LA CULTURA MATERIAL DEL NEOLÍTIC ANTIC A LA CONCA DE BARBERA!

J.M.MIRÓ Museu Comarcal i d'Arqueologia Salvador Vilaseca (Reus)

En memoria del Dr. Salvador Vilaseca i Anguera ( J 896-J 975)

RESUM

En aquest treball es reestudien quatre jaciments de la Conca de Barbera: Cova de les Gralles, Cova de Cartanya, Cova de la Gorja del Gaia i Cova de la Font Major (Catalunya Meridional). En totes elles s'han citat, en repetides vegades, ocupacions del neo­lític antic. Ara bé, es presenten tot un seguit d'arguments contraris a aquesta interpretació pel que respecta als tres primers jaciments. També es descriu amb profunditat les principal s característiques de la cultura material del neolític antic cardial de la Cova de la Font Major.

PARAULES CLAU

Neolític Antic, Decoració Cardial, Catalunya Meridional, Conca de Barbera, cultura material.

RÉSUMÉ

On a réétudie quatre sites de la Conca de Barbera: Grotte de les GraBes, Grotte de Cartanya, Grotte de la Gorja del Gaia et Grotte de la Font Major (Catalogne Méridionale). Ils ont été traditionnellement attribues a le néolithique ancien, mais nous argumen­tons tout le contraire pour les trois premieres sites. Aussi, on décrit la culture matérielle du néolithique ancien cardiale découverte dan s la grotte de la Font Major.

MOTSCLEF

Néolithique Ancien, Décoration Cardiale, Catalogne Méridionale, Conca de Barbera, culture matérielle.

INTRODUCCIÓ

La investigació del Neolític a la Catalunya Meridional porta un retard considerable respecte de la rec;:erca arqueologica de contrades velnes. Una evidencia del buit en el coneixement de les prime­res comunitats agrícoles i ramaderes a les comar­ques tarragonines el tenim reflectit en l' obra sínte­si del Neolític cataUl de la Taula Rodona de Montserrat (A.A.V.V. 1981). Aquesta fou una de les motivacions que ens conduí a reestudiar els mate­rials arqueologics exhumants en quatre jaciments de la Conca de Barbera (Cova de les Gralles, Cova de Cartanya, Cova de la Gorja del Gaia i Cova de la Font Major) (figura 1). Jaciments que han estat catalogats, en reiterades publicacions, com pertan-

llijh'@' Mim. 26, ltny /995, p¿¡,~. 39-52

39

yents al neolític antic (Tarradell, 1962), (Navarrete, 1976), (Marcet, 1981), (A.A.v.v., 1982), (Guilaine, 1986), fet que pretenen refutar en els casos de la C. de les Gralles i la C. de Cartanya i dubtar-ne en la C. de la Gorja del Gaia.

Pel que respecta a la C. de la Font Major, les noves directrius de la investigació del Neolític i el nou cos de coneixements empírics establerts en els darrers anys en permet afrontar una revisió a fons d'un deIs millors conjunts arqueologics del neolí­tic antic cardial catala i que malgrat disposar d'una

I Resum d'una part del Treball d'Investigació de Doctorat presentat en la Universitat de Barcelona el 28-IX-1988, sota la direcció de la Dr. Ma A. del Rincón. El treball fou entregat per la seva publicació el setembre de 1989.

Les Garrigues

o 10 km. 1 __

D 200-400

1>1400-600

600-800

.800-1000

• 1000-1200

FIGURA 1: 1. Cova de la Font Major; 2. Cova de les GraBes; 3. Cova de Cartanya; 4. Cova de la Gorja del Gaia

extensa publicació (Vilaseca, 1969), ha restat infra­valorat per la majoria de neolitistes.

El principal objectiu del treball és el de definir, caracteritzar i explicitar, utilitzant metodologies d' analisi acurades, els principal s trets de la cultura material del neolític antic a la Conca de Barbera.

LA PROBLEMA. TICA DE LA COVA DE CARTANYA., COVA DE LES GRALLES I LA COVA DE LA GORJA DEL GAlA.

Tots tres jaciments foren excavats d' antic i publicats per S. Vilaseca (1926, 1932 i 1935 res­pectivament). Tant Cartanya com Gralles presen­ten uns conjunts de restes materials fon;;a similars, que permeten inferir una cronologia que abra~aria grosso modo des del Neolític Final-Calcolític fins al Bronze Final. Cal pero destacar-ne l'important

40

conjunt de ceramica campaniforme d' ambdós jaci­ments.

Ara bé, la problematica d'aquestes dues coves rau en l' atribució de dos fragments ceramics, (Lam.1)2 amb decoració incisa i impressa de petxi-

2 Cova de les GraIles (Ulm.1): Fragment de vora d'un bolo vas subesferic (Si!= 15 cm.), llavi arrodonit i vora secant inclinada cap a l'interior de perfil exterior convexe. Pasta ben depurada, desgreixant de calcaria, superficies polides, cocció oxidant, coloració de la superfície i interna i externa marró-ver­mellossa. Decoració mixta (incisa-impressa). Presenta una pri­mera línea horitzontal ondulada feta mitjanc;ant l'impressió d'una petxina en posició vertical respecte a la superfície, després cinc línies horitzontals rectes fetes per incisió d'instrument de punta aguda i un altra línia horitzontal i ondulada també per impres­sió de petxina i dues línies horitzontals incises com les anteriors.

Cova de Cartanya (Lam. 1): Fragment de cos. Pasta ben depurada, desgreixant de calcaria, superfícies polides, coc­ció irregular (oxidant-reductora), coloració de la superfície inter­na gris-negra i externa marró-vermellosa. Decoració mixta (inci­sa-impressa). Presenta varies línies horitzontals incises fetes

na, al món cultural de la cedlmica cardial, fet que ha donat peu, creiem sense cap base ferma, a ads­criure els dos jaciments (e. de Cartanya i e. de les Gralles) com habitas del Neolític Antic Cardial.

Els raonaments que done m per rebatre tal afir­mació podrien resumir-se en:

• L' associació de la tecnica incisa i impresa en un mateix vas és molt rara i minoritaria en el neo­lític antic.

• L'impresió de la valva de la petxina en posi­ció vertical i donant lloc a una matriu amb fort relleu no és gaire usual en el neolític antic, sinó que acos­tuma a ésser una impressió molt més suau.

• EIs patrons decoratius deIs dos fragments és netament campaniforme. AIguns vasos campani­formes de les Gralles i Cartanya, com d'altres del «Complexe Salomó» (Cova Josefina, Coves de l' Arbolí, Cova Fonda de Salomó, etc.) presenten com a patró decoratiu generic una alternancia de línies horitzontals rectes amb d'altres de ziga-ziga fetes per mitja de l'incisió o de l'estampillat (Harrison, 1977): En els dos casos aquí esmentats, la consecució de les línies en ziga-zaga s'ha fet apro­fitant la sinuositat d'una petxina.

• L' absencia significativa de qualsevol altra resta material atribuible al neolític antic.

• Les característiques tecnologiques (pasta, desgreixant, coloració, etc.) d'ambdós fragments no denota cap diferencia respecte la resta del material ceramic campaniforme.

• El Dr. Vilaseca inclo'ia, sense cap dubte, els dos fragments dins el complex campaniforme de la Catalunya Meridional (Vilaseca, 1973), resaltant, aixo sí, la peculiaritat i novetat de la decoració impressa, També R.J. Harrison en el seu treball del campaniforme Peninsular els inclou en el «Complex Salomó». (Harrison, 1977, fig. 91 núm. 1826).

• Sense voler establir paral-le]s ni relacions concretes sinó més aviat un fenomen de convergen­cia purament accidental volem ressenyar l' aparició de

amb instrument de punta aguda separades per una línia horit­zontal i ondulada feta per impressió de petxina acostellada, per continuar, en forma radial i vers la base, unes bandes de línies al costat i de línies impresses a I'altre. Segurament es tracta de la part inferior del cos i inici de la base d'un vas amb decoració de sanefes horitzontals per acabar amb un motiu radial origi­nat en la base del recipient.

41

campaniformes amb decoració impressa de petxina en jaciments del Nordoest Peninsular com Parxuberia (S. Fiz de Eiron, Mazaricos) (dolmen poligonal de corredor curt en V); a O. Fixon (Hijo, Cangas de Morrazo) (habitat) (Garcia-Lastra, 1984); O. Regueriño (Moaña) (habitat) (Peña de la, 1984). Es tracta de fragments de vasos campaníformes amb la mateixa estructuració de la decoració que la resta de campaniformes pero amb la diferencia que la tecni­ca aplicada és la impressió de petxina, segurament un pecten tipus «volandeira» o «zamburiña» (Chalamis Operculata) (Criado i Vazquez, 1984).

• Aquest fet de la ceramica campaniforme decorada amb impressió de petxina, des de la nos­tra perspectiva, tampoc implica cap perduració de la decoració cardial fins a contexts calcolítics com assenyalen alguns autors (Asquerino, 1973, 1975), Vilaseca, 1973) sinó més aviat la solució a un deter­minat patró decoratiu en el que s'intercalen línies horitzontals amb línies ondulades en ziga-zaga, essent la petxina un instrument molt apte per rea­litzar-les.

Per aquestes consideracions creiem que no hi ha cap base real per afirmar ni mantenir la idea d'un habitat cardial a la e. de les Gralles i a la e. de Cartanya com es venia constantment repetint en la bibliografia (Tarradell, 1962), (Navarrete, 1976), (Marcet, 1981), (A.A.v.v., 1982) i (Guilaine, 1986). Les implicacions d'aquesta negació poden trasto­car en certa mida l'estructuració de la prehistoria recent a les muntanyes de Prades, dones rebutjada la presencia d'un horitzó del neolític en els dos jaci­ments, ens trobem que aquesta area geografica, amb una personalitat propia dins la Catalunya Meridional, presenta un buit ocupacional en el neolític antic­mig, segons les dades disponibles, i que no es tren­ca fins al neolític final-calcolític.

Pel que respecta a la e. de la Gorja del Gaia3

també ha estat catalogada com a jaciment del neo­lític antic epicardial (A.A.v.v., 1982).

Desconeixem en base a quines dades arqueo­logiques s'ha indentificat aquest neolític epicardial doncs el material que presenta la publicació no ho corrobora, tot el contrari, ens referma una cronolo­gia del Bronze Antic-Mitja. Només podria implicar

3 Si be ens consta que els materials procedents de la Cova del Gorja del Gaia restaren en la col·lecció del Dr. Vila­seca, després base de l' actual Museu Comarcal de Reus, ens ha estat imposible de localitzar-los en el fons del museu i en con­seqüencia no hem pogut reestudiar-Ios i ens hem hagut de refe­rir només en la publicació.

certs dubtes un fragment de cedlmica que corres­pon a un vas de grans dimensions decorat «per soIs ondulats fets a ditades» (Vilaseca, 1935 :9) i que sembla disposar de dos parells de cordons o crestes vertical s unides per un altra horitzontal. Si en comp­tes de soles fos un tractament de la superfície del vas en tecnica raspatllada si podria paral·lelitzar-se amb el mon cultural postcardial identificat al Penedes (Mestres, 1981), pero no tenim la plena seguretat de que sigui així.

La resta de material pertany lato sensu al Bronze, i de remarcar és el vas carenat amb decora­ció incisa formant motius d' espiga i garlandes, carac­terístic de la cedlmica tipus Arbolí (Vilaseca, 1973) i de clara adscripció Epicampaniforme (Martin, 1980, Castells et alli., 1983) i que s'ha relacionat amb la tecnica de boquique (Maya i Petit, 1986).

LA COVA DE LA FONT MAJOR

La Cova de la Font Major, irnmediatament des­prés de la seva descoberta l' any 1957, patí una con­tinuada serie d'agressions que la malmeteren irre­versiblement com a jaciment arqueologic en una gran parto El Dr. Vilaseca, en puntual s intervencions, recupera una minsa part del registre arqueologic, el qual, pero, posa en evidencia la importancia d'a­quest jaciment a tres nivells:

a) El jaciment Posthallstatic i Iberic de la Sala P. Les troballes arqueologiques responen segura­ment a un fet cultural en relació a les aigües del riu hipogeu.

b) L' amagatall d' objectes de bronze localitzat a la banda E-SE a uns 50 m. de l' entrada.

c) L'excavació deIs testimonis residuals que restaren enganxats a les parets de la cova (E-SE i O-NO) després del buidat sistematic i incontrolat dels sediments de l' entrada de la cova.

L' estudi analític fa referencia als materials deIs nivells arqueologics neolítics (nivell E-F i G) deis testimonis O-NO. Sector que dona la seqüencia estratigrafica més clarificadora i amb un volum més gran de materials.

Analisi de la Cultura Material

L'estudi de la indústria lítica s'ha realitzat seguint els treballs de G. Laplace (1972), mentre

42

que per la ceramica hem desenvolupat una meto­dologia d' analisi propia, pero seguint els criteris de les distintes tipologies ceramiques més usuals (Amal, 1976), (Dedet i Py, 1975), (Seronie-Vivien, 1975), (Schifferdecker, 1982).

Indústria lítica (Lams. 7 a 9)

La materia primera utilitzada pels ocupants de la Cova de la Font Major és quasi exclusivament el sílex (97,9%) de distintes varietats i qualitats. De forma puntual apareixen d'altres materials com el quars, la quarsita i el cristall de roca. Aquest fet implia una elecció voluntaria i altament selectiva vers el sílex en relació a les millors i més aptes con­dicions de fracturació i talla (capacitat d'exfolia­ció), pero, entenem que aquesta elecció resta con­dicionada per la disponibilitat de recursos al' entom de l'habitat (Perles, 1987).

A la Catalunya Meridional ha estat citada rei­teradament i des d'antic l'abundancia de recursos de sílex (Vilaseca, 1936, 1953, 1965). Fent un breu recull de les zones potencials d'aprovisionament de sílex conegudes, trobem com a més properes les afIoracions de sílex de I'Ermita de la Santíssima Trinitat (3 Qm.); lloc d'origen probable, que no segur, d'una part important de la materia primera. Ja més llunyanes, podem citar Sant Miquel de Montclar i els pendents de Vallespinosa (20 Qm.) (Freixas, 1984) del Collet Blanc i les Pedrenyeres (Ulldemolins) (l5 Qm.) (Vilaseca, 1973) i de la Mussara (18 Qm.) (Rovira i Santacana, 1982). Caldria sumar-hi els cOdols transportats pel corrent del Francolí, el qual devalla a peu de cova.

L'estructura tecnologica de la indústria lítica tracta l' analisi de les tecniques de talla (suports, talons, cortex, nuclis, etc.) i ha esdevingut un aspec­te essencial de l' estudi deIs conjunts industrials (Tixier et alii, 1980, 1984) (Pelegrin, 1985) i més en el cas deIs tecnocomplexos neolítics, ja que no seria l'útil perfectament conformat el que compor­taria una carrega intencional d'idiosincracia cultu­ral, sinó que aquesta passaria a recaure, a partir del neolític, a unes tecniques de talla molt estandarit­zades. (Cahen, 1985).

De forma molt breu passem a ressenyar les principals característiques de la indústria lítica de la Font Major. (Taula 1 i 2).

• El procés de descorticat dels mOduls seria realitzat fora de l'ambit de la cova; potser es duria a terme en el mateix lloc d' aprovisionament del sílex. Aixo ens ho demostra la manca de cortex en les

R

21

D

19

S-SE

LR

12

G

5

LD

4

T

5

A BC

A B p

PD LDT BT B F

= 73

TAULA I

Suport Ascla F.Ascla F. Lamina /// Lamina Nucli JJJ R. Talla

.336 .262 .258 .075 .068 O

Taló (1) No Cortical Inextx -Ineter. JJJ Cortical

.507 .439 .054

Taló (2) Llis JJI Diedre Puntiforme Facetat

.86 .087 .038 .014

8ulb Marcat Difús /// Negatiu

.576 .411 .013

Cortex Inext. IJJ Parcial Residual /// Parcial Total JJ Total

.747 .21 .034 O

Maneres de retocar S /// A SE B P E

.699 .192 .082 .014 .014 O

Direcció del retoc d JJJ // a b n

.625 .281 .062 .021 .01

TAULA 2: Seqüencies estructurals indústria lítica (N.E - F + G)

cares dorsals deIs productes de talla i la feble incidencia deIs talons corticals.

• La dominancia deIs talons llisos implica una mínima, pero rendible preparació deIs plans de per­cussió.

L' aplicació de tecniques de talla diferenciades (percussió directa amb percutor dur versus percus­sió i/o percussió directa amb percutor tou) en rela­ció als tipus de productes de talla desitjats. Així, pel component laminar; segons les evidencies constata­des (certa estandarització, seccions triangulars i tra­pezoi'dals, eliminació de la comisa, el tamany redui't dels talons, la dominancia deIs talons llisos, la presen­cia de bulbs difusos i poc marcats), podem inferir l' aplicació de la tecnica de talla per percussió indi­recta i per contra sembla poder-se rebutjar la tecni­ca de talla per pressió (escassa presencia de talons facetats, nervadures poc rectílinies i paral·leles).

• Entrant en certa contradicció amb l'anterior aspecte, els nudis de tecnica laminar (piramidal s i prismatics) tenen uns efectius inferiors als nudis poliedrics, pero l' explicació ve donada per la trans­formació deIs nudis de talla laminar, una vegada exhaurides llurs possibilitats, en nudis poliedrics, fet reafirmat pel redui't tamany deIs nudis exhumats en el jaciment i confirmat en d' altres jaciments del Neolític Antic (Binder, 1987).

43

• A nivell de criteris de retoc, cal remarcar la dominancia altament significativa de la categoria deIs simples (S), mentre en l'amplitud del retoc (Profund-Marginal) no s'observa cap ruptura i en la direcció del retoc predomina el retoc directe (d) per damunt de les altres categories.

Pel que respecta a l' estructura morfologica poden fer-se les següents puntualitzacions:

• No s'observa cap dominancia significati­va a nivell de dasses tipologiques i tipus prima­ris (Taula 1), ni tampoc cap tipus de configura­ció de pec;(a retocada específica i repetitiva, a excepció, potser, de les lamines retocades margi­nals (LR 1).

• Rascadores i Denticulats no prenen una mor­fologia concreta sinó més aviat una heterogenei'tat morfotipologica.

• En l' ordre deIs abruptes, tampoc s' observa el distanciament de cap tipus en concret i els efectius més elevats són del grup de les truncadures i de les lamines de dorso

• L' escadussera presencia de geometrics (F 324 - Triangle i BT 1- Segment) se'ns fa difícil d' explicar (potser seria deguda al no garbellament sistematic deIs sediments?). EIs geometrics, en els conjunts lítics

del neolític, són sempre un grup tipologic present,pero de variable importancia (per exemple, el 20, 8%a la Cova de I'Or i un 5,5% a Guixeres de Vilobí enel N.A.E) (Juan, 1984) (Mestres 1., 1987). EL seg­ment presenta un retoc abrupte a doble bisell, tecni­ca ben documentada en els jaciments Epipaleolíticsdel Complex Geometric (Barandiaran, 1987) (Baran­diaran i Cava, 1981) (Juan, 1985). El triangle isos­celes presenta un retoc pla semi-invasor a doble bisell.

• Cal resssenyar també la nul·la presencia dela tccnica del microburí. Inexistencia que podriarelacionar-se amb l' extensió de la tecnica de la fle­xió per segmentar les lamines. La no presencia dela tecnica del microburí contrasta negativament ambels conjunts industrials de l' epipaleolític final.(Fortea, 1973) (Juan, 1985).

Fent referencia a l'estructura tipometrica:

• L'analisi qualitativa tipometrica (mOduls d'a­llargament i de carenatge) fa palesa una dominan­cia de les extraccions curtes estretes (40%), clsesclats curts amples (23, 3%) i els esclats llargsamples (22,2%) i una dominancia de les extraccionsplanes (85%) enfront els productes de talla espes­sos o gruixuts (15%). Constatem el tamany redu'itdeIs productes de talla.

• El conjunt laminar representa el 29,4% (N.E-F+G) mentre les ascles representen el 70,6%, peroaquesta relació estaria «falsejada» per l'elevat índexde fragmentació de les lamines per aplicació, cons­tatada en un elevat nombre de casos (xarnela de fle­xió 59,1 %), de la tecnica de flexió. Aquest fet difí­cilment és explicable exclusivament per causesdeposicionals i postdeposcionals i sembla més aviatrespondre a una voluntarietat. L' analisi tipometricade les lamines i deIs fragments de lamina ens demos­tra que la fracturació de les lamines es dóna en lesde major tamany (més de 5 o 6 cm.) i que les poqueslamines senceres (n=33) no són una mostra «real»del conjunt laminar de la Font Major (Fig. 2).L'explicació d'aquest fenomen pren cohesió si inter­pretem que un gran nombre deIs fragments de lami­na anaven destinats a ésser engalzats conjuntamenten un manec fent la funció de peces de fale;.

Per tot l' exposat anteriorment podem suggerirque les practiques de talla i de gestió de l'utillatgeen la Cova de la Font Major, i per les resemblancesestructurals amb d' altres conjunts lítics del NeolíticAntic, estan orientades en part a la producció de lami­nes. Estant moltes d' aquestes destinades a éssersuport de peces de fale; i també de geometrics, mit­jane;ant nuclis piramidals i prismatics, per percussióindirecta amb una senzilla preparació del pla de per-

44

cussió i posteriorment transformats en nuclis polie­drics per extració d'ascles de petit tamany.

La resta de l'utillatge retocat denota una granheterogene'itat i variabilitat; denticulats i rascadores nopresenten cap repetició estandaritzada de morfotipusi no s' observa cap selecció diferencial del suporto

L' analisi de la indústria lítica de la Font Majorha permcs aprofundir en el coneixement de l'uti­llatge lític de les primeres comunitats neolítiques,reiterant les diferencies de base amb les seves homo­loges de I'Epipaleolític Final (Martí et alii. 1987) icomparar la Font Major amb d' altres jaciments delNeolític Antic com la Cueva de Chaves (Baldel1oui Castan, 1983), Cova de I'Or i Cova de la Sarsa(Juan, 1984), Guixeres de Vilobí (Mestres, 1987) iAbric del Filador (Cebria et alii., 1981) (Fullola etalii., 1987) (Fig. 5 i 6).

Ceriunica

A l' igual que la indústria lítica, l' analisi cera­mologica pretén anar una mica més enna d'un enfo­cament descriptiu tradicional que posa 1'enfasi quasiexclusivament en la decoració. La segregació devariables tecnologiques, morfologiques i tipome­triques des d'una perspectiva analítica, la quantifi­cació de les dades i la comparació estadística entrevariables, han estat els mitjans emprats per intentardefinir i caracteritzar el conjunt ceramic de la Covade la Font Major. L' elevat grau de fragmentació delmaterial ha estat un factor negatiu en la majoria d'as­pectes aquí tractats.

A nivell d'estructura tecnologica podem con­cloure: (Taula 3).

• L'origen de la materia primera (argila i des­greixant) ens és desconegut, pero és factible de pen­sar que la mateixa cova, tal i com hem comprovatempíricament, podria subministrar argila de bonaqualitat per la fabricació de recipients.

• La pasta ben depurada (desgreixant de tamanypetit i escassa freqüencia) és minoritaria (17,2%) itendeix a associar-se amb les ceramiques de decora­ció cardial, mentre les pastes depurades (58,3%) ipoc depurades (24,5%) pertanyen, en proporció major,a ceramiques llises i de decoració plastica.

• El principal desgreixant és la calcaria, perotrobem d'altres com ara la mica i el quars.

• I.a tecnica de muntatge deIs vasos, malgratles poques i dubtoses apreciacions al respecte, sem­bla ésser la de marrells.

Fragments de lamina y .c .199x + 8,778, R-squarcd: .194

40+--~--'--~--'------'-----'------'------'----'----t

35

30

25 • ••

•

•Ampl.

20

J5

10

70605040302010O'+--~-r--~---'r----r---r---"--'--"""T'"--.--~---.---r----+O

Long.

FIGURA 2: Rectes de Regressió

D. Cardial //1 D. Impresa No Cardial D. Incisa-Acanalada

.346 .056 .047

D. Incisa-Plastica

.019

D.Incisa-Plastica

.024

-------------

Grallera

.013

D. Incisa-Acanalada

.048

D. Incisa-Acanalada

.042

Brunyida

.019

Irregular

.06

Bcn Depurada

172

//1

.47

I

D. Impresa No Cardial

.06

D. Impresa No Cardial

.042

Poc Depurada

.254

Allisada Polida

.479

Cocció Reductora //1 Oxidant

.762 .179

Decoració

N.E-F D. Plastica II D. Cardial

.602 .265

N.G. D. Cardial D. PIastica I

Pasta Depurada //1

.583

Tractament Superficie

.583 .333

N.E - F + G D. Plastica I

.542

TAULA 3: Seqüencies estructurals ceramica (N.E - F + G)

45

o/c 60

50

40

30

20

10

O

Tipus

11 III IV V VI IX

% 40

30

20

JO

O

FIGURA 3: Histograma de la Morfologia del Llavi (N.E - F + G)

V VI VII VIll IX

Tipus rrrrrFIGURA 4: Histograma de la Morfologia de la Vora (N.E - F + G)

46

C. Font Majar C. Sarsa G. Vilobí C. Or Filador N.2

I

0,171

0,173

0,345

1,101

FIGURA 5: Dendograma segons les maneres de retocar (S, A, P, B, E) de jaciments neolítics del Llevant Peninsular

• L'acabament de les superfícies és indistin­tament l'allisat i el polit (49,7% i 47% respectiva­ment) i sense que cap d'ells tendeixi a associar-seamb un genere decoratiu concret.

• La cocció és majoritariament reductora, enel N. E-F arriba al 78,4%, disminuint en importan­cia en el N.G. on la cocció oxidant arriba el 31,4%.

• La coloració de la superfície externa és dela gama deIs marrons-vermellosos en un 49,7% igris-negra en un 37, 1% deIs fragments, i en lasuperfície interna en un 52,3% i un 31,1 % respec­tivament.

Pel que fa referencia al' estructura morfo­tipologica:

• La decoració cardial és majoritaria en el N.G(58, 3%), passant a segon terme en el N. E-F(26,5%), on la decoració plastica de cordons llisos(60,25) ocupa el primer lloc (Lam. 2 a 6). Els altresgeneres decoratius tenen una incidencia més aviatínfima (veure taula de les seqüencies estructurals).L' estructuració deIs generes decoratius, malgrat laproblematica de les comparacions, ens parla de la

47

similitud del conjunt ceramic de la Font Major ambd' altres jaciments del Neolític Antic del MediterraniOccidental, com la Cova de l'Or en els seus estratsinferiors (Martí et alti., 1980), la Cueva de Chaves(N. IIb) (Baldellou i Castan, 1983), la Cueva deCarigüela del Piñar (Camara GN. XIV, XV i XVI)(Navarrete, 1976), la Cova de la Sarsa -malgrattractar-se de materials barrejats- (Asquerino, 1978),Guixeres de Vilobí (Horitzó A) (Mestres, 1981-82).

• L' analisi morfologica parcial és nomésexahustiva en el cas delllavi i al vora. La senzille­sa deIs acabats deIs llavis (arrodonit 57,6%) (aprimat18,6%) i el predomini de les vores secants verticalsde perfil rectilini (34,9%) i de les vores secants incli­nades cap a l' interior de perfil rectilini (32,6%) sónles dades més rellevants. (Fig. 3 i 4).

• Els elements de prensió/suspensió més benrepresentats en la Font Major són les nanses debudell. Una característica a remarcar són les peti­tes protuberancies de dues de les nanses, típiquesdel Neolític Antic Cardial.

• La impossibilitat de reconstrucció dels per­fils deIs vasos, causada per la fragmentació del mate-

100• s.% Chaves I1b

-o-- S.% Chavcs Ha

80 ---o-- S.% Fonl Major

60

40

20

O+-.-----,---r--r--.----.---r--r--.-----,--.---r--,----,r----r-........-,-----,Grups tipolagics R p B LBA Iba MD FR G o

FIGURA 6: Grafica acumulativa deIs conjunts lítics de la Cova de Chaves i de la Cova de la Font Major.

rial, implica un cert desconeixement concret de lesformes globals, pero sí podem afirmar que serienformes senzilles derivades de l' esfera i inclourienvasos subesferics i semiesferics (bols), vasos esfe­rics amb coll curt exvasat o vora diferenciada, vasosesferics sense coll i parets reentrants, vasos de fonsconvex i parets cilíndriques, vasos esferics/ovoldesamb coll desenvolupat exvassat o cilíndric (tipusamforeta). Totes elles, formes caraterístiques delNeolític Antic.

A nivell d'estructura tipometrica poc es potdir:

• El gruix de les parets oscil·la majoritaria­ment entre els intervals de 6-8 mm. (34,2%) i 8­10 mm. (34,9%).

• Els diametres de l'embocadura es distri­bueixen entre els intervals 12-16 cm. (27,3%) i els16-20 cm. (31,8%) pero la migradesa de la mostra(n=22) rebaixa la significació deIs resultats.

CONCLUSIONS

En el cas deIs jaciments de Gralles i Cartanya,i en menor mesura en la Gorja del Gaia, la revisió

48

dels materials ens fa descartar la possibilitat d' 0­

cupacions del Neolític Antic. Al nostre entendrel' error de principi rau en el fet d' assimilar una tec­nica decorativa (impressió de petxina) a una deter­minada «cultura arqueologica» de forma excessi­vament mecanicista i dscontextualitzada. El simplefet de la presencia de motius decoratius realitzatsamb petxina fou considerat per molts investigadorscom a indici suficient per assignar aquests dos jaci­ments al Neolític Antic: correlació que claramentno és valida pels jaciments de C. de les Gralles iC. de Cartanya. Pel que respecta a la Cova de laFont Mqjor, al tractar-se d'unjaciment molt malmesi d'una excavació antiga ha fet inviable afrontaramb garanties d'exit molts deIs objectius marcatsen les actuals directrius i línies d'investigació arque­ologica, pero el reestudi de la Cova de la Font Major(indústria lítica i ceramica) ha possibilitat apro­fundir en la definició i caracterització de la culturamaterial de les primeres comunitats pageses a laConca de Barbera.

Els diferents graus de comparació establertsentre la Cova de la Font Major i d' altres importantsjaciments del Neolític Antic del MediterraniOccidental permet situar la cronologia relativa deIsN. E-F i G en la primera mitad del VI mileni en cro­nologia calibrada (5800-5400 cal BC) (Martí, 1978),(Guilaine, 1986).

- -J

-_.._.~--I

I

fII-'\- ---. -.-~=-~-- ._--

-- III ,I 1

LÁMINA 1: la. Cava de les Gralles; lb. Cava de Cartanyil LÁMINA 2: Cerilmica de la Cava de la Fant Majar.

- -ILÁMINA 3: Cerilmica de la Cava de la Fant Majar. LÁMINA 4: Cerilmica de la Cava de la Fant Majar.

49

, , ,

--LÁMINA 5: Ceramica de la Cova de la Font Major.

1\

1\

LÁMINA 7: Indústria lítica de la Cova de la Font Major.

50

o el ter:

- -LÁMINA 6: Ceramica de la Cova de la Font Major.

W-(J 1\

A A - -

LÁMINA 8: Indústria lítica de la Cova de la Font Major.

A 1\

A

LÁMINA 9: Indústria lítica de la Cava de la Fant Majar.

BIBLIOGRAFIA

A.A.V.V. (1981), El Neolític a Catalunya, Taula Rodana de Montserrat, 1980, Publicacions de l' Abadia de Montserrat.

ARNAL, G.B. (1976), "La ceramique Néolithique dans le Haut Languedoc", Memoire du Centre de Re­cherche Archeologique du Haut Languedoc. CNRS.

ASQUERINO, Ma D. (1973), "Ensayo de clasificación de los temas decorativos de la cerámica cardial", XII Congreso Nacional de Arqueología. Jaen, 1971, pp. 149-158.

ASQUERINO, MO D. (1975), "Una aportación al estu­dio del Bronze I Español: Tipologia de las asas de apéndice de la Cava de la Sarsa", XIII Congreso Nacional de Arqueología, Huelva, 1973, pp. 351-369.

ASQUERINO, M" D. (1978), "Cova de la Sarsa (Bocariente, Valencia), Análisis estadístico y tipo­lógico de los materiales sin estratigrafia (1971-1974)", Saguntum 13, pp. 99-225.

BALDELLOU, V. & CASTAN, A. (1983), "Exca­vaciones en la Cueva de Chaves de Bástaras (Cabas-Huesca)", Bolskan 1. Instituto de Estudios Altoaragoneses, pp. 9-39.

BARANDIARÁN, 1. (1978), "El abrigo de Botiqueria deIs Moros (Terue!), Excavaciones arqueológicas 1974", Cuadernos de Prehistoria y Arqueología Castellonenses n05, pp. 49-138.

BARANDIARÁN, l. & CA VA, A. (1981), "Epipaleolitico y Neolítico en el Abrigo de Costalena (Bajo Aragón)", Bajo Aragón Prehistoria III, pp. 5-20.

51

BINDER, D. (1987), "Le Neolithique Ancien Proven~al: Typologie et Technologie des outillages lithi­que s" XXIV e. Supplement a Gallía Préhistorique. CNRS

CAHEN, D. (I985), "Fonction, Industrie et Culture", a Otte M., La signification culturelle des industries lithiques. Actes du Colloque de Liege, 1984, B.A.R. International Series 239, pp. 72-88.

CASTELLS, J. et alii (1983), "El Tumul I de la serra de Clarena. (Castellfolit, Bages)", Excavacions arqueo­logiques a Catalunya n° 4. Dept. de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

CEBRIÁ, A. el alii. (1981), "Avance al estudio de los asentamientos con cerámica del Filador, Margalef, Priorat (Tarragona)", Saguntum 16, pp. 37-62.

CRIADO, F. & V ÁZQUEZ, J.M. (1982), "La cerámica campaniforme en Galicia", Cuadernos do Seminario de Sargaledos nO 42, Ed. Do Castro Coruya.

DEDET, B. & PY, M. (1975), "Classifcation de la cera­mique non tournée protohistorique du Languedoc Méditerranéen", Revue Archeologique de Narbon­naise nO 4. CNRS.

FORTEA, J. (1973), "Los complejos microlaminares y Geométricos del Epipaleolítico Mediterráneo Español", Memorias del Seminario de Prehistória y Arqueologia nO 4, Salamanca.

FREIXAS, A. (1984), "El s assentaments prehistorics del terme de Sarral (Tarragona), El Baluard 2a Epoca. Any II n° 8, pp. 24-25.

FULLOLA, J.M. et alii. (1987), "El abrigo del Filador y el proceso de Neolitización en el valle del Montsant (Tarragona, Catalunya)", Colloque Internacional du CNRS, Montpellier, 1983, pp. 599-606.

GARCÍA-LASTRA, M. (1984), "Primeros resultados de la campaña de excavaciones arqueológicas 1982 en el yacimiento campaniforme de O Fixon (Hio, Can gas de Morrazo, Pontevedra)", Pontevedra Arqueológica n° 1, pp. 113-147.

GUILAINE, J. (1986), "Le Neolithique Ancien en Languedoc et la Catalogne: Elements et reflections pour un essai de periodisation", A. Demoule E. i Guilaine J. (Eds.), Le Neolithique en France, Ed. Picard, París.

HARRISON, RJ. (1977), The Bell Beaker Cultures of Spain and Portugal. Peabody Museum of Ar­chaeology and Etnology. Harvard University.

JUAN, J. (1984), "El utillaje lítico en sílex del litoral Mediterraneo peninsular. Estudio tipológico-ana­lítico a partir de los materiales de Cova de l'Or y Cova de la Sarsa", Saguntum 18, pp. 30-102.

JUAN, i. (1985), "El complejo Epipaleolítico Geométrico (Facies Cocina) y sus relaciones con el Neolítico Antiguo", Saguntum 19, pp. 9-30.

LAPLACE, G. (1972), "La typologie analytique et estruc­turale: Base rationale d'étude des complexes lithi­ques et osseux", Actes du Colloque National du CNRS. Marseille, 1972.

MARTÍ, B. (1978), "El Neolítico en la Península Ibérica: Estado actual de los problemas del proceso de Neo­litización y evolución de las Culturas Neolíticas", Saguntum 13, pp. 59-98.

MARTÍ, B et alii. (1980), Cova de l'Or de Beniarres (Alicante), S.LP. n° 65, Valencia.

MARTÍ, B. et alii. (1987), "Neolítico Antiguo en la zona oriental de la Península Ibérica", Colloque Inter­national du CNRS. Montpellier, 1983, pp. 607-619.

MARTÍN, A. (1980), "Avance a los resultados obteni­dos en las excavaciones de la Cova del Frare (Mata­depera, Barcelona)", Rev. Arrahona, pp. 37-54.

MA Y A, 1.L. & PETIT, Ma A. (1986), "El grupo del Nordeste. Un nuevo conjunto de cerámicas a boqui­que en la Península Ibérica", Anales de prehistó­ria y Arqueologia n° 2, Universidad de Murcia, pp. 49-7l.

MESTRES, J. (1981), "Neolític Antic Evolucionat al Penedes", Taula Rodona de Montserrat 1980, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 103-112.

MESTRES,1. (1981-82), "Avan¡;:ament a l'estudi del Jaciment de les Guixeres de Vilobí", Pyrenae 17-18, pp. 35-54.

MESTRES, J. (1987), "La indústria lítica en sílex del Neolític Antic de les Guixeres de Vilobí", Oler­dulae Any XII, n° 1,2,3 i 4, pp. 5-72.

NAVARRETE, MO S. (1976), La cultura de las Cuevas con cerámica decorada en Andalucia

52

Oriental, Universidad de Granada, Dept. de Prehistória.

PELEGRIN, J. (1985), "Reflexions sur le comporta­ment technique", a OUe M., La signification cul­turelle des industries lithiques. Actes du Colloque de Liege, 1984, B.A.R. International Series 239, pp. 72-88.

PENA de la, A. (1984), Sondeo estratigráfico en el yaci­miento de O. Regueriño (Moaña), Pontevedra Arqueológica n° 1, pp. 185-190.

PERLES C. (1987), «Bases inferentielles pour I'inter­pretation de la variabilite des industries lithiques", Conference CNRS/NSF: Approches nouvelles en Archeologie. Symboliques, sémiotiques structura­les. Bloominton 5-10 Octubre.

RO VIRA 1. & SANTACANA, 1. (1982), "Una estació d'extracció de sílex a la Musara (Prades)", Fonaments nO 3, pp. 209-214.

SCHIFFERDECKER F. (1982), "La ceramique du Neolithique moyen d' Auvernier dans son contexte' . régional", Cahiers d'Archeologie Romande n° 24. Lausanne.

SERONIE-VIVIEN, R. (1975), "Introduction a l'étude des poteries prehistoriques". Societé Speleologique et Pehistorique de Bordeaux n° 1.

TIXIER, J. et alii. (1980), "Prehistoire de la pierre tai­llée: I-Terminologie et Technologie", Cercle de Recherches et d'Etudes Prehistoriques, Paris.

TIXIER 1. et alii. (1984), "Prehistoire de la pierre tai1lée: II-Economie du debitatge laminaire. Technologie et experimentation", 3er. Table ronde de techno­logie Lithique. Meudon. Bellouve. CNRS.

VILASECA, S. (1926), "La Cova de Cartanya", Butll. de l'Associació Catalana d'Antropologia, Etnologia i Prehistoria IV, pp. 37-71.

VILASECA, S. & IGLESIES, J. (1932), "Exploració prehistórica a I'alta conca del Brugent: III-La Cova de les Gralles", Rev. Centre Lectura de Reus, Any X, n° 196.

VILASECA, S. (1935): "La Cova de la Gorja del Gaia (Sant Perpetua)", Butll. del Centre Excursionista de Catalunya XL V, pp. 5 -1l.

VILASECA, S. (1936), La indústria deIs sílex en la Catalunya Meridional. Les estacions tallers del Priorat i extensions, Imp. M. Roca. 121 pags.

VILASECA, S. (1953), Las indústrias de sílex Tarra-.' conenses, CSIC.

VILASECA, S. (1965), "La extensión y preparación del sílex de las estaciones talleres del Priorato", A: Homenaje al abate H. Breuil. Inst. de Prehistoria i Arqueologia. Barcelona, pp. 431-442.

VILASECA, S. (1969), "La Cueva de la Font Major", Trabajos de Prehistória XXVI pp. 117-202.

VILASECA, S. (1973), Reus y su entorno en la' Prehistoria. Asociación de Estudios Reusenses. 2 Vol. Reus.