La ciutat d’alacant

download La ciutat d’alacant

of 36

  • date post

    24-May-2015
  • Category

    Education

  • view

    130
  • download

    0

Embed Size (px)

description

Breu descripció de l'evolució urbana de la ciutat d'Alacant. Preparació d'una ruta guiada. Per alumnat de Geografia de 2n de batxillerat.

Transcript of La ciutat d’alacant

  • 1. LA CIUTAT DALACANTGJT. IES Sant Vicent. Sant Vicent del Raspeig

2. El mar i la cadenamuntanyosacostanera queformen el Mont deBenacantil i laSerra Grossa, junta daltresformacionsmenors como elTossal, laMuntanyeta ilaltipl deBenalua, handonat forma a laciutat dAlacant. 3. Jaciment arqueolgic de Lucentum Histricament, la ciutat t diferents focusarqueolgics que marquen els seus origens:ibrics, iberoromans i restes superficials dunaciutat romana imperial fins al segle III. 4. Per la ciutat actual t el seu inici en lesfaldes del Benacantil, i a lempar del seu castelles van assentar els pobladors musulmans.Barri de la Santa Creu 5. La ciutat medieval degu ocupar les parts mselevades de la muntanya, tenia una muralla que esva conservar fins el segle XIX. Comptava amb uncentre religis, una mesquita que a principis delsegle XIV seria transformada en lactual esglsia deSanta Maria, destil gtic molt desfigurat per obresposteriors. La ciutat vella creix pels barris alts(Santa Creu, Sant Roc, El Pont i la Vila Vella) 6. Entrada a la ciutat pel carrerMajor i antic escut de la ciutat 7. POTS IDENTIFICAR AQUESTS EDIFICIS? 8. Durant el segle XVI la ciutat descendeix cap el maron es troben els terrenys ms plans.El primer creixement planificat es materialitzaentorn a lesglsia de Sant Nicolau de Bari(construda entre 1616 i 1662) ; amb carrers tantradicionals com el de Llauradors i el carrer Major. 9. Les muralles descendien des del castell a la ciutat vorejant el barri de Santa Creu, la Rambla, el carrer Altamira, el carrer Gravina i el Paseto Ramiro, des don el mur tornava a ascendir cap a la fortalesa, amb la qual cosa es tancava el sistema defensiu.http://www.alicantevivo.org/2008/01/las-murallas-de-alicante-1.html 10. El traat delscarrers delsegle XVI sortogonal. Elplnol s enquadrcula,amb amplriesregulars, i esformen illesquadrangularsde dimensionssemblantsentre si. http://ccsocials.blogspot.com.es/2008/09/13-el-poblament-urb-les-ciutats.html 11. Gravat del segle XVIII 12. Fra vila murada, a loest, creixeria el raval de Sant Francesc. All es troba la plaa de Gabriel Mir, abans anomenada plaa de les Barquesper arribar fins all la lnia de costa. En ella estava lantiga Casa del Rei,o Alfol dela Sal, edifici del segle XVI destinat a magatzem de sal, que ms tard fou pres,ifinalment enderrocat a les darreries del segle XIX; sobre el seu solar sedificariaen 1916 lactual casa de Correus i Telgrafs. 13. Durant el segle XVIII, esva fer una nova murallaque albergava el barri deSant Francesc. Fouampliada en el s.XIX,permetent la formaci delBarri Nou, base de laciutat neoclssica, i quealbergaria a la poblaci delbarri de Sant Anton quefou enderrocat en la guerrade la Independncia. 14. Al nord del casc urb, al voltant de la muralla naix el raval de Sant Anton. Entre els edificis notables destaca lHospital del Rei, que en lactualitat s la comandncia de la Guardia Civil; tamb hi trobem la casa de la Misericrdia, construda en el segle XVIII i transformada des de 1801 en Fbrica de Tabacs i, actualment, en centre cultural (Las Cigarreras)Hospital del Rei Casa de la Misericrdia 15. Durant el segle XVIII, es va fer una nova murallaque albergara el barri de Sant Francesc. Fouampliada en el XIX, permetent la formaci del BarriNou, base de la ciutat neoclssica, que acolliria a lapoblaci del barri de Sant Anton, enderrocat en laguerra de la Independncia. 16. En el segle XIX es feren elsprimers passejos pblics com elde la Rambla, tambsinstallaren fonts i es feren nousedificis pblics com la Plaa deBous i el Teatre Principal. 17. Segur que coneixeu aquests edificis! 18. A meitat del segle XIX esproduiria una transformaciimportantssima: laconstrucci de lEstaci delferrocarril de Madrid, quearribaria per primera vegadaen 1858, augmentant aix laimportncia del port. 19. Entre 1854 i 1878,senderroquen lesmuralles, sobrin nousbarris i sintensificalactivitat secundria iterciria. El barri de SantFrancesc experimentargrans canvis: es reforma lalnia de costa formant elnou moll, es va desviar elbarranc de Sant Blai,sobria el carrer SantFerran i es projectava elpasseig de lEsplanadasobre lantic moll (1867) 20. Esplanada dAlacant 21. Barri de Sant Blaihttp://alicanteenimagenes.blogspot.com.es/2011/11/calle-san-fernando-alicante.html 22. FINALS DEL S.XIXEn 1897 comenalexecuci del 1r PladEixample queordenar el creixementde la ciutat, segonsprojecte de larquitecteJos Gonzlez Alts.Com a precedent tinguel barri de Benalua,projectat en 1883 perlarquitecte Guardiola,separat de la ciutat pelbarranc del mateix nom.Ac es construiria altraestaci de ferrocarrilconeguda com lEstacide Mrcia (1884) Plano Urbano de Benala con indicacin de las curvas de nivel a partir de la cartografa del siglo XVIII 23. En lltim ter del segleXIX, apareixen les primeresgrans edificacionsdhabitatges destinats allloguer, com ara el passatgeAmrigo, situat entre elscarrers Major i Altamira(rehabilitat com a hotel)Les construccions destilneoclssic es poden trobarals carrers Altamira, Major,Rambla i Castaos, entrealtres. 24. Durant el segle XX laPodries identificarciutat va tindre una forta aquests edificis dAlacant?expansi. En els anys 20serigiren importantsedificis destinats a lspblic 25. I aquestsaltres? 26. En la dcada dels 30, es vanconstruir edificis dhabitatges destilinternacional, seguint la influncia deles avantguardes racionalistes Quins sneuropees. Bona part dells foren avantguar-projectats per larquitecte Miguel distes?Lpez, destacant els situats en elcarrer Tinent Chpuli, cant amb laRambla i el carrer Bailn, alguns alpasseig de Soto,i tamb el sanatori delPerpetuo Socorro. http://www.via-arquitectura.net/09/09- 132.htm 27. Sabries situar aquests edificis? 28. Desprs de la guerra civil,els principals canvis en lamorfologia urbanacomenaren a finals delsanys 50. Lexpansidemogrfica dels 60,suposaria la formaci dunnou barri al voltant delantiga carreteradAlacant a Madrid,convertida aix enlavinguda Maisonnave,que travessa el plnoldaquest eixample denord-est a sud-est. 29. Crulla de les avingudesMaisonnave-Soto-Marv, anys 60 30. La nova rea urbana forma unquadrilter limitat al nord-est perlestaci del ferrocarril, al nordamb lavinguda Prez Galds fins elpasseig del general Marv i baixantdes daquest, de nord a sud, fins alpasseig de Canalejas, on es troba elseu lmit est, i al sud el mar. Actrobem lestaci dautobusos ialguns edificis per a les delegacionsministerials franquistes.Destaca lescalinata de lInstitutJorge Juan. 31. Actualment el punt neurlgic daquest nou centre subicaal voltant dels edificis del Corte Ingls, que han dotat a la zonadun gran dinamisme. 32. Des de finals del segle XXi comenaments delsegle XXI, assistim a undesbordament delplnol del casc urb,degut a les novesconstruccions dedificisresidencials, seguint leixparallel entre les vies deltren i la carreteraAlacant-Madrid (rees deSant Blai, Florida i CiutatdAss...) i als voltants dela Gran Via (Pla-Garbinet,Joan XXIII, Goteta...) 33. I no podemdeixar de bandalimportantdesplaament depoblaci cap a lesplatges(Albufereta iplatja de SantJoan) o els nuclisprxims a laciutat (SantVicent, SantJoan...) 34. El Postiguet, 1930 35. LESCALINATA DE LINSTITUT JORGE JUANhttp://carrersdalacant.blogspot.com.es/