LA CIUTAT D’ALACANT

GJT. IES Sant Vicent. Sant Vicent del Raspeig

El mar i la cadena muntanyosa costanera que formen el Mont de Benacantil i la Serra Grossa, junt a d’altres formacions menors como el Tossal, la Muntanyeta i l’altiplà de Benalua, han donat forma a la ciutat d’Alacant.

Històricament, la ciutat té diferents focus arqueològics que marquen els seus origens: ibèrics, iberoromans i restes superficials d’una ciutat romana imperial fins al segle III.

Jaciment arqueològic de Lucentum

Però la ciutat actual té el seu inici en les faldes del Benacantil, i a l’empar del seu castell es van assentar els pobladors musulmans.

Barri de la Santa Creu

La ciutat medieval degué ocupar les parts més elevades de la muntanya, tenia una muralla que es va conservar fins el segle XIX. Comptava amb un centre religiós, una mesquita que a principis del segle XIV seria transformada en l’actual església de Santa Maria, d’estil gòtic molt desfigurat per obres posteriors. La ciutat vella creix pels barris alts (Santa Creu, Sant Roc, El Pont i la Vila Vella)

Entrada a la ciutat pel carrer Major i antic escut de la ciutat

POTS IDENTIFICAR AQUESTS EDIFICIS?

Durant el segle XVI la ciutat descendeix cap el mar on es troben els terrenys més plans. El primer creixement planificat es materialitza entorn a l’església de Sant Nicolau de Bari (construïda entre 1616 i 1662) ; amb carrers tan tradicionals com el de Llauradors i el carrer Major.

Les muralles descendien des del castell a la ciutat vorejant el barri de Santa Creu, la Rambla, el carrer Altamira, el carrer Gravina i el Paseíto Ramiro, des d’on el mur tornava a ascendir cap a la fortalesa, amb la qual cosa es tancava el sistema defensiu. http://www.alicantevivo.org/2008/01/las-mur

allas-de-alicante-1.html

El traçat dels carrers del segle XVI és ortogonal. El plànol és en quadrícula, amb amplàries regulars, i es formen illes quadrangulars de dimensions semblants entre si.

http://ccsocials.blogspot.com.es/2008/09/13-el-poblament-urb-les-ciutats.html

Gravat del segle XVIII

Fóra vila murada, a l’oest, creixeria el raval de Sant Francesc. Allí es troba la plaça de Gabriel Miró, abans anomenada plaça de les Barques per arribar fins allí la línia de costa. En ella estava l’antiga Casa del Rei,o Alfolí de la Sal, edifici del segle XVI destinat a magatzem de sal, que més tard fou presó,i finalment enderrocat a les darreries del segle XIX; sobre el seu solar s’edificaria en 1916 l’actual casa de Correus i Telègrafs.

Durant el segle XVIII, es va fer una nova muralla que albergava el barri de Sant Francesc. Fou ampliada en el s.XIX, permetent la formació del Barri Nou, base de la ciutat neoclàssica, i que albergaria a la població del barri de Sant Anton que fou enderrocat en la guerra

de la Independència.

Hospital del Rei

Casa de la Misericòrdia

Al nord del casc urbà, al voltant de la muralla naix el raval de Sant Anton. Entre els edificis notables destaca l’Hospital del Rei, que en l’actualitat és la comandància de la Guardia Civil; també hi trobem la casa de la Misericòrdia, construïda en el segle XVIII i transformada des de 1801 en Fàbrica de Tabacs i, actualment, en centre cultural (Las Cigarreras)

Durant el segle XVIII, es va fer una nova muralla que albergara el barri de Sant Francesc. Fou ampliada en el XIX, permetent la formació del Barri Nou, base de la ciutat neoclàssica, que acolliria a la població del barri de Sant Anton, enderrocat en la guerra de la

Independència.

En el segle XIX es feren els primers passejos públics com el de la Rambla, també s’instal·laren fonts i es feren nous edificis públics com la Plaça de Bous i el Teatre Principal.

Segur que coneixeu aquests edificis!

A meitat del segle XIX es produiria una transformació importantíssima: la construcció de l’Estació del ferrocarril de Madrid, que arribaria per primera vegada en 1858, augmentant així la importància del port.

Entre 1854 i 1878, s’enderroquen les muralles, s’obrin nous barris i s’intensifica l’activitat secundària i terciària. El barri de Sant Francesc experimentarà grans canvis: es reforma la línia de costa formant el nou moll, es va desviar el barranc de Sant Blai, s’obria el carrer Sant Ferran i es projectava el passeig de l’Esplanada sobre

l’antic moll (1867)

Esplanada d’Alacant

Barri de Sant Blai

http://alicanteenimagenes.blogspot.com.es/2011/11/calle-san-fernando-alicante.html

FINALS DEL S.XIXEn 1897 comença l’execució del 1r Pla d’Eixample que ordenarà el creixement de la ciutat, segons projecte de l’arquitecte José González Altés. Com a precedent tingué el barri de Benalua, projectat en 1883 per l’arquitecte Guardiola, separat de la ciutat pel barranc del mateix nom. Ací es construiria altra estació de ferrocarril coneguda com l’Estació de Múrcia (1884)

Plano Urbano de Benalúa con indicación de las curvasde nivel a partir de la cartografía del siglo XVIII

En l’últim terç del segle XIX, apareixen les primeres grans edificacions d’habitatges destinats al lloguer, com ara el passatge Amérigo, situat entre els carrers Major i Altamira (rehabilitat com a hotel)

Les construccions d’estil neoclàssic es poden trobar als carrers Altamira, Major, Rambla i Castaños, entre altres.

Durant el segle XX la ciutat va tindre una forta expansió. En els anys 20 s’erigiren importants edificis destinats a l’ús públic

Podries identificaraquests edificis d’Alacant?

I aquests altres?

En la dècada dels 30, es van construir edificis d’habitatges d’estil internacional, seguint la influència de les avantguardes racionalistes europees. Bona part d’ells foren projectats per l’arquitecte Miguel López, destacant els situats en el carrer Tinent Chápuli, cantó amb la Rambla i el carrer Bailén, alguns al passeig de Soto,i també el sanatori del Perpetuo Socorro.

http://www.via-arquitectura.net/09/09-132.htm

Quins són avantguar-distes?

Sabries situar aquests edificis?

Després de la guerra civil, els principals canvis en la morfologia urbana començaren a finals dels anys 50. L’expansió demogràfica dels 60, suposaria la formació d’un nou barri al voltant de l’antiga carretera d’Alacant a Madrid, convertida així en l’avinguda Maisonnave, que travessa el plànol d’aquest eixample de nord-est a sud-est.

Cruïlla de les avingudes Maisonnave-Soto-Marvá, anys 60’

La nova àrea urbana forma un quadrilàter limitat al nord-est per l’estació del ferrocarril, al nord amb l’avinguda Pérez Galdós fins el passeig del general Marvá i baixant des d’aquest, de nord a sud, fins al passeig de Canalejas, on es troba el seu límit est, i al sud el mar. Ací trobem l’estació d’autobusos i alguns edificis per a les delegacions ministerials franquistes. Destaca l’escalinata de l’Institut Jorge Juan.

Actualment el punt neuràlgic d’aquest “nou centre” s’ubica al voltant dels edificis del Corte Inglés, que han dotat a la zona d’un gran dinamisme.

Des de finals del segle XX i començaments del segle XXI, assistim a un “desbordament” del plànol del casc urbà, degut a les noves construccions d’edificis residencials, seguint l’eix paral·lel entre les vies del tren i la carretera Alacant-Madrid (àrees de Sant Blai, Florida i Ciutat d’Asís...) i als voltants de la Gran Via (Pla-Garbinet, Joan XXIII, Goteta...)

I no podem deixar de banda l’important desplaçament de població cap a les platges (Albufereta i platja de Sant Joan) o els nuclis pròxims a la ciutat (Sant Vicent, Sant Joan...)

El Postiguet, 1930

http://carrersdalacant.blogspot.com.es/

L’ESCALINATA DE L’INSTITUT JORGE JUAN