1

6è de Primària Serps Curs 09/10 Petit Plançó

2

LA CIVILITZACIÓ GREGA

LA SOCIETAT GREGA

A Grècia hi havia dues polis molt importants: Atenes i Esparta. La gent d’Esparta estava dividida en tres grans grups: els Espartans, els Pariecos i els Ilotes. Els Espartans:

- Eren nascuts a Esparta. - Tots tenien els mateixos drets. - Els discapacitats els tiraven al barranc

(Taigeto). - Quan els nens tenien entre sis i set anys ja els preparaven per a la guerra.

Els Pariecos:

- Eren estrangers. - Es dedicaven a l’artesania i al comerç. - Pagaven impostos. - Feien de soldats quan hi havia guerra.

Ilotes:

- Eren els esclaus - No tenien cap dret - Treballaven a les terres dels Espartans. - Formaven part de l’exèrcit.

La gent d’Atenes també estava dividida en tres grans grups: els Atenienses (40.000), els Metecs (70.000) i els Esclaus (300.000). Atenienses:

- Eren nascuts a Atenes. - Tenien molts drets. - Podien manar la societat.

Metecs:

- Eren Estrangers. - Treballaven al camp, però les terres no eren d’ells. - No tenien cases pròpies. - No es podien casar amb Atenienses. - Pagaven impostos. - Feien de soldats durant la guerra.

3

Esclaus: - Eren presoners de guerra. - No tenien cap dret. - Treballaven a les terres dels Atenienses a canvi que

els hi donessin menjar. - Els podien vendre i matar.

Les ciutats i les cases La disposició de les ciutats estava determinada per l’orografía on s’ instalaven. A la majoria hi trobem elements com l’acròpolis, l’àgora i les muralles. L’acròpolis era la part més alta i fortificada de les ciutats gregues antigues, sovint situades damunt d’un turó. Era el lloc sagrat que servia de lloc de reunió en cas d’atac. L’àgora era el centre de la vida ciutadana on hi havia les activitats polítiques i econòmiques. Els carrers eren estrets, sense paviment i bruts. La ciutat estava dividida en barris segons les classes socials o l’ocupació artesanal. La majoria de la població vivia en cases modestes fetes amb materials poc duradors. Les cases estaven organitzades al voltant d’un pati on hi havia el pou, i al voltant les habitacions. Els sostres eren plans i permetien fer un segon pis, que si sobresortia de l’eix del carrer es castigava amb impostos. El terra era de fang.

LES CIUTATS MÉS IMPORTANTS La ciutat grega més important era Atenes que està a 165 metres per sobre del nivell del mar. Hi havia edificis molt importants com el Partenón (on s’hi troba una estàtua molt gran de la deessa Atenea). Atenes:Capital de la província d’ Àtica i de tota Grècia, és una ciutat amb

4

6.000 anys de vida i d’ història. A l’ Atenes prehistòrica, la història es barreja amb la mitologia, donant lloc a mites i faules, entranyables. Els déus Posidó i Atenea, en el seu intent de competir pel domini de la ciutat, decideixen oferir a cada un dels seus habitants un regal. El déu ofereix l’ aigua i la deessa l’ olivera. Gairebé tothom decideix l’ olivera. Olímpia: Durant segles, els adoradors de Zeus van portar ofrenes al seu temple d’ Olímpia. Cada quatre anys s’hi celebraven els Jocs Olímpics com una part d’ una cerimònia religiosa. Incloïen competicions emocionants com la cursa, el salt, el llançament, la lluita, la boxa i la cursa de carros. Només podien participar-hi els grecs de naixement. Als atletes victoriosos se’ls dedicava una estàtua. Els últims Jocs es van celebrar l’any 393 dC, abans de la inaguració dels Jocs Moderns.

COM VESTIEN ELS GRECS Els materials que utilitzaven els Grecs per fer els seus vestits eren: la llana, el fil i les pells. HOMES Els homes vestien de manera molt simple, amb una túnica que podia variar de mida segons l’ús. La túnica anava lligada a la cintura amb un cinturó de pell i hi havia un “ombro” al descobert. Les túniques curtes servien per realitzar treballs però les llargues per actes elegants. Tenien un complement anomenat “mantó” que es podia col·locar en diferents llocs. Els vestits masculins no canviaven al llarg del temps però els de les dones sí. DONES

Fins a mitjans del segle IV a.C. les dones vestien una túnica cilíndrica anomenada Pelpo que tenia els “ombros” al descobert. El Pelpo va deixar lloc a una altra túnica anomenada Xiton o Himatión, una túnica coberta amb una manta. Les dones deixaven un tros de túnica sense tancar. Molts complements servien per adornar vestits.

5

LES DONES GREGUES A pesar de l’existència d’un sistema democràtic a Atenes, les dones no tenien drets ciutadans. La seva funció era el matrimoni. Les nenes iniciaven la seva educació als 6 anys, sota la vigilància de les seves mares. El matrimoni solia ser concertat pels pares, els qual tenien que dotar a la núvia que quedava absolutament sotmesa a l’home, essent la seva feina tenir fills per perpetuar l’espècie. Elles dormien separades dels seus marits. El marit podia molestar-la, matar-la o fer el que volgués amb ella .

6

ELS DÉUS GRECS

7

INTRODUCCIÓ La religió anava de conjunt amb la vida social, per aquesta raó la religió era bastant complicada ja que tenien molts déus en qui creure i resar. Els déus eren invocats pels humans amb rituals, balls... La seva activitat permanent era ajudar al servei de la comunitat. Molts d’aquets actes eren aconteixements de gran importància per a la comunitat. Els déus eren esperits o éssers imaginaris que no estaven dins de l’esfera humana com per exemple Zeus. Ara bé, també hi havia monstres com per exemple la medusa, filla de dos déus que si la miraves als ulls et quedaves petrificat i per aquesta raó va ser decapitada. Tots els humans havien de ser creients perque sinó, eren castigats per monstres.

GEA És la mare de la terra diuen que era molt grossa per poder poblar tota la terra. Un dia molts estels la van envoltar, i va quedar embarassada. Va tenir 1 fill: Urano. Gea es va casar amb Urano. Va tenir 3 cíclops, 3 hecatonquiris i 12 titans. REA En la simbologia grega simbolitza la lluna. Es va casar amb Cronos i va tenir 6 déus. Cronos se’ls menjava perquè no li prenguessin el tro, però un es va salvar.

8

AFRODITA Era la deessa grega de la bellesa i el plaer. Quan Cronos va tallar els testicles d’Urà (el déu del cel), unes gotes de sang van caure al mar i van fecundar les ones i d’allà va néixer Afrodita. HERA

És la deessa principal dels grecs, filla de Cronos i Rea i a la vegada germana i esposa de Zeus.

Era la protectora del matrimoni i la maternitat. Els seus atributs són el corb el paó reial i la magrana.

A la mitologia grega, Hera era una deessa de l´Olímp. Es caracteritza per la fúria i l´ànsia de venjança causades per les costants infidelitats del seu marit. Li està consagrat el paó perquè a les seves plomes porta els 100 ulls d´Argos el fidel servidor d’Hera. Els ulls del paó tanmateix també representaven els ulls que havia de tenir Hera, per vigilar el seu marit Zeus perquè no li fos infidel. Hera era la madrastra i l´enemiga d´Heracles ( l´heroi que va introduir els hàbits olímpics a Grècia). ZEUS

Era el déu dels déus i del cel, el seu poder

era superior a tots i tot, excepte el destí i

les prediccions de futur. Se’l representa

amb un pal en forma de llamp i una àliga.

HEFEST Déu grec del foc i dels metalls, fill de Zeus i Hera. Va fer armes per alguns deus. Se’l representa portant les seves eines. DEMÈTER Deesa grega de les collites i l’agricultura. És la filla d’ en Cronos. La seva filla va ser raptada per l’Hades. Se la representa amb una corona d’espigues, a la mà dreta hi té una antorxa i a l’esquerra un feix d’espigues. HÉSTIA Era la deessa de la llar . Era filla dels grans titans Cronos i Rea i per tant va ser la primera en ser devorada

9

pel seu pare . Segons la tradició grega, Hèstia va ser la inventora de la construcció de cases i protectora dels sentiments mes íntims i profunds , i a més a més, d’ella depenia que hi hagués harmonia tant en el matrimoni, com en les cases i les ciutats. Al cap dels anys va acabar portant l’harmonia arreu de l’univers. Hi havia diversos temples arreu del territori grec en honor a Hèstia, on els ambaixadors estrangers hi trobaven asil i un lloc per retre culte als déus. Alguns dels santuaris dedicats a Hèstia més famosos es troben a Atenes a Esparta o Olímpia. POSIDÓ És el déu de l’aigua, especialment del mar però també de llacs ,rius, fonts...etc. És un dels grans déus d’Olímpia ,és fill de Cronos i Rea. En Posidó tenia cinc germans però els tres més importants eren Zeus , Hades i ell; tots tres eren homes i les altres dues eren dones, així que no eren tan importants. Els mes poderosos van ser en Zeus i Poseidó. ARES Fill de Zeus i Hera és el deu de la guerra. L’acompanyen sempre Deimos el terror i Fobos la por. Se’l representa com un temible guerrer amb escut i casc. PERSEFONE La Persefone era filla d’en Zeus i Demèter i es va casar amb Hades ,es va convertir en un deessa dels inferns. Avans que es cazesi quan era jove) s’anomenava donzella.El seu home era el deudel mon subtarrani. Quant es van anamorar van anar a recullir florsperque li agradavenmolt i desde aquell dia la Persefone va d’eseperexre ,la Demeter(mare) la va buscar pero no la tovaba el final va anar a demanar ajuda en Zeus i van dessidir que conca la Persefone li encantaven les flors i les plantes van fer que no existissin osigui que es va converitir en un desert .En Zeus va demanar aen Hades que li tornessi la seva filla pero no va poder ser perqué la persefone va menjar 6 magranes de l’infern i si menjas algun aliment de l’infern no pots marxar d’aquell món,pero en Zeus va pensar que si nomes en va menjar 6 nomes si caderia 6 mesus el infern . HADES Déu grec del món subterrani i de l’infern. És el propietari de totes les riqueses de l’interior de la Terra. També se’l coneix com a Plutó, que vol dir riquesa. Se’l representa amb el cabell i la barba llargs, té un gos de tres caps a l’entrada de l’infern perquè la gent no s’escapi, també té un bastó que a la punta hi ha un cap d’una àliga.

10

ATENEA

És la deessa de la sabiduria, la intel·ligència i de les arts, filla de Zeus i Metis, va néixer del cap del seu pare totalment armat.

Feia fer les lleis i protegia la justícia. També es cuidava de tot allò que fos civilitzat : foc, brodats etc.

La serp el gall el bou i l’olivera van estar consagrats a aquesta deessa, que era especialment venerada a Atenas, lloc on es celebren cada 4 anys les festes de les Panateneas.

Normalment se la representa com a una jove guerrera , armada amb una llança, un escut, i amb un casc. MAIA Maia,segons la mitologia grega,fou una de les Plèiades. Filla d’Atles i de

Plèione. En la mitologia romana era confosa per Maia i es creu origen del mon donat al mes de maig. Fou unes de les nimfes que vivien al Mont Cillene,a Arcàdia. Zeus la va veure i es va enamorar bogament d’ella i la va fe mare d’Hermes. A més Hermes va criar a Arcas,el fill de Calisto a la mort d’aquesta. ARTEMISA Era la filla de Zeus i Leto i bessona d’Apol·lo. És la deessa dels animals i els boscos, se la presenta amb un arc i fletxes. Els seus càstigs feien por a tothom perquè eren molt durs. Un mite diu que un ós tenia el costum d’anar a un poble a jugar i al final l’ós va ser domat. Un dia va esgarrapar una nena i el germà de la nena va matar l’ós. Artemisa enfadada va fer que totes les nenes actuessin com óssos per la mort de l’ós.

11

APOL·LO

Era el déu de l’art, la música i la bellesa. Se’l representa amb una lira i una flauta.

HERMES És el fill de Zeus i Maia. Sobretot era el déu de l’agilitat i els viatgers però també de les fronteres, els pastors i els ramats, l’alçada, el pes, els mentiders i el comerç dels lladres. Va ser reconegut perquè va inventar la lira, el pes i l’alçada. Donava els seus propis poders a gent humana, però només als que anaven al seu favor.

DIONISIOS Era el fill de Sèmele i Zeus. Era el déu grec del vi, el teatre, les festes, els banquets... i era representat pel raïm. HÈRCULES En Zeus estava enamorat d’una dona humana i es van casar. Després d’un temps nasqué Hèrcules que va ser un granheroi de la mitologia grega. Hera la dona d’en Zeus va decidir matar Hèrcules ficant-li dues serps al cap però aquest no es va morir perque tenia una força sober humana i van decidir que seria un lluitador ensenyant-li a fer servir armes.Quan Hèrcules tenia 18 anys es va casar amb una filla d’un rei molt ric i van tenir tres fills . La deessa Hera no s’havia oblidat d’Hercules i li va provocar un atac de bogeria que va fer que matés els seus fills i els seus nebots.

BÈSTIES DE LA MITOLOGIA GREGA

� Minotaure: Monstre devorador d’homes tancat dins un laberint construït per Icar i Dèdal, manats pel rei Minos, rei de Creta.

� Medusa: Noia de cabells de serps que si li mires els ulls de tan penetrants que són, et quedes petrificat.

� Arpia: Dona mig lleó mig ocell que es menjava la gent que no contestava a una endevinalla: quin és l’animal que comença amb 4 potes després 2 i tot seguit 3

� Fènix: Ocell de foc, que quan és vell es crema i de les cendres en surt un altre. Les seves llàgrimes curen ferides.

� Ciclop: Monstres fills d’Úrnos i Gea tenien un sol ull i eren constructors de muralles.

� Pegàs: Cavall alat. � Hidra: Drac de 7 caps que el del mig treu foc i

12

que si li talles un cap en surten 2. � Arpia: Dona mig lleó mig ocell que es

menjava la gent que no contestava a una endevinalla: quin és l’animal que comença amb 4 potes després 2 i tot seguit 3.

� Cancerber: Gos de 3 caps que impedeix la sortida de les ànimes de l’Ades.

� Centaure: Ésser de la part de baix cavall i la de dalt home, guerrer.

Mites grecs El minotaure: Hi havia un vegada un rei que es deia Minos i la seva filla Ariadna. Un déu els va donar un present, era un bou que el ajudaria: llet, pell... però Ariadna va tenir relacions sexuals amb el bou i d’allà en va sortir el minotaure. El rei Minos va fer construir un laberint a Dèdal i Icar per tancar-lo. Minos, després d’una guerra amb els grecs va fer un tracte: Consistia en que els grecs cada any havien de portar en una embarcació 7 donzelles i 7 joves, perquè el minotaure se’ls pogués menjar. Un dia, el fill del rei de Grècia, Teseu, li va dir al seu pare: - Aquest any hi aniré jo i els altres 13. El pare va contestar: - Una condició fill, si tornes viu de Creta, poseu la vela blanca i si no tornes fes que tirin la vela negra. El dia que l’embarcació se n’anava cap a Creta, Teseu s’hi va embarcar. Al arribar allà, Teseu al veure la bella Ariadna se’n va enamorar i ella també. Ariadna li va donar un cabdell de fil i li va dir: - Teseu jo lligo el cap del fil a la porta. Teseu contestà: - I jo què he de fer? - Has d’anar-lo desfent de mica en mica, així podràs tornar a fora si mates el Minotaure. En Teseu va ser el primer d’entrar al laberint. Anava amb una torxa encesa a la mà i de sobte va sentir el soroll del respirar del Minotaure. Va parar la torxa i li va clavar l’espasa al cor i el va matar, va anar recollint el fil i va arribar a la porta d’entrada. Quan tornaven a Grècia amb tota la tripulació, no es va recordar de hisar la vela blanca i quan eren a vora del castell el rei va veure el vaixell i es va suïcidar de la desesperació. Per això ara el mar on es va tirar es diu Mar Egeu en el seu honor.

13

En realitat, la història que els grecs es van inventar, ve de que a Creta cada any feien una festa. Llençaven un toro a la plaça de toros i els homes saltaven per sobre seu, feien mortals...

Dèdal i Icar: Hi havia una vegada un arquitecte molt bo. Un dia el rei Minos li va ordenar que construís un laberint per amagar el minotaure. Quan Dèdal i Icar (el fill de Dèdal) ja havien acabat el laberint, Minos els va tancar en una torra molt alta, perquè no confessessin el secret del laberint. Dèdal sempre deixava trossets de pa sec a la finestra, un dia li va demanar a un ocell que es menjava el pa, si li podia arrencar una ploma. Així cada dia, quan ja en tenien moltes es van passar dies i nits construint unes ales amb cera. El dia en què les volien fer servir i anar-se’n d’allà per sempre, Dèdal li va dir a Icar ( el seu fill). - Fill no t’allunyis de mi, i no t’apropis al sol! Van començar a volar i Icar de tan emocionat que estava, perquè estava volant, es va allunyar del pare i es va apropar al sol; tot el que el pare li havia dit que no fes!! Conclusió: les ales fetes de cera desfetes i el nen de caps a l’Oceà Atlàntic i mort.

L’ART GREC A Grècia es va inventar l’art. L’art grec es divideix en apartats: la pintura, l’arquitectura i l’escultura. A cada un d’aquests apartats encara n’hi ha més. Nosaltres (les civilitzacions occidentals posteriors) vam copiar l’art dels grec.

ELS PERÍODES DE L’ART GREC L’art grec es divideix en 4 períodes:

• El període “Arcaico” que va des de l’any 800 a.C. i 500 a.C. El més important d’aquet període és que es descobreix les tres arts plàstiques fonamentals: la pintura, l’escultura i l’arquitectura.

14

• El període “Severo” que va des de l’any 600 a.C. fins el 400 a.C. El més

important d’aquest període va ser que Polignoto va fer les dues escultures: Mirón i Policletos.

• El període “Clásico” que va des de l’any 450 a.C. fins el 430 a.C. El més

important va ser que és el període més curt i Atenes es fa rica i poderosa gràcies a la democracia.

• El període “Helenístco” que va des de l’any 400 a.C. fins el 100 d.C. El més

important d’aquest període va ser que Grècia va quedar derrotada.

LA PINTURA Pintaren recipients. Primer es pintaven figures geomètriques, després es començaven a pintar dibuixos com animals i plantes i al final els humans. Durant tot aquest temps anaven millorant les figures amb més detalls i més colors.

L’ESCULTURA Les primeres escultures gregues van ser petites figures humanes fetes amb marfil, argila i cera.Les escultures gregues tenen una gran semblança amb les d’Egipte perquè les egípcies van servir de model a les gregues.La figura més esculpida és la que s’aguanta totalment amb una cama o la representació d’un atleta en plena acció.

15

Durant el període hel·lenístic van aparèixer diferents obres d’art com “el coloso de las rodas” de 32 metres d’altura.

L’ARQUITECTURA Principalment hi ha tres tipus de columnes: La dòrica: La columna dòrica és la més senzilla , consta d’una base de 10 rajoles posades en columnes horitzontals.La columna es espaiosa i té línies verticals i horitzontals. Finalment hi ha el capitell (que és la base de dalt de tot de la columna),consta de 3 parts: el Collaret, l’Equino i l’Àbac. El collaret és una capa fina i rodona per aplanar la columna .L’equino és una altra base que té forma ovalada , i finalment l’àbac que és una altra base, però aquesta és quadrada. La jònica: La columna jònica està més treballada, consta d’una base de dues rajoles, de 6 bases en forma de discs ,que aquestes es diuen escòcies. La columna és més prima i també té línies verticals i horitzontals. Finalment el capitell fa com 2 cargols, i a dalt de tot hi ha una base rodona i amb circumferències . La corintia: La columna coríntia, és la més treballada de totes, ja que la base té 4 rajoles,una escòcia,un bocel del mig, i finalment el bocel definitiu. La columna és la més curta, amb ratlles i ombres. El capitell és el més gran , que parteix de 4 parts: l’estragal fulla d’acant,el rosetó,i la voluta.

16

OLIMPIA, LA CIUTAT DELS JOCS En els jocs olímpics només podien jugar homes i havien de ser grecs de naixement. S’hi jugaven 7 jocs: la cursa, el salt, el llançament, la lluita, la boxa, les curses de carros i l’atletisme. La ciutat dels jocs era realment de grans dimensions. Hi havia dos temples el de Zeus i el de la deessa Hera, a part edificis, boscos i escultures. L’altis és un bosc sagrat, buleuterti és el palau dels jutges, leonoideu lloc on s’allotgen els jutges i les persones més importants, tresors són els petits temples que construeixen els esportistes quan guanyen, altar de Zeus serveix per sacrificis, pelopeió és on hi ha la tomba del fundador dels jocs olímpics Pelop, estàtues dels campions són les estàtues que els hi feien quan guanyaven, theokolo és on s’allotjaven els sacerdots que s’ocupaven del santuari, l’estany és on anaven els esportistes per relaxar-se, palestra lloc d’entrenament, el gimnàs és on també entrenaven, on tenien les habitacions i els bany, pritaneu és on es guarda el foc sagrat que es fa servir per sacrificis i cerimònies.