La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930):Va representar una soluci al perode anterior de la restauraci. Aquesta dictadura de carcter totalitari i feixista (influenciat per Mussolini dItlia), va sorgir a causa de successius esdeveniments com la setmana trgica(1909), la crisi social (1917) on els obrers es revolten per fer front al govern conservador, estaven influenciats per la revoluci bolxevic de Rssia i el desastre d'Annual (1921) que, acumulats, amenaaven l'estabilitat de la monarquia. En imposar el nou rgim, engany al poble amb discursos demaggics i fa reformes regeneracionistes a ms dabolir el bipartidisme.

Caciquisme: Promet abolir-los. Nacionalisme: Organitzar lestat com a unitat indivisible. Conflictivitat social: illegalitza la CNT.

T suport per part dels socialistes, nacionalistes catalans i daquells que es volen retirar de la guerra del Marroc. Una dictadura autoritria es basaria en la concentraci del poder en un dictador o un partit, que acostumava a tancar el parlament i prohibir qualsevol oposici i en especial partits i sindicats, controlar la premsa, etc. En canvi, quan parlem de dictadura totalitria seria aquella en la que, a ms de concentrar-se el poder en un dictador i un partit nic i prohibir-se l'oposici, el rgim intentaria dirigir i controlar totes les esferes de la vida social: tamb la cultura, les relacions privades, etc. Primo de Rivera seria un exemple de dictador autoritari, el feixisme de Mussolini, en canvi, es considera un rgim totalitari.

Causes del seu cop destat:-El complicat panorama poltic (torn de partits bloquejat).-Els problemes dordre pblic: Amb la primera guerra mundial, hi ha un augment dels preus i comporta que els sindicats fomentin cada cop ms les vague, hi ha diversos alaments i revolucions que acaben amb els militars, al cap davant de Primo de Rivera, abolint aquests alaments i guanyant-se la confiana dAlfons XIII.-Desastre dAnnual: (causa final) i la instrucci de lexpedient Picasso que va enfrontar al parlament amb els militars

Miguel Primo de Rivera, busca democratitzar el sistema. Desprs dels cacics i el bipartidisme, tot i que fa discursos demaggics per fer-se amb la confiana del poble, vol evitar democratitzar el sistema de la Restauraci i responsabilitzar-se del desastre dAnnual

Directori militar(1923-1925): Torna a estar el poder militar per sobre. Directori civil (1925-1930): Jos Calvo Sotelo (el poder militar es troba subordinat al poder civil).

Carcter dictatorial (segueix el model itali): Feixisme itali. Regeneracionisme. Suspensi de la constituci. Dissoluci del parlament. Prohibici de partits i sindicats. Militaritzaci de lordre pblic. Repressi. Exercit com a protector del pas front al desenvolupament dels nacionalismes i les forces desquerra. Patrioter (defensor del nacionalisme espanyol).

Cal esmentar la manca de regeneracionisme durant aquest perode, ja que no aboleix els cacics sino que els substitueix per uns altres que li afavoreixen.

El cop destat va comenar el 13 de setembre de 1923, es trobaven en una difcil situaci davant el desastre dAnnual. En conseqncia, Primo de Rivera publica un manifest on defensava la necessitat dentrar en un perode provisional dexcepci amb la finalitat de restaurar lordre, solucionar el problema del Marroc, acabar amb el caciquisme i regenerar el pas. Dies ms tard, Alfons XIII, li dona suport i sinstaura el directori encapalat per Primo de Rivera i format per militars (altament graduats). Ms tard, es van suprimir les garanties constitucionals, concretament les llibertats de reuni, associaci i premsa, amb el que arraconava a loposici.

Conflicte del Marroc (1911-1927): No demana la pau amb el Marroc com va prometre, guanya la guerra grcies a Frana. (1925) Desembarcament dAlhmucemas: Acord amb lexrcit francs per fer aquest desembarcament i guanyar la guerra amb els rifenys. (1927) Rendici dAbd el Krim.

Hi ha un canvi dorientaci del regim, que vol consolidar-se de manera permanent requeria la institucionalitzaci del rgim, s a dir, la creaci dinstitucions propies (segueix el model itali): 1926 Assemblea Nacional Consultiva: Formada pels ciutadans fidels a Primo de Rivera, encarregat de consolidar el rgim a travs duna nova constituci, aquesta va fracassar pel enfrontament entre partidaris de la dictadura i els nacionalistes, socialistes i republicans. 1924 Uni patritica (partit nic): No t oposici, tota oposici s clandestina. No t un programa definit, el seu objectiu s buscar el mxim suport popular, formada per grups de carcter monrquic, catlic i conservador.

Reformes econmiques: Perode de bonana econmica (felios 20): Reconstrucci dEuropa desprs de la primera guerra mundial. s el moment en que EUA es converteix en primera potncia. Sinverteix en la construcci de xarxes pbliques. Nacionalitzaci dimportants sectors econmics (monopolis), com Campsa i Telefnica dEspanya. Proteccionisme. Predomini de monopolis (empreses que no tenen competncia, mplia llibertat de mercat). Ex. CAMPSA, Tabacalera i Telefnica. Intervenci estatal(safavoreix a altres empreses). Incentiu del regadiu mitjanant confederacions hidrogrfiques (el principal producte era el cereal). Exposici internacional de Barcelona al 1929 (es van construir diversos monuments). Espanya dualitzada, es creen dues parts (una Espanya ms industrialitzada i una altra Espanya ms rural, s a dir, tenen ritmes diferents). Relaci amb lobrerisme(Organitzaci Corporativa Nacional). Relaci amb el catalanisme(1923), fa un decret per la repressi del catalanisme. Desenvolupar la xarxa viria i dels ferrocarrils.

Les reformes econmiques buscaven superar la crisi a causa de la guerra del Marroc, es va permetre fomentar leconomia i crear ms ocupaci, a ms dabolir la CNT totalment.

El desmantellament de la mancomunitat: (Lliga regionalista), rgan administratiu catal de les quatre diputacions. Van governar durant la mancomunitat: Prat de la Ribera i Puig i Cadafalch. Ms tard, Alfons Sala passar a governar sota les ordres de Primo de Rivera (la mancomunitat deixa de ser el que era)que finalment, va acabar eliminant lrgan.

Smbols catalans. Prohibici del catal Censura de llibres FCB (es va tancar el camp durant sis mesos per una xiulada)

Oposici al rgim: San Juanada: Conspiraci militar fallida per enderrocar a Primo de Rivera (es va produir el dia de San Juan). Oposici dintellectuals. Oposici republicana de manera clandestina. Oposici catalanista. Oposici de lobrerisme (FAI: Escissi de la CNT, intenten accedir al poder mitjanant el terrorisme, de carcter anarquista. La CNT i la UGT).

Caiguda del rgim: Alfons XIII t por a perdre el poder i li retira la confiana a Primo de Rivera i aquest, dimiteix. Damaso Baranguer passa el poder i ha de convocar eleccions, per t por de que guanyin els republicans i per aix, J. Bautista Aznar (nou governant) convoca eleccions municipals. Hi ha un triomf republic i Alfons XIII sexilia. Sinicia la segona repblica espanyola.

De la dictablanda del General Berenguer a la II Repblica (gener 1930- abril 1931)El Rei, desprs de rebre la negativa de diversos poltics, va encarregar al general Dmaso Berenguer la formaci d'un nou govern. Berenguer era amic del Rei i havia sigut el superior directe del General Silvestre quan va succeir el desastre d'Annual (1921). Amnistiat pel dictador en 1923, el seu govern pareixia un recurs desesperat del Rei davant de la negativa d'altres candidats.

Alfons XIII, cada vegada ms implicat en el govern del pas, va triar els ministres i va marcar a Berenguer com a objectiu normalitzar la situaci poltica desprs de set anys de dictadura, preparant el retorn al sistema poltic de la Restauraci. Amb l'objecte de calmar les protestes, Berenguer va afirmar que el nou govern volia la tornada a la constituci de 1876, prometent, entre altres coses, la convocatria d'eleccions generals. Este intent de retorn a la constituci de 1876 com si no haguera passat res i la debilitat del rgim -un ablaniment de la dictadura-, s el que va donar nom a l'etapa.