LA BARCELONA DE LA GENT MIRAR LLUNY - TREBALLAR A...

LA BARCELONA DE LA GENT MIRAR LLUNY - TREBALLAR A PROP

PROGRAMA MUNICIPAL BARCELONA 2007-2011


El projecte socialista per Barcelona: creativitat, cohesió i compromísNova etapa, nous reptes 6Creativitat, cohesió i compromís 7Liderar els canvis a la ciutat 8

1. LA BARCELONA DE LA COHESIÓ I LA IGUALTAT D’OPORTUNITATS 9Famílies i infància, una aposta progressista per les polítiques familiars de proximitat 9Atenció a la dependència i a les persones amb discapacitat física, intel·lectual, sensorial i malalties mentals: universalització dels serveis socials 11Inclusió social: millores socials i inclusió laboral dels col·lectius en risc 12Salut: atenció sanitària propera i preventiva 13Immigració: acollida i integració dels nouvinguts des dels barris 15Igualtat d’oportunitats i igualtat de gènere: paritat entre homes i dones 16Habitatge: accés a un habitatge digne 17Educació: qualitat i proximitat 18Esports: desenvolupament humà, convivència i projecció de ciutat 19Joventut: autonomia i emancipació dels joves 20Cultura: proximitat i creació a l’abast de tothom 21Gent Gran: ciutadania activa 22

2. LA BARCELONA DEL PROGRÉS ECONÒMIC, L’OCUPACIÓ DE QUALITAT I LA INNOVACIÓ 24Ocupació: qualitat i formació per una nova economia 25Activitats econòmiques renovades: créixer i redistribuir 26Comerç: dinàmic, modern i proper 27Turisme: qualitat i projecció internacional 28Infraestructures per al desenvolupament: millora de la competitivitat empresarial 29Societat del coneixement: recerca, innovació i competitivitat 31Emprenedors i innovació: talent per a la nova economia 32Producció cultural i comunicació: ciutat referent per a les indústries culturals 33

3. LA BARCELONA DE L’ESPAI PÚBLIC DE QUALITAT, LA CONVIVÈNCIA I EL CIVISME 35Convivència i seguretat: civisme i qualitat en l’espai públic 36Espai públic: millora, manteniment i neteja 37La Barcelona verda i blava: millora dels grans espais naturals de la ciutat 38Montjuïc 39Collserola 39Riu Besòs 40Tres Turons 40La façana marítima 40

4. LA BARCELONA DEL DESENVOLUPAMENT URBÀ: DEL BARRI A LA METRÒPOLI 41Barris: serveis i equipaments de proximitat 42Territoris en transformació: les grans transformacions de 22@, Marinadel Prat Vermell, Torrent d'Estadella-la Verneda industrial, i Sant Andreu-la Sagrera 44Mobilitat 45Àrea metropolitana 47

5. LA BARCELONA COMPROMESA AMB ELS REPTES DEL MÓN 49Cooperació, solidaritat i suport al desenvolupament 49Medi ambient i sostenibilitat 50

6. LA BARCELONA DEL BON GOVERN 53La participació 53Drets civils 54Serveis públics de qualitat 55E-governança 56La fiscalitat per a una Barcelona de progrés 57Carta municipal de Barcelona, la nostra llei de capital catalana 58

7. LA BARCELONA DELS DISTRICTES 59Districte de Ciutat Vella 59Districte de L’Eixample 61Districte de Sants – Montjuïc 62Districte de Les Corts 64Districte de Sarrià – Sant Gervasi 65Districte de Gràcia 67Districte d’Horta – Guinardó 69Districte de Nou Barris 70Districte de Sant Andreu 72Districte de Sant Martí 73

5


El projecte socialista per Barcelona: creativitat,cohesió i compromís

Barcelona, capital de Catalunya i una de lesgrans ciutats d’Espanya i d’Europa, és des de1979 referent de dinamisme i prosperitat.Amb el suport democràtic, la participació i lacomplicitat dels ciutadans i les ciutadanes,hem conduït la transformació de la ciutat,superant els greus desequilibris socials iterritorials que ens va deixar el llarg períodefranquista. A partir de la nostra tradició cata-lanista i d’esquerres, els equips municipalsencapçalats per Narcís Serra, PasqualMaragall i Joan Clos han impulsat grans pro-jectes i moltes actuacions concretes que hanfet de Barcelona una ciutat de progrés, aco-llidora i inclusiva.Durant tots aquests anys, els i les socialisteshem treballat intensament per canviar elmodel de creixement econòmic, per la inte-gració dels barris que estaven aïllats, pel des-envolupament de serveis bàsics iequipaments de qualitat, per la millora deltransport i la mobilitat, creant una ciutat méscívica i segura, i ordenant-la amb criteris desostenibilitat.

Entre tots hem aconseguit que Barcelonasigui avui una ciutat referent a Europa per-què conjuga cohesió social i urbana, dina-misme cultural i convivència, qualitat de vidai progrés econòmic, vocació acollidora i opor-tunitats, pluralitat i creativitat. El vell anheldels catalans i catalanes que la seva capitalfos coneguda –i reconeguda- a Europa i arreudel món està avui satisfet.

Barcelona ha demostrat en la seva històriauna gran capacitat d’adaptar-se i repensar-seen un entorn canviant. Això, juntament ambpolítiques municipals innovadores i progres-sistes ens ha de donar confiança per superarels reptes que les generen noves realitats.

L’etapa en què ara ens trobem ve marcadaper un entorn nou i diferent: la internaciona-lització de la ciutat, l’augment de la immigra-ció, els nous usos de l’espai públic, ladiversificació de models familiars, l’augmentde l’esperança de vida, el canvi en l’econo-mia i en l’ocupació, les noves percepcionsd’inseguretat, són realitats de la ciutat d’avui.

Enfront de les anteriors desigualtats d’arreleconòmica o de condició social que es vanenquistar en barris abandonats (i que per for-tuna s’han reduït considerablement gràcies al’Estat del Benestar i la transformació urbanapracticada a la dècada dels 80), avui podenaparèixer noves desigualtats i noves segrega-cions fruit de la creixent diversitat d’orígens,de valors culturals o d’interessos generacio-nals dels barcelonins. Des del govern munici-pal hem començat a afrontar aquesta novaetapa, a partir d’una política que té perobjectiu convertir els reptes actuals en novesoportunitats. La nostra aposta per un futur millor i compro-mès amb les necessitats i esperances delsciutadans s’expressen en dos conceptes:

NOVA ETAPA, NOUS REPTES

ambició i proximitat, mirar lluny i treballar aprop. Sana ambició de generar permanent-ment noves oportunitats per a una ciutat quejuga a escala global. Proximitat per acostarels serveis a la gent i treballar des delsbarris.

Ambició i proximitat a favor de la cohesiósocial i la convivència, des del suport a lesfamílies, a favor d’un creixement sostenible,d’un espai públic de qualitat i d’una transfor-mació urbana que creu en una ciutat com-pacta. Ambició i proximitat que ensdemanen un nou estil, més a prop de la gent,atent als seus problemes, amb una actitudd’escolta i diàleg actiu. On s’inclouen laimplicació i la complicitat de la societat civili de la ciutadania per governar millor.

Avui disposem de nous instruments degovern fruit de les reivindicacions històriquesdel municipalisme català. L’aplicació de laCarta Municipal, però també el desplega-ment del nou Estatut i de les noves lleis bàsi-ques (sobretot en el camp de les polítiquesde benestar), ens atorguen globalment méscompetències i recursos que reforçaran lesnostres actuacions en favor dels barceloninsi les barcelonines.

Respondre als reptes d’avui amb millors ins-truments ens permet en aquesta nova etapacontinuar aprofundint el nostre model de ciu-tat. Introduir noves polítiques ens ha degarantir que es manté la ciutat que hemconstruït i que volem continuar construint:

• Una ciutat que aposta per la cohesió, laigualtat d’oportunitats i la inclusió social.

• Una ciutat plural, educadora, que apostaper la cultura, la salut, els valors, el conei-xement i la formació de les persones.

• Una ciutat amb ocupació que creix bé,impulsa la creativitat, innova i emprèn.

• Una ciutat amb serveis, equipaments iespais públics de qualitat, amb barris dig-nes i personalitat pròpia.

• Una ciutat que promou un urbanisme dequalitat, pensat per a les persones, i unamobilitat d’acord a les noves necessitats,que aposta pel medi ambient i la sosteni-bilitat.

• Una ciutat que fa del diàleg social, la con-certació i la participació un element claude la interacció amb la ciutadania, elsagents socials i les entitats.

• Una ciutat que aposta per la pau, la coope-ració i la solidaritat amb altres ciutats ipobles del món.

• Una ciutat amb una administració propera,transparent, responsable i que vetlla peruns serveis públics de qualitat.

Tres són els eixos principals que subratllen ladirecció del nostre discurs i la manera comels socialistes entenem els reptes de la ciu-tat d’avui: creativitat, cohesió i compromís.

La Barcelona creativa és la ciutat que apostadecididament per la innovació, per l’empren-diment, per la recerca i per la generació denous espais de creació. Una ciutat que treba-lla per la cultura, les arts i les ciències. Unaciutat que garanteix una educació pública dequalitat, oberta al món i a les noves tecnolo-gies. Una ciutat que atrau i reté el talent i lainnovació creant oportunitats i espais per a larecerca científica i per al desenvolupamentde les activitats econòmiques del futur. Unaciutat que aspira a convertir-se en un centreeuropeu per la producció cultural i artística.

La Barcelona cohesionada és la ciutat quevol garantir la igualtat d’oportunitats i elbenestar de tots els ciutadans. Una ciutatque disposa d’uns serveis i equipamentspúblics de qualitat i d’uns espais públics bendissenyats i conservats perquè tots els ciuta-dans sense exclusions en gaudeixin. Una ciu-tat que en tots els seus àmbits lluita perevitar fractures socials i territorials. La Barcelona compromesa és la ciutat quevol respondre cada dia millor als problemesdels ciutadans però que no oblida la respon-sabilitat de contribuir solidàriament als rep-tes globals del desenvolupament i de la lluita

CREATIVITAT, COHESIÓ I COMPROMÍS

7


contra el canvi climàtic. La Barcelona com-promesa lidera una regió metropolitana cap-davantera a Europa i, com a capital, juga unpaper central en el desenvolupament i refor-çament de la cultura catalana. Una ciutatque fa del bon govern, i de la comunicació ide la participació un eix major de la sevapolítica.

La complexitat de la nova realitat que viu laciutat exigeix també del govern municipal unexplícit lideratge polític per afrontar els rep-tes i convertir-los en oportunitats. Un liderat-ge de la ciutat que s’ha d’exercir des de laproximitat, si volem garantir unes polítiquespúbliques que responguin les necessitats iles expectatives de la gent.

Aquest nou escenari de relació amb la ciuta-dania requereix un estil diferent, que puguienfortir la democràcia, i fer més cívica, trans-parent, justa i equitativa la relació entre lesparts. Cal, doncs, reivindicar totes les mane-res d’entendre la interlocució i participacióciutadana, avançant en fórmules que perme-tin una major complicitat amb el món asso-ciatiu, agents socials, entitats, empreses i elconjunt de la ciutadania.

Alhora el nostre compromís per aprofundirl’Estat del Benestar, a fi d’atendre les novesnecessitats i demandes, ens obliga a refor-mular i adaptar la gestió dels serveis pergarantir-ne la qualitat i l’eficiència, l’amplia-ció del servei i la redistribució de recursos.Dins d’aquesta perspectiva cal reforçar lacomunicació i la informació al ciutadà, apli-cant nous criteris que facin que l’Ajuntamentexpliqui més, millor i més a prop, i establei-xi canals de comunicació interactius i parti-cipatius, amb un aprofitament intensiu deles noves tecnologies i d’Internet.

La reivindicació del govern local, el més pro-

per als ciutadans i a les realitats quotidianes,serà molt necessari en els propers anys enquè s’ha de desplegar una nova onada depolítiques socials i de nous drets de ciutada-nia a iniciativa tant del govern socialistad’Espanya presidit per José Luis RodríguezZapatero com des del govern de laGeneralitat de Catalunya que encapçala JoséMontilla. En qualsevol cas, des del’Ajuntament de Barcelona exigirem sempreel compliment d’un model de finançamentlocal suficient i estable a fi que cada nou ser-vei vingui acompanyat dels recursos necessa-ris.

Estem convençuts fermament que Barcelonarequereix un lideratge rigorós, que genericonfiança i credibilitat, capaç d’anticipar elsnous reptes, i de donar respostes flexibles iinnovadores a les noves realitats. Per sercapaços de fer front als reptes que Barcelonaté al davant, cal responsabilitat, imaginació,eficàcia i un lideratge fort del govern.

Els socialistes presentem un equip renovatd’homes i dones que sap combinar il·lusió iexperiència, responsabilitat i atreviment, querepresenten un relleu generacional capaç deliderar els canvis a la ciutat i ser el govern dela gent. Avui els socialistes apostem per unanova etapa des del convenciment d’havercomplert amb els compromisos adquirits enel mandat que ara finalitza.

Una nova etapa que encapçala el nostre can-didat, en Jordi Hereu, un alcalde que repre-senta rigor, experiència, responsabilitat isensibilitat. Un alcalde que mira la ciutatamb ulls de ciutadà, i que ha demostratcapacitat de governar la complexitat, d’exer-cir l’autoritat, i de representar amb fermesa iconvicció els interessos de Barcelona a totesles instàncies socials i institucionals. Unalcalde compromès amb les aspiracions,interessos i dificultats dels barcelonins i lesbarcelonines. Un alcalde que amb el nouequip de regidors i regidores expressa lavoluntat inequívoca dels socialistes per reno-var ara el nostre projecte a Barcelona, i fer-ho novament comptant amb el suport de lagran majoria de la ciutadania.

LIDERAR ELS CANVIS A LA CIUTAT

Els i les socialistes apostem per garantir atots els ciutadans i ciutadanes l’accés alsserveis públics, independentment dels seusnivells de renda, de la seva situació familiar,i atenent a les necessitats específiques decadascuna de les etapes de la vida. Aquestobjectiu l’assolirem d’acord amb el principid’universalització dels serveis, garantint l’e-quitat en l’accés i afavorint la implicació detots els sectors (famílies, tercer sector, insti-tucions i entitats).

En aquest nou escenari les famílies confor-men un element essencial de les polítiquesde proximitat i benestar i hem de treballarper adaptar les nostres polítiques a les novesrealitats, especialment a les famílies mono-parentals. És per això que cal un salt enda-vant en totes les polítiques d’atenció a lafamília, i de manera singular en les políti-ques d’atenció a la infància, que han degarantir la concreció del principi d’igualtatd’oportunitats.

Cal també una especial atenció a tots elscol·lectius amb major risc d’exclusió: gentgran, aturats de llarga durada, les dones, elsjoves, els nouvinguts o els treballadors noqualificats. Hem d’aplicar polítiques trans-versals dirigides a les persones per poder res-pondre a les seves necessitats de maneraglobal, integrant serveis bàsics, amb inter-vencions sociosanitàries, esportives i cultu-rals, de disseny d’espais públics, així comuna política de rehabilitació i millora d’habi-tatges.

Amb l’objectiu de garantir la igualtat d’opor-tunitats reforçarem els serveis i els equipa-ments bàsics d’atenció a les persones en elscamps de l’educació, la cultura i l’esport.Continuarem apostant per polítiques innova-dores de promoció de l’autonomia personaldels joves i de la gent gran. Tot això sota els

principis de proximitat i qualitat del servei.

Les polítiques de conciliació de la vida labo-ral i personal són una peça fonamental en lespolítiques de família i cohesió social.Conciliar vol dir resoldre les divergències iels conflictes entre els diferents àmbits i res-ponsabilitat que les persones, treballadors itreballadores, assumim en la nostra vidaquotidiana. Els àmbits per a aquesta conci-liació són diversos, i requereixen mesurestant en l’àmbit laboral com pel que fa a l’a-tenció a les persones dependents.

L’aplicació de polítiques públiques quesegueixin els principis esmentats ha d’anarnecessàriament lligada a la idea que elsdrets i les responsabilitats per a tothom sónla millor garantia per a la cohesió en la socie-tat del benestar moderna.

La família és la primera unitat de convivèn-cia, i contribueix a l’equilibri entre individusi comunitat. És un instrument bàsic de soli-daritat, transmissora de valors i prestadorade serveis, facilita l’aprenentatge i fomentala solidaritat a partir de la igualtat entre elsseus membres. Els canvis socials de lesdarreres dècades han fet retrocedir la famíliaextensa tot creant noves formes de família i,entre elles, les famílies monoparentals.

FAMÍLIES I INFÀNCIA, UNA APOSTA PROGRESSISTA PER LES POLÍTIQUES FAMILIARS DE PROXIMITAT.

9

1. La Barcelona de la cohesió i la igualtat d’oportunitats


Alhora, l’accés massiu de les dones al mercatde treball no s’ha acompanyat de les políti-ques socials adients per disminuir la doblecàrrega (laboral i familiar) que ara suporten.

L’Ajuntament de Barcelona ha fet una apostaprogressista per les polítiques familiars deproximitat, malgrat la inexistència fins arad’instruments bàsics d’àmbit estatal o auto-nòmic. Ara, en canvi, disposem de novesoportunitats amb les futures Lleis catalanesde Serveis Socials i d’Infància per desenvolu-par veritables polítiques de suport a les famí-lies. L’efectivitat d’aquestes polítiquesdependrà en gran part de la seva transversa-litat. En aquest sentit, els consorcisd’Educació i de Serveis Socials han de jugarun paper fonamental en el seu desplega-ment.

L’atenció específica envers les famílies ambinfants de 0 a 3 anys, així com el reconeixe-ment de la importància d’aquesta etapa per aldesenvolupament intel·lectual, relacional ipsicològic de la persona, van portarl’Ajuntament de Barcelona a fer un extraordi-nari esforç (sense tenir ni la competència atri-buïda ni els recursos) per a la creaciód’escoles bressol municipals que s’han distin-git sempre per un elevat nivell de qualitat. Avui seguirem treballant amb l’objectiu degarantir l’accés dels infants a l’educació de 0a 3 anys per a totes les famílies que ho des-itgin o que ho necessitin. I ho fem guiats tantper raons educatives com per afavorir la con-ciliació de la vida familiar.

En aquest mandat hem posat en marxa unanova política sobre els Usos del Temps. Elgovern municipal ha de fer una aposta perajudar els seus ciutadans i ciutadanes a gau-dir-lo i a poder-lo gestionar millor.

Els socialistes continuarem treballant per-què Barcelona sigui una ciutat pionera, on esconciliï la vida personal, la vida familiar i lavida laboral. Promourem la redistribució detasques relacionades amb la vida quotidianaentre homes i dones per tal que el reparti-ment sigui afavoridor de la igualtat d’oportu-nitats.

MESURES

• Posarem en marxa a la ciutat 10 centresmunicipals d’atenció i informació a lesfamílies, amb la figura de l’agent local d’in-formació a les famílies, on aquestes trobinen una finestreta única tots els serveis irecursos que l’administració municipalposa a la seva disposició en els àmbits edu-catius, sociosanitaris i esportius. Aquestscentres esdevindran un punt de referènciaaglutinador i multidisciplinar per facilitaruna atenció integral a la persona.

• Continuarem amb l’extensió de la xarxad’escoles bressol i d’altres serveis socioe-ducatius complementaris adreçats a lapetita infància (0-3 anys) fins a cobrir l’ac-tual demanda no atesa. Treballarem perassegurar que en un període de 5 anys espugui doblar l’oferta actual d’escoles bres-sol. Durant aquesta transició ajudarem lesfamílies que no obtinguin plaça en escolespúbliques amb beques equivalents a lesque rebrien en el servei municipal segonsel seu nivell de renda.

• Garantirem les beques de menjador escolaral 100% de la població que estigui inclosaen les condicions establertes per ser-nereceptor.

• Promourem un pla que permeti conformarespais de jocs infantils, separats i adequatsper trams d’edats en tot el territori deBarcelona a un màxim de 10 minuts decasa de tots els nens i nenes.

• Crearem diversos programes de formació iescolta a les famílies amb l’objectiu dedonar suport als pares i les mares en lacura i educació dels seus fills i facilitar l’in-tercanvi d’experiències entre ells així comla comunicació amb associacions i serveisde l’Ajuntament.

• Garantirem a les famílies en dificultatsseveres uns serveis d’atenció i assessora-ment per donar-los un suport temporal

• Donarem suport a les famílies monoparen-tals, nombroses i reconstituïdes i a totesles formes d’agrupació familiar que per laseva estructura presentin necessitats espe-cífiques o un alt grau de vulnerabilitatsocial.

• Garantirem en un període de 5 anys quetots els nens de Barcelona que estiguinsota tutela de l’administració puguin resi-dir dins de l’àmbit de la nostra ciutat.

• Promocionarem la creació de xarxes educa-tives territorials amb l’extensió progressivaa tots els barris d’experiències com “Tempsde Barri” o “Temps Educatiu Compartit” afi de facilitar una millor conciliació fami-liar.

• Enfortirem els serveis i els programes pre-ventius i educatius per a famílies amb ado-lescents.

• Ajudarem a les empreses que treballin perla implantació de noves mesures cap alsseus treballadors i treballadores que per-metin autogestionar-se el temps de treball,introduint mesures com el teletreball comuna opció per tal d’afavorir en determinatscasos la conciliació de la vida laboral ifamiliar. Potenciarem l’aplicació de mesu-res innovadores que faciliten una novaorganització del temps de treball.

• Repensarem els horaris de serveis i equipa-ments de la ciutat per donar respostes a lesnoves demandes de la ciutat. Farem de lanostra una administració pionera en l’accéselectrònic als tràmits i serveis per tal d’es-talviar temps als ciutadans i ciutadanes.

Després de la universalització de l’educació,la sanitat i les pensions, ara tenim l’oportu-nitat històrica de desenvolupar el quart pilarde l’Estat del Benestar amb el desplegament

de serveis i recursos per millorar la qualitatde vida de les persones dependents i de lesseves famílies.

Barcelona és una ciutat amb una llarga expe-riència de treball per la integració de les per-sones amb discapacitat i per la normalitzaciói accessibilitat dels espais i serveis públicsper a tota la ciutadania que ens situa com unexemple per a moltes altres ciutats del Món.

Tot i així, encara continuen pendents algunsaspectes que necessiten una acció més deci-dida i continuada dels poders públics enaquesta mateixa direcció. Ara disposem denoves oportunitats amb la “Llei de promocióde l’autonomia personal i atenció a personesen situació de dependència” d’àmbit estatali la “Llei de serveis socials” d’àmbit català,per garantir els drets socials de totes les per-sones i per millorar la corresponsabilitat detots plegats per fer una ciutat model de cohe-sió social.Barcelona ja té un model de participació enaquest camp basat en el compromís de lespersones amb discapacitat (mitjançant elsseus representants a l’Institut Municipal dePersones amb Discapacitat) i en el paper deles entitats com a portadores d’inquietudsque són plantejades i treballades de maneracol·lectiva.

Pensem que les persones amb dependènciahan d’estar a casa seva mentre sigui possi-ble. Els equipament residencials són tambénecessaris, però és una realitat contrastadael fet que la gent gran desitja, majoritària-ment, viure al seu domicili tant de tempscom sigui possible. I això avui és més fàcilgràcies a tota un seguit de dispositius quegaranteixen qualitat de vida i seguretat.

Desplegarem amb totes les garanties, en tantque administració de proximitat, la nova“Llei de serveis socials” de Catalunya i lanova “Llei de promoció de l’autonomia perso-nal i atenció a persones en situació dedependència”, a fi que Barcelona se situïentre les grans ciutats europees en atenció aaquest col·lectiu. El desplegament massiud’aquests serveis és un repte històric de jus-

ATENCIÓ A LA DEPENDÈNCIA I A LAGENT AMB DISMINUCIÓFÍSICA, PSÍQUICA, SENSORIAL I MALALTIESMENTALS: UNIVERSALITZACIÓ DELS SERVEIS SOCIALS.

11


tícia social. La major oferta de serveis per ala gent gran també permetrà generar majorocupació a la ciutat. En aquest mandat des-plegarem, facilitant sòl i espais municipals,el pla d’equipaments necessari, i farem unareserva superior al percentatge legal en totesles promocions d’habitatge públic per a habi-tatges destinats a persones amb situació dedependència que requereixen vivendes sin-gulars.

MESURES

• Liderarem i serem pioners en l’aplicació dela Llei estatal de Promoció de l’autonomiapersonal i atenció a les persones amb situa-ció de dependència i la futura Llei catalanade Serveis Socials.

• Desenvoluparem gradualment un serveiuniversal d’atenció domiciliària per a per-sones amb dependència. Ens proposem enaquest mandat treballar per un serveimunicipal d’atenció domiciliària a totes lespersones amb dependència majors de 65anys que ho necessitin.

• Millorarem i completarem l’accessibilitatde tots els espais públics, edificis públics imitjans de transport de la ciutat deBarcelona, fent especial atenció a les per-sones amb discapacitat sensorial.

• Posarem en marxa un programa d’habitat-ges socials adaptats per a persones ambgran dependència. En el mateix sentitimpulsarem el programa Vida Independentamb mesures d’adaptació de les llars per apersones amb discapacitat física i senso-rial, i gent gran.

• Garantirem en aquest mandat el servei deteleassistència a tots els majors de 75 anysque ho sol·licitin independentment del seugrau de dependència.

• Millorarem el mapa de recursos específicsde Barcelona per a persones amb gran dis-capacitat física, intel·lectual, sensorial, oamb malaltia mental, incloent-hi la genera-lització del servei d’assistent personal per atotes les persones amb gran discapacitatfísica que ho sol·licitin.

• Requerirem a l'Adif-RENFE que garanteixil’accessibilitat a les persones amb mobili-tat reduïda a les diferents estacions.

• Impulsarem un gran acord promogut perl’Ajuntament entre el tercer sector, el sec-tor privat i les institucions per impulsar unaxarxa d’equipaments sociosanitaris quecobreixi tota la demanda.

• Introduirem clàusules socials perquè espugui garantir la contractació de personesamb discapacitat per part de les empresesque gestionen serveis municipals.

• Incrementarem el suport a les Federacionsi Entitats més representatives de la ciutaten l’àmbit de l’atenció a la dependència.

La lluita per la inclusió social és un delsobjectius del nostre model de benestar i elsserveis socials en són un dels principals ins-truments. La concepció dels serveis socialsha anat evolucionant d’una visió bàsicamentassistencialista cap a una concepció univer-salista, adreçada a tothom. Amb la nova “Lleide serveis socials” de Catalunya es reconei-xerà per primer cop aquest dret d’accés uni-versal i es concretaran les prestacions de laxarxa pública.

Des de l’Ajuntament, els socialistes seguiremtreballant per donar suport a les famílies ensituació de fragilitat social, persones grans oamb discapacitat, infants i adolescents i alconjunt de persones que presenten unamajor vulnerabilitat social. Amb la col·labora-ció d’entitats i associacions sense finalitat delucre hem anat consolidant uns serveissocials cada vegada més sòlids, eficaços ipropers.

INCLUSIÓ SOCIAL: MILLORES SOCIALS I INCLUSIÓ LABORALDELS COL·LECTIUS EN RISC.

En el mandat que ara acaba l’Ajuntament hasignat el Conveni d'Equipaments d’AtencióSocial amb el Departament de Benestar iFamília de la Generalitat de Catalunya. Elconveni preveu la creació de 50 nous equipa-ments i la creació de 2.600 noves placesd’atenció social especialitzada.

Hem realitzat importants fites en creació d’o-cupació i inserció socioaboral per als col·lec-tius amb risc d’exclusió social, però quedenmolt reptes pendents. S’estan produint enca-ra avui situacions de precarietat laboral,sobretot entre dones, joves que no han asso-lit objectius formatius ocupacionals, nouvin-guts i treballadors poc qualificats. L’accés auna feina digna i les possibilitats de promo-ció laboral són els millors instruments a llargtermini per lluitar contra l’exclusió social. Enaquesta visió estratègica i que aposta a fonsper l’autonomia individual, les polítiquesactives d’inserció sociolaboral són un instru-ment fonamental.

MESURES

• Desplegarem un nou model de ServeisSocials amb la creació de les ÀreesBàsiques a partir de les noves competèn-cies que es derivin del marc legislatiu pro-per, de la posada en funcionament delConsorci de Serveis Socials entreAjuntament i Generalitat que neix de laCarta Municipal, i del nou escenari d’uni-versalització dels serveis socials d’atencióprimària.

• Assegurarem l’atenció dels CentresMunicipals de Serveis Socials en un màximde 7 dies i el mateix dia si és un cas d’ur-gència, i instaurarem un professional dereferència per a totes les persones querequereixen serveis d’atenció.

• Treballarem per detectar i donarem suporta les famílies en situació de pobresa inten-sa, desarrelament i exclusió severa o croni-ficada.

• Aplicarem la coordinació en AtencióPrimària: Salut - Serveis Socials deCoordinació que s’ha iniciat amb la pobla-

ció més vulnerable (sense sostre) i que hade donar com a resultat una major atencióen situacions cronificades.

• Impulsarem la creació d’un mínim de2500 places de residència i de 800 decentres de dia per a població amb necessi-tats més severes d’atenció.

• Introduirem al llarg del mandat propostesde caràcter experimental en l’àmbit de larenda d’inclusió.

• Potenciarem itineraris d’inserció laboralper als col·lectius menys afavorits (donesamb responsabilitats familiars, personesamb discapacitats, nouvinguts, joves ambdèficit formatiu, aturats de llarga durada,persones que realitzen activitats econòmi-ques irregulars) fins assolir 5000 llocs detreball en aquests sectors durant el propermandat amb la creació de la Xarxad’Inclusió Sociolaboral.

• Impulsarem l’autoocupació i la creaciód’empreses per a sectors exclosos laboral-ment tot impulsant l’ús del microcrèditcom a instrument financer a mida per lespersones.

La salut és una condició i un dret bàsic fona-mental per gaudir plenament de les capaci-tats per treballar, educar-se i viure una vidaautònoma. Els dèficits educatius, la fragilitateconòmica o l’aïllament social augmentenels efectes directes en el procés d’emmalal-tir, i en la tipologia i gravetat de determina-des patologies. És per aquest motiu que desde l’Ajuntament hem de seguir treballant perreduir les desigualtats en atenció sanitàriaentre els barris de la ciutat i garantir unaatenció sanitària de qualitat. La majoria de polítiques de salut del’Ajuntament de Barcelona es realitzen a tra-vés de la participació municipal en els

SALUT: ATENCIÓ SANITÀRIA PROPERA I PREVENTIVA

13


òrgans de govern del Consorci Sanitari i delConsorci de Serveis Socials de Barcelona, encooperació amb el Departament de Salut dela Generalitat. En aquest mandat s’han completat 20 pro-jectes de centres d’assistència primària grà-cies al conveni per la millora de la xarxasanitària signat entre l’Ajuntament i laGeneralitat. Hem portat a terme una reorde-nació amb profunditat de les xarxes de salutmental i sociosanitària així com de projectesde millora dels quatre grans hospitals univer-sitaris de la ciutat.Les noves realitats socials generen nous rep-tes en el sistema de salut. L’atenció de per-sones d’altres cultures (amb perspectivesdiferents sobre el concepte de salut i demalaltia), l’envelliment de la població (ambdemandes inespecífiques i relacionades ambaltres tipus de malestar que es tradueixen enel malestar físic) o el retrocés en els estàn-dards de salut de la població infantil sónalguns dels nous reptes als quals hem dedonar resposta.

Les nostres propostes per al pròxim mandates basen en tres eixos: consolidar el modelde cooperació entre administracions, dissen-yar un model d’assistència comunitària queposi l’Atenció Primària al centre de la inter-venció en salut i millorar els sistemes d’infor-mació i planificació.

En relació amb la problemàtica de les drogo-dependències mantindrem el marc de con-sens polític en l’elaboració del Pla d’Acció deBarcelona. Aprofundirem en la normalitzaciói integració de l’atenció sanitària a les perso-nes amb problemes d'addicció. Facilitaremun espai territorial de coordinació i treballconjunt per a cadascun dels CAS amb laxarxa de salut mental, d’atenció primària ihospitalària dels seus districtes d’influència.Seguirem treballant des de la proximitat i encol·laboració amb el conjunt d’institucions iassociacions implicades.

MESURES

• Reforçarem l’actuació sanitària als barris iamb els col·lectius més necessitats per talde millorar la qualitat de vida de la pobla-ció, en particular els sector més vulnera-bles.

• Millorarem i coordinarem el desplegamentdels serveis de salut mental juntament ambla xarxa de serveis de drogodependènciesde la ciutat

• Intensificarem la vigilància de la seguretati la higiene en menjadors col·lectiussocials, en serveis de càtering i en la res-tauració

• Promourem el desplegament de la reformade l’atenció especialitzada i potenciaremprogrames combinats sanitaris i socials pera col·lectius vulnerables de gent gran.

• Finalitzarem la creació dels consells desalut en cada un dels Districtes i reforma-rem el Consell de Salut de la ciutat

• Fomentarem l’ús de les Tecnologies de laInformació i Comunicació (TIC) per facilitarl’atenció sociosanitària, conèixer hàbitssaludables i sensibilitzar pel que fa a la for-mació sanitària de la població.

• Impulsarem la coordinació dels serveissanitaris i sociosanitaris amb la xarxa demediadors per millorar l’ús dels serveis a lapoblació immigrant i vulnerable

• Aproparem els serveis sanitaris i els centresassistencials als centres de recerca biomè-dica que s’estan desplegant a la ciutat pertal de fomentar un benefici comú i col·lec-tiu de l’avenç destacable en aquest camp.

• Impulsarem el programa salut i esport pertal de millorar les condicions físiques iminvar els riscos de malalties derivades dela no pràctica de les activitats esportives

• Continuarem les campanyes informativesper tal de mostrar als joves la importànciade tenir hàbits de vida saludable respecteal consum de drogues i alcohol. Tambéinsistirem en millorar la informació de quèdisposen respecte a la prevenció de malal-ties com l’anorèxia i la bulímia especial-ment incidents entre els adolescents.

Barcelona ha estat des de sempre una ciutatd’acollida que ha anat creixent amb l’aporta-ció de gent de diferents orígens. La recentonada migratòria representa nous reptes inoves oportunitats per a aquesta ciutat cos-mopolita que ha de demostrar un cop més laseva capacitat d’acollir i integrar les perso-nes nouvingudes.

Els socialistes hem impulsat el consens en lapolítica d’acollida i integració de la immigra-ció que s’ha concretat en la Comissió Políticad’Immigració (conformada per tots els grupspolítics) i sobretot en el Pla Municipal per laImmigració.

L’Ajuntament de Barcelona ha fet un esforçper tal d’atendre a tothom des de la seva prò-pia xarxa d’atenció als ciutadans, sense capdiscriminació, millorant els recursos disponi-bles i posant a disposició de la ciutadaniaalgunes accions específiques per tal d’aten-dre en bones condicions les persones nouvin-gudes. Ara cal reforçar tots els sistemesgenerals per tal de garantir la bona qualitaten la prestació dels serveis de l’estat delbenestar. Així, doncs, cal reforçar especial-ment el sistema escolar i també el sistemasanitari.

Continuant la tasca ja desenvolupada, pro-mourem una política activa i responsable pergarantir l’acollida i la integració de la immi-gració, que continuarà sent un dels reptesprincipals dels propers anys, a fi de garantirla cohesió social de tots el barris de la ciutat.La nostra proposta propicia una integracióbasada en els drets i els deures, i centradaen la igualtat, la diversitat i la convivència,tot garantint la universalitat en l’accés alsserveis i als equipaments públics i la sevaqualitat.

Proposem polítiques de proximitat que tin-guin en compte les diferents realitats inecessitats dels barris i de tots els agentsimplicats, conscients que si bé l’arribada deciutadans d’origen estranger és una realitatque afecta el conjunt de la ciutat, la intensi-tat i el grau d’incidència és divers, igual quela seva configuració per nacionalitats, reli-gions o estils de vida.

MESURES

• Potenciarem les accions d’acollida i infor-mació als nouvinguts augmentant elsrecursos del Servei d’Atenció a ImmigrantsEstrangers i Refugiats (SAIER) i reforçantla seva interacció amb el conjunt de laxarxa d’entitats d’acollida de Barcelona.

• Millorarem la integració dels nouvingutspotenciant el programa de coneixement del’entorn i de les nostres llengües.Impulsarem des del districtes la difusió dela Carta dels Drets i Deures entre les perso-nes nouvingudes.

• Promourem els Plans d’acollida i integracióper a persones nouvingudes per tots elsdistrictes de la ciutat.

• Potenciarem els programes de mediacióintercultural i posarem en marxa el Pla peldiàleg Intercultural aprofitant que l’any2008 ha estat declarat Any europeu pelDiàleg Intercultural.

• Emprendrem un programa especial dirigitals adolescents i joves d'origen immigrantper tal de facilitar-los la inserció socialcom a mesura per prevenir els riscos d'ex-clusió i conflictes.

• Posarem en marxa el programa “Barcelonaacollidora” per facilitar la integració a laciutat dels processos de reagrupamentfamiliar de fills/es, marits o esposes.

IMMIGRACIÓ: ACOLLIDA I INTEGRACIÓ DELS NOUVINGUTS DES DELS BARRIS

15


El desenvolupament de la llibertat individuali la construcció d’un projecte col·lectiu té undel seus principis bàsics en una efectiva ireal igualtat d’oportunitats. La proximitat, elvalor més important de l’espai local, facilitala detecció de les desigualtats i la recerca desolucions adaptades a la mida de cada cas,de cada realitat.

Els socialistes hem defensat històricamentles polítiques de gènere, equitat i igualtat.Hem anat incorporant la perspectiva de gène-re a tota l’acció municipal, amb accionstransversals, reforçant la idea que la igualtatde les dones és igualtat per a tots.

En aquest mandat hem intensificat les actua-cions de l’Observatori de les Dones. Hemcreat un nou servei d’atenció als infants quepateixen violència de gènere. Hem millorat lagestió de la casa d’acollida. Hem desenvolu-pat diferents programes per a col·lectiusespecífics, com ara el programa d’inclusiólaboral per a dones gitanes. Hem establert elservei d’informació, atenció i mediació per adones immigrants, i hem desenvolupat pro-grames d’acció positiva, tant en el camp dela creació i consolidació d’empreses com pelque fa a la millora de l’ocupació femenina.

Ens comprometem a seguir impulsant políti-ques d’igualtat per tal d’assolir una ciutatlliure de violència contra les dones. Seguiremcreant un sistema d’acollida eficaç i càlid pera les dones maltractades. Desenvoluparempropostes actives d’ocupació i d’igualtatlaboral així com de promoció de les donesemprenedores. Vetllarem per la millora de laparticipació i representació de les dones encàrrecs de decisió. Actuarem per combatrel’exclusió social i les situacions de risc i la

pobresa entre les dones. I seguirem treba-llant en xarxa amb tots els agents socialsimplicats per a una millor coordinació de lanostra intervenció.

El desenvolupament d’aquestes polítiques esveurà reforçat amb la futura llei d’igualtatque ha d’impulsar el Govern de Catalunya, iper la recent Llei aprovada pel govern socia-lista a Espanya, que indica clarament el nos-tre compromís amb aquesta realitat.

MESURES

• Posarem en marxa un pla contra la feminit-zació de la pobresa

• Seguirem lluitant contra la violència degènere mitjançant el programa “Violència0” tot garantint un suport decidit a lesdones víctimes de maltractaments i fentque l’Ajuntament es presenti com acusacióen aquests casos.

• Crearem un centre d’acolliment d’urgèn-cies per casos de maltractament, i enforti-rem l’Equip d’Atenció a les Dones ihabilitarem pisos tutelats i compartits perresoldre els temes urgents i de màximanecessitat.

• Treballarem singularment els temes de vio-lència de gènere amb col·lectius més vul-nerables com dones discapacitades i donesimmigrants.

• Enfortirem a les Oficines d’Atenció alCiutadà amb informació i assessorament atotes les problemàtiques derivades de dis-criminacions per raons de gènere.

• Desplegarem mesures per promoure la pari-tat als òrgans municipals i enfortirem elsprocessos participatius de les dones en totsels àmbits ciutadans, en particular en elmón de l’empresa i en el teixit associatiu.

IGUALTAT D’OPORTUNITATS I IGUALTAT DE GÈNERE:PARITAT ENTRE HOMES I DONES.

L’habitatge s’ha convertit avui en un aspecteclau de les polítiques públiques. La impossi-bilitat d’accedir a un habitatge digne a unpreu raonable posa en perill la cohesió sociald’una ciutat. La inacció dels governs del’Estat i de la dreta a la Generalitat, incapa-ços d’aplicar recursos i polítiques correctoresal mercat de l’habitatge, ens ha portat avui auna situació molt complexa, en la qual elsgrups de població menys afavorits (joves,nouvinguts, famílies de rendes modestes),tenen greus dificultats per accedir a un habi-tatge digne.

Els ajuntaments tenim competències limita-des en aquesta matèria, ja que les gransdecisions i els recursos depenen de les polí-tiques marc de l’Estat i la Generalitat. Elspoders públics hem d’emprendre una políti-ca proactiva, prioritàriament de creació deparcs públics d’habitatge de lloguer. Des del’Ajuntament hem desplegat polítiques pro-gressistes per afavorir més habitatge protegiti més lloguer social, com bé ho demostra lainflexió als darrers anys en la producció devivenda a Barcelona.

Hem de desenvolupar una política d’habitat-ge que en permeti l’accés al conjunt de lapoblació. La política d’esquerres del nouGovern de la Generalitat que s’ha compromèsa fer de la promoció de l’accés a l’habitatgeuna política en cooperació amb els municipiscatalans ens hi ajudarà. Fins ara hem incre-mentat l’oferta d’habitatge públic protegit ala ciutat, però ara hem d’ampliar les políti-ques públiques en aquest camp cap a altresfórmules, com ara la rehabilitació i, sobretot,la promoció del lloguer.

De cara als propers anys ens comprometem aseguir treballant, fer de la política d’habitat-ge una eina d’integració i de lluita contra lasegregació social. En el mateix sentit impul-

sarem les polítiques socials vinculades al'habitatge per garantir la diversitat, l'equili-bri i la bona convivència.

MESURES

• Crearem la xarxa d’habitatge públic de llo-guer que inclourà els habitatges de titulari-tat pública (PMH, Adigsa, etc.) i delshabitatges administrats per la borsa d’habi-tatge.

• Constituirem en el marc del Consorci del’Habitatge una Borsa Municipal d’interme-diació d’habitatge de Lloguer amb la previ-sió d’administrar 10.000 vivendes al finalde mandat. Amb aquesta borsa d’habitat-ges de lloguer farem la intermediació igestionarem els ajuts socials al lloguer,demanant a la Generalitat el traspàs delsrecursos destinats a tal efecte perquèsiguin administrats des del Consorci.

• Impulsarem la construcció de 12.000habitatges protegits durant el mandat, lameitat dels quals s'adreçaran al lloguer i laresta a la compra. També garantirem un50% de pisos de protecció oficial als nousplans urbanístics.

• Impulsarem la instal·lació d’ascensors entots els edificis que ho necessitin pergarantir-ne l’accessibilitat.

• Ajudarem a aconseguir un habitatge a totesaquelles persones que l’hagin perdut permotius econòmics o socials o bé que haginpatit desnonament a causa de situacionsfamiliars complexes.

• Garantirem que l’habitatge de protecció aBarcelona sigui sinònim de qualitat i inte-gració urbana als nostres barris.

• Obrirem una Oficina d’Habitatge a cadadistricte amb l’objectiu de realitzar tasquesd’assessorament general, així com entemes de mobbing, i altres que puguin serd’interès dels ciutadans.

HABITATGE: ACCÉS A UN HABITATGE DIGNE

17


L’educació és un dret fonamental d’aplicacióuniversal, sense el qual no es poden exercirplenament altres drets com la llibertat ol’autonomia individual. Una bona formaciópermet multiplicar les possibilitats de desen-volupament personal i laboral. Una educacióde qualitat per a tothom i al llarg de tota lavida és el millor instrument per garantir laigualtat d’oportunitats, la mobilitat social i lareducció de les desigualtats. Així mateix, l’e-ducació és transmissora de tot un seguit devalors i principis que són el fonament de lesnostres democràcies.

Els canvis en els quals es troba immersa lanostra societat han transformat les principalsestructures de socialització i convivència.L’escola també ha hagut de fer front a novessituacions, principalment pel que fa a l’aug-ment d’alumnes de famílies nouvingudes,fenomen que afecta de manera molt desigualels barris de la ciutat.

La inversió en educació, en capital humà, ésla garantia per assolir una Barcelona méscohesionada i amb més capacitat per concó-rrer i competir en una societat global.Barcelona vol assumir un paper actiu en lespolítiques educatives, contribuint a l’èxit i larenovació del sistema escolar.

Ens comprometrem a seguir desenvolupantdes de l’Ajuntament el nostre model educa-tiu basat en els principis de proximitat, qua-litat i participació. Volem convertir elscentres educatius en espais de referència alsbarris. Concebem l’educació com un sistemad’agents educatius, treballant en xarxa i, a lavegada, volem treballar per augmentar elreconeixement social i el liderat dels profes-sionals de l’educació que han de treballar enun entorn complex i amb una gran responsa-bilitat. Hem de seguir treballant per millorar iampliar els equipaments educatius per tal de

preparar-los a l’augment previst de la deman-da, i adaptar l’oferta educativa a les novesdemandes socials i laborals. Intensificaremels ensenyaments en idiomes i en noves tec-nologies sense oblidar la importància de lamúsica, les arts i l’esport en la formació deles futures generacions. En aquest sentit, elPacte Nacional per l’Educació i la futura LleiCatalana de l’Educació són dos instrumentspotents que ens ajudaran a assolir aquestsobjectius.

MESURES

• Completarem el Mapa Escolar i desenvolu-parem un pla de xoc per a la reforma i elmanteniment dels edificis escolars. Ambaquesta finalitat augmentarem la despesaen inversió per tal de millorar la qualitatdels centres públics, així com lesinstal·lacions esportives, patis i jardins.

• Impulsarem els plans educatius d’entorn atots els barris que ho necessitin com unaproposta educativa innovadora que respona les múltiples necessitats de la nostrasocietat, coordinant i dinamitzant l’accióeducativa en els diferents àmbits de la vidadels infants i joves.

• Reforçarem i ampliarem la xarxa d’escolesd’adults com a espais de formació en llen-gües per a la població nouvinguda, i com aespai de formació compensatòria per a lagent que no ha assolit l’ESO.

• Reforçarem els mecanismes d’inspecció iels mecanismes d’avaluació qualitativadels serveis municipals de mantenimentdels centres i comptarem amb la participa-ció de les entitats en els projectes de millo-ra i construcció de centres escolars.

• Establirem l’obertura d’un centre escolarper districte per a activitats extraescolarsque complementi l’obertura general delspatis i habilitarem els centres per augmen-tar les possibilitats d’activitats dels nois iles noies de la ciutat. Així potenciarem lesactivitats extraescolars, educatives no for-mals, esportives i de reforç escolar.

• Millorarem els serveis d’acollida matinal ide tarda.

EDUCACIÓ: QUALITAT I PROXIMITAT

• Desplegarem un nou model de centre edu-catiu fonamentat en l’autonomia de gestiócom a estratègia de qualitat, de professio-nalització i de valorització de la tascadirectiva i pedagògica. En aquest esforç demillora, establirem plans d’avaluació inter-na i externa dels centres educatius aixícom programes de formació en les TIC il’anglès.

• Reivindicarem a la Generalitat la creaciód’una segona escola oficial d’idiomesmoderns orientada a la capacitació lingüís-tica en el marc d’una activitat professional.

L’esport és cohesió social, educació, civisme,salut i lleure. Barcelona és la tercera ciutatdel món i la primera d’Europa en pràcticaesportiva. Més d’un 20% de la població deBarcelona està abonat a un centre esportiu imés del 50% fa algun tipus d’activitat física.Això és fruit d’una política de qualitat en elservei, que s’ofereix principalment des de lesinstal·lacions esportives municipals, i deconvertir la ciutat en un espai privilegiat pera la seva pràctica.

Una de les claus de l’èxit del model d’esporta Barcelona ha estat la cooperació i la com-plicitat de tot l’ampli teixit esportiu de la ciu-tat, des de clubs, associacions, empreses,voluntaris, federacions, institucions i fins elsmateixos esportistes.

Barcelona compta amb bones infraestructu-res esportives. En 10 anys (1992-2002) laciutat ha doblat el nombre d’equipaments iespais esportius i avui compta amb 170.000usuaris de tots els sectors socials en les 130instal·lacions esportives municipals. Lesactivitats econòmiques associades a l’esporttenen un gran impacte en el conjunt de l’e-

conomia i l’ocupació. L’esport s’ha consoli-dat com el primer factor d’associacionisme ala ciutat. Una altra fita que hem assolit ambnotable èxit és haver apropat la pràcticaesportiva a tots els ciutadans. La creació del’Institut Barcelona Esports permet continuarimpulsant la projecció de Barcelona com aciutat capdavantera en el camp de l’esport.Els reptes derivats dels canvis socials, delsnous hàbits de consum i de les diferents for-mes d’utilització de l’espai públic són fac-tors que ens obliguen a repensar i adaptar lapolítica esportiva municipal.

Proposem una política esportiva de proximi-tat per augmentar l’oferta i la qualitat delsserveis i dels equipaments. Volem respondremillor a les necessitats de la gent, de mane-ra especial d’aquells col·lectius en què lapràctica esportiva pot ser un element d’inte-gració (discapacitats, nouvinguts i sectors enrisc d’exclusió social) i de millora específicade la salut (gent gran). La política esportivaha de ser un instrument per ajudar als ciuta-dans a conciliar millor el temps laboral i per-sonal. La proposta esportiva de ciutat incloul’esport a l’aire lliure, els espais públics i elsequipaments.

MESURES

• Treballarem perquè tots els ciutadans tin-guin a 10 minuts de casa un centre espor-tiu municipal. Millorarem la xarxad’infraestructures esportives existents icrearem nous centres esportius municipalsals barris.

• Potenciarem l’espai públic com a escenariquotidià de la pràctica esportiva, i demanera especial el Parc de Montjuïc.

• Enfortirem l’oferta esportiva en edat esco-lar (3-16 anys) amb un fort componentcívic i de transmissió de valors de convi-vència, sense oblidar la competició.

• Posarem en marxa campanyes específiquesde promoció de l’esport, adreçades a lesnecessitats de cada col·lectiu (gent gran,dones, joves, nouvinguts).

• Treballarem per convertir Barcelona en la

ESPORTS: DESENVOLUPAMENTHUMÀ, CONVIVÈNCIA I PROJECCIÓ DE CIUTAT

19


principal seu europea d’esdevenimentsesportius d’alta competició.

• Impulsarem el teixit associatiu i els clubsesportius com a element bàsic de l’estruc-tura esportiva de la ciutat.

• Impulsarem el carnet únic d’accés a lesinstal·lacions esportives de la ciutat.

Un de cada cinc barcelonins té entre 15 i29 anys. La realitat de la gent jove i els pro-cessos d’identitat que genera són cada diamés complexos i heterogenis. La condiciójuvenil té una gran pluralitat. Aquesta hete-rogeneïtat requereix respostes de proximitatper tal d’integrar-ne la quotidianitat i ladiversitat. Només des de la proximitat éspossible articular veritables polítiques dejoventut que afavoreixin l’autonomia delsjoves i estimulin la seva capacitat d’experi-mentació i creativitat.

Barcelona ha estat des del anys vuitanta unreferent destacat pel que fa al disseny i l’a-plicació de polítiques de joventut. A la CartaMunicipal, aprovada al 2006, s’afirma deforma significativa en un dels punts:“L’Ajuntament de Barcelona haurà de pro-moure totes les accions i tots els serveis quefacilitin la inserció professional dels joves, itambé la participació d’aquest sector en lavida ciutadana, i ha de prestar una atencióespecial al desenvolupament de fórmules devoluntariat i de manteniment de la xarxaassociativa juvenil.”

Amb l’esperit del primer Projecte Jove(1985), l’aprovació del “Projectejovebcn”2006-2010 intenta donar un fort impuls ales polítiques de joventut. A partir de lesnoves realitats socials que viuen els joves idel resultat del procés participatiu en l’elabo-ració del “Projectejovebcn”, els objectius

vertebradors de les accions, programes i ser-veis en favor dels joves a Barcelona en elspropers quatre anys s’articulen en 5 punts: a)impulsar polítiques de joventut de caràcterintegral; b) fomentar les polítiques de proxi-mitat; c) afavorir actuacions per l’apodera-ment de la gent jove; d) promoure accionsque assumeixin el conflicte com a oportuni-tat; i e) desenvolupar polítiques creatives,orientades a l’aprenentatge social.

De manera específica les prioritats que elssocialistes fixem per a aquesta nova etapa ala ciutat de Barcelona en matèria de joventutsón: més participació dels joves en la presade decisions col·lectives; més i millor infor-mació per ajudar els joves a construir elsseus projectes vitals; més possibilitats de tro-bar habitatge a la ciutat; més i millors equi-paments específicament juvenils; i mésfacilitat per al transport i l’accés a la cultura.

MESURES

• Crearem a cada Districte un Puntd’Informació Juvenil on els joves puguintrobar, de manera personalitzada i gratuïta,l’orientació i l’assessorament necessari entotes les qüestions del seu interès vital (tre-ball, habitatge, educació/formació, salut,oci, participació i associacionisme, etc.).Aquesta xarxa PIJs estaria coordinada pelCentre d’Informació i Assessorament per ajoves (CIAJ) d’àmbit de ciutat i amb elspunts PIDCES dels instituts d’ensenyamentsecundari.

• Desenvoluparem a cada Districte una Borsad’Habitatge Jove gestionada pel Serveid’Habitatge Jove, coordinat amb les políti-ques de ciutat d’intermediació que s’esta-bleixin a l’Ajuntament. En la mateixadirecció impulsarem i reorientarem elsapartaments per a joves 7dhj per garantir laseva finalitat d’impuls a la primera emanci-pació.

• Posarem en marxa equipaments juvenils ala ciutat que operin com a llocs de trobadai com a espais de creació de projectes cul-

JOVENTUT: AUTONOMIA I EMANCIPACIÓ DELS JOVES

turals, artístics i musicals, prioritzantaquelles zones amb més necessitatssocials i seguint els criteris de territoriali-tat. Paral·lelament s’adequaran els equipa-ments juvenils existents a les tecnologiesde la informació i la comunicació per tald’oferir serveis de qualitat principalment aaquells joves que tenen més dificultats perfer-ne ús.

• Impulsarem la creació d’una targeta 30-50Jove amb un preu reduït fins als 25 anys.

• Promourem un portal per a nois i noiesentre 12 i 16 anys a Internet per tal dedesplegar informació i continguts per aaquesta franja d’edat.

• Consolidarem el Casal d’AssociacionsJuvenils de Barcelona com a instrument depromoció dinamització i enfortiment del’associacionisme juvenil, punt de referèn-cia per a la ciutat i centre de recursos i ser-veis a les associacions juvenils.

• Donarem suport a les xarxes associativesjuvenils territorials de barri o districte alho-ra que s’incrementarà la col·laboració ambel Consell de la Joventut de Barcelona entant que és l’òrgan representatiu de lesentitats juvenils de ciutat.

• Potenciarem els espais i els mecanismesque facilitin la interlocució i el diàleg entrela gent jove i l’administració, com ara elConsell de Cent Joves. Aquest haurà deconvertir-se en l’òrgan consultiu que possi-biliti el debat i vehiculi l’opinió dels jovesde la ciutat.

• Potenciarem el Pla Jove de l’IMEB (InstitutMunicipal d’Educació) destinat als jovesque deixen el sistema educatiu, perquè tin-guin l’oportunitat de retorn al sistema for-matiu o bé comencin itineraris laboralsorientats a la inserció al mercat de treball.

• Fomentarem l’educació per a la participa-ció social mitjançant eines com la creaciódel Servei d’Informació i Dinamització alsCentres d’Educació Secundària des d’on espromogui l’associacionisme, la dinamitza-ció i la participació dels estudiants en elscentres educatius i en la vida dels barris.

• Oferirem més places per a l’allotjamentd’estudiants universitaris mitjançant la

construcció de noves residències i desen-voluparem alhora programes que fomentinel seu allotjament en pisos compartits, sotael paràmetre de la convivència intergenera-cional.

• Elaborarem una línia de suport a la patri-monialització del teixit associatiu juvenilmitjançant ajuts a la compra dels locals i allloguer i el manteniment d’aquests equipa-ments. Les dificultats per tenir locals enbones condicions continuen sent, avui, undels obstacles fonamentals per a l’incre-ment de la participació juvenil i per a laconsolidació de les organitzacions.

El principal objectiu d’una política culturalés contribuir a la construcció de societatsmés justes, lliures i desenvolupades. Enaquesta perspectiva, les mateixes polítiquespúbliques estan accentuant la seva voluntatde ser a prop de la ciutadania. Aquesta com-binació de cultura i proximitat s’expressa enla voluntat que els equipaments i programesque tenen el territori-barri com a referènciatinguin un enfocament lligat a la dinamitza-ció social i cultural

Seguint una trajectòria cada cop més estesaa escala internacional, avui les polítiquesculturals de proximitat ja no són patrimoniexclusiu dels equipaments de barri. Gransinstitucions culturals també busquen el seuarrelament al territori, l'accés de nous grupssocials als seus programes, l'abordatge de ladiversitat cultural o la intervenció en conflic-tes existents al seu entorn.

Aquesta és la raó perquè la construcció debiblioteques, teatres, auditoris i d’un ampliventall de programes culturals públics que esplantegen avui dia des d’un nou enfocamenten el qual l’accés a la cultura es pugui con-

CULTURA: PROXIMITAT I CREACIÓ A L’ABAST DE TOTHOM

21


siderar un dret bàsic dels ciutadans i un fac-tor important de cohesió social i convivènciaciutadana.

Durant més de dues dècades els socialisteshem impulsat des del govern de la ciutat unpotent programa cultural que ha representatun canvi substancial en els hàbits culturalsdels barcelonins i les barcelonines. Hemseguit millorant els equipaments culturals dela ciutat, facilitant les condicions d’accés alscentres per diferents segments de públic.Com a resultat d’això avui la ciutat disposad’una important xarxa d’equipamentspúblics, especialment biblioteques, museus,equipaments teatrals i musicals. En aquestmarc cal afrontar els nous reptes de la proxi-mitat, amb projectes que treballin la produc-ció, la difusió i la participació des d’unaperspectiva innovadora.

Per aquesta propera etapa, els nostres esfor-ços es concentraran a garantir l’accés a lacultura per part del tots els ciutadans i aampliar les oportunitats perquè tothom trobiespais de participació en la vida cultural dela ciutat. Volem eixamplar les capacitats cre-atives de la gent i facilitar la convivència i elsprocessos de diàleg intercultural en entornscada vegada més diversos.

MESURES

• Impulsarem el pla d’ensenyaments artísticsi musicals mitjançant una xarxa d’escolesdistribuïdes a tot el territori a fi que tots elsciutadans hi puguin accedir.

• Posarem en marxa Fàbriques per a laCreació mitjançant deu centres específicsque permetin l’ús d’espais adequats per ala creació artística, serveis de suport a l’ac-tivitat creativa i petites iniciatives de difu-sió del treball realitzat. Aquestes fàbriquesestarien gestionades per col·lectius o asso-ciacions de creadors.

• Desplegarem la xarxa de centres de suporta la cultura popular i tradicional per acollirles activitats de les associacions d’aquestàmbit.

• Reforçarem la Xarxa de biblioteques fins

arribar a quaranta vuit equipaments i millo-rarem els horaris i serveis adreçats alsusuaris. Definirem un pla de millora de lesbiblioteques escolars per tal que n’ampliïnels seus recursos i serveis.

• Impulsarem els equipaments de ciutat mit-jançant la posada en funcionament de laBiblioteca Central Urbana, el CentreCultural del Born, la Casa del Cinema i elMuseu d’Història Natural de Catalunya(amb seu a l’edifici Fòrum). Vincularemaquests espais a altres iniciatives científi-coculturals de l’entorn, com ara el futur zoomarí i les seus universitàries, en el marcd’un model d’integració de memòria histò-rica, activitat ciutadana i projecte cultural.

• Refarem el Projecte del Parc Güell deBarcelona perquè comprengui conservació,restauració, manteniment, difusió, senya-lització, recerca, i que ha de permetreaccedir amb la major qualitat possible a lavisita i al coneixement d’aquest elementsingular de l’arquitectura modernista cata-lana.

• Continuarem amb el programa “BarcelonaCiència” amb l’objectiu d’apropar la cultu-ra científica a tota la ciutat i d’accentuar,per la via dels projectes i programes impul-sats des de les institucions públiques, lavisió de la ciència com a part indissociablede la definició de cultura, juntament ambles arts i les humanitats.

La nostra societat ha experimentat un canviradical pel que fa a la temporalitat de lesnostres vides. Avui les fronteres entre lesdiferents etapes de la vida són més difuses iresponen a una gran heterogeneïtat de situa-cions, projectes i interessos. Avui ser gran jano és sinònim de decadència física iintel·lectual, sinó cada cop més d’una acti-tud activa, participativa i contributiva. Avuino tan sols cal reconèixer la importànciasocial i demogràfica de la gent gran sinó

GENT GRAN: CIUTADANIA ACTIVA

també la seva aportació essencial a la millo-ra de la cohesió i el benestar en tant quesuport fonamental en les febles estructuresfamiliars.

Al costat de les situacions de gent gran ambdependència, avui cal seguir desplegant polí-tiques a favor de la gent gran, en tant queciutadans actius tot recollint les seves neces-sitats específiques en diferents àmbits, prin-cipalment en temes esportius, culturals,tecnològics i educatius. Volem una Barcelonaper a totes les edats.A Barcelona els socialistes hem estat pionersen universalitzar tota una xarxa de serveisadreçats a les persones grans actives amb elprincipi de plena capacitat de gestió i auto-organització. Aquesta idea rectora va guiar laconcepció de l’actual xarxa de casals munici-pals, construïda al llarg de més de 20 anysde governs de progrés a la ciutat. Per a lanova etapa de govern, aquest recurs conti-nuarà sent el principal vehicle articulador deles polítiques a favor de la gent gran.

MESURES

• Construirem nous casals amb l’objectiuque en cinc anys n’hi hagi un per cada4000 persones majors de 65 anys.Millorarem, modernitzarem i farem mésaccessibles els existents. Impulsarem unaúnica xarxa de casals amb l’objectiu detenir com a mínim un casal per barri, i quetinguin accés a les noves tecnologies ambel programa “Ciber Casals”.

• Garantirem l’assessorament i la col·labora-ció dels serveis municipals a les personesgrans per tal que puguin accedir a tots elsajuts d’administracions públiques o enti-tats sense ànim de lucre als quals tinguindret.

• Crearem la Regidoria o el Comissionat de lagent gran per fer sentir la veu representati-va del sector en el govern i en les instàn-cies municipals i treballarem per assegurarla presència de persones grans en tots elsòrgans de participació ciutadana de la ciu-tat.

• Posarem en marxa el programa Salut 100,programa d’informació sobre activitatsesportives adreçat a dones grans

• Mantindrem i ampliarem la cobertura de laTargeta Rosa incorporant-hi nous serveisper als titulars.

• Impulsarem i assegurarem el seguiment dela Carta de Drets de les persones grans pera la prevenció dels maltractaments a perso-nes d’aquest sector d’edat.

• Incorporarem en les activitats el vessantintergeneracional per aprofitar els coneixe-ments de les persones grans i posar envalor les seves aportacions, com tambédesenvoluparem programes de preparació ala jubilació i d’envelliment actiu per millo-rar la seva qualitat de vida.

23

La Barcelona del segle XXI, tot continuantl’empenta demostrada en la seva tradicióindustrial als segles passats, es configuracom una economia dinàmica, emprenedora igeneradora d’ocupació. La ciutat viu unatransformació del sistema productiu molt sig-nificativa que ha donat com a resultat la pre-eminència dels serveis emergents(enginyeries i tecnologia, telecomunicacions,serveis a les persones, serveis a les empre-ses, etc.), dels serveis turístics i d’una reno-vada activitat comercial. A aquestestransformacions de gran abast en la societati economia catalana, cal sumar-hi els proces-sos de modernització del teixit empresarial,les iniciatives i emprendiments científicotec-nològiques, el creixement de les indústriesculturals i creatives de la ciutat, i la configu-ració d’una ciutat universitària de primeramagnitud.

Barcelona ha anat assolint un posicionamentde lideratge reconegut arreu en el camp del’economia del coneixement, de la innovaciótecnològica, del foment dels emprenedors iemprenedores i de la recerca de nous modelsde foment de l’economia productiva, ambreferents de destacat prestigi com BarcelonaActiva, el districte 22@, el Parc de RecercaBiomèdica, i la Fira, que es complementaamb el naixement de nous sectors com el dela indústria aeronàutica, o la transformaciódel port i les activitats logístiques.En el camp del treball, el fort augment del’ocupació en els últims anys ha permèsreduir la taxa d’atur a nivells històricamentbaixos, assolint per primer cop la fita de mésd’un milió de llocs de treball, amb una taxad’ocupació que ja ha superat l’objectiu euro-peu previst per al 2010 i amb una taxa d’o-cupació femenina per sobre de la mitjanaeuropea. Com a contrapunt la ciutat té difi-

cultats per cobrir l’oferta en determinadesocupacions, baixa productivitat en algunssectors industrials, precarietat en la contrac-tació, especialment en el sector serveis i par-ticularment amb dones i joves, o activitats demolt baix valor afegit, i dèficits de formacióprofessional en determinats camps de laindústria, els serveis o les empreses deconeixement.

El repte de continuar amb aquesta vitalitateconòmica ens ha de fer dibuixar una estra-tègia centrada en tres aspectes: una millordistribució dels beneficis que la ciutat n’ob-té a través d’uns serveis públics de qualitat;una millora de l’ocupació, tant en l’augmentdel volum de persones ocupades com en lescondicions laborals i la qualitat de l’ocupa-ció; i un impacte del creixement en tots elsaspectes que poden representar més i millorcohesió social i territorial per a la ciutat. Avuical continuar amb les iniciatives que fan deBarcelona una ciutat avançada en matèriad’innovació i del coneixement, garantint queningú es quedi al marge de les noves oportu-nitats de la revolució tecnològica.

És per això que des de les polítiques de pro-moció econòmica de la ciutat continuaremafavorint la creació de més i millor ocupació,impulsant la innovació com a eix clau per ala competitivitat del nostre teixit econòmic,traduint en ocupació les noves oportunitatsque representen els sectors econòmics emer-gents, apostant per la gent emprenedora,facilitant el creixement de les noves iniciati-ves empresarials.

Aprofitarem el posicionament de ciutat quehem aconseguit per seguir atraient empresesi persones emprenedores i amb talent d’arreuperquè ells també contribueixin al nostre


2. La Barcelona del progrés econòmic, l’ocupació de qualitat i la innovació

creixement. En aquest sentit reforçarem lespolítiques d’impuls a la innovació, la promo-ció de la iniciativa emprenedora i l’ocupacióde Barcelona Activa i aprofundirem en latransformació urbanística del districte eco-nòmic 22@.

Una ciutat amb plena ocupació i innovadoranecessita, també, fomentar la formació i elreciclatge permanent dels treballadors i lestreballadores, i de manera singular, apostarper una política de foment de la formació il’ocupació juvenil a fi de donar oportunitat ala construcció dels seus projectes vitals.

De la mateixa manera promourem el comerçurbà com a factor de cohesió social i territo-rial, reforçant, de manera especial, el suportals eixos comercials.

Propiciarem el ple desplegament d’un con-junt de serveis i infraestructures fonamentalsper posicionar Barcelona en l’economia glo-bal. L’ampliació de la Fira, la connexió deltren d’alta velocitat amb França, la definiciódel port i l’aeroport en funció de les necessi-tats estratègiques, i el desenvolupament deles xarxes de transport i connectivitat seranfites claus.

I, per descomptat continuarem amb la con-certació amb els agents socials, que són unelement fonamental per a la realització d’a-quest conjunt de polítiques actives a favor del’ocupació, el progrés econòmic i la millorade la qualitat de vida.

Barcelona es troba pràcticament en unasituació de plena ocupació. En aquestsdarrers anys s’ha produït un fort creixementque ha permès absorbir la gran afluència demà d’obra nouvinguda. Tanmateix, una partconsiderable de la creació d’ocupació

aquests darrers anys s’ha produït en sectorsde certa inestabilitat i valor afegit no gairesignificatiu, com la construcció, determinatsserveis personals lligats als temes de depen-dència i/o la restauració.

Barcelona ha començat a desenvolupar sec-tors d’alt valor afegit en activitats emergentsque actualment representen pràcticament unterç de l’ocupació a la ciutat. Aquesta situa-ció d’una certa dualitat del mercat de treballés un dels reptes més importants a afrontar.Dins d’aquest context les accions desenvolu-pades per les àrees de l’ajuntament comBarcelona Activa han demostrat una notableeficàcia pel volum dels col·lectius atesos, ipels resultats d’inserció obtinguts.

Hem de seguir treballant per millorar la qua-litat de l’ocupació i hem de treballar peradaptar millor les demandes del mercat detreball, específiques i canviants en un móncomplex, amb els perfils professionals exis-tents i amb la millora de la formació.

En la societat del coneixement, la formaciójugarà un rol cada cop més determinant en laqualitat de l’ocupació. Hem de treballarorientant els alumnes vers una transició efec-tiva escola - treball, en el vessant teòric ipràctic, per assolir una combinació positivaentre la formació permanent, la formacióocupacional i la formació professional. Latasca educativa ha de preparar i respondre ala nova concepció de la formació: una forma-ció permanent, al llarg de tota la vida, on elsconeixements no són vitalicis, sinó quenecessiten una actualització constant, flexi-ble i personal.

MESURES

• Impulsarem un nou pacte local per a l’ocu-pació en el qual participin tots els agentssocials i que posi l’accent en l’adopció demesures per millorar la qualitat de la ocu-pació a la ciutat de Barcelona. El pactelocal podrà preveure l’adhesió individuald’empreses que des de la responsabilitatsocial corporativa comparteixin els valors

OCUPACIÓ: QUALITAT I FORMACIÓ PER UNANOVA ECONOMIA

25


de la qualitat en el treball com a eina demillora de la competitivitat. En el mateixsentit reforçarem les tasques del ConsellEconòmic i Social de Barcelona com aorganisme que vetlla pel consens i la con-sulta amb els agents econòmics i socialsper temes centrals de la ciutat.

• Potenciarem “porta 22” com a espai dereferència per a l´orientació professional ide sensibilització dels joves i de la poblacióen general respecte a la realitat laboral,desplegant 10 antenes als districtes per-què puguin acostar i afavorir els itinerarisd’inserció de tothom a la ciutat.

• Organitzarem programes de formació perals aturats en els tres primers mesos d’aturper tal de potenciar la seva ràpida incorpo-ració al mercat de treball.

• Desenvoluparem un programa de sensibilit-zació i millora de la cultura del treball entreels joves en edat escolar que posi l’accenten les sortides professionals de qualitatque una ciutat com Barcelona pot oferir-los.

• Impulsarem un nou programa de progrésprofessional per a treballadors i treballado-res en actiu i en ocupacions de baixa qua-lificació i amb condicions limitades detreball.

• Establirem conjuntament entre els centresde formació, agents socials i el món empre-sarial una estratègia coordinada a través dela Fundació Barcelona FormacióProfessional.

• Impulsarem programes de creació d’empre-ses i autoocupació per a aturats i per a per-sones que provenen de processos dereestructuració empresarial.

• Identificarem i divulgarem bones pràcti-ques empresarials i professionals en l’àm-bit de la conciliació del temps de treball ila vida personal, amb mesures de flexibili-tat horària i solucions tecnològiques, espe-cialment dirigides a les pimes.

• Potenciarem la imatge de la formació pro-fessional a la nostra ciutat

Barcelona presenta, avui, un teixit econòmicaltament diversificat i competitiu en àmbitstant diversos com la salut, l’automoció, laquímica, el turisme urbà, la farmàcia, l’ali-mentació, el comerç, i les noves tecnologiesentre d’altres. Durant tots aquests anys s’haconvertit en la quarta ciutat europea mésatractiva per fer-hi negocis, davant de ciutatscom Amsterdam, Milà o Madrid, i és identifi-cada pel món dels negocis com la ciutateuropea amb més qualitat de vida.

Les infraestructures econòmiques i de conei-xement que la ciutat està potenciant confir-men l’aposta estratègica per la innovació i elconeixement com a eixos conductors de l’ac-tivitat econòmica de nova generació.Barcelona s’ha convertit en destí d’impor-tants inversions i decisions estratègiques degrans empreses multinacionals que generenocupació i riquesa per a la ciutat. La ciutatcontinua atraient nous esdeveniments i firesde prestigi internacional que se sumen a l’o-ferta consolidada d’una de les ciutats mésimportants en fires i congressos.

Barcelona, però, ha de fer front a la compe-tència entre territoris per atraure empresesque generin ocupació i valor afegit per alterritori d’acollida. Per això caldrà continuarel seu treball de posicionar la ciutat com areferent internacional per al món dels nego-cis. En el nou context de l’economia delconeixement, la innovació i la creativitat sóndos ingredients fonamentals per a l’èxit deles seves empreses. Per això l’Ajuntamentimpulsarà, en aquest nou mandat, la innova-ció i la creativitat com a eixos per seguiravançant en la transformació econòmica dela ciutat. En aquest sentit, seguirà generantiniciatives i donant suport per posicionar laciutat en sectors econòmics emergents, totajudant la transformació de sectors madurs.

ACTIVITATS ECONÒMI-QUES RENOVADES: CRÉIXER I REDISTRIBUIR

Totes aquestes polítiques de desenvolupa-ment econòmic han de ser implementadesamb una visió a llarg termini de la ciutat icompatibles amb un model de desenvolupa-ment sostenible, que continuï amb una apos-ta decidida per fomentar les iniciativesinnovadores, emprenedores i captadores detalent.

MESURES

• Potenciarem el creixement i desenvolupa-ment dels sectors econòmics emergents(de recerca, de serveis personals, de tecno-logies i indústries del coneixement, etc.)mitjançant la concertació amb el sectorprivat, les organitzacions empresarials, elsactors socials i el món universitari–cientí-fic.

• Intensificarem la promoció de Barcelonacom a seu internacional de fires, conven-cions i congressos donant especial èmfasia la Fira de Barcelona com a la segona mésgran d’Europa.

• Posarem en marxa el programa BarcelonaCreativa per a la potenciació de les empre-ses relacionades amb la creativitat i lesindústries culturals. Dins d’aquest progra-ma impulsarem el viver d’empreses creati-ves.

• Continuarem impulsant les plataformessectorials pública–privada per a la renova-ció dels sectors madurs que requereixenprocessos d’innovació productiva com l’au-tomoció, la química, el comerç i les artsgràfiques, entre d’altres.

• Promourem que les activitats econòmiqueses facin amb el màxim de cura per al mediambient i amb criteris estrictes de sosteni-bilitat.

• Potenciarem instruments financers quepermetin la creació, ampliació i innovació ales empreses, especialment per a les pimesi per als nous emprenedors

• Impulsarem processos de captació de lesanomenades multinacionals de butxacaperquè s’instal·lin als territoris en transfor-mació, aportant força a la dinamització

dels teixits econòmic i ajudant a la interna-cionalització de la ciutat.

• Aplicarem a Barcelona, en el marc delspactes amb els agents socials, l'acordestratègic per a la internacionalització, laqualitat de l'ocupació i la competitivitat del'economia catalana.

• Impulsarem programes que donin suport ales empreses que emprenen processosd’internacionalització de les seves activi-tats potenciant el vessant exterior de BCNACTIVA.

El comerç ha estat i continua sent un delselements més potents per a la dinamitzacióeconòmica de la nostra ciutat i per a la gene-ració de cohesió social i territorial. El comerçde proximitat genera identitat de barri, dónaserveis al ciutadà, crea capital social, aixícom activitat econòmica i ocupació.Barcelona s’ha consolidat com una ciutat decompres d’escala internacional.

El sector representa el 16% de l’ocupació aBarcelona i la facturació del sector és de10.000 milions d’euros anuals. Destaca pelseu associacionisme, ja que un 35% delsestabliments estan associats i el 45% delsassociats pertany a un dels 19 eixos comer-cials.

Des de l’Ajuntament, hem consolidat ladefensa i promoció del comerç urbà mitjan-çant la constitució de la Fundació BarcelonaComerç, integrada pels eixos comercials, quecomplementàriament confirma i consolidaBarcelona com a ciutat turística i de shop-ping internacional.

El comerç necessita adaptar-se contínua-ment a un entorn canviant. Les transforma-cions recents més significatives s’hanproduït en el tipus de format comercial i en

COMERÇ: DINÀMIC,MODERN I PROPER

27


els hàbits de compra. L’Ajuntament deBarcelona seguirà treballant per donar suportal comerç en l’adaptació de l’oferta comer-cial als nous hàbits de consum i als usos deltemps, en la qualificació, la innovació i lamodernització del sector comercial tot treba-llant per garantir un equilibri entre els dife-rents formats comercials

MESURES

• Potenciarem el comerç de proximitat i lesreformes urbanes necessàries, en particu-lar, d’accessibilitat i senyalització, per dig-nificar l’entorn de les zones i eixoscomercials.

• Donarem suport als eixos comercials i, engeneral, a l’associacionisme amb una espe-cial èmfasi en els temes de formació iassessorament al funcionament empresa-rial.

• Promourem la implantació d’un sistema degestió dels eixos comercials per millorar laseva autonomia financera.

• Garantirem quatre Oficines Municipalsd’Informació al Consumidor (OMIC) a laciutat al 2011.

• Estendrem el model d’eixos comercials alsnous barris de La Marina i Bon Pastor.

• Impulsarem els mercats com a espaiscomercials de proximitat i de dinamitzacióeconòmica dels barris i promourem unapolítica de modernització dels mercatsmunicipals basada en la corresponsabilitatdels comerciants i la rendibilitat dels nego-cis.

• Continuarem amb les reformes a partir d’unmodel de mercat que n’actualitzi la restau-ració en els diversos vessants i, a la vega-da, doni entrada a nous operadorsreconeguts en equipament de la llar.

• Estudiarem la possibilitat d’apropar en ser-veis i suport els sectors de la restauració iel comerç, entenent que cal treballar perabordar aquells problemes que els sóncomuns.

• Treballarem per a la dignificació delcomerç i els comerciants, en la perspectiva

d’una activitat empresarial eficient i pròs-pera, en què el comerciant és un actor pre-parat i amb reconeixement social.

• Fomentarem la creació d’un centre de for-mació i suport al comerciant que puguigarantir la capacitació davant de les novesnecessitats i reptes del sector.

• Reforçarem el servei d’inspecció decomerç.

• Treballarem amb les administracions com-petents per una reforma de l’estatut fiscaldels comerciants per garantir una protecciósocial i una fiscalitat més justa.

Barcelona ha viscut un creixement especta-cular del turisme en la darrera dècada, denegoci i d’oci, en els seus diferents formats.La ciutat atrau nous esdeveniments i fires deprestigi internacional. Fira de Barcelona és lacinquena mostra europea i un cop finalitzadala seva ampliació passarà a ser-ne la segona.

El fort augment del nombre de visitants i per-noctacions, així com de l’abundant oferta enmatèria d’activitats per realitzar a la ciutat(en temes d’oci i cultura, en serveis de res-tauració, etc.) fan que Barcelona tingui unaoportunitat important de consolidació enaquest sector. En aquest sentit, la importantaportació en matèria de creació de riquesa iocupació que això significa per a la ciutat ésun fet altament destacable i a reivindicarcom a fita aconseguida que cal completar-seamb mesures de millora en la qualitat de l’o-cupació i dels mateixos serveis.

Hem de seguir treballant per adaptar laindústria turística a una demanda canviant iheterogènia desenvolupant els segments demés qualitat per tal de limitar els efectesindirectes negatius del sector sobre l’econo-mia local, i especialment sobre la vida quoti-diana dels barcelonins.

TURISME: QUALITAT I PROJECCIÓ INTERNACIONAL

MESURES

• Donarem suport a la modernització del sec-tor turístic per tal d’adaptar-lo millor alsnous formats i als canvis a la demanda, através de la nostra plena col·laboració en elConsorci Turisme de Barcelona.

• Promourem un turisme de qualitat donantsuport a les iniciatives que es concentrinen els segments de més valor afegit, elturisme de llarga durada, el turisme decongressos i negocis, i impulsarem la dis-tribució de l’impacte turístic per tota laciutat, per minvar la pressió en certeszones.

• Limitarem l’aparició d’apartaments turís-tics en formes d’habitatge mitjançant elsplans d’usos dels districtes.

• Promourem l’augment del turisme deCatalunya i de la mateixa àrea metropolita-na cap a Barcelona, creant programesespecífics de coneixement de la capital deCatalunya, tot aprofitant sinergies entrerestauradors, hotelers i els equipamentsculturals i d’oci de la ciutat.

• Treballarem per limitar els efectes nociusdel turisme massificat sobre els espaispúblics i la convivència.

• Potenciarem els circuits turístics en elsparcs, museus i zoo mitjançant la creacióde programes singulars d’interès turísticper als mateixos barcelonins.

Entre els elements que conformen el substratbàsic per produir un creixement econòmicsostenible, creatiu i innovador en qualsevolentorn urbà i metropolità, es troben lesinfraestructures per al desenvolupament eco-nòmic i social. Components indispensables

per garantir les comunicacions inter i intraur-banes, són també imprescindibles dins delmodel de societat xarxa que avui dia confor-ma l’escenari de les societats més desenvo-lupades.

Les xarxes constitueixen la nova morfologiasocial, econòmica, tecnològica i cultural dela nostra societat i els territoris no són aliensa aquestes dinàmiques. Però la manera enquè els territoris s’organitzen en xarxa cap adins i cap enfora depèn d’unes infraestructu-res de connectivitat que han de garantir lacomunicació en tot el procés productiu, siguiquina sigui la naturalesa del producte.

Així doncs, les infraestructures de transport,tant de passatgers com de mercaderies, jasiguin sistemes viaris o ferroviaris, portuariso aeroportuaris o infraestructures logístiquesi de telecomunicacions, són indispensablesper a garantir la competitivitat de les ciutatsi els seu desenvolupament sostenible.Assolir un alt i equilibrat nivell d’infraestruc-tures de tot tipus, és uns dels objectiusbàsics que ens proposem aconseguir demanera definitiva per a la nostra ciutat.

L’arribada del Tren d’Alta Velocitat, l’amplia-ció del port i l’aeroport, el Pla Director deMobilitat metropolità, el Pla Directord’Infraestructures, la millora de la XarxaEnergètica i la implantació de xarxes decomunicació en telecomunicacions avança-des són projectes necessaris tant per a lamillora de l’accessibilitat i del transport depersones com dels béns i mercaderies, i sónelements estratègics indispensables perposicionar Barcelona com a capital–nus del’Euroregió de l’arc mediterrani.

Ens comprometem a exigir i demanar l’exe-cució urgent d’aquelles infraestructures deserveis i de transport que ens permetin com-petir més eficaçment en l’escala europea iinternacional. Només així podrem garantir lacontinuïtat del creixement i de la prosperitateconòmica del nostre territori, amb mésinnovació i més ocupació. Per assolir aquestobjectiu es fa imprescindible l’estretacol·laboració i complicitat de la societat civili de la ciutadania.

INFRAESTRUCTURES PER AL DESENVOLUPA-MENT: MILLORA DE LACOMPETITIVITAT EMPRESARIAL

29


MESURES

• Continuarem la negociació amb l’Estat i laGeneralitat amb l’objectiu d’aconseguir,per a la ciutat i l’àrea metropolitana, elscompromisos en matèria administrativa id’inversió en tot allò que està relacionatamb les infraestructures per al desenvolu-pament econòmic, en particular el trans-port de rodalies i la gestió de l’aeroport. Enaquest context, impulsarem la presènciadels representants de la ciutat en elsòrgans de decisió de les principals infraes-tructures econòmiques de Barcelona

• Seguirem reivindicant un nou model degestió per a l’Aeroport del Prat amb majorscompetències i autonomia que superi l’ac-tual estructura rígida d’AENA. Promouremla coordinació entre l’Aeroport del Prat, elde Reus i de Girona per tal d’assolir un sis-tema aeroportuari català.

• Instarem a l'Administració General del'Estat i a la Generalitat perquè arribin a unacord que permeti una immediata gestiócompartida de les Rodalies de Renfe, coma primer pas cap a un traspàs sencer decompetències.

• Mantindrem el nostre compromís i alhora elgrau d'exigència vers el projecte i la curosaexecució de les obres del Túnel del Tren deGran Velocitat de connexió de Sants i laSagrera que permetrà, a més, l'augment del'eficiència del trànsit de Rodalies, en alli-berar l’actual túnel de Passeig de Gràciadels serveis de llarg recorregut actuals.

• Desplegarem totes aquelles iniciatives quepuguin reforçar tant la marxa de les obresassociades al Pla Director de l’Aeroport(nova terminal, aparcaments i accessibili-tat) com la resta d'accions necessàries perconvertir l’Aeroport de Barcelona en el cen-tre d’interconnexió de vols (Hub) delMediterrani occidental amb vols transoceà-nics directes.

• Impulsarem la transformació de l’entorn del’aeroport com a “Ciutat Aeroportuària”mitjançant l’establiment de terciari i d'al-tres activitats i serveis relacionats amb elsector aeroportuari, garantint l’accessibili-

tat a l’aeroport mitjançant la connexió ambla xarxa d’Alta Velocitat i el Metro

• Incrementarem la capacitat de càrregatransportada per mitjans aeris mitjançantl’afavoriment de l’intermodalitat de lesmercaderies, tot aprofitant l'estratègicaubicació en relació amb el Port, la Zonad'Activitats Logístiques i les infraestructu-res de mobilitat associades.

• Desplegarem totes aquelles iniciatives quepuguin reforçar el desenvolupament, ja enmarxa, del Pla Director del Port deBarcelona per tal de configurar-lo com elgran port de l’Europa mediterrània en unaaposta ambiciosa que millori definitiva-ment les connexions i deixi enrere l’efectecoll d’ampolla de la sortida i entrada demercaderies del port.

• Reforçarem el desenvolupament de leszones d’activitat logística (ZAL i ZonaFranca) a partir de la millora de la sevaaccessibilitat, de manera especial, pel quefa al transport ferroviari de mercaderies

• Reforçarem la xarxa de transport ferroviaride mercaderies que permeti garantir laconnexió transpirinenca i de l’eix medite-rrani amb el port, l’aeroport i les àrees d’ac-tivitats logístiques, implementant la dobleamplada tant dels trams executats o enexecució, com de la resta de xarxa ja pro-gramada

• Promocionarem, d’acord amb els agentsocials, l’elaboració i aplicació de plans demobilitat de grans empreses, grans equipa-ments i polígons industrials.

• Millorarem la connectivitat entre les àreesde la Zona Franca i el centre de la ciutatamb una visió de conjunt que contempli elsdiversos elements i possibilitats d'interven-ció

• Desplegarem el projecte de les infraestruc-tures de suport a la telefonia mòbil coordi-nat des de l'Ajuntament, per assegurar unabona qualitat de servei fent-la compatibleamb la garantia i percepció de seguretat.

• Impulsarem l’ampliació de la banda amplade connexió a Internet per tal de garantiruna major eficàcia i competitivitat de lesempreses.

El desenvolupament d’activitats econòmi-ques que comportin la generació d’un elevatvalor afegit és imprescindible per podergarantir el progrés econòmic i social de lanostra ciutat a llarg termini. La competitivi-tat del nostre model econòmic de ciutat,basat en els serveis i en les indústries delconeixement, depèn, en gran mesura, de laformació de les persones i de com aquestfactor humà és capaç de transformar elconeixement en valor. En el procés de cons-trucció de la ciutat del coneixement, és fona-mental desenvolupar la recerca, eldesenvolupament tecnològic i la innovació icrear les estructures adients per transformaraquesta recerca en productes i valor afegitsper a les empreses.

Barcelona compta amb els ingredientsnecessaris per ser una ciutat innovadora iparticipa plenament en aquesta societat delconeixement. Comptem amb centres d’en-senyament superior d’alt nivell, instituts icentres de recerca capdavanters i infraes-tructures de suport i capacitat emprenedora.

Els socialistes ens comprometem a seguirpotenciant aquest model de ciutat de conei-xement, promovent els centres de formació irecerca i les transformacions urbanes com el22@, enfocades a adaptar millor la ciutat ales necessitats de les empreses en el noucontext econòmic. Ens comprometem a pro-moure un acord entre centres de recerca,fundacions, universitats, administracions iempreses per articular un sistema de recercaaplicada eficaç.

MESURES

• Promourem un gran acord per a la recercaentre empreses, el món universitari i lesinstitucions, potenciant la creació del’Agència per la Recerca, la Tecnologia, laInnovació i l’Emprendiment de Barcelona,com a model d’articulació efectiva perpotenciar en temes de recerca ponts esta-bles entre la universitat, l’administració i elsector empresarial.

• Impulsarem l’Eix de la Recerca de laDiagonal com a àrea científica d’alt nivellcompresa entre el pol universitari dePedralbes-Les Corts i les zones en transfor-mació del22@/Forum/ Campus de Llevant.

• Potenciarem, dins d’aquest eix de recerca,el Parc Científic de Barcelona, el BCNSuper-Computing Centre (Mare Nostrum),el Parc de Recerca Biomèdica, el Districte22@ i el futur Campus de Llevant.

• Promourem la creació del Centre deTecnologia i Innovació de Barcelona (CTIB)com a espai de recerca, suport, experimen-tació i innovació en matèria tecnològicaaplicada a la indústria, el coneixement i elsserveis.

• Posarem en marxa les Barcelona WorldClass Research Conferences, iniciativa quereunirà a Barcelona un cop a l’any elsinvestigadors del més alt nivell en un campcientífic determinat.

• Impulsarem els Clústers Sectorials encamps destacats i intensius en coneixe-ment, que ja s’està portant a terme alDistricte 22@, com ara amb el clúster deles TIC dels Multimèdia, la biotecnologia,la nanotecnologia, les tecnologies mèdi-ques o les energies renovables

• Impulsarem que Barcelona sigui el centreestatal d’I+D en matèria de mobilitat iseguretat, associat al futur Museu de lamobilitat i seguretat de la Sagrera.

• Consolidarem l’aposta de la ciutat per tressectors emergents de recent creació: l’aero-nàutica, les ciències de la vida i les novestecnologies.

• Potenciarem, en cooperació amb elMinisteri d’Indústria i la Generalitat de

SOCIETAT DEL CONEIXEMENT: RECERCA, INNOVACIÓ I COMPETITIVITAT

31


Catalunya el programa “B@rcelon@” per ala generalització de l’ús de les noves tecno-logies a les empreses, les llars, les escolesi els equipaments municipals adients, i pertrencar la fractura digital. Aquest projectecomptarà amb models de cooperació devoluntariat intergeneracional.

• Promourem un observatori científic sobre elcanvi climàtic a l’espai de l’ObservatoriFabra en conveni amb la Generalitat, elscol·legis professionals i les entitats ciuta-danes.

Les petites i mitjanes empreses són el motoreconòmic de la ciutat, ja que ocupen la mei-tat dels treballadors i les treballadores deBarcelona i generen més de la meitat delvalor afegit de la ciutat. Una part cada copmés important d’aquestes empreses treba-llen en sectors intensius de coneixement. Imajoritàriament han estat el resultat de pro-cessos d’emprenedories individuals o degrups que han anat evolucionant cap amodels empresarials més grans. Per tot això,el suport a les pimes i als emprenedors i lesemprenedores és un objectiu cabdal d’unapolítica de promoció econòmica.

Barcelona ha esdevingut un referent interna-cional pel seu suport a les persones empre-nedores de les quals l’àrea metropolitanapresenta un dels índexs d’emprenedoria méselevats d’Europa. Barcelona Activa, l’agènciade desenvolupament local de l’Ajuntamentde Barcelona, és el principal instrument pera promoure la creació i la consolidació d’em-preses.

L’Ajuntament seguirà treballant per situarBarcelona com a capital de la creació d’em-presa d’Europa, tot facilitant la iniciativa

emprenedora, la innovació i la seva concrecióen més i millors empreses i en més i millorsllocs de treball. Reforçarem com a estratègiade ciutat, el binomi innovació i iniciativaemprenedora i acostarem la recerca i la inno-vació a les petites empreses. Impulsarem elcreixement global de les empreses locals totgenerant referents d’empreses creades aBarcelona que competeixin amb èxit als mer-cats globals.

MESURES

• Crearem una xarxa de ciutat a partir deBarcelona Activa que doni servei alsemprenedors i que combini la innovacióamb la formació i l’acompanyament delsprojectes.

• Posarem en marxa programes d’emprene-doria dirigits a dones i majors de 45 anys igent amb discapacitat. Desplegarem singu-larment l’escola de dones emprenedores.

• Posarem en marxa un programa d’atracció iretenció de talent. Estendrem la tasca pio-nera que està desenvolupant des de fa anys“Barcelona Centre Universitari” en l’acolli-da d’estudiants a la promoció de l’atracciói l’acollida d’investigadors. En una perspec-tiva complementària potenciarem i reforça-rem el paper de les Escoles de Negocis a laciutat que han demostrat una gran capaci-tat d’atracció de directius d’arreu per laseva demostrada vàlua com a centres for-matius en alta direcció.

• Impulsarem iniciatives d’acollida per ainvestigadors, júniors i sèniors, d’alt nivell iemprenedors.

• Potenciarem el model incubadora aBarcelona Activa per consolidar-lo com aespai de referència de la creació d’empre-ses innovadores.

• Impulsarem el capital risc per donar suporta les empreses innovadores en les sevesprimeres etapes de creixement, i potencia-rem un espai de trobada entre administra-ció i entitats financeres per trobar altresmodels de finançament a la creació d’em-preses.

EMPRENEDORS I INNOVACIÓ: TALENT PERA LA NOVA ECONOMIA

• Potenciarem el Dia de l’Emprenedor coml’esdeveniment de referència a Europa ensuport i reconeixement als emprenedors iles emprenedores.

• Posarem en marxa el programa “BarcelonaInnovació” com a espai de demostració debones pràctiques, i punt de contacte i tro-bada entre emprenedors innovadors i lesgrans empreses per proposar innovacionscreades a Barcelona.

La cultura és producció i difusió d’idees iconeixement que qüestionen i doten de noussentits el món que ens envolta. Barcelona hatingut una importància significativa en l’àm-bit de la cultura al llarg de la seva història,com a capital de Catalunya i, per tant, d’unacultura pròpia que es vertebra entorn d’unallengua, però també com a factoria culturald’abast internacional que ha excel·lit enàmbits diversos i en moments diferents.

Barcelona compta amb una xarxa potentd’institucions culturals que s’ha bastit ireforçat al llarg d’aquests darrers vint-i-cincanys. Disposem d’un sector cultural enfortit iamb una diversitat notable d’agents i institu-cions. El següent pas és centrar els esforçosen la millora de la qualitat de les produc-cions fetes a la ciutat. En aquest camí elspoders públics han de ser capdavanters, faci-litant la millora de condicions per a la pro-ducció cultural i artística a casa nostra. Perfer-ho hem de desenvolupar dues línies com-plementàries de treball: impulsar projectesde capitalitat que reforcin el paper deBarcelona en l’àmbit de la cultura i doninresposta a sectors específics de la producciói, d’altra banda, incentivar mesures que faci-

litin la millora de la qualitat en els centres iinstitucions barcelonines.

Durant aquest últim mandat, hem definit leslínies estratègiques del Segon Pla Estratègicde Cultura, amb un fort component metropo-lità, i hem desenvolupat l’Agenda 21 de lacultura, document de referència internacio-nal en polítiques culturals locals tot liderant,en aquest context, la xarxa culturad’Eurociutats.

Hem seguit millorant els equipaments cultu-rals de la ciutat i facilitant les condicionsd’accés per a la producció de noves iniciati-ves. En aquest sentit hem signat un acordamb l’ICIC per a la creació de BarcelonaPlató Catalunya Film Commission que esténla tasca de l’oficina municipal a tot el terri-tori català, hem potenciat el FestivalInternacional de Barcelona Grec dotant-lo demés recursos, hem continuat desenvolupantles noves tecnologies aplicades a la culturacom la catalogació electrònica dels fons delsmuseus municipals i hem creat el CanalCultura, punt d’informació per al turismecultural. El Fòrum 2004 ha deixat una claraempremta a la ciutat, ens ha portat un majorconeixement d’altres cultures i una apostaclara per al diàleg constructiu. Hem consoli-dat Barcelona com a capital editorial ambl’èxit de L’Any del Llibre i la Lectura (2005).

Els socialistes ens comprometem a seguirtreballant amb l’objectiu de convertirBarcelona en un centre referent d’àmbiteuropeu i mundial per a la producció cultu-ral. Barcelona ha de desenvolupar les capa-citats suficients per fer la seva aportació a unsistema cultural cada vegada més global, iaixò passa per articular espais de coordinaciói relació entre les diferents instàncies cultu-rals que actuen a la gran Barcelona, refor-çant el seu paper de capital d’un territoriamb una cultura pròpia. Hem de seguir refor-çant les connexions de Barcelona i les sevesinstitucions culturals amb el món, especial-ment amb Europa, el món mediterrani iAmèrica Llatina.

PRODUCCIÓ CULTURALI COMUNICACIÓ: CIUTAT REFERENT PER A LES INDÚSTRIESCULTURALS

33


MESURES

• Impulsarem el pla de rehabilitació i equi-pament de museus i teatres per al període2006-2010 que inclou el Museu Picasso,la rehabilitació de l’antic teatre del CCCB,l’ampliació del MACBA amb un edificiannex que tindrà les funcions de centre dedocumentació i la rehabilitació del TeatreLliure de Gràcia amb la represa de lesseves activitats.

• Crearem un model d’anella cultural–cientí-fica–educativa no universitària que permetila transmissió d’imatge amb movimentamb alta definició entre els centres cultu-rals de Barcelona, i entre aquests i altresequipaments culturals, científics i educa-tius d’arreu. En aquest context posarem enmarxa el portal digital de la cultura deBarcelona, com a espai xarxa per a la infor-mació, la comunicació i la creació de con-tinguts culturals.

• Crearem Barcelona Activa Cultural com aespai de suport professional per a entitats iempreses culturals de Barcelona.Funcionarà, alhora, com a viver d’empresesi, també, com a centre de formació profes-sional en la gestió cultural.

• Desenvoluparem el Projecte cultural per alPoble Nou, que complementa l’estratègiade transformació econòmica i urbana d’a-quest territori, amb el Centre d’interpreta-ció del patrimoni industrial a CanSaladrigas, el Pol Cultural a Can Ricart, laCasa de les Llengües, i la promoció d’es-pais dedicats a la producció i creació artís-tica i els espais per tallers i creadors al’equipament l’Escocesa.

• Construirem i posarem en marxa el Centredel Disseny de Barcelona que promourà eldesenvolupament de l’excel·lència enarquitectura, disseny gràfic i comunicació,disseny industrial i moda.

• Recuperarem el Paral·lel Cultural amb la

restitució d’espais emblemàtics d’aquestcarrer de la ciutat com l’antic TeatreEspanyol, el Teatre El Molino o l’anticTeatre Arnau.

• Posarem en marxa, en el marc del projecte22@, la Ciutat de l’Audiovisual a l’antigafactoria de Ca l’Aranyó, que inclourà el pro-jecte “Mediacomplex”, els estudis deComunicació de la Universitat PompeuFabra i la instal·lació de la seu de diversesiniciatives empresarials en l’àmbit de l’au-diovisual.

• Impulsarem el circ a Barcelona a partir delsuport a l’Ateneu de Nou Barris. Volemreforçar la seva funció d’espai de referènciai de centre de formació i fer-ne un espaiestable per l’assaig i el treball de produccióde les companyies i artistes del circ de laciutat i per a l’exhibició del circ a la ciutat.

• Potenciarem el Centre Cultural del Borncom un model d’integració de memòria,activitat ciutadana i projecte cultural.

• Posarem en marxa la Casa del Cinema coma centre de suport als festivals de cinema iaudiovisual que ha de centralitzar i donarespai a l’extensa xarxa de festivals de cine-ma independent que s’agrupen sota laPlataforma de Festivals de Barcelona. En elmateix sentit potenciarem la funció dina-mitzadora de la nova Filmoteca en les tas-ques de difusió i potenciació del cinema.

• Crearem una Oficina de ConnexióInternacional per a les relacions de grups,institucions i creadors de la ciutat amb elsmercats estrangers.

• Aplicarem l’Agenda 21 de la cultura, i con-tinuarem impulsant el grup de cultura de“Ciutats Unides” en el qual s’hi troben lesprincipals capitals europees i d’AmèricaLlatina.

• Impulsarem l’aprofitament de l’1% de lainversió pública per a temes de recuperacióde patrimoni cultural, tal com estableix lanormativa estatal.

La ciutat és en primera instància espaipúblic perquè els carrers i les places, lesplatges, els equipaments culturals i escolars,i tots i cadascun dels elements que confor-men els béns comuns, són potencialmentenriquidors de la nostra convivència.

La transformació urbana de Barcelona ésadmirada en molts aspectes arreu del món.Però ara toca afrontar una nova transforma-ció: adequar els espais de la ciutat a lesnoves realitats i necessitats ciutadanes.L'aposta per un espai públic de qualitat éstambé una garantia d'equilibri social i terri-torial, perquè enforteix la seguretat i neutra-litza la por a l'altre. L'espai públic és un béurbà que cal preservar perquè juga un paperfonamental en l'articulació dels barris, coma lloc de convivència i civisme, i de trobadai intercanvi de tots els barcelonins i les bar-celonines.

La seguretat en l'espai urbà ha esdevingutuna de les principals exigències de la ciuta-dania. Als ulls de la gent, la seguretat no esrestringeix als fets delictius sinó que s'hatornat un concepte ampli que comprèn latranquil·litat de poder gaudir de tots elsàmbits del benestar. Aquest és l'eix del nos-tre discurs: entendre la seguretat d'unaforma integral.

El manteniment d'aquest espai públic dequalitat passa per articular un pacte d'usosque reculli les diverses sensibilitats. Aquestacord vol evitar guetos, el risc d'apropiacióexcloent per part d'alguns col·lectius, a fi desalvaguardar la plaça pública com a àgora,com a espai de trobada, de diàleg i de convi-vència; perquè, en una ciutat densa i finita,i on hi ha tanta demanda d'espai públic,

s'han d'establir regles de joc clares, perquèningú no s'aprofiti de l'espai públic monopo-litzant-lo o utilitzant-lo indegudament.

Només aconseguirem un espai públic dequalitat sumant els esforços del'Administració i el civisme dels ciutadans,enfortint el sentiment de pertinença a unacol·lectivitat, i l'orgull de barri i de ciutat.Per aconseguir aquest marc de convivènciaaplicarem les regles del joc mitjançant lesordenances municipals, però també ambactuacions de manteniment i inversió encarrers i equipaments, millora de l'accessi-bilitat per als vianants i renovació del mobi-liari i l'ordenació dels elements queconformen un espai de qualitat. Però tambévolem deixar palès que, davant la vulneraciód'aquests principis, el govern de la ciutat nodubtarà a exercir l'autoritat democràtica queli és conferida.

Serà prioritari per a nosaltres repensar l'espaiurbà amb la finalitat d'adaptar-lo a les neces-sitats de seguretat, mobilitat i lleure delsinfants i els joves, propiciant carrils bici idonant prioritat als vianants a la via pública;perquè volem que Barcelona sigui una ciutatsaludable reduint el trànsit, la contaminaciói la sinistralitat a la via pública.

35

3. La Barcelona de l’espaipúblic de qualitat, la convivència i el civisme


L'espai públic pateix una sobrepressió fruitd'una utilització intensiva particularmentaccentuada en els districtes centrals de laciutat. Avui Barcelona és una ciutat obertales 24 hores al dia i això té efectes impor-tants tant pel que fa al manteniment com ala seguretat en l'espai públic. La prevenció ila seguretat tenen un paper cabdal en elsdebats socials ja que traspassen els aspectesrelacionats exclusivament amb els delictes ila victimització i afecta la posició dels indivi-dus, la seva qualitat de vida i, per tant, l'e-xercici efectiu dels seus drets i llibertats.

Per tal de tenir cura de l'espai públic, millo-rar-ne la seguretat dels ciutadans, i garantirque el civisme hi sigui l'actitud predominant,des del govern socialista de la ciutat hem tre-ballat partint d'una visió integral. Hem acon-seguit situar el debat del civisme com undels grans reptes de la ciutat alhora que ade-quàvem els serveis municipals als nous usosi necessitats de la ciutadania. Dins de lesmesures extraordinàries que ha aprovat elConsistori, la més rellevant ha estat la novaOrdenança per a la convivència que ha ajudata regular l'ús de l'espai públic i que global-ment ha significat una inflexió en la milloradel civisme a la ciutat.

Per als propers quatre anys reforçarem elsvalors del civisme, una actitud positiva perpart de tota la ciutadania i de respecte entots els espais de la ciutat. Paral·lelament,des del govern de la ciutat, els socialistes enscomprometem a garantir una bona convivèn-cia mitjançant l'aplicació de les eines norma-tives, l'exercici de l'autoritat democràtica del'Alcalde i la posada en funcionament d'einespreventives de mediació.

En matèria de seguretat ciutadana els nous

reptes d'aquesta nova etapa passen per ferefectiva la coordinació dels diferents cossosque actuen a la ciutat, el reforç d'una majorproximitat de cara a servir més i millor lesnecessitats de la ciutadania i el desplega-ment de polítiques transversals, especial-ment pel que fa a mesures preventives.Alhora apostarem activament per una políticarehabilitadora dels delictes a través de lespenes substitutòries i els treballs en favor dela comunitat que en el seu moment es veuràcomplementada pel desplegament de la jus-tícia de proximitat, tal com recull la Cartamunicipal.

MESURES

• Desenvoluparem programes per tal d’enfor-tir el sentit de la corresponsabilitat en l'àm-bit de la convivència i el civisme per partde tots els agents socials, associatius i eco-nòmics de la ciutat.

• Impulsarem el Pla d’Usos de Locals depública concurrència de tots els districtesper tal de garantir un model de desenvolu-pament del sector que contempli lesdemandes de l’entorn pel que fa a la con-vivència. Promourem un control estrictesobre els locals d’oci nocturn que amb elsoroll o la seva activitat dins i fora del localpoden afectar les normes de convivència,civisme i respecte del veïnatge.

• Treballarem conjuntament amb Turisme deBarcelona la difusió dels valors de la convi-vència i el civisme en els usos de l'espaipúblic per part de tot el col·lectiu de visi-tants.

• Continuarem amb l’aplicació de les mesu-res per a la convivència recollides al'Ordenança.

• Promourem la creació de xarxes territorialsd’acció social que facilitin les connexions iels intercanvis entre entitats, grups i perso-nes per a la resolució de necessitats d’ha-bitatge, de suport a la dependència, o deviabilitat de projectes familiars emergents,entre d’altres objectius.

• Potenciarem les activitats que promoguinla interculturalitat, el coneixement mutu i

CONVIVÈNCIA I SEGURETAT: CIVISME I QUALITAT EN L’ESPAI PÚBLIC

la convivència respectuosa entre comuni-tats a l’escola i al seu entorn.

• Aprofundirem en les estratègies de comu-nicació, informació, educació, sensibilitza-ció i adequació de serveis per tal que, apoc a poc, es modifiquin els hàbits de lagent i millorin els índexs de civisme de laciutat.

• Continuarem potenciant la Junta Local deSeguretat, presidida per l'Alcalde deBarcelona, per coordinar tots els processosde diagnosi, prevenció i actuació en aques-ta matèria.

• Continuarem amb la política modernitzado-ra de la Guàrdia Urbana, fent-ne una poli-cia capdavantera en la diagnosi delsfenòmens socials emergents i capaç de res-pondre de manera proactiva als nous rep-tes, i dotant-la dels recursos humans imaterials per arribar a aquests objectius.

• Fomentarem la policia de proximitat mit-jançant una interlocució constant amb elteixit socioeconòmic i associatiu ciutadà iatenent a les especificitats pròpies de cadaterritori.

• Reforçarem els programes de seguretat vià-ria, la pacificació del trànsit mitjançantl'increment de zones 30, i la prevenció del'accidentalitat incrementant l'ús de tecno-logies pioneres que augmentin la capacitatd'anàlisi, de detecció i de reacció.

• Impulsarem un model de seguretat quepugui comprometre la presència perma-nent d’un determinat nombre d’unitatspolicíaques als districtes i barris de la ciu-tat, així com d’un temps de resposta a lesdemandes urgents.

• Establirem un nou programa de prevencióadequat als nous reptes en matèria deseguretat que contempli la creació de laMesa de Prevenció, el treball sobre elsnous riscos (mediambientals, conflictes al’espai públic, etc.), junt amb un treballmolt intens amb els centres educatius i elsespais de ciutadania.

• Crearem a cada districte, de maneraparal·lela al desplegament de la Cartamunicipal en l'àmbit de la justícia de pro-ximitat, la figura de l'Instructor Municipal

per a la resolució de conflictes de convi-vència i consum.

• Continuarem la política de modernitzaciócontínua del Cos de Bombers de Barcelonaa través de l'increment i la millora de lesdotacions materials i els equipaments, lespolítiques de rejoveniment de la plantilla il'augment d'efectius.

• Farem campanyes de respecte i cura delsanimals conscienciant la població sobre elproblema de l’abandonament i promoventla tasca iniciada en districtes, com el deCiutat Vella i Sarrià-Sant Gervasi, desuport a projectes d’esterilització de colò-nies de gats de carrer.

La carrega simbòlica de l'espai públic ésmolt gran en una ciutat com la nostra que hafet de la seva qualitat un dels eixos del seuurbanisme i d’un dels seus senyals d'identi-tat. La defensa d'un espai públic de qualitatés una condició bàsica sense la qual nopodrem desenvolupar plenament el nostremodel de ciutat cohesionadora i inclusiva,així com una peça clau per vertebrar en el diaa dia la convivència ciutadana.

Fruit dels canvis socials, demogràfics i eco-nòmics dels darrers anys, l'espai públic aBarcelona està sotmès a una gran pressió,davant de la qual, des de l'Ajuntament, elssocialistes hem aportat solucions per ferfront a tanta densitat i diversitat d'activitats iper cercar una major cohesió social.

Amb la finalitat de seguir garantint un espaipúblic de qualitat, els socialistes treballaremtant en la millora de l'urbanisme existent, elmanteniment amb un alt nivell d'exigènciade les places, els carrers, les zones verdes iles platges, com en una política de netejaque té com a principal repte l'eliminació efi-cient i sostenible dels residus urbans.

ESPAI PÚBLIC: MILLORA, MANTENIMENT I NETEJA

37


MESURES

• Impulsarem la millora de la neteja de l'es-pai públic a tots els barris de la ciutat ambla periodicitat suficient i els recursoshumans i tècnics adients que permetingarantir-la. També augmentarem la fre-qüència de recollida dels punts de brossaselectiva.

• Millorarem la recollida de residus urbansdesenvolupant el sistema soterrat pneumà-tic, principalment en barris de nova creacióo amb trama urbana de casc antic, i sote-rrant els contenidors selectius de maneraprogressiva a tota la ciutat.

• Desenvoluparem un nou model de recollidade runa d'obres menors que en faciliti in’optimitzi la gestió.

• Impulsarem un pla de prevenció i reciclat-ge de residus mitjançant el desplegamentde 20 deixalleries de barri i 10 deixalleriesmòbils. També potenciarem un acord cívicamb tots els sectors implicats de la ciutatper aconseguir una ciutat més neta i soste-nible.

• Potenciarem el manteniment integral del'espai públic a tots els barris de la ciutat icentrat en actuacions de millora de la via-litat (pavimentació sonoreductora i repara-ció de voreres) i de l'enllumenat (reduccióde la contaminació lumínica i soterramentde les xarxes aèries de les companyies).

• Intensificarem el manteniment de lesinfraestructures de l'espai públic desple-gant mesures de protecció dels elementsestructurals, com ara aplicant pintura deprotecció anticartells i antigrafits a suportsde semàfors, escales mecàniques, ascen-sors i quadres elèctrics, reforçant la senya-lització horitzontal i vertical, i reposant elmobiliari urbà.

• Consolidarem l'accessibilitat i la millora dela mobilitat dels vianants mantenint unesinfraestructures de bona qualitat, amplianti renovant les escales mecàniques i elsascensors, i atenuant l'impacte de les obresde serveis sobre la ciutat.

• Millorarem el drenatge de la ciutat mitjan-çant la construcció de 3 nous dipòsits anti

DSU, i de 3 nous col·lectors tot adaptantels sistemes reguladors previstos a la direc-trius de la UE pel que fa a les zones debany. Construirem també 10 km de xarxanova de clavegueram.

• Crearem una oficina d'inspecció i segui-ment tècnic de l’estat de l'espai públic acada districte de la ciutat, a fi de garantirles 24 hores una resposta ràpida i adequa-da davant les incidències en els serveis.

• Avançarem en l'aplicació de criterisambientals en la gestió dels serveis i lesinfraestructures de l'espai públic millorantla xarxa freàtica i l'estalvi d'aigua i d'ener-gia en les fonts ornamentals de la ciutat,potenciant l'ús de combustibles nets a lesflotes de vehicles, i reduint el consumenergètic en l'enllumenat viari.

Barcelona és una ciutat conformada per unsistema territorial en què, més enllà delcaràcter netament urbà dels habitatges i leszones d’activitat econòmica, es constitueixenimportants zones anomenades verdes i bla-ves, que fan referència als límits d’aquestagran ciutat metropolitana.

L’Ajuntament ha anat desplegant durant elsdarrers 20 anys importants activitats de recu-peració i regeneració de platges i espaisnaturals intentant integrar aquests àmbitscom a part del paisatge urbà real, recuperantla biodiversitat que representen, i donant-losel valor simbòlic de referents de ciutat, totaixò combinat amb un aprofitament massiuper part de la població, a la vegada que curósi responsable.

En aquesta perspectiva serà cabdal continuaramb les actuacions dirigides a millorar les

LA BARCELONA VERDA I BLAVA: MILLORA DELS GRANS ESPAISNATURALS DE LA CIUTAT

zones verdes que conformen els llindars de laciutat: Montjuïc, Collserola, riu Besòs. Ambla mateixa perspectiva caldrà continuar tre-ballant per la dignificació i racionalitzaciódels Tres Turons. Finalment, també cal con-tinuar potenciant la qualitat de l’espai de lesplatges de la ciutat.

La transformació olímpica va suposar la reno-vació d’aquest espai urbanitzat durant el pri-mer terç del segle XX mitjançant la dotacióde nous equipaments esportius i culturals ila millora en l’accessibilitat a la muntanya.El Pla d’Usos de Montjuïc, aprovat recent-ment, proposa l’arranjament del conjunt dela muntanya amb un criteri unificat, reutilit-zant molts espais amb usos avui obsolets iposant en valor, en canvi, d’altres ben defi-nits amb característiques específiques. Elprojecte vol subratllar el valor d’aquest espai,tractant de manera unificada tots els equipa-ments que acull la muntanya, millorant-nel’accessibilitat amb l’arribada del metro, i elconeixement i la percepció que els barcelo-nins en tenen.

MESURES

• Posarem a l’abast ciutadà el conjunt delparc natural de Montjuïc i integrarem fun-cionalment el sistema d’espais de les cotesaltes (espais més alts que la cota del’Estadi) amb la resta de la muntanya.

• Farem jugar al nou Museu Olímpic i del’Esport un paper rellevant com a elementde síntesi de les dimensions esportives iculturals de la muntanya.

• Integrarem el Castell en el conjunt delsespais de la muntanya com a nou equipa-ment de la ciutat dedicat a la difusió de lacultura de la pau..

Als últims anys, s’ha anat definint el caràcterd’un parc de clara identitat metropolitana.En aquest sentit, se n’han preservat i poten-ciat els valors naturals i s’han recuperat partdels espais qualificats com a construïbles pelPGM.

L’Ajuntament va adquirir el Parc d’Atraccionsdel Tibidabo, fins aleshores l’espai privatmés gran de la muntanya de Collserola, i elde més significació i més dimensió simbòli-ca en el perfil de la ciutat. Ara l'objectiu ésintegrar el vessant barceloní de Collserola ala ciutat establint els criteris de preservaciód'aquest espai verd i definint l'espai de tran-sició entre l'un i l'altre.

El projecte prepara la ciutat per entrar alparc, clarifica l'accés i la circulació a l’inte-rior i permet descobrir-ne la totalitat de les8.000 ha de parc natural. Els nous espaispúblics que es generaran a la part baixa delvessant completaran la xarxa d'espais de pro-ximitat. La millora en la integració de lamuntanya a la ciutat passarà també per l’es-tabliment d’un circuit de bici que enllaciamb el circuit de bici del front marítim.

El projecte té una gran envergadura i tindràun fort impacte social, donat el valor simbòlici referencial de Collserola per la ciutat. Posaràen valor aquest espai millorant-ne l’accessibi-litat i la seguretat, evitant els abusos, afavo-rint el coneixement i la percepció que la genten té i, en conseqüència, augmentant lacapacitat de tothom per gaudir-ne.

MESURES

• Desenvoluparem el pla director deCollserola que defineix un sistema d’es-pais-límit per dotar de personalitat elsàmbits intermedis, tot diferenciant la parturbana de la que és intensament forestal.Ampliarem en més de 60 hectàrees la

COLLSEROLA

MONTJUÏC

39


xarxa de parcs urbans que envolten el Parc,i desplegarem 100 actuacions de reforçlocalitzades als cinc districtes de contacte.

• Reforçarem el Parc de Collserola impulsantla millora de la seva vessant barcelonina ipermetent un ús ciutadà intens i ordenatque faciliti la preservació de les àrees ambvalors naturals més interessants.

• Posarem més èmfasi als diferents barris decontacte amb la muntanya amb més inten-sitat edificatòria i més dèbil estructuraurbana, i desenvoluparem una políticaestratègica d’adquisició de sòl que permetiuna patrimonialització dels esforços inver-sors realitzats al llarg dels últims anys.

• Desenvoluparem el Pla Especial del Parcd’Atraccions del Tibidabo i potenciarem laseva dimensió educativa i de memòria his-tòrica de la ciutat. Implementarem lesmesures d’accessibilitat, així com la reduc-ció i limitació de l’accés mitjançant unvehicle privat al Parc. Potenciarem la capa-citat i eficàcia del transport públic, tant defunicular com de bus.

• Instal·larem a Can Masdeu un nou centred’accés i interpretació del Parc deCollserola

Durant els darrers anys, s’ha recuperat el riuBesòs tant en una perspectiva mediambien-tal (millora de la qualitat d’aigües), com d’es-pai urbà (de manera especial, amb el Parccentral de Santa Coloma i Sant Adrià)

Resta ara continuar connectant els teixitsurbans per tal d’aprofundir en els processosde millora de l’espai públic de la zona, i deregeneració del mateix riu.

MESURA• Connectarem els nous sistemes d’espais

públics de la Sagrera, la Verneda industriali el Bon Pastor amb la renovada llera del riu

L'elaboració d'una proposta d'ampli abast pelconjunt dels Tres Turons (la Creueta del Coll,Güell/el Carmel i la Rovira) té la pretensiód'explorar les potencialitats de l'espai lliured'aquest àmbit no només com a verd urbà,sinó també com a espai estratègic d'abastmetropolità. Simultàniament, centrant l'aten-ció en les relacions del parc amb els barrisperimetrals, aprofundirem en les possibilitatsdel parc com a nexe entre aquests barris. Desd’aquesta perspectiva es defineixen dosàmbits d'actuació: el nucli central del parc iels perímetres.

MESURA• Establirem un pla d’actuació que potenciï

la interacció de l’espai entre els barris pro-pers, i a la vegada actuï com a mirador –balcó de la ciutat.

Les actuacions de millora a l’entorn de lacosta han estat una prioritat en els succes-sius governs socialistes de la ciutat. Aquestesactuacions s’han desenvolupat mitjançant lareforma, la renovació, la substitució dels tei-xits urbans limítrofes amb el Mar(Barceloneta, Vila Olímpica, Nou FrontMarítim, Barris del Besòs) i la construcciód’espai lliure públic entre les noves zonesurbanitzades i el mar.

Aquestes millores en la façana marítima hanpermès la construcció de nous espais públicscom el Passeig Marítim, el Parc del Litoral,els ports i les platges. Hem garantit una inte-gració urbana modèlica de les infraestructu-res mediambientals i energètiques així coml’operació recentralitzadora dels barris delBesòs.

LA FAÇANA MARÍTIMA

TRES TURONS

RIU BESÒS

MESURES• Prosseguirem el desplegament i la intro-

ducció de nous usos i activitats comple-mentàries de tipus terciari, universitari,d’oci..., amb especial èmfasi en el desen-volupament del Campus Universitari delBesòs i la construcció de la primera fasedel nou Zoo Marí.

• Ampliarem els àmbits cívics del Port deBarcelona (Moll de Pescadors i Moll deSant Bertran), amb la reordenació i el tras-llat de les actuals activitats.

• Posarem en marxa un Pla de gestió integralde les platges, implementant, entre d’al-tres, un sistema de consulta en temps realdes de la pàgina web de l’Ajuntament dela qualitat de l’aigua de les platges.

Barcelona ha fet bandera d’una geografiavariable que va de realitats relativament peti-tes, els barris, a l’àrea i la regió metropolita-nes. Els projectes de futur combinaranespais propers d’actuacions concretes i moltvisibles, i grans transformacions urbanes quepoden afectar tota la ciutat i l’àmbit metro-polità.

El barri és el sensor important d’identificacióde les demandes socials més quotidianes, unexcel·lent espai de recerca de complicitatsamb els ciutadans i les entitats, i un marc decohesió i convivència i de major participacióciutadana.

L’àmbit metropolità és l’espai que supera lacompetència entre ciutats per donar pas a lacooperació supralocal, que permet llegir iprojectar la ciutat real, la que configura unacontinuïtat urbana de més de tres milionsd’habitants. L’àrea metropolitana deBarcelona ja no és solament una qüestió devoluntats polítiques, sinó una necessitatestratègica. L’habitatge, el transport, lesinfraestructures ferroviàries o d’accés i tràn-sit per Barcelona, a més de la gestió de l’or-denació urbana i el medi ambient han deplanificar-se com un sistema complex, talcom ja es preveia en les nostres històriques

reivindicacions de constitució d’un governmetropolità.

Aquesta concepció que combina el mirarlluny i treballar a prop en el territori, es veureflectit en el camp de l’urbanisme en unmodel prestigiós i reconegut arreu. L’apostacontinuarà sent per la transformació urbanaque aprofundeix en el model de ciutat com-pacta, policèntrica, multifuncional i sosteni-ble. Un urbanisme que eviti tota mena desegregació, tant per activitat, com per pobla-ció. Un urbanisme que incorpori la miradadel gènere, dels infants i de la gent gran.

Projectes emblemàtics com ara 22@, SantAndreu-Sagrera, Glòries, Marina del PratVermell, la reforma dels grans pulmons verdsde la ciutat (Montjuïc, Collserola) entrealtres, que combinen sòl per a activitats eco-nòmiques, habitatge, equipaments, granszones verdes i espai públic, són l’expressiódel model de ciutat que proposem i que hemconstruït des de 1979.

Amb la mateixa perspectiva un altre elementque s’ha de tenir en compte és el traçat de laciutat en algunes de les seves vies de con-nectivitat intraurbanes, com ara la Gran Via,la plaça d'Espanya, l’avinguda del Paral·lel o

41

4. La Barcelona del desenvolupament urbà: del barri a la metròpoli


el passeig de Colom, que són alhora poten-cials bulevards ciutadans, així com espaiscom la plaça d'Urquinaona, la plaça del'Estació de Sants, etc., que tindran unaatenció prioritària de remodelació en el pro-per mandat.

En aquest procés de transformació urbana, hiha dos exemples paradigmàtics. El primer ésel complex procés de planejament que orde-na el conjunt de la plaça de les Glòries, aixícom les infraestructures que hi porta associa-des, i que ha estat refermat per un massiu iexemplar procés de participació ciutadana.El segon és el cobriment de vies al barri deSants, que amb l’arribada de l’AVE al’Estació de Sants implica l’execució d’unesobres d’infraestructura que han estat aprofi-tades per introduir un seguit de milloresambientals en les condicions de vida delsveïns i per recuperar un nou espai públic de5,6 hectàrees.Tots aquests elements són fonamentals per auna correcta ordenació del territori, i per auna planificació urbana que sigui vector clauen la construcció del model de ciutat. Peròtota aquesta transformació requereix tambéde la mirada propera a la realitat de la gent.Per això la qualitat urbana té molt a veureamb la qualitat de l’habitatge. Qualitat en eldisseny arquitectònic i en el disseny de cons-trucció, però sobretot qualitat amb relació ales noves demandes de la nostra societat, enquè els criteris de sostenibilitat, millora ener-gètica, i noves tipologies d’habitatge seranclaus per a la millora de la qualitat de vida.

El barri representa un element clau per a laidentificació de les demandes i necessitatssocials més paleses i per a la realització prio-ritària de polítiques de proximitat, cohesió iconvivència.

A partir de l’aprovació del projecte “LaBarcelona dels Barris, nou impuls per unaciutat més pròxima” i, en conseqüència, delreconeixement de les delimitacions i denomi-nacions dels barris de la ciutat, l’Ajuntamentde Barcelona disposa d’una eina de proximi-tat i planificació que ha de contribuir a l’a-profundiment democràtic i a una major imillor participació. Des de fa segles,Barcelona ha anat teixint i relligant un terri-tori ric i complex format per àmbits urbans isocials diversos. Cada barri té una història iuna personalitat reconegudes i sentides coma pròpies pels seus habitants.

Paral·lelament, l’existència i la trajectòriadels districtes ha generat una nova manerad’entendre i treballar les necessitats ciutada-nes, els serveis i l’espai públic. Els districteshan guanyat pes com a referent de proximitatper al conjunt de barcelonins i barcelonines,i han demostrat ser una eina bàsica per a laciutadania i per a l’Administració municipalen la tasca de construir i gestionar una ciutatmillor i més equilibrada territorialment ambla finalitat de millorar els serveis i la qualitatde vida als barris.

Amb referència als equipaments, Barcelonaha assolit uns estàndards acceptables en larelació entre el nombre de ciutadans i ciuta-danes i els equipaments existents, tant per laseva qualitat com per la seva diversitat. Laconstrucció d’aquests espais ha estat unaconstant des de la recuperació dels governsdemocràtics a la ciutat. Avui cal un doblerepte, adequar els equipaments existents a lavida actual, tant en instal·lacions com en ser-veis que ofereixen, i la segona que és com-pletar les xarxes existents amb nous edificis.

Volem esforçar-nos, doncs, en l’aplicació delprincipi de proximitat amb decisió política imajor eficàcia i eficiència.Complementàriament a la sòlida realitatadministrativa i política del districte, ladimensió del barri ens permet ara una escalade treball i planificació propera a la ciutada-nia.

BARRIS: SERVEIS I EQUIPAMENTS DE PROXIMITAT

Alhora, dins del context de la transformacióde la ciutat, la reforma i millora dels barris ésuna fita cabdal. Des del començament delsajuntaments democràtics es va posar èmfasien la necessitat de transformació del centrehistòric de Barcelona. Ciutat Vella ha estatl’exemple de tractament i revitalització d’unàmbit inicialment força deteriorat.

A la resta dels centres dels barris històrics,s’hi ha actuat des de perspectives parcials demillora de la qualitat de l’espai públic, orde-nació de la vialitat, etc. però, de vegades, hafaltat una visió global i la concreció en plansd’intervenció integral. L’Ajuntament reforça-rà les polítiques de reforma interior i de rege-neració de centres a diversos districtes ambla finalitat de potenciar noves centralitatsurbanes.

MESURES

• Promourem uns barris que siguin el llocmés idoni d’expressió de la convivènciacontinuant amb les estratègies de rehabili-tació integral i millorant els espais públics(carrers, zones verdes, equipaments).

• Impulsarem els plans comunitaris a tots elsbarris per garantir una actuació integral enmatèria urbanística, social, cultural, depromoció econòmica, educativa i de segu-retat. Aquests plans es reforçaran ambaltres projectes com ara “camí segur” iplans d’entorn desenvolupats des dels ser-veis educatius.

• Garantirem 73 patis d’escola oberts (unper barri) per tal de potenciar espais depràctica esportiva i trobada de nois i noiesfora de l’horari lectiu.

• Accelerarem la política de rehabilitaciód’habitatges amb un objectiu de 30.000habitatges pel mandat. En aquest sentitpromourem a les zones ARIS (Àrees deRehabilitació Integral) que la rehabilitaciópugui arribar fins al 40% del cost, senselímit en els conceptes que estableix la nor-mativa vigent i, en els casos de rendes bai-xes, que pugui arribar al 90% desubvenció.

• Continuarem treballant per obtenir de laGeneralitat de Catalunya més suport en elmarc de la Llei de Barris per a determinatsterritoris de la ciutat.

• Fomentarem barris amb una millor xarxa deserveis de proximitat. Per això completa-rem el pla d’equipaments dels districtes,tot treballant per garantir uns mínimsestàndards de biblioteques, espais per ajoves, patis oberts a escoles, casals de gentgran, etc., en tots els barris i de maneraequilibrada.

• Crearem un nou dispositiu als barris inte-grat per a educadors d’intervenció en elmedi obert, grupals i comunitaris i promou-rem les xarxes de solidaritat veïnal i comu-nitària així com el conjunt d’iniciatives quedonin suport a la vida quotidiana de lesfamílies.

• Posarem en marxa un pla de xoc contra elsobreempadronament i la sobreocupaciód’habitatges tal com s’ha fet al Districte deCiutat Vella.

• Impulsarem els Consells de Barri, queserien els màxims òrgans de participacióterritorial en totes les qüestions que elsafectin.

• Crearem una xarxa de centres culturalspolivalents a tots els barris de Barcelona apartir de l’oferta dels centres cívics de laciutat que ofereixen activitats culturals.Establirem estratègies entre aquests cen-tres, les biblioteques i les escoles d’art, pertal d’augmentar les pràctiques culturalsdels ciutadans i facilitar l’acostament a l'o-ferta cultural de la ciutat.

• Completarem els estudis iniciats, i posa-rem en marxa les figures de planejamentper dur a terme les renovacions dels nucliscentrals dels barris històrics del Poblenou,Sant Andreu, Sarrià i Gràcia, sobre la based’una idea d’espai públic generador decohesió social.

43


La dimensió del passat i la trajectòria indus-trial de la nostra ciutat són encara llegiblesd’una manera molt clara en diferents indretsde la seva geografia. Al llarg de les darreresdècades anava restant palesa l’obsolescènciade tot un seguit de teixits urbans que havienperdut la seva capacitat funcional com asubstrat productiu de l’economia barcelonina.

Una quantitat molt important de territori aco-llia un seguit d’activitats en un règim de pre-carietat transitòria a l’expectativa de noususos. Donada la majoritària, i quasi única,condició de titularitat privada d’aquests sòls,l’ús residencial apareixia, legítimament, al’horitzó dels seus propietaris com el millordestí, capaç de generar majors plusvàlues.L’àmbit més paradigmàtic d’aquesta situacióeren les àrees industrials del Poblenou cap afinals dels anys noranta.

En aquell moment, l’Ajuntament deBarcelona va definir una proposta estratègi-ca per a aquest territori de més de 200 ha ipotencialment d’una gran centralitat: mante-nir el caràcter productiu que havia tingut alllarg de més d’un segle, però en la direcciód’una nova economia, per prioritzar els usosrelacionats amb les TIC i la societat delconeixement. Paral·lelament a aquestadimensió econòmica, el projecte va contem-plar l’emergència d’altres usos: nous habitat-ges públics, noves zones lliures i

equipaments de proximitat, i un tipus espe-cial d’equipament (7@) que, amb un clarcaràcter de ciutat, actua com a dinamitzadorde les noves activitats. Aquesta transforma-ció va acompanyada del desplegament d’unmodern Pla Especial d’Infraestructures queestà dotant al barri de més alta qualitat d’ur-banització.

Aquesta operació de renovació urbana vacomençar a finals de l’any 2000, amb unhoritzó de transformació que, en aquellmoment, es va estimar al voltant de 20 anys.La solidesa del projecte és evident, però laseva importància va més enllà dels seuslímits territorials.

Ha estat i és el referent que ha permès enge-gar altres processos de transformació a laciutat amb diverses trajectòries històriques.D’aquesta manera, hem començat la trans-formació radical de barris, com ara la Marinadel Prat Vermell, Torrent d'Estadella-laVerneda industrial, o Sant Andreu-la Sagrera,que traçaran amb contundència un model deciutat compacta, densa, amb barreja d’usos isostenible. L’experiència del 22@ va iniciar un camí, i esva convertir en un referent, però no ha estatni és una pauta a seguir de manera mimèti-ca. Cadascun dels projectes de transformacióesmentats tenen la seva personalitat perquèresponen a condicionants diferents. Amb tot,comparteixen l’aposta per un espai urbà densi complex, que possibilita un ús més eficientdel sòl, que afavoreix la interacció entre elsdiversos agents urbans i contribueix a generarla massa crítica necessària per desenvolupareconomies d’aglomeració, sense renunciar auna alta qualitat d’un espai públic que s’had’entendre com a escenari actiu d’antigues inoves relacions ciutadanes.

En el cas de Sant Andreu-la Sagrera, el caràc-ter infraestructural que l’havia qualificat his-tòricament restarà present desprès de latransformació: en forma d’una nova estaciócentral intermodal i de complexos traçatsferroviaris sota el nou espai públic, acompan-yat de nous habitatges, d’un nou terciari, id’un nou gran espai públic de 40 hectàrees.

TERRITORIS EN TRANSFORMACIÓ: LES GRANS TRANSFOR-MACIONS DE 22@,MARINA DEL PRATVERMELL, TORRENTD'ESTADELLA-LAVERNEDA INDUSTRIAL, I SANT ANDREU-LASAGRERA

D’altra banda hi han zones que també seranobjecte de transformació i que, sense tenir ladimensió, complexitat i abast de ciutat delsconeguts com a àmbits de gran transforma-ció (22@, Marina del Prat Vermell, Torrent dela Estadella la Verneda Industrial tenen unagran importància en el desenvolupament delscorresponents districtes. Es tracta deterrenys d’una superfície important, que his-tòricament han tingut un únic ús (industrial,militar, ...), i que han restat recintes tancatsdes de la seva primera implantació.

En conjunt, és una aposta clara de comhem de respondre als nous reptes quetenim en matèria de construcció d’una ciu-tat complexa, diversa, habitable i producti-va a la vegada.

MESURES

• Continuarem el procés de transformaciódel districte d’activitats 22@, liderant eldesenvolupament urbanístic i amb l’obten-ció de sol per a:

• Equipaments i habitatges protegits, des-plegant les infraestructures necessàries peral correcte desenvolupament del territori.

• Emplaçaments, iniciatives i nous espaisd’instal·lació d’empreses al voltant delsfocus específics d’activitat científica i cul-tural com Barcelona Media, potenciant lesiniciatives econòmiques associades al des-envolupament d’aquest territori, en parti-cular en els sector terciari associat aindústries de la societat del coneixement.

• Promourem en el territori de la Marina delPrat Vermell les següents actuacions:

• Impuls del planejament que pugui garantirel procés de reconversió urbanística (latransformació de les 75 hectàrees de lesantigues àrees industrials de la Marina delPrat Vermell alliberarà més d’un milió demetres quadrats, que representen més de11.000 habitatges dels quals més de lameitat seran protegits).

• Creació d’espai terciari de qualitat.• Impulsarem la transformació de la zona del

Torrent d'Estadella-la Verneda industrialamb 65 ha d’actuacions amb sostre per a

activitats productives i 18.000 habitatges.• Continuarem aprofundint en el projecte de

Sant Andreu-la Sagrera:• De manera paral·lela i coordinada al des-

plegament de les infraestructures ferrovià-ries, desenvoluparem i construirem unespai públic de la ciutat de 40 hectàrees,el més gran de la ciutat, que tancaran laferida de separació històrica entre dosgrans àmbits territorials del barri.

• Aquest espai públic estructurarà al seu vol-tant 6.600 habitatges (la tercera part delsquals amb algun tipus de protecció).

• També es consolidaran 130.000 m2 denous equipaments. I ho farem des de lacomplicitat amb els veïns i veïnes, i pen-sant també en el pes que tenen dins d’unavisió general de la ciutat.

• Durem a terme la transformació dels anticsrecintes industrials, militars i de zones enrecuperació:

• Can Batlló, Fabra i Coats i Casernes deSant Andreu, Chemical, sobre la base delplanejament recentment aprovat.

• Canòdrom de l’Illa Philips, Caserna deNavas i Cotxeres Borbó.

• Iniciarem la transformació de la plaça deles Glòries convertint-la en un àmbit decentralitat cívica, un instrument d’eficièn-cia de la mobilitat, i un dels espais mésemblemàtics de la ciutat, amb la produccióde 1.000 habitatges associats (el 50%d’habitatge protegit), així com l’execuciódels 150.000 m2 d’espai lliure.

Barcelona compta amb una xarxa de trans-port públic urbà de qualitat i moderna. Lainversió en infraestructures públiques detransport ha estat una prioritat de tots elsgoverns socialistes a l’Ajuntament. No obs-tant això, el gran repte de Barcelona i el seuentorn metropolità és la creació d’un sistemade mobilitat equilibrat i sostenible des delpunt de vista ambiental i econòmic. Si bé lamajoria dels desplaçaments a l’interior de laciutat es fan en transport públic o a peu, una

MOBILITAT

45


part molt important dels desplaçamentsentre Barcelona i el seu entorn metropolità esrealitzen en transport privat, fet que crea pro-blemes de congestió a l’interior de la ciutat,amb un alt cost econòmic i mediambiental.

Durant l’últim mandat s’han intensificat lesmesures per reduir la congestió al centre dela ciutat tot potenciant l’ús del transportpúblic. Hem de continuar amb aquesta estra-tègia desincentivadora de l’ús del cotxe, pro-posant solucions alternatives menys costosesper al conjunt de la ciutat.

Som conscients que no podem canviar radi-calment una forta cultura del transport privatindividual i per tant hem de seguir afavorintles bones pràctiques dels vehicles de dues iquatre rodes i assegurar la convivència delsdiferents modes de transport en les viespúbliques. Hem de respondre a la triplicaciódel nombre de bicis en els últims tres anys iconsolidar aquest tipus alternatiu de trans-port amb les respostes urbanístiques adients,amb l’augment de carrils i aparcaments biciespecífics.

Hem de ser ambiciosos i mirar lluny. Hem detrobar solucions innovadores per fer compati-ble el creixement econòmic i les futuresnecessitats de mobilitat a la ciutat amb lamillora de la qualitat de l’aire a la ciutat i lareducció del soroll i la congestió.

MESURES

• Treballarem per a la construcció de 20noves estacions i 106 km de metro, per-llongarem les línies 2, 3 i 5, i posarem enservei el primer tram de la línia 9.

• Impulsarem l’obertura del metro tota la nitdurant el cap de setmana i ampliarem mitjahora l’horari entre setmana. N’incremen-tarem la freqüència de pas. Renovarem iampliarem la flota de trens del metro,millorarem l’accessibilitat, la seguretat i elmanteniment, modernitzarem les instal·la-cions i estendrem la cobertura de telèfonmòbil a tota la xarxa.

• Desplegarem la flota d’autobusos amb 100

nous vehicles per millorar la freqüència, elconfort i la sostenibilitat mediambiental.Potenciarem els carrils VAO per al pas delsautobusos a la ciutat.

• Millorarem la qualitat del servei dels auto-busos amb parades més modernes i acces-sibles, millors sistemes d’informació ausuaris, recorreguts més ràpids i amb mési millors carrils busos i ampliarem el serveidurant el cap de setmana

• Impulsarem les actuacions necessàries pera una ràpida execució del intercanviadorsde l'Arc de Triomf, la plaça d'Espanya i laplaça de Catalunya, així com especialmentel de la plaça de les Glòries, peça clau enla renovació d'aquest important indreturbà. De manera paral·lela, s'hauran dereordenar les parades i els itineraris delsautobusos interurbans per tal d’afavorir laseva intermodalitat amb el transport urbà imetropolità.

• Millorarem l’eficiència energètica del con-junt de la flota de busos i taxis així com dela flota de vehicles municipals (cotxes ofi-cials, vehicles de la guàrdia urbana i deneteja viària, parcs i jardins etc.), incorpo-rant les tecnologies més netes com elsmotors híbrids, biogàs, biodièsel i bioeta-nol.

• Potenciarem la millora del taxi per donarserveis a persones amb mobilitat reduïda,així com també potenciarem la renovacióde la flota de taxis amb vehicles eficientsambientalment i energèticament, i mesu-res que augmentin la qualitat i eficàcia delservei.

• Continuarem impulsant l’Àrea Verda, demanera especial en aquells espais-fronteraon s’han d’equilibrar les necessitats delsresidents amb el de les persones que vénende fora de Barcelona.

• Construirem més aparcaments de motoci-cletes a les calçades, alliberant així pro-gressivament les voreres per als vianants.Incrementarem la seguretat dels motoris-tes, eliminant les tanques metàl·liques deprotecció (biona) a tot el terme municipalde Barcelona.

• Potenciarem l’ús de les bicicletes com atransport habitual tot garantint la convivèn-

cia amb els vianants i el conjunt d’usuarisde la via pública. Promourem iniciativesadreçades a millorar la seguretat de lesbicicletes i incrementarem el nombre d’a-parcaments per a bicicletes.

• Ampliarem la xarxa de carrils bici i posa-rem 3000 bicicletes a disposició de la ciu-tadania a finals del 2007 (sistema bicing).

• Millorarem la càrrega i descàrrega de mer-caderies a la nostra ciutat, cercant fórmu-les que permetin una millor gestió del’espai i el temps destinat a aquesta activi-tat. Vetllarem per evitar la contaminacióacústica durant les nits, continuant apos-tant per estratègies de càrrega i descàrregaque garanteixin el dret al descans dels resi-dents.

• Reformularem el model de coordinació dela xarxa semafòrica i incrementarem elsrecursos tecnològics necessaris per tal dedonar una major prioritat al transportpúblic.

• Continuarem amb la política de pàrquingssubterranis. Elaborarem un pla d’equipa-ments moderns de pàrquings per tal depoder continuar retirant places d’aparca-ment de vehicles de superfície

• Redactarem el projecte de nou museu de lamobilitat i la seguretat a la Sagrera.

L’àrea metropolitana de Barcelona és l’àmbitterritorial que comparteixen la ciutat deBarcelona i els prop de quaranta municipisque l’envolten. Com a espai, representen unformat complex, dinàmic, i amb forta neces-sitat de coordinació i complementarietatque, si bé només representa el dos per centdel territori català, inclou prop de la meitatde la població de Catalunya.

Barcelona en els propers anys ha de liderarun canvi necessari de l’escala urbana per tald’afrontar el reptes del segle XXI. S’ha depensar i actuar a través de comprendre la

ciutat real i definir l’espai metropolità comun lloc de referència policèntric. Aquestaspecte urbà s’haurà de desenvolupar demanera concertada amb la resta de munici-pis i de comú acord amb la Generalitat deCatalunya.

La realitat metropolitana de Barcelona és unfet incontestable expressat en la seva fortale-sa i dinamisme econòmic, en la seva realitatsocial, mediambiental i de mobilitat, i en lacapacitat per generar activitats de tota mena,tant de treball i d’estudis com d’esbarjo.Malauradament, l’actitud políticament limi-tada i curta de mires dels governs autonò-mics de CiU ha considerat els esforços decooperació dels municipis metropolitans comla voluntat de crear un contrapès al govern deCatalunya. Fruit d’aquesta visió, laGeneralitat convergent va imposar, mitjan-çant les lleis d’ordenació territorial, unaadministració metropolitana insuficient ifragmentada.

L’herència d’aquesta situació pot comportarel risc de crear desequilibris que dificultenels desenvolupament d’actuacions integra-des. Pels socialistes, la cooperació entre elsmunicipis representa un avantatge estratègici competitiu per a la millora de les condi-cions de vida de la gent.

L’espai metropolità, entès com a “ciutat deciutats” metropolitana, es conforma avuicom a espai de cohesió social, convivència,model de serveis de proximitat, solidaritat iprojecte comú per un entorn sostenible.Aquest fet no és una mera situació declarati-va, sinó el resultat de dècades de col·labora-ció i d’intens treball en comú en elsorganismes metropolitans. La tasca empresapels ajuntaments metropolitans de maneraabsolutament voluntarista ha aportat avan-tatges significatius que es materialitzen enuns serveis públics mancomunats i de quali-tat, particularment lligats als temes de mobi-litat i medi ambient, i un nombre importantd’intervencions de vertebració territorial iconstrucció d’obra pública.

La decidida voluntat de coordinació i coope-

ÀREA METROPOLITANA

47


ració entre els municipis del territori metro-polità exigeix aprofundir en eficàcia i eficièn-cia per continuar treballant pel benestar, lacohesió social i territorial, la igualtat d’opor-tunitats i la sostenibilitat dels municipis. Pertot això cal, amb la major celeritat possible,reconèixer la realitat institucional de l’ÀreaMetropolitana de Barcelona mitjançant untractament singular, i un model de gestióespecífic que, tot respectant les identitatsdels diferents municipis, permeti definir lesestratègies i els objectius conjunts, facilitantuna gestió integrada i eficient dels serveispúblics comuns.

El futur govern metropolità ha de ser un únicens local d’autoritat metropolitana que repre-senti i assumeixi les competències de lesactuals institucions i prepari les condicionsper respondre a les necessitats i reptes quese’ns presentaran els propers anys.

MESURES

• Impulsarem la creació de l’ÀreaMetropolitana de Barcelona, entitat queconcentri les competències i funcions deles actuals institucions metropolitanes iincorpori aquelles que siguin el resultat del’aplicació del principi de subsidiarietat iels criteris de coordinació, economia i efi-càcia en la prestació dels serveis públics alsi del territori metropolità de Barcelona.

• Continuarem amb els treballs del PlaEstratègic Metropolità, apostant per l’apro-fundiment en la perspectiva dels nous rep-tes que es deriven dels canvis de l’entorn ide la nova conformació institucional de larealitat metropolitana.

• Proposarem un planejament metropolità enla perspectiva de creació d’una subcomis-sió metropolitana d’urbanisme entre l’ÀreaMetropolitana i la Generalitat de Catalunyaper assegurar la coordinació del planeja-ment de la conurbació.

• Impulsarem el Consorci Metropolità del’Habitatge, que elabori de manera imme-diata el Pla de l’Habitatge Metropolità con-certat amb tots els agents institucionals, el

tercer sector, les cooperatives d’habitatge iel sector privat, per racionalitzar i augmen-tar l’oferta d’habitatge protegit.

• Impulsarem la redacció del Pla Director deMobilitat Metropolitana que analitzi l’esce-nari global de mobilitat, les infraestructu-res existents i futures així com lainterrelació entre els diferents models detransport, amb l’objectiu de definir líniesestratègiques que ordenin el transportpúblic com l’element bàsic per a una mobi-litat sostenible.

• Aprofundirem en una gestió dels residuseficaç i sostenible, amb mesures innovado-res en matèria de recollida selectiva. Enaquesta mateixa perspectiva caldrà unamajor coordinació de les polítiquesambientals així com del desplegament demesures coordinades per reduir la contami-nació acústica i lumínica.

• Apostarem per projectes innovadors en elssistemes de consum d’aigua i energia i laseva contribució a un model més eficient isostenible. La promoció i la gestiód’instal·lacions públiques i privades d’e-nergies renovables i la coordinació metro-politana dels traçats de la distribucióenergètica són tasques imprescindibles perals propers anys.

• Promourem el sistema natural integratmetropolità conformat per Collserola, ellitoral marítim i els rius que actuï com aelement d’oci, esbarjo, pulmó i comple-mentarietat del sistema urbà.

• Vetllarem per una xarxa d’infraestructuresmetropolitanes cohesionada, i per un siste-ma de vies que connectin les diverses cen-tralitats i municipis metropolitans demanera equilibrada, garantint fluïdesa isuficiència en la vialitat.

• Impulsarem una política de desenvolupa-ment econòmic que vetlli per la coordina-ció de les infraestructures per a lapromoció econòmica i pugui garantir unacerta coordinació per fer de l’àrea un terri-tori potent, policèntric i no segregat en lageneració d’activitats i ocupació.

El procés històric de la modernitat ha con-duït al fet que la majoria de la humanitat esconcentri cada cop més en àrees urbanes. Laurbanització ha estat un factor de desenvo-lupament global però a la vegada ha resultatextraordinàriament depredador en relacióamb els recursos naturals del planeta. Lesciutats, doncs, tenen la responsabilitat i lapossibilitat avui de jugar un paper claudavant dels tres principals reptes planetaris:l’establiment d’un ordre mundial just queeviti els efectes més perversos de la globalit-zació, l’assoliment de la pau entre els païsosi d’un diàleg intercultural efectiu, i la lluitacontra el canvi climàtic i en favor de la sos-tenibilitat del planeta.

Barcelona ha guanyat durant aquests anys unreconeixement al mapa internacional.L’esforç de Barcelona per situar-se en l'espaiglobal ha tingut èxits indiscutibles i ha lide-rat el paper de les ciutats en la construcciódel benestar ciutadà als organismes euro-peus, iberoamericans i internacionals.L’aposta de la ciutat en tots els àmbits iespais actius de defensa dels interessosmunicipalistes ha estat inequívoca.

Aquest compromís no s’ha limitat només afer sentir la veu de les ciutats en fòrumsinternacionals i en la mateixa Unió Europea.També ha estat present a la recerca de la paui el diàleg, la solidaritat entre ciutats i poblesi la construcció d’escenaris de major equitati justícia.

El canvi climàtic és segurament el repte mésimportant que afronta el conjunt del planeta.Barcelona farà del desenvolupament sosteni-ble un dels seus compromisos majors, ambuna aplicació exigent del protocol de Kyoto.Totes les intervencions a la ciutat i a lametròpoli han d’incorporar decididament elcriteri de la sostenibilitat. Això comporta

maximitzar mesures d’estalvi energètic i d’a-profitament d’energies renovables.

Barcelona ha d’intensificar la seva presènciaen l’àmbit europeu i internacional per contri-buir de manera més efectiva a la resoluciódels problemes globals. L’Ajuntament ha d’a-profundir en la conscienciació i la implicaciódels seus ciutadans amb els reptes de la pau,la solidaritat i la sostenibilitat. Barcelona,des de la seva experiència i amb els seusrecursos, ha de seguir donant suport a lesciutats, especialment de la conca del medi-terrani i de Llatinoamèrica, per poder avan-çar en el seu desenvolupament econòmic,social i mediambiental.

Els socialistes assumim els compromisos del’agenda del mil·lenni per eradicar la fam il’extrema pobresa i avançar en els drets a l’e-ducació i a la salut. La mirada del món localja no es pot circumscriure al seu entorn mésimmediat. Sempre ho hem afirmat i actuemen conseqüència. Des dels ajuntamentstenim, doncs, l’obligació d’aportar respostesa alguns dels grans reptes globals que tambétenen un clar impacte local, com ara lapobresa i la fam que provoquen les migra-cions, els problemes mediambientals o lesdeslocalitzacions d’empreses.

Els ajuntaments catalans hem d’assumir unrol específic de col·laboració amb les autori-tats locals dels països menys avançats. Calimplementar una autèntica política pública

COOPERACIÓ, SOLIDARITAT I SUPORTAL DESENVOLUPAMENT

49

5. La Barcelona compromesa amb els reptes del món


local de cooperació, ambiciosa però adapta-da a les competències i capacitats delsgoverns locals, amb suport econòmic i tèc-nic. L’especificitat de la nostra cooperació enaquests països es concreta en promoure elsgoverns locals i la ciutadania activa.

Als darrers anys hem aprovat el Pla Directorde Cooperació de l’Ajuntament, el primer atot l’Estat que, a més d’una estratègia ambi-ciosa, es compromet a destinar l’1% delsingressos propis de l’Ajuntament a coopera-ció internacional. En aquest marc, hem defi-nit un model de col·laboració entrel’administració municipal i el sector associa-tiu. Fruit d’aquests acords és la gestió quehan confiat a la “Casa del Món”, que avui ésla seu de les tres grans federacions d'ONGsde Catalunya, centrades respectivament en eldesenvolupament, la pau i els drets humans.

Paral·lelament hem renovat la normativa desubvencions introduint la plurianualitat enels programes de cooperació de les entitats imantenint el nivell d’exigència, rigor i trans-parència en la concessió i gestió dels recur-sos destinats a cooperació.

Però també la cooperació municipal directa,que l’Ajuntament gestiona pròpiament i ques’adreça a enfortir els governs locals de lesciutats destinatàries, s’ha vist incrementadaamb més recursos. Així, en aquests darrersquatre anys, s’han dut a terme importantsactuacions de cooperació a Gaza, Sarajevo,Tetuan, Alger, Casablanca, Fes, Tànger,Quito, Bogotà, Medellín, San Salvador il’Havana, entre d’altres.

Tenim l’oportunitat de consolidar la posicióde Barcelona com a ciutat capdavantera encooperació internacional, tant pel que fa alsrecursos que s’hi destinen com a la qualitat delsprojectes i a la implicació de la ciutadania.

MESURES

• Consolidarem el fons de cooperació del’1% dels ingressos propis de l’Ajuntament

per destinar-lo a la cooperació internacio-nal i a la solidaritat.

• Enfortirem la capacitat planificadora i detreball a mig i llarg termini de les ONGs enl’àmbit de la cooperació, reforçant els pro-grames plurianuals.

• Reforçarem la cooperació municipal direc-ta per enfortir les capacitats dels governslocals del sud. L’existència de governslocals democràtics i eficients és una garan-tia de millora de les condicions de vida delsciutadans.

• Elaborarem el Pla de Cooperació 2009-2013 amb l’objectiu de millorar la qualitatde la cooperació i redefinirem els progra-mes de sensibilització i educació per a lasolidaritat que es desenvolupen a la ciutat.

• Crearem el Museu de la Pau a Montjuïc uncop formalitzat el traspàs del Castell al’Ajuntament.

• Crearem una línia de suport a projectes decooperació internacional amb la Mediterrà-nia i Llatinoamèrica en matèria cultural.

Avui moltes ciutats tenen en comú proble-mes ambientals com ara nivells molt densosde circulació, deficient qualitat de l’aire iexcés de soroll ambiental, emissió de gasosd’efecte hivernacle i generació de residus id’aigües residuals cada cop més gran. Totaquests aspectes s’han de tenir en compte al’hora de buscar solucions, tenir visió estratè-gica i incorporar aspectes de prevenció, comara davant l’evidència del canvi climàtic.

La resposta no pot ser una altra que un enfo-cament integrat per a la gestió de l’entornurbà i la implantació de les Agendes 21Locals. Avui ja ha de ser una prioritat políti-ca la millora de la qualitat de l’entorn urbà,fent de les ciutats llocs més atractius i sansper viure-hi, treballar-hi i invertir-hi, i reduint

MEDI AMBIENT I SOSTENIBILITAT

les repercussions ambientals adverses queles ciutats tenen en el medi ambient global.

Durant molts anys Barcelona ha estat pione-ra en una política decidida i compromesa enmatèria de sostenibilitat. L’aposta per lesmesures mediambientals ha estat clara, ibona prova d’això han estat les reduccionsdel consum municipal d’aigua de la xarxa enun 35%, l’aprofitament de l’aigua freàtica,l’augment de la recollida selectiva en un165%, l’impuls a la zona Fòrum de les ins-tal·lacions fotovoltaiques, la consolidació del’Ordenança Solar Tèrmica, les instal·lacionsfotovoltaiques demostratives a escoles muni-cipals i altres edificis municipals, lesinstal·lacions solars tèrmiques ainstal·lacions esportives, la implantació dexarxes de calor i fred amb aprofitament decalor residual a la planta de Tersa, els trans-ports de nova generació que redueixen dràs-ticament les emissions de CO2 a l’atmosfera,l’Ecoparc del Mediterrani al Fòrum, el canvitecnològic important de les infraestructuresde generació d’energia elèctrica al margedret del riu Besòs, etc.

Dins d’aquest context relacionat amb els rep-tes mediambientals, el canvi climàtic és elproblema internacional més greu i mésimportant que afronta la comunitat interna-cional. Des de l’àmbit urbà hi tenim una granresponsabilitat que cal afrontar amb decisió,serietat i imaginació.

La Comissió Europea ha situat com a objec-tiu per al 2020 la reducció d’un 20% de lesemissions de CO2 –i altres gasos– comparatamb els nivells de 1990. Aquesta reduccióhauria de ser del 60% per al 2050. Això sig-nifica impulsar una economia basada en unconsum limitat de carboni. No obstant, capciutat ni govern pot assolir aquest repte deforma aïllada, fet que exigeix la posada enfuncionament d’estratègies multilaterals i lacoordinació i cooperació entre ciutats igoverns, regions i estats. L’assoliment d’aquests objectius de reducciód’emissions també exigeix l’estreta col·labo-ració i implicació del conjunt de la ciutada-nia i de les seves institucions, públiques i

privades. Calen esforços de reducció i miti-gació d’emissions per reduir els impactes delcanvi climàtic i anticipar uns escenaris defutur amb menys disponibilitat d’aigua, aug-ment del nivell del mar i onades de fred icalor extrems, entre altres fenòmens. Ambtot, el repte del canvi climàtic és també unaoportunitat per fer de Barcelona un lloc dereferència en la innovació social, en la inves-tigació i en la implementació de noves tecno-logies netes i en la capacitat de desenvoluparenergies no contaminants.

Els socialistes volem que Barcelona tingui unlideratge a la Mediterrània en les polítiquesclimàtiques, en coherència amb els seuscompromisos històrics i impulsant la innova-ció i la modernització ambiental en un delsecosistemes que més poden resultar afectatsper les conseqüències de l’escalfament delplaneta. Però el repte que ens planteja elclima és també una oportunitat per a la gene-ració d’una economia altament qualificada,que exigeix esforços en la formació i en lainvestigació.

MESURES

• Seguirem treballant per reduir les emis-sions de CO2 i millorar la qualitat de l’airea la ciutat en el marc del desplegament delPla de Mobilitat Urbana que potenciarà lareducció de les emissions sobretot la con-taminació de fons de NOx i partícules.

• Continuarem els plans de transport urbàsostenible que incloguin mesures específi-ques per promoure l’ús de vehicles ambbaixos índexs d’emissions de CO2 i de baixconsum energètic, i amb polítiques quepromoguin la reducció de la utilització deltransport privat i la potenciació del trans-port urbà amb combustibles nets, impulsde la bicicleta, vehicles privats elèctrics idesplaçaments a peu.

• Continuarem aplicant criteris ambientalsen la gestió dels serveis i les infraestructu-res de l’espai públic. Seran actuacionsprioritàries la utilització d’aigües freàtiquesper a la neteja de carrers i del clavegueram

51


o per al rec dels parcs i jardins, la reducciódel consum energètic i de la contaminaciólumínica en l’enllumenat viari, la utilitzacióde paviment sonoreductor a la xarxa viària,o les millores per a l’estalvi d’aigua i ener-gia a les fonts ornamentals de la ciutat.

• Intensificarem els controls als vehicles quegenerin soroll per damunt dels límits per-mesos. Impulsarem programes de minora-ció de la contaminació acústica, mitjançantla realització de mapes estratègics de sorollque serviran per a la implementació deplans d’acció de reducció del soroll, espe-cialment en aquelles zones urbanes quemés ho requereixin.

• Construirem una nova central de fred icalor al polígon industrial de la ZonaFranca seguint el model d’aprofitamentenergètic del Fòrum, que permet unareducció d’emissions fins a un 40%.

• Desenvoluparem una planificació urbanasostenible que eviti, en la mesura quepugui, el segellament del sòl i que incloguizones verdes que facilitin la permeabilitza-ció i promoguin la biodiversitat de la florai fauna presents a la ciutat.

• Promourem un ús sostenible dels recursosnaturals reconeixent la importància d’utilit-zar-los amb l’eficàcia necessària per reduirels impactes ambientals amb mesures desensibilització de la ciutadania sobre bonespràctiques i estalvi de la utilització d’aiguai energia.

• Potenciarem, tal com ho hem indicat enl’apartat d’espai públic, l’impuls de políti-ques de prevenció i reciclatge dels residus,mitjançant l’aplicació de diferents einescom la sensibilització de la ciutadania perpromoure la separació dels residus pro-duïts, l’establiment d’acords compromís(Acord cívic) amb el principals productors(comerços, empreses...) i l’estudi i l’impulsd’eines de fiscalitat que incentivin unamenor producció i una correcta separaciódels residus.

• Incorporarem criteris d’eficiència energèti-ca a la projecció urbanística amb barris

més sostenibles on els edificis redueixin lademanda energètica (aplicació del CodiTècnic de l’Edificació i l’Ordenança Solar)

• Promourem sistemes centralitzats de calori fred amb l’ampliació de la xarxa delFòrum cap a la Sagrera i l'aprofitament delfred residual de la Regasificadora del Portde Barcelona. Desplegarem una xarxa declimatització a la Sagrera amb una capaci-tat de 15 MW de calor i 32 MW de fred,connectada amb la del Fòrum.

• Procedirem a la substitució de les antiguestèrmiques del Besòs (St. Adrià 1, 2 i 3)amb la implantació d’un nou cicle combi-nat al marge dret del riu, i la construcciód'una nova central de generació elèctricade cicle combinat al Port de Barcelona.

• Reforçarem i millorarem la xarxa de distri-bució elèctrica completant el desplega-ment del Pla Tramuntana, amb laconstrucció de 7 subestacions (Eixample,Facultats, Lesseps, Sarrià, Sant Gervasi,Nous Barris, la Sagrera) de tipus compacteamb un alt grau d'integració urbana i laconstrucció de la nova subestació de Baróde Viver al Nus de la Trinitat.

• Impulsarem el soterrament de les línieselèctriques de baixa tensió aèries queencara existeixen a l’entorn urbà.

• Implantarem una central de biomassa per ala revalorització dels residus del verd urbà.Incorporarem energies renovables als edifi-cis, generalitzant l’ús solar tèrmic sanitari.

• Establirem mesures per reduir puntes dedemanda energètica, reforçant la informa-ció pública del nivell de consum elèctric ala ciutat.

• Farem de la lluita contra el canvi climàticun principi rector de totes les polítiquesmunicipals i treballarem per concretarmesures, a fi que tots els sectors de l’acti-vitat econòmica i de la societat civil s’aliïnper lluitar coordinadament en aquestaqüestió vital per a la nostra civilització i lesfutures generacions.

La nova realitat que viu la ciutat requereixuna combinació d’explícit lideratge polític,de polítiques efectives de cohesió, innovaciói creativitat, i de compromisos des de la pro-ximitat i la responsabilitat per afrontar elsnous reptes. Dins d’aquest context les políti-ques públiques de Bon Govern són elementsindispensables en la gestió municipal, quees complementen amb els reptes de cons-trucció d’una administració propera, efecti-va, adaptada a un entorn canviant, proactivai disposada a liderar els processos de trans-formació que la ciutat viurà els propers anys.

Més eficàcia, més eficiència, millor accés alsserveis de l’administració són els camins jatraçats que aprofundirem i combinarem ambestratègies de més transparència, més parti-cipació i més comunicació. Aquests són elsobjectius d’aquesta etapa que troben ara unaliat imprescindible en les noves tecnologiesde la informació i la comunicació. Aplicaremnous criteris i procediments perquèl’Ajuntament expliqui més, millor i més aprop la seva acció. Establirem canals decomunicació interactius i participatius ambun aprofitament intensiu de les noves tecno-logies i d’Internet.

Hem de preparar els recursos humans del’Ajuntament per garantir una participacióciutadana efectiva en el marc del bon govern.Hem de seguir innovant en les tècniques imetodologies de treball, cercant constant-ment els models i sistemes més adients pergarantir el màxim d’eficàcia en la prestaciódels serveis.

Per garantir un bon govern, proper, participa-tiu, transparent i eficaç necessitem els recur-sos necessaris. En aquest sentit continuaremreclamant el compliment dels models definançament suficient i estable. La Carta deBarcelona jugarà un paper cabdal per incre-mentar aquests recursos i seguir apropant els

serveis a la ciutadania, tot millorant la sevaprestació. Només així assegurarem queBarcelona compleixi el seu paper de capitalde Catalunya i pilar de l’euroregió de laMediterrània, amb les competències i recur-sos que li corresponen.

Barcelona disposa d’un model de participa-ció ciutadana, basat en el compromís de lespersones a intervenir en els afers municipalsi en el paper de les entitats com a vehicula-dores de les demandes de la ciutadania, quesón plantejades i formulades de maneracol·lectiva, pensant en el bé comú.

Els mecanismes de consulta ciutadana en eldisseny de l’urbanisme i l’èxit d’aquesta par-ticipació ha estat un dels punts més desta-cats d’aquest últim mandat. Avui totes lesgrans i petites actuacions urbanístiques pas-sen abans per un procés participatiu que potser més o menys intens i dilatat en el tempsen funció de la dimensió de cada projecte.

Un cop posat en funcionament el Consell deCiutat, en aquest mandat que ara acaba, enscomprometem per als propers anys a impul-sar l’elaboració d’un mapa de la participacióa Barcelona, així com millorar la coordinacióamb les entitats i federacions més significa-tives de la ciutat sense oblidar el diàleg ambles entitats representatives de segon nivell.Volem seguir també promovent la capacitatde comunicació de les activitats i propostesde les associacions i entitats no lucrativesperquè arribin al conjunt de la ciutadania.Aquest és un repte important per a una ciu-tat densament poblada amb una multiplicitatcreixent d’impactes mediàtics.

LA PARTICIPACIÓ

53

6. La Barcelona del Bon Govern


MESURES

• Impulsarem consensuadament amb elConsell de Ciutat i els diferents consellssectorials i territorials el mapa de la parti-cipació a la Ciutat de Barcelona.

• Donarem suport metodològic, tècnic i eco-nòmic als processos de participació ciuta-dana que endeguin les diferents àrees iserveis municipals, districtes i barris peroptimitzar-ne el funcionament i garantir-nela qualitat en tots els seus formats.

• Complementarem la convocatòria anual desubvencions oberta a totes les entitats ciu-tadanes, amb l’establiment de convenis decooperació interanuals amb les federacionsde segon nivell i les entitats més represen-tatives de la ciutat.

• Treballarem conjuntament amb laGeneralitat de Catalunya i la Diputació deBarcelona per trobar una ubicació físicaidònia a les federacions d’entitats mésrepresentatives del teixit associatiu deCatalunya.

• Impulsarem la participació ciutadana ambestratègies de comunicació centrades enl’aplicació de les TIC, tot potenciant,també, els sistemes participatius i de con-sulta ciutadana basats en la xarxa digital.

Les polítiques locals relacionades amb lesgaranties i l’exercici dels drets civils han presforma i contingut en els darrers mandats,gràcies a les mesures posades en marxa pelsdiferents governs de progrés al nostre ajunta-ment. En aquest àmbit s’han emmarcat pro-grames relacionats amb la defensa de laigualtat de drets civils i socials de col·lectiusespecífics com ara gais i lesbianes, famíliesmonoparentals i minories d’origen ètnic entrealtres.

També s’integren en aquest àmbit la defen-sa, per mitjà de la Sindicatura de Greuges,

de la ciutadania davant de fets que conside-ren lesius dels seus drets i que han estat pro-duïts per actes de l’Ajuntament. Lespolítiques de foment del diàleg interreligiós il’atenció al dret de culte són un elementfonamental en la defensa dels drets civils ien aquest sentit hem de seguir desenvolu-pant mesures en el marc de la Carta Europeade Drets Humans.

Els canvis en el marc legislatiu espanyol icatalà han aportat i continuaran aportantmés garanties per a l’exercici de drets de laciutadania com és la igualtat de drets de lesparelles homosexuals, la igualtat entrehomes i dones, l’atenció a la dependència icontra la violència de gènere. Aquests canvislegislatius reforcen i donen més garanties ales actuacions de l’Ajuntament en matèria dedrets civils i reforcen la tasca imprescindibleque realitza la Sindicatura de Greuges a laciutat.

MESURES

• Reforçarem i potenciarem el paper institu-cional del Síndic/a de Greuges en tant quemediador entre l’ajuntament i els ciuta-dans i defensor dels drets fonamentals i deles llibertats públiques.

• Redactarem la Carta de Drets i Deures deBarcelona per tal d’establir els principisque han de regir la convivència entre totsels ciutadans.

• Estendrem la política de drets civils a nousreptes socials, com ara els drets de lainfància, l’accés a un habitatge digne, l’a-plicació de la “Llei de promoció de la auto-nomia personal i atenció a persones ensituació de dependència”, la defensadavant del mobbing immobiliari, la llibertatde culte o la defensa de la laïcitat en l’es-pai públic.

• Impulsarem el Servei Interreligiós per unamillor entesa entre les diferents creences,creant el Consell de Creences deBarcelona.

DRETS CIVILS

55

Per als socialistes, la modernització de l’ad-ministració local ha estat una prioritat desdel retorn de la democràcia. Hem fet molt decamí però és un procés de millora permanentque no admet conformismes ni aturades.Necessitem organitzacions dinàmiques icompromeses amb els valors del serveipúblic, eficaces en el compliment dels objec-tius i eficients en l’ús dels recursos.

En matèria d’atenció al ciutadà les actua-cions més importants del mandat han estatles de millora de la informació i de la trami-tació telemàtica. En aquest àmbit, cal desta-car les mesures següents: aprovació de laOrdenança d’Administració Electrònica, llan-çament de la Carpeta del Ciutadà i la Carpetade les Empreses i Entitats, així com d’unanova pàgina d’informació pública municipalque incorpora el programa IRIS, i la milloradels punts d’accés a l’Administració electrò-nica i a les Oficines d’Atenció al Ciutadà.

El nostre compromís permanent amb un ser-veis públics de qualitat i la necessitat d’apro-fundir en l’eficiència de l’estat del benestar,a fi d’atendre les noves realitats ens porta areformular i adaptar la gestió dels serveis.

El repte principal dels serveis públics per alspropers quatre anys consisteix a fer una orga-nització que tingui la qualitat, la professiona-litat i la proximitat com els eixos centrals dela seva activitat. Aquestes són les legítimesexigències d’una ciutadania que vol sabercom s’administren els recursos i que demanaque l’administració cada dia estigui més pre-parada per oferir uns serveis de qualitat.

MESURES

• Impulsarem el programa “Compromís ambels ciutadans” mitjançant el qual els prin-cipals serveis municipals donaran a conèi-xer els compromisos de qualitat del’Ajuntament.

• Potenciarem el coneixement i la utilitzaciódel programa IRIS, mitjançant el qual elsciutadans expressaran queixes i demandesa l’Ajuntament.

• Impulsarem una Oficina d’Atenció alCiutadà al centre de la ciutat, amb un hora-ri molt extens i uns serveis altament espe-cialitzats. També revisarem els horaris deles oficines dels districtes per donar unamillorar atenció les tardes i els dissabtes.

• Potenciarem i reforçarem les OAC, iampliarem els seus serveis perquè espuguin convertir en punts d’accés a l’ad-ministració electrònica, amb personalespecialitzat i sistemes telemàtics perfacilitar als ciutadans el seguiment delsseus tràmits.

• Impulsarem les Clàusules socials en com-pres i contractacions relatives a pràctiquesde RSC per part dels proveïdors i contrac-tistes, afavorint la contractació de serveis aentitats que formin part del tercer sector.

• Potenciarem el voluntariat solidari dels tre-balladors especialment aquells que noprestin serveis directes al ciutadans ni par-ticipin voluntàriament en activitats altruis-tes destinades a millorar la ciutat, construircomunitat i donar suport als més desfavo-rits.

• Impulsarem una veritable carrera professio-nal que permeti, a més de la promoció ver-tical, la promoció horitzontal, de maneraque sigui possible un desenvolupamentprofessional i tècnic.

• Fomentarem la comunicació interna,potenciant-ne els instruments, treballaremper al benestar i la implicació dels treba-lladors i les treballadores en el projecte deciutat i d’Ajuntament que volem assolir

SERVEIS PÚBLICSDE QUALITAT


Les tecnologies de la informació i les teleco-municacions (TIC) són un instrument moltpotent per al desenvolupament de polítiquespúbliques i per a la prestació de serveismunicipals eficients i de qualitat orientats ales persones. Les TIC obren noves oportuni-tats, abans inimaginables, de relació i comu-nicació amb el ciutadà i d’innovaciódemocràtica.

L’accés a les TIC s’està configurant com unnou dret ciutadà i per tant és responsabilitatde l’Ajuntament facilitar l’accés a aquestesnoves tecnologies. La reducció de la fracturadigital és un component essencial de la llui-ta contra l’exclusió social. L’Ajuntament de Barcelona ha estat unaadministració de referència en aquest àmbit.Des d’una visió multidimensional de les TICs’han cercat sinergies entre les polítiques deciutat, el desenvolupament de nous serveis ila millora de la gestió municipal.

En aquest última mandat s’ha donat un pasendavant molt significatiu en la millora del’administració electrònica, l’atenció al ciuta-dà, els nous sistemes de mobilitat i seguretati la gestió interna del mateix Ajuntament idels conjunt d’organismes dependents.

L’elevat nivell d’adopció i ús efectiu de l’ofer-ta de serveis municipals basats en les tecno-logies, tant entre la població com en el si del’administració municipal, ha estat la princi-pal fita de l’actual mandat. La web munici-pal, que acaba de complir deu anysd’existència, amb 100 milions de visites i1000 milions de pàgines descarregades,s’està convertint en el principal mitjà decomunicació i relació amb el ciutadans i elcanal més important de les relacions admi-nistratives amb les empreses i els professio-nals. Actualment, es poden realitzar perInternet 85 tràmits (l’equivalent al 90% delvolum de tramitació municipal), dels qualses poden completar íntegrament a través

d’Internet 22 gestions (l’equivalent al 80%del volum de tramitació). El portal dóna, amés, informació i accés a més de 400 trà-mits d’altres administracions públiques.

L’objectiu del proper mandat és intensificar imillorar l’ús de les tecnologies de la informa-ció i la comunicació per executar les políti-ques del govern municipal a la ciutat, permillorar els serveis municipals, desenvolu-par-ne de nous i per augmentar-ne l’eficièn-cia i la qualitat.

MESURES

• Facilitarem l’accés a la tramitació electrò-nica per a tots els ciutadans mitjançant ladistribució de certificats d’identitat digitala les oficines municipals d’atenció al ciu-tadà.

• Implantarem l’Ordenança d’AdministracióElectrònica, de manera especial, dels dretsdels ciutadans a adreçar-se a l’Ajuntamenta través d’Internet sense limitacions ni obs-tacles.

• Desplegarem una xarxa municipal de tele-comunicacions sense fils (WiFi) que, a mésde facilitar la connectivitat dels serveis idispositius de l’Ajuntament permeti l’accéslliure dels ciutadans a Internet.

• Implantarem un nou sistema d’accés a totsels serveis de titularitat municipal mitjan-çant un carnet del ciutadà de Barcelona.

• Posarem en marxa la informatització inte-gral del sistema de serveis socials, a fi d’as-solir-ne un seguiment individual i quealhora en faciliti la coordinació amb lesaltres administracions.

• Implantarem nous sistemes de control deltrànsit i la seguretat al carrer que permetinla identificació immediata de qualsevolmena d’incident, urgència o emergència ila mobilització dels recursos i serveispúblics.

E-GOVERNANÇA

Una gran ciutat com Barcelona que, a més,és centre d’una àrea metropolitana extensa,necessita els recursos suficients per donarresposta a les necessitats dels seus ciuta-dans i de tot un conjunt de població que, perdiferents motius, es desplaça a la ciutat i uti-litza els seus serveis per raons de capitalitat.El sistema de finançament de Barcelona hade millorar per assolir els reptes de proximi-tat i centralitat.

Barcelona posseeix una concentració impor-tant de bases fiscals locals però també hi hadiversos factors que impulsen cap a la des-pesa, com ara l’envelliment, la immigració oles polítiques d’atenció a la família. El siste-ma de transferències continua basant-sepràcticament de manera exclusiva en les par-ticipacions d’ingressos de l’Estat, malgratque la composició de les seves despesesaconsella una corresponsabilitat més gran dela Generalitat.

Malgrat aquestes limitacions, els governsmunicipals socialistes han assegurat unnivell de despesa i inversió important i crei-xent, mitjançant la implementació d'unapolítica financera d’estabilitat consistent enla disminució gradual de la pressió fiscal i enla reducció de l’endeutament. Gràcies aaquest esforç de contenció, l’Ajuntament deBarcelona està en millors condicions perafrontar els reptes de despesa futurs quealtres grans municipis on no s’ha realitzataquest exercici de responsabilitat.

En aquest últim mandat, hem introduït diver-ses modificacions en els impostos per tal demillorar la seva equitat, com les subvencionsen l’Impost de béns immobles (IBI) per afamílies monoparentals o la pràctica elimina-ció de la plusvàlua per les herències d’habi-tatge habitual. Hem mantingut les

bonificacions sobre increments en la quota, is’han millorat la quantia i l’abast dels bene-ficis fiscals en l’IBI per a les famílies nom-broses, ja siguin propietàries o llogateres.

Hem assolit importants avenços en la moder-nització de l’Administració tributària: hemestès les facilitats de pagament i hem reduïtels costos en temps i desplaçaments. Els trà-mits d’hisenda realitzats per via telemàtica iplataforma telefònica superen àmpliamentels realitzats presencialment. Hem reforçatels instruments de lluita contra la morositaten tributs i multes en pro de la igualtat entrecontribuents.

Amb la Carta municipal hem garantit lacorresponsabilització de l’Estat en el sosteni-ment de les infraestructures culturals de laciutat i de la futura àrea metropolitana.Tanmateix, restem amatents al desenvolupa-ment del nou Estatut quant a la regulaciódels tributs locals, la distribució de transfe-rències estatals i autonòmiques, i la partici-pació dels municipis en la futura AgènciaTributària catalana.

Hem de seguir millorant el sistema de capta-ció de recursos mitjançant una major corres-ponsabilitat de la Generalitat de Catalunyaen la garantia de la suficiència i l’autonomiafinancera del municipi de Barcelona.Promourem mesures per revisar la reglamen-tació dels impostos locals per dotar-los demés equitat i transparència. Seguirem apli-cant una política financera amb visió a llargtermini, estable, responsable i compromesaamb les necessitats dels barcelonins i lesbarcelonines.

MESURES

• Demanarem al Govern de la Generalitatque el municipi de Barcelona compti ambuna assignació en el Fons de CooperacióLocal de Catalunya que sigui coherent ambla seva condició de capitalitat.

• Negociarem la distribució de l’IVA i delsIIEE (Impostos Especials) de l’Estat mit-

LA FISCALITATPER A UNA BARCELONADE PROGRÉS

57


jançant la creació d’indicadors de consumper als municipis de més de 500.000 habi-tants.

• Proposarem la reforma de l’Impost de bénsimmobles per corregir situacions de regres-sió en determinats col·lectius de població.

• Proposarem la reforma de la plusvàluamunicipal per millorar-ne la connexió ambla realitat del mercat immobiliari.

La Carta municipal representa una millorasubstancial en la història de l’autogovern dela ciutat de Barcelona. L’experiència adquiri-da al llarg de més de vint-i-cinc anys de vidademocràtica i l’evolució de les funcions degran ciutat i capitalitat de Barcelona ens haportat als socialistes a demanar, exigir i nego-ciar la construcció d’un model de règim jurí-dic que pugui donar respostes adequades alsreptes de futur. La Carta municipal és,doncs, un instrument fonamental de millorade la capacitat d’acció de l’Ajuntament deBarcelona i de l’autogovern.

La Carta té una rellevància important en elsàmbits econòmic, social i cultural, així comper la seva projecció europea i internacional.D’acord amb el principi de descentralitzaciói proximitat de la gestió als ciutadans, grà-cies a la Carta l’Ajuntament incrementa lesseves competències i recursos per garantiruna major eficiència en la gestió de la vidaurbana.

El lideratge de l’Ajuntament i de l’Alcalde il’autonomia municipal en surten reforçatsamb l’aplicació de la Carta municipal. LaCarta municipal consagra el principi d’auto-nomia municipal garantit per la Constitució ila Carta Europea d’Autonomia Local i la

capacitat que té l’Ajuntament de Barcelonaper participar en els òrgans de gestió delsserveis i equipaments de titularitat estatal oautonòmica (port, aeroport, RENFE i gestiódel litoral, entre altres) que siguin bàsics peral desenvolupament de la ciutat. La nova lleiespecial reconeix la dimensió metropolitanade Barcelona i crea nous instruments per ferfront a les seves problemàtiques. Amb laCarta, disposem de millors instruments pergarantir un ús eficient de l’espai públic, tantpel que fa a l’ordenació de l’estacionamentde vehicles a l’espai públic com a les atribu-cions de la Guàrdia Urbana.

La Carta municipal apropa encara mésl’Ajuntament a la ciutadania, amb una inten-sificació del procés de descentralització polí-tica i administrativa dels serveis centralsmunicipals cap als districtes, que assumiranmés competències i disposaran de nousmecanismes de participació ciutadana. LaCarta municipal consagra la participació comel mecanisme per garantir el dret dels ciuta-dans a participar en la vida pública.

Els socialistes, que hem defensat fermamentla necessitat de disposar d’una Carta munici-pal adaptada als reptes i les necessitats deBarcelona, ens comprometem a desenvolu-par-la i reforçar-la en tots els àmbits per res-pondre millor a les necessitats i reptes de lanostra ciutat.

En una perspectiva que complementa l’apli-cació de la Carta hem d’aprofundir en l’apli-cació del nou Estatut, ja que els ajuntamentsde Catalunya disposarem d’un extens nuclide competències que s’han d’exercir partintde tres principis fonamentals: subsidiarietat,diferenciació i suficiència financera.

Els socialistes ens comprometem, des del’Ajuntament de Barcelona, a aprofundir enel desplegament de l’Estatut en l’àmbit de laciutat, col·laborant estretament amb laGeneralitat, amb l’objectiu últim de millorarla qualitat de vida dels ciutadans i les ciuta-danes de Barcelona.

CARTA MUNICIPAL DE BARCELONA, LA NOSTRA LLEI DE CAPITAL CATALANA

MESURES

• Establirem el conjunt de mecanismes insti-tucionals necessaris per garantir la posadaen funcionament, de manera immediata,de totes les competències i organismes quees deriven de la plena aplicació de la Cartai que no hi hagin estat encara posades.

• Impulsarem la posada en funcionamentdels mecanismes necessaris per a l’elecciódirecta dels Consellers de Districte tal comrecull la Carta.

• Impulsarem les actuacions necessàries peral reconeixement dels recursos per exercirla funció de capitalitat i, alhora, el pleexercici de la vocació metropolitana neces-sària d’acord amb els reptes actuals plan-tejats.

• Potenciarem la gestió compartida o consor-ciada (segons el cas) per Ajuntament -Generalitat dels temes establerts a laCarta, en concret la subcomissió d’urbanis-me, l’Autoritat del Transport Metropolità, iels consorcis sanitaris, de Serveis Socials,d’Educació i el Consell del PatrimoniCultural de Barcelona.

• Reclamarem el règim financer especialamb nous instruments per a un millor ser-vei als ciutadans de la gestió tributària iconsolidant una organització econòmica ifinancera específica. A més, desenvolupa-rem un fons específic per a institucions decapitalitat en l’àmbit cultural, tal comrecull la Carta municipal.

• Impulsarem una política d’habitatge desdel Consorci, així com demanarem el dretde l’Ajuntament a recuperar immobles des-afectats de titularitat estatal per ser desti-nats a la construcció d’habitatges deprotecció oficial.

• Donarem naturalesa formal a la nostra anti-ga reivindicació de participació activa en lagestió dels serveis de transport i lesinfraestructures que siguin competència del’Estat i que afectin directament la ciutat,com el port, l’aeroport i el servei de roda-lies ferroviàries.

• Promourem els acords en matèria de segu-retat ciutadana per garantir les funcionsque s’estableixen a la Carta municipal ique li poden fer guanyar eficàcia i eficièn-cia en la gestió d’aquests serveis.

Ciutat Vella és el centre històric, polític, cul-tural, comercial, turístic i de lleure deBarcelona i, com a tal, pateix una forta pres-sió demogràfica. És un territori amb una con-figuració urbana particular i amb un paisatgetestimonial de la nostra història que el socia-listes ens hem esmerçat a conservar. CiutatVella ha fet un espectacular salt gràcies a laferma aposta municipal per a la millora de laqualitat de vida dels seus ciutadans. Les

actuacions municipals al Districte s’han anatadaptant als nous temps, a les noves deman-des i a les noves necessitats de la ciutadania.

El bagatge i l’experiència de convivència queté Ciutat Vella ens ha ajudat a superar obsta-cles per a la integració i per a l’acceptació deles diferències. Integració i cohesió són dosreptes permanents per als socialistes.Seguirem treballant per tal de disposar delsrecursos i instruments adients i necessarisper atendre les noves demandes, per interve-nir des de la proximitat i per dur a termeaccions de mediació entre els diversoscol·lectius, especialment en l’espai públic.

DISTRICTE DE CIUTAT VELLA

59

7. La Barcelona dels districtes


La centralitat de Ciutat Vella aporta un granvalor al territori però també genera efectes nodesitjats que hem de treballar per limitar. Eldret i l’accés a la cultura i a l'oci han de serdel tot compatibles amb el dret al descans iel dret a fruir dels espais públics amb totalnormalitat

En un Districte amb un alt índex de poblacióimmigrada hem de garantir que serveis comles beques de menjadors i de llibres, les acti-vitats extraescolars i esportives o els casalsde gent gran, entre molts altres, arribin a totala ciutadania, independentment del seu llocd'origen.

Ciutat Vella ofereix molts serveis, culturals icomercials, que han d'estar a l'abast detothom, tant dels visitants com dels resi-dents. Assolir aquest objectiu implica en elvessant comercial que, a més de la potencia-ció dels eixos comercials als quatre barris peraconseguir una oferta comercial molt àmpliaper als visitants, hem d'afavorir un equilibriamb el comerç de proximitat i de qualitat.

Seguint la línia engegada durant aquest man-dat que finalitza i que ens ha permès veurecom les darreres fases de les grans actua-cions de transformació o bé ja han estat fina-litzades o bé es troben a prop de la sevafinalització, seguirem reforçant les petitesactuacions amb un urbanisme de qualitat.

Els socialistes seguirem treballant per millo-rar la qualitat de vida dels veïns i les veïnesde Ciutat Vella i per afavorir la cohesió social.Potenciarem polítiques d’universalitzaciódels serveis, millorarem i augmentarem elsequipaments del districte, potenciarem unaactivitat econòmica equilibrada i aprofundi-rem en un urbanisme proper i de qualitat.

MESURES

• Crearem nous equipaments: una Escola deMúsica, una biblioteca de barri al Gòtic, ila construcció de la Filmoteca Nacional iun nou ús per a la Seca.

• Crearem una Escola d’Adults i noves seusper a l’Escola Massana i el CEIP Baixeres.

• Elaborarem un projecte per a la construcciód’una residència assistida a Sant Pere,Santa Caterina i la Ribera i d’habitatgesocial per a la gent gran.

• Potenciarem la pràctica esportiva al distric-te facilitant la utilització de les pistesesportives dels CEIP i dels IES fora d’hora-ri escolar (especialment per a infants ijoves i per a entitats del Districte).

• Potenciarem nous equipaments esportiusde districte i construirem un nou poliespor-tiu al Parc de la Ciutadella.

• Elaborarem un projecte per la construcciód’un nou Centre d’Atenció Primària alRaval i d'un Pla d'Infància per al Raval.

• Construirem habitatges en règim de protec-ció i en les diferents tipologies al barri deSant Pere-Santa Caterina i la Ribera, alRaval i a la Barceloneta.

• Prioritzarem la construcció d’habitatgesocial en els solars existents i la rehabilita-ció del Parc d’Habitatge Municipal.

• Ampliarem de la xarxa de recollida pneu-màtica.

• Crearem diversos Punts Verds de barri aldistricte.

• Continuarem impulsant polítiques de prio-rització del vianant sobre el vehicle privat,amb nous Plans de Mobilitat, més vies perals vianants a la Barceloneta, incrementantles àrees de prioritat invertida i la reformade les vies principals del districte com laVia Laietana o la Rambla. Convertirem elcarrer de Sant Pere més Baix en ús exclu-siu dels vianants.

• Dinamitzarem el comerç al Districte, poten-ciant el treball en xarxa dels EixosComercials, tot afavorint-ne l’associacionis-me comercial.

• Urbanitzarem els carrers de Sant Martí,Sant Rafael, Riereta, Arc del Teatre,Guàrdia, Lancaster, Espalter i SalvadorSeguí, Hospital, Bisbe Laguarda, Ocata,Avinyó, Joaquim Costa i Jonqueres, elsentorns de la Tresoreria de la SeguretatSocial (Om, Cid, Arc del Teatre), Trafalgar,el Pou de la Figuera, els voltants de Renfe-Rodalies i de la plaça del Poeta Boscà, laplaça del Mar i el Passeig Marítim.

• Implementarem el procés participatiu per ala rehabilitació de l’habitatge de laBarceloneta i iniciarem la seva execució.Reclamarem a la Generalitat de Catalunyala inclusió de la Barceloneta a la Llei deBarris.

• Finalitzarem la remodelació del carrer deFlassaders amb l'obertura del nou accésdel museu Picasso.

L'Eixample és el fruit del creixement de laciutat de Barcelona en un moment cabdal dela història catalana contemporània. La tramaurbana de l’Eixample, que ja té més de 150anys, s’ha demostrat enormement eficaç iracional. En els darrers anys, s’ha vetllat pelmanteniment i millora de l’espai públicrecuperant l’esperit i la filosofia de la tramaurbana de Cerdà, creant jardins per l’úspúblic en els interiors d’illa, i impulsantreformes urbanes que donin prioritat al via-nant i a la diversitat d’usos dels carrers i pla-ces. S’han desplegat serveis i polítiques quehan permès un increment de la qualitat devida, i una millor assistència a qui més honecessita treballant per garantir una igualtatreal d'oportunitats.

El districte de l’Eixample congrega el 25%de l’activitat econòmica de la ciutat cosa queel converteix en el centre de treball per acentenars de milers de treballadors. Peraquest motiu, els equipaments de proximitatdel districte són també equipaments de ciu-tat ja que presten servei a molts treballadorsi treballadores que fan vida al districte.

Les polítiques de cohesió social a l’Eixamplehan de tenir en compte la forta diversitat dela població resident, ja sigui per les diferentstipologies de família, pel nombre de gentgran, per les fortes variacions en els nivellsde renda, per la centralitat econòmica deldistricte i pel pes dels nouvinguts.

Tot i el paper de centralitat que jugal’Eixample, els seus sis barris disposen depersonalitat pròpia gràcies en bona part a lesentitats veïnals i culturals que hi participen itambé pel fet que, progressivament, es vandotant d’equipaments de proximitat (escolesbressol, centres cívics, biblioteques, centresde serveis socials, etc.).

Durant els darrers quatre anys en el si del’Eixample s’ha realitzat una forta aposta perla cultura –construint dues noves bibliote-ques i espais socioculturals– i pels joves,com l’Espai Jove, equipament orientat fona-mentalment a la creació per part de jovesartistes.

MESURES

• Obrirem tres noves escoles bressol al dis-tricte de 65 places cadascuna.

• Executarem el mapa escolar del districteamb el nou Institut de secundària AngeletaFerrer al barri de Fort Pienc, un altre insti-tut al barri de l’esquerra de l'Eixample i lesnoves escoles de primària, l’escolaFructuós Gelabert, i una altra a l’entorn dela plaça de les Glòries.

• Finalitzarem el pla de biblioteques cons-truint-ne una de nova a l’esquerra del’Eixample on també hi farem un nou cen-tre cívic que generi una oferta cultural albarri de la nova esquerra de l’Eixample.

• Construirem habitatges públics en règimde lloguer per a la gent gran i per als jovesa l’esquerra de l’Eixample i a la SagradaFamília.

• Cobrirem la nova demanda sanitària ambdos nous Centre d’Atenció Primària, un al’esquerra de l’Eixample i l’altre a FortPienc.

• Obrirem un nou centre de Serveis Socialsal carrer del Comte Borrell 305 juntamentamb el nou Centre d’Atenció Primària.

• Durem a terme l’edificació d’una residèn-cia de gent gran i un centre de dia al barride l’esquerra de l'Eixample.

DISTRICTE DE L’EIXAMPLE

61


• Endegarem la remodelació integral de laPiscina Sant Jordi, fomentarem un majorl’ús de les noves pistes esportives del parcJoan Miró i instal·larem gespa artificial alcamp de futbol de Fort Pienc.

• Impulsarem un disseny urbà afavoridor perals usos de tots els sectors de la població,facilitant l’ús per a la mobilitat, l’oci, l’es-tada i per a la trobada (espais relacionals,relació amb el comerç, pràctica de l’esporti l’oci, zones infantils...)

• Continuarem amb l’aposta pel gran i elpetit manteniment dels espais públics.Durant el 2003-2007 s’ha fet una apostaforta pel manteniment (voreres, accessibili-tat, nou enllumenat, mobiliari i pavimentsonoreductor) de gran part del Districte.Aquesta ha de ser una política de continuï-tat durant el període 2008-2011, on s’hade prioritzar la resposta ràpida a través delpetit manteniment, alhora que cal consoli-dar el programa de manteniment d’interiorsd’illa i jardins.

• Completarem la transformació dels carrersque han de ser “la trama cívica” del’Eixample, molts d’ells de connexió entrebarris (segon tram de l’Avinguda de Roma,Gran Via, resoldre les illetes centrals delpasseig de Gràcia i el passeig de Sant Joan)

• Continuarem la recuperació de passatges,remodelant aquestes peces del Pla Cerdàper a l’ús ciutadà.

• Completarem la xarxa de jardins d’interiorsd’illa, amb la urbanització de vuit interiorsnous i assegurarem que ningú resti a mésde cinc minuts caminant d’un jardí. A mésrealitzarem millores sobre alguns ja exis-tents (ampliacions i nous accessos).

• Exercirem una política de control i d’ins-pecció que garanteixi la igualtat i la segu-retat per a tothom i, tant o més important,que garanteixi els nivells de qualitat a l’es-pai públic, les edificacions i els habitatges.

• Fomentarem l’aparcament soterrat delcotxe amb la construcció de dos nous apar-caments soterrats, un a l’esquerra i l’altre ala dreta de l’Eixample.

• Iniciarem el trasllat de la presó Model i ela-borarem el projecte d’equipaments de pro-ximitat que s’hi ubicaran.

• Començarem la profunda transformacióurbana de la plaça de les Glòries i el seuentorn.

Sants-Montjuïc es caracteritza per una plura-litat de centralitats que ve donada per unsbarris amb una forta personalitat, per la vita-litat del seu teixit associatiu i per la puixan-ça de les activitats comercials. Aquestdistricte sobresurt per la seva potencialitatcom a centre de negocis (Fira, proximitat a laCiutat judicial), l’excel·lència i la centralitatdels seus grans equipaments esportius i cul-turals, els nodes de transport i comunicació,i el paper de gran espai verd de la muntanyade Montjuïc.

Amb aquest punt de partida més que prome-tedor, els socialistes afrontem als barris deSants-Montjuïc els nous reptes de futur quese'ns plantegen com una gran oportunitat permillorar la qualitat de vida dels ciutadans iles ciutadanes. Treballarem a través de qua-tre grans eixos -la cohesió social, el creixe-ment econòmic, la creativitat i el compromís-i fent-ho, com sempre, amb la màxima ambi-ció i treballant des de la proximitat a la gent.

Apostem per un urbanisme social i transfor-mador que aprofundeixi en el model de dis-tricte compacte, policèntric, multifuncional isostenible. Un urbanisme al servei de les per-sones, pensat i fet per evitar tota mena desegregació, ja sigui per activitat econòmica oorigen de la població i que tingui en comptela mirada de gènere, dels infants i de la gentgran.

MESURES

• Desenvoluparem el Pla d'equipaments,amb més de vint actuacions de remodela-ció i la creació de nous equipaments i ser-

DISTRICTE DE SANTS – MONTJUÏC

veis adreçats particularment als joves, a lagent gran i a les persones amb dependèn-cia. Construirem quatre noves escoles bres-sol: Guinbó, Collserola, Ramon Casas iPràctiques 1.

• Renovarem la xarxa de centres de serveisd’atenció social, atenent els nous reptes del’aplicació de la “Llei de promoció de laautonomia personal i atenció a persones ensituació de dependència”.

• Treballarem per la integració dels nouvin-guts als nostres barris, basant-nos en l’apli-cació dels drets i deures de la ciutadania,garantint la igualtat i la diversitat i aplicantel pla de convivència i civisme aprovat peldistricte.

• Impulsarem a l’Estació de Sants la cober-tura del corredor ferroviari i construcciód'uns murs verds amb la consegüent reduc-ció de soroll i vibracions i nova ordenacióurbana que permeti la permeabilitat delsbarris a banda i banda de les vies i milloril'accessibilitat, amb la creació d'espaisverds i de connexions directes amb lesestacions de metro de Mercat Nou i SantaEulàlia, que representen un àmbit d’actua-ció de 5,6 hectàreas.

• Aplicarem el Pla d'Habitatge del districte,centrat en la promoció de l’habitatge prote-git, el lloguer social i l’impuls a les Àreesde Rehabilitació d'habitatges.

• Avançarem en l’aplicació del pacte entretotes les entitats acordat l’any 2006 per talde millorar la participació ciutadana deldistricte.

• Continuarem aplicant l’acord entre laGeneralitat i l’Ajuntament signat l’any2005 (Llei de Barris), per a la millora delbarri de Poble Sec, amb 75 mesures demillora. Treballarem per aconseguir que laLlei de Barris es pugui aplicar en un altrebarri històric del districte de Sants-Montjuïc.

• Millorarem els espais públics amb reformesintegrals, actuacions d’arranjament, remo-delacions i reurbanitzacions a tots elsbarris del districte, impulsant nous eixos iels seus entorns. Avançarem en la pacifi-cació del trànsit (extensió de les zones 30),desenvolupant noves mesures de mobilitat

en els diferents barris del districte.• Estendrem a tots els barris del districte l’o-

bertura dels patis d’escola fora de l’horarilectiu per als nois i noies.

• Crearem més zones verdes. El desenvolu-pament de Can Batlló aportarà al barri dela Bordeta una nova zona verda de quasi 6ha (cinc illes de l’Eixample), mentre que eldesenvolupament del nou barri de laMarina generarà noves zones verdes.Iniciarem actuacions de recuperació denous espais per a ús ciutadà, com és el casde la nova zona verda d’Hostafrancs alsentorns dels carrers Vidriol-Leiva, o lamillora substancial dels jardins de Cal’Elena al barri de la Marina.

• Proposarem una política de seguretat quepotenciï la coordinació dels cossos deseguretat i la prevenció multidisciplinar,prestant atenció prioritària als problemesde convivència. Pensar en seguretat éspensar en un conjunt de factors en elsquals les diferents institucions públiquestenen la responsabilitat d’intervenir.

• Promourem una cultura de la sostenibilitat.Potenciarem l'ús dels punts verds i el reci-clatge, continuarem impulsant la utilitza-ció de les aigües freàtiques, innovant imillorant els serveis de neteja, instal·lantrecollida pneumàtica on sigui possible, enels espais que s’urbanitzin, i tot això acom-panyat d’actuacions cíviques dirigides a lapoblació.

• Crearem un nou barri a la Marina, en elqual, en diferents etapes es crearan més de11.000 habitatges, dels quals més de lameitat seran protegits i nous equipaments.

• Replantejarem la zona compresa entre elpasseig de la Zona Franca-Cisell-M. de Déudel Port-St. Eloi on es troba el CEIPBarkeno, l’IES Montjuïc, el camp de futbolIberia, mitjançant un nou pla per ordenarl’espai i la creació de nous equipaments(entre ells la construcció de la nova escolabressol Collserola i equipaments dotacio-nals per a joves).

• Potenciarem el comerç als barris com unelement de creixement econòmic i decohesió social. Remodelarem i milloraremel mercat de Sants.

63


• Continuarem treballant per fer de Montjuïcun espai privilegiat en el qual conviuen tresusos principals: la cultura, l’esport i lanatura. La nostra voluntat és crear nouspunts d’atracció, combinant aquests usosprincipals i fer-lo més proper de maneraque esdevingui un espai plenament inte-grat a la ciutat.

El Districte de Les Corts és un conjunt terri-torial vertebrat de diversos barris. La sevaestructura singular de combinació d’activi-tats del sector terciari i habitatge el conver-teix en una de les zones de més puixança ala ciutat. La perspectiva i les possibilitats decréixer econòmicament, culturalment isocialment es complementa amb l’importantdesenvolupament universitari i científic quees continua desplegant en aquest territori.

Amb una superfície de 601,7 ha, les Corts ésun dels districtes més petits de Barcelona,després de Gràcia i Ciutat Vella. La divisióactual del districte, aprovada darrerament,conforma tres barris que combinen el desen-volupament històric amb l’organització terri-torial que s’ha estructurat al segle XX: lesCorts –la zona més central de l’antic munici-pi de Les Corts, agregat a Barcelona el1897–, la Maternitat i Sant Ramon –territo-ris de nova demarcació que acullen els equi-paments del F.C. Barcelona, el CementiriHistòric de les Corts i la Maternitat, iPedralbes –una de les grans zones residen-cials de Barcelona. Aquesta nova divisió ator-ga una identitat singular als barris,diferenciada i alhora enriquidora per al con-junt del districte.

La presència d’equipaments de ciutat de pri-mera magnitud com ara el F.C. Barcelona, lesUniversitats de Barcelona i Politècnica o elPalau de Pedralbes, són elements d’identitati cohesió territorial. Les Corts representa una

porta d’entrada a la ciutat i de comunicacióamb el Baix Llobregat. El Districte comptaamb un nucli comercial de primera líniaentre la plaça Francesc Macià i la Gran ViaCarles III que, juntament amb el nuclicomercial històric al voltant del CarrerGalileu, impulsat activament durant elsúltims anys, juguen un paper fonamental enla vertebració del districte.

Amb aquesta realitat tan rica i diversa, desdel PSC de les Corts volem incrementar laqualitat de vida dels veïns i les veïnes, ajudarel progrés i desenvolupament del comerç iles infraestructures i, sobretot, potenciar lacohesió social i la igualtat d’oportunitats. Peraconseguir-ho, hem d’administrar amb efi-ciència els serveis públics i endegar políti-ques amb vocació de reflectir les inquietudsi les il·lusions de la ciutadania. Els socialis-tes volem construir dia a dia, des del diàlegamb tothom, un projecte de districte que res-pongui a les necessitats dels barris, amb cre-ativitat i compromís amb la defensa delsinteressos del conjunt de la ciutadania.

MESURES

• Construirem la Biblioteca Comtes de Bell-lloc

• Recuperarem l’antic edifici de Telefònicadel carrer de Bordeus per a equipamentspolivalents.

• Rehabilitarem la Casa Hurtado per a equi-pament cultural.

• Construirem una nova ludoteca.• Construirem un nou institut a la zona del

Pla Anglesola.• Traslladarem l’Escola Bressol Xiroi• Crearem noves residències públiques per a

gent gran i per a persones amb discapacitat.• Reformarem i millorarem l’equipament del

Pavelló de l’Illa.• Millorarem l’equipament esportiu d’Arísti-

des Mallol.• Construirem habitatges en règim de protec-

ció, tot garantint el reallotjament dels afec-tats pels processos de remodelació dels

DISTRICTE DE LES CORTS

barris: Anglesola, Colònia Castells i PeriBacardí.

• Impulsarem i consolidarem l’Eix ComercialSants-les Corts a partir de campanyes, firesi mostres que incrementin la participacióde tot el comerç existent en aquest tram.Consolidarem l’impuls al petit comerç ambcampanyes de difusió i mostres de comerç.

• Garantirem el manteniment de tots elsespais públics i les zones verdes públiquesdel districte.

• Urbanitzarem els següents carrers de lesCorts: Novell (de Vallespir a Guitart),Caballero (de Guitart a Nicaragua), EvaristArnes (de Vallespir a Guitart), Europa (deGalileu a Cabestany), Fígols (de Joan Güella Lluçà), Marquès de Sentmenat (de Berlína Numància), Berguedà (de trav. de lesCorts a Taquígraf Garriga), Prat d’en Rull(de trav. de Les Corts a Taquígraf Garriga),Taquígraf Martí (de Joan Güell a Galileu),travessera de les Corts (d'av. de Sarrià aNumància), av. de Madrid (de Gran Via deCarles III a pl. del Centre, aquesta conjun-tament amb el districte de Sants).

• Urbanitzarem els següents carrers de laMaternitat i Sant Ramon: passatge delRegent Mendieta (d'av. de Madrid a RegentMendieta), carrer del Regent Mendieta (deRiera Blanca a Arizala), Arizala (de trav. deles Corts a av. de Madrid), Comte Güell (detrav. de les Corts a av. de Madrid), EmèritaAugusta (d'av. de Madrid a Felipe de Paz),passatge Jaume Roig (d'av. de Madrid aFelipe de Paz), Salvador Cardenal (deMaternitat a Sabino de Arana), passatge deXile (de Sant Ramon a Cardenal Reig),Salvador Cardenal (de Maternitat a Sabinode Arana), Danubi (de trav. de les Corts aav.del Cardenal Reig) i el vial que va de latravessera de les Corts a l'avinguda de SantRamon 2.

• Urbanitzarem els següents carrers dePedralbes: Jordi Girona (de Gran Capità aTinent Coronel Valenzuela), Ametllers(d'Ametllers a Pearson), av. Mare de Deude Lorda, Baixada del Monestir, Font delLleó, Santa Caterina de Siena (d'av.d'Esplugues fins a Moneders), Buxó (deMiret i Sans fins a Abadessa Olzet),

Panamà (de Pearson fins av. M. de Déu deLorda), pg. de Sant Francesc (Av. Mare deDéu de Lorda),? Montevideo (d'AbadessaOlzet a Castellet), Can Falgàs (de Castellde Lorda fins a Joan d’Alòs).

• Urbanitzarem les places de Roses i delCentre (aquesta, conjuntament amb elDistricte de Sants), del Dr.IgnasiBarraquer, així com zones interiors de laplaça del Sol de Baix.

• Urbanitzarem les zones verdes de CanRigal, monument als caiguts, zona CajaMadrid, zona Dr. Ferran, zona avinguda dePearson fins al carrer de Castellet, zonaGran Capità (d’av. d’Esplugues fins aCavallers).

Històricament, Sarrià-Sant Gervasi ha estatun districte amb un índex de benestar impor-tant. Aquesta situació, entre altres factors,explica que durant molts anys les polítiquesmunicipals de Sarrià-Sant Gervasi hagin tin-gut, dins el context de la ciutat, una dimen-sió específica. És, sobretot, a partir de l’any1999, gràcies al reequilibri territorial acon-seguit entre els diferents barris i districtes dela ciutat, quan l‘agenda política d’aquest dis-tricte incorpora autèntiques actuacions detransformació i millora del seu territori. Enaquest sentit, durant els últims anys a Sarrià-Sant Gervasi s’ha fet realitat un tractamenturbanístic propi per als seus nuclis antics,que ha anat acompanyat d’un ambiciós des-plegament d’equipaments que està aconse-guint una important oferta en la prestació deserveis municipals sense antecedents enaquest territori.

Per altra banda, l’esforç realitzat en l’amplia-ció de la xarxa d’equipaments públics ha per-mès millorar el nivell de serveis i començar acorregir el dèficit històric del districte. El nouCentre Cívic de Vil·la Florida, la Casa

DISTRICTE DE SARRIÀ – SANT GERVASI

65


Orlandai o el Casal de Brusi són alguns delnous equipaments que, en base al seu arre-lament al territori, permetran el foment de lacohesió social i de la vida social dels barris.

La nombrosa presència de centres escolars faque a Sarrià-Sant Gervasi es concentri unapart molt important del capital humà de laciutat, dels recursos i de la capacitat per aldesplegament d’un model educatiu transver-sal i en xarxa. Aquest model ha de ser capaçd’estendre i promoure els valors i objectiusd’un ampli projecte educatiu entre tots elsagents socials.

Igualment, Sarrià-Sant Gervasi ha de conti-nuar el seu procés de millora urbanística,amb una especial atenció cap als barris mésvulnerables i constituint elements de preser-vació de les seves particularitats: Collserola,els seus nuclis històrics i, al mateix temps,continuant el desplegament d’una xarxa d’e-quipaments públics d’acord amb la planifica-ció i els criteris que s’han anat implementantdurant aquests últims anys.

MESURES

• Promourem la remodelació de la ronda deGeneral Mitre, entre la plaça de Lesseps ila Via Augusta, duplicant l’amplada de lesvoreres, recuperant la connexió entre elsbarris, reduint l’espai de trànsit rodat i lavelocitat de circulació i incrementant eltransport públic.

• Completarem la xarxa d’equipaments i ser-veis públics del districte per tal de fomen-tar la cohesió i la vida social dels barrisamb la biblioteca central, l’auditori del dis-tricte, la recuperació de la casa MuñozRamonet per a usos cívics del barri i espaisper a artistes.

• Desplegarem Sarrià-Sant Gervasi com aprojecte de districte educatiu, amb més imillors serveis educatius reglats i no for-mals per a infància, joves i adults (mésescoles bressol, nou CEIP a Sant Gervasi,ampliació de l’Escola de Música, majoroferta d’educació en el lleure dels centres icasals del districte...)

• Incrementarem la presència d’educadorsde carrer al districte, desenvolupamentnous programes i intervencions en zonesconcretes del territori.

• Traslladarem els centres de serveis socials.• Ampliarem els serveis dels centres cívics i

casals de barri ja existents.• Arribarem a acords per a l’ús de les

instal·lacions esportives escolars fora del’horari lectiu.

• Impulsarem més equipaments per a gentgran i per a persones amb discapacitats oamb necessitats específiques, com la novaresidència municipal assistida, el centre dedia o el casal de gent gran de la plaça deLesseps.

• Construirem noves promocions d’habitatgepúblic als barris del districte, com a l’av. deJosep V. Foix, els carrers de l'AlcaldeMiralles i de Caponata, el Torrent de lesMonges, o promoció de les vores de la ViaAugusta.

• Preservarem els nuclis històrics i antics deSarrià, Sant Gervasi, el Putxet-Farró iVallvidrera mitjançant l'execució dels plansde manteniment integral i de millora del’espai públic.

• Intensificarem les actuacions per pacificarels carrers més residencials i impulsaractuacions per a la reducció del soroll aldistricte tant pel que fa al trànsit com a leszones d’oci nocturn.

• Crearem nous aparcaments, com a la plaçade Josep Amat (Balmes-Mitre), carrer del'Alcalde Miralles, plaça de Wagner, CanFarré, av. del Tibidabo i plaça de PepVentura.

• Impulsarem el Pla d’aparcaments per abicis davant dels centres educatius del dis-tricte i més carrils bici com el de la ViaAugusta.

• Impulsarem la implantació de noves líniesde Bus del barri en recorreguts de proximi-tat.

• Potenciarem més camins escolars segurs.Impulsarem processos participatius ambles escoles per tal de definir estratègies pera la seguretat viària i la millora de la mobi-litat a l’entorn dels centres educatius.

• Millorarem la xarxa de recollida selectiva ide residus, i desenvoluparem programesd’educació ambiental que fomentin la cul-tura de la sostenibilitat.

• Millorarem la xarxa de mercats al Districtei impulsarem els eixos comercials existentsi les noves fires tradicionals.

Gràcia és un districte viu, que es mou gràciesa la vitalitat de la seva gent. Un districte onhi perviu un sentiment de pertinença que ensfa sentir orgullosos de ser graciencs i, alhora,té un poder d’atracció sobre d’altres col·lec-tius. Gràcia ha estat escollida com a residèn-cia de persones d’altres barris de Barcelona,d’altres municipis i, darrerament, de l’estran-ger. Gràcia, a més, és el districte que moltsciutadans i ciutadanes escullen com a espaide feina, lleure o de cultura.

La força d’atracció de Gràcia, allò que la faun lloc especial, és la seva pluralitat. Gràciaés un teixit de molts fils diferents que, con-juntament, creen una xarxa compacta iferma. La intensa vida de carrer, la força deles associacions, el dinamisme del comerç idels emprenedors, la convivència de gentgran de tota la vida, famílies que s’hi hanacabat d’instal·lar, joves que hi comparteixenpis. A Gràcia conviuen moltes realitats, en unterritori divers, atapeït, que fomenta el com-partir, i que cal potenciar i encoratjar.

La vida urbana s’ha transformat de maneraimportant en els darrers anys. En algunsaspectes s’ha fet més trepidant i, de resul-tes, més inestable. La immigració, les novesformes de família o l’envelliment són factorsque influeixen decisivament en el canvi enmolts aspectes: l’habitatge i les dificultatsd’emancipació del joves, la transformació delcomerç, l’especialització del teixit productiu,els nous usos de l’espai públic, la convivèn-cia, les noves desigualtats i les dificultats enl’autonomia personal.

Gràcia és, per la seva pluralitat, un exempled’aquestes noves tendències i expressa irepresenta amb contundència i coherènciaels eixos prioritaris que els socialistes plante-gem per a la ciutat en aquestes eleccions:cohesió social, creixement econòmic i convi-vència a l'espai públic.

Els socialistes entenem la cohesió social comel respecte per tots i cadascun dels residentsdel districte, el reconeixement de les sevesnecessitats i l’assumpció dels seus drets ideures. Vol dir pensar en el conjunt, agluti-nar més que dividir, entendre que vivim enuna societat complexa on l’entesa és neces-sària i imprescindible, i no deixar ningú enre-re. Posar els mitjans necessaris per garantirque tothom podrà desenvolupar-se de formaautònoma dins d’un marc de respecte alsaltres; garantir la plena escolarització delsinfants i l’autonomia de la gent gran, aixícom posar a disposició de la ciutadania leseines que li permeti tenir les mateixes opor-tunitats.

Ens mou la voluntat de sumar tothom a lavida de Gràcia: la gent gran que té dret agaudir d’una plaça neta i accessible, els nensi nenes que necessiten arribar a l’escola ambseguretat, els comerciants que són el centrede l’economia del districte, els joves que uti-litzen l’espai públic o les entitats que donenvida als nostres carrers. Els socialistes propo-sem, en definitiva, una sèrie de mesures con-cretes per viure i conviure, treballant amb lagent, treballant per a la gent.

MESURES

• Rehabilitarem i construirem els equipa-ments culturals: Casal de Barri a l’avingu-da de Vallcarca, la Violeta, Biblioteca dePenitents, aprofundir en l’aprofitament deles instal·lacions de la biblioteca JaumeFuster, creació de l’Eix Cultural lligat allleure i la cultura que permetrà connectarels barris del Nord i de la Vila a través delsequipaments que ja estan en funciona-ment, aquells que es crearan en el proper

DISTRICTE DE GRÀCIA

67


mandat, i amb el moviment associatiu.• Fomentarem una major implicació de les

entitats en la definició de les polítiques deldistricte tot reflexionant al voltant de lesactuals estructures participatives, per talde construir un model adequat a la realitatdel moviment associatiu, fent servir unamillor comunicació entre el govern del dis-tricte i les associacions, així com ajudant-les a dotar-se d’infraestructures o a millorarles condicions de les ja existents.

• Impulsarem la construcció de nous CEIPS,IES i escoles bressol com a compliment delmapa escolar, alhora que es planifica lamillora dels centres educatius existents.Noves escoles bressol als carrers de Neptúi de la M. de Déu de la Salut, al barri delColl, i nova ubicació per a l’escola d’adultsdel CEIP Rius i Taulet.

• Millorarem i augmentarem l’oferta de lleu-re lligat a les escoles, així com incrementa-rem els tallers professionals per a alumnesde 4rt d’ESO i continuarem promovent laparticipació del món educatiu al projecte“temps de barri, temps educatiu compar-tit”.

• Elaborarem un pla integral contra la sole-dat no escollida i crearem serveis comunsd’assistència a la gent gran.

• Adequarem el disseny de l’espai públic ales necessitats de la gent gran.

• Fomentarem el pla de convivència entregent gran i joves en pisos tutelats.

• Rehabilitarem i construirem equipamentsd’atenció social i sanitària: Centre deServeis Socials de la zona Nord, residènciai centre de dia a l’interior del Parc SanitariPere Virgili, oficina local d’integració del’immigrant, centres d’assistència a lesmalalties mentals.

• Dotarem i optimitzarem l’ús d’equipamentsesportius: al carrer de Neptú, pistes polies-portives de la Creueta del Coll (replanteja-ment), poliesportiu a l’escola Josep M. deSegarra obert al barri.

• Afavorirem el manteniment del comerç tra-dicional i l’especialitzat, així com promo-cionarem l’esperit emprenedor i lainnovació, a través d’un pla de promoció de

Gràcia com a districte comercial i artístic.Promourem l’arranjament integral delMercat de la Llibertat i el foment del dina-misme de tots els mercats del districte.

• Destacarem el paper dels artesans i l’arte-sania a Gràcia, tot conservant alguns vellsoficis que ja no es troben en d’altresindrets: luthiers, serrallers...

• Impulsarem obres d’urbanització a: plaçade Gal·la Placídia / Via Augusta; ampliacióde voreres al triangle Pi i Margall, Sardenyai Travessera; planejament del carrer deMaignon i definició d’usos de l’equipamentresultant; finalització de les obres de laplaça de Lesseps; plaça del Poble Romaní;zona verda al carrer Marianao; avinguda dela Mare de Déu de Montserrat (entreTravessera de Dalt i pl. Sanllehy); treballper al soterrament de les línies aèries; fincaSansalvador i recuperació dels jardins; pas-satge de Conradí; avinguda de Vallcarca(antiga Hospital Militar); qualificació urba-nística dels voltants de la plaça del Joanic;aparcaments a l’entorn del Parc Güell, laCreueta del Coll; Travessera de Dalt ambincorporació de l’aparcament a Menéndez iPelayo; finalització de l’aparcament deLaguna Lanao i millores a l’entorn; xarxad’aparcaments de bicicletes (Biciparc a laTravessera de Gràcia); permetre l’oci infan-til a les places públiques i estudiar la pos-sibilitat d’afegir elements per tal quepuguin fer-ho amb seguretat; reflexionar alvoltant de la ubicació i el servei de les pilo-nes a l’illa de vianants.

• Incrementarem la flota d’autobusos de gasi hidrogen i millorarem les parades

• Millorarem la mobilitat tot continuant ambla transformació dels carrers en platafor-mes úniques com a espais accessibles pera tothom; creant un pla de mobilitat per alsciclistes; millorant l’accessibilitat delsbarris del Nord a través d’escales mecàni-ques, baranes o voreres no lliscants; opti-mitzant el control a les àrees de vianantsper tal d’evitar la circulació de motos, bici-cletes i l’aparcament.

• Sensibilitzarem els veïns sobre la neteja del’espai públic incidint en l’optimització dela neteja i la instal·lació de zones d’esbarjo

per a gossos; en l’augment del nombre decontenidors de reciclatge i la freqüència derecollida; creant més punts verds al distric-te; instal·lant contenidors de deixallesorgàniques; impulsant la recollida pneumà-tica a l'av. de Vallcarca, Travessera deGràcia i Torrent de l’Olla.

L'antic municipi d'Horta, al nord de la ciutatde Barcelona, tenia al moment de la sevaannexió a la Ciutat Comtal, el primer degener de 1904, un perímetre molt vast i limi-tava amb els municipis, també indepen-dents, de Sant Gervasi de Cassoles(sud-oest), Gràcia (sud i sud-est), SantAndreu de Palomar (est), ara agregats aBarcelona, i amb els de Cerdanyola i SantCugat del Vallès (nord).Horta-Guinardó ha tingut al llarg dels tempsun bon nombre de personalitats de la vidaartística i cultural que hi han estat vincula-des. Entre d'altres es poden citar SantiagoRusiñol, que visqué a Can Cortada, MiquelUtrillo, Rafael Llimona i Benet...Els nous reptes de Barcelona són també elsdel districte d’Horta-Guinardó. Fer de cadaun dels onze barris un barri millor, cohesio-nats entre si i amb la resta de la ciutat desde la creativitat i la proximitat és el compro-mís dels socialistes de Barcelona, per pro-gressar i mirar lluny des del nostre Districte ide la nostra ciutat. Per tant Horta-Guinardóvol contribuir a construir aquest món en pau,sostenible, més humà i també més feliç.

MESURES

• Construirem i urbanitzarem l’illa d’equipa-ments a l’espai del Mercat Guinardó (CAP,espai públic, residència per a gent gran iCentre de Dia, nova escola bressol, Casalde Joves).

• Potenciarem i desenvoluparem l'AERI(Àrea Extraordinària i Rehabilitació delCarmel i Entorns) per fer més rehabilitacióde vivendes, més inversió a l'espai públic ireformes urbanístiques al Carmel.

• Ampliarem la xarxa d’aparcaments del dis-tricte, com el del carrer de Thous, vinculata l’enderroc del viaducte (zona d’influènciaRonda Guinardó-Túnel de la Rovira); pl. deSalvador Allende; c/ de Porto-Lisboa; c/d'Arenys (al costat del Centre Cívic de laTaxonera).

• Millorarem la Vall d’Hebron (trasllat delMercat de la Vall d’Hebron a la llosa, incor-porant nous equipaments com oficines,casal de joves i gent gran, habitatge, cen-tre de serveis socials....).

• Transformarem els barris de la Clota i laTaxonera.

• Millorarem l’espai públic a: Can Baró: av. de la Mare de Déu deMontserrat 2ª fase; cobertura del miradorde l'aparcament Font Castellana; actuacióals interiors de la pl. de Raimon Casellas;connexió del c/ de Joan Cortada amb el deJosep Ixart i seguiment de la urbanitzacióde la nova plaça Sanllehy); Baix Guinardó(reurbanització del Parc Príncep de Girona;restauració del mur a l’entorn del Parc deles Aigües).Guinardó: ampliació de les escales mecàni-ques del c/ del Telègraf (entre Varsòvia i Dr.Cadevall); execució del pla urbanístic per al'ordenació i transformació de la zona delTorrent d’en Melis; urbanització de la ram-bla de la Muntanya; seguiment de la urba-nització de la plaça de Maragall;urbanització dels parterres del c/ MasCasanovas. Carmel: urbanització (3ªfase) del c/ de laMare de Déu del Coll (de Lorda aFastenrath); eix Fastenrath (de Calderon dela Barca-l'Hortal a Llobregós-Hortal); urba-nització per fer àrea de vianants els carrerde l'Hortal i de Batet; urbanització de lanova pl. de Salvador Allende, zona de l'a-parcament; c/ Gran Vista (2ªfase); escalesmecàniques a la baixada Passarell; escalesmecàniques i enjardinament a la zona delc/ de l'Alguer; seguiment de les urbanitza-

DISTRICTE D’HORTA – GUINARDÓ

69


cions L5 dels carrers de Pastrana i Batet;noves vivendes a plaça nova del Carmel iurbanització per fer de vianants els carrersque l’envolten (Calafell, Conca de Tremp iSigüenza). Taxonera: urbanització noves puntes alscarrers Santa Rosalia-Castellbisbal i SantaRosalia-Besós; seguiment de les urbanitza-cions L-5 de la pl. d'Isop i de la pl. deTaxonera/Sant Crispí; eix Fastenrath deSant Crispí a Llobregós. Horta: Actuacions a l’entorn dels carrersLlobregós i Granollers amb el passeig deMaragall; urbanització com a carrer de via-nants del c/ de Pere Pau; urbanització de laplaça d'Eivissa; nou Parc de la Unitat;escales mecàniques del c/ de Lisboa a ram-bla del Carmel.Font del Gos- Font Baliarda.Montbau: urbanització del Pla de Montbau;placetes de Montbau (2ªfase).Sant Genís: Inici de les accions de gestióper adquirir un solar per fer un Casal deGent Gran; ocertura i urbanització delsvials a l’entorn del c/ del Lledoner; urbanit-zació de l’av. del Jordà.Vall d’Hebron: nou vial Can Travi

• Ampliarem les escales mecàniques exis-tents al districte en les zones de difícilaccés.

• Aplicarem mesures de reducció de soroll,com a la Ronda de Dalt.

• Impulsarem una aposta rigorosa per la sos-tenibilitat: Ampliació dels carrils bici;millora dels punts verds; estudi i implanta-ció d’horts urbans; ampliació de zones ver-des, com la Murtra, el passeig de lesAigües a l’entorn de l’Arrabassada o larecuperació del Parc de Sant Cebrià

• Desenvoluparem el Pla d’equipaments delDistricte mitjançant el procés participatiurealitzat

• Rehabilitarem el Mas Guinardó com a hoteld’entitats; millorarem i ampliarem lesbiblioteques de Montbau i MercèRodoreda; definirem el projecte del’Auditori Torrent d’en Melis; rehabilitaremel Casal de Font d’en Fargues per a la rea-lització d’un Centre Cívic i de la Masia deCan Fargas per a escola de música; inicia-

rem una fàbrica de la creació cultural al c/de Lisboa-rbla. del Carmel; ampliarem,millorarem i construirem nous espaisesportius com el pavelló i la piscina d'Hortai convertirem la piscina descoberta de LlarsMundet en un camp de futbol.

• Potenciarem les polítiques de proximitatamb les persones amb dependència: Casalde la Gent Gran a Sant Genís; cessió d’es-pais per a una residència per a personesamb discapacitats; millora del CAP Carmel;construcció d'un nou CAP a la Valld'Hebron.

• Farem una aposta decidida pels joves i elsinfants: millora i ampliació dels casals deJoves i d’Infants al Guinardó, Valld’Hebron, Horta i Carmel; nova escola bres-sol a c/Prínceps de Girona, així com trasllatde l’escola bressol l’Albí.

El Districte de Nou Barris s’ha caracteritat,des de sempre, pel desenvolupament de polí-tiques i actuacions que han representat gransi petites transformacions del territori ambl’objectiu de millorar la realitat social, econò-mica, cultural i urbanística de tots i cadas-cun dels barris que el conformen.

La transformació més rellevant l’hem fetpalesa en el disseny i urbanització de l’espaipúblic. Els nous bulevards, carrers, places,jardins i parcs s’han fet pensant en les per-sones i les seves necessitats; s’han fet acces-sibles per als més grans i els més petits i pera aquells que tenen dificultats per moure’s idesplaçar-se, tot prioritzant les personessobre els cotxes, incrementant les zones ver-des i de gaudi, és a dir, donant-los la digni-tat i la qualitat urbanística que la gent deNou Barris es mereix. També ens hem marcatcom a repte portar aquesta transformació del’espai públic als equipaments i a les políti-ques socials: tota una xarxa d’equipaments

DISTRICTE DE NOU BARRIS

de proximitat per facilitar la relació, la crea-ció i el coneixement, per apropar els serveisa tots els barris del Districte.

Ara estem en una nova etapa marcada per unentorn nou i diferent: l’augment de la immi-gració, els nous usos de l’espai públic, ladiversificació de models familiars, l’augmentde l’esperança de vida, el canvi en l’econo-mia i en l’ocupació, nous valors culturals od’interessos generacionals. Noves realitatsque ens posen de manifest nous reptes quevolem afrontar a partir d’una política que tin-gui per objectiu convertir-los en noves opor-tunitats, per evitar que la diversitat ens portinoves desigualtats.

Per això, des del PSC de Nou Barris propo-sem ambició i proximitat, mirar lluny i treba-llar a prop. Proximitat per acostar els serveisa la gent i treballar des dels barris. Volem laimplicació i la complicitat de la ciutadaniaper governar millor, volem garantir unes polí-tiques públiques que responguin als proble-mes, necessitats i expectatives de la gent.Per tot això cal avançar en fórmules que per-metin una major complicitat amb el mónassociatiu, agents socials, entitats, empre-ses, comerciants, en definitiva, el conjunt dela ciutadania.

MESURES

• Recuperarem i rehabilitarem equipamentsculturals: Centre Cívic de la Zona Nord,Biblioteca de Nou Barris, Masia de CanVerdaguer com a Centre Cívic del barri dePorta, Masia de Can Valent, nova bibliote-ca al barri de Prosperitat, equipaments pre-vistos a Cotxeres Borbó, Masia de CanCarreras, Casal de joves al Centre Cívic deTorre Llobeta, equipaments al barri deTorre Baró, Casal de barri de la TrinitatNova, 2ª fase de l'ampliació de l’AteneuPopular de Nou Barris, Escola de Circ deCatalunya, Granja del Ritz, antiga casernade la Guàrdia Civil a Can Peguera, expro-piació de finques al carrer de Florida per aequipament.

• Recuperarem i rehabilitarem equipamentsd’atenció social: aplicació de la Llei deBarris a les Roquetes, Centre d’AtencióPrimària de Ciutat Meridiana, Centre deServeis Socials de Prosperitat.

• Recuperarem i rehabilitarem equipamentsper a la formació: baixos de l’edifici d’ofi-cines comercials de Renfe-Meridiana per aestudis universitaris, nova escola bressol alCEIP Mercè Rodoreda, Pla de gran mante-niment d’escoles.

• Recuperarem i rehabilitarem equipamentsper a gent gran: a Can Peguera, aCanyelles, a Ciutat Meridiana, al carrer dela Selva, al carrer del Molí, a la part alta delbarri de les Roquetes; cessió de solars a laGeneralitat de Catalunya per a la construc-ció de residències i centres de dia.

• Recuperarem i rehabilitarem equipamentsesportius: camp de futbol amb gespa artifi-cial i pavelló esportiu i multidisciplinar aCanyelles, camp de futbol a CiutatMeridiana, camp de la Damm, poliesportiuValldaura, piscina a la Via Favència, pistadescoberta a Torre Baró, equipamentesportiu a Trinitat Nova, camp de futbol delTuró.

• Construirem i rehabilitarem habitatgessocials o de lloguer per a joves, amb baixosper a equipaments, així com instal·laciód’ascensors en edificis, a Trinitat Nova,Torre Baró, Vallbona, Porta i Turó de laPeira, Ciutat Meridiana i la Guineueta.

• Remodelarem el Mercat de la Guineueta.• Rehabilitarem els parcs de la Guineueta i

la 2ª fase del de Serra i Martí.• Impulsarem el pla de pavimentació amb

asfalt sonoreductor, renovació de voreres imillora de l’enllumenat.

• Desenvoluparem projectes socials d’inter-venció comunitària i mediació amb incre-ment de recursos humans (educadors,mediadors, policia comunitària i de proxi-mitat...).

• Urbanitzarem els entorns dels últims habi-tatges de vivendes del governador, l’apar-cament del carrer de l'Artesania, elsinteriors de Ciutat Meridiana, els interiorsdel barri de la Guineueta fins a la pl. de

71


Karl Marx, el pg. d'Urrútia fins a Fabra iPuig i els interiors del c/ de Borgonya, l’a-parcament de Fabra i Puig, els carrersd’Alcúdia, Deià, Felanitx i pl. d'Alcúdia,l’aparcament municipal al carrer d’Alcúdia,el sector Via Favència-Molí, carrers aProsperitat, el sector de Cotxeres de Borbó,carrers del barri de Vilapicina, el futurCamí de Ronda, els carrers de Cadí iTravau, el pg. de la Peira, els carrers delPare Rodés, Casals i Cuberó, etc., la pl.d'Olof Palme i els carrers entorn de les illes“P” i “Q” (nou aparcament sota l’illa “Q”),els entorns del casal de barri la CosaNostra, i la finalització del sector del barride Canyelles

• Desenvoluparem els PERI a l’entorn delMercat de Montserrat i de Vilapicina (illadels carrers Petrarca-Duero)

• Impulsarem les mesures d’accessibilitat alsequipaments de la part baixa (escola bres-sol, CEIP, etc) amb ascensors o escalesmecàniques a Torre Baró, i ascensors alcarrer d’Alcántara (fase final)

• Promourem l’aparcament municipal a pg.de Valldaura-Rio de Janeiro

• Remodelarem els interiors no afectats pelPERI (microurbanisme) a Trinitat Nova

El Districte de Sant Andreu, porta nord de laciutat de Barcelona i punt de trobada ambels municipis del Barcelonès Nord i delVallès, està format per set barris amb unaforta personalitat i un alt orgull de barri.L’heterogeneïtat del seu territori configura laseva personalitat marcada per la transforma-ció permanent i amb un present i un futurimmediat ple d'oportunitats. Això serà possi-ble gràcies a projectes com els delCanòdrom, la Caserna de Navas, la Fabra iCoats, la Porta de la Trinitat, la Llei de Barrisi el trasllat del centre penitenciari, la remo-delació de les cases barates del Bon Pastor,

les Casernes de Sant Andreu, la reforma de lazona del torrent de l’Estadella i el desenvolu-pament del Pla Sant Andreu Sagrera, quegaranteixen un nou escenari de centralitatmetropolitana que permetrà la vertebracióterritorial del conjunt del Districte alhora queenforteix el teixit social dels barris consoli-dats. La cohesió social, la vertebració territo-rial i el lideratge institucional que els i lessocialistes hem fomentat en aquests vint-i-vuit anys continuen sent la base del nostreprojecte polític i el compromís amb els ciuta-dans i ciutadanes com a projecte compartit.

La nostra és una proposta per a set barrisamb una resposta local per a cada realitatdins d’un projecte global. Treballarem peruna Trinitat Vella, normalitzada i propera.Sant Andreu, un barri amb identitat pròpia iamb vocació de ciutat. La Sagrera té el reptede la centralitat. A Navas li cal completar laxarxa d'equipaments. Congrés-Indians té elrepte de la població en renovació.Demostrarem que Bon Pastor és un barri ambmolt de futur, i afrontarem els reptes delbarri en contínua transformació que és Baróde Viver.

MESURES

• Continuarem treballant perquè a l’espaipúblic hi hagi convivència, alta qualitat devida i mixtura d’usos, amb prioritat delsvianants i amb espais verds. Un model deciutat per a les persones.

• Millorarem la xarxa d’equipaments munici-pals, amb tres centres de serveis de dina-mització juvenil per cada una de les zonesdel Districte: Sant Andreu, Franja Besòs(Bon Pastor, Baró de Viver i Trinitat Vella) ila Sagrera – Navas – Congrés.

• Treballarem per millorar la mobilitat, ambla consolidació de la Zona 30 i estudi per ala seva ampliació i/o instal·lació a d’altresbarris; s’establiran enllaços de carril bicientre Meridiana i el camí verd del Besòs;s’augmentarà la pacificació del trànsit alvoltant dels centres escolars, estenent elscamins escolars.

DISTRICTE DE SANT ANDREU

• Potenciarem la construcció d’habitatgesdotacionals per a joves per tal de facilitar laseva emancipació amb promocions aTrinitat Vella, Baró de Viver, Casernes deSant Andreu, Fabra i Coats i Navas, entred’altres que també impulsarem. Cal desta-car també la residència d’estudiants i l’al-berg juvenil que es construiran a lesCasernes de Sant Andreu perquè tambéresolen altres necessitats d’allotjament deljovent.

• Treballarem per arribar als acords oportunsamb els centres educatius públics per tald’utilitzar les seves instal·lacions en activi-tats destinades als veïns i veïnes de l’en-torn fora dels horaris lectius del centre.

• Destinarem un terreny municipal per a laconstrucció d’un important institut de for-mació professional integral, i s’ampliarà laxarxa de centres d’educació, tant infantil iprimària com d’instituts.

• Construirem escoles bressol als barris deCongrés - Indians, Sant Andreu, Navas i laSagrera així com es farà un nou edifici pera traslladar i ampliar la de Trinitat Vella.

• Instal·larem punts verds de barri, mante-nint la centralitat del de Bon Pastor. Tambés’instal·laran centrals fotovoltaiques a dife-rents llocs del districte per estendre l’estal-vi i la seva difusió.

• Instal·larem pantalles sonoreductores alsentorns dels barris de Trinitat Vella i Baróde Viver.

• Farem reserva de sòl per a la construcciód’habitatge públic; es continuarà el procésde substitució de les més de 700 casesbarates per 1000 habitatges protegits albarri de Bon Pastor i es garantirà que laconstrucció d’habitatges dotacionals esti-gui destinat a les persones amb més difi-cultats per accedir-hi: la gent jove i la gentgran.

• Potenciarem els equipaments culturals iesportius i ampliarem la seva xarxa, com lade biblioteques, amb la creació de tres denoves (Camp del Ferro a la Sagrera, TrinitatVella i Casernes de Sant Andreu), la decentres cívics (Caserna de Navas, Baró deViver i Casernes de Sant Andreu), la de

casals de barri (Fabra i Coats, Berenguerde Palou i Can Portabella) i la de centresde creació cultural (a Fabra i Coats i a laSagrera).

• Impulsarem la xarxa d’equipaments i ser-veis per a gent gran i ampliarem l’atenciódomiciliària, nous casals d’avis, residèn-cies, i centres de dia i habitatges dotacio-nals.

• Ampliarem la xarxa de Centres d’AtencióPrimària (CAP) amb un nou centre sociosa-nitari a les Casernes de Sant Andreu, unnou edifici pel CAP de Trinitat Vella i ladescongestió del CAP Maragall.

• Millorarem la xarxa de mercats públicsamb la reforma del mercat de Bon Pastor.

• Continuarem potenciant les tecnologies dela informació i la comunicació a cada barricom a la relació amb la ciutadania i totallò referent a l’administració públicaelectrònica.

El districte de Sant Martí ha passat elsúltims anys d’ésser un Districte de pas a unDistricte de referència a tota la ciutat. Lacreació del Fòrum, amb el condicionamentd’un territori desconegut per gran part de lapoblació, transformant-lo en un espai dereferència per a la ciutat, l’inici del desenvo-lupament del districte 22@ i el semicobri-ment de la Gran Via, són tres de les fitesimportants del Districte i de tota la ciutat deBarcelona d’aquest passat mandat i de refe-rència per al següent.

Som un territori amb un futur marcat pergrans transformacions urbanes i socials queseran determinants en el nostre territori i enla ciutat: projecte de transformació de lesGlòries, la continuació del desenvolupamentdel Pla 22 @, on tindrem les empreses méspunteres en tecnologia, la construcció de laEstació del TGV i futurs equipaments multi-

DISTRICTE DE SANT MARTÍ


funcionals com Alchemica, on s’hi farà unabiblioteca, una residència, un centre de dia iuna escola Bressol, el futur Museud’Interpretació Industrial del Poble Nou, labiblioteca i el Centre de Imatgineria? Populara Can Saladrigas, nous circuits esportius,l’escola de Música, ampliació de la xarxa derecollida pneumàtica o una segona fase deinversió en la millora dels carrers amb el Plade Millora Integral.

Tot això representa no tan sols el futur deSant Martí sinó el futur de tota una ciutat.Però a Sant Martí hem crescut sabent ques’ha de respectar el passat. Un exemple clarho ha estat el Pla Especial del PatrimoniIndustrial de Sant Martí Poblenou que l' haconvertit en espai per a equipaments, viven-da protegida i nous espais verds al Districte ia la ciutat.

MESURES

• Ampliarem la xarxa de casals de gent grani de residències de gent gran, així com decentres de dia.

• Crearem nous centres de barri.• Treballarem per a la creació de nous equi-

paments al solar de la l’antiga Caserna dela Policia Nacional i l’Escola Montseny.

• Millorarem i ampliarem la xarxa d’equipa-ments esportius.

• Treballarem per la cessió de sòl per a lamillora i ampliació de la xarxa de CAP delDistricte.

• Ampliarem els equipaments culturals deldistricte, com el Museu d’HistòriaIndustrial, equipaments específics per atallers d’artistes, la Casa de les Llengües,biblioteques de barri, a Can Saladrigues, aAlchemica, o a pl. de les Glòries, una gransala-auditori, escola de música, o nousequipaments museístics...

• Ampliarem la xarxa d’Escoles Bressol a totsels barris del Districte: als CEIP la Palmera,Bac de Roda, Brusi i J.Ruyra, a Alchemicai a Meridiana/Trinxant; obertura de l’am-pliació de l’escola bressol Cascavell

• Construirem equipaments específics per ainiciatives de l’associacionisme juvenil(musical, esportiu, cultural, etc.).

• Incentivarem polítiques de prevenció i par-ticipació adreçades als adolescents, lesdones i la gent gran.

• Construirem habitatge protegit, d’habitat-ges assistits per a gent gran i apartamentsper a joves a diferents llocs del districte.

• Impulsarem urbanitzacions, obertures decarrers, eixos viaris i illes de vianants adiversos barris dels Districte, així com laurbanització del Front Marítim.

• Ampliarem les zones de pacificació deltrànsit, ampliació de la implantació delpaviment sonoreductor a les vies secundà-ries del Districte. Impulsarem l’execuciódel pla d’aparcaments.

• Promourem l’ús del transport públic i labicicleta amb la instal·lació de nous carrilsbici i aparcaments.

• Ampliarem la xarxa de Punts Verds i l'ex-tensió de la recollida pneumàtica

• Promourem i fomentarem l’associacionis-me comercial fent-lo més fort als diferentsbarris dels districte. Continuarem impul-sant des del Consell de Comerç delDistricte polítiques de suport i promociódel comerç al barri. Crearem noves zonescomercials al barri.

• Promourem, fomentarem i enfortirem l’as-sociacionisme al territori

• Impulsarem una política d’acostament delsServeis Socials als 10 barris del Districteen el marc de les noves polítiques socialsque es deriven de la “Llei de promoció dela autonomia personal i atenció a personesen situació de dependència” i de l’aplica-ció de la nova “Llei de serveis socials”.

LA BARCELONA DE LA GENT MIRAR LLUNY - TREBALLAR A...

Documents

Transcript of LA BARCELONA DE LA GENT MIRAR LLUNY - TREBALLAR A...