192 de rubílaciutatrevista

d’informaciómunicipal

juny’12

www.rubi.cat

04 La revista La Ciutat s’adapta a la crisi06 Oficina d’intermediació d’afectats per la hipoteca10 Mesures d’estalvi: trasllat del Punt d’Informació14 Els alumnes, el motor del canvi

FestaMajor2012

Consulteu el programaencartat amb aquesta revista

telèfons d’interès

farmàciesaldea pg. les torres, s/n. 93 699 10 72 / batallé pg. francesc macià,23. 93 699 04 30 / baradad av. barcelona, 59. 93 699 09 53 / batllori c. milà i fontanals, 3. 93 699 03 88 / calsina verge de lour-des, 35. 93 699 22 81 / condal calderón de la barca, 11. 93 699 87 09/ espert pg. francesc macià, 86. 93 699 13 43 / farell c. sant jordi,25. 93 699 02 91 / garcía c. segòvia, 1. 93 697 49 42 / gibert c. torresoriol, 4. 93 699 68 99 / hidalgo c. sabadell, 79. 93 697 36 40 / kro-nos ptge. cronos, local 15. 93 586 06 26 / oriol c. safir, 28. 93 69943 98 / parrilla c. xercavins, 2. 93 699 13 05 / piera pl. josep sapés,4.93 697 7163 /pont c. magí ramentol, 7. 93 697 34 56 / progrés c.verge de fàtima, 13. 93 697 79 93 / xapelli c. víctor català, local 22.93 588 07 08 / ruiz ctra. sabadell, 95. 93 699 50 12 / valls ctra. deTerrassa, 16-18

farmàcies de guàrdia

ajuntament ...........................93 588 70 00alcohòlics anònims ...................93 317 77 77ambulàncies..........................93 699 58 58ateneu municipal ....................93 588 74 73biblioteca mestre martí tauler.93 699 84 53bombers ...............................93 697 60 80cap-1 mútua terrassa..............93 586 67 00cap-2 anton de borja..............93 588 45 55cap-3 sant genís .....................93 699 17 29casal gent gran .....................93 588 44 87cementiri ...............................93 588 77 22centre d’orientaciósanitària (cos) ........................93 588 73 73correus.................................93 699 14 02creu roja ..............................93 697 92 04deixalleria ...........................93 699 49 95emergències .......................................112

espai jove torre bassas ...........93 697 90 04fecsa - endesa ........................900 77 00 77jutjat 1 ..................................93 586 08 51jutjat 2 .................................93 586 08 52jutjat 3 .................................93 586 08 53jutjat 4.................................93 586 08 54jutjat 5.................................93 586 08 55omic (of. consum)....................93 588 70 32oficina de gestió tributària (orgt)....................93 586 23 80oficina de treballde la generalitat ....................93 587 25 63oficina local d’habitatge (proursa)..............................93 588 66 93mossos d’esquadra (comissaria) 93 581 79 00mossos d’esquadra urgències..............088policia local ..........................93 588 70 92

policia local urgències .......................092policia nacional .....................93 588 76 94ràdio rubí.................93 588 70 00 ext. 1501registre civil ........................93 586 08 94rubí+d (impes, ose) .................93 581 39 00rubí verd...............................93 591 30 03rubí via .................................93 591 30 03sece (enllumenat públic) ..........93 588 77 99síndica de greuges ..................93 697 21 59sorea (avaries) ........................902 250 370tanatori ...............................93 588 66 55taxi (adaptat) ..........................609 893 037taxis rubí..............................93 699 24 89taxis ràdio taxi .....................93 586 08 88telèfon verd............................900 130 130(si es truca des d’un mòbil ......93 699 98 01

juny 20121 parrilla2 progrés3 xapelli4 hidalgo-mos5 condal6 piera7 valls8 batallé9 espert10 farell11 aldea12 ruiz13 kronos14 baradad15 oriol

16 gibert17 batllori18 pont19 garcia20 calsina21 parrilla22 progrés23 xapelli24 hidalgo-mos25 condal26 piera27 valls28 batallé29 espert30 farell

juliol 20121 aldea2 ruiz3 kronos4 baradad5 oriol6 gibert7 batllori8 pont9 garcia10 calsina11 parrilla12 progrés13 xapelli14 hidalgo-mos15 condal

16 piera17 valls18 batallé19 pont20 farell21 aldea22 ruiz23 kronos24 baradad25 oriol26 gibert27 batllori28 pont29 garcia30 calsina31 parrilla Farmàcies obertes tots els dies: kronos (de 9 a 22 h) i

xapelli (de 9 a 21 h)

@www.rubi.cat laciutat@ajrubi.cat

de dilluns a divendres9 h La vida continua11 h dl.: Històries de la vida

dm.: Comunitatdc.: Rubiblogsdj.: Antiretrodv.: Sonido Vinilo

12 h Rubí or not Rubí14 h Informatiu migdia14.30 h dl.: Esports

dm.: Conecta2dc.: Condició de maredj.: Res com el Vallèsdv.: Esports

15 h dl.: L’entrevista / Descans del trogloditadm.: Radioformuladc.: Radioformuladj.: Radioformuladv.: Punt de mira

16 h dl.: Pelutsdm.: Música.catdc.: Discoteca privadadj.: Déjame contartedv.: El fil de la troca

17 h Música K Música

18 h dl.: Cat sonsdm.: Rock n’classicsdc.: Murmurridj.: Som d’aquídv.: Chaplins on air

19 h Informatiu COM Ràdio19.30 h Informatiu vespre20 h Raíces del Sur22 h dl.: Les Divines

dm.: Res a dirdc.: Jazz fugazdj.: Res + a dirdv.: Cultura de club

23 h dl.: Última sessiódm.: Gabba Gabba Heydc.: Jazz de nitdj.: Sobreviviendo a Murphydv.: 303 Trance

24 h dll.: Guantanameradm.: Chelsea Hoteldc.: Bluebeats FMdj.: Serrat: cançons a la cartadv.: 303 trance

dissabte8 h Punto de encuentro8.30 h Sardanes d’autor9 h Giravolt tradicional11 h Els grups municipals opi-nen11.30 h El descans del troglodita12 h L’última sessió13 h Som solidaris14 h Històries de la vida15 h Sonido vinilo16 h Serrat: un temps de can-çons 17 h Som d’aquí18 h Rock n’classics19 h Gabba Gabba Hey20 h Bluebeats FM21 h Imsomnia23 h Studio 21

diumenge9 h Presència cristiana10 h Ara i sempre11 h Els grups municipals

opinen (rep.)11.30 h A peu de camp15 h Sardanes d’autor16 h Punt de mira17 h Déjame contarte18 h Rubiblogs19 h Murmuri20 h Chaplins on air21 h Les Divines 22 h Jazz Fugaz23 h Jazz de nit24 h Sobreviviendo a Murphy

programació 2011-2012 de Ràdio Rubí www.radiorubi.fm

Fa 20 anys que es publica la revistamunicipal que teniu a les mans, i el

seu objectiu haestat sempremantenir infor-mada la ciutada-nia de les accionsque impulsa elgovern local i queincideixen en elvostre dia a dia,de vegades deforma directa,

d’altres indirectament. La Ciutat, alllarg d’aquest temps, ha adaptat elcontingut i el format a les demandes,necessitats i prioritats del moment. Iles actuals ens han fet replantejar elmodel que seguia la revista des del’any 2006. Han estat demandesd’austeritat i necessitats de reduccióde la despesa municipal.El resultat és el que teniu a les vostresmans: una revista en un format méspetit que permet reduir costos d’im-pressió i que a partir del mes vinenttrobareu en punts estratègics de laciutat abaratint també les despeses dedistribució significativament.Pel que fa als continguts, hi trobareureflectides les prioritats d’aquestmandat: temes relacionats amb lareactivació econòmica, la generaciód’ocupació i els serveis a les persones.

“Hace 20 años que se publica la revis-ta que tenéis en vuestras manos. Elobjetivo de esta publicación ha sidosiempre mantener informada a la ciu-dadanía de las acciones que impulsael gobierno local y que inciden envuestro día a día, a veces de formadirecta, otras indirectamente. La Ciu-tat, a lo largo de este tiempo haadaptado su contenido y su formatoa las demandas, necesidades y prio-ridades del momento. Y las deman-das, necesidades y prioridades actua-les nos han hecho replantear elmodelo que desde el año 2006 seguíala revista. Demandas de austeridad ynecesidades de reducción del gastomunicipal.El resultado es el que tenéis en vues-tras manos: una revista en un forma-to más pequeño, que permita reducircostes de impresión y que a partir delpróximo mes encontraréis en puntosestratégicos de la ciudad, reduciendotambién los gastos de distribuciónsignificativamente.En cuanto a los contenidos, encontra-réis reflejadas las prioridades de estemandato: temas relacionados con lareactivación económica, la genera-ción de empleo y los servicios a laspersonas.

carme garcía loresAlcaldessa de Rubí

La Ciutat es renova seguintles noves necessitats

visitem l’ajuntamentAlumnes de l’Escola Montessori van visitar l’Ajuntament

notícies

cr4

comunicació 20è aniversari de la revista municipal

La darrera revista municipal es va distribuir el mesde febrer, fa tres mesos, un període durant elsqual s’han preparat els canvis d’aquesta novaetapa. A partir d’aquest mes, la revista té un unformat més reduït i, a partir de juliol, es deixaràde repartir a totes les llars per estalviar costos. Ladistribució es farà conjuntament amb el Diari deRubí i continuarà arribant als principals edificis on

hi ha serveis adreçats als ciu-tadans. D’altra banda, tambées podrà consultar al webmunicipal (www.rubi.cat/laciu-tat) on, des que es va inclourel’any passat ha anat augmen-tant el nombre de visites delsusuaris. De fet, aquesta sec-ció, on es poden trobar totesles revistes des de l’any 2000,és la quinzena més visitadadel web municipal. El darrernúmero, del mes de febrer, haestat consultat 1.200 vegades.

Els continguts de la revistaprioritzaran els temes relacio-nats amb la reactivació econò-mica, la generació d’ocupaciói la cohesió social amb serveis

adreçats a les famílies més afectades per la crisi.Es mantenen les seccions d’interès general coml’agenda, les farmàcies de guàrdia o els telèfonsd’utilitat, l’habitual opinió dels grups municipalspresents al consistori i diverses seccions temàti-ques que tenen una periodicitat anual.

l mes de maig de 1992 apareixia el primer número de la revista municipal La Ciutat.20 anys i 191 edicions després, aquesta publicació, buscant adaptar-se als nous temps,comença una nova etapa amb un format més reduït, un nombre d’exemplars enpaper que passa dels 27.400 actuals fins a les 15.000 unitats, i un nou sistema de

distribució. Un canvis que reduiran les despeses d’edició en 20.000 euros.

La Ciutat s’ada p taa la crisi

Una revista, diferents etapes

Des dels inicis, el 1992, la revista La Ciutat havariat el format

Primera porta-da de la revistal’any 1992

El disseny vapassar a A3l’any 1996

La revista té unaversió on line alweb municipal

20.000 €d’estalvi

e

Disseny de La Ciutat els anys 2001-2003

Els anys 2004-2005 esva distribuiramb el diari deRubí

L’any 2006 vaestrenar formati disseny

}Sabies que...?

Miquel Rufé va escriure la seccióFets i gent a la revista

El primer telèfon es va instal·lar a Rubí al1890. Al 1883 un ban municipal va limitarla venda de begudes alcohòliques desprésde les 23 h a l’estiu. L’any 1933 hi haviatres setmanaris, una publicació quinzenali una altra de trimestral a la ciutat.Aquestes, i moltes altres, són algunes deles curiositats que l’historiador MiquelRufé va escriure a la secció “Fets i gent” ala revista municipal amb la qual vacol·laborar fins a l’any 2003.Miquel Rufé i Majó (1921 – 2003) va seralcalde només durant 7 mesos l’any 1962,(de març a octubre) ja que va ser destituïtdesprés de la rierada per un enfrontamentamb la Falange local. A més, va ser representant municipal a laFundació Museu-Biblioteca de Rubí, con-servador del Museu de Rubí entre 1969 i laseva mort, i fundador del Cercle Filatèlic iNumismàtic de Rubí, el 1968. També vapublicar dos llibres Les masies de Rubí i laseva gent i Sant Pere de Rubí els darrers200 anys.

renovació total al 2006El canvi més profund de disseny de la publicaciómunicipal va ser al maig de 2006, quan va pas-sar d’un format de diari a un de revista a tot color,amb el disseny més actual i les seccions totalmentrenovades.

Des del començament i fins a l’any 1995, la revis-ta tenia un format més gran i un contingut bàsi-cament municipal. Arran de les eleccions muni-cipals de l’any 1995, va estar un any senseeditar-se fins que se’n va fer un nou disseny i vatornar a sortir al carrer el juny de 1996. Durantaquesta segona època, la revista va canviar elscontinguts i va passar a ser d’informació, amb eldisseny més semblant a un diari i també ambperiodicitat quinzenal. A més, s’hi van inclourenoves seccions relacionades amb els barris, lesentitats o la gent gran, i un suplement, des de l’any1997, “La Ciutat Jove”, elaborat pels mateixosjoves, bàsicament alumnes dels instituts de la ciu-tat i entitats juvenils. La tercera etapa de la revis-ta va començar a l’octubre de 2001, amb un for-mat més petit, i donant molta més importància aldisseny.

La Ciutat ha rebut en dues ocasions (1994 i1991) el Premi Arrel com a millor butlletí munici-pal, atorgat per la Diputació de Barcelona.

A partir del mes de juliol, la re

vista deixa de dis-

tribuir-se per les bústies i es p

odrà trobar en els

mateixos punts de distribució

del Diari de Rubí,

a les urbanitzacions (benzine

ra 4 vents i super-

mecat Consum), a dependènci

es municipals, i a

l’edició on line www.rubi.cat/

laciutat

más información

Oficina de intermediación para

personas afectadas por la h

ipoteca

PROURSA (c. Prim 33-35, 4º)

De lunes a viernes de 9 a 14

h y martes y jueves de 16.30 a

18.30 h / Verano: Del 25 de ju

nio al 31 de agosto de lunes

a

viernes de 9 a 14 h. Tel. 93 5

88 66 93

i

notícies

cr7

vivienda oficina de intermediación para afectados

a destrucción del empleo está afectando a muchas familias de Rubí que seven incapaces de afrontar los gastos mensuales de la hipoteca. En casos extre-mos está situación acaba en desalojo. El Ayuntamiento de Rubí ofrece media-

ción entre estas familias y las entidades financieras.

En tres meses de vida, la Oficina municipal de intermediación ha recibido a un totalde 216 rubinenses que han solicitado asesoramiento ante la imposibilidad de hacerfrente al pago mensual de la hipoteca o ante una situación de riesgo que les puedeacarrear dificultades futuras. La consulta más frecuente es saber si es viable renun-ciar a la vivienda en favor del banco o caja y que éste le perdone la deuda existente,lo que se denomina dación en pago.

También se acude a la Oficina para que actúe como mediadora entre la entidad ban-caria y el juzgado con el objetivo de que se pare la orden de lanzamiento que acaba-rá con el desalojo de la familia, así como para que medie con la entidad bancaria paraque ésta les permita continuar residiendo en la vivienda hipotecada pagando un pre-cio social después de devolverla. Otro paquete importante de demandas se centra enconsejos para renegociar la hipoteca actual ante un riesgo a corto plazo de no poderpagarla.

Las más de 200 consultas recibidas hasta la primera semana de junio se han concre-tado en 75 entrevistas personalizadas. En ellas se aclara cada situación personal, seestablece el tipo de ayuda más adecuado, y se cita al usuario/a con el técnico media-dor, quien analiza el expediente, valora las posibilidades de intermediación con la res-pectiva entidad bancaria, con la que se reúnen de forma individual para tratar cadacaso, y define los próximos pasos. En los casos en los que ya existe sentencia, el con-sistorio ayuda a las familias a encontrar pisos de alquiler asequible. Siguiendo este pro-cedimiento, en las próximas semanas se realizarán 35 entrevistas más, actualmentependientes de fecha más se realizarán en las próximas semanas.

De forma paralela, la Oficina de intermediación ha empezado a negociar 43 casos con-cretos con las entidades bancarias buscando una solución pactada entre las partesque evite el desalojo. Asímismo, trabaja con Catalunya Caixa en la firma de un acuer-do que propicie que los pisos vacíos que tiene actualmente esta entidad vuelvan almercado immobiliario como viviendas de alquiler a precio social.

Actualmente el Ayuntamiento de Rubí y la sociedad municipal PROURSA disponende 61 viviendas sociales de alquiler que podrían ampliarse a 65 en los próximos meses.Los Servicios Sociales municipales son los encargados de solicitarlas después de ana-lizar las situaciones de las familias usuarias.

lvivienda socialLa oficina negociacon los bancos quelos pisos vacíospasen a ser pisos dealquiler bajo

La oficina negociaactualmente 43 casos con las entidadesbancarias

Con hipoteca y sin vivienda

PLA DE REACTIVACIÓ ECONÒMICA I TREBALL

Millorar la xarxa de telecomunicacions per fer les empresesde Rubí més competitives

Rubí és indústria

Fer les nostres empreses més competiives permatenir la seva presència al municipi i fer que envinguin de noves per generar ocupació és un delsprincipals objedtius que l’equip de govern s’hamarcat per a l’actual mandat amb la redacció delPla de Reactivació Econonòmica i de Treball.L’Ajuntament vol passar del 9,5 km d’espai públiccanalitzat a una cobertura total del municipi amb61,2 km d’estesa de fibra òptica.Un dels factors determinants per millorar la com-petivitat de les empreses és disposar d’una bonaxarxa de telecomunicacions. Un dels objectiusque s’ha marcat l’equip de govern per atrure novesempreses i mantenir les actuals és aconseguir queels operadors públics i privats de serveis de bandaampla inverteixin a Rubí donant servei a tot elmunicipi.

Els operadors de fibra òptic s’interessen per RubíEs preveu que durant les pròximes setmanes laGeneralitat confirmi si Rubí serà un dels primersmunicipis en disposar d’un punt de connexió defibra òptica a tots els polígons de la ciutat. Això

seria possible si el projecte Xarxa Oberta confir-ma que aquesta acció es troba entre els seus objec-tius més immediats. L’inici de les converses amb els operadors públics,entre els quals també hi ha Localret, s’està fent enparal·lel a les mantingudes amb operadors privatscom Jazztel, Ono i la fundació Guifinet als ques’ha mostrat el Pla director de telecomunicació deRubí i les potencialitats del municipi per desple-gar la fibra òptica. Rubí disposa a l’actualitat dedos punts d’interconnexió des d’on crear un cen-tre de distribució de fibra òptica així com de 9,5km d’espai públic canalitzat, amb els conductesinstal·lats, dels quals, 7,4 km ja disposen de cablede fibra òptica al seu interior. Bona part d’aques-ta infraestructura es va construir entre 2009 i 2010amb finançament dels fons de l’estat FEIL iFEOSL.La cobertura total del municipi, segons el Pladirector d’infraestructures de telecomunicacionspermetria connectar 236 punts recollits al Plad’Ordenació Urbanística Municipal (POUM)que es troba en fase d’aprovació.

ELS POLÍGONS A RUBÍ: RUBÍ SUD

El PAE Rubí Sud connectatRubí Sud és un dels dos polígons, juntament amb CanJardí, on recentment l’operadora privada Telefònica hadesplegat completament l’estesa de la fibra òptica millo-rant la deficient connectivitat existent fins al moment.Aquesta millora s’acompanyarà en el futur de la recep-ció de les obres d’urbanització del PAE que en aquestsmoments ja ha començat a treballar l’Ajuntament deRubí de forma coordinada amb l’Entitat Urbanística deConservació d’un dels tres sectors que formen el Polí-gon. Per fer efectiva aquesta recepció cal fer una inver-sió que permeti finalitzar les obres pendents de fer. L’ad-ministració local assumiria la redacció del projecte

Any constitució: 1988

Superfície útil: 493.450 m2. Total: (845.097 m2

Com arribar:- Coordenades GPS: 41º27’ 53.26” N - 2º 00’ 31.21” E

- Autopistes i carreteresAP7/B30 (sortida 24): Rubi Sud - Mirasol

- Transport públic: Bus urbà: línia 6Renfe Rodalies: línia R8 (Rubí)

Informació sobre els espais industrialsdisponibles a cada PAE: Portal immobiliaride Rubí: http://rubiempresa.net

Font gràfic: Ajuntament de Rubí-PromocióEconòmica i Ocupació

Tran

sport i

Mag

atzem

15%

3% 3%

16%

27%

2% 2%5% 4%

1%

14%

0%

Hos

teleria

Energia

Ind. Q

uím.

Ind. M

etall i

Com

p. Elèc.

Tèxtil

Fusta

Pape

r iArts Gràf.

Plàstic

Con

strucció

Com

erç

Engrós

Alim

entació

8%

Altres

Aquests punts inclouen edificis i espais municipals, edi-ficis d’altres administracions i edificis i espais privatsd’interès com són els 11 polígons industrials de Rubí.Un cop feta l’estesa seran les operadores interessades encomercialitzar els seus productes de banda ampla lesencarregades de fer arribar el servei als consumidors inte-ressats en contractar-lo, ja siguin ciutadans particulars,ja siguin empreses.

executiu d’aquestes obres mentre que els propietaris delpolígon assumirien les despeses de finalització.Segons el cens de naus i terrenys industrials als PAE deRubí elaborat per la Cambra de Terrassa (juny 2011),aquest polígon compta amb un total de 112 naus de lesquals 87 corresponen a empreses en actiu. Algunes de lesempreses més destacades ubicades al PAE Rubí Sud són:Moehs, Abelló Linde, Campos Estela o Kenci.

Una de les empreses del PAE és Moehs, que aquest any ha celebrat el 50è aniversari

Branques d’activitat:

notícies

cr10

actuar davant la crisi mesures d’estalvi

Un dels serveis que s’ha replantejat és l’antigaBotiga de Rubí, ara reconvertida en Punt d’in-formació, que ha deixat el local del carrer deMaximí Fornés per traslladar-se a l’Antiga Esta-ció, un edifici propietat de Ferrocarrils de laGeneralitat però de gestió municipal. Ambaquest canvi, l’Ajuntament s’estalvia els 2.000euros mensuals que costava el lloguer del localque ocupava fins ara.

Malgrat que el rebatejat Punt d’informació haperdut visibilitat (ha deixat de disposar de l’ex-cel·lent aparador de 3 metres lineals que hihavia a la seva anterior ubicació), ha guanyat encentralitat: ara es troba just davant de l’estacióde ferrocarrils, una de les portes d’entrada dela ciutat. A més, a l’Antiga Estació comparteixespai amb l’actual sala d’exposicions.

La nova ubicació del Punt d’informació tambéha permès ampliar l’horari d’obertura de lesexposicions, que ara es poden visitar durant totel dia. Això permet la visita d’escoles en horarimatinal. Una altra de les novetats és que aratambé es venen entrades per a espectacles cul-turals en aquest equipament.

Seguint aquesta línia d’estalvi i de contenció dela despesa, s’ha aprofitat el mobiliari que hihavia al local del carrer Maximí Fornés per

moblar les noves instal·lacions.

El Punt d’informació està obert de dilluns adivendres, de 10h a 13:30h i de 16:45h a20:15h, i els dissabtes, de 10h a 13:30h.

rubidigital.catEn aquesta mateixa línia de reestructuració iremodelació dels serveis existents, a principisd’any es van reduir els serveis que s’oferien desde www.rubidigital.cat, la qual cosa suposarà unestalvi de 41.000 euros.

Des de l’1 de febrer, els 1.200 rubinencs i enti-tats locals subscrits al servei de correu ciutadàde rubidigital.cat i els 3.022 usuaris i usuàriesque gaudien del servei municipal de 10 SMSgratuïts mensuals ja no disposen d’aquests ser-veis. El conjunt d’aquests usuaris tampoc dis-posa dels comptes de correu electrònic creatsamb rubidigital.cat ni de l’espai de disc que s’o-feria per emmagatzemar arxius a la xarxa, aixícom dels serveis de bloc, àudio i creació devídeos.

Per contra, s’ha mantingut el servei d’allotja-ment de pàgines web, cosa que permet que lavuitantena d’entitats, comerços i PIME que l’u-tilitzen puguin continuar fent-ne ús. També s’hamantingut la subscripció a informació munici-

n temps de crisi cal reinventar-se per aconseguir reduir despeses sense necessitat derenunciar a la qualitat dels serveis que s’ofereixen. El consistori rubinenc, conscient de

la realitat econòmica actual, està repensant la seva cartera de serveis per acomplir aquest objec-tiu.

e

El Punt d’informaciós’ha traslladat al’Antiga Estació

Trasllat del Puntd’Informació

nova sala d’exposicions

l’aula cultural derubí ha passat a ser

gestionada per l’ajuntament

notícies

cr11

reducció als telecentres• S’han tancat els de la zona Nord, del

Centre i de Can Fatjó

• S’ha eliminat la dinamització del dela zona del Mercat

• A partir del setembre se suprimirà la

dinamització de la resta de telecen-tres que compten amb hores desuport amb personal extern que pagael consistori, excepte el del Rubí+D

ESTALVI: 12.500 euros

rubidigital deixa d’oferir alguns serveis

• subscripció al correu ciutadà

• 10 SMS gratuïts al mes

• compte de correu electrònic

• espai de disc per emmagatzemararxius a la xarxa

• bloc

• àudio

• creació de vídeos

ESTALVI: 41.000 euros

nou punt d’informació • comparteix espai amb la sala d’expo-

sicions

• la nova ubicació és molt cèntrica

• s’ha ampliat l’horari de visita de lesexposicions culturals

• s’hi podran vendre entrades culturals

• s’ha aprofitat el mobiliari del c/ Maxi-mí Fornés

ESTALVI: 24.000 euros anuals

pal a través d’SMS. Un total de 6.920 ciutadansreben aquesta informació al seu mòbil, fet quepermet a l’administració local un importantestalvi de paper.

D’altra banda, el consistori també ha reduït l’o-ferta d’accés públic a Internet mitjançant elstelecentres. S’han suprimit físicament 3 dels 12telecentres que hi havia a la ciutat (el de la ZonaNord, el del Centre i el de Can Fatjó) i s’han eli-minat totes les hores de dinamització del de lazona del Mercat.

Al setembre és previst que també se suprimei-xi la dinamització a la resta de telecentres quecompten amb un total d’hores de suport ambpersonal extern que paga el consistori, excepteel del Rubí+D.

Els telecentres situats a l’Ateneu, la Biblioteca il’Antiga Estació (que tenen una dinamitzaciópròpia sense aportació econòmica municipal)no patiran cap canvi.

L’any passat, el consistori va invertir 35.402 €

per dinamitzar aquests espais de consulta aInternet durant 1.584 hores distribuïdes per lesdiferents seus, a petició de les pròpies entitats.Aquest any, l’Ajuntament té previst un estalvi de12.500 € en aquest servei.

L’Aula Cultural, ara de gestiómunicipalL’Ajuntament ha signat un acord de col·labora-ció amb Unnim Caixa mitjançant el qual l’obrasocial de l’entitat bancària cedeix, sense capcost de lloguer pel consistori, l’Aula Cultural deRubí.

L’Ajuntament continuarà la mateixa línia de pro-gramació, promovent la cultura local a través dediferents exposicions, amb la intenció d’aproparals ciutadans de Rubí propostes artístiques dequalitat, i fent de l’Aula Cultural un punt de tro-bada de les entitats de la ciutat.

Aquest conveni ha permès que Rubí no perdiun espai d’exposició consolidat, cèntric, amplii molt conegut per tothom.

grups municipals

cr12

opcions i prioritats

Aquest mes de juny es compleixun any des que el PSC va tornar a

revalidar l’alcaldia de Rubí. Un nou any, delsquatre que portem, de lluita contra la crisi.Davant d’aquest panorama desolador nopodem fer una valoració positiva de l’estat dela ciutat, però sí que podem mostrar-nosesperançats per haver pogut mantenir elsserveis municipals essencials. I això ha estatgràcies a una concepció política responsa-ble, compromesa i solidària del que ha de serRubí. Malgrat l’ombra aclaparadora de lacrisi, els governs estem obligats a buscar fór-mules que ens permetin maniobrar dins del’escàs marge polític que ens deixa un feno-men global. Per poc que sigui, semprepodem triar i escollir entre observar la caigu-da de l’activitat econòmica i abandonar lesfamílies o proposar alternatives de creixe-ment i acompanyar les persones en aquestsmoments tan difícils.

Durant aquest últim any hem reforçat els ser-veis municipals en tres línies: donar un nouimpuls a l’activitat econòmica per generartreball, mantenir la via pública i enfortir lacohesió social.

I ho hem fet amb iniciatives concretes, comel Pla de reactivació econòmica, aportant200.000 euros per a la formació de les per-sones a l’atur i donant suport als comerços ia les pimes. Al PSC creiem que l’austeritat ésnecessària, però en comptes de prescindirdels serveis municipals hem reduït el con-sum d’energia, aplicant estratègies d’estalvia través del projecte Rubí Brilla, que apostaper un futur econòmic basat en l’eficiènciaenergètica i el respecte al medi ambient.

Els drets i l’atenció de les persones són lacolumna vertebral del nostre govern. És peraixò que hem implementat 200.000 eurosde bonificacions en l’IBI, a més d’uns altres200.000 euros per apuntalar les nostres polí-tiques socials. Malgrat la nostra manca decompetències, hem assumit la tasca demediadors en el tema de l’habitatge, oferintassessorament als afectats.

La crisi és una greu dificultat però no és unaexcusa per no actuar. Ni tan sols el seu impe-ri ho pot tot: la resta són prioritats polítiques

“

pscManuel VelascoPortaveu del GrupMunicipal del PSC

de potencials malaguanyats

Rubí té un grandíssim potencial. Siun s'informés sense conèixer la

ciutat, veuria el següent:

Es troba en una de les zones de la ribamediterrània amb més puixança econò-mica i millor qualitat de vida –crisi abanda–. Un veuria que és una ciutat gran,la setzena en nombre d'habitants delpaís. Alhora, conté la segona àrea indus-trial més important de Catalunya ensuperfície i compta amb multinacionalsd'una elevada activitat exportadora. Pelque fa a la situació geogràfica, es troba enun important nus de comunicacions deCatalunya, per on passen les principalsvèrtebres viàries, i està ben integrada a laxarxa de transport públic.

Si un volgués conèixer més la ciutat, estu-diant-ne la història local, comprovariaque té un fort arrelament i admiració capal seu passat. Les tradicions culturalssituen la seva gent entre la voluntat fermade mantenir les tradicions i l'ambició deprojectar-se amb nom propi dins delpanorama cultural.

Si fetes aquestes aproximacions un esfixés en l'Ajuntament, aquí se n'adonariadel fortíssim contrast entre el potencial dela ciutat i la inexistència de lideratge polí-tic. En les persones que encapçalenl'Ajuntamen de Rubí no trobaríem capidea nova, cap gran projecte compartit niun clar full de ruta pel seu futur, cap granaposta estratègica del sector públic com aciutat.

En aquests moments d'incertesa i dificul-tats, Rubí pateix la crisi econòmica ipateix retallades, com totes les ciutats delpaís. Però té una gran mancança. En elmoment en què és més necessari quemai, a Rubí li fa falta un grup de personesque, amb voluntat de fer feina, amb audà-cia i visió de futur, siguin capaces de lide-rar la ciutat i situar-la a tots nivells allà onli correspon per potencial i per capitalhumà.

“

ciuVíctor Puig Regidor del GrupMunicipal de CiU

¿adónde voy?

Como joven, cada fin de semana seme plantea un dilema: ¿Adónde voy a

pasar un rato de ocio o diversión sin salir deRubí? Si quiero ir al cine, no puedo; y si a unadisco, tampoco. No hay. Lo mismo sucede siquiero disfrutar de un concierto o una obra deteatro. Tal vez alguien pueda decirme quetenemos La Sala, que cubre parte de esademanda de ocio, pero… ¿es suficiente?Seguro que no. La oferta de ocio y diversión deuna ciudad de setenta mil habitantes nopuede estar limitada a una sala que no siem-pre reúne los requisitos técnicos necesariospara según qué actividades. Tampoco la ini-ciativa privada cubre toda la demanda de ociode nuestra ciudad, entre otras causas porquedesde el Ayuntamiento no se le facilitan lascosas. Ni como muchas ciudades y pueblosde España, con las mismas características deRubí, tenemos una zona llamada de “copas”,y me pregunto por qué. Hace años se elevó aRubí a la categoría de ciudad, y no digo que sinrazón si nos referimos al tráfico, al número dehabitantes y a la delincuencia, pero no si hagoreferencia a la oferta de ocio que se ofrece avecinos y visitantes. Me sucede muy a menu-do que cuando me visitan amigos de fuera deRubí y me preguntan adónde se puede ir, mirespuesta lamentablemente no puede sermuy variada, por no decir nula. La verdad, yradicalizando el problema (en el sentido de ir ala raíz), tenemos que buscarla en la políticamunicipal de ocio, que es casi inexistente.Corresponde, pues, al equipo de gobierno delAyuntamiento de Rubí, diseñar una políticacultural y de ocio que satisfaga la demanda denuestra ciudad, que la hay, y que ademásatraiga a jóvenes de otras poblaciones, lo quetambién supondría un beneficio económicopara nuestro municipio. ¿Y qué pasa con elCasino Español? ¿Por qué la utilización al servi-cio de nuestra población de una institución tanemblemática, tal vez la que más, de Rubí, hade estar supeditada a la aprobación de los pre-supuestos municipales por parte de CIU, queexige que una partida de seiscientos mil eurosvaya destinada al Casino? ¿Qué oscuras inten-ciones hay detrás de esa maniobra? Solo pre-gunto. Pero en mi fuero interno algo me diceque no es el uso apartidista de esa instituciónal servicio de nuestra población lo que se per-sigue. Así declaro. Mi conclusión es que Rubítiene mucha demanda de ocio, y poca oferta, yque urge que el Equip de Govern (PSC y ERC)y asociados se pongan las pilas y empiecen atrabajar sobre este tema. Rubí se lo merece.

“

PPNNGG del PPC deRubí

Subvencions per a la millora de comerçosFins al 28 de setembre es poden demanar lessubvencions per a la millora de comerços queatorga l’ajuntament. Aquests ajuts equivaldran al50% del cost de l’actuació, fins a un màxim de800 €. Es pot demanar subvenció per retolació,renovació i millora d’aparadors, accessibilitat,compra i muntatge mobiliari, elaboració pàginesweb, inversió en ordinadors o programari, entrealtres. Es pot consultar la informació completa awww.rubi.cat/comerc i a www.rubi.cat/tramits.

breu

sbre

usbre

us

grups municipals

cr13

any de crisis múltiples

Fa poc ha fet un any de les darre-res eleccions municipals. Ha estat

un any intens, amb molts elements aanalitzar, però si n’hi ha un que l’hacaracteritzat és la crisi. I no només una,sinó múltiples.

D’una banda, la que totes i tots conei-xem: la crisi financera que colpeja dura-ment la nostra economia, especialmentl’ocupació i el sosteniment bàsic tant deles famílies com de les empreses i elsautònoms.

Però també la crisi de les polítiques ques’han aplicat per fer front a aquestasituació. Polítiques basades en la reta-llada dels serveis públics, sota els raona-ments s de “no hi ha més remei” o “no hiha diners”. Ara això ja no se sosté, per-què ja tothom veu que l’únic efecte haestat retraure encara més l’economia iempobrir el gruix de la població mentreuna mínima minoria s’enriquia; i quetampoc no és cert que no hi ha dinersquan són capaços de fer aparèixer mésde 20 mil milions d’euros per rescatarun banc.

I en el cas de Rubí, també em refereixo ala crisi que ha comportat per als ajunta-ments gestionar la reducció d’aporta-cions de la Generalitat i de l’Estat per atots els serveis bàsics. I a la crisi que estàcomportant, per a la població de Rubí, lapujada d’impostos. I a la gestió d’algunstemes complexos de ciutat que conti-nuen oberts (Sant Muç, el POUM, elsabocadors...) . I evidentment també emrefereixo a la crisi interna del PSC local,que preocupa pels efectes que té en lagestió del nostre ajuntament.

Estem en un moment crític, arreu peròtambé a Rubí, i és en aquests momentsquan cal, més que mai, un projecte clar,prioritats ben enfocades i lideratgecol·lectiu. I això vol dir complicitats ambla ciutadania per girar aquesta tendèn-cia, per posar la prioritat en la gent queno ha causat cap d’aquestes crisis i percanviar un model que no funciona.

“

icv-euiaMarta RibasPortaveu del GrupMunicipal d’ICV-EUiA

els pactes de govern noconeixen la crisi

La lògica dels pactes de govern, nique sigui per seguir en minoria, fa quecada partit tingui algun càrrec nomenatper decret d’alcaldia. El que pot sor-prendre és la quota d'eventuals queERC guanya aportant només dos regi-dors a l’equip de govern. I el que resultaindignant per a molta gent, incloent-hila plantilla municipal, és contractarnous assessors de govern (ja en serancinc) quan els pressupostos per al 2012preveien un milió i mig d’euros menysper al capítol de personal, tot i que arapugui semblar, segons l'alcaldessa, queno caldrà acomiadar ningú de la planti-lla.

Als dos plens de pressupostos, ACR vacriticar durament aquesta contractació.Cap resposta per part del govern, sobre-tot d’ERC, que a la xarxa sí que va justi-ficar que els dos nous càrrecs no feienpujar els diners per a l’aparell políticmunicipal. En aquell moment, aquestsdiners van augmentar en 39 mil euros, ino ha estat fins a l'acomiadament del'alt directiu de Cohesió Social i Serveisa les Persones (en el marc d'un pactepressupostari de l'equip de govern ambICV-EUiA, afegit al pacte amb CiU) queels diners per al conjunt de càrrecs deconfiança ha baixat només 16 mileuros.

A principi de mandat es van reduir atres els càrrecs nomenats a dit, mentreque es va estrenar la figura de l’alt direc-tiu (cinc en total), que havia de passarun procés de selecció i que, al final, eranomenat pel Ple a proposta del’Alcaldia. La poca credibilitat del pro-cés, perquè al final els càrrecs van serocupats pels mateixos que ja treballa-ven a la casa, desapareix del tot enveure com dues macroàrees resten arasense direcció. En canvi, els assessorsescollits a dit ara en són 5, el mateixnombre d'assessors de grup municipal(15 mil euros), que ningú, excepteACR, proposa eliminar.

“

acrGrup Municipal d’ACR

amb el comerç no s’hi juga

Senyors i senyores de CiU, podriadedicar aquest escrit a respondre la demagò-gia que darrerament estan vessant sobre l’es-tat del comerç de la ciutat, però m’estimomolt més ser positiva i dedicar aquestes rat-lles a construir. No abans sense censurar deforma contundent la seva actitud de críticafàcil i de voler polititzar un tema en comptesd’oferir-se a treballar de forma conjunta.

Demanar un ple extraordinari per debatre lasituació del comerç de Rubí sense abans nitan sols haver tingut la gentilesa de demanaruna mínima informació no és propi d’una for-mació política responsable i amb vocació degovern. És per això que passo a explicar lesactuacions més destacades que estem fent.

- Convocatòria de subvencions per a la remo-delació, modernització i millora interior oexterior d’establiments de la ciutat.- Pla de dinamització conjunt amb la -Federació d’Associacions de Comerciants iGremis de Rubí.- Botiga al carrer- Mercat Ecològic del Vallès- Nou mercat d’artesania a l’illa de vianants- Programa d’assessorament tècnic i de for-mació- Premis a la iniciativa comercial- La Nit del Comerç- La Fira de Nadal- Campanyes de dinamització i accions con-cretes com ara la ruta de la tapa de SantGalderic, rebaixes d’estiu i d’hivern, Diada deSant Jordi, Nadal, dia del Pare i de la Mare...i prestació de manera estable de serveis d’in-formació i assessorament.

Vull insistir en el fet que s’equivoquen en elmètode perquè el seu objectiu és electoralis-ta i partidista. Si veritablement volen treballarpel comerç, el que han de fer de forma res-ponsable és demanar la convocatòria delConsell del Comerç Local, en el marc del quales treballa de forma conjunta per a la recercade les solucions més adients per al sector.”

Per acabar en positiu, reitero la meva màestesa per treballar plegats amb l’objectiu demillorar el comerç de la ciutat i d’ajudar elscomerciants a tirar endavant.

www.esquerrarubi.cat

@arestubau @esquerrarubi

“

ercArés TubauPortaveu del GrupMunicipal d’ERC

Finalitzat el Parc de Can SantJoanLa nova zona verda, d’unes 6 hectàrees, limita al’oest amb la línia del ferrocarril; al sud, amb eltorrent dels Alous; al nord-est, amb la carreteraBP-1503, i, al nord, amb el barri del 25 de Setem-bre i connecten el parc de la Pau i la Natura ambel torrent dels Alous. Les obres es van iniciar la pri-mavera del 2008, han permès crear una granzona verda que combina espais de passeig i dedescans amb àrees de lleure i jocs infantils,aquestes últimes pensades per a diferents tipusd’edat.

notícies

cr14

energia escoles compromeses amb el mediambient

Totes les escoles públiques de Rubí s’han mos-trat interessades en acollir-se a la campanyad’estalvi energètic 50/50 que l’Ajuntament volposar en marxa coincidint amb l’inici del noucurs. L’Administració local, que és qui assumeixel cost del consum energètic de les escoles públi-ques de la ciutat (electricitat i calefacció), cedi-rà als centres escolars que s’acullin al projecte el50 % dels diners que s’estalviï.

L’escola podrà fer servir aquests recursos econò-mics extraordinaris en projectes propis de l’esco-la. El 50 % restant de l’estalvi també anirà a pararal centre si aquest es compromet a invertir elsdiners en mesures d’eficiència energètica quegenerin nou estalvi. D’aquesta forma tothomguanya. L’Ajuntament aconsegueix reduir els cos-tos energètics i a l’hora, escoles energèticamenteficients, fet que ajudarà a que Rubí compleixi elseu compromís de reduir les emissions de C02

en un 20 per cent l’any 2020. Per la seva banda,les escoles públiques rebran recursos econòmicsextres per finançar nous projectes.

50/50Aquest sistema de compensació d’estalvi es vacrear a Hamburg l’any 1994 i arriba als munici-

pis a partir del projecte europeu Euronet 50/50en el que participen 9 països (Finlàndia, Portu-gal, Hongria, Espanya i Alemanya). El projecteestà liderat per la Diputació de Barcelona i entreels seus objectius hi ha la creació d’equips ener-gètics a cada escola, el desenvolupament d’au-ditories energètiques, la creació de material edu-catiu i la formació d’una xarxa de centreseducatius europeus que intercanviïn informaciói bones pràctiques a través d’un espai web.

Sota el lema “el alumnes són el motor del canvi”,aquesta iniciativa que funciona des de l’any 2009compta a l’actualitat amb 13 centres de primà-ria adherits a la província de Barcelona. A Rubí,l’Ajuntament estima que el projecte 50/50 espodría traduir a Rubí en un estalvi entre el 5 i el10 per cent del consum global de les escoles.

Aquest estalvi energètic se sumarà al resultat deles accions fetes per l’Ajuntament de Rubí ambfinançament estatal a diversos equipamentspúblics educatius, esportius i de serveis permillorar la seva eficiència energètica. Accionsque han permès des d’aleshores un estalvi anualde 51.000 euros i 292 tones de CO2 (en petit) al’atmosfera.

Ajuntament de Rubí ajudarà el pròxim curs a les escoles públiques a fer un ús eficient del’energia. Els centres podran reinvertir els diners que s’estalviarà l’administració local enprojectes propis i en noves mesures que redueixin el consum energètic aconseguint estal-vis addicionals. El consistori, per la seva banda, estarà més aprop d’aconseguir la reducció

del 20% d’emissions de CO2 que té prevista assolir l’any 2020.

l’estalvi energètic50/50l’ajuntament reinvertirà l’estalvi energètica l’escoles

Les accions finança-des pel FEOSL van

permetre un estalviimportant

Els alumnes sónel motor del canvi

recoman

emcr15

Festa Major de Sant Pere els dies 28, 29, 30 de juny i 1 de juliol

Edita Institut Municipal de Comunicació. Ajuntament de Rubí Fotografia Area3 Disseny Ajuntament de Rubí Impressió i Distribució Vanguard Gràfic S.A.Publicitat: 636 441 938 Dipòsit legal B 51721-2005 a/e laciutat@ajrubi.cat webwww.rubi.cat/laciutat

juny 2012

1 2 34 5 6 7 8 9 1011 12 13 14 15 16 1718 19 20 21 22 23 2425 26 27 28 29 30

juliol 2012

12 3 4 5 6 7 89 10 11 12 13 14 1516 17 18 19 20 21 2223 24 25 26 27 28 2930

Fins el 31 de març del 2013Exposició ‘La nit tràgica. 50anys dels aiguats al Vallès’Museu Municipal

Dilluns, 18 de junyLliurament de premis del 18èConcurs de Punts de llibre ‘Lanostra riera’Biblioteca Municipal Mestre MartíTauler, a les 19 h

Divendres, 7 de setembrePresentació de l’edició espe-cial de la revista La Ciutat ‘50anys de la rierada’Sala de Plens de l’Ajuntament deRubí, a les 11 h

Diumenge, 16 de setembreMissa commemorativaEsglésia de Sant Pere, a les 19 h

Dijous, 20 de setembrePresentació del llibre ‘Rubí1962-1964. La catástrofe quemarcó a un pueblo’ A càrrec del’escriptora Núria de EsperanzaBiblioteca Municipal Mestre MartíTauler, a les 19 h

Divendres, 21 de setembreInauguració de l’exposiciófotogràfica ‘Mirades. Rubí 50anys després’ A càrrec del fotò-graf Jordi BenítezSala d’Exposicions Aula Cultural, ales 17.30 h

Dissabte, 22 de setembreProjecció del documental‘Després de les aigües’ Espectacle ‘Dansa commemo-rativa’, Esbart Dansaire deRubí Teatre municipal La Sala, a les 19 h

Exposició ‘Retalls d’una tragè-dia’ Escola de Sardanes ‘Flor de Neu’(horaris a www.rubi.cat/rierada)

Diumenge, 23 de setembreActe commemoratiu ‘Elsentremesos rubinencs’ A càrrec dels Geganters de RubíPlaça del Doctor Guardiet (consulteu horaris awww.rubi.cat/rierada)

Obra de teatre promoguda perl'Associació de MemòriaHistòrica Passadís Bullidor, a les 21 h

Dimarts, 25 de setembreEspecial de Ràdio Rubí endirecte des del barri 25 desetembre www.radiorubi.fm, a les 18 h

Ple extraordinari Sala de Plens de l’Ajuntament, a les 11.30 h

Toc a difunts Església de Sant Pere, a les 12 h

Conferència inaugural del cursescolar, 2012-2013: ‘50 anysdels aiguats del Vallès’, acàrrec de l’home del tempsFrancesc Mauri, i presentaciódel material didàctic sobre lariera elaborat per docents deRubí Teatre municipal La Sala, a les 17.15 h

Marxa de torxes commemora-tiva de la rierada A càrrec de la Taula de CulturaPopular i Tradicional de RubíA les 19.30 h. Consulteu recorreguta www.rubi.cat/rierada

Dimecres, 26 de setembreInauguració de l’exposició ‘Eljardí dels records’Sala d’exposicions de l’Escola d’Arti Disseny de Rubí, de 17 a 19 h

Dijous, 27 de setembrePresentació del butlletí del CER‘Especial 50 anys de la rieradade Rubí. A càrrec de Jordi VilaltaMuseu Municipal, a les 19 h

Diumenge, 30 de setembrePassejada cultural ‘Rubí i larierada del 62’. Guiada perl’historiador Eduard Puigventós(consulteu horaris i recorregut awww.rubi.cat/rierada)

Octubre-desembreCicle de conferències ‘50 anysde la rierada’.(consulteu programa awww.rubi.cat/rierada)Museu Municipal, a les 19 h

Queda’t amb

el dia!Retalla l’a

ctivitat que no vulgu

is per-

dre’t i així la podràs

guardar a on vul-

guis per no oblidar-te

’n

Escaneja aquest codiamb el teu mòbil iconsulta l’agenda M

és in

form

ació a w

ww.rubi.ca

t

Activitats 50è aniversari de la Rierada