòlic Hiperhomocisteïnèmia Malalties cardiovasculars

Alcohol ADH atípica Alcoholisme

Vitamina D Receptor de la vitamina anòmal

Càncer

Page 21: La dieta del futur. L'alimentació basada en la genètica i l'estil de vida

NUTRICIÓ, GENÈTICA I SALUT

Institut Montserrat | 21

INTRODUCCIÓ A LA CELIAQUIA

En la segona part del treball, m’he centrat en l’estudi d’una malaltia

monogènica concreta. He escollit una malaltia monogènica perquè les malalties

multifactorials són molt més complexes i el predisposant genètic és molt poc

concret o encara se’n sap molt poc.

Jo he triat la celiaquia, ja que és una malaltia monogènica, és a dir, causada

per un factor genètic. El que m’ha portat a escollir la celiaquia i no una altra

malaltia monogènica és que en la malaltia celíaca es veu molt clar els efectes

de la dieta sobre l’aparició o no i el desenvolupament de la patologia. Per tant,

és un cas pràctic que em va molt bé per confirmar i veure el funcionament i

l’aplicació de la nutrigenòmica.

Page 22: La dieta del futur. L'alimentació basada en la genètica i l'estil de vida

NUTRICIÓ, GENÈTICA I SALUT

Institut Montserrat | 22

2.1 La malaltia celíaca

La celiaquia és una malaltia que ocasiona una intolerància al gluten de forma

permanent i que provoca, als individus genèticament predisposats, una atròfia

de les vellositats i microvellositats de l’intestí prim. Quan ingerim un aliment,

aquest se sotmet a un procés de digestió que serveix per degradar el menjar en

partícules més petites, perquè després aquestes puguin ser absorbides.

L’absorció d’aquestes partícules es fa en l’intestí prim i, per a què això passi, és

necessària l’existència de microvellositats, que tenen com a funció augmentar

la superfície de l’intestí per a una major facilitat en l’absorció dels nutrients.

Les persones celíaques, en la ingesta de gluten, provoquen una reacció

immunitària en l’intestí prim que origina una inflamació crònica que acaba per

l’atròfia de les microvellositats intestinals, a més d’una sèrie de símptomes

consegüents diferents en cada cas.

Font: Web de la Associació de Celíacs de Catalunya

Les persones que no pateixen la malaltia tenen l’intestí recobert de

microvellositats que permeten l’absorció correcta de tots els nutrients. Els

celíacs, en canvi, tenen danyada aquesta estructura i les seves microvellositats

desapareixen completament, fet que afecta també a la mucosa intestinal. A

més, també sofreixen hiperplàsia en les criptes intestinals. Tot això, provoca

una disminució o impediment de l’absorció de nutrients tals com proteïnes,

glúcids, lípids, sals minerals i vitamines, que causa desequilibris nutricionals o,

en casos de més gravetat, desnutrició.

Page 23: La dieta del futur. L'alimentació basada en la genètica i l'estil de vida

NUTRICIÓ, GENÈTICA I SALUT

Institut Montserrat | 23

2.2 Exemples de preparacions d’intestí sa i celíac

Vellositats intestinals sanes, micrografia de llum

Font: www.sciencephoto.com Font: funny-pictures.picphotos.net

Vellositats intestinals d’un malalt celíac, micrografia de llum

Font: newsroom.cumc.columbia.edu Font: imgarcade.com

Page 24: La dieta del futur. L'alimentació basada en la genètica i l'estil de vida

NUTRICIÓ, GENÈTICA I SALUT

Institut Montserrat | 24

2.3 Símptomes i signes

La malaltia celíaca pot ser diagnosticada a qualsevol edat. Però el més comú

és que es diagnostiqui en:

- Pre-infantesa (entre els 9 i els 24 mesos).

- Entre la tercera i la quarta dècada de la vida.

La celiaquia no es presenta sempre de manera evident, per això és important

pel seu diagnòstic tenir en compte totes les seves formes clíniques.

Els casos típics vénen marcats per els símptomes gastrointestinals clàssics,

caracteritzats per: diarrea, esteatorrea, pèrdua de pes i de la gana, inflor i

gasos, indigestió, vòmits i estrenyiment.

Els casos atípics també inclouen: distensió i dolor abdominal, anèmia,

osteoporosis (en edats avançades), dolor en ossos i articulacions, rampes

musculars, depressió, canvis en el caràcter, fatiga, sagnat nasal, ungles fràgils,

pèrdua del cabell i retràs creixement.

La majoria de persones afectades per la patologia són asimptomàtiques, cosa

que fa més difícil la detecció de la malaltia.

Formes clíniques de malaltia celíaca

Segons la presència de símptomes, la malaltia es classifica en:

Malaltia celíaca clàssica: Es caracteritza per l’aparició de símptomes

agressius, greu atròfia de les vellositats intestinals i amb anticossos

sèrics positius.

Malaltia celíaca pauci o monosimptomàtica: Actualment és la forma

més comuna de MC, tant en edat adulta com infantil, i pot constar de

símptomes intestinals i/o extraintestinals. Tant l’afectació de les

microvellositats com el percentatge de positivitat d’anticossos sèrics, són

molt variables.

Page 25: La dieta del futur. L'alimentació basada en la genètica i l'estil de vida

NUTRICIÓ, GENÈTICA I SALUT

Institut Montserrat | 25

Malaltia celíaca silent: No hi ha manifestacions clíniques, però sí

afectacions histològiques i lesions. Aquestes se solen identificar o bé per

determinació de marcadors sèrics o bé per pertànyer a un grup de risc.

Malaltia celíaca latent: Es caracteritza per una mucosa intestinal

aparentment normal en individus que presenten gluten a la seva dieta

habitual en el moment en que s’hi realitza l’examen histològic. Ara bé, en

algun moment de la seva vida, han patit o patiran lesions histològiques a

la mucosa de l’intestí.

Malaltia celíaca potencial: Fa referència a aquelles persones que no

han presentat mai la malaltia, però que consten de genotips (HLA-

DQ2/DQ8) o de característiques immunològiques (marcadors sèrics

positius) pròpies de la malaltia. Per tant tenen un risc potencial de

desenvolupar-la.

Formes clíniques de la MC Font: Ministerio de Sanidad

Page 26: La dieta del futur. L'alimentació basada en la genètica i l'estil de vida

NUTRICIÓ, GENÈTICA I SALUT

Institut Montserrat | 26

2.4 Diagnòstic de la malaltia

Es valora en els pacients l’existència de símptomes i signes de la malaltia o la

presència de grups de risc, ja sigui per presentar alguna malaltia que es pugui

associar amb la malaltia celíaca o bé que el pacient tingui familiars afectats.

Els primers protocols per al diagnòstic de la malaltia seran sempre un anàlisi de

sang i un estudi genètic.

A més també s’efectua una altra prova, una biòpsia intestinal, que consisteix

en l’extracció d’un fragment del teixit de l’intestí per a sotmetre’l a un examen

histològic.

També són de gran utilitat com a indicadors de la MC els marcadors o tests

sèrics, que ens ajuden a seleccionar amb més exactitud aquells individus que

poden presentar la patologia. Són particularment útils en els casos silents i

latents de la malaltia. Els marcadors disponibles són: anticossos antigliadina,

anticossos antiendomisi i anticossos transglutaminasa.

Si el pacient mostra altres símptomes o complicacions, pot ser necessària la

realització d’altres proves diagnòstiques que descartin altres patologies o

l’existència de malalties associades, com la diabetis mellitus de tipus 1,

trastorns a la tiroides, malalties hepàtiques, depressió, etc.

La malaltia celíaca és de difícil diagnòstic, i a vegades, sobretot en casos

d’adults, des de que algú comença amb el símptomes fins que se li fa el

diagnòstic poden passar uns 10-12 anys. I és que els símptomes son tan

diversos que no donen pistes clares sobre la malaltia.

Biòpsia intestinal

Font: www.portalesmedicos.com

Page 27: La dieta del futur. L'alimentació basada en la genètica i l'estil de vida

NUTRICIÓ, GENÈTICA I SALUT

Institut Montserrat | 27

2.5 Factors associats a la malaltia

Es calcula que un factor important en l’aparició de la malaltia celíaca és el

component genètic. Està demostrat, per la recurrència familiar de la malaltia,

que és deu vegades més comú entre familiars de primer grau que en la resta

de la població. S’ha demostrat que alguns factors del sistema HLA (un conjunt

de gens amb funció primària de reconèixer certes molècules estranyes

presents en l’organisme) contribueixen a la predisposició genètica, i un 95%

dels celíacs presenten els genotips HLA-DQ2 i/o HLA-DQ8.

La presència d’aquests genotips és clau per al desenvolupament d’aquesta

malaltia. Ara bé, estudis demostren que no és un factor clarament determinant,

ja que un 20-30% de les persones sanes també presenten aquest genotip. Això

permet concloure que així com els celíacs sempre contenen aquests genotips,

no tothom que els conté implica que siguin celíacs.

Per altra banda, també hi ha algun factor ambiental que pot intervenir en el

desenvolupament de la celiaquia i aquest és, bàsicament, la presència de

gluten en la dieta. Les fraccions de prolamina -gluten/gliadina- en els grans de

cereal (gliadina, secalina o altres proteïnes segons el cereal) son els estímuls

responsables del desenvolupament de l’atròfia de les microvellositats de

l’intestí, associat directament a la malaltia celíaca.

Estudis demostren que un altre factor predisposant és ser de raça blanca i

d’origen europeu.

Distribució dels pacients amb

celiaquia, segons el color de pell.

Font: www.bvs.sld.cu

Page 28: La dieta del futur. L'alimentació basada en la genètica i l'estil de vida

NUTRICIÓ, GENÈTICA I SALUT

Institut Montserrat | 28

Els avenços en proteòmica han proporcionat una important contribució en la

comprensió dels aspectes bioquímics i immunològics així com als mecanismes

involucrats en la toxicitat de les prolamines. S’ha demostrat que la seqüència

de gliadina conté trams que juguen un paper important en la partogènesis de la

celiaquia, exercint una activitat citotòxica o immunomoduladora. Altres regions

disparen l’estrès oxidatiu i indueixen a la alliberació de citocines pro

inflamatòries.

Genòmica nutricional en la celiaquia

Diversos components dietètics, inclosos polifenols, carotenoides i àcids

grassos, exerceixen papers antiinflamatoris i antioxidants que posseeixen un

efecte protector en l’epiteli intestinal. És a dir, tenen el potencial de modular la

predisposició a condicions inflamatòries intestinals cròniques i poden tenir un

paper en la teràpia nutricional de la patologia.

Aquests components actuen a través d’una varietat de mecanismes, inclòs el

decrement de la producció de mediadors inflamatoris a través d’efectes en la

senyalització cel·lular i l’expressió gènica, reduint la producció d’oxidants

perjudicials. Per tant, la seva incorporació en la dieta podria contribuir a

preservar la integritat de la barrera intestinal i jugar un paper protector contra la

toxicitat dels pèptids de gliadina en els subjectes amb la malaltia.

Distribució dels pacients amb

celiaquia, segons el sexe.

Font: scielo.sld.cu

Page 29: La dieta del futur. L'alimentació basada en la genètica i l'estil de vida

NUTRICIÓ, GENÈTICA I SALUT

Institut Montserrat | 29

2.6 Tractament

La malaltia celíaca no es pot curar, Ara bé, una vegada s’ha establert el

dictamen sanitari i es confirma el diagnòstic de la malaltia, cal aplicar un

tractament. Només existeix un tractament possible eficaç que permet als

celíacs dur a terme una vida sana absolutament normal. I aquest és una dieta

estricta sense gluten per a tota la vida, quelcom difícil de seguir i amb

efectes negatius per la salut intestinal.

Amb l’absència d’aquesta proteïna, els celíacs aconsegueixen la desaparició de

les manifestacions clíniques, la normalització de les analítiques i la recuperació

de la mucosa intestinal. Malgrat que es tracta d’una malaltia crònica

autoimmune, la recuperació serà permanent sempre i quan el pacient no

s’exposi a nous contactes amb el gluten.

Per als celíacs, dur a terme una dieta estricta sense gluten, els aporta una gran

quantitat de beneficis:

- Desapareixen els símptomes.

- Millora l’apetència.

- Les vellositats intestinals es recuperen.

- Els nutrients es tornen a absorbir.

Els efectes del tractament són quasi immediats, i ràpidament desapareixen els

símptomes típics. En pocs dies es nota ja una millora en l’apetència i en l’estat

anímic i progressivament va desapareixent la diarrea, l’anèmia, etc.

Per contra, no seguir una dieta sense gluten pot portar conseqüències greus

com ara: osteoporosi (dèficit de calci), anèmia (dèficit de ferro), malalties

autoimmunes associades, com la diabetis o la tiroides, o fins i tot, neoplàsies

intestinals (càncer).

Page 30: La dieta del futur. L'alimentació basada en la genètica i l'estil de vida

NUTRICIÓ, GENÈTICA I SALUT

Institut Montserrat | 30

El gluten

El gluten és una proteïna que es troba a l’endosperma d’algunes gramínies. Els

cereals que contenen gluten són el blat, l’ordi, el sègol, el kamut, la civada, el

triticalè i altres derivats.

El nom d’aquesta proteïna varia segons el cereal on es troba: en el blat

s’anomena gliadina; en l’ordi, hordeïna i en el sègol, la secalina. Alguns

especialistes senyalen que la civada no conté gluten (o com li solen dir en la

civada, avenina), però sí que afecta a malalts celíacs. Això és degut a què els

fabricants de civada, també solen realitzar altres farines, i al utilitzar el mateix

molinet per fer-ho, aquest està contaminat. Per això no es recomana la ingesta

de civada, encara que per si sola no produeix cap afectació.

La funció del gluten és formar una xarxa elàstica que permeti a les masses

distendre’s per la pressió dels gasos de fermentació i retenir-los, i permetre

així, amb la cocció, l’estructura porosa del producte.

Abast a una dieta lliure de gluten

Realment la malaltia celíaca té un tractament específic molt clar que permet als

celíacs dur a terme una vida absolutament normal, pel que aquesta sembla una

malaltia de fàcil solució i sense un alt nivell de gravetat. Ara bé, això no és del

cert així.Els celíacs no ho tenen fàcil ja que no tenen un accés normalitzat als

aliments.

Per començar, la majoria de restaurants no tenen els seus menús adaptats per

a celíacs. Uns estudis mostren que l’any 2013 només hi havia 360 restaurants

adaptats a les seves necessitats, és a dir un 2’7%. I els afectats es queixen i

senyalen que tot i que a casa tinguin la situació sota control, volen poder sortir

al carrer, i saber que no els serà una odissea trobar un restaurant adaptat per a

ells. A més, quan finalment acudeixen a un establiment a menjar, han de

sotmetre constantment a interrogatoris a cambrers i cuiners, per no posar en

perill la seva salut. Tot i això, els celíacs han d’acabar confiant en el personal

Page 31: La dieta del futur. L'alimentació basada en la genètica i l'estil de vida

NUTRICIÓ, GENÈTICA I SALUT

Institut Montserrat | 31

del local, posant a les seves mans la seva pròpia salut, una situació difíci l i de

risc que han d’assumir constantment.

Un altre problema per als celíacs són els preus. Es calcula que una família amb

un únic membre afectat ha de pagar 1600 euros més que la resta de famílies

per la compra del menjar d’un any. A més, amb la pujada del IVA la situació

s’agreuja. Per això, els celíacs reclamen ajuts a les administracions per pal·liar

l’esforç econòmic que els suposa omplir el cistell de la compra amb productes

sense gluten. I és que, fins al moment, una dieta sense gluten és l’únic

medicament per tractar la malaltia.

Els productes bàsics sense gluten tenen un preu entre dues i quatre vegades

superior als productes bàsics normals. Concretament, són un 315% més cars

de mitjana (veure fig. III). Això és degut als protocols de qualitat més exhaustius

als que se sotmeten durant el procés d’elaboració del producte.

A més, els celíacs han de fer front a un altre problema, que per sort, poc a poc

es va apreciant notablement la seva millora. I aquest és l’etiquetatge dels

productes sense gluten. Els celíacs reclamen que les etiquetes del menjar

reflecteixin si és apte per aquest col·lectiu. I és que es calcula que un 70% dels

productes envasats que es comercialitzen, són aptes per a celíacs. Ara bé, com

que no ve indicat en el producte, ells no el poden comprar per seguretat.

Alimentació sense gluten

Font: http://www.saludnews24.com.ar/noticias/salud/7159-entre-rios-instrumentaran-la-ley-de-celiaquia.html

Page 32: La dieta del futur. L'alimentació basada en la genètica i l'estil de vida

NUTRICIÓ, GENÈTICA I SALUT

Institut Montserrat | 32

Fig. III Font: http://diariodepontevedra.galiciae.com/nova/9496.html?lang=es

Page 33: La dieta del futur. L'alimentació basada en la genètica i l'estil de vida

NUTRICIÓ, GENÈTICA I SALUT

Institut Montserrat | 33

2.7 Immunopatologia de la mucosa intestinal superior

Si una persona afectada amb la malaltia celíaca, no segueix el tractament , de

seguida es veurà afectada amb gravetat ja que la seva mucosa intestinal

s’anirà danyant ràpidament fins a reduir del tot les microvellositats intestinals.

Segons la classificació de Marsh, aquestes són les diverses fases de la

patologia, d’acord amb els canvis que el malalt manifesta en l’intestí prim:

- Etapa 0: la mucosa no està danyada i les microvellositats tampoc.

- Etapa 1: augmenta el nombre de limfòcits intra-epitelials, normalment hi

ha uns 20 per cada 100 enteròcits.

- Etapa 2: proliferació de les criptes de Lieberkuhn.

- Etapa 3: atròfia de les microvellositats de forma parcial o completa.

- Etapa 4: hipoplàsia de l’estructura de l’intestí prim.

Etapes immunopatològiques de la malaltia celíaca

Font: lactosesintolerances.blogspot.com

Page 34: La dieta del futur. L'alimentació basada en la genètica i l'estil de vida

NUTRICIÓ, GENÈTICA I SALUT

Institut Montserrat | 34

2.8 Afectació

La malaltia celíaca afecta tan a nens com a adults i la relació dona/home és de

2:1. La seva presència mundial abasta no tan sols a Europa sinó a Àsia, Orient

Mitjà, Amèrica i, fins i tot, el nord d’Àfrica.

La prevalença de la malaltia pot arribar en alguns països occidentals fins a l’1%

de la població, tot i que s’estima que la prevalença mundial és de 1 per cada

266 persones.

A Espanya, oscil·la en 1/118 en població infantil i 1/389 en població adulta.

Tanmateix, es diu que la malaltia celíaca és com un iceberg, on la punta serien

els casos diagnosticats. Ja que es calcula que un alt percentatge de la població

pateix aquesta patologia però no se li ha detectat. Així que, tot i que pot

semblar molt baixar la prevalença actual, es calcula que aquesta xifra podria

augmentar de manera important.

Això és degut a que la malaltia celíaca es presenta en un major nombre de

casos de forma asimptomàtica, i de forma simptomàtica s’hi presenta de forma

escassa.

Per comprovar l’afectació de la MC, vaig fer un estudi de la prevalença de la

malaltia en el meu institut, l’ Institut Montserrat. Els resultats obtinguts van ser

de 1 celíac per cada 186 alumnes.

Page 35: La dieta del futur. L'alimentació basada en la genètica i l'estil de vida

NUTRICIÓ, GENÈTICA I SALUT

Institut Montserrat | 35

TREBALL DE CAMP

El dissabte 4 d’octubre d’aquest any, vaig anar a les Portes Obertes del PRBB

amb la finalitat de posar-me en contacte amb algú que es dediqués

professionalment a la genòmica nutricional o si més no que estigués entès en

la matèria. Allà em vaig posar en contacte amb Sandra Farré, una noia que

treballava com administrativa de la Doctora Montserrat Fitó. La Doctora M. Fitó

ha fet estudis de nutrigenòmica i treballa en el sector. Així doncs, la Sandra em

va posar en contacte amb ella i vaig poder fer-li una entrevista.

Un cop realitzada l’entrevista, la doctora em va proporcionar uns estudis

recents en nutrigenòmica relacionat amb el risc a patir malalties

cardiovasculars.

Page 36: La dieta del futur. L'alimentació basada en la genètica i l'estil de vida

NUTRICIÓ, GENÈTICA I SALUT

Institut Montserrat | 36

3.1 Entrevista a la doctora Montserrat Fitó

El passat dijous 16 d’octubre vaig realitzar una entrevista a la doctora

Montserrat Fitó Colomer, llicenciada en Medicina i Cirugia i membre de

Cardiovascular Risk and Nutrition Research Group, Hospital del Mar Medical

Research Institute (IMIM) (PRBB) / CIBER-OBN.

Jo: Bon dia Montserrat, tinc entès que aquí al PRBB esteu dividits en diverses

unitats o centres. Això és cert?

Dra. Fitó: Bon dia Judit, doncs sí el cert és que el parc integra set centres que

realitzen ciència amb excel·lència i en una gran diversitat de camps. A més el

PRBB està connectat amb l’Hospital del Mar que ens proporciona una ajuda i

coneixement de la realitat clínica.

Jo: I en que consisteix l’activitat d’aquests set centres? Tu, doctora, en quin

centre treballes?

Dra. Fitó: Els set centres que componen el parc són: l’ IMIM, el Centre de

Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL), el Centre de Medicina

Regenerativa de Barcelona (CMRB), la Fundació Pascual Maragall (FPM),

l’ Institut de Biologia Evolutiva (IBE), el departament de Ciències Experimental i

de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra (CEXS-UPF) i el centre de

Regulació Genòmica (CRG).

L’Insititut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) , que és el centre

on jo treballo, ens dividim en cinc grans grups de recerca: el càncer,

l’epidemiologia i Salut Pública, els processos inflamatoris i cardiovasculars,

l’informàtica biomèdica i per últim, les neurociències.

Jo: I quina és la teva feina exactament?

Dra. Fitó: Doncs bé, jo em dedico a la investigació dels factors de risc que et

poden induir a desenvolupar una malaltia cardiovascular. A més també

pertanyo al Centre d’Investigació Biomèdica En Red i Fisiopatologia de la

Page 37: La dieta del futur. L'alimentació basada en la genètica i l'estil de vida

NUTRICIÓ, GENÈTICA I SALUT

Institut Montserrat | 37

Obesitat i la Nutrició (CIBER-OBN), que tenim com la finalitat d’avançar en la

comprensió del desenvolupament de la malaltia de la obesitat i entendre també

els seus mecanismes d’incidència i aparició. A més també s’encarreguen de

l’estudi d’altres malalties, si bé estan relacionades amb nutrició. I aquí és on

entro jo, altre cop, amb les malalties cardiovasculars.

Jo: Doctora, jo estic realitzant ara el treball de recerca de segon de batxillerat,

com bé ja saps. El cas és que el tema del treball és la genòmica nutricional.

Què em podries dir, tu, en referència a la nutrigenòmica?

Dra. Fitó: Doncs la veritat és que la nutrigenòmica és una ciència que aparegut

en la última dècada sobretot, i abans, quan jo treballava aquí a l’ IMIM, ni se’n

sentia a parlar. Ara, però, es totalment diferent. Gairebé tots els estudis que

faig sobre el risc de malalties cardiovasculars, estan connectats amb la

nutrigenòmica.

Jo: I ja s’apliquen tractaments de prevenció de malalties lligats a la

nutrigenòmica en l’actualitat?

Dra. Fitó: Encara queda molta feina i molts estudis per a què això sigui

possible. En la cadena dieta-gen-malaltia encara falta per saber la relació

exacta entre compostos nutritius concrets i moviment i expressió de gens

concrets. A més, també falta per saber la relació exacta entre l’expressió o no

de gens concrets i l’aparició de malalties.

Així doncs, coneixem les tres parts de la cadena i sabem que formen una

cadena, però encara no tenim clar com unir-la. Clar que tenim algunes

relacions directes entre gen-malaltia, però de moment tot són estudis i

suposicions.

Jo: Així doncs, la nutrigenòmica de moment només es queda a nivells

d’investigació?

Dra. Fitó: La nutrigenòmica tot just s’acaba de començar a estudiar i tot i així ja

se’n saben moltíssimes coses. De ben segur que en poc temps serà ben

important en el camp de la medicina.Tanmateix, sí que hi ha actualment un cas

de interacció gen-ambient que es fa servir actualment a nivell d’hospital.

Page 38: La dieta del futur. L'alimentació basada en la genètica i l'estil de vida

NUTRICIÓ, GENÈTICA I SALUT

Institut Montserrat | 38

Actualment, als malalts de càncer se’ls hi aplica un tractament d’interacció gen-

ambient. El que es fa és el següent: primer es realitza un estudi genètic del

pacient i se n’estudien tots els polimorfismes. Llavors segons el tipus de

polimorfismes que presenti en el seu genoma se li aplicarà un tractament o un

altre, una quimioteràpia o una altra. Com que s’ha estudiat la interacció entre el

genoma i la resposta al tractament, saben quin tractament hauria de ser més

eficaç d’acord amb el seu genoma.

Jo: Quina és la metodologia d’estudi que realitzeu aquí sobre nutrigenòmica?

Jo podria fer algun tipus de pràctica o de col·laboració en algun estudi sobre el

tema?

Dra. Fitó: Mira, Judit, per a mi no hi hauria cap inconvenient en que fessin aquí

un estada o algun tipus de pràctica amb mi. El problema és que des de fora es

veu tot més senzill del que sembla, però les coses aquí al PRBB són molt

complexes. Un estudi de nutrigenòmica em pot portar anys. I és que el que

passa és que quan jo envio unes mostres a estudiar al laboratori me les tornen

al cap de mesos, quan demano algun estri o material molt concret me’l porten

al cap de mesos i així amb tot. Els procediments i protocols són molt lents.

Per tant, sí que podries fer realitzar pràctiques al centre però no et servirien a

l’hora de entregar-los amb el treball de recerca. Ara bé, just a l’agost vam

acabar uns estudis que havíem començat l’any 2010 en nutrigenòmica

relacionat amb el risc de malalties cardiovasculars. Si vols te’n puc facilitar els

documents per a què els puguis explicar i incloure en el teu treball.

Jo: Doncs moltes gràcies, doctora. Una última pregunta , què hauria d’estudiar

jo per arribar a treballar en l’àmbit de la nutrigenòmica?

Dra. Fitó: La decisió de quina carrera estudiar no és en el fons tan important.

Jo et recomanaria que agafessis una carrera bastant genèrica i ja t’aniràs

especialitzant en el que vegis que t’agrada més endavant. També trobo

interessant una carrera universitària que ha sortit aquest any, es diu Farmàcia i

Nutrició Humana i surts amb doble titulació.

Jo: Doncs moltes gràcies per l’atenció i l’entrevista, fins una altra doctora.

Page 39: La dieta del futur. L'alimentació basada en la genètica i l'estil de vida

NUTRICIÓ, GENÈTICA I SALUT

Institut Montserrat | 39

3.2 Estudis en nutrigenòmica

Com ja s’ha vist en l’entrevista, la doctora em va facilitar uns estudis recents en

nutrigenòmica.

El primer estudi (Annex 4) es va fer amb la finalitat de trobar els beneficis que

genera la dieta mediterrània i, en concret, l’oli d’oliva de verge en relació amb

l’expressió de gens relacionats amb l’arteriosclerosi.

Per a realitzar aquest estudi es van agafar 90 voluntaris sans d’entre 20 i 50

anys d’edat. Es van fer tres grups, el grup A, el grup B i el grup C, tots amb 30

persones integrades. Cada grup va seguir durant tres mesos una dieta

mediterrània concreta:

A Dieta mediterrània tradicional (TMD) + Oli d’oliva verge extra (VOO)

B TDM + Oli d’oliva verge rentat (WOO)

C Grup control (segueixen la seva dieta pròpia però mediterrània)

L’oli WOO es diferencia amb l’oli VOO en la quantitat de polifenols ja que en

l’oli WOO es redueixen fins quasi a una sisena part. Van realitzar aquests dos

grups de dieta ja que tenien la hipòtesi de que els polifenols eren els

responsables del gran efecte positiu que produeix l’oli d’oliva en la disminució

de risc cardiovascular.

Aquí adjunto un gràfic de l’estudi que mostra l’activitat i els nivells de tirosol i

d’hidroxitirosol que són dos dels antioxidants naturals més potents i per tant

grans protectors a nivell d’oxidació de les cèl·lules:

Page 40: La dieta del futur. L'alimentació basada en la genètica i l'estil de vida

NUTRICIÓ, GENÈTICA I SALUT

Institut Montserrat | 40

Com s’observa en el gràfic, els nivells de tirosol i d’hidroxitirosol són molt més

elevats en les persones que seguien la dieta rica en olis VOO. Així doncs, es

confirma que l’efecte dels polifenols és de gran importància. El grup control,

també conté nivell elevats dels antioxidants ja que la dieta mediterrània

tradicional en sí, sempre conté olis d’oli verge.

A més a més, també es va observar com els gens pro -arterioscleròsics, és a

dir, els que afavoreixen el risc a l’arteriosclerosis, tenien més activitat i

moviment quan la dieta no era rica en olis VOO. S’observa en aquest gràfic:

Aquests quatre gràfics corresponen cadascun a un gen relacionat amb el risc

arterioscleròtic. Com veiem en els individus amb dietes riques en olis VOO,

quasi no se’ls hi activaven els gens relacionats amb el risc cardiovascular.

Novament, es veu clar el significant rol que tenen els polifenols en la salut

cardiovascular. Aquestes són les conclusions que van extreure.

Cal destacar que aquest estudi es va fer mitjançant la tècnica PCR

quantitativa, és a dir, no es van estudiar tots els gens del genoma sinó només

aquells que interessaven. Van ser 33 gens.

Page 41: La dieta del futur. L'alimentació basada en la genètica i l'estil de vida

NUTRICIÓ, GENÈTICA I SALUT

Institut Montserrat | 41

En el segon estudi (Annex 5) es va fer amb la finalitat d’explorar l’efecte

nutrigenòmic global associat a la dieta mediterrània. Aquesta vegada, però,

l’estudi es va fer en persones amb risc cardiovascular.

A més, no es va fer mitjançant la tècnica de PCR quantitativa, sinó que es va

fer a través d’un microarray, en la que s’estudien tots els gens del genoma, o

una gran part d’ells. Es van analitzar 18400 gens.

En aquest estudi es van agafar voluntaris homes d’entre 55 i 80 anys d’edat i

dones d’entre 60 i 80 anys. Tots aquests voluntaris havien de constar d’algun

factor de risc cardiovascular: ja sigués pels nivells de colesterol, la diabetis, el

consum de tabac, la hipertensió arterial, etc.

També es van fer tres grups, amb patrons de dieta diferents:

A Dieta mediterrània tradicional (TMD) + Oli d’oliva verge extra (VOO)

B TDM + suplement de fruits secs (Nuts)

C Grup control (segueixen la pròpia dieta mediterrània baixa en greixos)

La conclusió de l’estudi va ser que la dieta mediterrània i sobretot rica en VOO

va exercir beneficis molt positius en les persones amb risc cardiovascular que

seguiren aquesta dieta, tot i que es van produir una sèrie de canvis en gens de

resposta transcriptòmica relacionats amb risc cardiovascular. Podem veure els

canvis en els

gens en el

següent gràfic.

Les barres

fosques mostren

l’activitat dels

gens en les

persones amb

dieta VOO.

Page 42: La dieta del futur. L'alimentació basada en la genètica i l'estil de vida

NUTRICIÓ, GENÈTICA I SALUT

Institut Montserrat | 42

Conclusions

Amb aquest treball he pogut comprovar l’existència ferma d’una interacció gen-

dieta. Segons la dieta que segueixis, contribuiràs a l’expressió o no d’alguns

gens que poden portar-te en futur cap a malalties genètiques concretes. Així

doncs, a partir de la nutrigenòmica es podrà fer una prevenció de malalties més

precoç.

Abans de fer el treball em pensava que tot això era molt fàcil d’aconseguir i que

en un període de temps curts tots estaríem amb dietes personalitzades. Ara bé,

m’he donat compte que això no és del cert així. Trobar els gens que determinen

cada malaltia no és una tasca senzilla, sobretot en les malalties multifactorials

que vénen determinades per diverses combinacions de gens. A més encara no

se sap quins són els gens que es mouen (s’expressen o es deixen d’expressar)

d’acord amb cada aliment o dieta.

Per tant, encara queda temps d’estudis per poder exercir pràcticament , com a

mètodes de prevenció de malalties, la genòmica nutricional.

En definitiva, m’ha agradat molt fer aquest treball, l’he trobat una experiència

molt enriquidora, no tan sols a nivell de nous coneixements, sinó que també

m’ha ajudat en com organitzar-me jo sola, com distribuir i plasmar les meves

idees, com buscar informació, contactes, etc.

A més a més, aquest treball m’ha acabat de decidir a l’hora d’orientar-me

professionalment, en un futur, per un camí o un altre.

Page 43: La dieta del futur. L'alimentació basada en la genètica i l'estil de vida

NUTRICIÓ, GENÈTICA I SALUT

Institut Montserrat | 43

Bibliografia i webgrafia

http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3755136/

http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3558114/

http://www.rtve.es/noticias/documentos-tv/reportajes/alimentacion-futuro/

http://scielo.isciii.es/scielo.php?pid=S0212-

16112005000400001&script=sci_arttext

http://scielo.sld.cu/scielo.php?pid=S0864-

03002007000300010&script=sci_arttext&tlng=pt

http://www.tv3.cat/videos/2692490/Un-menu-nutrigenomic

http://sociedad.elpais.com/sociedad/2013/09/30/actualidad/1380565744_02362

7.html

http://www.imim.cat/programesrecerca/epidemiologia/en_riscvascularnutricia.ht

ml?t=projectes&g=38

http://www.fasebj.org/

http://es.linkedin.com/pub/montse-fit%C3%B3-colomer/2b/b1b/896

http://www.ciberobn.es/index.php?option=com_content&view=article&catid=12:

grupos&id=198&Itemid=13

http://www.prbb.org/ca

http://www.tv3.cat/videos/4288610/Franco-Berrino-menjar-be-per-viure-millor

http://www.celiacscatalunya.org/index.php#

https://www.youtube.com/watch?v=WHhxkoAljac&feature=youtu.be

http://www.food4me.org/es/

http://www.laxarxa.com/noticia/menjar-fora-de-casa-quan-ets-celiac

http://www.celiacscatalunya.org/pdfs/presencia-500.pdf

http://www.celiacscatalunya.org/pdfs/e l-periordico-320.pdf

http://www.celiacscatalunya.org/pdfs/la-vanguardia-dic-413.pdf

http://www20.gencat.cat/portal/site/canalsalut/menuitem.af261f715269a25d48af

8968b0c0e1a0/?vgnextoid=23de2043ca2da210VgnVCM1000008d0c1e0aRCR

D&vgnextchannel=23de2043ca2da210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD

Page 44: La dieta del futur. L'alimentació basada en la genètica i l'estil de vida

NUTRICIÓ, GENÈTICA I SALUT

Institut Montserrat | 44

http://www.celiacos.org/home.html

http://www.celiaconline.org/

http://www.caminarsingluten.com/

http://www.seec.es/

http://diariodepontevedra.galiciae.com/nova/9496.html?lang=es

https://www.uam.es/personal_pdi/ciencias/genhum/GLOSARIO.htm

http://www.nugo.org

http://palou.uib.es/

http://bioinformatica.uab.cat/

http://biologia.uab.es/genomica/swf/genotipo.htm

http://slideplayer.es/slide/2270086/

http://www.msssi.gob.es/profesionales/prestacionesSanitarias/publicaciones/Ce

liaquia/enfermedadCeliaca.pdf

www.portalesmedicos.com

scielo.sld.cu

www.bvs.sld.cu

lactosesintolerances.blogspot.com

http://www.proyecto-salud.com.ar/shop/detallenot.asp?notid=4883

http://taller.iec.cat/cmibllc/fons/15/15.01.009.pdf

http://web.udl.es/usuaris/e4650869/nous_reptes_genetica/documents/textes_xa

rrada/R_Gonzalez_Gens_i_Malalties.pdf

http://web.udl.es/usuaris/e4650869/docencia/GenClin/content/tema2.htm

http://www.centrobiosan.com/nutrigenomica/

http://www.fundacionmhm.org/pdf/Mono9/Articulos/articulo2.pdf

http://metode.cat/es/revistas/monografics/gen-etica-y-estetica/nutrigenomica-la-

nutricio-personalitzada

Page 45: La dieta del futur. L'alimentació basada en la genètica i l'estil de vida

NUTRICIÓ, GENÈTICA I SALUT

Institut Montserrat | 45

Annex 1: Principis bàsics de nutrició i dietètica

Tot i que els requeriments individuals siguin diferents i que cadascú respongui

de manera diversa a un mateix aliment, sí que existeixen uns consells

nutricionals de caràcter comú.

Per començar, el resultat de tots els aliments que ingerim haurien de

proporcionar-nos, en percentatge, un 60% de glúcids, un 30% de lípids i un

10% de proteïnes. A més a més, ha de contenir un alt nombre de vitamines i

oligoelements.

Per a seguir una dieta saludable és important que sigui equilibrada i variada, és

a dir que contingui aliments de tots els grups. Els grups d’aliments són:

1. Llet i derivats

2. Carns, peixos i ous

3. Llegums, tubercles i derivats

4. Verdures i hortalisses

5. Fruites

6. Cereals i derivats

7. Greixos

D’entre tots els grups d’aliments, nosaltres adquirim els diferents nutrients que

el nostre cos necessita. Ara bé, no hem d’ingerir la mateixa quantitat de cada

grup d’aliments. La base de la nostra alimentació ha de ser el pa, l’arròs i les

fècules ja que són la nostra principal font d’energia, així com els llegums. Les

fruites, les verdures i les hortalisses també han de ser de consum diari. La carn

hauria de passar a un pla més secundari, se n’hauria de moderar el seu

consum. Així doncs, s’hauria de prendre carn unes 3 o 4 vegades a la setmana,

i com a alternativa ingerir més peix i ous.

Un alternativa interessant en l’excés de consum de proteïnes d’origen animal,

podrien ser els fruits secs, aliments molt nutritius amb proteïna vegetal.

També és fonamental per a l’organisme la presència de greixos o lípids, en

especial l’oli d’oliva, que és per excel·lència l’oli de la dieta mediterrània.

Page 46: La dieta del futur. L'alimentació basada en la genètica i l'estil de vida

NUTRICIÓ, GENÈTICA I SALUT

Institut Montserrat | 46

La dieta mediterrània és un exemple de dieta sana i equilibrada, que no tan

sols inclou els aliments necessaris sinó també les preparacions i celebracions

al voltant dels àpats, així com l’exercici físic adient, tan necessaris com els

propis nutrients.

La dieta mediterrània reuneix tots els valors nutricionals necessaris i és rica en:

verdures, hortalisses, fruita fresca i seca, llegums, peix, derivats del blat i, com

he citat anteriorment, oli d’oliva.

També és important tenir uns hàbits alimentaris saludables. En primer lloc,

repartir els aliments en cinc àpats diaris: esmorzar, quelcom a mig matí, dinar,

berenar i sopar.

Actualment, però, patim certs excessos i carències en la nostra dieta

alimentaria. Les errades més freqüents que cometem en la nostra alimentació

són: no fer els cinc àpats diaris, no menjar suficients verdures, hortalisses i

llegums, menjar proteïnes animals en excés, menjar poc peix, etc.

A més, s’ha de tenir en compte la manera com cuinem el menjar. No s’ha

d’abusar dels fregits, dels arrebossats o dels guisats.

Així doncs, per les consideracions anteriors podem concloure que podem

menjar de tot, sempre hi quan fem un consum moderat de certs aliments, com

ara els sucres. Ara bé, si que hauríem de prescindir totalment de les begudes

ensucrades o alcohòliques i de productes elaborats a partir de processos

industrials.

Per acabar, és molt important l’exercici físic i l’aigua.

Font food4me.org

Aquests principis bàsics de nutrició

responen a la necessitat de tota la

població per a mantenir una bona

salut global.

Ara, però, es pretén arribar més

lluny i vetllar per la necessitat

individual en l’alimentació.

Page 47: La dieta del futur. L'alimentació basada en la genètica i l'estil de vida

NUTRICIÓ, GENÈTICA I SALUT

Institut Montserrat | 47

Estudi: Coneixement de nutrició i hàbits alimentaris

Amb l’objectiu de saber quin coneixement té la població sobre els principis

bàsics de nutrició i hàbits alimentaris s’ha plantejat un formulari on-line.

Aquest formulari l’han respost 61 persones que han servit de mostra per

extreure diverses conclusions sobre el tema.

Tot seguit, un recull de gràfics exemplificants sobre les qüestions destacades

del estudi:

Quant a la relació directa que hi ha entre nutrició i salut, la gent ho veu

clar. Una mala o una bona alimentació, tindrà conseqüències futures

sobre la pròpia salut.

Un 89% dels enquestats ha assegurat que la societat actual no s’alimenta

correctament i no segueix una dieta adequada.

Page 48: La dieta del futur. L'alimentació basada en la genètica i l'estil de vida

NUTRICIÓ, GENÈTICA I SALUT

Institut Montserrat | 48

Les respostes donades pels enquestats ens proporciona la següent informació:

Per una banda, hi ha un desconeixement actual de la població sobre idees tan

fonamentals com el caràcter bàsic dels glúcids en la nostra dieta (realment

haurien de suposar el 60%) o com el perjudici que genera la carn vermella

sobre el nostre organisme.

Per altra banda, però, sí que hi ha qüestions com el gran excés proteic en la

nostra dieta que són conegudes entre la població. Això és degut a què el fet

que mengem el doble de proteïnes de les que hauríem de menjar és el factor

més clau en el desequilibri actual en les nostres dietes, i per tant, quan els

Page 49: La dieta del futur. L'alimentació basada en la genètica i l'estil de vida

NUTRICIÓ, GENÈTICA I SALUT

Institut Montserrat | 49

especialistes se n’adonaren, varen fer una gran difusió d’aquest problema per

la salut global.

D’acord amb això, és important educar a la població ja que una bona difusió

dels principis bàsics de nutrició, dietètica i hàbits en l’alimentació contribueix a

la presa de consciència col·lectiva tan important per a aconseguir una bona

qualitat alimentària.

Coneixement de la relació nutrició-genètica

Per finalitzar el formulari, als enquestats se’ls va preguntar si coneixien l’estreta

relació entre el camp de la genètica i el camp de la nutrició i si això suposava

certs avantatges per a la salut general.

Els enquestats van afirmar, en gran part, que una mateixa dieta pot afectar de

manera diferent a dues persones, ja que genèticament tots som diferents, i que

per tant, si tenim en compte (a partir d’un anàlisi genètic) quina predisposició

tenim cap a certes malalties, podem ajudar a prevenir-les gràcies a una dieta

individualitzada.

És a dir la gent creu que la nutrició personalitzada és una bona manera d’evitar

malalties i/o prevenir-les.

Page 50: La dieta del futur. L'alimentació basada en la genètica i l'estil de vida

NUTRICIÓ, GENÈTICA I SALUT

Institut Montserrat | 50

Annex 2: Glossari de termes científics

Aminoàcid: unitat bàsica constituent de les proteïnes. Existeixen 20

aminoàcids essencials diferents, components de totes les proteïnes, cadascun

d’ells codificat per un codó, és a dir un triplet de nucleòtids, segons el codi

genètic. S’uneixen linealment uns a altres formant polipèptids.

Biologia de sistemes: aproximació integrada a l’estudi dels sistemes biològics

a nivell de cèl·lules, òrgans, o organismes, a través de mesurar i integrar dades

genòmiques, transcriptòmiques, proteòmiques i metabolòmiques.

Delecions: mutació en la cadena d’ADN a causa de la pèrdua d’uns quants

nucleòtids en un fragment d’ADN.

Enteròcits: tipus de cèl·lules epitelials presents a l’intestí prim.

Epigenètica: fa referència a l’estudi dels factors no genètics que modulen

l’expressió dels gens sense alterar-ne la seqüència d’ADN.

Fenotip: forma que pren un caràcter o grup de caràcters en un individu

concret. Manifestació externa i observable del genotip.

Genòmica: ciència dedicada a l’estudi integral del funcionament, el contingut,

l’evolució, i l’origen dels genomes. En especial del genoma humà.

Genotip: component genètic intern de l’organisme amb tota la informació per

transmetre a la descendència i per expressar el fenotip.

Hipoplàsia: és la disminució o dèficit en el desenvolupament d’un òrgan o teixit

a causa de la pèrdua de les cèl·lules constitutives.

Immunopatologia: Estudi de les reaccions que provoca en l'organisme la

intromissió dels gèrmens patògens en la formació dels anticossos

corresponents.

Insercions: mutació en la cadena d’ADN a causa de la inserció o afegiment

d’uns quants nucleòtids en un tram de la cadena d’ADN.

Page 51: La dieta del futur. L'alimentació basada en la genètica i l'estil de vida

NUTRICIÓ, GENÈTICA I SALUT

Institut Montserrat | 51

Limfòcits: és una varietat de leucòcit, que són els glòbuls blancs i

s’encarreguen de defensar l’organisme.

Metabolòmica: estudi de la resposta metabòlica (conjunt de reaccions

bioquímics i processos fisicoquímics) completa davant d’un estímul.

Nucleòtid: unitat bàsica que compon els àcids nucleics, és a dir, l’ADN i l’ARN.

Tots ells estan compostos per un grup fosfat, una base nitrogenada (A, T/U, C,

G), i un glúcid que pot ser ribosa o desoxiribosa.

Nutrigenètica: efecte de les variants genètiques entre els individus en la seva

resposta a patrons de dieta específics.

Nutrigenòmica: efecte de la dieta en l’estabilitat del DNA i l’expressió gènica.

Polifenols: són un grup de substàncies químiques i estan relacionades amb la

prevenció del càncer i les malalties cardiovasculars.

Proteòmica: anàlisis a gran escala de l’estructura i funció de proteïnes com de

interaccions entre proteïnes per tal d’identificar dianes moleculars dels

components de la dieta.

Transcripció: consisteix en la síntesi d’una molècula d’ARN a partir d’una

molècula d’ADN.

Transcriptòmica: estudi genòmic a gran escala dels nivells d’expressió de

mRNA en una cèl·lula o en una població de cèl·lules.

Ultraseqüenciació: conjunt de mètodes i tècniques bioquímiques la funció dels

quals és determinar dels nucleòtids (A,C;G i T) d’un genoma concret. Les

tècniques actuals han permès realitzar seqüències d’ADN a molta més

velocitat, és l’anomenada ultraseqüenciació.

Page 52: La dieta del futur. L'alimentació basada en la genètica i l'estil de vida

NUTRICIÓ, GENÈTICA I SALUT

Institut Montserrat | 52

Annex 3: Acrònims

ADN: Àcid desoxiribonucleic

ARN: Àcid ribonucleic

ARNm: Àcid ribonucleic missatger

CNV: Copy Number Variations

FTO: Fat mass and obsity associated

MC: Malaltia celíaca

MC3R: Gen del receptor 3 de la melanocortina

PGH: Projecte Genoma Humà

PRBB: Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona

SNP: Single Nucleotide Polymorphism

TMD: Dieta Mediterrània tradicional

VOO: Oli d’oliva verge extra

WOO: Oli d’oliva verge rentat

Page 53: La dieta del futur. L'alimentació basada en la genètica i l'estil de vida

NUTRICIÓ, GENÈTICA I SALUT

Institut Montserrat | 53

Annex 4: In vivo nutrigenomic effects of virgin olive oil

polyphenols

Page 54: La dieta del futur. L'alimentació basada en la genètica i l'estil de vida

NUTRICIÓ, GENÈTICA I SALUT

Institut Montserrat | 54

Page 55: La dieta del futur. L'alimentació basada en la genètica i l'estil de vida

NUTRICIÓ, GENÈTICA I SALUT

Institut Montserrat | 55

Page 56: La dieta del futur. L'alimentació basada en la genètica i l'estil de vida

NUTRICIÓ, GENÈTICA I SALUT

Institut Montserrat | 56

Page 57: La dieta del futur. L'alimentació basada en la genètica i l'estil de vida

NUTRICIÓ, GENÈTICA I SALUT

Institut Montserrat | 57

Page 58: La dieta del futur. L'alimentació basada en la genètica i l'estil de vida

NUTRICIÓ, GENÈTICA I SALUT

Institut Montserrat | 58

Page 59: La dieta del futur. L'alimentació basada en la genètica i l'estil de vida

NUTRICIÓ, GENÈTICA I SALUT

Institut Montserrat | 59

Page 60: La dieta del futur. L'alimentació basada en la genètica i l'estil de vida

NUTRICIÓ, GENÈTICA I SALUT

Institut Montserrat | 60

Page 61: La dieta del futur. L'alimentació basada en la genètica i l'estil de vida

NUTRICIÓ, GENÈTICA I SALUT

Institut Montserrat | 61

Page 62: La dieta del futur. L'alimentació basada en la genètica i l'estil de vida

NUTRICIÓ, GENÈTICA I SALUT

Institut Montserrat | 62

Page 63: La dieta del futur. L'alimentació basada en la genètica i l'estil de vida

NUTRICIÓ, GENÈTICA I SALUT

Institut Montserrat | 63

Page 64: La dieta del futur. L'alimentació basada en la genètica i l'estil de vida

NUTRICIÓ, GENÈTICA I SALUT

Institut Montserrat | 64

Annex 5: In vivo transcriptomic profile after a Mediterranean

diet in high-cardiovascular risk patients

Page 65: La dieta del futur. L'alimentació basada en la genètica i l'estil de vida

NUTRICIÓ, GENÈTICA I SALUT

Institut Montserrat | 65

Page 66: La dieta del futur. L'alimentació basada en la genètica i l'estil de vida

NUTRICIÓ, GENÈTICA I SALUT

Institut Montserrat | 66

Page 67: La dieta del futur. L'alimentació basada en la genètica i l'estil de vida

NUTRICIÓ, GENÈTICA I SALUT

Institut Montserrat | 67

Page 68: La dieta del futur. L'alimentació basada en la genètica i l'estil de vida

NUTRICIÓ, GENÈTICA I SALUT

Institut Montserrat | 68

Page 69: La dieta del futur. L'alimentació basada en la genètica i l'estil de vida

NUTRICIÓ, GENÈTICA I SALUT

Institut Montserrat | 69

Page 70: La dieta del futur. L'alimentació basada en la genètica i l'estil de vida

NUTRICIÓ, GENÈTICA I SALUT

Institut Montserrat | 70

Page 71: La dieta del futur. L'alimentació basada en la genètica i l'estil de vida

NUTRICIÓ, GENÈTICA I SALUT

Institut Montserrat | 71

Page 72: La dieta del futur. L'alimentació basada en la genètica i l'estil de vida

NUTRICIÓ, GENÈTICA I SALUT

Institut Montserrat | 72