La Bella i la Bstia

Hi havia una vegada un comerciant ric. Tenia sis fills: tres nois i tres noies.

Les seves filles eren molt belles, per la petita era la ms admirada. S'anomenava Bella perqu el nom lianava b, la qual cosa omplia d'enveja a les seves germanes. I per si aix fos poc, Bella tamb era la msintelligent de les germanes.

Un dia el comerciant va perdre tota la seva fortuna, amb excepci d'una cabaneta lluny de la ciutat. Ambllgrimes als ulls els va dir als seus fills que havien de mudar-se a la cabaneta i que, d'ara endavant, hauriende guanyar-se la vida llaurant la terra.

Aix doncs, es van mudar a la cabaneta, i el comerciant i els seus tres fills es van fer agricultors i vanaprendre a treballar la terra.

Cada mat Bella s'alava a les quatre en punt i s'afanyava a netejar la casa i a preparar l'esmorzar per a lafamlia. Una vegada que acabava les tasques de casa es passava el temps llegint, tocant el clavicordi ocantant. En canvi, les seves dues germanes estaven sempre avorrides. No es despertaven fins a les deu delmat; desprs donaven llargs passejos i passaven el temps parlant sobre els seus amics i els bonics vestitsque una vegada van tenir.

Miraven amb menyspreu i gelosia els plaers simples de Bella. "Mira a la nostra germana petita", es deienl'una a l'altra. "s tan estpida que s feli en la seva misria." Desprs d'haver estat a la cabaneta durantquasi un any el comerciant va rebre una carta que li parlava d'un vaixell que li duria fortuna. Rpidament, esva preparar per al llarg viatge al port.

La bona notcia va posar contentes a les dues germanes majors. Quan el pare estava preparat per sortir, vanballar al seu voltant i li van pregar que els ports vestits nous i tota classe de regals. Bella, no obstant, no vadir res.

- "No vols que et compri res?" va preguntar el seu pare.

- "No hi ha res a necessiti realment," va dir ella "per com que ets tan amable en preguntar, em podriesportar una rosa, per favor, si potser en trobes una durant els teus viatges? No es troben arbustos per aqu is l'nica cosa que realment trobo a faltar des que som aqu."

Aix, el pare se'n va anar, per quan va arribar al port va descobrir que la crrega del vaixell no valia res i vahaver de tornar a casa tan pobre com quan havia sortit. Amb tristesa va emprendre el llarg viatge de tornadadesillusionat perqu no podria oferir ni un regal als seus fills.

Estava a uns cinquanta quilmetres de casa seva quan la mala sort el va presentar de nou. Mentrecavalcava per un immens bosc, d'alguna forma va sortir del cam i es va perdre. Va comenar a nevarintensament i el vent era tan fort que el va tirar dues vegades del cavall. Quan va enfosquir estava segur quemoriria de fam o de fred, o que seria menjat per llops famolencs.

De sobte, i al final d'una llarga arbreda, va veure una llum. Es veia lluny, per el pensar que tindria onrefugiar-se li va donar forces.

Va seguir caminant i va veure que la llum venia d'un palau molt ben illuminat. Sorprs, va passar perl'entrada; el jard estava completament buit. El seu cavall, que el seguia, va veure un estable buit i vaentrar-hi. El refredat i famolenc animal va trobar una mica de fenc i civada i va menjar amb voracitat, mentre

La Bella i la Bstia - 1 de 7 -

La Bella i la Bstia

el comerciant caminava cap a la casa.

No obstant, no va trobar ning, per quan va entrar en sal molt gran, va trobar un reconfortant focresplendint a la xemeneia i una taula plena de menjar, llesta per a noms una persona. El comerciant estavamullat fins als ossos i es va dirigir cap a la xemeneia per a assecar-se primer. "L'amo del castell emperdonar per acomodar-me com a casa," va pensar. "Probablement arribar aviat i li podr explicar".

Va esperar per una llarga estona, per com que ning havia arribat a les onze de la nit no va poder resistirms la fam i es va servir ell mateix un pollastre, que va devorar de dues mossegades. Desprs es va servirun parell de copes de vi, que el van deixar somnolent. Va sortir del sal i va passar per uns immensoscorredors, tots magnficament decorats. Al final d'un d'ells va trobar un dormitori on hi havia un llit cmode.Veure'l jaera molt per al cansat home i sense pensar-s'ho ms, s'hi va deixar caure i aviat es va quedaradormit.

El comerciant va dormir b i no va despertar fins a les deu del mat. Quan es va alar a buscar la seva roba ies va sorprendre molt en descobrir que havia estat canviada per roba nova.

Desprs d'un magnfic esmorzar va sortir a buscar al seu cavall. Pel cam va passar per sota d'un arc cobertde roses i, recordant la petici de Bella, va agafar una branca on creixien diverses roses.

- "Com a mnim un dels meus estimats fills tindr un regal," - i va somriure.

De sobte va sentir un terrible soroll i va veure una bstia que venia cap a ell, un monstre tan horrible quequasi es va desmaiar de terror.

"Tu, ingrat mal agrat," va rugir la Bstia. "Et vaig salvar la vida en deixar-te entrar al meu palau, i emrecompenses robant les roses que estimo ms que a cap altra cosa en el mn. Ara morirs!" El comerciantes va agenollar i li va pregar a la Bstia que no li fes mal.

"Perdoneu-me, Senyor, no vaig pensar que us ofendria si prenia una rosa per a una de les meves filles, ques l'nica cosa que desitja."

"No em diguis Senyor. Se'm coneix com la Bstia," va contestar la criatura. prefereixo que la gent digui elque pensa, aix s que no pensis que la teva adulaci canviar res."

"No obstant aix, et perdono, amb la condici que una de les teves filles vingui aqu de bona gana a morir enlloc teu. Si les teves filles refusen morir per tu, haurs de tornar a mi d'aqu tres mesos per rebre el teucstig."

L'home no tenia cap intenci de sacrificar una de les seves filles al malvat monstre, per es va dir a simateix, "Almenys tindr l'oportunitat d'abraar-les una vegada ms abans de morir."

Llavors va prometre que tornaria i, anant-se'n a buscar el seu cavall, va sortir del palau. Unes hores desprsl'home va arribar a casa seva, cansat i trist. Els seus fills van crrer cap a ell amb els braos oberts, per elcomerciant els va mirar amb llgrimes en els ulls. En la seva m sostenia el ramell de roses que li portava aBella. Li'l va donar i va dir, "Agafa aquestes roses; el teu infeli pare, per cert, ha pagat un preu molt car perelles"

Desprs li va explicar a la seva famlia tot l'engany del vaixell, la mgia del palau i la desgrcia en qu haviacaigut. Desprs d'escoltar el seu relat, les seves dues filles majors van comenar a plorar. Per Bella va dir,"No hi ha necessitat que el nostre pare mori. Jo m'oferir voluntriament a la Bstia per a morir en el seu

La Bella i la Bstia - 2 de 7 -

La Bella i la Bstia

lloc."

- "No, germaneta," - van dir els seus tres germans - "Nosaltres trobarem el monstre i el matarem primer.Segur que nosaltres tres el podem derrotar."

- "Fills meus," - va dir el comerciant - "aquesta Bstia s molt poderosa, fins i tot per a vosaltres. A ms, laBstia em va salvar la vida, a pesar que ara intenta llevar-me-la. Vaig donar la meva paraula: Estic vell i noem penedir de perdre els ltims anys de la meva vida, us ho agraeixo, els meus estimats fills."

- "T'asseguro, pare meu, que no et deixar anar al palau sense mi," - va dir Bella - "No podrs evitar que etsegueixi. Prefereixo que el monstre em mengi que morir amb el cor destrossat de saber que t'he perdut."

El seu pare i els seus germans li van pregar i li van suplicar, per no van poder fer res perqu ella canvisd'opini.

Les dues germanes majors es van refregar els ulls amb una ceba i van fingir plorar quan Bella va sortir ambson pare.

Els seus germans i son pare tamb van plorar per Bella no va vessar ni una llgrima perqu no voliaentristir ms a la seva famlia. Van cavalcar fins al palau i, en enfosquir, el van trobar tan illuminat comabans.

El cavall va trobar refugi a l'estable i l'home va entrar en el sal amb la seva filla, on van trobar una taulaperfectament arreglada per a dues persones. Bella va pensar per a si mateixa, "La Bstia vol que m'engreixiabans de menjar-me."

Desprs del sopar van sentir un fort rugit. Bella quasi es desmaia quan va veure l'horrible Monstre, per vatractar de controlar el seu temor i, quan la Bstia li va preguntar si havia vingut per la seva prpia voluntat,ella li va dir amb veu tremolosa que si.

- "Ets molt bondadosa" - va dir la Bstia - "i estic molt agrat que hagis decidit venir."

Desprs es va girar cap a l'home i li va dir:

- "Digues-li adu a la teua filla.Te n'anirs dem al mat per a no tornar mai. Fins llavors,Bona nit, Bella!"

- "Bona nit, Bstia," - va contestar ella, i el monstre va desaparixer.

Aquella nit mentre dormia, Bella va somiar amb una fada que li deia, "Admiro el teu bondads cor, Bella. Labona acci que has fet ser recompensada."

Quan Bella va despertar li va explicar el somni a son pare. A pesar que aix el va confortar una mica, no vapoder evitar el seu plor desconsolat quan es va haver d'acomiadar de la seva filla.

Quan ell se'n va anar, Bella es va asseure al sal i va comenar a plorar pensant que amb seguretat labstia se la menjaria aquella nit. Desprs, sobreposant-se, va decidir explorar.Es va sorprendre quan vaarribar a una porta amb un rtol que deia, " Habitaci de la Bstia".

La va obrir i va quedar impressionada pel que va veure: una gran biblioteca, un clavicordi i diversos llibres demsica.

La Bella i la Bstia - 3 de 7 -

La Bella i la Bstia

Sobre un estant hi havia un llibre inscrit en lletres d'or, "Desitja, ordena: aqu ets la reina i senyora de lacasa".

"Ai!" - sospir ella amb pena. - "noms m'agradaria veure al meu pobre pare i saber qu est fent en aquestmateix moment." - Per a sorpresa seva, en el mirall va veure la imatge del seu pare arribant a casa,semblava molt trist.De sobte tot va desaparixer, per Bella ja no estava espantada perqu creia que,desprs de tot, la Bstia no la menjaria."

Al migdia va veure que la taula estava ja preparada amb menjar per a ella. Durant el dinar va escoltar unabella msica, tot i que que no va veure a ning tocar.

Al vespre Bella va passejar pels jardins de palau. Se sentia prou segura, per a la nit, quan es va asseure ala taula, va escoltar el soroll de la Bstia que arribava i noms va poder tremolar.

- "Bella, t'importa si t'observo menjar?" - va preguntar.

- "Tu ets l'amo" - va contestar Bella tremolant.

- "Si, per tu ets l'nica ama i senyora aqu" - li va assegurar la Bstia.- "Digues-me si t'avorreixo i me n'anirimmediatament. Digues-me, no penses que sc lleig?."

- "Admeto que s veritat perqu no puc mentir" - va dir Bella. -"Per penso que ets molt bondads."

- "Per aix no canvia la meva terrible lletjor" - va dir el monstre - "S molt b que no sc ms que unabstia".

- "Un s una bstia si un pensa que ho s" - Bella li va assegurar bondadosament. - "Noms els enzes nos'adonen d'aix."

- "Gaudeix el teu sopar, Bella" - va dir el monstre - "Tot el que hi ha en aquesta casa s teu i em sentiria molttrist si no et sentissis feli."

- "Ets molt bo" - va dir Bella - "i estic agrada de la teua generositat."- "Oh, si Bella!" - va contestar la Bstia. - "Tinc bon cor, per segueixo sent un monstre."

Bella va gaudir de el seu sopar. El monstre ja no l'espantava, per es va sorprendre quan, de sobte, aquest liva dir - "Bella, Et casaries amb mi?" - Bella va esperar un moment abans de contestar. Ella va pensar que sies refusava el monstre s'enutjaria.A la fi li va dir amb una veu dbil - "No, Bstia" - El pobre monstre va voler sospirar, per en lloc d'aix vallanar un espants xiulet que va fer eco per tot el palau.

Desprs va dir tristament - "Bona nit Bella" - Va sortir de l'habitaci i, abans de tancar la porta va mirar ambtristesa per sobre de l'espatlla. Bella va sentir llstima per la pobre Bstia.

-"Ai!" - va dir ella - "s tan amable, per mai podria estimar a una Bstia"

Bella va passar tres mesos molt feli a palau. Totes les nits mentre sopava, la Bstia la visitava i xerravaamb ella. Cada dia, Bella descobria noves virtuts en el monstre i li va comenar a agafar afecte. Noms limolestava una cosa; per la nit; abans de que el monstre se n'ans a dormir, sempre li preguntava si volia serla seva dna, i cada vegada que ella s'hi negava, semblava commogut de dolor.

La Bella i la Bstia - 4 de 7 -

La Bella i la Bstia

Un dia ella li va dir

- "Em poses molt trista, Bstia. Jo sempre ser la teva amiga, per mai em podria casar amb tu" -

- "Si aix s com ha de ser" - va dir la Bstia - "em mereixo aquest cop. S molt b que sc horrible per,promet-me que mai te n'anirs del meu costat".

Aquestes paraules van avergonyir a Bella. Trobava molt a faltar al seu pare i, tot i que podia veure'l en elmirall a qualsevol hora, desitjava immensament poder parlar amb ell un altre cop per assegurar-li que estavaviva i b. Tamb podia veure com ell la trobava a faltar.

- "Podria prometre no deixar-te mai, per m'agradaria molt veure al meu pare un cop ms. Se'm partirial'nima de dolor si no em concedeixes aquest desig" - va dir Bella.

- "Prefereixo morir abans de fer-te infeli" - va contestar el monstre - "Per si t'envio a veure el teu pare etquedars all, i la teva pobre Bstia morir de pena."

- "No" - va contestar Bella - "Et prometo que tornar dintre d'una setmana. El teu mirall m'ha mostrat que lesmeves germanes s'han casat i que els meus germans sn ara soldats. El meu pare est sol. Permet-mevisitar-lo durant una setmana"

- "Estars all dem al mat" - va dir Bstia, donant-li un anell de pedres precioses - "Recorda la tevapromesa. Quan vulguis tornar noms has de posarte aquest anell mgic sobre la taula i dormir-te. Adu,Bella".

Desprs d'acomiadar-se, la Bstia va sospirar com sempre i Bella es va dormir amb tristesa, sentint-seculpable per haver ferit els seus sentiments.

A l'endem, quan va despertar estava a casa del seu pare. Ell estava fora de si d'alegria quan va veure a laseva dola filla un altre cop, i es van abraar durant fora estona.

Quan les germanes de Bella se'n van assabentar, van crrer a casa amb els seus marits. Estaven furiosesde veure-la vestida com una princesa i ms bella que mai.

Ella es va comportar molt amablement amb elles, per res podia deturar la gelosia que elles sentien. Lesdues germanes van sortir al jard per a queixar-se. - "Escolta germana meva" - va dir la major - "Tinc unaidea. Tractem que es quedi aqu ms d'una setmana. La seva estpida Bstia s'enfadar per que ella no vacomplir la seva promesa i potser la fa bocinets".

- "Tens ra, germana" - va contestar l'altra - "Siguem amables amb ella."

Quan va passar una setmana les dues germanes li van pregar tant a Bella que es queds que ella vaprometre quedar-se una setmana ms.

Bella es va culpar a si mateixa pel dolor que li podria estar causant a la Bstia i, ara s'adonava que trobava afaltar la seva companyia .La desena nit que va passar en la casa del seu pare, va somiar que estava en eljard del palau. Va veure a la Bstia tirada a l'herba - s'estava morint de pena perqu ella no havia tornatamb ell.

Bella es va despertar commocionada i va comenar a plorar.

La Bella i la Bstia - 5 de 7 -

La Bella i la Bstia

- "Com vaig poder trencar el cor d'una Bstia que s tan dola amb mi?" - va exclamar.- "Potser s culpaseva ser tan lleig, i no tenir cap esperana? s bo i aix s el que ms importa. Mai podria perdonar-me quees mors per la meva ingratitud."

Llavors Bella es va alar, va posar el seu anell mgic sobre la taula, i es va tornar a dormir.

Al mat segent, quan es va despertar, estava molt contenta d'estar de tornada en el castell de la Bstia.

Es va vestir rpidament, i va passar tot el dia esperant que arribs la Bstia. Va esperar i va esperar, finsque el rellotge va tocar les nou, per la Bstia no apareixia.

Llavors Bella va tmer el pitjor. Va crrer pel palau, buscant desesperadament a la Bstia. Desprs d'havermirat per tots costats, va recordar de sobte el seu somni i va crrer cap al jard on l'havia vist tirat. All vatrobar a la Bstia inconscient sobre l'herba i va pensar que estava morta. Es va abalanar sobre ell sense tansols pensar en la seva lletjor i va sentir que encara palpitava el seu cor. Va treure aigua de l'estany i se la vatirar en la cara.

Finalment la Bstia va obrir els ulls i va dir:

- "No vas complir la teva promesa, Bella! Per ara em moro feli perqu he tingut l'oportunitat de veure't uncop ms". - Una altra vegada va tancar els ulls i Bella li va fregar el seu front. - "No, la meva estimada Bstia,no morirs," - va dir ella - "Viurs per a ser el meu esps; des d'aquest moment et dono la meva m enmatrimoni, i et prometo que mai et deixar una altra vegada. El dolor que vaig sentir quan no vaig podertrobar-te em va fer comprendre que t'estimo de veritat i que no podria viure sense tu." - Bella mirava a laseva estimada Bstia.

Per, quina sorpresa! La Bstia havia desaparegut i als seus peus es va trobar amb el prncep ms tempratque mai havia vist.

Es va alar i es va estirar, desprs li va agrair per haver trencat l'embruixament.

Tot i que no podia aixecar els seus ulls del prncep, Bella no va poder deixar de preguntar-li on havia anat laBstia. - "Aqu la veus enfront teu," - el prncep li va dir. - "Una fada malvada em va convertir en Bstia fins aldia en qu una bella donzella estigus d'acord en casar-se amb mi per la seva prpia voluntat. Mentreestava sota l'embruixament tenia prohibit dir la veritat a qualsevol donzella. Era desesperant, perqu qui esvoldria casar amb una espantosa bstia?.Tu vas ser l'nica en el mn que va tenir cor per a donar-mel'oportunitat de mostrar el meu carcter bo i gentil i, oferint-te la meva corona, ara jo t'ensenyar la mevagratitud i la meva sinceritat.Ja saps que t'estimo".

Bella, que estava sorpresa, va agafar el temprat prncep de la m. Van entrar al palau junts. Bella era msfeli que mai quan va veure al seu pare i a la resta de la seva famlia en el sal. La fada que havia apareguten el seu somni els havia portat al palau i ella, tamb, somreia.

-"Bella, finalment has rebut la teva recompensa per prendre la decisi correcta," - va dir la bona fada. - "Tuhas posat la virtut sobre la bellesa, i tu mereixes aquest prncep que t tantes qualitats. Sers una bona reinai sens dubte que governars amb prudncia i bondat."

Desprs el fada es va girar cap a les dues germanes de Bella.

- "Conec els vostres cors perversos" - els va dir - "Vosaltres us convertireu en dues esttues de pedra iestareu apostades en la porta del palau de la vostra germana. Tot el que fareu cada dia ser presenciar la

La Bella i la Bstia - 6 de 7 -

La Bella i la Bstia

seva felicitat, i aix us quedareu fins al moment en qu admeteu els vostres errors. No obstant, em temo queus quedareu com a esttues durant un molt de temps."

Aquell mateix dia el prncep, que havia sigut la Bstia, es va casar amb Bella. Ella va viure amb ell en elpalau en perfecta felicitat per a sempre perqu, desprs de tot, el seu amor va ser un conte de virtut honesta.

La Bella i la Bstia - 7 de 7 -