LA DIAGONAL QUE TENIM ARA · 25.03.2010 · ciutadana (la plaent passejada sota els arbres de...

LA DIAGONAL QUE TENIM ARA

Joan Anton Tineo Marquet


Joan Anton Tineo Marquet21 de març de 2010

Això és el que ara tenim … i que no ens mereixem:

una Diagonal decadent, predemocràtica, no actualitzada, ni reformada després de trenta-cinc anys d’aires nous,

una Diagonal sotmesa a la mobilitat privada agenollada davant una motoritzacióuna Diagonal sotmesa a la mobilitat privada, agenollada davant una motorització tirànica,

una Diagonal què és peça representativa d’una ciutat que durant cinquanta anys han estat dissenyant els cotxes,

un lloc on la ciutat s’esvaeix i els ciutadans no se saben trobar, ni tan sols a ells mateixos,ate os,

un camp de batalla on cada dia, vehicles, vianants i ciclistes … lluiten per preservar el seu territori.

Però atenció !

És exactament això el que alguns volen conservar quan promouen l’opció “C”


És exactament això el que alguns volen conservar quan promouen l’opció “C”

El disseny de la Diagonal repon encara a una funcionalitat pròpia de començaments del segle XX

una calçada central conformada per al pas de carruatges,

uns bulevards adaptats a la passejada dels senyors,


Passeig de Gràcia

Car

rer F

erra

nse

ig d

e G

ràci

a i

Pas

s

unes calçades laterals per donar servei, tantd’accés a les finques adjacents com a und accés a les finques adjacents, com a untransport públic, aleshores poc prestigiós,

adossades a les façanes, unes voreres lateralsadossades a les façanes, unes voreres lateralsdestinades a un comerç poc desenvolupat i nogaire emblemàtic, amb amplada limitada alsortint dels tendals enrotllables; voreres també


dedicades a la circulació del personal deservei.

La Diagonal d’ara és exactamentcom aquella de fa 100 anys …

… tot i que el programa funcional d’aquest espai públic, hores d’ara,

és un altre totalment diferent.


Gaudeix d’unes voreres pròpies de món


p psubdesenvolupat, tot i voler que sigui una prestigiosa avinguda de Barcelona.

Circulació de vianants, establiments


comercials, edificis emblemàtics, tot afectat actualment per una mediocritat increible …

També hi ha voreres quelcom més adients (de fins a 3m !!!), però en aquest cas passa alló que és tan habitual … si no es prenenque és tan habitual … si no es prenen mesures.



De tant en tant, les voreres laterals són decorades artísticament per a fer-les més atraients i, de pas, menys europees.

Hi ha una apreciable diferència entre les voreres laterals de la Diagonal i les del Pg. de Gràcia, aquest altre espai urbà transformat ja fa uns anys, on des d’aleshores, la vida ciutadana i el comerç revifats han passat de la nit al dia.

Però hi ha qui no vol que això


passi a la Diagonal !

Hi ha llocs en què aHi ha llocs en què, a les calçades laterals, els cotxes gairebé no

hi caben.

Però, contràriament al que pensen alguns, sabemalguns, sabem

sobradament que no caldrà enfilar uns

vehicles a sobre dels altres per guanyar un

nou carril i mantenir uns estandars

adients de mobilitatadients de mobilitat motoritzada.


Seria Barcelona una “ciutat turística” si les voreres davant de La Pedrera, la Casa Batlló o el Palau de la Música fossin com les que es frueixen a la Diagonal ?Música fossin com les que es frueixen a la Diagonal ?

Els edificis emblemàtics precisen d’un entorn funcional i formal adaptat a les seves circumstàncies.


I què passa a les “tercianes” o bulevards ? Una funcióI què passa a les tercianes o bulevards ? Una funció ciutadana (la plaent passejada sota els arbres de l’avinguda) ha estat substituïda per altres (una total “cohabitació forçosa” entre vianants, bicis,


aparcament de motos, etc.). Les tercianes són el “cuarto dels mals endreços” de la Diagonal.

Quin goig de passejada pels magnífics bulevards de la Diagonal !!!

Però hi ha qui prefereix

h


conservar-ho així…

Anant pel bulevard, com és de fàcil i agradable creuar els carrers que travessen la Diagonal, tot i que sigui el teu moment perquè disposes de semàfor verd !!!


Igualment, és un plaer desplaçar-se en bicicleta pel carril-bici de la Diagonal, havent de fer-ho sempre sortejant impediments i riscant la integritat física de j p gtothom que es mou pel bulevard.


Passar d’una banda a l’altra de la Diagonal pot ser com la travessia d’un desert farçit de perills.



També resulta força “turístic” viatjar plaentment en transport públic, dins la currua d’unsautobusos urbans de la Diagonal, que segueixen itineraris recurrents…

… o, anant en taxi per a fer el recorregut més ràpidament, haver d’estar entrant i sortint del carril-bus per, finalment, intentar guanyar un minut.



El vehicle privat tampoc ho té millor per desplaçar-se per la calçada central de la Diagonal. Però hi ha qui prefereix conservar-ho així mateix…

Una massa arbòrea centenaria conforma el veritable, i gairebé únic, paisatge urbà de la Diagonal.


No respectar l’arbrat representaria tornar a aquesta pretèrita situació …


En definitiva:

Cal superar aquesta total desestructuració funcional i formal.

La reforma de la Diagonal és del tot imprescindible.

Però no es tracta de fer-hi una “restauració”, tornant-la a convertir en allò que maihagués hagut de deixar de ser.

Es tracta de fer-hi una “rehabilitació” (adaptació estricta a un nou programa funcional), respectant el passat, i conservant tot allò que sigui possible no haver de modificar.

Tot i així, son molts els que prefereixen l’opció “C”, no fer cap reforma, i que tothom segueixi patint … la Diagonal que tenim ara.


Som una majoria absoluta els que volemque tot aquest desgavell sigui corregit;

és per això què és imprescindible procedir a la reforma de la Diagonal.


www diagonal catwww.diagonal.cat

Segueix-nos també al Facebook:Di l t th


Diagonal per a tothom

LA DIAGONAL QUE TENIM ARA · 25.03.2010 · ciutadana (la plaent passejada sota els arbres de...

Documents

Transcript of LA DIAGONAL QUE TENIM ARA · 25.03.2010 · ciutadana (la plaent passejada sota els arbres de...