DKV JoventutXavi Ballesteros - xaviballesteros@diaribns.com

Núm. 303Del 08/04 al 14/04 2011 13

Ahir es va presentar al Palau Olímpic la nova tarjeta MyTeam Passion és una tar-jeta que permetrà a tots els aficionats del Joventut aconseguir punts amb les com-pres diàries i canviar-los per experiències úniques amb la Penya. Es podrà fer un viatge amb l’equip en un desplaçament oficial de l’equip, es podrà fer un café amb l’entrenador o diferents situacions que habitualment un aficionat no pot fer.

Mypassion Team, nova targeta verd-i-negra

És gratuïta, és tindran diferents avantatges i es podran fer coses amb l’equip

Aquesta tarjeta de MyTeam Passion està agafant molta força des de que es va co-mençar a engegar des de uns mesos. De fet on ha entrat amb força és dins el món del futbol on diferents clubs de la lliga ja han presentat aquesta nova modelitat com ha estat per exemple l’Espanyol o el Ma-llorca. El següent objectiu de l’ermpresa és aconseguir instaurar-la dins el Barça, el club amb més socis d’Europa que els

peretria donar una nova volada a aques-ta targeta. En el món del bàsquet fa pocs dies també es va presentar en un club històric com el CAI Saragossa però aniran introduint-se en molts d’altres. Un dels impulsors i motors de la tageta és Esteve Rubio, pare de Ricky, que considera que aquesta targeta serà una motivació pels aficionats. En l’acte que es va presentar ahir es va fer un partit amistós entre els periodistes que van assistir a l’esdeveniment i els ve-terans del Joventut, que cada vegada està agafant més rellevància fent diferents par-tits per arreu de Catalunya i d’Espanya per promoure la marca Penya.

Elefant verd-i-negre?Ivan Rodríguez · direccio@diaribns.com

LA COLUMNA

El passat 30 de març es complien 81 anys de la fundació del Club Joventut Badalona, data que van aprofitar un grup de socis sota el nom de ‘Gent de la Penya’ per presentar-se davant d’aficionats verd-i-negres i diferents personalitats de la societat badalonina. Després de crear una gran espectació els dies abans de la posada en marxa i el gran èxit de convocatòria que van tenir el mateix dia a l’acte, molts dels assistents van sortir decebuts perquè no havien escoltat les causes del moment econòmic que travessa el club i les futures solucions que donarien per la salvació del Joventut, motius per els quals van assistir-hi. El defecte de molts badalonins, esperaven morbo i no el van trobar, bueno, a molts de per si els va sorprendre la presència de Villacampa. No es va dir res de com la SAE havia arribat a la situació de concurs de creditors, van comentar que eren respectuosos amb la feina feta fins ara i que volien mirar cap el davant, tot i reco-nèixer que l’entitat està cada dia més aprop de la desaparició si no es prenen mesures inmediates. De les solucions tampoc es van pronunciar perquè van dir que no eren ells els que les tenien que donar al no tenir cap responsabilitat dintre de l’entitat. ‘Gent de la Penya’ només va llegir un manifest en positiu, ple de flors i bones intencions, gairebé calcat al que en el seu dia va ver el GOP (Grup d’Opinió de la Penya) davant mig miler de persones. Després del manifest, precs i preguntes sense un full de ruta. Els pilars del projecte de ‘Gent de la Penya’ són: En l’àrea esportiva volen un model de pedrera per arribar a lluitar per títols, en l’àrea social apropar el club a la ciutat i en el model econòmic proposar un altre estil de gestió per fer sostenible el club. Molts de nosaltres també podríem dir que hi hagi pau en el món, s’erradiqui la fam, i que baixin les dades de l’atur però només són bones intencions de les quals vull opinar.Àrea esportiva: no crec que amb els recursos que ha tingut l’entitat s’hagi pogut fer millor. No ens enganyem, esportivament s’ha fet un gran treball tan a les categories inferiors com en el primer equip. Durant 3 anys hem estat al màxim nivell. La pedrera ha fet el seu treball, ha funcionat i ara mateix per les circumstàncies s’està esprimint massa. Per cert, només amb la pedrera no arriben els títols i si no, recordem el partit a Màlaga i tot el que ens costa per guanyar cada partit. Àrea social: Estic d’acord que el Joventut hauria de millorar la gestió tan de la de co-municació interna amb els seus aficionats, que sempre ha estat molt allunyada amb les altes esferes del club com l’externa, que per molts moments el club ha donat l’esquena a Badalona fins el punt en que crec que ara és tot el contrari, ara que ho necessita, la ciutat li ha girat l’esquena al club perquè ell s’ho ha guanyat. Model de gestió de club: Si la SAE ha entrat en un concurs de creditors és que al-guna cosa o més d’una no s’ha fet bé dintre d’aquest model, però s’ha de ser realistes i prioritzar les diferents actuacions inmediates. No es pot parlar que el Joventut pot competir amb la zona alta tant de l’ACB o de l’Eurolliga amb un pressupost de només 3-4 milions d’euros (que no s’ho creu ningú), si en cap moment sabem com aixugarem el deute proper als 20 milions d’euros que és el motiu per el qual estem aprop de la desaparició, perquè com van dir, de diners no en tenen i d’idees per solucionar-ho no les van explicar. Tot i que crec en un altre model de gestió i potser el de ‘Gent de la Penya’ serà més modern i més tècnic abans s’ha de trobar la manera per el rescat.Valoro positivament l’aparició d’un grup el qual estigui disposat a parlar de l’estat del Joventut però d’aquí a que creguin que poden portar les regnes d’un club històric com la Penya sense donar cap prova de la seva capacitat són paraules majors. Recordem que això és esport i que un pot ser un gran gestor però si la piloteta no entra o si es lesiona la teva figura se’t fa un daltabaix en la teva planificació. Debatre en positiu és una de les frases que més van incidir però deixeu-me que no m’ho acabi de creure del tot, i no per en Marc, ni en David ni en Sergi, que sí que crec en el seu tarannà positiu, sinó per altres que hi són darrera i que són de dubtosa credibilitat constructiva cap al consell d’administració. Que la Penya està viva sí, que la Penya necessita un debat profund i no només intern entre el club i els aficionats també, però m’agradaria avisar que això em recorda a un elefant que va posar a Joan Laporta de president i va utilitzar el Barça per fer-se la campanya política. Aquell era un grup d’oposició i aquest un grup en positiu, però al temps, potser no s’adonen que són marionetes de molts dels que estan realitzant el veritable full de ruta.

El vinculat del DKV Joventut, el Prat de la Leb Plata, continua fent més gran la seva gesta. Tot i el fet que el tècnic Carles Duran hagi hagut d’estar tota la temporada sen-se bona part de la plantilla que ha hagut d’anar al primer equip per cobrir les baixes per lesió està treient màxim rendiment. El Prat Joventut va superar en la darrera jornada el Plasència (70-54) i s’assegura matemàticament la seva presència en el “play-off” d’ascens a la Leb Or, un fet inesperat a principi de la temporada. En el darrer partit va destacar una vegada més i cada vegada més consolidat Joan Tomàs que va acabar amb dobles figures (10 punts i 11 rebots) mentre al seu costat hi va destacar César Sanmartín, clau en els últims partits, que va fer 14 punts, 11 de César Bravo i 10 de Ferran Bassas. El Prat

El Prat, al “play-off” d’ascens

Joventut es situa ja en la sisena posició amb un balanç de 15 victòries i 11 derro-tes. El vinculat de la Penya pot assegurar-

se el factor pista en els quarts de final al millor de cinc partits. El Prat tornarà a ju-gar divendres a Guadalajara (21 h.)