La Cambra es reivindicadesprés del decret de ZP

L’agroindústria és el sectorque millor supera la crisidurant el tercer trimestre

MESURES DE MADRID

La Cambra de Comerç de Tortosa ha reivindi-cat el seu paper per a les empreses del terri-tori. Ho ha fet després que s’haja conegutque el govern de Madrid té la intenció de

convertir en voluntària la quota cameral quea hores d’ara paguen de forma obligatòria lesempreses i amb la qual es financen les enti-tats camerals. EDITORIAL I PÀG. 12

La indústria, sobretot l’agroindústria i l’agroalimentària, con-tinuen sent el sector que millor està encaixant la crisi econò-mica. Amb tot, no és el mercat interior el que estira el sector,sinó les exportacions i importacions, que han augmentatlleugerament . PÀGINA 13

SUMARI

L’ENTREVISTA

Segarra: “El teixitempresarial destacaper la resistència”

POLÍTICA

CiU també guanya a l’Ebre, amb més de 31.000 vots

Convergència i Unió va gua-nyar amb claredat les elec-cions al conjunt de les Terresde l’Ebre.

ACTUALITAT

Més de 470 personestroben faena al mesde novembre

PÀGINA 5

PÀGINA 8

PÀGINA 17

Número 78 novembre - desembre del 2010 Preu: 1€ www.cambratortosa.com

INDÚSTRIA

Plàstics Castellà començala seua internacionalitzacióamb una planta a Hongria PÀGINA 15

L’EMPRESA

Els vins de la Terra Altaarriben a diferents continents de la màd’Edetària PÀGINA 6

L’EMPRENEDOR

Un hotel restaurantrecupera la casa Ceremines de Xerta PÀGINA 7

L’Ebre és més emprenedor que el Camp de TarragonaLes Terres de l’Ebre tenen una ràtiod’emprenedoria (la relació que hi haentre el nombre d’empreses amb el

nombre d’autònoms) més elevadaque la de les comarques del Camp deTarragona

TERRES DE L’EBRE

Redacció

Que una època de crisi sol seruna època d’oportunitats per anous negocis és gairebé un axio-ma. I malgrat que des del 2007, elteixit productiu i empresarial delterritori ha patit fortes sotragadesamb el tancament de grans i em-blemàtiques plantes (com Lear oenguany, Indo), l’Ebre també hademostrat ser un territori forçaemprenedor amb la creació denoves empreses i l’obertura denombrosos establiments.

Una xifra ho demostra. Se-gons l’informe trimestral de con-juntura econòmica que presentenles quatre cambres de la demar-cació de Tarragona i que elaborala Universitat Rovira i Virgili(URV), la ràtio d’emprenedoria ales Terres de l’Ebre l’any 2010 vaser superior al registrat durant el2000 o el 2002, anys en què l’e-conomia vivia un moment a l’al-ça.

A més, l’Ebre és més empre-nedor que el Camp de Tarragona.I és que, si bé la ràtio d’empre-

nedoria del Camp era de l’1,9, ladel territori és del 2,8.

Per comarques, la Terra Alta(amb un destacable increment apartir de l’any 2008) i la Riberad’Ebre són les que han mostrat

una activitat emprenedora mésintensa.

Tot i les xifres absolutes delnombre net d’empreses i autò-noms que van iniciar o finalitzarla seua activitat des que va co-mençar l’any, continua disminuintel nombre d’empreses, encaraque a un ritme molt més baix queels anys 2008 o 2009. Els tres

primers trimestres del 2010, hihavia una vintena menys d’em-preses que l’any anterior. Ambtot, al Baix Ebre, se’n van obrirprop d’una trentena.

◗ La radiografia del momentEn acabar el tercer trimestre

de l’any hi havia a les Terres del’Ebre fins a 6.037 empreses i

16.888 autònoms. Aquestes sónles principals xifres que configu-ren el teixit empresarial i el mer-cat laboral del territori.

Unes xifres que durant els úl-tims cinc anys han baixat a causade la crisi econòmica, però que, talcom explica el catedràtic de laURV i responsable de l’informe,Agustí Segarra, “donen un teixit

EBReCONÒMIC NOVEMBRE - DESEMBRE 20102Dossier L’EMPRENEDORIA A L’EBRE

Segons l’informe de la URV, la ràtio d’emprenedoria de l’Ebre és del 2,8, mentre que al Camp és de l’1,9

Les Terres de l’Ebre són més emprenedores que el Camp de Tarragona

L’índex d’emprenedoriade l’Ebre era, en acabarel tercer trimestre del’any, del 2,8

El nombre d’autònomsha crescut, des del 2005i fins al tercer trimestredel 2010, més d’un 13%

ESTABLIMENTS

6.037és el nombre d’empresesque hi ha a l’Ebre

BAIX EBRE

2.713empreses hi ha enaquesta comarca altercer trimestre del 2010

MONTSIÀ

2.306negocis de l’Ebre estansituats en la comarcamés septentrional

RIBERA D’EBRE

648establimentsempresarials pertanyena aquesta àrea

TERRA ALTA

370són el nombred’empreses que hi ha en aquesta comarca

AUTÒNOMS

16.888persones estan donadesd’alta com a autònomsal territori

La ràtio està més de set dècimes per sobredel de la mitjana de lademarcació

2006 2007 2008 2009 2010

Baix Ebre 89 136 -183 -197 28

Montsià 141 148 -163 -197 -42

Ribera d’Ebre 8 15 -29 -15 -5

Terra Alta 10 9 -4 -1 -1

Total 248 308 -379 -410 -20

Nombre net d’empreses que van iniciar l’activitat

p. 02 i 03 ebrecon mic 78.qxd 15/12/2010 12:19 PÆgina 1

EBReCONÒMICNOVEMBRE - DESEMBRE 2010 3DossierL’EMPRENEDORIA A L’EBRE

Actualment, a les comarques de l’Ebre hi ha més de 6.000 empreses i prop de 18.000 autònoms

empresarial amb menys empre-

ses però més enfortit”. Així, desde l’any 2005 i fins a l’actualitat, elnombre d’empreses s’ha reduïtfins a un 4%. El d’autònoms, encanvi, ha pujat, a causa, segura-ment, del gran nombre de tanca-ment d’empreses i de l’acomiada-ment de molts treballadors percompte d’altri. Així, ara hi ha un13,4% més de persones donadesd’alta com a autònomes a la Segu-retat Social que no l’any 2005.

Si fem la comparativa amb elconjunt de la demarcació de Tar-ragona, a l’Ebre el comportamentdel teixit empresarial i d’autònomsha sigut més positiu. I és que, sibé a tot Tarragona durant els úl-tims cinc anys s’han perdut fins aun 5,4% d’empreses, aquest des-cens ha sigut més d’un punt

menys a les quatre comarques ca-talanes de l’Ebre, sobretot pelcomportament de la Terra Alta, onen lloc de tancar-se negocis se n’-han creat un 3,6% més. Una cosasimilar passa amb el nombre d’au-tònoms. A Tarragona, durant el pe-ríode del 2005 al 2010 el nombred’autònoms ha crescut prop d’un6%, mentre que a l’Ebre ho ha fetde l’ordre d’un 13,4%.

◗ Per comarquesUna lectura comarcalitzada

d’aquestes dades demostra que ales Terres de l’Ebre les empreseses concentren al Baix Ebre i alMontsià. De fet, aquestes dos co-marques són aquelles que van in-crementar més el teixit empresa-rial i autònom durant el període2000-2005. Malgrat això, tambéhan sigut les que han resultat mésafectades per la crisi, amb caigu-des del nombre d’empreses ambun -4,5% i un -4,7% respectiva-ment.

◗ Xarxa IniciaLa xarxa Inicia és un platafor-

ma d’assessorament impulsadaper la Generalitat de Catalunyaamb l’objectiu d’orientar tots elsemprenedors que vulguen tirar en-davant el seu propi projecte em-presarial. A l’Ebre hi ha dotzepunts on es poden dirigir totesaquelles persones que vulguenconèixer ajudes, finançament o lamanera de tirar endavant el seuprojecte. ❚❚

LA XARXA INICIA A LES TERRES DE L’EBRE

Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Tortosa

Es tracta d’un organisme econòmic que disposa del servei d’assessora-ment per a tots aquells que volen tirar endavant el seu propi servei. Tel. 977 441 537Persona de contacte: Carme Canalda i Roig

Ajuntament d’Amposta

Assessorament i suport a la creació d'empreses i tramitació de subven-cions, informació sobre tipus de finançament. Visites concertades.Tel. 977 702 306Persona de contacte: Anna Navarro

Ajuntament d’Ulldecona

Àrea de Dinamització Econòmica de l'Ajuntament, que presta serveisd'assessorament als emprenedors i els acompanya en el procés de crea-ció del seu projecte de negoci.Tel. 977 573 034Persona de contacte: Marisín / Agus

Ajuntament de Móra la Nova

Entre les activitats que porta a terme la regidoria de Promoció Econòmicahi ha les d’ajudar, col·laborar i assessorar totes les persones emprenedo-res que volen portar a terme un projecte d'empresa.Tel. 977 400 347Persona de contacte : Bruno Gironès

Ajuntament de Roquetes

L'àrea de Promoció Econòmica disposa de servei d'assessorament per aemprenedors/es.Tel. 977 501 511Persona de contacte: Jordi Ribes Adell

Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre

Per a la creació d'empreses ofereix informació, assessorament i gestióamb relació a qualsevol tipus d'acció que promoga i desenvolupe la dinà-mica econòmica empresarial de la comarca i la integració laboral dels tre-balladors. A més, ofereix assessorament tècnic i aporta les eines neces-sàries per permetre consolidar l'empresa.Tel. 977 401 851Persona de contacte: Joan Launes i Villagrasa

Consell Comarcal de la Terra Alta

Entitat dedicada a la prestació de serveis als municipis de la comarca,complementant els que ofereixen els mateixos ajuntaments. Tel. 977 420 018Persona de contacte: Montserrat Pellisa Escoda

Consell Comarcal del Baix Ebre

Entitat d’assessoramentTel. 977 445 308Persona de contacte: Josep Andreu Miralles

Consell Comarcal del Montsià

Des de l’àrea de Dinamització Econòmica donen suport a les iniciativesde nous emprenedors per a la creació d’empreses i ampliació del teixitempresarial, mitjançant actuacions d’orientació i assessorament em-presarial (pla d’empresa, finançament, subvencions,...), formació enl’àmbit de creació d'empreses, i accions de sensibilització en la culturaemprenedora.

Flix Gestió d’Iniciatives Econòmiques

Empresa de capital 100% públic encarregada de la promoció econòmi-ca i la gestió del Centre d'Empreses La Ribera, creada amb la voluntatde col·laborar amb els ajuntaments del voltant i el Consell Comarcalper tal de diversificar l'economia i donar suport als emprenedors delterritori.Tel. 977 044 770 Persona de contacte: Dolors Martín Partal

Organisme Autònom de DesenvolupamentLocal - Diputació de Tarragona a Tortosa

Entitat que promou el desenvolupament econòmic a Tortosa.Tel. 977 442 499 Persones de contacte: Anna López, Isabel Mestres i Cristina González

Santa Bàrbara Activa

Assessorament i orientació a l'emprenedoria. Sensibilització. Formació.Centre de suport a la creació d'empreses. Punt TIC. Tel. 977 717 732Persona de contacte: Eduard Roldán Ventura

A l’Ebre hi ha dotzepunts d’assessoramentde la xarxa Inicia, entre les quals laCambra de Comerç

p. 02 i 03 ebrecon mic 78.qxd 15/12/2010 12:19 PÆgina 2

AFILIACIÓ

Tarragona perd un

3,1% dels autònoms

que tenia fa un any

A Tarragona i a les Terres del'Ebre s'han registrat fins alnovembre 1.775 autònomsmenys, en total n'hi ha55.303 afiliats, això és un3,1% menys respecte al2009, quan hi havia fins a57.078 treballadors autònomsafiliats.

DESOCUPACIÓ

L’atur baixa a la

demarcació fins als

62.805 desocupats

L'atur registrat al novembrea les comarques de Tarragonava baixar en 89 persones, fetque situa el nombre total dedesocupats en 62.805, segonsdades del ministeri de Treball.La xifra significa una reducciódel 0,35% en termes men-suals.

VEHICLES

La comercialització

de cotxes cau el 34%

al novembre

El nombre de cotxes ve-nuts a Tarragona aquest no-vembre va sumar 893 unitats,cosa que suposa una caigudadel 33,75% amb relació al ma-teix mes del 2009, segons hapublicat l'Associació Espanyolade Fabricants d'Automòbils iCamions.

ESTUDIS

La venda

d’habitatges cau

un 14% a l’octubre

El nombre d'habitatges ve-nuts l'octubre passat va sumar3.358 unitats, cosa que va su-posar una caiguda del 14% ambrelació a les 3.907 que es vanvendre a l'octubre del 2009, se-gons l'Institut d'Estadística es-panyol. En el conjunt de l'Estat,la caiguda va ser del 17,7%.

El decret llei aprovat pel govern de l'Estat,que suprimeix l'obligatorietat que les em-preses i els treballadors autònoms pa-

guen la contribució a les cambres, planteja unnou horitzó al futur de la Cambra de Comerç deTortosa.La supressió de la quota amb què es cofinan-cen les cambres de comerç perjudica, de formadirecta, les empreses amb menys ingressos,les pimes, que són les beneficiàries dels princi-pals serveis que presten les cambres. En el casconcret de la Cambra de Comerç de Tortosa,l'any 2010, de les 15.787 empreses i/o activitatseconòmiques, 8.348 tenen una quota de 0 €.Això representa que un 53 % de les petites imitjanes empreses de les Terres de l'Ebre esbeneficien de tots els serveis de la Cambrasense cap cost. Per tant, les aportacions de lesgrans empreses financen la majoria de serveisque les cambres fan a les petites i mitjanes em-preses.

Ara bé, davant aquest cop de decret desmesu-rat i precipitat del govern espanyol, el primerque cal dir ben alt i clar és que la Cambra de Co-merç de Tortosa no desapareixerà. Les cambresde comerç són, segons la llei que les regula,corporacions de dret públic que defensen l'inte-rès general de l'economia a través de les em-preses. Són institucions imprescindibles per ales pimes, a les quals presten serveis fonamen-tals en àmbits tant necessaris com la interna-cionalització, la formació, la innovació o l'ús deles noves tecnologies. A hores d'ara no hi hacap institució alternativa que preste aquestsserveis a qualsevol empresa del territori.És evident que la mesura adoptada pel governespanyol pot afectar al desenvolupament pres-supostari d'una institució centenària com laCambra de Tortosa. Ara mateix, per la immedia-tesa d'una decisió tan sorprenent, es fa difícilavaluar-ne les conseqüències. Sembla car queprop d'un 60 % del pressupost anual de la

Cambra depenia de l'anomenada quota came-ral i que reduir a la voluntarietat aquesta quotacomportarà una retallada pressupostària queafectarà les despeses estructurals de la Cam-bra. Ara bé, les persones que ara i aquí tenim laresponsabilitat de govern i gestió de la Cambrade Tortosa tenim molt clar que garantirem el su-port i la prestació de serveis a les empreses. Ésmés, seguirem apostant per la millora de laqualitat i la quantitat d'aquests serveis. I, comho farem? Com sempre ho hem fet els empre-saris en situacions de crisi: amb treball i esforç,optimitzant recursos, millorant la competitivitatdels nostres serveis, compartint serveis amb laresta de cambres catalanes i buscant novesvies de finançament.Tenim molt clar que la millor manera per desen-volupar polítiques de suport a les empreses ésque les mateixes empreses siguen les encarre-gades d'executar aquestes polítiques de su-port. Ho demostren experiències recents, com

per exemple l'eficiència en la gestió de l'OGE acàrrec de la Cambra de Comerç de Tortosa, con-trastada amb el mateix servei prestat per l'Ad-ministració, o el suport de la Cambra a la inter-nacionalització d'empreses ebrenques, o el ser-vei emergent conegut com Camerfirma per do-tar de seguretat les comunicacions telemàti-ques en l'àmbit empresarial a través del certifi-cat digital. I un apunt final. La Cambra de Co-merç de Tortosa té una trajectòria secular deservei a l'economia i les empreses i, especial-ment en els darrers temps, un compromís fermi efectiu amb les Terres de l'Ebre. Els responsa-bles actuals de la Cambra de Tortosa, en el marcdel procés de reindustrialització del territori, te-nim molt clar que som més necessaris quemai.

NOTA: el contingut d'aquest editorial ha sigut apro-vat per unanimitat pel ple de la Cambra de Comerç

de Tortosa del dia 10 de desembre del 2010

El primer caviar

del Delta, fet

al Poblenou

L’empresa Proyectia, deLleida, i amb presència al Po-blenou, serà la primera de co-mercialitzar caviar fet al Deltaaquest Nadal. Des de fa cincanys està engreixant prop de40.000 exemplars de tres es-pècies diferents d’esturió queenguany permetran vendre elcaviar fet a l’Ebre. N’hi hauràdos varietats: Oscietra selectedel Delta i Acipenser baseri. La

notícia ha sortit publicada alsmitjans d’àmbit territorial.

EMPRESESPimec alerta que

la crisi fa retallar

les despeses dels

autònoms en

mesures de prevenció

Els pocs passos que s'ha-vien fet en la prevenció dels ris-cos laborals entre el col·lectiudels autònoms s’han retroceditamb la crisi. Les dificultats eco-nòmiques que viuen aqueststreballadors, amb una feble cul-tura de la prevenció de la salut,s'han traduït en una retallada deles despeses destinades a mini-mitzar els riscos laborals. Se-gons conclou un estudi de Pi-mec, el 76% dels autònomsdesconeix els riscos als qualses troba exposat i només un24% n'ha rebut informació.Amb tot, la patronal fa una cridaa administracions, associacionsd'autònoms i a la societat engeneral per conscienciar elcol·lectiu.

ESTUDIREVISTA DE PREMSA

NOTA INFORMATIVA:

Les empreses que vulguen enviar in-formació a EBRECONÒMIC sobre qualse-vol aspecte d’interès amb relació a laseua activitat (noves inversions, canvisdirectius, inauguració o amplicació delocals i mercats, etc.) poden fer-ho po-sant-se en contacte a l’adreça electrò-nica següent: ebreconomic@ebredigi-tal.cat.

Manifestació contra

la reforma de les

pensions a Barcelona

CCOO i UGT de Catalunyahan convocat per aquest dis-sabte a partir de les cinc de latarda al centre de Barcelonauna nova mobilització centralcontra les retallades socials ilaborals del govern espanyol.Una manifestació, convocadaa escala estatal, en protestaper la reforma del sistema depensions que consideren“inacceptable” i que, avisen,si s'acaba aprovant per decret

i sense consens no descartenrespondre-hi amb una novaaturada general.

PROTESTES

ÚLTIMA HORA

La Cambra de Comerç, més necessària que maiEDITORIAL

EBReCONÒMIC NOVEMBRE - DESEMBRE 20104Opinió

Director: José Luis Mora Bertomeu Director adjunt: Francesc Minguell Coordinador: Ignasi VidalConsell editorial: Jaume Sabaté, Carme Canalda, Isabel Cid.

Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de TortosaC/ Cervantes, 7, Tortosa. Tel. 977 441 537.a/e premsatortosa@cambrescat.es.www.cambratortosa.com

Producció i edició: La Veu de l’Ebre SLC/ Rosa Ma. Molas, 2 baixos, Tortosa. Tel. 977 448 757.Fax 977 510 601. a/e: economia@ebredigital.cat DL - T 154/2004. Difusió: 8.000 ejemplars

Redacció: Vanesa Adell (economia@ebredigital.cat)Edició: Cinta Puig (edicio@ebredigital.cat)Fotografia: fotografia@ebredigital.cat Correcció: Núria Espelta. Distribució: Operador Postal de l’EbreImpressió: Indugraf Offset SA (Constantí).

Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Tortosa C/ Cervantes, 7, Tortosa. Tel. 977 441 537. a/e fminguell@cambrescat.es.

Edició

Publicitat

“El teixit empresarial ebrenc destaca per la seua resistència”TARRAGONA

Redacció

PREGUNTA: Quina és la situació ac-tual de l’economia de les comar-ques tarragonines en conjunt?RESPOSTA: No hem d’oblidar queestem immersos en una crisi inter-nacional de grans dimensions. Esva manifestar l’estiu del 2007 i ja famés de tres anys que estem enuna dinàmica que afecta negativa-ment les grans empreses transna-cionals i també les petites i mitja-nes empreses locals. En termesgenerals, les grans empreses te-nen uns mercats més diversificatsi ara estan recuperant part de laseua activitat, gràcies a la deman-da externa via exportacions, men-tre que les petites i mitjanes em-preses que continuen operativesestan sofrint amb més cruesa elsefectes negatius de la crisi econò-

mica. Per al conjunt de les comar-ques de Tarragona, durant el tercertrimestre del 2010 es detecta unamoderada recuperació en la de-manda interior, les exportacions il’activitat en general, que no s’aca-ba de traduir en augments de l’o-cupació i contenció del nombred’aturats.P: I la de l’Ebre? R: Les quatre comarques de l’Ebreregistren una dinàmica semblanten termes de producció i ocupacióque la registrada al Camp de Tarra-gona. Ara bé, pel que fa als efectesde la crisi econòmica sobre el teixitempresarial, destacaria la major re-sistència de les Terres de l’Ebre.Durant el període 2005-2010 alCamp de Tarragona van desaparèi-xer el 5,7% de les empreses,mentre que a l’Ebre només vantancar el 4,0% de les empreses. P: En què es diferencia la situacióque viu l’activitat econòmica i em-presarial del Camp de Tarragona dela que viuen les Terres de l’Ebre?

R: El teixit empresarial al Camp deTarragona s’articula entorn del bi-nomi Tarragonès-Baix Camp, on lapresència d’establiments indus-trials (química i agroalimentària) demitjana i gran dimensió és remar-cable, mentre que al llarg del litorall’especialització turística assoleixun alt nivell. En canvi, a l’Ebre el bi-nomi comarcal gira entorn del BaixEbre-Montsià, on el teixit empre-sarial s’articula més entorn de lesactivitats primàries i les manufac-tures. A l’abril del 2010 al Tarrago-nès hi havia 8.828 centres de cotit-zació i al Baix Camp, 6.260, dels20.283 centres totals del Camp deTarragona; mentre que a l’Ebre elBaix Ebre comptava amb 2.649centres de cotització, i el Montsià,amb 2.264, dels 5.915 localitzats ales Terres de l’Ebre. El teixit pro-ductiu del Camp és més sensibleal cicle econòmic; és a dir, creixmés durant els bons anys i és méssensible a la crisi en els anys do-lents, mentre que a l’Ebre els can-vis de tendència, tot i ser força ele-vats, són més moderats. P: Què podem esperar pel 2011?R: Des d’una perspectiva cronolò-gica, podem afirmar que la crisi esva manifestar l’abril del 2007 ambla caiguda dels valors immobiliarisen les borses i l’ensorrament d’As-troc; es va estendre el setembredel 2008 amb la fallida de LehmanBrothers, i es va manifestar aquíamb tota la cruesa l’any 2009.L’any 2010 evidencia que aquestacrisi marcarà un abans i un des-près en temes com ara les finan-ces, la gestió de la tecnologia, lacompetitivitat empresarial, l’efi-ciència de les administracions pú-bliques, entre altres àmbits. Ara, alcap de tres anys, podem afirmarque a les comarques de Tarragona ide l’Ebre estem en bones condi-cions per aprofitar la recuperacióeconòmica que, sens dubte, vin-drà de la mà de la recuperació delcircuit del crèdit i de l’augment dela demanda externa.P: Quan es començarà a crear ocu-pació?R: No resulta gens fàcil fer una pre-dicció. Ara, durant els darrers me-sos del 2010 hi ha indicis d’una re-ducció en la caiguda de l’ocupació iuna estabilització en el nombred’aturats. Al meu parer, això indicaque hi ha un cert moviment en el

mercat de treball, alguns sectorsgeneren ocupació amb contractestemporals, i aquelles activitats quevan perdre molts treballadors aras’han estabilitzat. No obstant, per-què la nostra economia genereocupació neta, més creació quedestrucció de treball, hem de créi-xer a taxes superiors a les actuals,que se situen per sota de l’1 %.Sent realistes i prudents, una bonanotícia seria estabilitzar el mercatlaboral l’any 2011; és a dir, com-pensar les sortides amb les entra-des de treballadors, i l’any 2012 es-tar en condicions favorables pergenerar ocupació neta. P: El monogràfic de l’informe d’a-quest trimestre està centrat enl’emprenedoria. És emprenedorl’Ebre?R: Em fa la impressió que els queresidim al Camp de Tarragona i ales Terres de l’Ebre, en general,som massa prudents a la hora devalorar el potencial d’aquestes co-marques. Tot i que al Camp de Tar-ragona es concentren el 77,7% deles empreses i el 70,3% dels autò-noms de la província, davant el32,3% i 29,7% de les empreses iautònoms de les Terres de l’Ebre,el dinamisme empresarial durantels darrers anys ha sigut superior al’Ebre. Des del 2005 fins ara ladestrucció del teixit empresarial hasigut menor a les Terres de l’Ebre.Aquesta evidència ens permet afir-

mar que les quatre comarques del’Ebre gaudeixen d’un gran poten-cial emprenedor, del qual encaraqueda molt per explorar.P: La crisi ha comportat la creacióde noves empreses?R: Les crisis globals com aquestasempre generen noves oportuni-tats de negoci. Ara bé, en generalles crisis van acompanyades denoves tecnologies, pensem perexemple en la crisi del .com, queens va deixar com a nova oportuni-tat tecnològica el món d’Internet.En canvi, la crisi actual ha sigutmés fruit de l’aparició de noves po-tències mundials i dels movimentsdescontrolats dels mercats finan-cers. Aquí les noves oportunitatssón més limitades, tot i que nodeixen de ser importants. No hemde perdre de vista que d’aquestanomés ens en trauran les empre-ses i els emprenedors que òbri-guen nous mercats a través de lainnovació i, en aquest terreny, l’E-bre està en bones condicions peraprofitar les noves regles de joc.P: En quins sectors es poden tro-bar encara espais per créixer?R: Respecte a la visió sectorial del’economia, convindria fer un acla-riment, atès que les tradicionalsbarreres sectorials cada vegada esdilueixen més. Observem, perexemple, el turisme, que més queun sector és una agrupació d’acti-vitats que es reparteixen per dife-

rents serveis i indústries, o la in-dústria del tèxtil o del transport delnostre país, que perd competitivi-tat en les fases de fabricació, peròen canvi en guanya en el disseny ila logística. Les Terres de l’Ebregaudeixen d’una economia forçadiversificada que té el repte deprogressar a través de la innova-cions dels productes, dels procés idels mètodes organitzatius. Que-da molt per fer i, avui estem encondicions de fer força coses. Pen-sem per exemple en l’anomenatclúster del moble de fusta de laSénia, si bé primer que res cal res-pectar les estratègies pròpies decada empresa, la creació de pro-jectes cooperatius on participen elnucli dur de les empreses del clús-ter els permetrà anar més lluny, re-duir els costos i diversificar elsmercats. Per aquesta via aconse-guiran una major quota en els mer-cats europeus, on els consumi-dors tenen més renda i demanenproductes més sofisticats, amb unnivell tecnològic més alt. Nomésper aquesta via, quan siguem ca-paços d’accedir a uns mercatsmés intensius en tecnologia, lesnostres empreses podran generarels llocs de treball necessaris percobrir els nivells formatius de lanostra joventut. Aquest és el veri-table repte, integrar en la vida labo-ral la generació de jóvens més benformada de les Terres de l’Ebre. ❚❚

CEDIDA

Agustí Segarra és catedràtic d’Economia Aplicada de laUniversitat Rovira i Virgili i responsable de l’informe sobre l’eco-

nomia tarragonina que les quatre cambres de comerç de la demarcació presenten cada trimestre

AGUSTÍ SEGARRA, CATEDRÀTIC D’ECONOMIA APLICADA

“Els que vivim a la

demarcació som massa

prudents a l’hora de

valorar el potencial de

les comarques”

EBReCONÒMICNOVEMBRE-DESEMBRE 2010 5L’entrevista

Aquest celler ha sigut guardonat amb un premi Cambra 2010 a la internacionalització en el sector serveis

GANDESA

Redacció

Suïssa, Bèlgica o els EstatsUnits són només tres dels païsoson el celler de Gandesa Edetàriaven els seus vins. Creat l’any2003, i en només set anys,aquest celler de la Terra Alta hadestacat per la seua aposta perla internacionalització dels seusvins. “Edetària és un projecte

que conjuga coneixements tèc-

nics, tradició familiar, intuïció i

sentit comú, respectuós amb la

natura i on destaca una intensa

passió per la terra”, exposa l’en-ginyer agrònom Joan A. Lliberia,inspirador i impulsor d’aquest pe-culiar celler gandesà. Consolida-da ja l’exportació en aquests trespaïsos, actualment està comen-çant a obrir mercat al Japó, la Xi-na, el Brasil i Alemanya. Aquestaactivitat exportadora la van fermereixedora, al setembre, deconvertir-se en l’empresa dins elsector serveis d’un premi Cam-bra a la internacionalització.

Les dos marques pròpies d'a-quest celler són Edetària i ViaEdetana, amb una producció de80.000 botelles. El vi s'obté no-més de ceps propis, repartits en

més de 24 hectàrees, una bonapart de les quals pertanyen a vin-ya vella amb més de cinquantaanys i la resta, d’edat intermèdia,entre 20 i 25 anys. “De tota

aquesta producció”, diu Llibe-ria, “Edetària només trau a la

venda al mercat el més exclu-

siu, perquè l’objectiu principal

és elaborar vins singulars,

aquesta ens ve donada pel tre-

ball amb les varietats autòcto-

nes i amb els terrers més au-

tèntics de la Terra Alta”.Edetària ha situat els seus

vins entre els més privilegiats del'Estat espanyol i entre els mésvalorats de Catalunya. Així, laGuía Peñín de los Vinos de Espa-ña 2011 li ha atorgat 96 punts al’Edetària blanc 2005, havent-seposicionat com el millor vi blancde l’Estat. Enguany, a més, parti-

cipa junt amb 66 vins més de totl'Estat en el Saló dels Millors Vinsd'Espanya.

Aquest celler de Gandesa hadestacat també perquè ha apos-tat, de manera paral·lela a la pro-ducció de vi de qualitat, pel fo-ment de l’enoturisme.

Tot un projecte de present ide futur que s'ha fet combinanttècnica, tradició, intuïció i sentitcomú, respecte a la natura i so-bretot una intensa passió per laterra, fins aconseguir una rigoro-sa selecció de parcel·les, ceps iraïms. ❚❚

Els vins de la Terra Alta, a Europa,Amèrica i Àsia de la mà d’Edetària

L’EBRE

EBReCONÒMIC NOVEMBRE-DESEMBRE 20106L’empresa EDETÀRIA

Disposa d’unes instal·lacions completament actualitzades a Gandesa, en una parcel·la de 38 hectàrees, 24 de les quals estan dedicades al conreu de la vinya que després servirà per fer els seus vins de qualitat.

Aquest celler produeixanualment 80.000ampolles, amb dosmarques: Edetàriai Via Edetana

Arriba a mercats comSuïssa, Bèlgica i EUA i ara treballa per obriral Japó, la Xina, elBrasil o Alemanya

Edetària va ser reconeguda amb un premi Cambra a la internacionalització dins el sector serveis.

XERTA

Redacció

La jove de 27 anys CaterinaBlanch és l’emprenedora d’a-quest mes de l’EBRECONÒMIC. I hoés perquè ella, amb el suport detota la seua família, ha tirat enda-vant un nou projecte empresarialen el sector de l’hoteleria i la res-tauració que destaca per l’entornescollit. Es tracta de l’hotel res-taurant Casa Ceremines, de Xer-ta. Aquest restaurant, amb capa-citat per a 48 comensals, ofereix“cuina de mercat”, tal com des-taca Blanch. De dilluns a diven-dres disposen d’un menú per 10euros. “És una oferta que enca-

ra no hi havia a Xerta”, comentala propietària d’aquest restau-rant.

La conjuntura econòmica ambquè es van trobar Blanch i sos pa-res –propietaris de la casa des defa més de quinze anys– ha fetque les intencions d’obrir un es-tabliment hoteler i restaurants’haja allargat tres anys. “Des

que vam comprar la casa, hem

anat rehabilitant-la, però

aquests últims anys l’hem ade-

quat per poder acollir el restau-

rant”, diu Blanch. Per a l’any2011 s’han marcat el repte d’o-brir-hi un petit hotel amb sis habi-tacions.

◗ Un espai històricAquesta iniciativa hotelera,

però, no és un projecte més. I ésque implica també fer renàixer,arran d'un esforç de restauraciómagnífic, una de les joies del pa-trimoni arquitectònic xertolí: lacasa Ceremines.

L'origen d'aquest immoble esremunta aproximadament al se-gle XVI. Aquesta era la casa pairalpropietat de la família Sentís. Jo-an Sentís, virrei de Catalunya ibisbe, va donar la independènciade Xerta respecte de Tortosa.

Cap al 1887, la família Martí,que s'enriqueix exportant olis al'Argentina, va comprar aquestimmoble i el va restaurar adap-

tant-lo a l'estil arquitectònic del'època, el modernisme. La casapertanyia als germans Ramon,Òscar, Angelita i Ernestina, fillsd'Antonio Juan Martí Cases, pa-tró de riu i comerciant fluvial. Elsgermans Martí van marxar a Bue-nos Aires a comercialitzar pro-ductes des de la Península i aixívan fer fortuna. En tornar a Xerta,van adquirir l'anomenada casaCeremines, que és el nom ambquè anomenaven son pare pel fetque tenia com a producte fona-mental del seu negoci el blat.Aquesta va ser la casa pairal dela família, que també va tindre enpropietat com a residència d'es-tiueig Villa Retiro, una altra joiaarquitectònica que precisamentva rehabilitar-se també per incor-porar-se, l'any 2006, entre els es-tabliments de capçalera de l'hos-taleria ebrenca. ❚❚

La jove de 27 anys Caterina Blanch regenta aquest nou establiment que té previst inaugurar sis habitacions l’any 2011

Xerta estrena nou restaurant amb la rehabilitació de la casa Ceremines

El nou restaurant està obert des de finals d’octubre.

I a més

Dades de contacte

Nom comercial: Casa Ceremines

Adreça: Santa Teresa, 14

Població: Xerta

Tel.: 977 473 664

info@casaceremines.cat

Amb el suport de:

Aquest restaurant técapacitat per a 48comensals i ofereix unacuina de mercat amb un menú de 10 euros

La família de Blanch espropietària de la casades de fa quinze anys il’ha rehabilitat per obriraquest establiment

EBReCONÒMICNOVEMBRE - DESEMBRE 2010 7L’emprenedorHOTEL RESTAURANT CASA CEREMINES

EBReCONÒMIC NOVEMBRE - DESEMBRE 20108

Actualitat

TERRES DE L’EBRE

ACN

Convergència i Unió va gua-nyar amb claredat les eleccions alconjunt de les Terres de l’Ebre.Aquesta força nacionalista vaaconseguir el 40% dels vots i vaincrementar en més de 6.300vots els resultats del 2006, fins asuperar els 31.000. Aquestes xi-fres la situen a una gran distànciadel segon partit més votat, elPSC, a qui trau 21 punts de dife-rència.

I és que els resultats del 28-Nhan suposat un fort desgast per ales forces que conformaven el go-vern: els tres partits d’esquerreshan perdut 12.000 vots a l’Ebre.La sagnia és especialment desta-cada al PSC, que perd un 8,4%dels vots (més de 5.600 sufragis),i a ERC, amb un 7,9% menys imés de 5.400 vots per davall delsresultats de fa quatre anys. Ambtot, els republicans conserven latercera posició a l’Ebre, seguitspel PP, que aconsegueix 1.500vots més.

Per partits, CiU va obtindre lavictòria en 47 de les 52 pobla-cions del territori. Són especial-ment destacats els resultats al’Ampolla, on referma la majoriaancestral; Amposta, on puja finsal 45%; o a Tortosa, on creix mésd’onze punts i arrabassa el primerlloc al PSC, al qual dobla en nom-

bre de vots. D’altra banda, elsconvergents també guanyen a po-blacions tradicionalment decanta-des cap al PSC, com la Ràpita, onpassa a ser la primera força des-prés d’incrementar deu punts; Ull-decona, amb set punts més a lapoblació de la candidata socialistaNúria Ventura, o Deltebre, on CiUcreix vuit punts en una de les po-blacions referents d’Esquerra Re-publicana.

Els convergents passen de seta nou diputats a la demarcació, fetque afavoreix la designació directade quatre ebrencs: Meritxell Roi-gé, Xavier Pallarés, Mila Fernán-dez i Francesc Sancho.

Pel que fa al PSC, va mantin-dre la presència com a primeraforça en quatre municipis: Ti-venys, Batea, Sant Jaume d’En-veja i el Mas de Barberans. Tot iaixò, els socialistes pateixen una

forta davallada en poblacions im-portants, com Roquetes, oncauen tretze punts, o Flix, ambun 10% menys que fa quatreanys. A la demarcació, el PSC ob-té quatre escons i Núria Venturaserà l’única representant ebrencaa l’hemicicle.

Per la seua banda, ERC vaguanyar en una població, Rasque-ra, tot i que hi va perdre dissetpunts. En altres feus republicans

destacats la pèrdua de vots va serconstant: per exemple, a Miravet,on cauen 12,5 punts; a Roquetes,on es queden amb deu puntsmenys; a Tortosa, amb nou per da-vall que fa quatre anys; o a Flix, onla davallada arriba al 8%.

Amb aquests resultats, els re-publicans es queden amb nomésun diputat per Tarragona, fet quedeixa el rapitenc Lluís Salvadó fo-ra del Parlament.

El Partit Popular experimentaun increment de vots en gairebétotes les poblacions del territori iobté els resultats més destacatsen poblacions com la Sénia, ambun 19,7%, o Ulldecona, amb un16,7%. Aquesta pujada situa el PPamb tres diputats per Tarragona, iJoan Bertomeu com a represen-tant ebrenc al Parlament.

Finalment, ICV manté bonapart del seu suport a l’Ebre: elsecosocialistes perden 1,5 punts i900 vots però afermen l’únic dipu-tat que van obtindre a la demarca-ció. Jaume Forcadell, a qui les en-questes auguraven la possibilitatd’obtindre un escó, es queda foradel Parlament. ❚❚

CiU també guanya a les Terres del’Ebre, amb més de 31.000 vots Aquesta federació nacionalista va aconseguir el 40 % dels vots i va guanyar en un total de 47 poblacions ebrenques

Els socialistes de l’Ebre perden un 8,4% dels vots i ERC, un 7,9%

CEDIDA

Els candidats ebrencs a les eleccions al Parlament van participar en un debat a la Cambra de Comerç.

EBReCONÒMICNOVEMBRE - DESEMBRE 2010 9Actualitat

VILA-SECA

ACN

El Consell Comarcal de la Te-rra Alta i l’Ajuntament de la Ràpitavan ser dos dels guardonats en la21a edició de la Nit del Turisme,organitzada per la Diputació deTarragona a través del seu patro-nat, i que va aplegar més de 500persones en un acte anual de re-presentants del sector turístic dela Costa Daurada i les Terres del'Ebre.

L'Ajuntament de Sant Carlesde la Ràpita ha rebut el premi Jor-di Cartanyà en la categoria de Li-toral per l'edició de material au-diovisual promocional format perun curtmetratge en quatre idio-mes de deu minuts de durada iper tres espots de 25 segons. Elmaterial destaca per un guió enquè la destinació no és una sumasinó un conjunt d'històries ambdesenvolupament i desenllaç.D'altra banda, el Consell Comar-cal de la Terra Alta ha rebut el pre-mi Jordi Cartanyà en la categoriad'Interior, per l'edició de materialde difusió de la Via Verda al seupas per la comarca amb especialatenció als col·lectius amb disca-pacitats.

Durant la seua intervenció, elpresident de la Diputació de Tarra-

gona, Josep Poblet, va posar demanifest que aquesta trobada“vol evidenciar la importància

del sector turístic”. Poblet va afir-mar que és un “sector vital per

contribuir a la recuperació de la

nostra economia”.

Per la seua banda, el presidentdel Patronat de Turisme de la Di-putació de Tarragona, Joan Aregio,va fer balanç de la temporada,destacant “el dinamisme del

sector, que fins i tot en moment

difícils és capaç de resistir i de

traduir una molt elevada activi-

tat”. A més, Aregio va repassar les

dades de l'Observatori d'EstudisTurístics, que tot i que en generalmarquen una tendència de creixe-ment, han comportat un “esforç

comercial important, que s'ha

traduït en una reducció en ge-

neral dels comptes de resul-

tats”. Pel que fa a la marca Terresde l’Ebre, el creixement ha sigutde l'1%. L'estada mitjana s'ha si-tuat en els 3,7 dies, havent man-tingut el volum de l'exercici ante-rior. El 79% dels turistes són cata-lans o espanyols, cosa que refer-ma el bon comportament delsmercats habituals de proximitat. ❚❚

L’Ebre, guanyador dels premisde Turisme de la Diputació

RECONEIXEMENTS

La Nit del Turisme de la Diputació va reunir mig miler de persones.

Indo anuncia que tancarà la planta de Tortosai els treballadors inicien les protestes

UGT guanya les eleccions a la planta deRoquetes de Padesa i CCOO, a la d’Amposta

BREUS

La multinacional òptica Indoja ha presentat davant el jutge elpla de viabilitat i l’expedient deregulació d’ocupació (ERO) quepreveu el tancament d’algunes deles seues plantes a l’Estat espan-yol, així com la reducció de laplantilla en d’altres, amb l’acomia-dament de prop de 300 persones,una trentena de les quals de laplanta ebrenca. I és que aquestpla preveu, com ja va anunciarl’empresa fa uns mesos, el tanca-ment de la planta de fabricació deTortosa i l’acomiadament de les32 persones que actualment hitreballen. Ara serà el jutge, en untermini màxim de cinc dies, quideterminarà la data d’inici de lesnegociacions per establir quinesindemnitzacions reben els treba-lladors. Les negociacions les por-

taran de manera conjunta CCOO iUGT i a escala global.

Després de conèixer la deci-sió, els treballadors han preparatun calendari de protestes, que vacomençar dissabte 4 de desem-bre amb una manifestació a Bar-celona on van participar prop de300 persones, la majoria treballa-dors d’Indo. Les mobilitzacionscontinuen en jornades de vagaen els diferents centres que es-tan afectats pel tancament i tam-bé amb altres concentracions ala capital catalana, com la de dis-sabte 11 de desembre, que vareunir un centenar de persones ales portes de la botiga de Cottet,al Portal de l'Àngel, ja que la fa-mília propietària de l'òptica tam-bé controla la major part de lesaccions d'Indo. ❚❚

UGT i CCOO han dominat,de forma respectiva, les elec-cions sindicals que s'han cele-brat aquest dijous als escorxa-dors de l'empresa Padesa alsmunicipis de Roquetes i Am-posta, on treballen en total propde 650 persones. En el cas deRoquetes, amb una plantillad'uns 300 treballadors, UGT harevalidat els tretze delegats que

ja tenia que conformen el comi-tè d'empresa. A Amposta,CCOO ha guanyat també enaquesta ocasió les eleccions,havent obtingut set delegats, toti que els ugetistes han aconse-guit per primer cop representa-ció al comitè d'empresa, ambsis delegats. A l'escorxadorampostí hi treballen uns 340treballadors. ❚❚

EBReCONÒMIC NOVEMBRE - DESEMBRE 201010Actualitat

PARÍS

ACN

La Comissió Internacional per laConservació de les Tonyines de l'A-tlàntic (ICCAT, segons les sigles enanglès) va acordar dissabte 27 denovembre en una reunió a París re-baixar la quota de pesca de tonyinaroja en 600 tones al Mediterrani i alnord de l'Atlàntic. Si abans se’n po-dien pescar 13.500 tones, a partird'ara el límit són 12.900. L'acord,que es prenia després de deu diesde reunió a París, no ha satisfet niempresaris ni ecologistes.

El director del grup Balfegó,Juan Serrano, ha lamentat la retalla-da, mentre que la representant deGreenpeace Celia Ojeda l'ha qualifi-cada d'insuficient: “Se n'hauria de

prohibir totalment la pesca o,

com a molt, establir-ne una quota

de 6.000 tones”.

Des del 17 de novembre i fins

dissabte 27, més de 70 països vanvalorar quin havia de ser el reparti-ment del volum de captures per atot el planeta. Després que l'anypassat s'acordés rebaixar la quotade les 22.500 tones fins a les13.500, enguany s'ha tornat a reta-llar, però no tant com en la reunióanterior.

El grup Balfegó, la principal em-presa tonyinaire de l'Estat, amb seua l'Ametlla de Mar, accepta la deci-sió però hi mostra el seu desacord:“al final hem d'acabar pagant-ho

nosaltres i per això estem una

mica molestos”, declara Serrano. D'aquestes 12.900 tones

anuals, a l'Estat espanyol n’hi to-quen el 18,62%. A Catalunya, al seutorn, es pot pescar el 28% de la partreservada a l'Estat. Això implicaque, si abans en aigües catalaneses podien pescar 704 tones de to-nyina roja, ara la xifra es redueix a673.

◗ Rebuig dels ecologistesMentre els empresaris accep-

ten amb crítiques l'acord, els eco-logistes es mostren indignats per-què consideren que la reducció de

la quota és insuficient. Des deGreenpeace, Ojeda reclama quees prohibisca totalment la pescade tonyina roja “fins que l'espècie

es recupere”. “I, si s'establís una

quota, aquesta hauria de ser

sempre per sota de les 6.000 to-

nes”. I és que segons alerta elFons Mundial per a la Naturalesa(World Wild Fund, WWF) la “so-

breexplotació” i la “mala

gestió” en el control de la pescaestan posant en perill la supervi-vència de la tonyina roja a l'Atlàntici al Mediterrani.

El comitè científic de l'ICCATestima que, si es mantenen lesquotes actuals, es podria recupe-rar l'estoc de tonyines d'aquí al2022 amb un 60% de possibilitats;unes dades que ofereixen poquesgaranties als ecologistes i, en can-vi, convencen el sector pesquer.

L'ICCAT es reuneix cada anydes d'en fa disset per establir lestones de pesca de diverses espè-cies en funció dels estudis sobreles poblacions que fa el comitècientífic de la mateixa organitzacióintergovernamental. ❚❚

Retallen la quota de pesca dels tonyinairesACORD

TORTOSA

Redacció

L’empresa Agrofruit, una de lesprincipals exportadores de cítricsdel territori, ha començat a vendretaronges i clementines als païsosbàltics (Estònia, Letònia i Lituània).Enguany té previst exportar mésd’un milió de quilos de cítrics i ven-dre’ls a través d’una cadena degran distribució. Ho ha fet gràcies aun estudi de mercat de tres alum-nes d’Administració i Direcciód’Empreses del Campus Terres del’Ebre de la URV. Aquest estudi elsrecomanava la manera d’entrar deforma estable dins els mercatsd’Estònia, Letònia i Lituània. Així,només dos mesos després de re-bre l’informe, Agrofruit ja ha esta-blit un important contracte ambuna de les principals cadenes dedistribució al gran consum d’a-quests països.

Segons va explicar el gerentd’Agrofruit, Xavier Guarner, l’em-presa enviarà un camió diari de cí-trics cap als països bàltics en èpo-ca alta. Fora de temporada, serà unper setmana. Actualment, Agrofruitté una producció de 65.000 tonesde cítrics (35 de mandarina i 30 detaronja), que exporta a països comFrança, Àustria o Islàndia.

Els tres estudiants van fer l’es-tudi dins un programa de beques

que l’empresa dóna amb 3.000 eu-ros a cadascun. Els autors del tre-ball van haver de regirar estadísti-ques, demanar informació a orga-nismes dels països estudiats i sis-tematitzar tota la informació en untreball que es va desenvolupar indi-vidualment i, alhora, suposava tam-bé treballar en equip.

Enguany n’ha sigut la terceraedició, i té una durada de cinc anys.Cada any s’estudien un o més paï-sos de l’Europa emergent onAgrofruit encara no exporta els

seus cítrics de manera estable. Eldirector del Campus, Azael Fabre-gat, va encoratjar la resta d’em-preses del territori a seguir aquestmodel de col·laboració amb la uni-versitat. “És un cercle virtuós. Es

pot engrescar una altra empre-

sa”, va manifestar, exultant, queha posat aquesta experiència coma exemple de la nova “economia

del coneixement” i de l'engra-natge establit entre les universi-tats i les empreses per beneficiar-se'n mútuament. ❚❚

Agrofruit ven a fora gràcies a un informe d’alumnes de la URV

COMERÇ INTERNACIONAL

Agrofruit ven anualment 65.000 tones de cítrics.

EL PERELLÓ

V. A.

La mel del Perelló és undels productes gastronòmicsmés internacionals de l'Ebre. Ides de fa uns mesos arriba al'altra punta del món, al Japó. Iés que l'Apícola Rossend, delPerelló, ha establit un contrac-te amb un distribuïdor nipó pervendre les seues diferents ti-pologies de mel en aquest pa-ís. Es comercialitza en establi-ments gurmet del Japó i eti-quetats en català i japonès.

Aquestes vendes al Japósuposen un 20% de la seuafacturació. Amb tot, es tractad’una empresa ja internaciona-

litzada. I és que prop d’un 75%de les seues vendes responena vendes a l’exterior. L’objectiués continuar treballant enaquest sentit. I és que en-guany esperen introduir-setambé al mercat de Dubai.

La participació en fires in-ternacionals i l’agència ACC1Óels ha ajudat en el procés devendre els seus productes al’estranger.

Amb seu al Perelló, ApícolaRossend compta amb trentaanys d’experiència. Les seues3.000 arnes produeixen anual-ment entre 60 i 90 milions dequilos. A més a més, l’empre-sa en compra anualment uns90.000 quilos més. ❚❚

La mel de l’Ebre, al Japó de la mà d’Apícola Rossend

INTERNACIONALITZACIÓ

Al Perelló, la mel s’envasa en català i al Japó s’hi afegeix l’etiqueta traduïda.

El grup Balfegó acata la decisió però hi mostra el seu desacord.

EBReCONÒMICNOVEMBRE - DESEMBRE 2010 11Actualitat

TORTOSA

ACN

El manteniment dels preus idel nivell de producció d’arròs i cí-trics als camps de les Terres del’Ebre han sigut les poques notespositives de l’any agrari del 2010al territori respecte a l’anterior,tots dos marcats especialmentper l’enfonsament dels preusdels conreus de secà i el conse-güent abandonament progressiude terres de conreu dels pagesosa temps parcial.

Tot i la caiguda, ja prevista,d’un 10% de la producció respec-te a la campanya del 2009, la colli-ta d’arròs al delta de l’Ebre s’hamantingut dins els paràmetreshabituals, havent arribat a les104.809 tones (l’any passat vanser 116.456 tones), i amb un preumitjà de 0,27 euros el quilo l’arròsamb pellofa, estable, tot i quelluny dels 0,40 euros del 2008.

En el cas dels cítrics, en canvi,la producció ha experimentat unlleuger increment de 3.000 tonespel que fa a les mandarines(119.879 aquest 2010), tot i comp-tar amb 1.000 hectàrees menysde conreu que la campanya ante-rior. Aquest ha sigut un dels pri-mers senyals, segons el director

dels serveis territorials d’Agricul-tura, Toni Espanya, de la tendèn-cia “significativa” d’abandona-ment de conreus de “pagesos a

temps parcial” o aquells que notenen en el camp la seua activitateconòmica principal. Amb tot, elmanteniment dels preus, entreels 0,20 € i 0,24 €, permetria alsproductors “guanyar-se la vida

dignament”. La taronja, en canvi,incrementa en 8.000 tones la pro-ducció, tot i perdre prop de 400hectàrees de conreu. “Les sen-

sacions són bones”, ha assegu-rat Espanya, tot confiant que lademanda mantinga els preus finsa les acaballes d’any.

Però aquests resultats més omenys estables de dos de lesgrans naus capitanes de la pro-ducció agrícola ebrenca no podenocultar la gran “punxada” delsconreus de secà, especialment,l’oli, segons ha reconegut el ma-teix Espanya. Tot i que a la DOBaix Ebre i Montsià preveu peraquest 2010 un fort increment dela producció, fins arribar a les88.949 tones (prop de 30.000més que la campanya passada),els preus de 0,39 euros el quiloprevistos converteixen aquestaactivitat en “no rendible”.

És aquí on el DAR aprecia,precisament, un risc encara bas-tant més important d’abandona-ment dels conreus. “És la terce-

ra campanya que encadenem

preus baixos. Això no s’havia

vist en molts anys”, ha certificatEspanya. El problema, ha recor-dat, radica en l’actual situació delmercat d’aquest producte davantles quals l’Administració “no pot

intervindre en la qüestió del

preu”.El raïm, d’altra banda, ha vist

incrementada la producció enmés de 7.000 tones enguany, pe-rò manté uns preus ajustats.

Un altre dels cultius que conti-nua a la corda fluixa però mantéuna superfície “estabilitzada” ésel préssec, que, malgrat una lleu-gera davallada de la producció enmés de 4.000 tones, ha experi-mentat un repunt en els preus. ❚❚

Cítrics i arròs salven una campanyanefasta per als conreus de secà

AGRICULTURA

L’EBRE

L’oli ha registrat el tercer any de caiguda de preus.

AMPOSTA

Redacció

Amposta tindrà la primeraantena tecnològica de l’acabadade crear Fundació Aliança Tec-nològica de Catalunya. S'ubica-rà a les instal·lacions de l'em-presa Lamicat, especialitzadaen materials compostos, al polí-gon de l'Oriola, i suposarà unainversió de prop de dos milionsd'euros. Aquesta antena per-metrà posar en contacte lesempreses del territori amb elssis centres tecnològics avan-çats de Catalunya i convertir-seen referent de la innovació es-pecialitzada en els clústers na-val, de materials avançats i d'e-nergies renovables. A mitjannovembre, el conseller d'Inno-vació, Universitats i Empresa,Josep Huguet, va presentar elprojecte. Aquesta antena s'es-pecialitzarà en la innovació itransferència tecnològica delsclústers naval i de materialsavançats i energies renovables iformarà part de la xarxa Tecnio.Estarà vinculada amb l’empresade materials compostos Lami-cat, que compta amb una plan-tilla de 35 persones. ❚❚

Amposta serà referent del clústernaval i de les energies renovables

INNOVACIÓ

TERRES DE L’EBRE

Redacció

El sector de la construcció il’habitatge continuen deixant xi-fres negatives a l’Ebre. Si el nom-bre de pisos començats ha caiguten picat respecte a les dades del’any passat, quan l’activitat estavaforça per sota dels nivells dels úl-tims anys, ara és el torn de la ven-da. I és que a l’Ebre hi ha les dosciutats de Catalunya on encaraqueden més pisos per vendre:Amposta i Tortosa. A hores d’ara,prop del 15% del parc d’habitat-ges de la capital del Montsià estàper vendre, mentre que a Tortosaés de més del 10%. Aquestes xi-fres, publicades per Catalunya Cai-xa, estan lluny de l’estoc al con-junt de Catalunya, que se situa alvoltant del 3,7%. També del quepassa en municipis similars quant

a població, com ara Valls, que tot iestar en tercera posició, se situa amés de sis punts d’Amposta,Reus, Manresa o Cambrils.

En general, les Terres de l’E-bre, que durant els primers mesosde l’any van registrar una caigudade la construcció del 60%, és deles zones de Catalunya on a horesd’ara el nombre de pisos per ven-dre és més alt. Només a la TerraAlta, l’estoc se situa entre el 3,5%i el 4,5%. La resta, totes superenel 4,5%.

No obstant, l’informe deCatalunya Caixa no facilita xifresabsolutes territorialitzades. Sí queho fa per demarcacions. A Tarrago-na, el segon trimestre d’enguanyhi havia més de 35.200 habitatgesper vendre, un 6,2 % del parc to-tal; és la demarcació amb més pi-sos en venda respecte al total. ❚❚

Amposta i Tortosa, les ciutatsamb més pisos en venda

HABITATGE

ROQUETES

ACN

A punt de complir-se un any deltancament de Lear a Roquetes i del'acomiadament de més de 500 tre-balladors, Ajuntament i govern hancomençat a treballar per reparar elque va ser el “gran exponent de la

crisi industrial al territori”, com vadir el llavors delegat del govern a lesTerres de l'Ebre, Lluís Salvadó. Amb1,65 M€, dels deu dels fons d'in-dustrialització que l'Estat ha desti-nat a l'Ebre, l'Ajuntament de Roque-tes comprarà l'antiga fabrica de Leari la llogarà, a un “preu molt compe-

titiu”, a una o diverses empreses.El consistori també treballa per ur-banitzar la resta de sòl industrial d'a-questa zona, de més d'11 hectàre-es, que estarà al costat de la novaautovia i disposarà de fibra òptica. ❚❚

Roquetes llogarà les naus del’antiga Lear a preus baixos

INDÚSTRIA

El consistori comprarà la nau per llogar-la a un “preu competitiu”.

EBReCONÒMIC NOVEMBRE - DESEMBRE 201012La Cambra

TORTOSA

Redacció

La Cambra de Comerç de Tor-tos, de la mateixa manera quehan fet altres cambres de comerçd’arreu de l’Estat, ha reivindicatel seu paper en el si del teixit em-presarial. Ho ha fet després queMadrid anunciés les intencionsde suprimir l’obligatorietat de laquota cameral sobre la qual sesustenta la major part del finan-çament de les cambres. D’aques-ta manera, divendres 10 de des-embre, el plenari de la Cambra deComerç de tortosa, reunit a la Rà-pita, va aprovar per unanimitat unmanifest en què reivindica la tas-ca necessària dels ens camerals.Sota el títol La Cambra de Co-merç, més necessària que mai(vegeu text sencer a l’espai del’editorial, a la pàgina 4), el plenariha volgut ressaltar que “la su-pressió de la quota amb què escofinancen les cambres de co-merç perjudica, de forma directa,les empreses amb menys ingres-sos, les pimes, que són les bene-ficiàries dels principals serveisque presten les cambres”. Se-gons aquest comunicat, el 53%de les petites i mitjanes empre-ses de l’Ebre no paguen cap quo-ta, mentre que sí que poden re-bre els serveis de la Cambra.“Les aportacions de les gransempreses financen la majoria deserveis que les cambres fan a les

petites i mitjanes empreses”, diuel text. La Cambra es reafirma enla seua supervivència, malgrat ladecisió de Zapatero. “Davantaquest cop de decret desmesu-rat i precipitat del govern espa-nyol, el que cal dir ben alt i clar ésque la Cambra de Comerç de Tor-tosa no desapareixerà”. Malgratque assumeixen que la no obliga-torietat de la quota segurament“comportarà una retallada pres-supostària”, la Cambra “garantiràel suport i la prestació de serveisa les empreses”. “I, com ho fa-rem? Com sempre ho hem fet

els empresaris en situacions decrisi: amb treball i esforç, optimit-zant recursos, millorant la com-petitivitat dels nostres serveis,compartint serveis amb la restade cambres catalnes i buscantnoves vies de finançament”, clouel comunicat.

◗ Decret de ZapateroRecordem que el govern de

Zapatero ha impulsat un decretmitjançant el qual vol convertir envoluntària la quota que les em-preses paguen a les cambres decomerç. ❚❚

La Cambra reivindica el seu paper al teixit empresarial davant el decret de Madrid

POLÍTICA

Zapatero vol suprimir l’obligatorietat de la quota cameral sobre la qual se sustenta el finançament de les cambres

El plenari de la Cambra va consensuar l’editorial que publica l’EBRECONÒMIC.

I a més

El Consell Superior de Cambres de Comerç, In-dústria i Navegació d'Espanya no farà cap valora-ció sobre les mesures adoptades avui pel governfins a conèixer en profunditat les conseqüèncieseconòmiques i jurídiques que aquestes puguen tin-dre per a les cambres. Les cambres de comerçsón, d'acord amb la llei que les regula, corpora-cions de dret públic que defensen l'interès generalde l'economia a través de les empreses. Els seusserveis són imprescindibles per a les pimes, ja queno existeixen institucions alternatives que garantis-quen la seua realització en tot el territori nacional ials quals pot accedir qualsevol empresa espanyo-la. Les cambres presten serveis fonamentals per ales empreses de l'economia del futur, les qualss'estan internacionalitzant, incorporant innovació oaposten per l'ús de les noves tecnologies de la in-formació, la majoria de les quals a través dels pro-grames de les cambres.

Entre els serveis més destacats que les cambresofereixen a la societat espanyola hi ha:

- L'impuls als emprenedors, buscant fórmules àgilsper a la creació d'empreses, a través de les fines-tretes úniques empresarials, i ajudant en els pri-mers moments amb els més de 90 vivers d'empre-ses en tot el territori nacional.

- El desenvolupament d'activitats formatives. Lescambres són la segona institució del país que méspràctiques gestionen amb empreses per als alum-nes de formació professional, sempre amb unaperspectiva d'adaptació a les noves necessitats deles empreses.

- L'impuls a la internacionalització de les pimes.Les cambres són la segona institució, després deles administracions públiques, que més recursosdestinen la internacionalització.

- La incorporació de la innovació i l'ús de les noves

tecnologies de la informació als processos produc-tius de les pimes, a través del desenvolupament dediferents programes i fons provinents de la UnióEuropea.

- El suport a la dona empresària i emprenedora, através de diversos acords amb les administracionspúbliques.

D'altra banda, les cambres són les institucions quemantenen una relació contínua, periòdica i fluïdaamb les empreses, donant trasllat de les seues in-quietuds i necessitats a les diferents administra-cions públiques.

Les cambres són unes institucions insubstituïblesper a la millora de la competitivitat de les pimes,per la qual cosa cal dotar-les de les condicions ne-cessàries per a la continuïtat dels seus serveis ambla màxima participació de les mateixes cambres,empreses i les administracions en la seua definició.

BRUSSEL·LES

Redacció

Una delegació de l’arc mediter-rani, formada per diferents polítics,empresaris i economistes, capitan-jeada per l’Institut Ignasi Villalonga(IIVEE), va acudir l’1 de desembrepassat a Brussel·les per defensarels motius que els porten a dema-

nar el suport de la Comissió Euro-pea a la construcció prioritària d’unalínia de tren de mercaderies d’am-ple europeu que vaja des d’Algesi-res al cor d’Europa pel corredor delMediterrani.

Tots els participants a l’acte vancoincidir a dir que aquesta infraes-tructura seria el motor més impor-

tant de la recuperació econòmicade la Península i, per tant, d’Europa.Entre aquests, pel que fa a ebrencs,hi havia el president de la Cambrade Comerç de Tortosa, José LuisMora, els presidents dels consellscomarcals del Baix Ebre i la Terra Al-ta, l’alcalde de Tortosa, Ferran Bel, il’economista Germà Bel. ❚❚

L’Ebre reclama a Europal’eix del Mediterrani

CEDIDA

TROBADES

L’expedició ebrenca a Brussel·les.

Manifest del Consell Superior de Cambres de Comerç del 3 de desembre

TORTOSA

ACN

La indústria, sobretot la quími-ca i l’agroalimentària, continuasent el sector que millor està en-caixant la crisi econòmica. Ambtot, no és el mercat interior el queestira el sector, sinó les exporta-cions i importacions, que hanaugmentat lleugerament. Així hoconstata l’informe de conjunturaeconòmica del tercer trimestredel 2010 que les cambres de co-merç de Tortosa, Reus, Tarragona iValls encarreguen a la URV. Ambtot, la sortida de la crisi encaraqueda lluny i la taxa d’atur ha aug-mentat en més de tres punts, endades interanuals, al tercer tri-mestre del 2010. En aquests tresmesos, destaca també el des-cens de l’ocupació en el sectorterciari amb relació al mateix tri-mestre de l’any passat.

El catedràtic d’Economia Apli-cada de la URV Agustí Segarra hadestacat els bons resultats de l’ac-tivitat comercial amb l’exterior du-rant el darrer trimestre. Segonsconstaten els resultats, els nivellsd’exportació i, sobretot, d’importa-ció es van recuperant d’una mane-ra significativa durant el 2010. Al-gunes grans empreses de la de-marcació (química i agroalimenta-ció) estan incrementant el volumd’activitats i, si bé encara no gene-ren una ocupació neta, sí que es-tan recuperant la seua activitateconòmica. “Aquestes dades

permeten encarar el futur amb

més optimisme. Potser és una

sortida en fals i després arribarà

la definitiva, però està clar que

ara tenim les bases per sortir

millor posicionats”, ha manifestatSegarra.

Pel que fa a l’ocupació, l’infor-me econòmic detalla que al tercertrimestre de l’any les personesamb treball han disminuït respectede les dades del mateix període del’any passat (entorn al 2,5%). Encanvi, en comparació amb els al-tres trimestres d’aquest 2010, haaugmentat. Per sectors, el nombred’ocupats ha crescut en l’agricul-tura, amb una variació propera al30%, i a la indústria, amb un1,68%. Per contra, al sector ser-veis ha disminuït el nombre d’ocu-pats en un 2,69%, i la construcciócontinua amb una important dava-llada, amb un 23,66%.

L’informe de conjuntura econò-mica destaca, però, el descens delterciari amb relació al mateix tri-mestre de l’any passat, la qual co-sa no succeïa en anys anteriors,perquè hi havia un continuat incre-ment de l’ocupació en aquest sec-tor. La indústria experimenta unalleugera recuperació, al nivell d’o-cupació de fa un any, mentre quel’agricultura té un fort augment,com a sector refugi, encara queamb poca incidència en l’ocupaciótotal.

Un altre dels paràmetres quedetalla l’anàlisi econòmica ésl’augment de la taxa d’atur en mésde tres punts (18,10%), en dadesinteranuals, al tercer trimestre del’any; una xifra set dècimes mésalta que la de Catalunya. Segonsconstata l’informe, el més preocu-pant és que durant aquest períodeno ha augmentat la població activai la disminució de l’ocupació hacomportat aquest augment en el

nombre de persones aturades. Persectors, l’atur ha disminuït durantel tercer trimestre en tots els sec-tors menys en l’agricultura. Així,també es constata que el fort in-crement en el nombre d’aturatss’ha produït en les persones quees troben en atur de llarga durada itenen dificultats per entrar al mer-cat de treball.

Respecte a l’indicador depreus al consum, l’increment a lademarcació ha sigut del 2,2%, dosdècimes inferiors que la mitjana deCatalunya.

L’anàlisi econòmica també in-clou aquest trimestre un monogrà-fic dedicat a la creació i destrucciódel teixit productiu durant els dar-

rers deu anys. L’informe confirmala destrucció empresarial i l’erosióde la capacitat d’ocupabilitat de lesempreses supervivents, tot i queles dades del darrer any mostrenuna tendència a aturar aquest pro-cés en algunes comarques.

Segons ha detallat Segarra,l’estudi ha confirmat la consolida-ció al Camp de Tarragona del nuclicostaner comprès entre el Tarra-gonès i el Baix Camp, mentre queel Baix Penedès és la comarcaamb pitjor evolució, en particularper la davallada del sector de laconstrucció.

Per la seua part, les Terres del’Ebre han incrementat la creacióempresarial en el període 2000-

2007 de manera que es va enfortirel binomi Montsià-Baix Ebre, peròtambé va deixar pas a l’aparició denous nuclis empresarials. En al-guns casos les àrees s’agrupenformant petites zones d’activitatproperes al nuclis, com és el casd’Ascó, Móra d’Ebre o el Perelló.

En aquest sentit, el catedràticha detallat que la demarcació estàen millors condicions per sortir dela crisi, ja que creu que la destruc-ció del teixit empresarial ja ha aca-bat. “Quan s’intuïsca la sortida

del túnel, estaran més ben pre-

parats”, ha assegurat Segarra. Ai-xí, ha apuntat entre les claus delterritori la localització i el potencialturístic de la zona. ❚❚

La indústria és el sector que millor supera la crisi a Tarragona durant el tercer trimestre

INFORME DE CONJUNTURA

L'ocupació millora respecte al primer semestre, però l'atur augmenta dos punts en comparació al 2009

La presentació del tercer informe de l’any va ser a la seu de la Cambra de Tortosa.

EBReCONÒMICNOVEMBRE - DESEMBRE 2010 13Actualitat

SANTA BÀRBARA

Redacció

Unes 30.000 persones esvan passejar durant el cap desetmana del 20 i 21 de novem-bre pel recinte firal de Santa Bàr-bara. No es volien perdre la cator-zena edició d'aquesta mostra queposa a l'aparador de les Terres del'Ebre l’oli novell, els cítrics i el co-merç local. Una fira que, amb 65expositors, ja està totalment con-solidada. “Estem molt contents

per la participació de totes les

associacions del poble, per l’è-

xit organitzatiu i pels exposi-

tors i visitants que hem tin-

gut”, destacava l’alcalde, Jordi

Boronat, en el tancament de lamostra. La presentació d’olis vaser un dels grans atractius d'a-questa edició. Per exemple, la co-operativa local Sant Gregori vapromoure tres noves modalitatsd'oli monovarietal dins la marcaIberolei. Unes novetats que esvan complementar amb confe-rències, demostracions pràcti-ques de l'art de plegar olives, de-gustacions, activitats esportives ipassejades amb carro. A més,fins al 28 de novembre, vuit res-taurants del municipi van oferirun menú de degustació en lestretzenes Jornades Gastronòmi-ques de la Cuina de l'Oli. ❚❚

El primer oli de l’any porta30.000 visitants a la Plana

GASTRONOMIA

El recinte firal es va omplir de gom a gom, sobretot les tardes de dissabte i

diumenge.

AMPOSTA

Redacció

Fira Amposta va tancar dime-cres al vespre, després de mésde cinc dies de mostra, amb unbalanç positiu, tant pel que fa a laparticipació d’expositors com alnombre de visitants que s’hanpassejat pel pavelló firal. Segonsles dades facilitades per l’alcalde,Manel Ferré, “el fet que la fira

haja durat cinc dies ha afavorit

que fins a 55.000 persones ha-

gen visitat Fira Amposta”.Pel que fa a l’activitat de la fira,

l’alcalde d’Amposta ha assenyalatque ha sigut desigual. Amb tot,també se’n mostra satisfet, ja queassegura que hi ha hagut estandsque han reservat per a l’any vinentfins i tot més espai que enguany,tot afegint-hi que “això és un

símptoma que les coses estan

anant millor”.

Dimecres, l’últim dia de mostra,va servir per entregar premis i ob-sequis als participants de la seccióeqüestre, una de les zones d’expo-sició més importants d’aquesta fi-ra. També es va sortejar un viatgeper a dos persones a Tunísia entretots els visitants. Recordem queenguany la mostra ha celebrat elcinquantè aniversari amb la inaugu-ració del nou auditori. ❚❚

Fira Amposta tanca la 50a edició amb èxit de participació

MOSTRES

Fins a 250 expositors omplien el recinte firal d’Amposta.

Durant els dies de fira es van organitzar diferents activitats, com conferències

o un concert de les dos bandes en honor a la cinquantena edició de la fira.

GANDESA

Redacció

Durant el cap de setmana,Gandesa es va convertir amb èxiten el centre d’atenció de la culturavitivinícola de Catalunya. Aquesta23a edició ha batut tots els rè-cords, començant pels visitants dela Mostra de Vins, que va situar lesdegustacions de vi amb DO TerraAlta al voltant de les 7.500. En-guany, la comissió organitzadorava traslladar els 21 cellers partici-pants sota un envelat d’uns 550m2, decisió aplaudida per tothom ique, a més, va salvaguardar lamostra de possibles inclemènciesdel temps. També es van assolir xi-fres destacades en el dinar popu-lar de la clotxa, on es van servir1.200 racions d'aquesta vianda tanarrelada a la tradició, al vi i a l'ex-

cel·lent oli que també es produeixa la comarca. Pel que fa a les acti-vitats celebrades a l'Espai del Vi ide l'Oli, l'afluència també va sernotable, en especial pel que fa a

les visites al Centre d'Interpretaciói a les sessions del Curs acceleratde tast. Entre dissabte i diumengeal matí més de 200 persones vanvisitar l’Espai. ❚❚

Fins a 21 cellers participen enla 23a Festa del Vi de Gandesa

ENOLOGIA

La Festa del Vi es fa a la rambla de la Democràcia de Gandesa.

TORTOSA

Redacció

El director dels serveis territo-rials d'Innovació, Universitats i Em-presa, Josep Felip Monclús, juntamb el delegat del govern a l'Ebre,Lluís Salvadó, i el cap de la Unitat deComercialització Agroalimentàriadel departament, Ramon Sentmartí,

van presentar la guia Compra a pa-gès per incentivar el canal de co-mercialització directa de productesagroalimentaris. Aquesta guia, queconté més de mig miler d'explota-cions que fan venda directa, recullinformació de productors agroali-mentaris que, de manera individualo agrupada, venen els productes di-rectament al consumidor. ❚❚

La guia ‘Compra a pagès’incentiva la venda directa

AGRICULTURA

La presentació va ser a Tortosa, a la seu de la Cambra.

EBReCONÒMIC NOVEMBRE - DESEMBRE 201014Actualitat

EBReCONÒMICNOVEMBRE -DESEMBRE 15Actualitat

TORTOSA

Redacció

L’empresa tortosina PlàsticsCastellà, dedicada a la creaciód’envasos de plàstic, ha anunciatl’adquisició de la majoria de lesaccions de l’empresa d’injeccióque la multinacional Nypro Packa-ging Inc. té a la població de Nagy-mand, a Hongria. Amb aquestaoperació, l’empresa ebrenca tin-drà la seua primera planta foradel territori nacional, que s’uniràa les naus que ja té en funciona-ment actualment.

La planta hongaresa té un edi-fici de 5.000 metres quadrats idisposa d’un terreny de 28.000metres quadrats. Amb aquestaadquisició, Plàstics Castellà volincrementar la capacitat de pro-ducció en el futur, amb la comprade noves màquines d’injecció deplàstic, així com la creació d’untaller de motles i la potenciació

del departament comercial. Plàs-tics Castellà aconseguirà la majo-ria de les accions de l’empresa,

mentre que una part minoritàriaseguirà sent propietat de Nypro.L’empresa resultant s’anomenarà

PlastiCast Hungary Kft i serà diri-gida per la factoria tortosina.

Per a Emilio Castellà, un delsdirectors de la planta amb seu ala capital del Baix Ebre, aquestacompra “estratègica” milloraràla capacitat de subministrament i“contribuirà als nostres plans

d’expansió a llarg termini per

proveir les necessitats globals

dels clients”. Juan Castellà, codi-rector de l’empresa tortosina, hiafegeix que “amb aquesta

transacció, la nostra organitza-

ció estarà millor situada per li-

derar el mercat en la indústria

de l’embalatge (packaging)”.

Nypro és una empresa d’a-bast mundial, dedicada a la injec-ció de plàstic, fabricació i cons-trucció de motles, amb quaranta-quatre fàbriques en quinze paï-sos. La seua facturació se situaen 1,25 bilions de dòlars, segonshan assenyalat fonts pròximes al’operació. ❚❚

Plàstics Castellà obre a Hongria la seua primera planta a l’estranger

INDÚSTRIA

Imatge de la fàbrica de Plàstics Castellà a Tortosa.

TORTOSA

Redacció

La comissió de Pressupos-tos del Parlament Europeu haaprovat la mobilització de382.200 d’euros del Fons Euro-peu d'Adaptació a la Globalitza-ció per ajudar els 508 treballa-dors que van ser acomiadatsentre gener i maig d'enguanyper l'empresa Lear AutomotiveEspaña SL, situada a les Terresde l'Ebre. Si el ple de l'Euro-cambra de desembre ratifical'ajuda, aquests fons finançaranprogrames de formació, recer-ca de faena, reinserció i suporta les persones que decidisquencrear la seua pròpia empresa.Les ajudes als treballadors aco-miadats a Catalunya formenpart d'un programa més amplique preveu, també, ajudes pera desocupats en la mateixa si-tuació a l’Aragó i València. ❚❚

L'Eurocambra aprovamobilitzar 382.200 €pels extreballadorsde Lear

INDÚSTRIA

EBReCONÒMIC NOVEMBRE - DESEMBRE 201016Actualitat

AMPOSTA

ACN

Futuro Ciudad Amposta, el grancomplex comercial impulsat perl'empresari valencià Jorge Juan Flori avalat per l'Ajuntament de la ciu-tat, obre portes en una primera faseaquest dijous amb la inauguració dela galeria comercial que acull unatrentena d'establiments i franquí-cies. El complex, estructurat en tresfases, tindrà més de 1.000 placesd'aparcament gratuïtes i una zonaverda. La primera fase del complexestà integrada per les galeries co-mercials. Amb una superfície de2.300 metres quadrats, alberga unatrentena d'establiments dedicats ala moda infantil, mobiliari d'oficina,ferreteria, complements, moda pera home i dona, sabateria, regals, te-lefonia mòbil, Internet, videojocs, ai-xí com serveis de perruqueria, res-taurant i bar. “Són 30 botigues on

hi ha diferents franquícies. Algu-

nes que s'implanten per primer

cop a Catalunya han escollit fer-

ho aquí a Amposta. D'altres que

creixen i s'implanten ho fan co-

mençant des d'aquí”, destaca Ma-nel Montes, empresari ampostí quegestiona la major part de la superfí-cie comercial d’aquestes galeries.La gran aposta del nou centre co-mercial, però, encara haurà d'espe-rar unes setmanes o mesos, fins a

gener o febrer del 2011. Es tracta dela instal·lació de l'hipermercat Ca-rrefour, amb més de 5.200 metresquadrats de superfície, que consti-tuirà la segona fase del projecte. Jaen una tercera i última fase, estàprevist que s'ocupen les sis nausanomenades entremitgeres, on hiha prevista la ubicació de grans co-merços d'electrodomèstics. Tot ple-gat, sumarà un espai comercial de16.000 metres quadrats –on tambés'instal·laran benzineres i altres ser-veis–, que es complementarà ambuna zona verda amb canal inclòs i

un aparcament subterrani de mésde 600 places (i 19.000 metres qua-drats), a les quals se sumaran propde 500 en superfície. Seran placesgratuïtes, tot i que la seua posadaen funcionament serà progressiva,a mesura que es concloguen les fa-ses.

La inversió total del projecte,segons ha assegurat el mateix al-calde, ronda els 30 M€. El dissenydel projecte, a més, ha previst laconstrucció futura de pisos amb elsistema “palafític” de pisos just asobre la nau de les galeries. ❚❚

Amposta obre un complex comercialurbà amb 30 establiments

INDÚSTRIA

ACN

Aquest dijous estava previst que s’inauguressenn les galeries comercials

Naix la primera associació de donesempresàries de les Terres de l’Ebre

El govern premia Cinta Aguiló i la Via Verda en els guardons de turisme

BREUS

L’auditori Felip Pedrell de Tor-tosa va ser l’escenari, el 10 dedesembre, de la presentació del’Associació de Dones Empresà-ries, Directives i Emprenedoresde les Terres de l’Ebre (ADEDE),que està presidida per la propie-

tària dels centres per a la gentgran L’Onada, Cinta Pasqual.L’objectiu principal d’aquesta as-sociació de dones empresàriesebrenques és la de la defensade la igualtat entre els hòmens iles dones. ❚❚

La Generalitat de Catalunyaentregava dimarts 14 de desem-bre al vespre els guardons de tu-risme. Entre els premiats, la tor-tosina Cinta Aguiló, titular de l’a-llotjament de turisme rural Molíde la Jòrdia, masia rehabilitada

l’any 2003 i l’única que es trobafora del nucli urbà de Tortosa.Disposa de sis habitacions i di-versos serveis. També es vanguardonar els consells comarcalsde la Terra Alta i la Ribera d’Ebrepel seu impuls de la Via Verda. ❚❚

La Via Verda ha sigut reconeguda en els guardons de Turisme de la Generalitat.

TERRES DE L’EBRE

Redacció

Tercer mes de bones notíciesen la creació d’ocupació a les Ter-res de l’Ebre. I és que fins a 476persones van trobar faena al llargdel novembre. Això suposa un re-trocés del 3,6% respecte a les xi-fres registrades durant el mesd’octubre. D’aquesta manera, s’hapassat de més de 13.300 aturatsfins als 12.830. Pel que fa a les xi-fres interanuals, es detecta encaraun increment de l’atur, però ambuna intensitat força més suau de lade fa uns mesos. Respecte al no-vembre del 2009, el mateix mesd’enguany hi ha un 6,6% més d’a-turats.

La baixada de l’atur registrat ales quatre comarques catalanesde l’Ebre ha sigut més intensa quela viscuda a la demarcació de Tarra-gona i també al conjunt de Cata-lunya, on, malgrat que també s’haviscut una davallada del nombrede parats, ha sigut de només un0,3%.

Per comarques, totes han ex-perimentat una disminució de mésdel 3% del nombre de personessense faena. Al Baix Ebre, la baixa-da ha sigut del 3,4% i s’acumulenprop de 6.230 aturats. Al Montsià,la caiguda ha sigut del 3,8% i enacabar el novembre hi havia 4.870desocupats. A la Ribera d’Ebre, hiha 1.250 persones sense faena, un3,5% menys que fa un mes. I, fi-

L’ATUR DEL NOVEMBRE PER MUNICIPIS (xifres absolutes) Font: dep.Treball

OCTUBRE NOVEMBRE OCTUBRE NOVEMBRE

Baix Ebre 6.445 6.228 Ribera d’Ebre 1.298 1.252Aldover 53 56 Ascó 57 59Alfara de Carles 28 28 Benissanet 59 60l’Ametlla de Mar 460 460 Flix 160 159Benifallet 43 39 Garcia 24 25Xerta 87 85 Ginestar 58 57Paüls 41 40 Miravet 29 34el Perelló 157 158 Móra d’Ebre 418 404Roquetes 703 662 Móra la Nova 224 210Tivenys 57 52 la Palma d’Ebre 20 17Tortosa 2.869 2.751 Rasquera 27 25Deltebre 1.160 1.137 Riba-roja d’Ebre 58 47Camarles 290 270 Tivissa 88 84l’Aldea 270 258 la Torre de l’Espanyol 38 37l’Ampolla 227 232 Vinebre 38 34

Montsià 5.065 4.871 Terra Alta 498 479Alcanar 538 522 Arnes 12 12Amposta 1.743 1.659 Batea 60 60la Sénia 588 556 Bot 24 16Freginals 12 10 Caseres 11 12la Galera 40 43 Corbera d’Ebre 30 35Godall 34 38 la Fatarella 58 57Mas de Barberans 24 26 Gandesa 171 157Masdenverge 82 75 Horta de Sant Joan 53 54Sant Carles de la Ràpita 932 932 el Pinell de Brai 46 44Santa Bàrbara 280 250 la Pobla de Massaluca 9 9Ulldecona 490 482 Prat de Comte 7 5Sant Jaume d’Enveja 302 4.871 Vilalba dels Arcs 17 18

MERCAT LABORAL

A hores d’ara a l’Ebre hi ha 12.830 persones sense faena, la majoria repartides entre el Baix Ebre i el Montsià

NOMBRE DE PARATS

En acabar el novembrehi havia un 6,6% més de parats que el mateixmes del 2009

BAIX EBRE

Hi ha 6.228 personessense faena, un 3,4%menys que al mesd’octubre

Més de 470 persones troben faena en eltercer més consecutiu en què baixa l’atur

OFERTES DE TREBALL La inscripció a les ofertes es pot fer a través de la web de la Cambra: www.cambratortosa.com

TÈCNIC/A EN COMERÇ EXTERIOR

Persona qualificada en tasquesde gestió de comerç exterior.Imprescindible francès i anglès.Disponibilitat per viatjar.

Població

el Perelló

Data

8/12/2010

MONTSIÀ

És una de lescomarques amb unabaixada més intensa,de prop del 4%

INDÚSTRIA

Un dels sectors queregistra una baixadade la desocupació mésimportant

nalment, a la Terra Alta hi ha propde 480 parats, un 3,8% menys queen acabar l’octubre.

Malgrat que les dades per sec-tors no han sortit territorialitzades,

la tendència viscuda al conjunt de lademarcació mostra que la construc-ció i la indústria registren caigudesen la desocupació, fet que els situacom els principals motors de les bo-

nes dades registrades aquest no-vembre. En canvi, el sector serveis il'agricultura han registrat un aug-ment de 293 i 41 aturats, respecti-vament, en termes mensuals. ❚❚

PERSONAL AMBIDIOMA HONGARÈS

Una important empresa del BaixEbre necessita personal per adiferents llocs de treball. És im-prescindible disposar de vehiclepropi i disponibilitat per a viatjar.

Població

Tortosa

Data

12/11/2010

ESTILISTA

Es necessita ajudant de perru-queria amb formació. Si hi esteuinteressats, telefoneu al 977502 576 / 617 673 895 o envieuun correu electrònic a estilista-sa@hotmail.com

Població

Jesús

Data

4/11/2010

ENGINYER MECÀ-NIC I/O ELÈCTRIC

Empresa situada al Baix Ebrenecessita enginyer/a mecà-nic/a o elèctric/a com a respon-sable d'instal·lacions elèctri-ques, pneumàtiques, aigua, ai-re condicionat. Estructures inaus. Coneixements de CAD.

Població

Tortosa

Data

25/10/2010

CAP DE PROJECTE

Empresa situada al Baix Ebrenecessita un cap de projecte(project manager). Imprescindi-ble nivell alt d'anglès i disponibi-lidat per viatjar. Coneixementsde CAD.

Població

Tortosa

Data

25/10/2010

EBReCONÒMICNOVEMBRE - DESEMBRE 2010 17Actualitat

LinkedIn ha anunciat que dels85 milions d'usuaris que estan a laxarxa professional, 20 milions per-tanyen al continent europeu. Així,es constata com Europa estàadoptant cada vegada més Linke-dIn com a eina per a establir laseua identitat professional en líniai connectar-se amb les seues xar-xes de contactes.

Kevin Eyres, director generalde LinkedIn Europa, descriu la xifrade 20 milions com una fita impor-tant per a LinkedIn i un reflex decom els hàbits d'ús de les xarxesprofessionals s'estan desenvolu-pant a Europa. "LinkedIn s'està

convertint ràpidament en la llar

de les xarxes professionals", co-menta Eyres.

LinkedIn, que va ser llançat el2003, compta amb gairebé700.000 grups de xarxes profes-sionals per a compartir i intercan-viar interessos comuns. Cada deudies, un milió de persones es con-verteixen en usuaris de LinkedIn,la companyia amb major creixe-ment al món per fer negocis a laxarxa. El portal està actualmentdisponible en anglès, francès, ale-many, espanyol, italià i portuguès.

Altres xifres interessants de lacompanyia són:

- Més de 85 milions de membresen tot el món

- Més de 20 milions de membresa Europa

- Més de 5 milions de membres alRegne Unit

- Més de 2 milions de membresals Països Baixos

- Més d’1 milió de membres aFrança

- Més d’1 milió de membres a Ale-manya

- Més d’1 milió de membres a Es-panya

- Més d’1 milió de membres a Ità-lia

- El 25% de les 100 companyiesFTSE utilitzen LinkedIn per trobar ta-lents

- El 60% de les 100 empreses delrànquing Fortune utilitzen LinkedInper trobar talents

- Més d'un bilió de persones vabuscar a LinkedIn durant el 2009. ❚❚

Font: muyinternet.com

LinkedIn supera els 20milions d’usuaris a Europa

XARXES

EBReCONÒMIC NOVEMBRE - DESEMBRE 201018Noves tecnologies

Google crea un algorisme per castigar lesempreses que maltracten el consumidor

BREUS

Uns 250 milions d'usuaris utilitzenmensualment Facebook Connect

El cercador Google ha afegitun algorisme al seu sistema decerca per impedir que les empre-ses que tracten malament elsclients siguen beneficiades pelcercador. Les queixes dels usua-ris augmentaven el nombre d'en-llaços que una pàgina web rebia,cosa que afavoria la visibilitat d'a-questes empreses a Google.

Google ha qualificat la mesu-ra de "solució inicial" i ja haperjudicat la posició en el ràn-quing del cercador d'algunesempreses que es veien benefi-ciades per l'alt nombre d'enlla-

ços que aconseguien gràcies acrítiques negatives dels usuaris.

"Ens trobàvem amb la si-

tuació que ser dolent a Inter-

net podia ser bo per al nego-

ci", ha assenyalat l'enginyer capde Google, Amit Singhal. En opi-nió del cercador, aquestes em-preses que maltracten el consu-midor no han de ser beneficia-des per Google, ja que algunes"ofereixen una experiència a

l'usuari extremadament po-

bra".

Font: marketingdirecto.com

El ja tradicional botó per com-partir informació mitjançant Face-book és una realitat en més de dosmilions de llocs web. Amb aques-tes dades és possible que més de250 milions d'internautes utilitzenFacebook Connect cada mes.

Així ho ha confessat Ethan Be-ard, director del Developer Net-work de Facebook, que ha revelatque més de 10.000 webs incorpo-ren diàriament aquest botó alsseus llocs. Amb aquestes xifres noés estrany pensar en el monopoli

social que ha creat la xarxa de Zuc-kerberg.

L'èxit de Facebook Connect éstan espectacular que Beard ha po-sat com a exemple el servei musi-cal suec Spotify, que va incorporarFacebook Connect en la seua últi-ma remodelació, per demostrarcom aquest senzill botó pot fercréixer qualsevol plataforma i con-vertir-se en "la primera font de

tràfic per a Spotify".

Font: muyinternet.com

La Generalitat de Catalunya haposat en marxa el portal DadesObertes Gencat (http://dadesober-tes.gencat.cat), des del qual espot accedir a diverses informa-cions públiques de l’Administració.Aquest nou portal forma part delprojecte d'obertura de dades pú-bliques de la Generalitat (Open da-ta), que respon al compromís delgovern d'avançar cap a la gover-nança oberta i la transparència del'administració.

El web permet la descàrregade dades en format reutilitzableper consultar-les o per crear ser-veis, com ara aplicacions per alstelèfons mòbils, tant d'iniciativapública com privada. Així, les da-des s'ofereixen amb llicències depropietat oberta, que en permetenla redistribució, reutilització i apro-fitament amb finalitats comercials.

Alguns exemples dels serveisque es poden crear amb aquestesdades van des dels avisos de lesincidències del transport a les aler-tes de contaminació atmosfèricaque fan determinades associa-cions de malalts respiratoris. Tam-bé es poden utilitzar per dissenyarmapes i gràfics interactius i ennombrosos serveis de cerca, comara el cercador d'equipaments dela Generalitat, que permet localit-zar escoles, hospitals o centres

esportius.La Generalitat ja fa temps que

treballa per garantir la reutilitzacióde la informació pública i l'oberturade dades. En són exemples l'e-missió de nombrosos RSS d'infor-mació i serveis, que ja són utilit-zats per altres serveis digitals pú-blics i privats; la possibilitat de des-càrrega de bases de dades, comles del Termcat, o l'alliberamentd'aplicacions sobre les dades,com les que ofereix l'Institut d'Es-tadística de Catalunya. Amb el por-tal dadesobertes.gencat.cat es faun pas més agrupant i ampliant to-tes les iniciatives de dades ober-tes de la Generalitat en un únic ca-tàleg.

En una primera fase del projec-te es facilita l'accés a les dades se-güents:

· Tràmits i procediments admi-nistratius: ajuts, subvencions, per-misos i llicències, concursos i lici-tacions... per a la ciutadania i lesempreses.

· Dades estadístiques: indica-dors econòmics de Catalunya i es-tadístiques bàsiques dels 947 mu-nicipis i 41 comarques de Catalu-nya.

· Dades geogràfiques i carto-gràfiques: museus, escoles, hos-pitals, instal·lacions esportives.Més de 26.000 equipaments d'in-

terès ciutadà. Bases topogràfi-ques, mapes i ortofotografies, aixícom serveis de posicionament ge-odèsic: Caster NTRIP, CATNETWEB, GEOFONS...

· Dades visuals: arxius multi-mèdia (imatges i vídeos) que il·lus-tren la diversitat paisatgística i cul-tural de Catalunya.

· Dades lingüístiques: reperto-ris terminològics d'interès general,procedents de treballs de recercaterminològica duts a terme pelTermcat.

· Dades meteorològiques: pre-diccions de Catalunya i dels PaïsosCatalans, comarcals, marítimes iper al Pirineu.

· Dades d'actualitat: RSS de ti-tulars de notícies i altres contin-guts d'actualització freqüent.

· Trànsit i mobilitat: Incidènciesen el servei de Rodalia. Propera-ment, en una segona fase, es po-dran descarregar les adreces i te-lèfons de la Generalitat; la informa-ció sobre l'estat del servei de me-tro, autobusos, tramvia, Ferroca-rrils de la Generalitat; el mapa ambla ubicació de les estacions quemesuren les emissions electro-magnètiques de les antenes de te-lefonia mòbil; la cobertura de ser-veis TIC com la TDT, la banda am-pla o la telefonia mòbil, entre al-tres. ❚❚

La Generalitat dóna accés a lesdades públiques amb un web

INTERNET

SEMINARI

Incoterms 2010:

novetats i correcta

utilització

(4 hores)

GENERDL DT DC DJ DV DS DG

1 2

3 4 5 6 7 8 9

10 11 12 13 14 15 16

17 18 19 20 21 22 23

24/31 25 26 27 28 29 30

SEMINARI

Gestió i valoració

de crèdits

documentaris

especials

(4 hores)

FEBRERDL DT DC DJ DV DS DG

1 2 3 4 5 6

7 8 9 10 11 12 13

14 15 16 17 18 19 20

21 22 23 24 25 26 27

28

SEMINARI

Prevenció

d’impagaments a

la compravenda

internacional

(4 hores)

MARÇDL DT DC DJ DV DS DG

1 2 3 4 5 6

7 8 9 10 11 12 13

14 15 16 17 18 19 20

21 22 23 24 25 26 27

28 29 30 31

SEMINARI

Garanties de

cobrament

de les

exportacions

(4 hores)

ABRILDL DT DC DJ DV DS DG

1 2 3

4 5 6 7 8 9 10

11 12 13 14 15 16 17

18 19 20 21 22 23 24

25 26 27 28 29 30

SEMINARI

Negociació

de contractes amb

agents i distribuïdors

a l’exterior

(4 hores)

MAIGDL DT DC DJ DV DS DG

1

2 3 4 5 6 7 8

9 10 11 12 13 14 15

16 17 18 19 20 21 22

23/3024/31 25 26 27 28 29

CURS

Gestió pràctica

d’exportacions i

expedicions (pràcticum)

(20 hores)

SETEMBREDL DT DC DJ DV DS DG

1 2 3 4

5 6 7 8 9 10 11

12 13 14 15 16 17 18

19 20 21 22 23 24 25

26 27 28 29 30

CURS

Gestió duanera

i fiscal

d’expedicions i

exportacions

(8 hores)

NOVEMBREDL DT DC DJ DV DS DG

1 2 3 4 5 6

7 8 9 10 11 12 13

14 15 16 17 18 19 20

21 22 23 24 25 26 27

28 29 30

CURS

Gestió pràctica

de contractes

internacionals

(pràcticum)

(8 hores)

NOVEMBREDL DT DC DJ DV DS DG

1 2 3 4 5 6

7 8 9 10 11 12 13

14 15 16 17 18 19 20

21 22 23 24 25 26 27

28 29 30

OCTUBREDL DT DC DJ DV DS DG

1 2

3 4 5 6 7 8 9

10 11 12 13 14 15 16

17 18 19 20 21 22 23

24/31 25 26 27 28 29 30

programació d’activitats 2011

Àrea internacional i indústria

Subvencionats - intersectorial

CURS Manipulador d’aliments (10 hores) gener

CURS Anglès comercial (50 hores) gener

CURS Nòmines i seguretat social (30 hores) gener

CURS Paqueteria (20 hores) gener

CURS Aparadorisme (25 hores) gener

Subvencionats - comerç

EBReCONÒMICNOVEMBRE - DESEMBRE 2010 19

Cursos

Quan par-lem de las i t u a c i ó

econòmica a casanostra, de com afrontar tot elsreptes que se’ns presenten, tots te-nim una predisposició natural aassenyalar l’altre com el respon-sable del problema i, per tant, éstambé l’altre qui hi ha de buscarla solució i trobar-la.El problema principal ha estatl’endeutament massa elevat deles famílies, empreses i governs.Ningú no ha estat prou savi perlliurar-se’n; tots pensàvem que lamanera de fer les coses era tenirun deute elevat. Miràvem al nos-tre voltant i vèiem que el preuspujaven, compràvem una casaper cinc i al cap d’un any la vení-em per set, les empreses demana-ven diners als bancs i augmenta-ven el passiu aliè sense parar.Moltes vegades no teníem clar onvolíem anar, però seguíem elcomportament de la majoria.

Si volem sortir-ne ben parats, detot aquest guirigall, la primeracondició és tenir consciència delsproblemes, analitzar-los i propo-sar-hi solucions. Però una cosaestà clara: hem de lluitar totsjunts.La medicina que ens toca ara ésmenys consum i més estalvi. Ai-xò ens ajudarà a edificar uns fo-naments forts per tal de tornar acrear riquesa. Aquesta medicinano ens agrada, se’ns fa difícild’acceptar, però no hi ha alter-nativa. Per opció o per obligació,finalment ens veiem obligats aseguir el tractament i prendre’nsla medicina, en cas contrari maino deixarem d’estar malalts.Aquesta medicina l’hem deprendre tots: famílies, empreses igoverns. Els efectes es veuranaviat; la recuperació no serà rà-pida, però la milloria es comen-çarà a notar sempre que el trac-tament es faci bé i sense inte-rrupcions.Al govern és a qui se li fa més di-

patrimoni i tenir en compte elsinteressos de totes les parts. El govern sobretot ha de fer plan-tejaments seriosos a mitjà i a

llarg termini sobre educació i mi-llora de la productivitat.I del tema dels impostos, ja enparlarem un altre dia.

fícil d’acceptar el tractament,bàsicament perquè pensa quesempre pot demanar un esforçaddicional a famílies i empreses.Però sóc optimista i finalmenttambé ho entendran, i és que nohi ha cap drecera per arribar-himés aviat.Com deia abans, hem d’analit-zar els problemes. Segur que enscurarem, però hem d’esbrinar elsmotius pels quals ara estem ma-lalts, i així ser capaços d’aplicarmedicina preventiva en el futur.Què n’hem après? Quines vacu-nes podem aplicar per tal d’evi-tar situacions com l’actual?Crec que totes les mesures sónconegudes i antigues, però empermetré de repetir-les:Les famílies haurien de fomentarentre els fills, des de ben petits,l’estalvi, l’autoexigència i les ga-nes de saber.Les empreses han de tenir cadavegada més clar el seu papercom a motors socials, que han degestionar amb prudència el seu

ANDREU PÉREZ

Per tothom és sabut que elcreixement de la indústriade fons d’inversió al mer-

cat espanyol ha estat espectacu-lar en els darrers anys. Tot i laforta competència que els dipòsitsbancaris han imposat als fonsd’inversió, aquests han sabut tro-bar el seu nínxol de mercat fentvaler els seus principals valors:millor fiscalitat, la diversificacióde les seves carteres i una gestióprofessionalitzada. Arribats aaquest punt, cal parar-nos a ana-litzar quins d’aquests productessón bons i quins altres tenen unagestió i uns resultats discrets. Enqualsevol exemplar de premsaeconòmica d’avui en dia, podemadonar-nos de l’amplíssim ven-tall de productes que ofereix laindústria. Les anomenades agèn-cies de qualificació com Micropalo Morningstar, i que es dediquenúnicament i exclusiva a qualifi-car fons d’inversió, ens podemservir com a primer filtre per ferla selecció dels productes que espoden adaptar al nostre perfild’inversió, horitzó temporal, i

que, a més, han demostrat alllarg dels anys que tenen unaconsistència en els seus resultats.Aquells inversors que siguin mésexigents i en vulguin més infor-mació, s’hauran d’endinsar enl’extens camp de les anomenadesmesures de performance. Hem departir de la base que l’objectiud’un fons d’inversió de gestió ac-tiva és batre el seu índex de refe-rència o benchmark i que no exis-teixen pitjors o millors fons entermes absoluts, sinó que, abansd’analitzar-los, hem d’establir elcriteri en què volem que es basiaquesta anàlisi. Aquestes mesu-res de performance es divideixenen tres grans grups i

xat, pot ser un dels indicadorsmés útils per a l’inversor.2. Mesures clàssiques: l’objectiués comparar els fons d’inversióatenent a la rendibilitat obtingu-da per unitat de risc o per a undeterminat nivell de risc. Un delsmés coneguts és l’anomenadaràtio de Sharpe i mesura l’excésde rendibilitat obtingut per uni-tat de risc. La lectura que se’ndesprèn és molt senzilla: una rà-tio de Sharpe alta indica queaquest fons d’inversió ha obtin-

gut un excés de rendibilitatper unitat de risc assumida. Ifinalment, una altra ràtio,l’R² o coeficient de determi-nació, ens ajuda a veure lacorrelació dels fons amb el

seu índex.3. Altres eines: com a comple-

ments de les ante-riors, aquestesaporten noves me-

sures afegint-hialtres factors iquanti f icant-

los, com el risc as-sumit en separar-se de l’índex

de referència. Exemples d’aixòsón la ràtio d’informació i l’índexde Modigliani. La primera és unamesura de l’habilitat del gestor so-bre el risc que assumeix i el deModigliani indica la rendibilitatque obtindria el fons d’inversió enel supòsit que tots els fons de la se-va categoria tinguessin el mateixnivell de risc.Com a conclusió, cal dir queaquestes mesures ens serviranper seleccionar els fons d’inversióque tinguin un comportamentmés regular al llarg del temps ique es trobin a les primeres posi-cions dels rànquings. No obstantaixò, cal tenir en compte que lesmesures de performance explica-des es basen en comportamentspassats, cosa que sempre pot im-plicar que no es mantinguin enel futur. Per tant, donada aquestaincertesa, aquestes variables maino hauran de sobreposar-se a undels pilars de la planificació fi-nancera, que no és altra que lacorrecta distribució d’actius d’u-na cartera, factor que suposa el92% de l’èxit de les inversions.

són:1. Els indicadors de risc: fan unacomparació entre el risc assumitpel fons d’inversió i la seva rendi-bilitat i els de l’índex de referèn-cia. Un dels més representatius ésl’anomenat tracking error. Aques-ta és una mesura que, com méselevada és, implica que per acon-seguir l’actual rendibilitat s’hanassumit majors riscos que els del’índex de referència. Qui tinguio busqui un fonsinde-

És bo el meu fons d’inversió?RAFAEL CASELLAS APARICIO, GESTOR BANCA PRIVADA DE CAIXA PENEDÈS

I ara què?

EBReCONÒMIC NOVEMBRE-DESEMBRE 201020Opinió

Mondial Carob Group(MCG) és una associa-ció de trossejadors de

garrofa que es dediquen a trosse-jar el producte per a comercialit-zar-lo posteriorment. En l'actuali-tat està formada per empreses as-sociades pertanyents als següentspaïsos: Espanya, Portugal, Ma-rroc, Itàlia, Grècia, Xipre i Tur-quia. En la darrera assemblea ge-neral de l’associació vaig tenir elgoig de ser-ne escollit president.Els principis que constitueixen lafilosofia de l'Associació són la de-fensa i la promoció de la transpa-rència del sector de la garrofa, lamillora en la informació globaldels mercats i en les relacions en-tre els associats, i la promoció dela investigació i el desenvolupa-ment de la garrofa i els seus deri-vats.Els darrers anys, des de MCG, hemconstatat una important davalla-da en els preus de la garrofa, pro-vocada per una sèrie de factors,com el creixement de la produccióa escala mundial, contrastadaamb el manteniment dels nivellsde consum. Això ha provocat unaimportant acumulació d’estocs. Amés, l’accentuada crisi del sector

lacti i l’elevat preu dels productesproteics han comportat una dis-minució del consum de la polpade garrofa.En la passada campanya 2009-2010, la MCG va preveure una co-llita mundial al voltant de les270.000 tones de garrofa sencera.A Espanya, la collita va ser d’unes60.000 tones, amb una certa da-vallada, motivada per una impor-tant disminució a la ComunitatValenciana.Per aquesta campanya 2010-2011, la MCG preveu un incre-ment de la collita tant a escalamundial, estimada en 322.000 to-nes, com a escala espanyola, pre-vista en unes 100.000 tones.Moltes vegades em pregunten pelfutur de la garrofa. No en tinc capdubte. La garrofa és un bon pro-ducte, que té força avantatges. Perexemple, és un producte ambmolta conservació, i això permetcomercialitzar-lo al llarg de l’any.A més, el cultiu de la garrofa ésideal per a l’anomenada agricul-tura de cap de setmana, i amb peti-tes aportacions de reg s’aconse-gueixen espectaculars incrementsde producció.Un dels factors negatius de la gar-

hi ha tres fabricants de maquinàriaagrícola que han desenvolupat unsprototips per a la recol·lecció de lagarrofa sencera.Per tot plegat, i malgrat la crisi del

sector agrari, considero que a lesTerres de l’Ebre, i en general alspaïsos de l’arc mediterrani, hi hamolt futur en la plantació i el cul-tiu de la garrofa.

rofa és la seva recol·lecció manual.És veritat: la recol·lecció de la ga-rrofa s’ha de mecanitzar. En aquestsentit, vull destacar que actual-ment, segons ens consta a MCG, ja

La plantació i el cultiu de la garrofa té molt futurJOSEP BORRÀS PÀMIES, PRESIDENT DE MONDIAL CAROB GROUP

EBReCONÒMICNOVEMBRE - DESEMBRE 2010 21Opinió

Entre el 20 i el 28 de novem-bre passat es va celebrar laSetmana Europea de la Pre-

venció de Residus. Aquest és unprojecte de tres anys de duració(del 2009 al 2011) que comptaamb el suport del programa LIFE+de la Comissió Europea i que técom a objectiu organitzar a tot Eu-ropa, durant la mateixa setmana,accions de sensibilització per tal defomentar la prevenció i la reducciódels residus entre els europeus.Les administracions públiques, lesassociacions, les escoles, les ONG ifins i tot les empreses hi podenparticipar com a organitzadorsd’alguna activitat. El requisit prin-cipal, però, és que totes aquestesactivitats es duguin a terme du-rant la mateixa setmana.Les accions proposades han detractar sobre algun d’aquests cinc

temes: sensibilitzar sobre l’excés deresidus que es produeixen actual-ment, prevenir la generació dels re-sidus en les diferents fases del cicle

tió del residu un cop acabada la se-va vida), promocionar un compor-tament més responsable a l’horade consumir, fomentar les repara-

cions i les donacions de productesper tal d’allargar la seva vida, o bémillorar els hàbits quotidians pertal de tirar menys residus.Totes aquestes accions es podendur a terme com a campanyesde sensibilització, tallers, confe-rències, concursos, exposicions,jocs, mercats, etc., per tal d’acon-seguir un objectiu comú: fomen-tar un canvi d’hàbits en la nos-tra societat.Però hem de destacar que, d’entreles 266 activitats que s’han cele-brat a Catalunya durant aquestasetmana, no se n’ha presentat capdes de les Terres de l’Ebre. Per tant,caldria fer un esforç entre tots pertal que l’any vinent hi hagués mésparticipació i s’organitzessin ac-tuacions des de diferents àmbitsdel nostre territori, i així situar-lo anivells similars al d’altres regions.

de vida dels productes (és a dir, enla seva fabricació, en la produccióde les seves matèries primeres, enel seu ús i manteniment i en la ges-

Setmana Europea de la Prevenció de ResidusARIADNA PIÑOL

EBReCONÒMIC NOVEMBRE- DESEMBRE 201022Opinió

Olis (euro/tona)

Oli verge extra DOP envasat · · · · · · · · · · · · · · · · ·3,05

Extra fins a 0,80 · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 1983,34

Fi fins a 1,50 · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 1863,14

Olis de més d’1,50 llampants · · · · · · · · · · · · · 1742,94

Refinat d’oliva · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 1863,144

Refinat de gira-sol · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 1165x

Oli de sansa 100 · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 781,321

Oli sansa refinat · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 1171,97

Cereals (euro/tona)

Avena · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 198,34

Panís import. · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · S/C

Ordi (2 carr.) mín. 64% · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 224,78

Panís nacional · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 231,39

Alfals · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 135,23

Blat nacional · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 234,40

Sorgo · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 230,19

Segós (euro/tona)

Tercera 1a · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 200,14

Segó fulla · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·200,14

Ametles (euro/kg)

Comú · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 3,00

Marcona · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 3,80

Llargueta · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 3,10

Mollar · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 3,00

Cascalls/pelones (sg. rendiment) · · · · · · · · · · · · · 1,20

Lleguminoses (euro/kg)

Garrofes al productor · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 0,13

Tortós de farina (euro/tonelada)

De soja revenda 44 % Prot. · · · · · · · · · · · · · · · · 369,63

Olives (euro/kg)

Recollit dalt de l’arbre · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·0,30/0,33

Recollit del terra · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 0,27/0,30

Arrossos (euro/kg)

Blanc badia extra · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 0,58

Blanc badia extra · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 0,27

Combustibles (euro/kg)

Closca d’ametla · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 0,060

Sansa rectifica · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 0,075

Ous blancs/rossos (euro/dotzena)

xl - Supergrans (73 g i més) · · · · · · · · · · · · · · · · · ·1,33

l - Grans (63 a 73 g) · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 0,89

m - Mitjans (53 a 63 g) · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 0,75

s - Petits (menys de 53 g) · · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·0,68

Pollastre (euro/kg)

Groc · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 1,01

Blanc · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 0,90

Gallina lleuguera fins a 1.800 · · · · · · · · · · · · · · · · 0,01

Gallina semipesada fins a 1.800 a 2.200 g · 0,40/0,50

Gallina pesada · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 0,65

Gall · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 0,18

Conill (euro/kg sobre granja)

Jove · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 1,95

Adult · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 0,18

Boví (euro/kg sobre escorxador)

Vedella

Extra (+12 mesos/-12 mesos) · · · · · · · · · · · · · 4,12/4.01

Primera (+12 mesos/-12 mesos) · · · · · · · · · · 3,63/3,55

Segona (+12 mesos/-12 mesos) · · · · · · · · · · 3,29/3,19

Vaques

Especial · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 2,40

Primera · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 1,92

Segona · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 1,56

Industrial · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 1,20

Vedell

200 a 240 kg extra (+12 mesos) · · · · · · · · · · · · · · · 3,97

200 a 240 kg prim. (+12 mesos) · · · · · · · · · · · · · · 3,73

200 a 240 kg seg. (+12 mesos) · · · · · · · · · · · · · · · 3,52

241 a 280 kg extra (+12 mesos) · · · · · · · · · · · · · · 3,87

241 a 280 kg prim. (+12 mesos) · · · · · · · · · · · · · · 3,55

241 a 280 kg seg. (+12 mesos) · · · · · · · · · · · · · · · 3,43

Oví (euro/kg viu)

Corders

Lletal viu de 20/22 kg · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 3,45

Lletal viu de 23/25 kg · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 2,17

Lletal viu de 25/30 kg · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·2,99

Ovelles

Ovella extra · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 0,30

Ovella primera · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 0,12

Porcí (euro/kg)

Grassos i passats de pes · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 1,006

País · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · ·1,0265

Selectes · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 1,046

Porcell (selecte) · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 32,00

Porcell (recollida) · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · · 24,00

(El preu del porcell és sobre la base de 15 kg)

Amb el suport demercat de dilluns 13 de desembre del 2010

ELS PREUS

Al llarg d'aquest temps s'han anatrealitzat sessions a Tarragona i a Tor-tosa per facilitar l'accés a les perso-nes interessades a participar-hi. L'ac-te de cloenda d'aquest programa vatindre lloc, el 4 de novembre passat, ales dependències de la Diputació deTarragona a Tortosa i va comptaramb la presència del president del'OADL, Joan Josep Malràs.

A la primera sessió informativa,que es va fer al mes de maig, es vapresentar el servei, es va explicar elpla de treball i el calendari d'execuciódels continguts de tota la formació.

De la vintena de propostes inicialspresentades se'n van seleccionar vuitmitjançant un qüestionari de valora-ció amb el qual es va poder avaluar elgrau de maduresa de cada projecteempresarial.

La segona fase d'execució d'aquestservei es va fer mitjançant sessionsd'acompanyament i assessoramentindividual per a cada un dels projec-tes seleccionats. Les persones bene-ficiàries han disposat de vuit ses-sions de dos hores per resoldre totsels dubtes i iniciar la planificació dela seua activitat econòmica. Aquestaatenció individualitzada ha permèsque una personal expert haja pogutorientar i supervisar tot el procés dedesenvolupament del pla d'empresa.Després es va fer una trobada con-junta per iniciar els tràmits de consti-tució de la cooperativa.

La darrera sessió, que va tindre lloca Tortosa, va consistir en una dinà-mica de grup per afavorir les rela-cions entre les persones assistents,potenciant les possibilitats de coope-ració i sinergies entre els diferentsprojectes empresarials.

Les vuit empreses

Les vuit idees empresarials que

s'han desenvolupat en el context d'a-quest servei d'assessorament han si-gut molt diverses:

- Un servei de càtering impulsatper vint dones emprenedores

- Una empresa dedicada a les ener-gies renovables

- Un projecte de distribució d'ali-ments ecològics

- Una escola d'idiomes- Un bar cafeteria- Una empresa de retolació i dis-

seny gràfic- Un servei de restauració de mo-

bles- Un taller de fabricació de bosses

amb material reciclats

La cloenda d'aquest programa va

anar a càrrec del president de Desen-volupament Local, Joan Josep Mal-ràs, que va lliurar els certificats deviabilitat empresarial a les personesque han participat en aquesta actua-ció. En el seu parlament, Malràs vaagrair la confiança que aquestes per-sones han dipositat en Desenvolupa-ment Local per tirar endavant el seunegoci. “La Diputació ajuda els ajun-taments i les persones. Els diners quegestionem provenen dels ciutadans ipoder retornar aquests diners a la so-

cietat per ajudar a posar en marxaprojectes empresarials ens satisfà”,hi va afegir.

Aquest projecte ha comptat amb elsuport tècnic de la consultoraAra_Coop. Aquesta actuació és unamés de les polítiques actives d'ocupa-ció que impulsa la Diputació de Ta-rragona a través de Desenvolupa-ment Local i l'única exigència per ales persones emprenedores que hangaudit d'aquest suport era tindre unaproposta viable de negoci.

DIPUTACIÓ DE TARRAGONA

Vuit empreses es posen en marxa amb l’ajuda de la Diputació de Tarragona

L'Organisme Autònom Desenvolupament Localde la Diputació de Tarragona (OADL) ha donatsuport a una quarantena de persones emprene-

dores per ajudar a fer realitat un total de vuit ide-es de negoci. Aquesta actuació, anomenada Iti-neraris d'assessorament especialitzats, d'acom-

panyament personalitzat, a persones emprene-dores en el camp del cooperativisme, ha tingutuna durada de sis mesos.

Aquesta actuació és una més de les polítiques actives d'ocupació que impulsa la Diputació de Tarragona a través

de Desenvolupament Local

EBReCONÒMICNOVEMBRE - DESEMBRE 2010 23Institucions

“L’artesania no és només un ofici, és gairebé una filosofia de vida”TORTOSA

Redacció

Fa trenta-set anys que es dedica a

l’artesania i en viu. És joier i bas-

toner. Diu que no té un ofici artesà

concret, sinó que ha heretat “l’ac-

titud artesana”. És gairebé com

una “filosofia de vida”, sentencia.

Ara és president de l’Associació

d’Artesans de les Terres de l’Ebre,

on ja hi ha 114 mestres inscrits.

PREGUNTA: Presideix l'Associaciód'Artesans de les Terres de l'Ebre.Què suposa la creació d'aquestaentitat?RESPOSTA: És la comunicació en-tre els mateixos artesans, una for-ça molt important a l’hora de lluitarper les nostres necessitats, ja queen qüestions artesanes hem sigutun territori una mica oblidat.P: Quants n'hi ha, a hores d'ara,d'artesans i quin tipus d'artesaniaelaboren?R: És difícil quantificar la xifra exac-ta d’artesans a les Terres de l'Ebre.Vigents, ara per ara, n'hi ha 114.No obstant això, n'hi ha uns pocsque em consta que estan trami-tant el carnet d'artesà, d'altresque exerceixen l'ofici però noconsten en el cens per diversosmotius. Entre uns i altres, som alvoltant de 150. El tipus d'artesaniaque elaboren és força variada. Te-nim una diversitat rica en oficis ar-tesans i representa una proporciósimilar als oficis de tot el territoricatalà. Entre la varietat en desta-quen alguns per sobre dels altrespel volum d'artesans i per la tradi-ció que tenen en algunes pobla-cions. Per exemple, la terrissa deMiravet o la Galera, entre d'altres.També la pauma de Rasquera, elPinell, Mas de Barberans i els Re-guers, entre d'altres. També hi haferrers molt bons, artesans relacio-nats amb la fusta, pelleters ambgran talent i nombrosos artesansdel tèxtil.P: Què li diria a algú perquè com-prés artesania?

R: El producte artesà és un únic,cada peça està feta a mà i és irre-petible. Encara que se n'intentefer una sèrie igual, és impossible.Sempre és una bona inversió, téuna petjada manual inimitable quela va revaloritzant amb el temps.També és una inversió en culturaal territori; és important consumirproductes del territori. Així és compot créixer i enriquir-se. Si com-prem peces a empreses indus-trials de fora del país o als basarsxinesos, per posar algun exemple,els oficis artesans s'aniran perdenti el territori es quedarà sense unapart important de la seua història iidentitat cultural.P: L'artesania pot esdevindre unsouvenir turístic? R: Sí, és clar que sí. De fet, had’esdevindre un souvenir turístic.És un dels mercats amb més futura les Terres de l'Ebre. Si esdeve-nim reserva de la biosfera, tenimel Delta, el Port, Picasso, el castellde Miravet, les coves de Benifa-llet, la Via Verda, etc. Si anem ano-menant, tenim una gran riquesanatural, històrica i cultural aprecia-da dins i fora de les Terres de l'E-bre. Cada cop rebem més visitesturístiques i això que just estemcomençant a explotar els nostresrecursos turístics. L'artesania hade ser un d'aquests recursos. Síque és veritat que souvenir ha si-gut una paraula molt maltractada ique sembla que trega prestigi alsproductes elaborats amb aquestobjectiu. No obstant, crec que ésbàsic canviar aquesta concepció,fent un souvenir artesà, de quali-tat, de la terra i amb caràcter.P: La gent jove torna a reenganxar-se a l'artesania?R: Crec que sí. La gent jove el quebusca és un ofici on es puga gua-nyar la vida. Últimament s'ha anatpotenciant l'artesania perquè sigaaixí. L'artesania és un model labo-ral liberal i autònom. El mercat detreball actual és caracteritza peruna gran mobilitat, canvi de faenaconstant, reciclatge, no parar de

formar-se per a diversos llocs detreball. D’altra banda, representauna seguretat laboral estable. Elconeixement d'un ofici artesanalpermet desenvolupar-se professio-nalment en una direcció concretasense necessitat de tindre unacarrera universitària. P: Quin tipus de formació és ne-cessària per dedicar-s'hi?R: És una pregunta força interes-sant. La veritat és que hi ha unbuit acadèmic que hem detectatdes de fa anys i que tenim unaconstant lluita per omplir. Una deles línies de treball dins l'associa-ció amb Artesania de Catalunya.De fet, Artesania de Catalunya téprevist en el seu programa iniciarla institucionalització acadèmicade l'artesania cap al 2013. Des del'Associació Aart.Tebre tenim lavoluntat i la necessitat de formarpart d'aquest procés que s'estàgestant. Ara com ara, no existeixuna educació formal en artesania.L'aprenentatge dels oficis arte-sans es fa de manera informal, estransmet de pares a fills, de mes-tres a deixebles. Estem impulsantalguns cursos monogràfics queens van aproximant a l'educació

formal, però encara estem als ini-cis. És un dels objectius més clarsi importants de l'AssociacióAart.Tebre.P: L'artesania és una professió ouna vocació?R: Ambdós, qualsevol ofici és pro-fessional per definició. Sí que ésveritat que en l'artesania és neces-sària una vocació. La vocació és laque impulsa a desenvolupar-te la-boralment i en la professió artesa-nal contínuament necessitesadaptar-te, millorar, evolucionar, iper això has de tindre vocació. P: S'hi pot viure, de l'artesania?R: Sí, jo ho faig. No només s'hi potviure, sinó que és un camí laboralamb molts avantatges en aquestmoment.P: Com va entrar vostè en el mónde l'artesania? R: Per herència familiar. Mon pareja era artesà. He heretat l'actitudartesana, és gairebé com una filo-sofia de vida. Ens hem format através del recull de tècniques dediversos oficis, contactant i apre-nent de diversos mestres arte-sans, i és de la unió de totsaquests aprenentatges que naixenels productes artesans. ❚❚

GREGORIO SERRANO, PRESIDENT DE L'ASSOCIACIÓ D'ARTESANS DE LES TE

AgendaAl despatx de...

Número 78 novembre - desembre 2010 www.cambratortosa.com

Els preus augmenten quatre dècimes al novembre a Tarragona i fixen una inflació interanual del 2,3%

Ikea s’instal·larà a Tarragona

Els preus s'han incrementat al novembre a Tarragona quatre dècimesamb relació al mes anterior, cosa que ha deixat una inflació interanual del2,3%, dos dècimes per sota que la registrada en el conjunt de Catalunya,el 2,5%, segons ha publicat l'Institut d'Estadística espanyol. A l'Estat es-panyol, els preus s'han incrementat cinc dècimes i han fixat una inflacióinteranual del 2,3%.

Ikea obrirà portes a Tarragona.L'Ajuntament ho ha anunciat des-prés d'una negociació llarga i lentaamb la multinacional sueca. L'a-cord està força avançat, tot i quefan falta tancar uns últims detalls.

MANIPULADORD’ALIMENTS

GENER. Curs de deu hores.

ANGLÈS COMERCIAL

GENER. Curs de 50 hores.

NÒMINES I SEGURETAT SOCIAL

GENER. Curs de 30 hores.

CURSOS

SEMINARI

INCOTERMS 2010: NOVETATS I CORRECTAUTILITZACIÓ

19 DE GENER. L’àrea d’Interna-cional i indústria de la Cambra ha pre-parat aquest seminari per al dia 19 degener amb una durada de quatre ho-res.

GESTIÓ I VALORACIÓ DECRÈDITS DOCUMENTARISESPECIALS

24 DE FEBRER. Seminari de qua-tre hores de durada, que tindrà lloc el24 de febrer.