La creació de nous mercats a partir dels nous plantejaments de la contractació pública

7/31/2019 La creaci de nous mercats a partir dels nous plantejaments de la contractaci pblica

1/50

Pg G, 12908008 BT. 934 767 200

Lacre

acidenousmercatsapartirdelsnou

splantejamentsdelacontractacipb

lica

La creaci de nousmercats a partir delsnous plantejamentsde la contractacipblica

Guies dinnovaci i inTernacionaliTzaci


2/50

GUIES DINNOVACI I INTERNACIONALITZACI

La creaci de nousmercats a partir dels

nous plantejaments dela contractaci pblica

Octubre 2011


3/50


4/50


5/50


6/50


7/50


8/50

1

IDEES CLAU El cinquanta per cent de tota la contractaci pblica ser mediambientalment responsable en un utur

prxim, ent realitat la compra verda per a gaireb tot tipus de productes i serveis.

El repte ms important s augmentar les oportunitats de negoci per a les pimes i capacitar el sector pblic

per tal que es pugui benefciar de la seva innovaci i exibilitat.

La gran decisi estratgica ambiental: liderar, seguir o quedar-se enrere.

REFERNCIES1. Public procurement or a better environment, COM (2008) 400/2

2. A Climate or recovery: The colour o stimulus goes green, BSC Global Research (2009)3. Lie-Cycle Management: How business uses it to decrease ootprint, create opportunities and make

value chains more sustainable, UNEP/SETAC (2009)

4. Directiva 2004/18/CE del Parlament Europeu i del Consell del 31 de mar de 2004 sobre la coordinaci

de procediments per a la concessi de contractes dobres

BREU RESUMAquest primer captol est orientat a entendre quins sn els mecanismes, els processos i limpacte que la

compra pblica verda tindr a escala europea i a orientar les decisions dels oerents i demandants de pro-

ductes i serveis dutilitat pblica.

Les prioritats europees (sectors, camps daplicaci) en lmbit de la compra pblica verda; Les oportunitats i les tendncies a escala europea

Lopini dun expert (John Conway) pel que a al panorama internacional

Alguns casos dxit en els mbits catal i europeu

NDEX1.1 Introducci1.2 Poltica en acci1.3 Entrevista1.4 Oportunitats1.5 Estudis de c asos1.6 Recomanacions

Han co ntribut:

Irene Compte, John Conway, Areceli Pi Figueroa, Vanessa Hbner,

Chong-Wey Lin, Anastasia ORourke, Ivo Slavotinek, Manuel Swrd

Com pra pb lica verda


9/50


10/50


11/50


12/50


13/50


14/50


15/50


16/50


17/50


18/50

IDEES CLAU Cada cop hi ha ms mercats en qu han sorgit poltiques per omentar la millora social i tica.

Com les grans empreses, les autoritats contractants cada cop es veuen ms pressionades per actuar de

orma socialment responsable, en lnia amb les preerncies emergents dels consumidors per productes

sostenibles com ara productes de comer just, energia verda o aliments orgnics. La UE ha identifcat la contractaci pblica com a eina per promocionar lagncia social dEuropa, i ha

assenyalat la base legal sobre la qual les autoritats contractants i els poltics han de mirar daconseguir ms

activament els objectius socials per mitj de la despesa pblica.

REFERNCIES1. Buying Social A guide to taking account o social considerations in public procurement, Comissi

Europea (2010)

2. Gleiches Recht r Alle, Werkstatt: Dialog 6, 2009.

3. Convenci de les Nacions Unides sobre els drets de les persones amb discapacitats (2007)

4. Using corporate social responsibility to win the war or talent, Bhattacharya, Sen, Korschun, MIT SloanManagement Review (2008)

5. The dark side o health care, SwedWatch (2007)

6. The state o initiatives review 2010: sustainability and transparency, IISD, IIED (2010)

BREU RESUMAquest captol est orientat a conixer les implicacions i les oportunitats que shan creat per a introduir criteris

i mtodes de responsabilitat social corporativa, en les compres pbliques, a escala europea i internacional.

El mercat de bns de consum responsables ha crescut un 700% en els ltims 15 anys.

Tot i aix, les consideracions socials rarament estan incloses o expressades com a clusules dels contrac-

tes pblics.

Aspectes com les certifcacions tiques poden ajudar les empreses que participin en processos de com-

pra pblica.

NDEX

2.1 Introducci2.2 Poltica en ac c i2.3 Oportunitats2.4 Estudis de casos2.5 Recomanacions

Han co ntribut:

Kristina Bjurling, Albert Fontanilles, Nina Juretzka, Irma Kuukasjrvi,

Torbjorn Lahrin, Chong-Wey Lin, Anna Lipkin, Collan Murray

Com pra pb licasocialment responsable 2


19/50


20/50


21/50


22/50


23/50


24/50


25/50

3Com pra pb lica


26/50

3

IDEES CLAU Si una autoritat contractant no sap el que s possible, com pot invertir en una R+D sensata, o er servir

una soluci disponible per evitar reinventar la roda?

Les pimes europees haurien de dissenyar les seves estratgies de productes i serveis al voltant duna

contractaci pblica ms innovadora?

Quins resultats tangibles poden esperar veure a curt i mitj termini?

Els mercats capdavanters seran regions nacionals, internacionals o grups de ciutats i regions molt gils i

sofsticades que encapalen nous desenvolupaments?

REFERNCIES1. Pre-commercial procurement: driving innovation to ensure high quality public services in European com-munities, COM (2007) 799 fnal

2. Public procurement or research and innovation, Inorme Wilkinson (2005)

3. EU Public Procurement Directive 2004/18/E

BREU RESUMAquest captol debat sobre el concepte i les prctiques de compra per a la innovaci, entesa com un conjunt

deines que permeten comprar el desenvolupament de noves solucions o er progressar les solucions cone-

gudes a travs de lR+D i la innovaci

Els reglaments comercials internacionals permeten que els governs acin servir procediments excepcio-

nals per contractar innovacions.

Contractar innovaci exigeix un pas endavant en el comproms dels lders poltics per anunciar reptes,

assumir riscos, obrir mercats i millorar el procs de presa de decisions.

NDEX

3.1 Introducci

3.2 Poltica en ac c i3.3 Entrevista3.4 Alguns reptes3.5 Moltes oportunitats3.6 Entrevista3.7 Estudis de casos3.8 Recomanacions

Han co ntribut:Arho Anttila, Jakob Edler, Paul Minott, Juan Rada, Eduard Sentis,

Nina Widmark

Com pra pb licainnovadora


27/50


28/50


29/50


30/50


31/50


32/50


33/50


34/50


35/50


36/50


37/50


38/50

4Contractac i pb lica

l i


39/50

4

IDEES CLAUBenefcis de la contractaci pblica electrnica:

Proporciona oportunitats per a lobtenci estratgica de recursos

Estalvia costos per mitj de benefcis en efcincia en el procs de compra

Redueix els temps de sollicitud i execuci

REFERNCIES1. E-procurement: A guide to successul e-procurement implementation, Heywood et al. (2001)

2. An introduction to public procurement, OGC (2008)3. European Commission Press Release IP/11/183, 16/02/2011

4. Contractaci sense ronteres a Europa, PEPPOL

BREU RESUMAquest captol debat sobre el concepte i les prctiques de contractaci publica electrnica, que es pot con-

siderar lautomatitzaci de les compres, lexecuci i la acturaci dels productes i serveis sobre la base de

contractes preacordats.

Alguns pasos europeus estan ms avanats en ls de la contractaci capacitada tecnolgicament, a costa

de la interoperabilitat transronterera. Aix t leecte advers aegit que pot ser dicil per a les empreses no

residents participar en els sistemes de contractaci nacional, malgrat la legislaci europea existent. Com aconseqncia, la utilitzaci de la compra publica electrnica a escala europea est encara molt per sota del

seu potencial, que el 2010 podria haver generat un mercat de ms de 200 bilions deuros.

electrnica

NDEX

4.1 Introducci4.2 Poltica en ac c i4.3 Oportunitats4.4 Estudis de casos4.5 Recomanacions

Han co ntribut:

Kenneth Bengtsson, Carmen Ciciriello

La creaci de nous mercats a partir dels nous plantejaments de la contractaci pblica

Contractaci pblica electrnica 4


40/50

ACC1

77

4.1IntroducciLes empreses competitives poden fer crixer les vendes per mitj de la contractaci electrnica

a mesura que les adquisicions pbliques es fan ms eficients. Per lacceptaci varia molt, i les

plataformes nacionals existents no interactuen, la qual cosa sovint dificulta que les empreses no

residents hi participin.

La contractaci electrnica sutilitza mpliament en els sectors pblics i privats. Com a defnicibsica, la contractaci electrnica es pot considerar lautomatitzaci de les compres, lexecuci i laacturaci dels productes i serveis sobre la base de contractes preacordats.

A sectors com els de lautombil, els productes qumics i la logstica, lintercanvi de dades electr-niques i els documents electrnics shan et servir per intercanviar dades per a les operacions de les

cadenes de subministrament durant molt de temps.

Al sector pblic, la contractaci electrnica es a servir sobretot per a articles habituals com mate-rial dofcina, aliments i roba de protecci. Avui en dia dels intercanvis electrnics de dades senencarreguen les xarxes de provedors i les connexions de sistemes directes.

Els ltims anys molts governs europeus han implementat plataormes de contractaci electrnicaque permeten que les empreses cren comptes, segueixin les licitacions publicades, es presentin aconcursos i, en alguns casos, gestionin totes les ases del procs de contractaci electrnicament.

Els processos de contractaci electrnica segueixen les directrius europees generals per a la con-tractaci pblica excepte en els perodes de convocatria, que sn ms breus. Les ormes disponi-

Benefcis de la contractaci pblica electrnicaa

Estalvi de costos atravs de benefcis en

efcincia en el procsde compra

Proporciona oportunitatsper a lobtenci

estratgica de recursos

Provedors duna millorobtenci estratgica

de recursos i de msbaix cost

Redueix els temps desollicitud i execuci

Millora la transparnciadel mercat per lluitar

contra la corrupci

Redueix lesredundnciesi els residus

Millora el compliment deles poltiques dobtenci

de recursos

Redueix els costosadministratius

a. E-procurement: A guide to successul e-procurement implementation, Heywood et al. (2001).


41/50


42/50


43/50


44/50


45/50


46/50


47/50


48/50

La creaci de nous mercats a partir dels nous plantejaments de la contractaci pblica La creaci de nous mercats a partir dels nous plantejaments de la contractaci pblica


49/50

ACC1

94

ACC1

95

AgramentsAquest llibre s el resultat dun projecte de collaboraci entre ACC1 i Living Labs Global.

Sha rebut un intens suport de part dels membres de Living Labs Global, una associaci sense nimde lucre que pretn promoure la innovaci en el servei a les ciutats; lequip dACC1, agncia desuport a la competitivitat de lempresa catalana, i el consorci EuroPROC. En especial Lucy Ratclie,Anna Domingo, Nicolas Espitalier i Isidre Sala, van prestar un valus suport crtic i editorial, i AlejandroMaserrer i Marc Panero van contribuir convertint idees complexes en visualitzacions accessibles.

Sense la generositat dels ms de vint-i-cinc collaboradors que hi han participat, aquest llibre noshagus convertit en un recurs tan ric en experincies i perspectives, cosa que li permet oerir unavisi dalt nivell i al mateix temps realista sobre els mercats actuals.

Quin s el dividend que ob teniu de les noves tendnc iesen contractaci pblica?

La contractaci pblica representa al voltant del setze per cent del PIB mundial. s un mercat im-ments i divers en qu la globalitzaci i laugment de la transparncia estan transormant lentorncompetitiu. Aquesta guia proporciona una orientaci per als lders empresarials de petites i mitjanesempreses per ajudar-los a entendre alguns dels canvis ms importants que sestan produint alsmercats internacionals del sector pblic.

Navegar pel canvi presenta nous plantejaments globals de la contractaci pblica. Ha canviat laorma que tenen les autoritats pbliques daplicar els reglaments i procediments, i sagrupen enquatre temes:

Compra pblica verda

Contractaci pblica socialment responsable

Compra pblica innovadora

Contractaci pblica electrnica

Onze socis de deu estats membres europeus

MadeiraFunchal

CatalunyaBarcelona

LlombardiaMil

Nord-oest deBulgria Vretza

Bucarest-ilFov bucharest

Dinamarcacentral Viborg

Roine-AlpsLi

Moravia-SilesaOstrava

SileaiaCatowice

HongriaBudapest


50/50

La creació de nous mercats a partir dels nous plantejaments de la contractació pública

Documents

Transcript of La creació de nous mercats a partir dels nous plantejaments de la contractació pública