LA CULTURA URBANA DDEL SEGLE XIV - Classe de valencià · La cultura urbana del segle XIV, abasta...
15
LA CULTURA URBANA DEL SEGLE XIV
Transcript of LA CULTURA URBANA DDEL SEGLE XIV - Classe de valencià · La cultura urbana del segle XIV, abasta...
LA CULTURA URBANA DELSEGLE XIV
LA CULTURA URBANA DELSEGLE XIV
La cultura urbana del segle XIV, abasta la producció literàriaen vers i en prosa durant un període històric de consolidacióde la monarquia cristiana sota els regnats de Jaume II, Alfonsel Benigne, Pere III el Cerimoniós, Joan el Caçador i Martíl’Humà
CONTEXT HISTÒRIC
1304Tractat de TORRELLES
1304Tractat de TORRELLES
Fixa el límits meridionals de la Corona d’Aragó
CONTEXT HISTÒRIC
CONSEQÜÈNCIESTractat de TORRELLES (1304)
Expansió per la Mediterrània:
Còrsega
Sardenya
Sicília
Atenes
Neopàtria
Contacte ambl’Humanisme
Afavorí el comerçmarítimCreixement de les ciutats
Enriquiment de la burgesia
Expansió per la Mediterrània:
Còrsega
Sardenya
Sicília
Atenes
Neopàtria
Contacte ambl’Humanisme
Afavorí el comerçmarítimCreixement de les ciutats
Enriquiment de la burgesia
Destinatària de la nova literaturade caràcter religiós i moral
CONTEXT HISTÒRIC
Institucions polítiques
LA CANCELLERIA REIAL
Institució administrativa encarregadade la documentació oficial
LA CANCELLERIA REIAL
Institució administrativa encarregadade la documentació oficial
Es convertirà en centre cultural decomunicació amb els ciutadans iarribarà a crear un model de llengualiterària estàndart
CONTEXT HISTÒRICInstitucions religioses
La nova cultura urbana implica un canvid’orientació espiritual:
Els valors cristians que han de regir la vida diària
Franciscans
Austeritat, cristianismeprimitiu
Renúncia a possessionsmatrials
Dominicans
Exigieren més influència del’església en la societat.
Moral de conducta estricte
Produïren la literatura religiosa imoralitzant
ELS TEXTOSLA POESIA CORTESANA
Alguns cavallers conquistadors de terres italianes i gregues, moltvinculats a la cort i al model trobadoresc de la poesia ques’hi conreava, també foren poetes que, seguiren fidels als tòpicsliteraris de l’amor cortés.
El suport de la monarquia a aquest tipus de poesia, dóna lloc a la POESIADE CONSISTORI:
1393, Consistori de Barcelona i
la recuperació dels certàmens poètics dels Jocs Florals.
Alguns cavallers conquistadors de terres italianes i gregues, moltvinculats a la cort i al model trobadoresc de la poesia ques’hi conreava, també foren poetes que, seguiren fidels als tòpicsliteraris de l’amor cortés.
El suport de la monarquia a aquest tipus de poesia, dóna lloc a la POESIADE CONSISTORI:
1393, Consistori de Barcelona i
la recuperació dels certàmens poètics dels Jocs Florals.
ELS TEXTOSLA POESIA CORTESANA:
PRINCIPALS AUTORS
JAUME I PERE MARC
Poesia que repetia els tòpics del’amor cortés.
Jaume escriu una gramàticapoètica: Llibre de concordaces.Normes literàries per aparticipar en els Jocs Florals.
Pere Marc és autor de poesiaamorosa i de noves rimades
GILABERT DE PRÒXIDA
Es conserven 21 poemes queseguixen els tòpics trobadorescos:
Submissió del poeta a la dama
Vassallatge amorós
Crueltat de la dama
Dolçor del dolor que provoca l’amor
Dama font de virtuts
JAUME I PERE MARC
Poesia que repetia els tòpics del’amor cortés.
Jaume escriu una gramàticapoètica: Llibre de concordaces.Normes literàries per aparticipar en els Jocs Florals.
Pere Marc és autor de poesiaamorosa i de noves rimades
GILABERT DE PRÒXIDA
Es conserven 21 poemes queseguixen els tòpics trobadorescos:
Submissió del poeta a la dama
Vassallatge amorós
Crueltat de la dama
Dolçor del dolor que provoca l’amor
Dama font de virtuts
Andreu Febrer, traductor de laCommedia de Dante
ELS TEXTOSPROSA MORALITZADORA DEL SEGLE XIV
OBJECTIU:
Influir en la conducta moralde les persones seguint elscriteris de l’església
OBJECTIU:
Influir en la conducta moralde les persones seguint elscriteris de l’església
Per aconseguir este objectiu els autors (oradors i escriptors)produiran una literatura carregada de:
Proverbis i exemples
Relats de miracles i fets meravellosos
didactisme
ELS TEXTOSPROSA MORALITZADORA DEL SEGLE XIV
Francesc eiximenis (1340-1409):
Franciscà, de família burgesa i gran formació universitària.
Principals obres:
Lo chrestià: recopilació dels principals preceptes de la doctrinacristiana de l’època.
D’estil clar i planer, replet de narracions breus, exemples,miracles… per adoctrinar millor
Llibre dels àngels: lloança d’aquests éssers.
Llibre de les dones: moralitza els costums femenins.
Vida de Jesucrist: pretén despertar la vocació popular
Francesc eiximenis (1340-1409):
Franciscà, de família burgesa i gran formació universitària.
Principals obres:
Lo chrestià: recopilació dels principals preceptes de la doctrinacristiana de l’època.
D’estil clar i planer, replet de narracions breus, exemples,miracles… per adoctrinar millor
Llibre dels àngels: lloança d’aquests éssers.
Llibre de les dones: moralitza els costums femenins.
Vida de Jesucrist: pretén despertar la vocació popular
ELS TEXTOSPROSA MORALITZADORA DEL SEGLE XIV
Vicent Ferrer (1350-1418):
Dominicà, de gran fama internacional:
Predicador per Espanya i Europa
Conseller de reis i papes
Intervingué en els principals afers religiosos i politics del’època:
Cisma d’Occident (1378-1417)
Compromís de Casp (1412)
Vicent Ferrer (1350-1418):
Dominicà, de gran fama internacional:
Predicador per Espanya i Europa
Conseller de reis i papes
Intervingué en els principals afers religiosos i politics del’època:
Cisma d’Occident (1378-1417)
Compromís de Casp (1412)
No fou escriptor, sinó gran orador
SERMONS
ELS TEXTOSPROSA MORALITZADORA DEL SEGLE XIV
Vicent Ferrer (1350-1418):
SERMONS
ESTRUCTURA:
Introducció
Enunciació deltema
Final
RECURSOS:Tècniques d’escenificacióteatral:
•Gesticulació•Plor•Onomatopeies•Diàlegs•Moviments sobtats•Crits …
LLENGUATGE:ViuPle d’expressions popularsAlteracions sintàctiquesLlatinismes
ESTRUCTURA:
Introducció
Enunciació deltema
Final
RECURSOS:Tècniques d’escenificacióteatral:
•Gesticulació•Plor•Onomatopeies•Diàlegs•Moviments sobtats•Crits …
LLENGUATGE:ViuPle d’expressions popularsAlteracions sintàctiquesLlatinismes
ELS TEXTOSPROSA MORALITZADORA DEL SEGLE XIV
Ansel Turmeda (1352-1423):
Franciscà, mallorquí estudià a Bolonya i Paris:
Renegà de la fe cristiana i es convertí a l’islam
Visqué a TunisOcupà càrrecs rellevants: cap de duanes i intendent del soldà
Ansel Turmeda (1352-1423):
Franciscà, mallorquí estudià a Bolonya i Paris:
Renegà de la fe cristiana i es convertí a l’islam
Visqué a TunisOcupà càrrecs rellevants: cap de duanes i intendent del soldà
ELS TEXTOSPROSA MORALITZADORA DEL SEGLE XIV
Ansel Turmeda (1352-1423):
OBRA:
Disputa de l’ase contra fra Anselm (1417).- és una discusió entre ell iun ase sobre la superioritat de l’home. Utilitza un to irònic i conta històriesanticlericals
OBRA:
Disputa de l’ase contra fra Anselm (1417).- és una discusió entre ell iun ase sobre la superioritat de l’home. Utilitza un to irònic i conta històriesanticlericals
La Thufa.- escrita en àrab és una apologia de l’islam
El llibre dels bons amonestaments.- en vers. Recull de bonsconsells i crítica anticlerical
Cobles de la divisió del regne de Mallorques.- obra poètica sobrela personalitat de les illes.
ELS TEXTOSPROSA MORALITZADORA DEL SEGLE XIV
Bernat Metge (1350-1413):
Funcionari barceloní de la Cancelleria Reial (vers 1350-1413) i notari.
Fou acusat, processat i empresonat arran de la mort del rei Joan I;recuperà la llibertat i fou rehabilitat pel nou rei Martí l’Humà.
En la seua formació literària influí l’ambient llatinitzat de la CancelleriaReial, però les seues obres encara contenen molts temes medievals, si bé elseu discurs és crític i escèptic amb els valors defensats pels predicadors,per la qual cosa empra sovint la ironia.
Funcionari barceloní de la Cancelleria Reial (vers 1350-1413) i notari.
Fou acusat, processat i empresonat arran de la mort del rei Joan I;recuperà la llibertat i fou rehabilitat pel nou rei Martí l’Humà.
En la seua formació literària influí l’ambient llatinitzat de la CancelleriaReial, però les seues obres encara contenen molts temes medievals, si bé elseu discurs és crític i escèptic amb els valors defensats pels predicadors,per la qual cosa empra sovint la ironia.
ELS TEXTOSPROSA MORALITZADORA DEL SEGLE XIV
Ansel Turmeda (1352-1423):
OBRES:En vers destaquen el Llibre de Fortuna i Prudència (1381) i elSermó, paròdia dels sermons religiosos amb la qual denuncia lahipocresia social.
En prosa, l’Ovidi enamorat, una traducció d’un poema llatí; Valter eGriselda, una novel·la curta; i
Lo somni (1399), obra en què Metge és protagonista d’un somni en quèdialoga amb el rei Joan I sobre la immortalitat de l’ànima, i Orfeu iTerèsias opinen sobre temes d’actualitat, com ara la consideració socialde les dones.
L’estil segueix el model de la llengua llatina clàssica, tant en lesconstruccions sintàctiques com en el lèxic.
OBRES:En vers destaquen el Llibre de Fortuna i Prudència (1381) i elSermó, paròdia dels sermons religiosos amb la qual denuncia lahipocresia social.
En prosa, l’Ovidi enamorat, una traducció d’un poema llatí; Valter eGriselda, una novel·la curta; i
Lo somni (1399), obra en què Metge és protagonista d’un somni en quèdialoga amb el rei Joan I sobre la immortalitat de l’ànima, i Orfeu iTerèsias opinen sobre temes d’actualitat, com ara la consideració socialde les dones.
L’estil segueix el model de la llengua llatina clàssica, tant en lesconstruccions sintàctiques com en el lèxic.
