La construcció de l’exclusió femenina:

El paper del dret penal.

Encarna BodelónDepartament de Ciència Política i de Dret Públic

Observatori per a la Igualtat de la UAB

1.1 La construcció social del gènere i la justícia

• Donar centralitat al concepte de gènere en les ciències socials tenint en compte que és un concepte transversal.

• Descriure alguns del desenvolupaments dels estudis feministes en l’àmbit “socio-jurídic penal”.

• El sistema penal construeix relacions de subordinació, podent ser: discriminant o igualant.

• “la justícia penal moderna neix en un context historic en el qual intenta fortificar el rol de l’home i de la dona, reprimint manifestacions de la feminitat considerades no adequades” (Smaus 1998).

1.2 Resituant la qüestió de les dones i el dret penal: els drets de les dones

davant el sistema penal

• Es tracta de valorar el sistema penal en relació a les expectatives de protecció manifestades pels moviments de les dones.

• S’haurà de determinar que entenem per “interessos de les dones”. “Dona” com a conjunt plural i en ocasions contradictori.

• Des de la perspectiva de criminalització de les dones, l’aplicació del dret penal origina noves discriminacions.

2. Revelant l’invisible: Histories sobre la criminalització femenina

• Estudis socio-jurídics i criminològics demostren que la criminalització de les dones provoca: marginació i discriminacions específiques.

• El sistema de justícia penal tendeix a consolidar l’estructura de gènere i a reproduir els elements que provoquen discriminació sexual.

2.1 Les dones no nacionals a les presons

• Els processos punitius contra els estrangers tenen dos grans orígens.

A) Legislació d’estrangeria

B) Legislació penal

A) Discriminacions en l’àmbit de la llei penal

• El dret penal no diferència entre nacionals i estrangers.

• Indirectament efectua una sèrie de processos de selecciódels subjectes infractors que condueixen a que les dones estrangeres siguin sancionades severament.

• Desproporcionada sanció de les dones “correus”.

• Concepció de la culpabilitat etnocèntrica.

• Les dones correus com a “chivo expiatorio” de les polítiques criminalitzadores.

B) Discriminacions que provenen de l’àmbit penitenciari

• No es pot discriminar interns per motiu de nacionalitat: principi d’igualtat de tracte.

• El sistema penitenciari està construït per les necessitats d’un model de subjecte “masculí i nacional”.

• Discriminació en:– Permisos de sortida– La concessió del tercer grau i llibertat condicional– La disciplina

2.3 Algunes noies molt dolentes: justícia penal juvenil i noies

• Diferents elements en les relacions de gènere en l’àmbit de justícia de menors.

– Afirmació que existeix problemàtica específica relativa als drets de les nenes en l’àmbit penal juvenil. Es reforça desigualtat de gènere

– Es controla fonamentalment els subjectes de sexe masculí.

– Denuncia que la realitat de les nenes està marcada per altes dosis de violència estructural i personal.

• Les noies són doblement penalitzades: per l’ofensa realitzada i per contravenir les normes que pressuposen la feminitat “apropiada”.

• Carol Smart introdueix la idea de que el dret té gènere. Ens permet argumentar que les mateixes pràctiques signifiquen coses diferents per homes i per dones.

• També podem dir que el dret actua com una tecnologia de gènere, es a dir, que és un procés de producció d’identitats fixes.

2.3 Algunes noies molt dolentes: justícia penal juvenil i noies

• S’hauria de reconèixer la discriminació específica que pateixen les nenes.

• S’hauria de donar un espai per definir els seus problemes.

• Aplicació de “ l’ampoderament”: tècnica utilitzada per fer visible els problemes i reprendre’ls a les seves mans. Facilitar a les joves recursos amb els quals puguin abordar les seves necessitats definides per la seva posició de gènere. (Navas, 1999).

2.3 Algunes noies molt dolentes: justícia penal juvenil i noies

3. Les injustícies de la justícia penal

• Als 70 el moviment feminista s’havia bolcat en la necessitat de les reformes legals d’especial impacte sobre les dones.

• Als anys 80 s’estudia les relacions entre gènere i dret, anomenades “teoria legal feminista”.

– Els estudis en el dret penal comencen amb l’aplicació sexista d’aquest.

• M. Eaton (1986), en el seu estudi sobre l’activitat dels tribunals analitza el tractament que reben les dones i constata que els jutges solen recolzar els seus raonaments sobre consideracions de tipus familiar.

• Els tribunals reprodueixen relacions entre sexes, consideren a la dona en funció d’aquestes relacions familiars.

3. Les injustícies de la justícia penal

3. La insegura inseguretat: la seguretat ciutadana des d’una perspectiva de gènere

• Alguns treballs han començat a estudiar de quina manera les intervencions sobre la seguretat ciutadana prenen com a dada rellevant la desigualtat social existent entre homes i dones viuen experiències de seguretat i inseguretat, i la seva relació amb l’estructura de gènere.

• El problema de la seguretat vist a través de la diferència de gènere es transforma en el problema de la llibertat.

Tres grans àrees d’investigació:

A) investigacions i polítiques. S’invisibilitza la diferència de gènere a partir de la lògica de la neutralitat.

B) investigacions i polítiques en les que es parla de sexe com una variant sociològica o estadística més, sense connotacions particulars.

C) investigacions i polítiques en les que s’assumeix la diferència de gènere

3. La insegura inseguretat: la seguretat ciutadana des d’una perspectiva de gènere

A) Investigacions i polítiques. S’invisibilitza la diferència de gènere

a partir de la lògica de la neutralitat.

• Es pot afirmar que la lògica de la neutralitat en l’àmbit de la seguretat urbana, ha conduït durant molt temps a una relegació de la diferència…

• Es constata l’escassa o nul·la atenció que ha rebut la diferència de gènere.

• Gran nombre d’estudis nacionals tracten diferents delictes però no es refereixen a les dones com a objecte d’atenció específica

B) investigacions i polítiques en les que es parla de sexe com una variant sociològica o estadística més, sense connotacions particulars.

• La dona rep una atenció específica que la situa entre la vulnerabilitat i la protecció.

• Passem de l’absència a la presència.• L’origen d’interès per qüestions de

seguretat en relació a la dona es troba en les enquestes de victimització i sondejos d’opinió.

• Les dones es troben en un paper passiu, i no s’entra a analitzar les raons de la inseguretat de les dones.

C) investigacions i polítiques en les que s’assumeix la diferència de gènere

• La llibertat es considera la única forma d’autèntica seguretat.

• Es planteja es senten en una situació d’inseguretat, provocada per la subordinació establerta en la nostra societat entre homes i dones.

• Es tracta d’una qüestió que excedeix l’àmbit penal.

• El problema requereix la creació de nous espais de llibertat, enlloc de la necessitat de tutela o repressió.

4. La intervenció penal. Una resposta als problemes de les dones?

4.1 La definició del problema de la violència familiar

• Als anys 70 i 80, es manifesten moviments de dones contra la violència masclista.

• A la vegada proposaven canvis socials i jurídics.• El feminisme utilitzà la legislació penal, no com

un element de solució sinó com un element de denuncia.

• Els estudis actual mostren que la violència contra les dones és un problema estructural en les nostres societats.

• S’haurà de partir de que la violència contra les dones es conseqüència d’una desigualtat en les relacions de gènere.

• El moviment feminista dels 80, emprèn un doble treball denuncia de les múltiples situacions de violència contra les dones i de la creació d’espais específics per abordar aquest problema.

• Aquest moviment va impulsar l’adopció de mesures específiques, com la reforma de les lleis penals o la creació de centres d’atenció a les dones maltractades.

4. La intervenció penal. Una resposta als problemes de les dones?

4.1 La definició del problema de la violència familiar

4.2 El tractament juridico-penal de la violència contra les dones i les

seves deficiències

• El moviment feminista subratllà que les mesures penals no poden ser el centre de les actuacions contra la violència sexista.

• Al 89 la reforma penal assumeix una gran importància en el debat institucional sobre la violència contra les dones.

• La reforma no canvià la realitat judicial espanyola– No es va abordar el canvi cultural– Es requeria maltracte reiterat– Les mesures sancionadores no s’acompanyaven

amb mesures cautelars o processals

• “la base d’aquesta violència que pateixen un tant per cent important de dones en la nostra societat, es troba en la situació de desigualtat, de subordinació i d’opressió que tenim les dones. Opressió que es dóna a través de múltiples mecanismes i que tenen diferents manifestacions”(AA.VV. 1990, p.8).

4.2 El tractament juridico-penal de la violència contra les dones i les

seves deficiències

• Les mesures s’encaminaven a augmentar l’autonomia de les dones i la seva defensa social i jurídica.

Les mesures eren de dos tipus:

A) legislatives, proposaven la penalització dels maltractes físics i psíquics.

B) socials, creació de centres d’urgència pel recolzament a les dones maltractades.

4.2 El tractament juridico-penal de la violència contra les dones i les

seves deficiències

• Als anys 90 les institucions públiques s’han fet més visibles en l’àmbit de la violència de gènere.

• El naixement del feminisme institucional a l’Estat espanyol no és va recolzar en la base social del moviment precursor.

• Des dels anys 90 també s’ha reforçat la creació d’organismes en el nivell local i autonòmic encarregats de la realització de les polítiques públiques.

• Segueixen sense atendre reivindicacions ja plantejades, que sostenen la necessitat d’ampliació dels drets de les dones i llibertats com a una forma efectiva de lluita contra la violència patriarcal.

4.2 El tractament juridico-penal de la violència contra les dones i les

seves deficiències

4.3 La intervenció institucional i patologització de l’agressor

• El feminisme espanyol no s’ha plantejat :

– Que fem amb els homes agressors?Sinó

- Que fem contra les agressions?(aquesta pregunta es considera més satisfactòria) perquè:

- S’evita el problema d’associar “home biològic” amb conducta violenta.

- Permet abordar el terme en termes de relacions de poder

- L’objectiu és el canvi de les condicions socials

Conclusions

1.- La utilització del dret penal implica en molts aspectes la legitimació dels instruments repressius.

2.- El complex conflicte social es redueix a un problema de violència interpersonal.

3.- El problema se centra en el dret penal, desplaçant altres reivindicacions per a un problema complex en les seves causes i solucions.

4.- La dona com víctima: posició passiva contraproduent en maltractaments o assetjament sexual. Algunes feministes parlen de "supervivent". La dona ha de lluitar contra l‘opressió que sorgeix de les relacions de gènere.

Conclusions