La desindustrialització dels nuclis urbans. El cas de Sabadell
-
Upload
oriolmestrevall -
Category
Documents
-
view
679 -
download
0
Transcript of La desindustrialització dels nuclis urbans. El cas de Sabadell
LA DESINDUSTRIALITZACIÓ DELS NUCLIS URBANS,
EL CAS DE LES ZONES DE TRANSFORMACIÓ D’ÚS DE SABADELL
Oriol Mestre VallMàster en estudis territorials i de la poblacióTreball de recerca Tutor: Abel Albet i MasDepartament de Geografia (Universitat Autònoma de Barcelona)Setembre de 2010
Índex
1. Objectius, metodologia, marc teòric,…
2. La ciutat industrial i la ciutat actual
3. Les zones de transformació d’ús: anàlisi i explotació
4. Resultats
5. Reflexions
Objectius de la recerca
• Confirmar el final del buidatge industrial al nucli urbà
• Exposar i avaluar els mecanismes previstos en el planejament urbanístic per promoure la renovacióurbana
• Avaluar el resultat de la transformació, especialment dels seus usos finals i del patrimoni industrial
Metodologia
• Entrevistes individuals
• Les 46 “zones de transformació d’ús” del Pla de 1978
• Treball de camp
• Sistematizació d’informació
Valor afegit del treball: dades elaborades associades a les zones de transformació
Fonts d’informació: Pla General de Sabadell i comarca 1978; Registre de Planejament Urbanístic de Catalunya; Modificació Zones de transformació d’ús aprovada l’any 1990; Mapa Vapors de Sabadell (Benaul); Cens d’empreses tèxtils del 1966 (Cambra); Ideescat; Censos de població,…
Marc teòric
(Des)industrialització, buidatge industrial, terciarització econòmica, planejament urbanístic, patrimoni industrial,…
Un primer pas ineludible…
Entendre el naixement i construcció de la ciutat industrial: la ciutat física com expressió de l’economia urbana
Conèixer l’inici i raons de la ciutat actual: nou i més sòl urbanitzable, diversificació de l’activitat i especialització d’usos
La ciutat industrial La ciutat actual
Projecte Molina (1864)
Projecte Tintorer (1886)
Les zones de transformació d’ús
Una resposta als primers casos de tancaments d’empreses; i
Una figura emmarcada en un pla general de ciutat amb previsió de relocalització industrial
Objectiu
Identificar illes senceres dels eixamples amb activitat i arquitectura industrial, per anticipar-se i, alhora, promoure la reconversió d’usos, aprofitant la seva grandària per adquirir sòl públic tot modificant la normativa d’edificació general
Les zones de transformació d’ús (II)
Característiques• 50% de cessió obligatòria del sòl a sistemes
• 1,60 m² t/m² s. d’índex d’edificabilitat bruta com a màxim
• Transformació mitjançant planejament derivat: plans parcials o estudis de detall
• Regulació transitòria dels actuals usos industrials
La compensació als propietaris per la cessió es feiamitjançant un major índex d’edificabilitat en alçada i regulant, transitòriament, l’activitat
Informació associada a les zones: anàlisi i explotació
CAL BALART - ESCOLA D’IDIOMES Número 2 Àmbit geogràfic Altres
Transformació Total Superfície 6.220 hectàrees Mitjana
Usos actuals de l’espai Habitatge, equipament públic i serveis Sector activitat principal Metal·lúrgic
Període Segon Nombre propietaris 4 N. activitats 2
Ús sol cessió Equipament (Escola Idiomes) Empreses Cal Balart
Afectació PEPPAS No Conservació nau Si
Vapors anteriors No Conservació xemeneia no
A la cara de la gran via s’hi ha construït la futura l’Escola d’Idiomes. Es manté el conjunt de la nau de la cantonada del carrer bofí amb carrer Vilarrubias amb una activitat de bar. Construcció d’habitatge plurifamilar a la cantonada del carrer Vilarrubias amb gran via. Ubicació en diferents trams d’habitatges unifamiliars amb signes de remodelació (especialment al carrer bofí)
Resultats
1. Situación actual als antics eixamples industrials
2. Usos generals i us del sòl transformat a les zones
3. Ús del 50% del sòl cedit a sistemes(equipaments i zones verdes)
4. Vapors, fàbriques i xemeneies
Situació actual als antics eixamples industrials
72% transformació total (33),13% transformació parcial (6), 11% mantenen l’arquitectura industrial (5),i 4% en procés (2)
Desindustrialització àmpliament confirmada; en totes les zones de transformació, excepte en una, no hi ha l’activitat industrial d’origen
Buidatge industrial, un procés llarg, distribuït en tres dècades, gairebéacabat:
Període transformació: 1 = 80s, 2 = 90s, 3 = 00s i 0 = no realitzada
Usos generals i usos transformats a les zones
Dualitat en el 50% del sòl públic transformatCatorze equipaments, disset parcs (o zones verdes) i cinc mixtes
Diversitat dels usos físics actualsRepartits en tretze combinacions, per exemple: habitatge i parc (14), habitatge i equipament públic (8), fàbrica (5) o equipament públic (4)
Uniformitat en el 50% de sòl privatÚnicament en cinc hi ha activitats econòmiques destacades, la resta són habitatges, majoritàriament, plurifamiliars
Ús del 50% del sòl cedit a sistemes (equipaments)
TerceraEquipament històric (Vapor Buixeda Vell)
TerceraCentre formació ocupacional
TerceraGuardaria municipal
TerceraCEIP Martí i Pol
SegonaCEIP Teresa Claramunt
SegonaEquipament cultural: magatzem arxiu històric
SegonaEquipament cultural. Ca l'Estruch.
SegonaCentre de producció i creació artística
Segona (en construcció)Centre formació ocupacional
SegonaPàrquing públic (zona blava)
SegonaSeu de la Creu Roja
Segona (acabada 2010)Escola oficial d'idiomes
PrimeraServeis centrals i Policia Municipal
PrimeraEquipament esportiu Can Marcet
Primera (en construcció)Equipament cultural. Museu d'història
PrimeraServei de promoció econòmica. Vapor Llonch
PrimeraCEIP Amadeu Vives
PrimeraConservatori de Música
PrimeraCEIP Joanot Alisenda
PrimeraEscola Superior de Disseny i Imatge (ESDI)
PeríodeEquipaments
Nou dels vint equipaments creats són centres formatius: quatre escoles primàries (CEIP), una escola d’estudis superiors, centres de formacióocupacional,…
Ús del 50% del sòl cedit a sistemes (parcs)
Una forma d’esponjar la ciutat amb dos resultats diferents
Places o parcs oberts Patis o corredors interiors
Dels vint-i-tres parcs construïts tretze són interiors. La gran majoria disposen d’un parc infantil i únicament en sis zones amb parc s’hi conserva alguna edificació anterior
(zona núm. 16)
(zona núm. 1)
Vapors, fàbriques i xemeneies de les zones
Anteriorment, en divuit hi havia existit un vapor. Actualment, en quinze es conserven les xemeneies, en dinou la nau principal i en quatre alguna auxiliar (set però encara estan pendents de transformació)
La conservació d’edificis industrials (vapors o fàbriques) en usos ja efectius, majoritàriament, són equipaments públics (12), en menor pes activitats terciàries privades (4) i, en cap cas, habitatges.
Divuit zones tenen algun element afectat a la catalogació de patrimoni industrial municipal, quinze ja estan transformades.
Vapor Buixeda Vell (zona núm. 30)
Fàbrica Arrahona (zona núm. 19)
Vapors, fàbriques i xemeneies de les zones (II)
El catàleg de protecció disposa tres nivells diferents: global (1), volumètric (16) i documental (1)
Tres zones amb elements catalogats pendents o parcialment transformades:
Cal Borni Duch (zona núm. 12)Industrias Casabalanques (Vapor de la O) (zona núm. 24)Vapor Vila i Fusté (zona núm. 1)
Reflexions
1. De la ciutat actual2. Del planejament i les zones de transformació3. Algunes debilitats inicials de les zones4. Un patrimoni industrial poc revaloritzat i amb
accions a endegar5. Un escenari ideal per la transformació
De la ciutat actual
Després d’un període llarg de degeneració de l’activitat productiva, amb la decadència i abandó d’edificis, avui queden poques fàbriques esperant ser enderrocades
Un dels pilars principals per a la modificació i renovació de la ciutat ha estat el canvi d’usos de l’antic eixample
La ciutat del segle XXI viu i es configura mitjançant d’altres activitats i realitats, el tèxtil (i la indústria), per una raó o altra, sempre hi és present
Del planejament i les zones de transformació
El planejament permet construir ciutat, per exemple, repartint la plusvàlua de la revalortizació de sòl entre la part privada i el sector públic
Les zones de transformació proporcionen als governs locals la capacitat de dotar d’equipaments i zones verdes a la ciutat, i es demostren com un mecanismes molt útil per a l’adquisició de sòl públic
La seva complexitat en la fase d’execució deriva en una transformació aïllada, potenciant la diversitat entre elles i importants dificultats per dotar d’una visió compacte del seu entorn
Algunes debilitats inicials de les zones
Congestió visual en alçada
Causa: esponjar la ciutat i compensar la cessió privada
Laxitud temporal en el desplegament dels nous usos
Causa: una doble dependència, primer, fi de l’activitat i, després, bones perspectives del mercat immobiliari
Antic Vapor Amadé (zona núm. 1)
Un patrimoni industrial poc revaloritzat
El concepte de patrimoni industrial arriba tard a la ciutat, més com una moda de l’administració pública i no com una “marca” del conjunt de la ciutat
En general, els únics elements arquitectònics de valor afegit de les zones de transformació corresponen a les antigues edificacions industrials
La conservació de les fàbriques i vapors responen a una voluntat del promotor (principalment públic) sense configurar un vestigi global de l’antiga ciutat fàbrica. En les xemeneies, s’ha trobat el símbol i icona del passat industrial
(zona 20, darrera la 29 i 30)
Revisar alguns elements de zones transformades prou destacats com per incorporar-se al catàleg de protecció, valorar la possibilitat de, com a mínim, documentar zones no transformades amb possibles vestigis d’antics vapors, i fer el seguiment de tres zones encara per transformar amb elements protegits, alguns, força deteriorats, en són les principals accions que es podrien endegar
Un patrimoni industrial amb accions a endegar
Un escenari ideal per la transformació…
Compaginar la relocalització de l’activitat productiva en una nova zona industrial, a poder ser al municipi i mantenint el major nombre llocs de treball, amb un procés global de renovació urbana, fonamentat en solucions conjuntes i no petits canvis aïllats, dotant d’equipaments i places públiques, conservant el patrimoni industrial i impulsant una arquitectura més innovadora
Moltes gràcies!