ANY I . PALAMás 2 3 QOTUBBB JJK 1 8 9 8 , N . * 8 3 . .

LA CÜESTIÓ DE FILIPINAS Es una de las més importants que ha de re-

soldre la comissió mixta de París. Els informes de las entitats consultadas m a -

nifestan dúas tendencias. La Cambra de Co-mers de Saragossa se pronuncia obertament en favor del abandono de las illas Filipinas. El Foment de Treball de Barcelona aboga per la conservacid d ' aquellas colonias; y com h a u -rán vist els llegidors de LA SENYGRA la nostra Cambra de Comers segneix aquesta opinid.

En la situació especial d ' Espanya es un deis problemas més ditícils de resoldre '1 de si convó ó nó la conservacid de Filipinas: y á n ' aquesta dificultat hí ha qu ' afegirhi que no de-pendeix de nosaltres la resolucid del problema. Lo que 'ls nort-americáns, disposin, aixó h a u -róm d 1 acatar, ens convingni d nó.

A primera vista sembla que aquesta c i r -cunstancia no justifica que 'ns preocupém d 1

aquesta cuestid; pero ben mira t , cal que t in-guém ben pesadas las conseqüencias de una y altre solucid, perque no 4 ns vingui de nou la situacid resul tant de las negociaoidns.

¿Quí dupta que un país tan rioh com las illas Filipinas, possehit quieta y pacíficament per Espanya ben administrat , podría ser la base de la nostra regeneracid econdmio«>P

Caldría per aixd, q u e ' l s na tura ls del país aceptéssin de bon gra t la soberanía d ' Espa-nya; que ' ls nostres indust r iá is y comerciants no 's preocupéssin solsament d ' explotar aquells xnercats, imposant els seus productes, sino que establissin una verdadera reciprocitat en las relacidns comerciáis: que ' ls nostres gobérns cambiéssin radicalment el sistema de gobernar las colonias, que han seguit fins avuy, no e n -viantlii com á empleats ais parents y recoma-

nats de caoichs y personatges importants de la política, sino reconeguent la autonomía neces-saria, y concediut ais filis del país els drets que en justicia ' ls hi pertocan. En fí, per dirho de una vegada, sería prec.ís en tots los ordres politici», administrat íu. eelligids, moral, eco-nòmici!, ju r íd ich fe. un sistema eomplertament oposat al que fins are han seguit els gobérns espanyols.

¿Es aixó possible? El Foment del Treball Nacional de Barcelona ho creu aixís, y en aixó 's funda pera demanar que Espanya no renun-cihi ais seus drets sobre las possesións de la Oeceanía; y aixís ho crehuen també las demés entitats que segneixen el parer del Foment.

La Cambra de Comers de Saragossa, creu segùrament lo contrar i , y per aixó demana resoltameut 1' abandono de las colonias.

Verdaderament, si conservant Filipinas s ' han de seguir els mateixos procediments que caracterisan el sistema colonial espanyol, val més que no las conservem.

Y encara que 'ls nostres gobérns, est igues-sin animats deis mellors desitjos, y ' l s indus-tr iáis y comerciants se proposessin de bonar fe '1 desenrotllo de las relacidns comerciáis entre la colonia y la metrópoli, ¿es de creu re que 'ls filis de aquell país abandonin son esperii de re-volta, confiant que en lo sucsessiu serán me-llor tractats?

Lo més probable es que aquesta confiansa no la t ingan, escarmentats com están de no haverse cumpler t may las promesas de refor-mas que 'ls représentants de la metrópoli 'ls hi han fet.

Y si hem de conservar aquellas colonias, con-tra la voluntat deis indígenas, segurament que encara que de moment se domines la rebelid, quedaría viu el foch d ' animadversid contra Espanya, y dintre un quan temps rebrollaría la

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

2 LA SENYERA.

insurrecc ió , c o n s u m i n t altra v e g a d a las forsas de nostre pa ís , si es que 'ns en han quedadas després del gran d e s a s t r e qu ' hem su íer t .

Tením la seguretat de que si la metrópol i n o varía de r é g i m e n , no hi ha g a r a n t í a s s u f i -c i ents pera poder esperar que 's cambih i '1 s i s -tema c o l o n i a l , .

E l F o m e n t creu sens dubte que ab 1' i n c r e -m e n t q u e A Cata lunya prenen las ideas d e s c e n -tral i sadoras , se pot teñir la c o n ñ a n s a de que e n t r é m en una nova era; y rea lment , si ' l s e s -p a n y o l s e s c a r m e n t é s s i m , aquesta conf iansa no estaría mal fonamentada .

Pero la Cambra de Gomers de S a r a g o s s a deu creure en l a i m p o s s i b i l i t a t de q u e p u g a var iar á pesar de tots e l s desastres una rassa q u e no ha e scarmenta t may , y per aquesta cau-sa desespera de que s i g u é m aptes pera i m p l a n -tar u n bou r é g i m e n co lon ia l , incapassos c o m h e m s i g u t a v u y de regir bó no s o l s a m e n t la s c o l o n i a s , s ino també la metrópol i .

E l e m e n t s pera f o n a m e n t a r la nostra r e g e -nerac ió , ja n' hi ha , princij f t f lmeat en las re-g i d a s d«l Nort. Falta que t ingan la forsa n e -cessaria pera imposarse y vencer ais qu' han fet de la polít ica son modus vivendi.

Si aquesta v ictoria 's c o n s e g u í s y ' ls Estats ens d e i x é s s i n la quie ta y pacífica possess ió de las F i l ip inas ; no trigaríam gayre á r e t e m o s .

Pero també podría E s p a n y a ser una nac ió d i g n e de respecte , s e n s e cap c o l o n i a , m e n t r e s se p o g u é s fer una escombrada de is l i omeus y s i s tema qu' e n s han portat á la ruina .

Lo principal es variar lo rumbo; pero p r e -c i san també bou pi lot y bons m a r i n e r s .

M. ROGER. saresasiSHSSsizsiasasHSHSHSBSisasiErEsasHSEsasssi

AL COR DEL BOSCH LEMA: Niuhít de «mor«.

Depressa s' ha a l lunyat ja la gropada: blnveja '1 firmament

y la fosca, plomissa nuvolada, ais raiga del astre rey s' lia anat fonent.

Lea gotea déla ruixata cayguta tremolan d.imunt lo vert fu llam

y al bés del llum solar se tornasaolan semblant de perlea bellugós aixam.

La térra se deixonda amoroaida sent int d ' un pler lo encís:

d ' un estluhencb ayret á la enbranzida eselata "1 mon en falaguer sonrís,

y '1 boscli té més encanta, raes armonios, les plantes més verdor;

cada accent es un rull de melodies, cada mormull un dols cantar d ' amor.

Apar que 'n Uurs eatranyes, la na tura , quelcom glat ir hi sent;

té brises que sospiran ab te rnura y serva de la vida '1 g r a t coneent.

Aquí les aus se conten amoretes; les flors vessan per fum;

1' amor té sos estrams, sea cansonetes, sos n ius preuhats , sa venturosa l lum.

Aquí la vida bull en cada branca; lo pler, en cada só:

cada remor que ' n la boscuria 's tanca, d ' un goig novell n* es lo beiieliit plansó.

Y tot sense ombrea de dissurt, aleña, felís rernorejant

y, argolla es cada brí, d' una cadena qu ' enllassa 'ls cora al só d' un h imne sant .

No arrela, no, la enveja malebída jn'may, en eix redós;

la pau més dolsa, aquí á gosar convida; aquí, en lo pit batega '1 cor, ditxós.

Lliure d ' afanys, de vils tibiadas llinre, 8* esplaya i pensament,

afalagat per lo placent sonriure del chor diví qu', aquí á tothora 's sent.

Les fulles tendres, per lo nyret bressades, llensan suaus remora;

descapdellan aes ciutes argentadas loa mansos rechs, ru ixunt herves y flors.

Sense esma 1* aura carinyosa vaga com dols alé diví

y cada brot, que ab Uurs petóns manyaga, en flor eselata de perfum sena' fí.

¡Ahí dead' eix lloch, la dolsa prenda rneva, tot pié d' encanta apur

y flus la nit , aquí, es sola curta t reva que á 1' Anima convida á reposar.

Aquí tot es més boíl, amada mía; tot don méa goig al cor:

aquí lo pler fa, rodolaut, sa vía, de ri tme en r i tme y de flor en flor.

Lo efluvi dols d' un remoreig s' ascolta al cor del bosch, brunzin t ,

y de lo cel la inmensurable vo'.ta ah esquitxos de lluro va resplandint .

A l l l u n y enlayren aa fumera santa los masos de la valí

y la llar catalana se abril lanta ab la bonica aureola del trevall.

Aquí, tan sois' es ahont lo amor aleña ab son més pur esclat;

aquí flns 1' ayre que tos rulls destrena sembla *1 ressó d ' un celestial dictat.

Y aquí ' t vull repetir, la amada mía, mon j u r a m e n t de amor,

al arrul l de la r í tmica armonía que vibra, eternament, del boscb al corl

Franoesch MAKULL,

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

LA SEN OI H A

L< ATRACTIU Sortía 'I sol desfent las penombras ctel c re-

púscul, ais uns douant lo Den te guard 1 , als a l -tres 1' adeu de despedida. ¡Qiiánts sers en a -quell moment lo veyan per pr imera volta; qu&nta altres lo veyan eixir per dessobre las teuladas de las casas per derrera vegada!... ¡Qui sab lo que es més trist, si lo veure '1 un colp per primera vegada ó 1 ; haverlo de veure un altre per postrera! ¿Será més trist lo morir que lo náixer? Lo náixer no 'ns don res; lo morir á voltas don lo consol de deixar la vida. ¡Trist epüech, no obstant; epllicli digne de semblant exordi!...

... Los tres homes, drets y apartats los uns deis altres, en un deis clara que Ms arbres del boscli forma van, contemplaban á travers deis tronchs d ' aquélls com lo vel de la nit anava trencantse, desfentse com á gassa que 's des-corre per dessobre del busto de una deesa. ¿Se-ría per un d ' ells, aquell, lo darrer jorn en que sa naturalesa sería? ¡Quí sab!

Mes apartat deis altres dos, un d' ells do-nava passeigs curts nerviosament, deturantse, ara devant d ' u n arbre y esclofollant sa crosta, ara colpejautue un altre ab lo bastó. Al passar per devant d ' u n a alzina se deturá; semblava que quelcom 1' hi bagués cridat 1 ( atenoió: no havía vist res, mes li semblava baver vist. En efecte, aixecá '1 cap y vegé en lo tronch dos iniciáis grabadas, que coincidían ab ios noms d ' e l l y e l d e ella. LI. M. Los ulls del home semblavan voler sortirli de las órbitas, com si se volguessen rebotre contra las dúas iniciáis. ¡Potser sí, serían las d ' e l l s ! Qui sab si en a l -g u n a de sas escursións, ella apoyada en la es-patl la d ' ell mirava cariuyosament com lo ga -nibet anava perpétuant en 1' alsina, plast ica-ment, aquell enllás funest!

Lo m a rit u l t ra t ja t , no duptava que aquella M. y aquella LI. fossiu d' ells; ñus ereya veu-rels als dos, allí , desprês d ' h uve rae besat, gra-bar pera més aprobi sas dúas iniciáis en lo tronch del arbre.

—Oh, m< han avergonyit , es ben vritat . ¡Quants colps, tothom ho haurâ vist, anant ella del meu bras s' haurá tombât pera somriure '1 á n ' ell! Y jo, estúpit, sens saberho fins are, fins que res hi quedava per salvar, ni la vida, donchs haig do jugar la . . .

La remor que feu un car rua t je que s' havía aturat á uu centenar de metres del lloch ahont los tres homes aguardavan, treguéren al ven-jador de sas meditacións y reconcentrantse en

sí mateix, procurá esborrar de «a cara la ex-preesió d 4 ira que la contreya.

Quatre homes més, vestint de rigorosa e t i -queta, eompareguéren al Iloch y després d ' ha-verse saludat ab lo barret ceremoniosament, dos d ' ells s- adela ti t i r en flus á trobar als a l -tres dos que ja hi eran.

Cara á cara abdós adversaris, somrignéren suaument . Somrís que enclohía tota una o r a -ció: de malediceió per part del ultratjat ; d ' ho-me que din: ¡ja estém aixís! per part del adu l -ter.

Era aquet; jove, de barba y bigoli rossos, elegant ab desenfado y de migada de cantó, d ' home que está acoslumat á ser mes que 'ls de-más. Lladre de propietat d ' altre, havía tin gu t á més, lo esser aixó, y no se 'n havía estat de pregonarho, ar reu . Jove de mon, perdnt, esco-ria viventa de la massa social, sa sola figura altanera y despreciativa pudía á inmorali tat . Era un de tants aristócratas que inútils pera tot y reconeguentsho ells mateixos, buscan f a -ma ahont lo que val y 1' home de bé sols hi veu mengua

Cinch minuts durá lo primer assalt. Abdós combatents lluytavan ab igual destresa y abdós tenían la mateixa desventatja, la de falta de serenitat. V ultratjat se batía pel desitj de ven-jarse; 1' ul t ra t jador havía aceptat lo reto, un colp li fou descobert tot, sols per la ambició de la gloria que en 1' alt mon, en la alta societal, un desenllás favorable li conduhxría. Y 'ls dos se batían igualment preocupáis

Lo segón asalt durá menys. La punta del sabre del adulter s* enfonsá en lo pit del mari t y quan lo metje s f abalansá al dessobra d' ell pera auxiliarlo ni temps t ingué el' empapar la ferida ab la disolució de ledum que ja tenía p r e p a r a d a . Dúas glopadas de sang tenyíren la blanca camisa del ferit , que sens pronunciar ni un ¡ay! torsá lo coll com un aucellet, sospés en los brassos del doctor.

Una dona endolada acabava de trucar á la porta de la casa. Un colp t ingué M pas franch, corregué en dintre ab la seguretat del que per conegut tenía habitacións y corredors y obrí la porta de la cambra d ' ell.

—Ja 'm tens aquí, soch tota teva, soch ben teva are. . , Míram Lluís, niíram... Ascoltam. Vaig ser jo qui ho va descobrir. Sí, jo . ¿T' es-tranya? Ascolta. Jo vaig deixar sobre '1 meu secretaire la teva carta ¿sabs? la que 'm deyas ahont havíam de trobarnos. . . Estava ja cansa-da d' haver de fingir, coneixía ta destresa; t<

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

4 LA SENYERA

havía vist alguna volta en assalts d' armas guanyar ais mestres ab g ran ventat ja . . . Yolía esser l l iure ¿compréns? Per* xd després quan váren trobarvos, te vaig incitar á aceptar. . . 110 feya falta, lio desitjavas ¿vritatP Eslavas gelós ... ne tenías ganas . . . Jo m* esposava á pe r -dre 't; mes ni un sol moment vaig pefìsarho. T" estimava massa pera ar r ibar á c réureho.

¡Lo «ino vaig patir després! Si . . . va esser una lleugeresa meva... ¡be prou que vaig pa-garla espérant lo résul ta t . . .

—¿Qué 110 'm seuts? Par la , miram, escol-tam.. . paria . . . Ya re . . . ¿qué tens?

—¿Qué vols que digui? —Lluis.. . som l l iures. . . res nos separa. . . —Olí sí, queleom., . jo mafceix. —¿Tu? ¿tu? ¡qué! ¿no m ' estimas? —Ab f ranquesa Marta. . . —Digas... digas prompte ¡oh Deu meu! —Ab franquesa , no diré que no t* estimi.. .

mes, jo n ' estât lo causant . . . Bé, la vritat, 110, no t l estimo, has perdut ton únich atractíu, has perd ut ja per mi l 1 encant de lo prohibit .

Pujur .Á Y VALLES. Barcelona, Octubre 1898.

SñMiSH5H5BSHSESH£raSHSiH5cLBrHSH£rH5HírHSH5HSH5HSHSHiH fiOV/lS LO CALS Abáns de declararse la guer ra ab els Estuts

Units, estavan raolt adelautats els t reballs pre-parat ius del Congrès de societats cooperativas que havía de reunirse á Barcelona, quins tre-balls se suspenguéren ab la declaració de la guerra .

Are al tra vegada torna á remoures el pro-gecte, y á n ' aquest fí, se deu l f añada á Bar-celona del director de la «Equitativa» d ' aques-ta vila, nostre beuvolgut amich D. .Taurna Mar-garit , junt ab el director de «La Economía» de Sant Faliu de Guixols, D. N. Durán Juera, t am-bé bon amich nostre.

Desi t janam que '1 progecte passés endevant , y que del Congrès ne surt íssin els résultats prâctichs que son d ' e s p e r a r , atés â q u e ' 1 mo-viment cooperatiu tant poeb estés á Espanya en general, lio está bastant en las regións que més se distingeixen per son esperit práctich, ralló per la que creyém que no será d ' a q u e l l s Congressos que tôt s* ou va en xerradissa. -, —

Ja que de cooperativas parlém en el soit anterior, havém de dir que segóns de veu pvi-blica 's diu «La Equitat iva», ha introduhit a l -

'! gunas reformas que ! s creu han de donar bons résultats.

En lo referont á la eiaboració del pá, se por-ta d iar iament compte delà I la t de lo que 's gas -ta, y d ' a q u e s t a manera se lia de saber la cau-sa de la perdua, essent mes fácil poguer t ro-bar el remey.

S ' haaco rda t també que las familias deis empleats no satisfássin ab moneda social el preu de las mercaderías que eomprin, posse-hiut los de unas ful las especiáis al obgecte de saber el consum que fan.

Sabém (també d' altres reformas, pero no las diém porque encare no son del domini pü-blich.

Gracias á la galantería del Président rie la societat coral «Lo Progrès», hem tit igut el gus t d' examinar una artística batuta que nostres bous amichs els germáns D. Sebas th y D. Jo-seph Tauler han regalat á i r aquella societat.

La batuta es d ' ébano, ab adornos d ' o r , re-présentant. 1( escut de Palamós, un altre escut ab la dedicatoria á la societat, y hi ha també una inscripció que din: «Recort de la vetllada del 28 d' Agost de 1898»: y remata ab una p re -ciosa l ira, rodejada de un ra ra de Uurer lligat per el Has que més avall porta la inscripció.

La societat, per condticte de La Sbnyera , fa públich 1' agrahi raent que sent per nostres es-timáis amichs, que tantas vegadas han demos-trat son amor á tôt lo que sigan manifestación« de cul tura de nostra vila nadiua .

— O — Nostra digníssima corporació municipal es-

tá íeut treballs pera la construcció del nou ma-tadero.

Sabém que a lgunas personas están dispo-sadas á fer adelantos pera que siga possible la realisació de millora t an t indispensable.

Ha regressat á Barcelona nostre estimât amich D. Joan Vallès, que ha passât tota la temporada d ' estiu entro nosal t res .

Dissapte día 15, d iumenge y di l lúns regná en nostras ayguas un fort temporal.

Comensá ab una forta llevantada, se decan-tá després á mit jorn, !y flualment un poch al Sud-Oest. Las onas ropían ab furia en lo molí y cubrían una g ran extensid de la p la t ja , a r r i -vant molt á la vora de las casas situadas prop del mar de cara á mi t j día.

Ab sa forsa remoguéren las travessas del tros de vía que pera las maniobres te extesa la

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

LA SENYERA 6

eompanyía del Tranvía del Baix Arapürdá, en nn tros de platja,

El vapor «Torre del Oro» no pogué descar-regar el suro que portava, permaneixent el dis-sapte y '1 diumengo fon de ja t en la badía, di-rigintse últimament á alta mar per no poguer aguantar lo temporal en lo lloeh desabrigat en que 's trobava.

Metí tres s' aguanté '1 llevant, el cel perma-nesqué cubert, regalantnos alguna ruixats; pe-ro al entrar el Sud-Sud-Oest, se serená per complert.

La tarde del dillúns, un pailebot mallorquí que feya tres días que aguantava '1 temporal recaíá en nostre port, veyentse 4ls tripulants precisáis á desamparar la embarcació, pnig que en lo perill en que 'a trobavan era íácil que baguéssen tingut travalls.

Per la nit eomensá á calmar lo vent y per consegüeut la mar; á la matinada del dinuirs, després df un petit ruixat se asserená '1 cel y amanesqué un día bermosíssim.

Dillúns de la setmana passada, lo vehí d' aquesta, D. Francisco Yidal, sortí d ' a q u í pera a n a r á La Selva. Al arribar á Llansá, ja fosch, tingué que empendre 'a lo viaije á peu, cuan de sopte li sortíreu dos homes al pas intimant-li á que 'ls eulreguós los diners que dnya, qui-na can ti tat era de sobre trenta duros; després li tapáren los ulla, obligando á seguirlos, feut lo. caminar y donar voltas flns á ignorar en quin paratge se trobava, exercici que seguíren practicant durant totas las nits fins á la mati-nada del dijous, fentli tota mena d' amenassas á fl d* obigarlo á entregar altra cantitat pera pagar son releat,

Al convéncers los lladres de que era empre-sa inútil tot cuan íeren pera lograr obtenir del segrestat altra suma y eonegut per un d 'e l l s , després d' haverli vist escriure la firma en una carta que dirigí á sa esposa, cu la dita ma-tinada del dijous li destaparen los ulls, y '1 dei-xaren lliure, no sens amenassarlo abáns ab la mort si acás li veyan fer alguna acció que 'ls hi fos desagrable.

Llavoraa vejé que son amagatall era una barraca com las deis carboners, ab porta que 's tancava ab clau.

Ab lo cor oprimit sortí d ' aque l ! cau ahont havía passat'horas de mortal angoixa y corn-plertament desorientat,puig que no sabía ahont se trobava, se encaminá á la bona de Deu, fins queaná á pa ra rá Mudinyá. Desd' aquest punt, gu ia tper los á quins preguntava, va lograr arribar á Flassá.

Vejentse sense recursos, demaná pera po-guerse embarcar en lo Tranvía del Baix Am-purdá, pagant lo pass^tge al arribar á Pala-mós y un empleat del Tranvía Ii deixá 'ls cien rals que costa; pero trovantse en aquella es-tació ab D. Nicet Casanovas, pogué tornar los diners y se 'n vinguéen sa eompanyía y ab lo susto consegüent.

Sabem que nostre amich D. Martí Montaner ha cedit gratuitament los terrenos de sa pro-pietat, que necessitará 1' Ajnntament pera pro-longar lo carrer de Llevant, obrir un carrer travesser de deu metres d' ampie y tot lo terre-no necessari per I' emplassament del Matadero non que está en projecte.

Ademés, nos consta que se proposa millorar lo camí que s' anomena de Las Pitas, y segóns rumors, que té lo propósit de aplanar lo carrer de Molíns.

Gelebrariam que se comensessin lo mes aviat possible ditas obras, tant las que corres-ponen al Ajuntament com las que generosa-ment se proposa efectuar lo senyor Montaner.

Sa5HSHSH5HSHSBSas?5HS25HSHSH51SH5HSE5iS2Sa5a5asa

¿CONSULTA?

L' escena en una masía del Alt ó Baix Arapurdá. Personatjes: La Mariona; la mflstressa del mas Blanch; En Toni, lo sen ma rit, qu' está molt désespérât.

El meijfl de Pobterrónech; un metjede Vilagrán; —Bon día senyor doctor. —¿Sou vos Toni? Deu vos gnart. ¿De 'hont stirtiu á n' aquesta hora? —Vinch perqne hem déterminât tindre prorate uua consulta miri la... dona... va mal... (Tot aixó va dihentho en Toni entrant y gratantse '1 cap) com fan mes quatre ulls que dos... —Quan vulgueu Toni.

—Demá anirém á buscá '1 metje més entés de Vilagrán un que 's diu que fa miracles que té un cap, ¡senyr>r quin cap!

Vegi si 'n den ser de sabi ¡que fins 1' han fet concejal!

Ja te ni m al pobre Tuni (eut via vers Vilagrán. —¿Viu aquí '1 senyor doctor...? —Aquí viu poden passar.

L' acompaoyan cap á dintre 'hont un senyor bastán gras repapat en la poltrona

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

LA SENYERA

la barba s' está a tussánt . —Yinch porque á la meva dona tinch malaIta íá mi t j any; y com el metje del poblé no sab lo que 's du entre mans hera peusat teñir consulta si pot se avuy ó derná. —En mala hora heu v ingut , mostré, perque t inch molt de travall.

(Al cassiuo ' ls seus amichs fa un xich 1' están esperant per la eessió de tresillo que té llocli fins cap al tart; per lo tant, ves si anir ía en aquella hora al mas Blaneh. L' endemá tampoch pot ósser perque com qu ' es concejal sessió ext raordinar ia teneti á la Casa Gran. ) —¿Y donchs, quán li vindrá be? —áQuán, di heu? clemá passat.

A las dotze del mi t j dia ar r iba un ca r rua tge al mas: una t a r tana l luhen ta que dona gust de mirar ; ct* ella baixa '1 consultor de levita y enguan t a t .

El metje de Poblerrónech l ' espera al peu del casal desde las nou del matí , eticaixan, pu jan á dalt y al estar din'tre la cambra comensan á examina r á la pobra Mariona peí devant y peí detrás.

Un cop llestos se ret iran peí foro á . . . del iberar .

El metje de cabecera avergonyi t y turba t al veure rs de cop y volta al devant del nou company , —|d ' aquell company de la vila que totbom diu que sab tant! — va mastegant una historia tal com ell entón y sab.

¿De tan temps com viu al poblé fíns ha perdut el par lar?

Ab sonrisa mi t j burleta 1' escolta 'l de Vilagrdn bo y atussantse la barba ja ab 1' una , j a ab 1' al tra ma.

Acaba de fer 1' historia el pobre met je ru ra l , com qui espera la sentencia está moix y ab lo cap baix, l' altre tús, se dona Ilustre, se fa sur t i ' ls punys un pam, ab un hermós soli tari que l luheix en la anula r fa la rateta al del poblé qu ' está mit j en l luhe rna t , desprós f rega ' l s lentes d ' or y comensa un discurs l larch com los que sol fé á la vila quan par la ab los eoncejals, molta de paraula vuyda, molta frasse de calaix,

citas deis au tors francesos, inglis , belgas y a lemanys; que sí, que no, que se jo , que si es aquí , que sí al lá; que 'ls yoduros mira y esotra ab r igor s l han d ' emplear ; que si aqueta no responen s ' acudi ais arsenieals y... en fi, Dios sobre, todo, com diuhen los a lmanachs .

Ya han parlat de la inalalla tot lo que lii ha per par lar , are perque ' ls pagans vejin de que alió ha ana l molt l larch par lan un p o q u e t a b d o s de cosas d ' actual i ta t , de política, del temps, de 'n Pere, de 'n Joan, d ' e n Pau. Cridan á en Tuni á la sala, y '1 met je de Vilagrdn li engega un ' al tre discurs que me •! deixa a tu ru l l a t ab dos pams de boca oberta. —jRedeu , qui» senyor! que sab! ¡Tot aixó '1 metje del poblé no f n s ho havía pas dit may! (va exclamant el pobre Toni per PII y de baix en baix, encare que del sermó no n ' ha entés un sol bossall). Acaba la perorata el met je de Vilagrdn, cobra vint y cinch pnssetas, pu j a á cabalI y se f n va, pega dos ó tres fue tadas seguidas á n ' el caball , que 's tart , y ' ls de la partida l 4 estarian espéran t .

* D' aixó '1 poblé 'n diu: consulta;

junta , los més i lus t rá is ; los maliciosos, pampl inas ó música celestial; jo—que per sort d desgracia soch périt en aquest art— ne dich. . . noy, no t' emboliquis , llaman Sancho al buen ca l la r , fora '1 pr imer boig que 's t i ra pedras en lo seu taulat .

U N M E T J E R U R A L . Vall-llobrega, Agosfc de 1898.

l E ^ e g r i o z x s i I s . —I # H—

A p r imer s del any vinent s ' es t renará en lo Teatre Lír ich d ' Anvers la ópera La Fada música, del mestre Enrich Morera y lletra de D. J a u m e . Massó y Torrents . La obra 's cantará en idioma fiamench.

Están molt ade lan ta t s los treballs pera p o -sar en música l' obra Terra Baixa d ' en G u i -merá , per lo conegut y reputat compositor-f rancés M. Laberone.

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

LA SENYERA •7

J. BURELL & C-* CONSTRUCTORS

" V i l a , y " V i l a . , 1 1 7 . — B J k . Z E ^ C Z E X . O I S r . A -

Especialitat en Yachts,

Llanxas de vapor, Remolcadors, Canúas, Canots, Llanxas de Salvameni, etc. T A T . I ^KR D E "VRT . A M E I V

líriicli á Catalunya y á Espanya pera yachts, tendas pera '1 camp, bany, cassera, etc. L o m é i s i x x g - l e s a . s y c i e l ; p a . i s

Direcció telegráfica, «YACHTS», BARCELONA

Casa constructora del bot de salvament.de Sant Feliu de Guixnls. YACHTS fets peí J. Bnroll: Nitetis, Atlant II, Atlant I, Niobe, Conqueridor I,

Conqueridor II, del Real Yacht Club de Barcelona.

ATf.ANT II guanyador del primer premi de la seua serie en las últimas regatas de Cette.

MIGUEL CARDONA ANTÍGUO CONSTRUCTOR NAVAL

I Ñ T ^ O X O I s r ^ L X j , 6 8 B A R C B L O I T E T A .

. Especialidad en YACHTS y toda clase de embarcaciones de recreo. Barcos de tráfico, pesca, vaporcitos de madera y hierro en clase de remolcadores, barcasas de carga etc. etc.

Iniciador y fundador de los CLUBS de Barcelona.

YACHTS existentes en Barcelona, construidos en los talleres de su propiedad, Conqueridor I., Atlant I., Conqueridor II., Nitetis etc. etc. lo que puedo acreditar con documentos oficiales que obran en mi poder.

CANOAS remeras, Leonor, Covadonga, Atlantida, Condal etc. Todas éstas, tanto de remo como de vela, acreditan por su buen nombre varios primeros premios obtenidos.

BOTES de Salvamento construidos con las mejores condiciones. Bote de Torrevie-j», Villanueva y Geltrü, Mataró, Cabo de Palos etc. por cuenta de la Sociedad central y donativos particulares con el precio más ventajoso de los existentes hasta la fecha.

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós

8 Lk SEN YERA.

SASTRERIA

Las dos Américas DE

JoAQUIM D a ü R A

13, TTxiió, 13

La Senyera S e t m a n a r i ca ta lá

í t o d a c o l ó y u d m i i ú i s t r á o l ó ,

Carrer MAJOR, 27.~PALAMÓS PREUS DE SUSCUTPCIÓ

Palamós, tres mesos, , . . 1,50 pessetas Fora, » » - . . . , S'OO » Estranger y Ultramar, 1 any . . 12'00 » Número solt. 0'15 »

Elegancia en lo tall, confecció perfecta preus módichs.

G r a n y v a r i a t assort i t en novetats del pa ís

y e x t r a n g e r a s ,

Totas las temporadas visita 'ls pobles de Pal amos, Sant Fe-Hu de Cuixols y Palafru-gell ab un grandios mostruari.

Amincis y comuuieats, á preus eonvinguts. No 's tornarán 'IR origináis.

LLIBRERlA Y CENTRE DE SUSCR1PCIONS DE

Salvador Plaja Villena F > a l á m ó s .

Se s e r v e i x e n tota m e n a d ' o b r a s á la bestreta y á p lassos .

Licor dioamogenicli G I M B E R N A T A base de M o r r u o l ,

n o g a l y lacte fosfat de c a l s . F a r m a c i a d e l a n l o v , C o n d e d e l A s a l t o , 1 I

B A R C E L O N A .

E S T A B L I M E H T D E F L O R I C U L T U R A Y A R B O R I C U L T O R A , PREMIAT EN V A R I A S EXPOSICIÓNS,

DE

Ricardo Mont y Lluís Mr Jordi. s.;. l:.;v - 1 í:; j , ; • v"2.

Carrer del Ensanche y Carretera de G e r o n a . - P a l a m ó s .

Vendas de arbustos de fulla perenne y caduca, arbres d'ombra y de adorno, y fruyters de tota classe.

Especialitat en la confecció de rams art ís t ichs . Aquest establiment s' encarrega de la plantació de parchs y jardins. Per un práu

molt módicb, se fá cárrech. també del euydado deis mateixos, com també de la conserva-ció deis arbustos y plantas de saló.

La casa garantisa sos productes, Se retornará ll valor de las plantas que no reunescan las condicións que s' hagen

astablert al efectuarse la venda. Estampa d' en Octa?i Viader.—Sant Feliu de Guixols.

Servei d'Arxiu Municipal de Palamós