L’AUTOR I L’OBRA

Eduardo Mendoza va néixer a Barcelona l’any 1943. Va estudiar dret i va treballar

un temps en un despatx d’advocats. Cansat d’una ciutat que afirmava que s’havia tornat

molt avorrida, va demanar una plaça com a traductor a les Nacions Unides l’any 1973.

Els següents 10 anys de la seva vida els va passar a Nova York. Al 1975 publica La

verdad sobre el caso Savolta. L’èxit obtingut li permet d’afiançar la seva carrera com a

escriptor. Des del seu retorn a Barcelona el 1983 s’ha dedicat a temps complert a

l’escriptura i al periodisme.

La verdad sobre el caso Savolta (1975), la seva primera novel·la, és una obra

molt elaborada que tingué un gran èxit i per la qual li fou concedit el premi de la Crítica,

convertint-se en un dels símbols de la renovació literària de l'Espanya post-franquista.

Posteriorment publicà El misterio de la cripta embrujada (1979) i El laberinto de las

aceitunas (1982). La següent, La ciudad de los prodigios (1989), es considera la seva

novel·la més important. A l’agost de 1990 es comença a publicar per entregues al diari

"El País" , Sin noticias de Gurb, la història d’un extraterrestre que aterra a prop de

Barcelona i es dedica a contemplar la situació catalana amb sorpresa. L’any següent es

va publicar en forma de novel·la. El seu següent projecte fou l'obra teatral en català

Restauració (1990). A continuació publicà El año del diluvio (1992) i Una comedia ligera

(1996), a les que seguiren La aventura del tocador de señoras, (2001) i El último

trayecto de Horacio Dos (2002). La seva darrera novel·la és Mauricio y las elecciones

primarias, que va guanyar el premi José Manuel Lara de novel·la de l’any 2006, on

explica la història de Mauricio, un dentista que després d’anys d’absència, torna a

Barcelona, i fruit d’una sèrie de casualitats, participa a la campanya del partit socialista.

EL MISTERIO DE LA CRIPTA EMBRUJADA (1979)

LA VERDAD SOBRE EL CASO SAVOLTA (1979)

A D A P T A C I O N S D E N O V E L · L E S

LA CIUDAD DE LOS PRODIGIOS

EL AÑO DEL DILUVIO

LA CIUDAD DE LOS PRODIGIOS

La ciudad de los prodigios narra la història d'Onofre Bouvila que arriba a

Barcelona buscant feina. En contra de les seves expectatives trobar feina a la ciutat no

és gens fàcil i no té ningú que l'ajudi. Quan ja se sent fracassat, Delfina, la filla de

l'amo de la fonda on viu, li ofereix entrar en un grup anarquista. El seu primer treball

serà repartir pamflets i organitzar propaganda subversiva entre els obrers de l’exposició

universal. Enlloc de complir aquesta funció es dedicarà a tot tipus de negocis il·legals,

fent-se ric gràcies a una consciència sense escrúpols. Es casa i té dues filles, es dedica

als negocis més pròspers i en l'època de la segona Exposició Universal és un home molt

poderós. El seu ascens corre paral·lel al de la ciutat. La novel·la transcorre entre els

anys 1888 i 1929, dates de les dues exposicions universals que es celebraren a

Barcelona, on podem veure els seus canvis, la seva vida, el seu bullici. Al rigor històric,

a la fonamentada documentació de l'escriptor i al realisme dels seus episodis, s'hi

afegeix l'humor i la ironia que suavitza les situacions.

NOVEL·LES QUE POTS TROBAR DE L’AUTOR A LA BIBLIOTECA BELLVITGE

El Año del diluvio La Aventura del tocador de señoras

La Ciudad de los prodigios Mauricio o las elecciones primarias

Una comedia ligera Sin noticias de Gurb

La isla inaudita El último trayecto de Horacio Dos

El misterio de la cripta embrujada La Verdad sobre el Caso Savolta

D ’ E D U A R D O M E N D O Z A A L C I N E M A

PASSEJADA LITERÀRIA PER LA BARCELONA DE LA CIUDAD DE LOS PRODIGIOS

Per qui vulgui seguir les aventures

d’Onofre Bouvila es recomanable de

veure el que les dues exposicions

universals han deixat a Barcelona. La de

1888 va tenir com a centre l’actual parc

de la Ciutadella. La entrada al recinte

es realitzava a través de l’Arc del

Triomf. A continuació el visitant recorria

el Saló de Sant Joan, l’actual passeig de

Lluís Companys. Dels edificis d’aquella

zona només es conserva actualment el

Palau de Justícia. Al final del passeig

s’entrava al recinte de l’exposició en si,

que ocupava el terreny de l’antic quarter

militar, la “Ciutadella”. Al Parc de la

Ciutadella encara queden en peu alguns

dels edificis de l’exposició, com ara el

Museu de Zoologia, que fou construït

com a cafè-restaurant, l’Umbracle,

l’Hivernacle, la Cascada, la Dama del

Paraigua o el Museu de Geologia. El

Parlament de Catalunya i l’Institut

Verdaguer són edificis de l’antiga

Ciutadella que es varen aprofitar per a

l’exposició.

El 1929 Barcelona va sentir un cop

més la necessitat de créixer. Aquesta

vegada l’espai que es va decidir

d’urbanitzar la muntanya de Montjuïc.

El projecte, per les seves dimensions,

deixava ben petit el de 1888. L’entrada a

l’exposició es feia per la plaça

d’Espanya, on les torres venecianes

encara donen pas a l’avinguda Maria

Cristina i als palaus de la Fira de

Barcelona. Dels palaus actuals el de la

Metal·lúrgia, el de les comunicacions, el

d’Alfons XIII i el de Victòria Eugènia,

provenen d’aquell moment. Davant

d’aquest dos palaus es va situar la font

màgica, i a continuació l’escalinata que

porta al Palau Nacional. Altres edificis

de l’exposició són l’estadi olímpic, el

teatre grec i el museu arqueològic.

Igualment daten d’aquesta època la

major part dels jardins de la muntanya.

Potser l’edifici més singular de

l’exposició fou el Poble Espanyol,

concebut com una mostra de

l’arquitectura tradicional espanyola.

BIBLIOTECA BELLVITGE

Plaça de la Cultura, s/n 08907 L’Hospitalet

Tel. 93 264 15 72

Correu electrònic: b.hospitalet.b@diba.es