la PalancaJUNY 2008 Núm. 309 Preu 2,20

PUBLICACIÓ D’ARTESA DE SEGRE I COMARCA

Al maig,cada dia un raig

la Palanca

3

la P

alan

ca

PUBLICACIÓ DELS MUNICIPIS D’ARTESA DE SEGRE,VILANOVA DE MEIÀ, CUBELLS, ALÒS DE BALAGUER,FORADADA I DEL POBLE DE MONTCLAR

L’AGENDA. METEOROLOGIA

EDITORIAL. Ara, el petroli

NOTICIARIBreus. Artesa amb el centenari Xuriguera

MUNICIPISSetmana Cultural i Festa Sant Urbà a Foradada

NOGUERA

IN MEMORIAMPer al meu germà. Al meu padrí forcaire

VIURE LA FUSTARevestiments de fusta (I): sostres i parets

NARRATIVA19è Premi de Narrativa Breu d’Artesa de Segre

LA VEU DE LA PARROQUIAFesta del Sagrat Cor al Castellot

ESPORTSResultats esportius de maig. Futbol: CE Artesa deSegre. Futbol sala: resum de la temporada 07-08Club de Bitlles de Gàrzola. BTT Bassella-MC Segre-Conor. 8è Festival Esportiu de Primavera. Les “Vol-tes” passen per Artesa. Gran temporada del CENGjúnior masculí.Ironcat 2008

VIDA SOCIALPrimera Comunió 2008. Final de curs del BombersVoluntaris. Música en paraules

TEMA DEL MESAl maig, cada dia un raig

PARLEN LES ENTITATSTeatre: “Tocaven les 9 al campanar de l’església”L’Associació de Joves VDM inaugura localD’Alentorn, el poble de les forques!

PARTITS POLÍTICSL’apunt del PSC-PM... Pressupost 2008 sense acordRenovació a l’Executiva Local d’ERC

FA 25 ANY. Juny de 1983

NOTÍCIES DE LA BIBLIOTECANovetats maig-juny 2008CARTES A LA REDACCIÓSobre el forcaire d’AlentornMillorar la qualitat de vida del nostres avis

RACÓ CULINARIGelats i sorbets per combatre la calor

DE COLLITA PRÒPIA. Un món injustMÚSICA, MESTRE!Notícies de l’AMM. D’Artesa a Santa Maria! RamonCasals i Muntada. VII Primavera Coral a Salgar

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESA

DES DE L’AJUNTAMENTQuè es va fent. Dates a recordar

IMATGES D’AHIRLa generació del 42

4

5

15

34

38

39

46

28

Al maig, cada dia un raig

Aquest any sí que s’ha complert el que diuaquest refrany meteorològic. De fet, si dei-xem de banda els deu primers dies de maig,la resta del mes ha plogut gairebé a diari.

Foto: Miquel Regué i GIli

12

26

37

9

25

6

11

16

48

50

17

32

10

4

la P

alan

ca

Agenda ciutadana Actes que sabem que es faran

LLLLL’Ag’Ag’Ag’Ag’Agendaendaendaendaenda

Fonts: Ajuntament d’Artesa de Segre, Ajuntament de Vilanova de Meià,Ajuntament de Foradada i Servei Meteorològic de Catalunya.

MeteorMeteorMeteorMeteorMeteorolooloolooloologiagiagiagiagia

MAIG

Municipi d’Alòs de BalaguerDefuncions:dia 17: Antoni Lladós i Clavé (79 anys), natural d’Alòs de Balaguer

Municipi d’Artesa de SegreNaixements:dia 13: Guifré Porta i Esteve, fill de Jordi i de M. Lurdesdia 20: Mounia Dahmani i Achour, filla d’Abderrahmane i de YaminaMatrimonis:dia 11: Josep M. Capdevila i Rubiol, (veí d’Isona)

Cristina Porta i Rubió (veïna d’Isona)Defuncions:dia 18: Casimir Brescó i Durany (86 anys), natural d’Alentorn

Municipi de ForadadaDefuncions:dia 21: Joan Roma i Estada (85 anys), natural de Foradada

Municipi de Vilanova de MeiàNaixements:dia 3: Abril Sala i Chandre, filla de Marc i d’Ester

Cada divendresA les 22h, a la plaça de l’Ajuntament d’Artesa,Aprenentatge de sardanes i Sardanes a la fresca.Organitza: Amics de la Sardana d’Artesa de Segre

Durant els mesos de juny i juliolA les 22h (de dilluns a dissabte), a la pista poliesportivadel Camp Municipal d’Esports d’Artesa, Campionatd’estiu de futbol sala (en cas de pluja, al PavellóPoliesportiu). Organitza: CENG

14 de juny- Al Pavelló Poliesportiu d’Artesa, Festa de Final deCurs del CEIP Els Planells. Organitza: AMPA del CEIPEls Planells- A les 24h, Festa del carrer Sant Joan amb el grupBugui Bugui

15 de juny- A les 13h, al Local Social d’Anya, Inauguració del’exposició fotogràfica “One way... my dream. Uncamí... el meu somni” de Carme Ollé. Organitza: GrupCultural La Travessa d’Anya (veure pàg. 32)- A les 18h, a l’església parroquial d’Artesa, Concertde Final de Curs de l’Aula Municipal de Música.Organitza: AMA d’Artesa de Segre

22 de junyExposició i conferència L’Índia s’apropa a casanostra. Organitza: Associació Artesa de SegreSolidària (veure pàg. 9)

Del 25 de juny al 19 de juliolA les 19h (de dilluns a divendres), a la pistapoliesportiva del Camp Municipal d’Esports d’Artesa,Campionat infantil de futbol sala. Organitza: CEArtesa de Segre. Inscripcions fins al 15 de juny

20 de junyA les 19:30h, al Pavelló Poliesportiu d’Artesa,Xerrada de Jordi Villacampa Organitza: Comissió300 anys (veure pàg.15)

23 de junyRevetlla de Sant Joan

5 de juliolAl Pavelló Poliesportiu d’Artesa, Festa organitzadaper les Artesenques Actives

13 de juliolFesta de Sant Cristòfol (per confirmar)

21 de juny:Vernet

28 de juny:Colònia La Fàbrica

5 i 6 de juliol:Collfred

19 i 20 de juliol:- Foradada- Tudela de Segre

FESTES MAJORS

Municipi d’Artesa de Segrea) Observatori Pl. AjuntamentTemperatura mitjana del mes: 17,2°Temperatura màxima: 32º (dia 4)Temperatura mínima: 5º (dia 2)Dies amb precipitacions: 16Precipitació màxima: 39 mm (dies 9 i 28)Total precipitacions: 167 mmb) Observatori BaldomarTemperatura mitjana del mes: 16,1°Temperatura màxima: 28,4° (dia 8)Temperatura mínima: 5,9º (dia 1)Dies amb precipitacions: 18Precipitació màxima: 27,9 mm (dia 9)Total precipitacions: 163,6 mm

Municipi de Vilanova de MeiàTemperatura mitjana del mes: 14,5°Temperatura màxima: 27,6° (dia 4)Temperatura mínima: 6,3º (dia 20)Dies amb precipitacions: 17Precipitació màxima: 48,2 mm (dia 17)Total precipitacions: 201,6 mm

Municipi de ForadadaDies amb precipitacions: 12Precipitació màxima: 31 mm (dia 10)Total precipitacions: 163 mm

MeteorMeteorMeteorMeteorMeteorolooloolooloologiagiagiagiagia

5

la P

alan

ca

EditorialEditorialEditorialEditorialEditorial

Membre de

Dipòsit Legal: L - 283 - 1981

EDITA: Associació Cultural la Palanca

CONSELL DE REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓRamon Giribet i BonetaBartomeu Jové i SerraMiquel Regué i GiliSergi Valls i JovéAnna M. Vilanova i Alentorn

SUPORT INFORMÀTICJosep M. Espinal i Aubet

MAQUETACIÓLa Palanca

FOTOGRAFIALa Palanca

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITATApartat de Correus 30 d’Artesa de SegreTelèfon 973 40 11 58

REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓEdifici Escoles Velles. Sala La PalancaApartat de Correus 30 - 25730 ARTESA DE SEGRE

IMPRIMEIXNORPRINT - Artesa de Segre

TIRATGE875 exemplars

SUBSCRIPCIÓ ANUAL20 euros (preu a l’Estat espanyol i a Andorra)30 euros (preu estranger)

ADRECES INTERNEThttp://www.lapalanca.orgcorreu electrònic: revista@lapalanca.org

-Premi Tasis-Torrent al millor reportage publicat a laPremsa Comarcal Catalana 1997.

-Premi al Foment de la Cultura. Noguerenc de l’any 1998.

-Premi Pica d’Estats al millor reportatge local depromoció turística 2004.

NOTA: La Palanca està oberta a totes les col·laboracions,encara que no hagin estat sol·licitades. Amb tot, solaments’admetran els escrits signats amb el nom, cognom,domicili i DNI de l’autor.El Consell de Redacció es reserva el dret de publicar lescol·laboracions.«LA PALANCA» no fa seves, necessàriament, les opinionsi criteris expressats pels seus col·laboradors.

Amb la col·laboració del Departament de Cultura de laGeneralitat de Catalunya, l’IEI de la Diputació de Lleida,el Consell Comarcal de la Noguera i l’Ajuntament d’Artesade Segre.

Ara, el petroliLa majoria dels mortals vivim immersos en els nostres problemes decada dia: la família, la feina, la casa... I així anem fent, dia a dia, procurantdistreure’ns amb allò que a cadascú més li plau. En definitiva, procuremser feliços malgrat els maldecaps que ens pugui donar la vida. De tant en tant, però, tenim algun ensurt gros. De vegades sónfenòmens naturals, que van des de la sequera o els incendis fins alsaiguats. En altres parts del món poden ser terratrèmols altamentdestructius o fins i tot algun volcà que entra en erupció. Això, és clar,no ho podem evitar. Com a molt podem adoptar mesures preventivesper a què els efectes siguin menors. I, quan ha passat, actuar de la maneramés diligent i eficaç. Per alta banda, podem patir malalties o accidents que ens fan patirmés o menys en funció de la gravetat. No obstant, en els darrers temps, el que ens sobresalta dia sí i diatambé és l’economia anomenada “global” (déu ser perquè ens afecta atots més o menys per igual, directament o indirecta). Per començar per algun lloc –no som experts en economia–, podríemdir que l’actual crisi es va iniciar als Estats Units amb l’assumpte de leshipoteques subprime. Tot seguit, les borses van començar a fer figa. Peracabar-ho d’adobar, això que anomenen Euribor (que molts no acabemd’entendre ben bé què és, d’on surt...) fa temps que va començar a pujarpoc a poc però de manera inexorable. I en començar l’any es va veureque la famosa crisi de la construcció tan llargament anunciada finalmentes manifestava de forma clara i contundent. El ministre d’Economia, que abans de les Eleccions Generals ensdeia que la cosa no estava tan malament, ara reconeix que s’ha exhauritel superàvit del qual tan havien presumit i que els hi va permetre fer lapromesa de devolució de 400 euros de la declaració de la renda. Per laseva part, el conseller d’Economia de la Generalitat ja es veu venir lapatacada (com sempre, als catalans ens tocarà el rebre segur) i ha posatde manifest la seva preocupació. Així es que només faltava la guinda del pastís: el petroli! Com aquellque no vol, poc a poc els seus derivats han anat pujant de preu i enstrobem –per exemple– que amb els mateixos diners que fa un anyemplenàvem el dipòsit del cotxe ara ens quedem a tres quartes parts. Amb aquest panorama, són molts els sectors que queden francamenttocats perquè necessiten combustible per exercir la seva professió:pagesos, pescadors, taxistes, transportistes... De manera indirecta, tambéqueden afectats molts altres sectors. Al final, qui més qui menys està “en peu de guerra” i no comprèncom podem tenir aquesta tremenda dependència del petroli. I pensemque algú hi hauria de fer alguna cosa, però quina? I ens preguntem quèhem fet nosaltres per no poder arribar a final de mes com l’any passat ol’anterior. Potser aquest mes hem agafat una línia pessimista, però és el que hiha. Mentrestant ens tocarà estrènyer el cinturó i haurem de procurarconsumir –com sigui– menys petroli. A veure si, mentre maregem laperdiu, alguna ment privilegiada en treu l’entrellat; perquè la resta somuns simples mortals que no entenem res.

Col·laboradors/es del mes: Nick Boliart, Ramon Ros, Olga Mayora, Parròquia d’Artesa,Jordi Regué, Carlos Pérez, Ferran Marín, Àlex Trepat, Rufino Gabaldon, Manel Torres, IolandaMassanés, David Berral, Club de Lleure Altis, Teresa Ribó, CUDOS, Foto Joan Promovídeo,Josep Argerich, Ajuntament d’Alòs, Dolors Puigcernau, Antònia Estrada, Sara Bernaus, JordiMarcó, Grup Cultural i Recreatiu d’Alentorn, Biblioteca Municipal d’Artesa, Jordi Camats,Noemí Farré, Jordi Morera, Janette Solsona, Jordi Lluís, Eva Maza, Magí Serra

NoticiariNoticiariNoticiariNoticiariNoticiari

6

la P

alan

ca

Omaggio a les Brigades Internacionals

El nostre col·laborador i historiador Ferran Sánchez Agustí, especi-alitzat en el maquis, va participar en un emotiu Homenatge(Omaggio) als Voluntaris Garibaldians de la Guerra Civil espanyo-la que va tenir lloc a la localitat de Sacile (Itàlia) el passat 11 demaig. A la plaça de la Via Trieste es va inaugurar un monòlit demarbre. Allí, entre altres convidats, el Ferran va llegir un breu dis-curs en italià i català en què agraïa la participació filantròpica detres mil interbrigadistes italians en la defensa de la República. Pos-teriorment, en un altre acte al Teatre Ruffo, també va participar ambla lectura d’un missatge d’adhesió del Memorial Democràtic delDepartament de Relacions Institucionals i Participació de la Gene-ralitat i una carta de la Secretaria de Presidència del Govern espa-nyol.

Alumnes d’Els Planells, finalistes del Concurs FonixMariona Bernaus (2n d’ESO) i Laia Vidal (1r de Batxillerat), alum-nes del CEIP Els Planells d’Artesa han quedat finalistes del PrimerConcurs d’Anglès Interescolar de Catalunya. El certamen està or-ganitzat per International House Barcelona, Fundació Catalana del’Esplai, amb el patrocini de l’editorial McGraw-Hill i El Periódicoi consisteix en vàries proves de vocabulari, comprensió lectora iexpressió escrita en anglès. Les estudiants artesenques participaranproperament en la fase final del concurs. (La Mañana, 15-05-08).

Bandolerisme a Artesa de Segre (s. XV-XX)El diumenge 4 de maig, a l’edifici La Panera de Castellserà, va tenirlloc la 38a Jornada de Treball del Grup de Recerques de les Terresde Ponent. Des de fa uns anys, el nostre col·laborador Ramon I.Canyelles hi participa amb interessants treballs sobre les nostrescontrades i en aquesta ocasió tampoc va faltar a la cita. El temad’aquesta jornada era “Bandolerisme, bandolers i bandositats”, queva donar peu a tretze comunicacions, entre les quals Canyelles vapresentar “Algunes referències sobre bandolers a Artesa de Segre”,on tracta diferents informacions de bandolers a la rodalia d’Artesades del s. XV fins al s. XX.

Trobada de l’ONCE a AlòsAlòs de Balaguer va acollir la 5a trobada provincial de l’Organitza-ció Nacional de Cecs (ONCE) el passat 7 de juny. En la trobada hivaren assistir 42 persones, la majoria socis de l’organització, entre

els quals hi havia el director provincial Jaume Roca,i va comptar amb la presència de l’alcalde d’AlòsLluís Soldevila. El Sr. Roca destaca la gran quanti-tat de sensacions que els provoca la zona en la qualfan la trobada (esbarjo de la Font del Prat), el so-roll de l’aigua, els ocells, les fulles, les olors... fanque sigui un lloc especial. Cal destacar la tasca quefan el Daniel (soci de l’ONCE) i la seva insepara-ble esposa Rosa, els quals són d’Alòs i ajuden aorganitzar la trobada d’una manera molt activa.

Alliberen 50 gossos a AlòsAgents del Cos Rural de la Generalitat i membresdels Amics dels Animals de la Noguera van allibe-rar una cinquantena de gossos que estaven lligats,malalts, ferits i desnodrits en una finca del munici-pi d’Alòs. El rescat es va produir el passat 22 demaig, després de constatar que els animals estavenen un estat deplorable, ja que el seu amo/raptor elstenia en unes condicions penoses, sense aigua, sen-se sostre i plens de paràsits.

Nou incendi a L’AgudanaDesprés que el 19 maig de 2007 un incendi afectésgreument l’escorxador cerverí de L’Agudana (propi-etat de la Cooperativa d’Artesa), el passat 3 de junyhi va haver un nou sinistre a les instal·lacions de l’em-presa càrnia. Aquest cop el foc no va ser tan desas-trós com l’anterior, ja que només va afectar una partde les instal·lacions que estava en desús i estava sentdesmuntada. Tanmateix, les flames van fer reviurevells fantasmes i durant unes hores es va especular siera la fi definitiva de l’escorxador. L’endemà mateixes va reiniciar l’activitat a la sala d’especejament i ales oficines, amb el que l’activitat productiva es vaveure afectada poc temps.

7

la P

alan

ca

NoticiariNoticiariNoticiariNoticiariNoticiari

Artesa amb el centenari Xurigueranguany se celebra el centenaridel polifacètic escriptor Joan

Baptista Xuriguera (1908-1987), nas-cut a Menàrguens, i l’Àrea de Cul-tura de l’Ajuntament d’Artesa deSegre va organitzar l’acte que s’ex-plica tot seguit. El divendres 6 de juny, a la sala d’ac-tes de l’Ajuntament, va tenir lloc la pre-sentació d’un llibre de poesia d’aquestescriptor publicat recentment: L’hortadaurada. Es tracta d’un llibre inèdit,fruit d’una troballa de la família de l’au-tor en el seu arxiu particular, que recull49 poesies agrupades en tres apartats:La Terra, Íntimes i Vària. La presentació va anar a càrrec deJosep Gelonch, en representació dela jove editorial Fonoll (de Juneda),que ha fet una valerosa aposta ambl’edició d’aquest llibre. Gelonch vaglossar la figura i l’obra de J.B.Xuriguera, i el va definir com un“intel·lectual a descobrir”. També vaexplicar que, en la seva qualitat derepublicà, catalanista i obrerista, vapatir l’exili després de la guerra civilcom tants altres. Després del seu re-torn, va poder recuperar la plaça de

funcionari a Barcelona una vegadaacabada la dictadura. A la presentació també hi va interve-nir el fill de l’autor, Pau Xuriguera, queva parlar del seu pare com una menad’addicte a l’escriptura, que sempre vatenir molt arrelat el sentiment de pro-

cedència de les Terres dePonent. Va explicar comhavia estat la troballa delspoemes, així com els prin-cipals actes que aniran te-nint lloc durant aquest anyamb motiu de la celebra-ció del centenari del nai-xement del seu pare. Po-deu trobar informaciómolt completa a la pàginaweb www.xuriguera.es. Entre els docents i elsestudiants, Xuriguera és

molt conegut pel seu llibre Els verbscatalans conjugats, però la seva obraés mot extensa i variada, amb una sei-xantena de llibres publicats (encara enqueden d’inèdits). Segons Gelonch, re-sulta injust que se’l conegui principal-ment per aquest llibre quan ha escrit encamps tan diferents com novel·la, poe-sia, història, teatre, lingüística, perio-disme, traducció... Llàstima que fóssim “quatre gats” ala presentació perquè els que hi éremvam descobrir un personatge de lesnostres terres francament interessant.Potser un divendres a les vuit del ves-pre no era la millor hora. No obstant, lacridòria que se sentia de la plaça indi-cava que allà hi havia força gent.

Ramon Giribet i BonetaFotos: Josep M. Espinal

E

De esquerra a dreta: Eva Maza, regidora de Cultura; Pau Xuriguera, fill de l’autor; i Josep Gelonch, editor

9

la P

alan

ca

MunicipisMunicipisMunicipisMunicipisMunicipis

Setmana Cultural i Festa de Sant Urbà a Foradadal passat mes de maig, Foradadava celebrar la setmana cultural

i es van fer diverses activitats aprofi-tant la festa de Sant Urbà. El dilluns 19 de maig es va fer unavisita guiada a les instal·lacions de l’Hí-pica l’Era de Rubió. El dimarts dia 20, va tenir lloc unademostració culinària al Restaurant ElCeller de l’Arnau de Montsonís. El dimecres dia 21, es va organitzaruna excursió a Port Aventura amb totala gent del municipi. Es va sortir deForadada a les 8 del matí amb un auto-car.

E El dijous dia 22, el Restaurant LaSolana de Foradada també va fer unademostració culinària a tots els assis-tents del municipi. El divendres dia 23, a les6 de la tarda, el Cap delsMossos d’esquadra dePonts, el Sr. Marc Boldú, vafer una xerrada molt interes-sant sobre “El coneixementde les estafes”. Tot seguit, ales 10 de la nit es va fer cinema a lafresca. I a les 00:30h, Disco Mòbil. Dissabte dia 24, a les 00:30h va co-mençar la Gran Nit de Rock amb el grup

Tràfic, que va tenir força assistència. Itot seguit, altre cop Disco Mòbil. El diumenge dia 25, es va haver de

fer la missa a l’església i noes va poder pujar a l’ermitade Sant Urbà per la pluja queva caure. Després de la mis-sa, l’Orfeó Artesenc ens vacantar unes quantes cançons.Tot seguit, per finalitzar lafesta de Sant Urbà, es va re-

partir la coca beneïda i cava per a tot-hom.

Nick Boliart

10

la P

alan

ca

La NoLa NoLa NoLa NoLa Noguerguerguerguergueraaaaa

Reobert el pont de TérmensA finals del mes de maig va quedar obert al trànsit el pontsobre el riu Segre que uneix les localitats de Térmens i deMenàrguens. El pont ha estat tancat un mes durant el qual sen’ha reparat l’estructura, que va quedar malmesa a causad’un accident de trànsit.

Centre de la TòfonaL’Ajuntament de la Baronia de Rialb ha constatat que partde la teulada de la casa de la finca de Sant Marc s’ha enfon-sat, situació agreujada a més per les últimes pluges d’aques-ta primavera. La Generalitat de Catalunya va cedir a finalsde l’any 2006 aquesta finca a l’Ajuntament de La Baroniaper tal que es pogués convertir en un Centre d’Interpretacióde la Tòfona.

Pla d’Igualtat d’OportunitatsEl Consell Comarcal de la Noguera ha presentat un Pla pera la Igualtat d’Oportunitats entre dones i homes, aprovatper unanimitat en el Ple del Consell. Aquest Pla està inspiraten els principis rectors del Pla d’Acció i desenvolupamentde les polítiques de dones a Catalunya 2005-2007. Hi ha elferm compromís de treballar en contra de les desigualtats quees donen en tots els àmbits de la vida pública i la privada.

Dia Internacional dels MuseusBalaguer es va sumar, el dissabte 17 de maig, a la celebraciódel Dia Internacional dels Museus. Al Museu de la Nogue-ra, es van presentar els fragments d’arc d’època islàmicarecentment restaurats i reinstal·lats a les sales permanentsdel museu. En una conferència pronunciada pel seu restau-rador i amb el títol de Renéixer mil anys després, RamonSolé va descriure el procés de restauració realitzat als frag-

ments. Posteriorment, es van realitzar visites guiades per lesinstal·lacions del Museu.

Jornada sobre turismeEl Consorci del Montsec va organitzar el dia 2 de juny, alMonestir de Les Avellanes, una jornada sobre Turisme i Pa-trimoni Natural i Històric del Montsec. Aquesta jornada es-tava adreçada a empresaris, tècnics i professionals dels sec-tors, i pretenia tractar els projectes de dinamització turísticadel Montsec: el Parc Astronòmic del Montsec, les rutes or-nitològiques de la zona, el projecte Interreg IV al voltant dela investigació, i les estratègies i projectes de futur relacio-nats amb el Parc Natural del Montsec.

Nou patrimoni culturalUna sèrie de llocs de la comarca de La Noguera han estatdeclarats com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) pel Con-sell Comarcal de la Noguera. Entre aquests béns, quatre es-glésies: la de Sant Pere de les Ventoses, la de Sant Pere deMillà, la de Sant Pere de Creixens i la de la Mare de Déu del’Assumpció de Pradell. També han estat declarades BCILl’antiga fàbrica sucrera de Menàrguens, la via romana d’Àger,la muralla de les Ventoses i el safareig de les Planelles.

Torna la Festa de la CocaEl 18 de maig, Balaguer va celebrar la ja coneguda Festa dela Coca. Es van repartir 2.500 racions d’una coca de 60metres. Com a novetat, es va poder degustar un còctel defruites sense alcohol. La coca de samfaina va presidir la pla-ça Mercadal. El mateix dia també es va celebrar el Concursde coques de recapte i samfaina per a no professionals.

Anna M. Vilanova

“La política és una acte d’equilibri entre la gent que vol entrar-hi i aquells que no envolen sortir”

Jacques Benigne Bossuet (1627-1704) Clerge catòlic francès i escriptor

11

la P

alan

ca

In MemoriamIn MemoriamIn MemoriamIn MemoriamIn Memoriam

Per al meu germàQuantes coses van quedar per dir,quants camins sense recórrer.M’ha faltat una última abraçada,un últim petó que es fes etern,una paraula que fes ressò en els nostres cors,prendre fort les nostres mans per a què mai se separessin.Te’n vas anar aquella tarda sense dir adéu,un altre camí vas prendre.Te’n vas anar i vas deixar l’amistat eterna que sempre tindré.La meva ànima plena de tristesa cerca consol en els records,la teva mirada sempre estarà en les meus pensaments.Acabo de mirar el cel i els estels murmuren el teu nom.Avui solament tinc una certesa i és el saber, germà,quant t’has fet estimar i que mai t’oblidarem.

Fina

Nota d’agraïmentLa família Gómez-Cluet vol agrair a tothom les mostres de condol, suport i estima que hem rebut amb motiu de lamort de Joan Gómez Peña el passat 24 d’abril.

Al meu padrí forcairePadrí, sé que físicament no podràs estar més entre no-saltres, però he tingut la sort de poder compartir unsanys de les nostres vides junts i conèixer el teu treballi experiència. Ens queden tants records: els teus àlbums de foto-grafies, treballs que han fet sobre el teu ofici, recordsde fires, els diaris, cintes on havies sortit, etc. I el prin-cipal record són les teves forques i el bon espòs, pare ipadrí que vas ser. Espero que, des d’allí on ets, algun dia et sentis or-gullós de mi, com jo me’n sento de tu. A reveure, padrí. El teu nét.

Nil Brescó

Nota d’agraïmentLa família Brescó-Coma volem agrair públicament les mostres de condol i estima rebudes per la mort de CasimirBrescó i Durany. També donem les gràcies a l’equip sanitari d’Artesa. Així mateix, volem fer un agraïment especial a les institucions públiques que amb la seva presència han reconegutl’ofici i la “vida” de forcaire del Casimir. Moltes gràcies a tothom.

12

la P

alan

ca

VVVVViuriuriuriuriure amb Fustae amb Fustae amb Fustae amb Fustae amb Fusta

Revestiments de fusta (I): sostres i paretsabem per la història que de sem-pre s’han “revestit” els terres, pa-

rets o sostres dels nostres habitacles. Des d’algunes cultures primitivesque cobrien els terres de les seves co-ves o tendes amb fulles grans i bran-ques d’arbre o pells d’animals, passantpels marbres i la rajoleta dels romans,fins a les teles, papers, entapissats, ca-tifes i fusta a l’edat mitja i el renaixe-ment, etc. Un dels primers exemples escrits derevestiment mural de fusta, el trobem aLa Bíblia quan ens parla de la construc-ció del Temple: “Va revestir per dinsels murs de l’edifici amb taulers de ce-dre, des del paviment fins al sostre;cobrí doncs de fusta tot l’interior. Elpaviment el recobrí amb planxes de xi-prer...” (1 Reis 6:15-16). Ja a Pompeia trobem grans panellscorreders de fusta que ens suggereixenl’existència de particions lleugeres orevestiments de fusta. Als habitatges medievals japonesos,tenien les “shoji” i “amado”, una menade envans transparents o opacs ambmarc de fusta. Al món islàmic hi havien les famo-ses gelosies de fusta. Als països euro-peus trobem: a Anglaterra i França, els“manoir” i “boisseries”; als països ger-mànics, els “stube”; i al renaixement ita-lià, els “frisos” o arrambadors de fusta. Encara que a l’edat mitjana el pro-blema era aconseguir superfícies llisesera trobar eines adequades. Tot i que jadisposaven de grans serres, els acabatsfins calia fer-los amb “aixa”. A partird’allí, el polit final s’havia de fer ambmedis manuals, perquè el ribot és uninvent del segle XVII. També trobem revestiments muralsde fusta als antics “cors” de les esglé-sies. El motiu principal era alleugerirel rigor de les temperatures a l’interiordels temples. Per definició, els revestiments d’in-terior són “elements decoratius ambels que es cobreixen els sostres, ter-res, parets i d’altres paraments”. Elseu principal objectiu és decorar, peròeventualment s’aprofiten per millorarl’aïllament tèrmic i acústic. En alguns

casos també podem millorar la reaccióal foc del suport, ja que disposem en elmercat de fusta tractada o d’altres ma-terials que, prèviament tractats, resis-teixen o retarden l’acció del foc. Sóntambé bastant usuals els falsos sostresamb taulers acústics i els panells “sand-vitx” amb aïllament tèrmic al seu inte-rior. Un exemple de “sala” revestidaamb taulers de fusta, amb molt bonaacústica, és l’auditori de Lleida, la quals’ha posat com a exemple en moltsmedis del sector.(foto núm. 1)

Els sostresAl nostre país, al ser de clima mediter-

rani i no tenir ni grans freds ni granshumitats no és massa habitual recobrirels sostres. En tot cas en trobem en mésquantitat en zones pirinenques o sobre-tot en països de més al nord, més freds.De tota manera s’acostuma a revestir-ne algun amb taula de fusta envernis-sada al natural (a la foto núm. 2 podemveure el revestiment d’un sostre, terra ialgunes parets de la nostra ciutat); o,com hem dit abans, amb tauler acús-tic, però cal tenir molt en compte totala decoració en general. Si parlem d’uns segles enrere, hi ha-via algunes esglésies, castells, palaus ocases senyorials que tenien, almenysen el saló principal, els sostres arte-

Foto núm. 1

Foto núm. 2

S

sanats (vegeu a la foto núm. 3 l’artesa-nat del Palau Güell de Barcelona, obrade l’arquitecte Antoni Gaudí). Erenveritables obres d’art on, a part del gustde l’arquitecte, era també molt impor-tant la mà del mestre fuster perquè ca-lia trobar bons materials i bons oficialsper executar el treball. Encara que partde la feina es podia fer al taller, la ma-jor part d’aquesta calia ajustar-la al’obra amb els inconvenients propis,com el pes dels taulons i el treballar perdamunt teu. L’envernissat final tambéera important, ja que a part dels seusdaurats, a vegades tenia dues o més to-nalitats per simular ombres o donar mésprofunditat.

13

la P

alan

ca

VVVVViuriuriuriuriure amb Fustae amb Fustae amb Fustae amb Fustae amb Fusta

Les paretsSi bé hem dit que es poden revestir dediferents materials, com tapissos, teles,teles entapissades, papers, marbres, ce-ràmica..., parlarem sols dels revesti-ments de fusta. Podem recobrir l’habitació o sala, entotes les parets o en una o dues. Podemfer-ho de terra a sostre o sols una part,així com també es pot combinar el baixde fusta (arrambadors d’un metre o mesd’alçada) amb la resta, de tela, paper,etc. Si el motiu del recobriment és perproblemes de fred, per exemple a la caranord de l’edifici, podem separar lesplanxes de fusta de la paret amb unsllistons, disposant així d’una cambrad’aire per aïllar. Si és per problemes desoroll, pot anar bé el mateix sistema,però millor si posem un gruix de surodavall de la fusta. També va bé omplintaquesta petita cambra amb poliuretàaïllant. Al mercat trobem molt bons materi-als aïllants que podem posar en aques-tes cambres d’aire, com per exempleles “llanes de vidre”, però cal tenir encompte que unes són per l’aïllamentacústic i altres pel tèrmic.

No oblidem que els revestiments for-men part de la decoració, per tant caltenir en compte alguns detalls; perexemple, si els sostres són molt baixosi recobrim les parets amb taules de fus-

ta en direcció horitzontal, encara elsveurem més baixos; i a l’inrevés, quanels sostres són molt alts no és aconse-llable posar les taules en vertical. Si ésuna cambra fosca, cal triar fustes decolor clar; i si hem de folrar parets iterra, cal mirar que el color o les vetesd’una part combinin amb les de l’altra.Es poden aconseguir conjunts que ensaportin calidesa i harmonia, que no des-entonin i que ens facin l’estança mésagradable. No oblidem que la decora-ció integral de l’habitatge és un gustmolt personal de la persona o famíliaque hi ha de viure; per tant, cal queaquests tinguin les idees bastant claressobre què i com ho volen. A vegadescosta decidir-se o veure-ho clar. És in-teressant veure d’altres habitatges, par-lar amb el fuster que hi ha treballat, lle-gir revistes de decoració especialitza-des i consultar a l’arquitecte o decora-dor; perquè aquests, amb els seus co-neixements tècnics i la seva pràctica,poden acabar de “guiar-los” en les se-ves idees.

Nota: La foto núm. 2 és d’Eladi Camats,la núm. 1 i la núm. 3 són de la col·lec-ció de l’autor.

Ramon Ros i Canosa

Foto núm. 3

15

la P

alan

ca

La Comissió 300 organitza una CONFERÈNCIA amb

Jordi VillacampaL’acte tindrà lloc finalment el divendres 20 de juny a les 20:00h

al Pavelló Poliesportiu d’Artesa de SegreUs hi esperem!

Lamentem que la xerrada no es pogués dur a terme el dia previstdegut als compromisos esportius del conferenciant

19è Premi de Narrativa Breu d’Artesa de Segrel diumenge 25 de maig va tenirlloc l’acte de lliurament de pre-

mis del 19è Premi de Narrativa Breud’Artesa de Segre. L’activitat ha esta coordinada des del’Àrea de Cultura de l’Ajuntament i, mésconcretament, des de la Biblioteca Mu-nicipal Joan Maluquer i Viladot. Comde costum, el jurat estava format perpersones del municipi relacionades ambel món de les lletres i de l’ensenyament. L’acte va ser presentat per GeorginaFontanet, mentre que el convidatd’aquesta edició va ser el poeta GabrielPena (de Seró), que va centrar el seuparlament en el fet nacional català. Des-prés del repartiment dels premis i peracabar, l’alcalde Mingo Sabanés va di-rigir unes paraules de cloenda als assistents. L’organització ens ha facilitat la llista de premis, que sónels següents.

1a categoria: Cicle Inicial de Primària1r premi: Martí Farré i Farràs amb El Castell embruixatAccèssits: Viliyana Georgeva amb El Ratolí

Montse Español i Solé amb La princesa i el cigne

2a categoria: Cicle Mitjà de Primària1r premi: Lluc Martí i Calveres amb Un problema dins elmarAccèssits: Anna Roca i Regué amb La nina vella

Sheila Belchi i Collado amb La casa encantada Maria Delgado i Ortet (Agramunt) amb En un paíssubterrani

3a categoria: Cicle Superior de Primària1r premi: Nina Balagueró i Masanés amb La llum de la mun-tanyaAccèssit: Sara Gutiérrez i Amorós amb El llibre ple de mis-teris

4a categoria: 1r Cicle d’ESO1r premi: Maria Baró i Bermúdez (La Pobla de Segur) ambEl primer que se’m passa pel capAccèssit: Anna Salué i Garcia (Balaguer) amb El dia mésimportant de la meva vida

5a categoria: 2n Cicle d’ESO1r premi: David Gonzàlez i Caballero (St. Carles de laRàpita) amb Un llarg camí cap a la glòriaAccèssit: Raquel Galofré i Bofarull (Valls) amb Una donaqualsevol

6a categoria: De 17 a 19 anys (nascuts/des 1989-1991)1r premi: Ariadna Cardona i Farreny (Arbúcies) amb Men-tre la ciutat dormiaAccèssit: Guiomar Sánchez i Pallarés (Torreforta) amb Godii Gaudi: Un món fantàstic

7a categoria: Més de 19 anys1r premi: Jeremies Soler i Giménez (Terrassa) amb AmnèsiaAccèssit: Inyaqui Olarte i Vives (Balaguer) amb Un matí de vetlla

La Palanca

E

NarNarNarNarNarrrrrraaaaatititititivvvvvaaaaa

16

la P

alan

ca

La La La La La VVVVVeu de la Peu de la Peu de la Peu de la Peu de la Parararararròquiaròquiaròquiaròquiaròquia

Festa del Sagrat Cor al Castellotl dia 30 de maig, solemnitat delSagrat Cor de Jesús, el bisbe

d’Urgell monsenyor Joan-Enric Vi-ves ha presidit de bon matí la missaa dalt del turó que domina Artesa deSegre i la comarca, anomenat El Cas-tellot, i en el qual s’alça un monu-ment al Sagrat Cor inaugurat el 1964pel bisbe Ramon Iglesias. L’associació Amics del Castellot enté cura des de fa 22 anys, ennoblintaquest lloc, mantenint-lo digne per a ladevoció dels fidels i restaurant els ca-mins i els entorns perquè siguin dignesde la devació que els fidels professen.Durant tot l’any, cada diumenge pugena fer-hi pregària i a donar el seu tempsi esforços perquè el lloc sigui bonic inet. El bisbe Vives ha estat acompanyatpel rector d’Artesa, Mn. Antoni Balles-ter, i també per Mn. Antoni Pich i per

Mn. Ignasi Navarri. Ha comentat lesbelles paraules de Jesús a l’Evangeli:“Veniu a Mi tots els qui esteu cansats iafeixugats, feu-vos deixebles meus, quesóc benèvol i humil de Cor”, i ha ex-

E hortat els membres de l’associació i totsels devots a mantenir viva aquesta de-voció major de l’Església, seguint elque demana l’oració del dia: l’agraï-ment per la immensitat de l’amor delCor de Jesús, i l’acolliment de l’abun-dor de gràcies que brolla d’aquesta fontcelestial. També ha fet notar que tot elque cal demanar està ben resumit enl’oració jaculatòria tan tradicional queinvoca i confiadament s’abandona di-ent: “Sagrat Cor de Jesús, en Vós con-fio!” Des de dalt del cim del Castellot, elbisbe d’Urgell ha pregat pels sacerdotsde la Diòcesi –en aquest dia que es de-dica a pregar per la santificació delssacerdots– i ha beneït devotament totaArtesa i comarca, i tota la Diòcesid’Urgell i el Principat d’Andorra.

+JEV

17

la P

alan

ca

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

Resultats esportius de maigBÀSQUET

CENGDel 04-05-08 al 01-06-08

Júnior masculíCENG Alexan - CB Alpicat 75 - 62CB Secà St Pere - CENG Alexan 73 - 47FINAL A 4SemifinalCN Tàrrega - CENG Alexan 80 - 84FinalCB Secà St. Pere - CENG Alexan 92 - 82

Cadet masculíCENG JR Miró - CB Cervera 2 - 0CB Balaguer - CENG JR Miró 63 - 72CENG JR Miró - CB Mollerussa 5 7 - 49

Infantil masculíCB Sort - CENG SUR 72 - 75CENG SUR - CB Cervera 75 - 48CB Pardinyes - CENG SUR 63 - 12CENG SUR - CB Lleida 52 - 75

Mini MasculíCB Bellvís - CENG Miró 51 - 39CENG Miró - CB Cappont 21 - 71Sícoris - CENG Miró 91 - 27CENG Miró - CB Mollerussa 42 - 81

Cadet femeníEFU - CENG Jubete 37 - 44CEP Vallfogona - CENG Jubete 60 - 46

Infantil femeníCENG Aquí Natura - CB Mollerussa 43 - 26CB Cervera - CENG Aquí Natura 76 - 53CENG Aquí Natura - CB Bellpuig 44 - 66CE Lleida - CENG Aquí Natura 88 - 53

JuvenilCE Artesa S. - Magraners 2 - 3Mollerussa - CE Artesa S. 4 - 1CE Artesa S. - At. Segre 2 - 3Tremp - CE Artesa S. 6 - 0Baix Segrià - CE Artesa S. 5 - 2CE Artesa S. - Balàfia 2 - 6

CadetFondarella - EFAP 3 - 3EFAP - EF Urgell 2 - 1Guissona - EFAP 7 - 1EFAP - Mollerussa 2 - 4

InfantilEFAP - Agramunt 0 - 4Fondarella - EFAP 1 - 11EFAP - Tàrrega 3 - 1Ivars - EFAP 2 - 3

AlevíBellpuig - EFAP 4 - 6EFAP - Agramunt 1 - 1Fondarella - EFAP 0 - 6

BenjamíEFAP - At. Segre 3 - 3EFAP - Agramunt 3 - 5Tàrrega - EFAP 1 - 9Pardinyes - EFAP 4 - 6

PrebenjamíAt. Segre - EFAP 1 - 7EFAP - Guissona 0 - 9Rialp - EFAP 7 - 3EFAP - Mollerussa 3 - 3EFAP - Pla d’Urgell 5 - 4Bellpuig - EFAP 0 - 2

FUTBOLEFAP (Escola de futbol Artesa-Ponts)

CE Artesa de Segre. Primera Regional. Grup 5De la jornada 31 a la 34

Cervera - CE Artesa S. 3 - 0CE Artesa S. - Guissona 0 - 1CE Artesa S. - Ponts 3 - 1 (I. Jou,

J. Codina, G. Saladrigues)EFAC Alamacelles - CE Artesa S.3 - 0

Classificació finalPartits guanyats: 11 Empatats: 10 Perduts: 13Gols a favor: 44 Gols en contra: 461r: EFAC Almacelles (69 punts). 12è: CE Artesa (43 punts).

FUTBOL SALACENG. Preferent Catalana. Grup 5

De la jornada 28 a la 30

UE Guissona FS - CENG Gañán Artesa S. 3 - 5Cavauto SEC - CENG Gañán Artesa S. 4 - 2CENG Gañán Artesa S. - Loanca Lleida Maristes 9 - 3

Informació facilitada per Jordi Regué, Carlos Pérez,Àlex Trepat i Ferran Marín

19

la P

alan

ca

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

Futbol: CE Artesa de Segre

na temporada més, el CE Artesade Segre ha disputat la catego-

ria 1a Regional, quedant classificata mitja taula. Ha estat una temporada en quèl’equip estava format per molta gentjove, la majoria de casa, i en què nos’ha patit per salvar la categoria, gua-nyant, fins i tot, rivals que han acabat a

les primeres posicions. Els capdavantersde la categoria han estat l’Almacelles(campió) i el Guissona (subcampió). Porters: Carles Areny i FrancoHaensel. Defenses: Xavier Solsona,Jordi Aumedes, Jordi Aubets, ConradBurgués, Javi Álvarez, Rossend Solé,Víctor Segú, Jordi Macià. Migcampis-tes: Àlex Trepat, Xavier Ribera, Joan

Carles Macià, Ignasi Jou, Donís Mas iJaume Codina. Davanters: CarlesGalceran (capità), Àngel Santacreu,Toni Ortego, Jonatàs Sousa i GerardSaladrigues. Cos tècnic: Pichi Martínez(Entrenador), Josep Maria Calveres(delegat) i Antonio Español (massatgis-ta). President: Joan Macià.

La Palanca

Futbol sala: resum de la temporada 07-08mb la jornada 30 s’ha arribat alfinal de temporada i, un any més,

el CENG Artesa de Segre de futbolsala continuarà a la divisió PreferentCatalana. Aquesta és una categoria exigent,com ho demostra el fet que aquesta tem-porada perdran la categoria dos clàs-sics d’aquesta divisió, el Servistar 2000(Tàrrega) i el Balaguer CFS “B”, i queequips de pobles i ciutats importants deles terres de Lleida no han aconseguitfer-s’hi un lloc definitivament durantun període de temps important.

La temporada no ha estat fàcil, ambalguns alts i baixos; però una gran rec-ta final, on s’han aconseguit 12 de 15punts possibles, i els enfrontaments di-rectes al llarg de la temporada amb ri-vals com el Torrefarrera, el TàrregaServistar 2000 i el FS Calaf, en quès’han aconseguit punts importants, hanpermès acabar bé la temporada. Finalment, l’equip ha quedat 11èclassificat, amb 139 gols a favor i 187gols rebuts. S’ha obtingut un balanç devictòries i derrotes molt similar jugantcom a local (19 punts) i com a visitant

(16 punts), i s’ha acabat la última jor-nada guanyant com a local al ja procla-mat campió des de feia algunes jorna-des, el Lleida Maristes, confirmant aixíla permanència sense dependre d’altresresultats. Des de l’equip, s’agraeix a tots elsque ens heu mostrar el vostre suport unany més, i s’intentarà millorar els re-sultats de cara a la pròxima temporada08-09.

Ferran Marín

AA

U

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

20

la P

alan

ca

Club de bitlles de Gàrzolan la passada edició de La Palan-ca vàrem fer menció dels actes

que varen tenir lloc a la Festa de San-tes Creus de Vilanova de Meià. Per falta de dades no es va podercompletar la informació de la 10a Tira-da de Bitlles que es va fer el dissabte 3de maig, organitzada pel Club de Bit-lles de Gàrzola i de la qual ara es volcomplementar aquella notícia. Com cada any i amb motiu de la Fes-ta de Santes Creus de Vilanova de Meià,el Club de Bitlles de Gàrzola va orga-nitzar la Tirada de Bitlles, amb una par-ticipació de 43 equips i 340 tiradors,vinguts tots de diferents contrades deLleida i Barcelona. Hi van haver diversos premis impor-

tants pels millors ti-radors i també d’al-tres obsequis per atots els participants:- La primera classifi-cada a nivell individu-al va ser la Sra. MariaTeixidó de Torre-grossa, que va obtenir90 punts. Va ser ob-sequiada amb el Tro-feu de l’Ajuntamentde Vilanova de Meiài un bon pernil.- El club de bitlles campió va ser el deRosselló, amb 227 punts. Va ser obse-quiat amb un pernil i una caixa de vi. El bon temps i la nova carretera aca-

bada recentment vadonar motiu als bit-llaires a desplaçar-se a aquest bonicindret de la Vall deMeià. També volem es-mentar la gran vo-luntat de col·la-boració que hi vahaver per part detots els pobles veïnsde Vilanova de

E

Meià: Santa Maria de Meià, Gàrzola,Artesa de Segre... Agraïm també al Club de Bitlles deGàrzola el seu esforç per organitzaraquesta gran tirada de bitlles, tot espe-rant poder repetir durant molts anysmés. I també un agraïment molt espe-cial a l’Ajuntament de Vilanova deMeià i al seu alcalde el Sr. Xavier TerréBoliart, qui va agrair a tots els bitllai-res la seva assistència i que seguida-ment també va fer repartiment d’algunsdels premis.

Rufino GabaldónPresident del Club de Bitlles de Gàrzola

Fotos: Manel Torres

www.lalalalalapalancapalancapalancapalancapalanca.catwww.lalalalalapalancapalancapalancapalancapalanca.org www.lalalalalapalancapalancapalancapalancapalanca.org

21

la P

alan

ca

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

BTT Basella-MC Segre-ConorFlix (Ribera d’Ebre). 11 de maigEl diumenge 11 de maig, l’equip vadesplaçar-se al complet per a partici-par en la Copa Catalana de BTT a lalocalitat de Flix. Malgrat les inclemències del temps(les pluges van obligar amodificar el circuit), elsnois van aconseguir unsbons resultats, quedantposicionats de la següentmanera:- En sub-23, Josep M.Puigpinós va aconseguirel tercer lloc, pujant alpodi i situant-se així el 2nen la general. Per altrabanda, l’Oriol Badia vaquedar en 8è lloc.- En categoria júnior, l’Albert Aubetaconseguí la 6a posició.- En elit, l’Óscar Berral, va quedar en20è lloc.

Sant Llorenç de Morunys (Solsonès).24-25 de maigEl circuit on es va celebrar el Campio-nat de Super Prestigio Massi no estavaen unes condicions òptimes per a cór-rer. Degut a les pluges dels últimes dies,el terreny estava ple de fang i això feiala cursa més difícil. Malgrat això, elscorredors van demostrar que estaven en

plena forma i varen aconseguir unsexcel·lents resultats. En categoria júnior, l’Albert Aubets’anava fent lloc i en la primera voltava aconseguir col·locar-se en 7a posi-ció. A mesura que avançava la cursa i

en una forta pujada després de la meta,el seu potent ritme li va fer guanyardues posicions. Al següent pas per meta,l’Albert va col·locar-se en 3r lloc i, enun frec a frec amb el segon classificatal qual va poder avançar, aconseguí fi-nalment una 2a posició que el situa altercer lloc de la general. En sub-23, l’Oriol Badia i el JosepM. Puigpinós van fer una bona cursa,ocupant el 4t i 5è lloc en el seu primerpas per meta. En les següents voltes esvan intercanviar posicions. En el penúl-tim pas per meta, Puigpinós anava en

3r lloc, però una punxada en l’últimavolta va fer que arribés 4t a la meta.L’Oriol, per la seva banda, va acabaren 5a posició. Pel que fa a la classifica-ció de la general, en 2n lloc hi ha enJosep Puigpinós i en el 5è, l’Oriol Ba-

dia. En elit, l’Óscar Berralva començar una micafluix, però poc a poc vaanar posicionat-se iaconseguí una meritòria17a posició, ja que hemde tenir en compte queen aquesta categoria hiha molts corredors inter-nacionals i també elsmillors de l’estat.

Text: Iolanda Masanésamb el suport de David Berral

(tècnic de l’equip i autor de les fotos)

PROPERES CURSES8 de juny: Copa Catalana de bike marathona Vall de Ges (Osona)15 de juny: Superprestigio Massi a Berriz(Euskadi)5 i 6 de juliol: Campionats absoluts deCatalunya a Vilajuïga (Girona)13 de juliol: Open d’Espanya a Elx(Alacant)19 i 20 de juliol: Campionats absoluts d’Es-panya a Port Ainé (Lleida)

8è Festival Esportiu de Primaveral diumenge 18 de maig el Clubde Lleure Altis va organitzar el

8è Festival Esportiu de Primavera. Aquest Festival va tenir lloc al pa-velló poliesportiu d’Artesa de Segre. Hivan participar el Club de Lleure Altis iel gimnàs MES d’Agramunt. Va ser un èxit tant en assistència depúblic com en la qualitat de les actua-cions, gràcies a l’esforç i treball delsalumnes participants i del professors. Volem donar les gràcies a tots els queho vàreu fer possible: a l’Ajuntamentpel seu suport, als pares per la sevaconstància inculcant als seus fills elsvalors de l’esport (la disciplina, la per-

severança, el respecte...) i també el sa-ber passar-ho bé, per això van cloure elfestival amb un berenar per a tots a la

zona d’esbarjo de la Palanca.

Club de Lleure Altis

E

23

la P

alan

ca

Les “Voltes” passen per Artesa

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

mb pocs dies de diferència, tantla Volta Ciclista a Catalunya com

la Volta Ciclista a Lleida van passarper Artesa de Segre.

El dijous 22 de maig es va disputarla 4a etapa de la 88a edició de la VoltaCiclista a Catalunya entre La Seud’Urgell i Ascó, amb un recorregut de217,2 km (l’etapa més llarga). Seriendos quarts de tres de la tarda quan vapassar per Artesa. Aquesta competició ciclista és la ter-cera prova per etapes més antiga delmón. L’any 2011 complirà el seu cen-tenari, tot i que no se n’ha disputat to-tes les edicions. Per problemes econò-mics i d’organització, però, perilla laseva continuïtat. L’edició d’aquesta temporada cons-tava de 7 etapes. Va començar a Lloretel 19 de maig i va acabar a Barcelonael dia 25. Tot i que alguns ciclistes ca-talans aspiraven al podi, el guanyadorva ser el gallec Gustavo César Veloso(Karpin-Galicia).

Uns dies més tard, el dimecres 4 dejuny, va passar també per Artesa la 56aVolta Ciclista a Lleida. En aquesta oca-sió va ser cap a un quart de set de latarda i hi havia una meta volant a lacarretera de Tremp, que va creuar enprimer lloc el ciclista holandès Josef P.Boxmeer. Es tractava de la 3a etapa,entre Tremp i La Seu d’Urgell (125,1km). La prova constava de 6 etapes, dis-

AA putades entre els dies 2 i 7 de juny, i vacomençar i acabar a la ciutat de Lleida.El guanyador va ser el també holandèsLars Boom (Rabobank). Els aficionatsde les Terres de Lleida teníem l’espe-rança que el lleidatà olímpic SergiEscobar pogués guanyar la prova, peròva acabar en 4t lloc.

Text: Ramon Giribet i BonetaFotos: Tresa Ribó, R. Giribet

Volta Ciclista a Catalunya22 de maig

Volta Ciclista a Lleida4 de juny

24

la P

alan

ca

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

Gran temporada del CENG júnior masculíequip de bàsquet CENG-Alexanha competit a la categoria júnior

tot i estar format per només dos ju-gadors d’aquesta edat. La resta es-taven en edat cadet encara, la qualcosa dóna més mèrit a l’èxit assolit. La temporada, estructurada en duesfases i una final a quatre, va culminaramb la classificació com a segons degrup i accés a la semifinal. En aquestaes van jugar un lloc a la final amb elCN Tàrrrega, al qual van derrotar per80 a 84 en un espectacular partit, deci-dit a la pròrroga. A la final esperava elSecà de Sant Pere, un rival molt dur quenomés havia perdut un partit en tot l’anyi que actuava com a amfitrió. Tot i això,el partit va ser força disputat, acabant ambderrota artesenca per 92 a 82. Malgrat laderrota, el sotscampionat provincial ésuna gran fita per aquest grup.

Josep Farràs, Ramon Vilella,PereJubete, Marc Lladós, Bernat Giribet,David Galceran, Marc Ticó, MarcSerentill, Gerard Font, Ot MaluquerEntrenador: Jordi Regué

Ironcat 2008l dissabte 17 de maig, a la locali-tat de l’Ampolla (Baix Ebre), es

va celebrar la cinquena edició del’Ironcat. Aquesta és la versió de llar-ga distància, anomenada Ironman,de les diferents modalitats en què esdisputa la prova de triatló. Aquesta prova es desenvolupa sotales especialitats de natació, bicicleta decarretera i cursa a peu. Els atletes hande nedar en primer lloc una distànciade 3.800 m, seguidament recórrer 180km en bicicleta i per acabar córrer 42,2km. Tot això encadenant cada modalitatesportiva una darrera de l’altra i, evident-ment, amb el menor temps possible. No cal dir que tot plegat exigeix ungran esforç físic i mental, el que fa queun nombre considerable de participantsno pugui afrontar la totalitat de la pro-va i es vegin obligats a abandonar enun moment o altre d’aquesta. En el mónde Ironman es diu que no pel fet decomençar una prova d’aquestes carac-terístiques es garanteix l’èxit de podercreuar la línia d’arribada. Aquest Ironman de l’Ampolla ésl’únic que es realitza a la península Ibè-rica i també al mar Mediterrani, en unentorn incomparable com és la locali-tat de l’Ampolla i el parc natural delDelta de l’Ebre. Trobem altres proves

d’aquest tipus a Lanzarote (Illes Canà-ries), el qual és puntuable per l’Ironmande Hawai, bressol d’aquesta modalitat;així com també a Eivissa, on se celebral’anomenat “Home de Ferro”. La natació tingué lloc a mar obert,davant de la platja de l’Ampolla, essentdels tres el sector més tranquil (potserper ser el primer) i amb el mar relativa-ment en calma. Es van fer dos tombs aun rectangle de 1.800m delimitat per 4boies, acabant el sector dins del mateixport de l’Ampolla. Pel que fa a la prova d’enguany al’Ampolla, el dia va ser plujós al co-mençament del sector de bicicleta i esva mantenir així durant ben bé 3 hores.El vent bufava de manera moderada,encara que molt canviant. En aquestaedició va ser potser més enemiga la plu-ja que el vent, el qual acostuma a bufaramb força en aquelles contrades.

Les sis voltes al circuit de 30 km debicicleta no van ser tan monòtones comhavíem pensat, ja que pràcticament total’estona trobaves participants amunt iavall. Cap a la meitat-final del sector debici va sortir el solet, cosa que va anarperfecta per escalfar-nos una miqueta,després de quedar xops com a gats i a lavegada una mica gelats a sobre de la bici. Vàrem començar la cursa a peu ambpluja altra vegada, encara que aquestcop no va ser massa quantiosa i va du-rar poca estona. Aquest sector consta-va de sis voltes a un circuit de set qui-lòmetres, combinant asfalt i terra, queimagineu-vos com va quedar al ploure.Les darreres dues voltes es van fer una micadures, ja que les cames i el que no són ca-mes començaren ja a passar factura. Resumint: bona organització,avituallaments complets, recorregut ambel trànsit tancat en el 95%, bon ambient iel millor de tot... haver pogut completar-la tota sencera i amb un temps més queacceptable per ser la primera provad’aquestes característiques que fem. Els moments de la prova en què veusque realment la pots acabar i, més en-cara, al creuar l’arribada no es podenexplicar. Ramon May: 12h 23min.Marc Prat: 12h 34 min.

CUDOS

En definitiva, un gran èxit d’un equipque té un gran recorregut per endavant ique seguirà donant-nos moltes alegries. Felicitats campions!

Jordi Regué i Gili

E

L’

25

la P

alan

ca

VVVVVida Socialida Socialida Socialida Socialida Social

Primera Comunió 2008quest any la Primera Comuniódels nens i nenes del municipi

han tingut lloc en diferents dates iindrets, de manera que ha estaimpossible captar una única imatgede tots plegats. La que aquípubliquem és va fer el diumenge deCorpus (25 de maig) i no hi són tots. Nens i nenes que han fet la PrimeraComunió: Marina Agustí i Duran,Sheila Belchi i Collado, GemmaBentanachs i Gilabert, MartaBentanachs i Gilabert, Arnau Buñol iPerelló, Jordi Calveres i Garcia, EnricCamats i Castellà, Júlia Camats iCucurull, Anna Castel i Bererengueres,Martí Farré i Farràs, Pau Farré i Farràs,Àlex Guàrdia i Massana, Quim Hervàsi Aranés, Julià Jou i Cardona, PauJovell i Codina, Pol Llena i Aranés,Aïda López i Ganyet, Jaume Marcé iFont, Lluc Martí i Calveres, JoanMorros i Bernaus, Marta Morros iBernaus, Leonardo Oliva i Calero, AriàPalacios i Cabello, Mercè Ponsa i

Capell, Anna Riart i Pallarés, AnnaRoca i Regué, Judit Ros i Vendrell,Anna Ribó i Sala, Amadeu Roca i Gili,Dídac Sellart i Barril, Guillem Sellart i

Barril, Higor Talito Silva da Conceiçao,Laia Valero i Comabella, Pau Vidal iParís, Laura Viles i Pola

AA

Final de cursdels Bombers Juvenils

Al Parc de Bombers d’Artesa de Segre, el diumenge 8 demaig va tenir lloc la Trobada de final de curs de BombersJuvenils procedents de diferents localitats. Durant la jornadaes van desenvolupar diferents activitats pràctiques. Elsjoves Nick Boliart, Joan Caubet, Gerard Cortada i EduardVega van ser les instructors. A la foto els veiem amb elCap de Parc, Benet Galceran.

Música en paraules

El dissabte 31 de maig, a l’església parroquial d’Artesa, esva representar l’espectacle Música en paraules a càrrec deltrio format per Josep L. Boix (flauta travessera), MiquelHortigüela (guitarra) i Emília Rovira (veu). Aquest espec-tacle de música i poesia, organitzat per La Mañana, recor-rerà totes les comarques lleidatanes al llarg del 2008 ambmotiu del 70è aniversari del diari.

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

26

la P

alan

ca

Al maig, cada dia un raigquest any sí que s’ha complert elque diu aquest refrany meteoro-

lògic. De fet, si deixem de banda elsdeu primers dies de maig, la resta delmes ha plogut gairebé a diari. A l’editorial de la revista del mesd’abril parlàvem de la “Guerra de l’ai-gua” i acabàvem demanant “Aigua, perl’amor de Déu!”. I és que el país haviaarribat a una situació crítica deguda al’agreujament de la sequera dels dar-rers anys. En aquell moment ningú nohauria gosat augurar una primavera tanplujosa com la que, encara a primersde juny, estem tenint. El cas és que la situació ha canviatradicalment degut a les pluges prima-verals, sobretot del maig, que en algunsllocs han batut rècords. Els embassa-

ments tornen a tenir la provisió d’ai-gua de l’any passat en aquesta època iencara hi ha molta neu acumulada alPirineu ja que aquest final de primave-ra està resultant més fresc del normal. Les imatges que de seguida ens ve-nen al cap són les dels embassamentsde Rialb o de Sau. El primer ha passatper primera vegada en la seva curta his-tòria del 50% d’aigua emmagatzema-da, abans d’haver superat les proves decàrrega. Pel que fa al segon, en un meshem vist variar el nivell de l’aigua desde molt per sota de l’església de Saufins arribar a cobrir pràcticament elcampanar. Fins i tot hem tingut riuades, méspròpies de la tardor. Durant uns dies,algunes poblacions riberenques del

Segre van veure com l’aigua va pujarde nivell fins negar algunes finques. Elmateix va passar a les Terres de l’Ebre.De totes maneres, molts ens preguntemsi la Confederació Hidrogràfica del’Ebre regula adequadament els embas-saments d’aquesta conca. A nivell local, al marge de petits in-cidents, les conseqüències més greus deles que hem tingut coneixement hanestat dues. La més greu, l’esllavissadadel camí del Pont d’Alentorn a Vernet,que l’ha deixat intransitable durant uns15 dies (està previst que quan la revis-ta surti al carrer, ja s’hi pugui circular).L’altra és l’enderroc d’una part impor-tant del pont de la Mesquita deBaldomar, restaurat fa un parell anys.

AA

27 de maig des del pont de Vernet aigües avall (moment de màxima crescuda) 4 de juny des del Pont d’Alentorn, aigües amunt

Dades meteorològiquesHem consultat el recull de dades deLa Palanca dels mesos d’abril i maigdels últims 12 anys i les mitjanesd’ambdós mesos se situen entre els65 i 70 l/m2 (o mm) tant a Artesa coma Foradada i Vilanova (amb petitesvariacions). Les dades extremes són:- Precipitació màxima: 201,8 mm(maig de 2008 a Vilanova)- Precipitació mínima: 9 mm (abril de2006 a Artesa) Encara que costi de creure, l’abrilde l’any passat va ploure gairebé tantcom el mes de maig d’aquest 2008.

Per tant, l’agreujament de la sequeral’hem d’atribuir a l’escassetat de plu-ges de la tardor i de l’hivern passats. Per acabar, la primavera més eixu-ta d’aquest període de 12 anys va serla del 2006, mentre que el maig mésplujós abans d’enguany va ser l’any1999: entre 105 i 118 l/m2 als tresobservatoris de referència. La resta demesos de maig, en general, estan bas-tant per sota d’aquestes quantitats. En definitiva, probablement po-dem parlar d’un mes de maig atípic(a falta de més dades) pel que fa aquantitat de pluja.

Pont de la Mesquita a Baldomar

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

27

la P

alan

ca

Alòs de BalaguerEls veïns d’aquesta població van veurede ben a prop com el nivell del Segreva créixer com feia temps que no hofeia. Segons informació de fonts munici-pals, el barranc del Prat ha sofert unextraordinari canvi en pocs dies. Lazona de l’escullera determina el nivell

d’aigua necessari per poder regar l’hor-ta, perquè no calgui bombar l’aigua deboca i perquè brollin les fonts del po-ble. Abans de les pluges, l’aigua sortiaper sota de l’escullera, com passa entemps de sequera extrema. Ara, brollaun bon cabdal d’aigua, com es pot veu-re a la foto. A la zona d’esbarjo dels gronxadors,

els infants que hi vagin a jugar ja po-dran beure de la font, que també s’ha-via vist afectada pel baix nivell del nai-xement del barranc.

Text: Ramon Giribet i BonetaFotos: Foto Joan Promovídeo, Josep

Argerich, Olga Mayora iAjuntament d’Alòs

En aquests mesos d’abril i maig hanestat notícia, sens dubte, les tan espe-rades pluges, que malgrat les mil i unapregàries que s’havien fet, semblavenque no volien arribar. Portàvem molt temps de sequera i al-gunes fonts i rius havien deixat de bai-xar, el paisatge que es contemplava notenia color, li faltava aquell verd tanesplèndid que només amb una “bonaaigua” es podia aconseguir. A la fi, lespluges intermitents que es produïrendurant els mesos de gener, febrer i març,donaven una mica d’esperança, no pasper omplir gaire les basses, ni perquètornessin de debò a córrer les aigües

pels nostres rius, però almenys per fercanviar una mica el panorama dels nos-tres camps i muntanyes que semblavenque estaven entristits. De fet, la prima-vera s’acostava i no es presentava pasun bon estiu. Però els mesos posteriors (abril imaig), han estat d’allò més plujosos,Déu n’hi do! els xàfecs que han caigut.Ara els rius tornen a baixar com feiatemps que no ho feien, l’aigua brolladels llocs més inesperats i les fonts, al-gunes de les quals ja eren seques, espreparen per tornar-nos a fer passarunes bones estones a l’estiu que s’acos-ta ja.

En aquests dies s’ha pogut veure comles fonts mentideres tornaven a fluir. Lafont de l’Edra, que feia temps que esta-va seca, ara torna a baixar. Fins i tot elriu Boix, que també feia temps que noveia córrer l’aigua en molts dels seustrams, ens torna a acompanyar ara ambel seu soroll. Les imatges que s’acompanyen acontinuació són el clar testimoni delresultat d’aquestes pluges.

Text: Iolanda MasanésFotos: Dolors Puigcernau i

Antònia Estrada

Vilanova de Meià: Els rius tornen a ser rius, benvingudes les pluges

Dites que hem sentit aquests mesosDe l’abril:- A l’abril, cada gota en val mil.- A l’abril, tota l’aigua cap dins un barril.- Pluja d’abril i sol de tardor, solen fer l’any bo imillor.- Si trona d’abril, ve bon estiu.- Fins a quaranta d’abril, no te llevis ni un fil.- Si per l’abril sens tronar, ordi i blat no faltarà.Del maig:- Al maig, cada dia un raig.- Maig humit, fa el pagès ric.- Pluja de maig, collita segura.- Si sembres les bledes en començar el maig, seràNadal i encara en menjaràs.- Fang de maig, espiga d’agost.- No és bon maig si no deixa la bassa plana.Fonts mentideres Barranc de la Font de l’Edra

Barranc del Prat Font de la zona d’esbarjo dels gronxadors

28

la P

alan

ca

PPPPParararararlen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitatststststs

Teatre: “Tocaven les 9 al campanar de l’església”ls passats 6, 7 i 8 de juny el Grupde Teatre d’Artesa i les

Artesenques Actives van representarla comèdia “Tocaven les 9 al campa-nar de l’església”. Com a novetatd’enguany, cal destacar el debutd’Eva Cendra com a directora delgrup. La Dàlia Blanca va ser de nou l’es-cenari on es va representar aquesta peçacòmica, on el públic va omplir la sala iva disfrutar d’allò més amb els actors iactrius locals. Es tracta d’una obra plena de ritme id’embolics, on els morts es van succeintun darrera l’altre a casa del Dr. Andreu.El que primer semblava una mort pas-sional, s’acaba convertint en un crimorquestrat per la màfia. Policies bons idolents, falsos agents i sicaris a sou vanentrant i sortint de la casa, deixant es-tupefactes el Dr. Andreu i la seva donaClàudia, que no entenen el que passa. Al final, es tractava d’un confidentpenedit que tenia molta informació delcrim organitzat i estava disposat a ven-dre-la al millor postor. Però el pla li vasortir malament i va acabar assassinat.En definitiva, una comèdia d’aquellesque fan riure i que mantenen el misterii els interrogants fins al final.

La Palanca

FITXA TÈCNICARepartimentAndreu Joan RocaEsteve Vicenç FarràsCarme Lourdes RocaClàudia Maribel ColomFerran Josep MarchSergio Ignasi GilabertMariona Pilar GregoriDorothy Helga LópezGil Luque Joel ReySara Sedó Leonor GuimetVeu Xavier FarràsNyarkas Emma EstradaComissari Jaume Ferrer

Equip tècnicVestuari: Montse Duran, M. Àngels Gili, Divina MateoPrimer apunt: Pepita Monell, Dolors MoreraRegidores: Dolors Palet, Lídia RocaImatge: Roger MateoCaracterització: Dolors PortilloSo i luminotècnia: Josep Manel GilEscenografia: Xavier Farràs amb Núria Masses, Iolanda Massanés, ValentíPetrov i Juan VegaProducció: Dolors MoreraDirecció: Eva Cendra

E

29

la P

alan

ca

Estem preparant la festa dels 50 anys pel dis-sabte 18 d’octubre. Poseu-vos en contacte ambnosaltres per a facilitar-nos les vostres dades ius mantindrem informats.Truqueu a la nit:- Fernando (973 40 07 80)- Ramon (973 40 08 41)- Teresa R. (973 40 21 42)- Teresa S. (973 40 09 18)

Festa dels50 anys

Vas néixer al municipi d’Artesa de Segrel’any 1958?

O bé, vas néixer aquest anyi vius al municipi d’Artesa de Segre?

En qualsevol dels dos casos,tu ets dels nostres.

És a dir, de la “lleva del Papa Joan XXIII”,com la Madonna o el Michael Jackson.

L’Associació de Joves VDM inaugura locall passat 3 de maig va presentar-se l’Associació de Joves de

Vilanova de Meià. Al mateix tempsvan inaugurar el seu nou local en unajornada de portes obertes a tot elpoble. Ara per ara és una associació forma-litzada, amb el seu president, el treso-rer, el secretari i els vocals. A partd’aquests membres, n’hi ha d’altres quehan col·laborat i col·laboren amb em-penta. L’Associació de Joves VDM va néi-xer el 19 de novembre de 2007 amb unobjectiu molt clar: FER POBLE! El motiu de constitució de l’associa-ció va ser degut al desig de tirar enda-vant d’una manera formalment organit-zada tot allò que ens proposéssim de

manera conjunta.Ara, en adonar-nosde les possibilitatsi les motivacionsque tenim, ens hemanimat a ser nosal-tres els organitza-dors d’algunes ac-tivitats. A més, elsuport i recolza-ment de la tècnicacompartida delConsell Comarcalencara ens animamés a tirar enda-vant aquest projecte. Els objectius de l’entitat són fomen-tar la participació jove al municipi deVilanova de Meià, promoure els bons

hàbits saludables apartir d’activitatsesportives, fomen-tar la celebració deles tradicions cultu-rals populars i dura terme activitatsculturals i formati-ves. A part de totaixò, cal dir quel’Associació de Jo-ves VDM ha poguttirar endavant totaixò gràcies a queles instal·lacions de

E

l’associació avançaven cada dia més.Per dur a terme les bones obres del re-cinte van haver de treballar-hi tres pa-letes, els quals hi van ficar molt d’es-forç per avançar la seva inauguració.La inauguració va estar acompanyadad’un pica pica i uns beures. Per finalitzar, voldríem dir que somun jovent molt actiu, disposats a mou-re les petites coses que poden fer can-viar, poc a poc, el poble. Aprofitem per fer veure a les “malesllengues” del poble que l’Associació deJoves realitza varies propostes a llargtermini que a tots ens beneficiaran, ésa dir, tot el poble: infants, personesgrans, gent jove... Tots en som benefi-ciaris!

Sara BernausJordi Marcó

PPPPParararararlen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitatststststs

Festa del 65è aniversariAmb molta il·lusió, estem preparant pel proper mes d’octubre una gran festa per celebrar el nostre 65è aniversari.

Si has nascut l’any 1943 a Artesa i comarca, hi vius o la vida t’ha portat fora de la nostra ciutat, i vols compartir ambnosaltres aquesta diada, posa’t en contacte trucant als següents telèfons per facilitar-nos les teves dades i et mantindrem

informat.

Telèfons de contacte: 973 400 130, 973 400 836, 973 400 749, 973 402 199

31

la P

alan

ca

PPPPParararararlen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitatststststs

D’Alentorn, el poble de les forques!nys enrere, a Alentorn hi haviaunes quaranta cases que es dedi-

caven a fer forques i aquest oficis’anava transmetent de pares a fills. La major part de les 9.000 dotzenesde forques que es feien a l’any es veni-en a Espanya (Aragó i les dues Castelles)i, en menor quantitat, a Catalunya. No-més un 10% es venia als mercats delspobles del voltant (Artesa de Segre,Balaguer...) i a la Fira de la Perdiu deVilanova de Meià. Cada forcaire tenia els seus propisclients, tot i que, a vegades, quan algunrebia una comanda molt gran, col·-laboraven entre ells per poder-la servir.Entre els forcaires, però, també hi haviaconflictes. S’intentaven prendre els cli-ents els uns als altres abaixant els preus,fins al punt que als pobles veïns s’utilit-zava, sovint, la frase “estar més mal avingut que els forcairesd’Alentorn”. Tot això, però, forma part de la nostra història. La reali-tat actual és que, durant els primers mesos d’aquest any2008, ens han deixat dos dels nostres forcaires més actius,el Magí Vila i Rufach i el Casimir Brescó i Durany. El Magí va arribar a Alentorn quan tenia 28 anys, va serllavors quan es va casar amb l’Antònia i quan va aprendrel’ofici de mà del seu sogre, ofici que va desenvolupar finsals 81 anys. El Casimir era fill d’Alentorn i, com la majoria de jovesde l’època, va aprendre l’ofici del seu pare. Ell també vadecidir dedicar-hi la seva vida i ho va fer fins als 83 anys. Actualment, de tots aquests nois que van voler continuartreballant de forcaire, només queda el Domènec Mas, tot ique ja fa anys que no fa forques. Hi ha altres persones que,en un moment o altre i per motius diversos, han fet forquesperò no s’hi han dedicat professionalment. Des d’aquí els volem agrair la feina feta, ja que aquestofici ha servit per donar a conèixer el nostre poble arreu.Encara són moltes les persones que quan els dius que etsd’Alentorn et responen dient: “Ah, sí! El poble de les for-ques!” Doncs sí, esperem que Alentorn sigui per sempre mésEL POBLE DE LES FORQUES!

Grup Cultural i Recreatiu d’Alentornwww.alentorn.cat

AA

“Els savis busquen la saviesa; els necis creuen haver-la trobat.”

Napoleó Bonaparte (1769-1821). Emperador francès

PPPPPararararartits Ptits Ptits Ptits Ptits Políticsolíticsolíticsolíticsolítics

L’apunt del PSC-PM... Pressupost 2008 sense acordl Govern d’ERC, abans de bus-car el consens, prefereix fer-se

“l’araquiri”. No és que l’oposició hagi tombat elPressupost. Potser ha salvat Artesa detirar-se del pont cap al riu, donant campper córrer a una de les pitjors gestionsque es recorden en els anys que portemde municipalisme, un cop instaurada lademocràcia. És molt difícil arribar aacords quan es presenta una propostade pressupost molt tancada, pràctica-ment hermètica, i això va aconseguirel vot en contra de tota l’oposició en elPle del passat 8 de maig. Amb un sou de 35.000 euros anyalsper l’alcaldia i sense que es tinguin encompte les voluntats del nostre progra-ma electoral. És a dir, tant sols 18.000euros a Promoció Econòmica i Turísti-ca del municipi, res per a entitats niobres socials, com les barreres arqui-tectòniques, ni tampoc massa voluntatde millorar la gestió i organització del’ajuntament, que tanta falta fa, i senseun tracte integral per tot el municipi. Les condicions que nosaltres dema-nàvem eren: complir els compromisosadquirits (de tot el pressupost del2007), desencallar temes (el POUM noarriba, projecte del Casal que no es posa

sobre taula, aigua de Collfred i col·le-giata de Montmagastre obres encara percomençar, acabar camins ja començats,planta de tractament de runes sense tan-car, abastament aigua Mont-magastre,Vall-llebrera, Vall-llebrerola i Comiolsper aclarir, barreres arquitectòniquesper executar, Pla de Promoció Econò-mica i pàrquing a Artesa sense inten-ció), planificar els espais propietatmunicipal, organització del personali secretaria, ordre administratiu i degestió. El que sí que tenien intenció defer, llargament demanat, era un tècnica plena ocupació, fins i tot redactant elsprojectes, i tímides intencions en con-templar millores sostenibles en el temadel Casal, però poca voluntat de con-sens. Amb tants pocs fets, no s’han gua-nyat la confiança de l’oposició. Gover-nen en pla aficionat. Estarien contentsd’aprovar els comptes com sigui, comaquell qui salva els mobles o la catego-ria en l’última jornada. Però en capmoment fan res per millorar. Ara ésquan vindrà el victimisme, que l’opo-sició frena totes les coses que proposael Govern d’ERC, que no se’ls deixafer res, i així podran justificar la sevapobre gestió pel nostre municipi. Pen-

seu que ja som al juny i que de totesles noves obres que diuen que hem atu-rat, tant sols en una hi ha el projecte apunt de “caramel”. De les altres cal ferel projecte, aprovar-lo i tenir-lo uns diesen exposició pública. Després cal con-tractar l’obra i vetllar la seva execució.Entre això i que l’estiu el declaren miginhàbil, la Fira i la Festa Major, tal icom ho porten, es pot arribar al 2009sense executar cap obra, encara ques’aprovi el pressupost. El que hauriende fer és planificar millor i més ràpid,rectificar, aprendre dels errors i corre-gir, negociar amb voluntat d’aconseguiracords i sumar forces amb els grups quecreiem que és entre tots que Artesa hade tirar endavant. Veurem quin movi-ment faran ara, però com sembla res deres, perquè un mes després no hi ha capproposta sobre la taula, si ho negociende nou ó si ho prorroguen. Com algúdeia, “cadascú comet els errors delsseus costums o els encerts de les sevesreflexions”.

Josep Galceran i SellartCarme Miquel i Brufau

Membres del Grup municipal PSC-PMa l’Ajuntament d’Artesa de Segre

E

32

la P

alan

ca

www.lapalanca.CAT www.lapalanca.ORG

EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICA diumenge 15 de juny a les 13h

A la galeria d’Art delGrup Cultural La Travessa d’Anya

CARME OLLÉDe dilluns a dissabte de 18h a 20h

diumenges de 11h a 14h i de 18h a 20hFins el 29 de juny

Grup Cultural “La Travessa” d’ANYA

33

la P

alan

ca

Renovació a l’Executiva Local d’ERCn l’assemblea anual ordinària de militants de la Sec-ció Local d’Artesa de Segre, que va tenir lloc el diu-

menge 18 de maig, es va escollir un nou president, aixícom l’Executiva corresponent. El candidat a la presidència va ser escollit per unanimitatdels assistents després d’exposar les seves línies generals detreball per als propers dos anys, que és la duració del man-dat. L’Executiva Local d’ERC que tindrà la màxima respon-sabilitat durant aquest període estarà format per les següentspersones.- President: Francesc Puigpinós i Porta- Secretari d’Organització: Ramon Giribet i Boneta- Secretari de Finances: Joan Camats i Campabadal- Secretari d’Imatge i Comunicació: Moisès Martí i Sales- Secretari de Política Municipal: Albert Anglí i Cruzado- Secretària de la Dona: Eva Maza i Batlle- Portaveu del Grup Municipal: Eva Maza i Batlle- Vocals: Toni Amell i Palau, Jaume Berengueres i Coma,Ismael Maza i Batlle, F. Xavier Naudí i Solà, Xavier Terré iBoliart Els assistents van agrair amb una llarg aplaudiment ladedicació de l’anterior president, Francesc Cases-Mianes,durant els seus 25 anys de militància. En tot aquest períodede fidelitat a les sigles d’ERC, Cases sempre havia formatpart de l’Executiva Local, com a vocal, secretari d’organit-zació o president (càrrec que ha ocupat des de 1999, quan vadeixar de ser-ho Antoni Fons). Durant tres anys (2004-2007)també ha estat president de la Federació Comarcal d’ERC, dela qual actualment n’és vicepresident i conseller nacional.

E

PPPPPararararartits Ptits Ptits Ptits Ptits Políticsolíticsolíticsolíticsolítics

En un altre ordre de coses, en les eleccions a la Presidèn-cia i a la Secretaria General del partit, el dissabte 7 de juny,la militància va decidir que aquests càrrecs fossin per a JoanPuigcercós i Joan Ridao respectivament, ambdós amb unamica més del 37% dels vots. La participació general va serdel 70,9%, mentre que a la Noguera va ser de 79,4% i aArtesa de Segre de 86,4%. Aquest procés es donarà per tancat amb la celebració del25è Congrés Nacional del partit el 14 de juny. Així s’obreun nou període de quatre anys que la majoria de la militàn-cia veu amb optimisme i il·lusió.

Secció Local d’Artesa de Segre

Puigpinos agafa el relleu de Cases

A la seu d’ERC a la Noguera,moment de les votacions a Pre-sidència i Secretaria General

34

la P

alan

ca

FFFFFa 25 a 25 a 25 a 25 a 25 AnAnAnAnAnysysysysys

Juny de 1983i alguna cosa m’ha cridat l’aten-ció de la revista d’aquest mes, al

marge d’altres articles força interes-sants, és la quantitat de cartes a laredacció. PORTADA. La foto que il·lustra laportada ens mostra la formació del nouConsistori després de les EleccionsMunicipals d’aquell any. Dues de lespersones que hi apareixen han marcatbona part de la història local dels ajun-taments democràtics. Jaume Cardona,al centre, va ser alcalde per CiU de 1983a 1991; i Jaume Campabadal, a l’es-querra, va ser-ho per ERC de 1991 a2003. També hem de dir que, malaura-dament, dues d’aquestes persones ja nosón entre nosaltres en haver sofert greusmalalties: el mateix Jaume Cardona iBenet Tugues (regidor d’ERC). EDITORIAL. Amb el títol Cap a unAjuntament “total” la revista manifes-ta que, una vegada “ha tornat la calmapolítica”, cal treballar tots plegats. Esremarca l’obtenció de la majoria abso-luta aconseguida pel grup guanyador ila bona predisposició de tot el Consis-tori, palesa en el fet que l’alcaldeCardona va ser escollit amb els vots dela totalitat dels 11 regidors. Recordemque les urnes van donar aquests resul-tats: CiU, 6 regidors; ERC, 4 regidors;i AP-PDP-UL, 1 regidor. LOCAL. La Informació Municipald’aquest mes explica l’Acte de consti-tució de la nova Corporació. L’anteri-or alcalde, Vicent Roca, va obrir l’actedonant les gràcies a les persones quehavien col·laborat amb ell i encoratjantels nous regidors. La mesa d’edat vaestar formada pel més gran, AntoniFons, i pel més jove, Benet Tugues.Després de l’elecció i proclamació delnou alcalde, cada cap de files va inter-venir. Tant Campabadal (ERC) comMassana (AP-PDP-UL) van manifes-tar la seva voluntat de col·laboració. Perla seva part, l’alcalde Cardona (CiU)va agrair la participació de l’electorat,va afirmar que en unes eleccions mu-nicipals democràtiques no hi havia niguanyadors ni perdedors i que tots elsregidors s’havien de sentir útils. En unaltre apartat, Àrees de Treball, la revis-

ta informa del reparti-ment de les responsa-bilitats dels 11 regidorsen cinc àrees. Aquest mes, en elNoticiari Local, JosepM. Solans només eninforma de tres esdeve-niments: el normaldesenvolupament de lajornada de les Elecci-ons Municipals, lesobres de restauració del’ermita del Pla i elcondicionament delseu entorn (construccióde set taules amb elsseus bancs i plantacióde 14 acàcies) i, peracabar, la celebració dela I Setmana Cultural al’Institut de FPd’Artesa. A Comarca, FerranSánchez Agustí (per unerror tipogràfic apareixcom a “Danchez” i noSánchez) ens parla defòssils a El fòssil d’interès turístic (II).En l’article hi trobem dos apartats: “Elsfàcils”, on ens explica els tipus de fòs-sils més corrents al Montsec, i “Lesorientacions”, on dóna alguns consellsbàsics per anar a buscar fòssils. A lamateixa secció, un article sobre Fora-dada fa un ràpid repàs de diversos te-mes: Eleccions Municipals amb candi-datura única de CiU que van donar l’al-caldia del municipi a Jaume Nadal (deRubió), la celebració de la Festa de SantUrbà, dues competicions de tir al plat ila “implacable sequera”. Per acabar, unbreu text amb el títol Salgar-Montsonísserveix per anunciar els campamentsque Mn. Roc Salvia, al capdavantd’Amics de la Natura, havia organitzatper a l’estiu; així mateix informa de lesobres de millora que el mossèn haviacomençat a fer al Santuari de Salgar desque se’n va fer responsable, sent rectorde Foradada. CAMP. El SENPA és un nou articlede Jesús Santacreu en què explica lautilitat d’aquest organisme (Servicio

Nacional de Productos Agrarios), creatdesprés de la guerra civil per a contro-lar el mercat dels cereals i a punt dedesaparèixer, i adverteix del perill quesuposa que el control passi a mans deles multinacionals cerealistes. La PPA i Artesa de Segre, signat perD.S.G., explica el ressò mediàtic queva tenir un brot de pesta porcina afri-cana (PPA) a Baldomar i es preguntasobre els veritables culpables que pas-sin coses com aquesta quan la vacunaestà subvencionada. Finalment, fa unacrida a unificar esforços a través de larecent constituïda Associació de Defen-sa Sanitària d’Artesa de Segre i Comar-ca (ADARCO) el 29 de març d’aquellany.

LA FITXA

Número: 18Data: maig de 1983Preu: 75 ptes.Pàgines: 20

S

35

la P

alan

ca

FFFFFa 25 a 25 a 25 a 25 a 25 AnAnAnAnAnysysysysys

INFORME. Els petrolers de Comiolsés un interessant article de BartomeuJové, que planteja la situació com unamena d’invasió (87 persones, que qua-lifica com “els nòmades de la recercadel petroli”, i 41 vehicles). Van treba-llar al terme municipal d’Artesa durantaquell mes de maig buscant indicis del’anomenat or negre que poguessin re-sultar rentables. Després d’entrevistar-se amb el “cap de la missió”, AntonioGarcía, de la Compañía General deGeofísica SA (empresa contractada pelInstituto Nacional de Hidrocarburos),Jové explica la forma de treballard’aquesta gent. Tot i que hi havia pos-sibilitats, el que van trobar no devia serprou interessant com es pot constatar.Es veu que aquesta empresa estava re-alitzant prospeccions des de 1972 enuna ampla zona al voltant de la serradel Montsec. CULTURA. L’apartat Retalls d’his-tòria continua del mes anterior l’arti-cle Polític i jurisconsult català, cone-gut a Artesa de Segre com a DonJuanito (II). Joan Maluquer i Whal con-tinua el seu relat i se centra a l’any 1930,quan Joan Maluquer i Viladot es no-menat president de la Diputació deBarcelona pel rei Alfons XIII desprésde la caiguda de la dictadura de Primode Rivera. L’articulista destaca diver-ses actuacions del seu avantpassat: elrestabliment del català, de la senyera,de la Festa de Sant Jordi, campanya proamnistia... En l’àmbit local, DonJuanito era propietari de la finca LaPeixera de Collfred i el 30 de maigd’aquell any el rei va baixar en barcapel canal d’Urgell des de la presa a La

Peixera i tot seguit va baixar per la car-retera fins al pont d’Alentorn. Aquestacarretera, feta l’any 1928, es va fer grà-cies a la intervenció de Don Juanito, elqual havia dit: “Jo hi faré passar el rei”. L’article Petita història de la medi-cina artesenca. Vida del metge Sr. Llu-ís Gramunt i Puig, de Magí Serra i Pi-qué, es un relat biogràfic d’aquest il·-lustre metge fill de Balaguer, que vaexercir a Artesa des de 1928 fins a 1953.Gràcies a la lectura d’aquest interessanttext podem saber el nom dels metgesde l’època, alguns anteriors i altres co-etanis com els doctors Solé i Serralta.També hem sabut que el carrer de lesMonges, on havia residit el doctorGramunt, s’anomenava carrer Pi i Margall. ASSOCIACIONS. Carta oberta dela Societat de Pescadors Esportiusd’Artesa de Segre al Sr. Joan Segú iBrescó és el llarg títol que aquesta as-sociació va donar al seu article on ex-plica les circumstàncies legals de lazona acotada que gestionen. Es veu quehi havia hagut una denúncia d’aquestsenyor dirigida a Medi Natural. Cos de Bombers Voluntaris és unbreu article d’aquesta entitat que recor-da el primer aniversari de la seva crea-ció i serveix per a fer un repàs de lesprincipals actuacions durant aquest anyde vida, entre les que destaquen, a mésdels incendis, els nombrosos serveisrealitzats durant la riuada de 1982. Lafesta d’aniversari va tenir lloc a la dis-coteca New Study, sense massa parti-cipació pel que es diu. CARTES A LA REDACCIÓ. Comja he dit al començament, cinc cartesen total. En la primera, ERC agraeix

els vots obtinguts a les Eleccions Mu-nicipals i mostra el seu descontent perl’actuació poc imparcial de la JoveCambra, entitat organitzadora del de-bat públic entre els candidats durant lacampanya. Una altra carta, signada perRoser, destaca la feina abnegada i des-interessada de La Palanca, però criticala tendència ideològica dels membresdel Consell de Redacció i Administra-ció i demana que s’acceptin col·-laboracions d’altres ideologies. Lesdues cartes següents fan referència a lapersona del Sr. Espinal, mestre jubilatfeia poc. Recordant el mestre i l’amic,sense signar, i Avui he saludat el Sr.Mestre Espinal, del recordat Brunetd’Artesa, són els respectius títols. Ladarrera carta torna a fer referència a lesEleccions Municipals. Amb el títol Ambbona comprensió i col·laborant-hi tots,R.T.G. fa referència a les interessantsxerrades de les diferents candidaturesdurant la campanya, però tot seguit pas-sa a criticar l’actitud del cap de llistad’ERC i acaba lamentant-se que, unavegada sabuts els resultats, no ho cele-bressin totes les candidatures juntes.Respecte a la part final d’aquesta últi-ma carta, és una reflexió que –per dir-ho d’alguna manera– m’ha xocat. CULTURA. Setmana Cultural al’Institut de FP d’Artesa de Segre, sig-nat per M. Pau, explica els trets gene-rals de la que va ser la primera Setma-na Cultural d’aquest institut. Trobada d’arqueologia és una notí-cia breu que informa de la visita de dosarqueòlegs de l’Institut d’EstudisIlerdencs a Artesa i al seu museu. ESPORTS. Comarcalet ’83 fa refe-rència a aquesta competició futbolísti-ca que té el seu origen en el Mundialetcelebrat l’any anterior. Els equips co-marcals de la demarcació territorial deLleida més el d’Andorra estaven agru-pats en 3 zones. Gran concurs de pesca anuncia doscampionats de pesca de truita, un d’in-fantil i un altre de sènior.

Ramon Giribet i Boneta

www.lapalanca.catrevista@lapalanca.cat

www.lapalanca.orgrevista@lapalanca.org

37

la P

alan

ca

El llibre negre de l’emprenedor.Fernando Trias de Bes. Empresa activa.Per evitar el fracàs, cal saber per quèse sol fracassar. Basat en la seva pròpiaexperiència, en la seva documentació ien entrevistes a emprenedors que vanpassar per moments crítics.Windows Vista. Anaya Multimedia.Informàtica para mayores.És un llibre per ajudar a entendre la in-formàtica, a utilitzar-la i gaudir-ne.Mètode senzill i pràctic.Blogger. Walter Della. AnayaMultimedia.Guia pràctica per a internautes. Comcrear el teu propi blog.50 montañas del Pirineo. Grandescimas por debajo de los 3000 metros.David Atela. Desnivel.Tinc un dubte. Rudolf Ortega. LaMagrana.250 dubtes del català bàsic, presentaten forma de píndoles i amb un estil que

defuig els manuals de llengua clàssica.Jaume I el Conqueridor. FerranSoldevila. Ed. Base.Biografia de Jaume I, escrita pel millorespecialista català en l’estudi de la vidadel conqueridor.Un cuerpo para toda una vida.Txumari Alfaro. Ed B.Consells pràctics per solucionar els pro-blemes de salut de forma natural.400 recetas comesano. Everest.Basat en la cuina mediterrània.La cocina vegetariana. Linda Fraser.Elfos.200 receptes, clàssiques i innovadores,explicades pas a pas. Molt il·lustrat.Medicina homeopàtica. CarlesAmengual. Libros Cúpula.Tot el que s’ha de saber sobre aquestamedicina. Fitxes de les malalties i me-dicaments escaients. Inclou un apartatsobre la farmaciola i remeis homeopà-tics d’urgència.

Les herbes remeieres (vol. I). RamonGauschs. Rafael Dalmau Editor.Estudis generals sobre la tradició her-bolària i la fitomedicina. Inclou fitxesde herbes remeieres.El gran libro de los trucos y consejosde jardineria. Pippa Greenwood.Libros Cúpula.Més de 2000 solucions pels problemesdel dia a dia del teu jardí.Reflexologia para mujeres. AnnGuillanders. RBA Integral.Totes les tècniques bàsiques que es ne-cessiten per aplicar tractaments de re-flexologia eficaços.Manga, paso a paso. Hadas ycriaturas mágicas. Monsa.Imprescindible pels que vulguin apren-dre a dibuixar manga.

Biblioteca MunicipalJoan Maluquer i Viladot

Novetats maig-juny 2008Notícies de la BibliotecaNotícies de la BibliotecaNotícies de la BibliotecaNotícies de la BibliotecaNotícies de la Biblioteca

CarCarCarCarCartes a la Rtes a la Rtes a la Rtes a la Rtes a la Redaccióedaccióedaccióedaccióedacció

Sobre el forcaire d’AlentornÉs molt trist que moltes persones queen la vida es guanyen un reconeixementdels més propers, arribin a la fi delsseus dies sense haver-lo rebut. ElCasimir també. Ell intentava deixar unaprofessió històrica d’un poble en unllistó molt alt. Però la llavor quesembrava ningú la regava. Li

apassionava el seu ofici i havia fet queles forques també tinguessin lloc en lamodernitat, abans pel treball, ara perla decoració. És la sensació que etquedava quan el visitaves. Tot i ser regidor de l’Ajuntamentd’Artesa, tant en l’anterior legislaturacom en aquesta, no he pogut aconseguir

que es tiri endavant el Pla de PromocióEconòmica del Municipi, és a dir, elregar també la llavor que ell sembrava.Dins d’aquest pla, hi ha el crear aAlentorn, el Museu de les Forques.

Josep Galceran i Sellart(Mero)Veí de Baldomar

Millorar la qualitat de vida dels avisDes del mes de novembre de 2007 finsa l’abril de 2008, un grup de 13persones hem assistit amb aprofitamenti pràctiques al curs subvencionatd’Auxiliar d’Infermeria en Geriatriaal Centre d’Assistència Primària (CAP)d’Artesa de Segre. Des d’aquí volem agrairl’experiència dels professionals, ambqui hem compartit les classes deMedicina General, Infermeria, Català,Serveis Socials, Psicologia, Dinàmicade Grups, Residència Geriàtrica, Medi-

ambiental, Inserció Laboral, Animació,Prevenció de Riscs i Manipulaciód’Aliments. Tots ells ens han transmès lacapacitat d’aconseguir el nostre repte:millorar la qualitat de vida dels avis. També donem les gràcies a lesresidències Centre Geriàtric del Pirineu(Artesa de Segre) i Comtes d’Urgell(Balaguer); sobretot als seus profes-sionals, que ens han ensenyat tan bé laseva tasca, i a tots els seus avis i àviespel bon acolliment envers nosaltres

quan hem fet les pràctiques. Per últim, felicitem el CAP il’Ajuntament d’Artesa de Segre, aixícom el Departament d’Acció Social iCiutadania (Secretaria per a laImmigració) del Consell Comarcal dela Noguera, per l’excel·lent orga-nització que ha fet possible aquest curs,amb el suport tècnic de NEWSCHOOL-II de Tàrrega. Gràcies a tots.

Els alumnes del curs

38

la P

alan

ca

Racó CulinariRacó CulinariRacó CulinariRacó CulinariRacó Culinari

Gelats i sorbets per combatre la calorl gelat prové dels refrescos quefeien antigament els perses, se-

gles abans de Crist. Els àrabs també tenien els seus pos-tres gelats, i els turcs l’anome-naven ”chorbet”. A Xina es on es re-munten els orígens del gelat que méstard es va escampar cap a l’Índia iEuropa. Aleshores els seus ingredientsprincipals eren la fruita i els sucs. A laXina, però, tenien una recepta que bar-rejava aigua i llet. Un dels personatges més anomenatsen la història del gelat va ser un noblesicilià, Francesco Procopio (1631), queva inaugurar el Café Procope. La sevaoferta de sorbets era molt variada i demolta qualitat, això li va aportar un èxitrotund dins aquest món. Durant el se-gle XIX es va fer famós entre tots elsnobles i intel·lectuals de l’època, queel posaven a la carta dels grans ban-quets després del peix per refrescar-sela boca i assaborir més bé el plat decarn. Avui, els ingredients que s’utilitzenper fer gelats són el sucre, la glucosa,la dextrosa, estabilitzants, la mel, elsous, l’aigua, la llet o la crema de llet.Alguns són productes que només s’uti-litzen a les cases de gelats o en algunsrestaurants que se’ls elaboren ells ma-teixos. Podem dir que hi ha tres tipus degelats: Els de nata, llet i sucre; els sor-bets que es fan amb sucre, fruita i avegades amb vi o licors; i els que esfan amb llet, ous, sucre, xocolata i fruitssecs. Els gelats d’avui es poden fer a casai sense cap mena de dificultat.

Jordi Camats

RECEPTES

Gelat de meló i kiwi

Ingredients:- 1 meló mitjà- 4 kiwis- 100 g de sucre- 2 cullerades de mel- 1 cullerada de suc de llimona- 4 cullerades d’aigua

Elaboració:- Prepareu un almívar amb 50g desucre, la mel, el suc de llimona i l’ai-gua. Deixeu refredar.- Talleu el meló per la meitat, traieules llavors i n’ex-traieu la polpa.Tritureu amb labatedora fins quequedi com unpuré, barregeuamb l’almívar iho aboqueu en unrecipient per po-sar al congeladorunes dues hores.- Després tritureuels kiwis i els barregeu amb la restade sucre.- Traieu el gelat de meló del congela-dor i feu una mescla amb el puré dekiwis. Ho torneu a posar al congela-dor, remenant de tant en tant fins queestigui totalment congelat.- Ho podeu repartir en vasets indivi-duals en comptes de fer-ho en un solrecipient.

Gelat de llet merengada

Ingredients:- 1 litre de llet- 200 g de sucre- 4 clares d’ou- 1 branca de canyella- Pell de llimona- Xocolata ratllada

Elaboració:- Posem a bullir la llet amb el sucre, lacanyella i la llimona. Un cop ha bu-llit, la colem i la deixem al congela-dor fins que es glaci.

- Munteu les claresa punt de neu i lesafegiu a la llet. Hodeixarem al conge-lador i ho aniremremenant ambcompte que no faciespuma, ja que espoden fer dues ca-pes i no queda gai-re bonic.- Finalment, es tira

la xocolata ratllada per sobre.

Els gelats contenen una gran quan-titat de greixos saturats i colesterol.Si voleu, podeu substituir alguns in-gredients per llet descremada, edul-corants i lecitina.

E

39

la P

alan

ca

Música,Música,Música,Música,Música, Mestr Mestr Mestr Mestr Mestre!e!e!e!e!

Notícies de l’AMM4a Trobada de guitarresEl dissabte 26 d’abril se celebrà a lapoblació de Cervera (Segarra) la 4aTrobada de guitarres. La jornada transcorregué entre clas-ses i assaigs dirigits pel guitarristaCarles Trepat. Alumnes i professors dela nostra escola de música hi participa-ren activament, així com altres partici-pants procedents d’altres indrets comGuissona, Ivars d’Urgell, Lleida iCervera. Al final de la jornada, elsalumnes participaren en una audició–concert, fruit del dia de treball i de l’es-forç de tots els intèrprets, que posarenen comú el repertori treballat. Cal destacar, doncs, l’esforç i la de-dicació dels nostres alumnes guitarris-tes participants (Isaac Priego, XavierMora i Guillem Orpinell), i el treballconstant i il·lusionat dels nostres pro-fessors guitarristes, Adrià Acosta i Mi-quel Hortigüela.

Alumna guardonadaJudit Algué i Font, alumna de guitarrade l’Aula Municipal de Músicad’Artesa de Segre, fou guardonada en3r lloc en la Categoria Infantil del IXèConcurs de Música InstrumentalSant Anastasi, celebrat els passats 17i 18 de maig a l’Auditori MunicipalEnric Granados de Lleida. Na Judit ja fou guardonada, en 2nlloc de la seva categoria, en l’edició del’any passat del mateix concurs. LaJudit Algué cursa els seus estudis mu-sicals de cant coral, llenguatge musi-cal, conjunt instrumental i guitarra sotala tutela del professor de guitarra Mi-quel Hortigüela i Moreno. Moltes felicitats!

Jordi Morera i NoguerolaDirector de l’Aula Municipal de

Música d’Artesa de Segre Judit Algué i Font en plena actuació

De Collita PròpiaDe Collita PròpiaDe Collita PròpiaDe Collita PròpiaDe Collita Pròpia

Un món injustempre he portat molt malamentel tema de la injustícia. Per què

algunes persones fan coses dolentes ino són castigades? Per què hi had’haver gent que passa gana al món?Per què no tothom pot tenir una llaron viure? Per què hi ha nens que hande créixer sense els seus pares? Perquè a vegades les persones més bo-nes són les que tenen més mala sort?Per què el món està mal repartit? Bé, suposo que ningú tindrà la res-posta a aquesta colla de perquès. Laqüestió és que en aquest planeta ano-menat Terra, en el qual vivim i convi-vim, les coses funcionen així. Us preguntareu a què es deu aquestaintroducció tan filosòfica, però és queavui sento un conjunt d’emocions moltdesagradables, jo diria que són una bar-reja de ràbia, impotència i mal humor,i tot es deu a un fet que jo trobo moltinjust. Fa dies que vaig llegir al diarique el mestre Ramon, del nostre poble,havia estat denunciat per intentar pal·liar

una baralla de nens que hauria pogut aca-bar malament. Es veu que els pares d’und’aquests infants van pensar que s’haviapassat, que al seu fill ni tocar-lo... i si el seufill està fent un acte malfet? Els és igual?Per què si és així, apaga y vámonos. No sési els pares d’aquest nen saben el mal que lihan fet al seu propi fill per aquest fet. No hosé, i tampoc m’importa. Però em poso a lapell del denunciat, el qual a banda d’haverestat el meu mestre durant l’escola primà-ria, ha estat un company al qual admiro irespecto. Si jo, des de la meva cadira, sentoimpotència i desil·lusió per aquest cas, quèdeu sentir ell? No voldria convertir aquest fet enmediàtic, però m’agradaria que aquestescrit servís per remoure algunes cons-ciències i és que no puc callar una cosaaixí. Ho sento. Necessito expressar-ho,necessito que m’escolteu (em llegiu) ique encara que sigui des de la vostraperspectiva us poseu a la pell de cadapart implicada (denunciat - denunciant),se us decanta la balança? És que jo ho

trobo tan obvi que se’m fa difícil fins itot parlar-ne. Com pot ser que uns paresdenunciïn una persona que ha ensenyatcivisme al seu fill? Em poso nerviosa, laràbia i la impotència m’augmenten amarxes forçades. En quin món vivim? Està clar que la nostra societat a ve-gades no funciona com caldria, però noper això hem de llençar la tovallola ipensar que no hi podem fer res. Sem-pre podem fer-hi alguna cosa, i ambaquest escrit voldria posar el meu gra-net d’arena. M’agradaria que el jutgeque portés el cas fos primer que respersona, que entengués que aquestspares no tenen raó, que els infants avegades fan coses mal fetes, i que elcàstig i la frustració sovint és molt mi-llor que no pas un copet a l’esquena iun tranquil fill, tu sempre tens raó! Nodeixem que aquest món sigui encaramés injust del que ja per naturalesa,malauradament, n’és!

Noemí Farré Cortadelles

S

41

la P

alan

ca

www.lalalalalapalancapalancapalancapalancapalanca.catwww.lalalalalapalancapalancapalancapalancapalanca.org www.lalalalalapalancapalancapalancapalancapalanca.org

Música,Música,Música,Música,Música, Mestr Mestr Mestr Mestr Mestre!e!e!e!e!

D’Artesa a Santa Maria!!!l cap de setmana del 17 i 18 demaig, els meus companys i jo

vam passar un cap de setmana fan-tàstic en una casa de colònies situa-da molt a prop del nostre poble: San-ta Maria de Meià. Diu la “profe” que, cada quatre anys,s’organitza un cap de setmana que se’ndiu de treball... Es tracta d’ajuntar-nosamb els nens d’una altra coral que te-nen, si fa no fa, la nostra edat, i trobar-nos en una casa de colònies per cantarmolt i fer un concert. Com ella diu, ésun cap de setmana on hem de treballarmolt, però jo no tinc pas aquesta sensa-ció!!! Sí que vam cantar més de quatrehores en tot el cap de setmana, però comque jugar i passar-ho teta també ho vamfer, el cap de setmana em va passarvolant!!! Al dissabte ja hi vam anar a dinar,però com que últimament només fa queploure, vam haver-nos de quedar tan-cats a la casa esperant l’arribada delsd’Agramunt (és clar, no us ho he dit:els nens amb qui vam compartir casade colònies eren els d’Agramunt). I,mentrestant, sabeu què vam fer? Vamestar desfent les motxilles, compartintvivències, emocions, jugant amb elscoixins, preparant algunes cosetes perla festa de la nit... Finalment, els nens d’Agramunt vanarribar. Uf, quina vergonya vaig pas-

sar!!! Però sort quevam fer uns quantsjocs de coneixença i,al cap de cinc mi-nuts, ja em sabia elsnoms de tots elsnens. Després, vam pas-sar-nos tota la tardacantant i cantantunes cançons que laJanette sempre deiaque eren força difí-cils per a nosaltresperò no impossiblede cantar-les. No sé ben be què voliadir amb això. Jo ben fort que les canta-va, perquè de divertides n’eren un bontros. Però, sort que vam parar per men-jar una mica de coca i xocolata i fer untraguet de suc. Més tard, quan ja era ben fosc, vamanar a sopar i després... l’esperadíssimJOC DE NIT!!! Uaauuu!!! Quina emo-ció, oi??? Doncs... sabeu què ens vapassar? Resulta que les directores i elFrancesc, el pianista que sempre ensacompanya totes les cançons, van estarpreparant el joc de nit a l’exterior dipo-sitant la confiança en què el tempss’aguantaria les ganes de ploure... Però,mecasunronda!!! El temps va fer de lesseves i no vam poder jugar. Per sort,algunes nenes de la coral d’Agramunt

van buscar una alter-nativa d’interior ivam estar jugantdins la casa fins...l’hora de LADISCO!!! Música atope, llums apagats,pica-pica i beguda! Una mica cansa-des però més altera-des que els nens,vam haver d’anar adormir. No pas perganes, sinó perquèles directores deien

que havíem de descansar i reposar laveu pel concert de l’endemà. A les vuit del matí... enlloc de sonarun despertador... o cantar-nos una can-çoneta a cau d’orella... sabeu amb quèens van despertar les directores? Ambuna música a tope de volum!!! No sépas quina cançó era aquella però esta-va tan forta que em vaig aixecar d’unvot i en un moment ja estava a punt peranar a esmorzar! Pels volts de les deu, vam tornar acantar una mica perquè a la 13:00h fè-iem un concert pels pares en el qualcantaríem totes, totes, totes les cançonsque vam estar treballant durant tot elcap de setmana. Però no us penseu quetota la feina la vam fer en dos dies: desde després de vacances de Nadal quecantem aquestes cançons! Evidentmentque les vam cantar bé!!! Els pares ens van felicitar i diuen queho vam fer molt bé. Després, vam di-nar a la mateixa casa de colònies totsjunts: pares, mares, germans, directo-res, pianista i nosaltres, és clar! I aviatcap a casa, que l’endemà havíem detornar a l’escola.

Possible (i espero que real) record d’unalumne de cant coral de l’AMM

Janette Solsona i Novell

E

42

la P

alan

ca

Música,Música,Música,Música,Música, Mestr Mestr Mestr Mestr Mestre!e!e!e!e!

Ramon Casals i Muntadan nom dels molts cantaires queconeixíem i estimàvem el

Ramon, aquestes paraules deregraciament.

Moltes gràcies, Ramon, per ser unsembrador incansable de gust musicalen bona colla de cantaires de les terreslleidatanes. La teva tasca, sempre altruista, noha tingut mai un no com a resposta ihan estat moltes les entitats que hanpogut comptar amb el teu ajut imestratge. Entre aquestes, la CoralPontsicana de Ponts, La Coral InfantilBrots d’Il·lusió, Les Caramelles laDàlia Blanca i l’Orfeó Artesencd’Artesa de Segre, La Coral InfantilBont Cant i la Coral d’Avuid’Agramunt i la Coral Joia de Maigd’Anglesola. Moltes gràcies, Ramon, per ser comeres. Rigorós en molts aspectes, des dela puntualitat fins a l’exigència de lapeça ben executada. Moltes vegades,et servies més de la mirada i el gestque de les paraules, però, quan calien,eres decidit a utilitzar-les en pro delsvalors i les conviccions. Moltes gràcies, Ramon, per deixar-nos formar part d’un espai importantdel teu món: el de la música coral (tanteu i ara també tant nostre). Els assajos han estat sempre el mésimportant. En l’espai íntim de la salad’assaig, director i cantaires es vanacoblant. Primer la veu de les sopranos,després la de les contralts, tot seguitels tenors i finalment els baixos es vanpastant fins aconseguir el petit miraclede l’harmonia i el goig de cantar.Aquests moments no els veu ningú,però són tan especials que nos’esborren mai. No els oblidarem mai. A la sala dels concerts, tot és mésformal. Tots estàvem més neguitososperò sabíem que podíem confiar els unsamb l’altre i, tot anava força bé. Ensortien bons concertets, com deies. Alguns els havíem fet molt lluny, enterres d’altres cultures. Del menjar noen parlem, però el bon ambient decompanyonia i de convivència ens haomplert interiorment. Quantes vegades

no n’hem parlat i recomanat anècdotes. Moltes gràcies, Ramon, percompartir tants moments també amb lateva família (la Lídia, el Jordi i l’Ovidi),que també ens l’hem feta una micanostra.

Ramon Casals i MuntadaCambrils d’Odén, 5 d’octubre de1941 - Agramunt, 19 de maig de2008. Cursa estudis amb els Ger-mans de la Salle d’Oliana i, més tard,al Seminari de la Seu d’Urgell, onadquireix la seva formació musicalsota el mestratge de Mn. Albert Vi-ves i Mn. Antoni Cagigós, així comrep la influència de Mn. FrancescTàpies, organista de la Catedral deTarragona. A finals de l’any 1970 es fa càrrecde la direcció de la Coral d’Avuid’Agramunt, localitat on resideix desde l’any 1964, i l’any 1971 hi fundala Coral Infantil Bon Cant. Desprésde més de 30 anys de dedicació, el

2002 deixa la direcció de la Coral d’Avui d’Agramunt a mans de DolorsRicart (Agramunt, 1974), tot i que hi continua com a cantaire actiu fins eldarrer dia. Amplia els seus coneixements musicals assistint als Cursos Internacio-nals de Direcció Coral i Tècnica vocal organitzats per l’Orfeó Lleidatà i elMoviment Coral francès A Coeur Joie i en els quals més tard col·laboracom a instructor. Ha estat professor dels Cursos de Pedagogia Musical del’Escola Superior de Música de Madrid, a Burgos des de l’any 1974 finsl’any 1991. Col·labora, impartint classes de Tècnic Vocal i Direcció Coral,en un curs intensiu al Conservatori Superior de Música de Saragossa. A laciutat de Còrdova imparteix classes de Tècnica Vocal i Direcció Coral pera mestres d’EGB. L’any 1984 i 1985 forma part dels jurats de la 1a i 2aMostra Infantil i Juvenil de Cant Coral organitzades per la Generalitat deCatalunya. Durant dos anys va ser director de l’Orfeó Nova Tàrrega de Tàrrega i dela Coral Pontsicana de Ponts durant uns mesos l’any 1989, deixant-ne ladirecció a Josep Lluís Guzman. El 1979, assumeix la direcció de l’Orfeó Artesenc i la Coral InfantilBrots d’Il·lusió d’Artesa de Segre. Dotze anys més tard, al davant dels méspetits, el 1991 deixa la direcció de la Coral Infantil a Sergi Valls (Artesa deSegre, 1974). Durant la dècada dels 90 continua la direcció a Les Carame-lles La Dàlia Blanca i l’Orfeó Artesenc, deixant definitivament la direccióel 1997 i el 1999 respectivament, després de més de 20 anys d’una dedica-ció plena al Cant Coral d’aquesta ciutat noguerenca. Fins el darrer dia continua com a cantaire actiu de la Coral d’Avuid’Agramunt, i com a director de la Coral Joia de Maig d’Anglesola, direc-ció que assumeix el 1990.

E

Que tinguis un dolç repòs.T’estimem. Ets viu en tots nosaltres.

43

la P

alan

ca

Música,Música,Música,Música,Música, Mestr Mestr Mestr Mestr Mestre!e!e!e!e!

Parlem de tuParlem de tu, però no pas amb pena.Senzillament parlem de tu, de comens has deixat, del sofriment lentíssimque va anar marfonent-te, de les tevescoses parlem i també dels teus gustos,del que estimaves i el que no estimaves,del que feies i deies i senties,de tu parlem, però no pas amb pena.I a poc a poc esdevindràs tan nostreque no caldrà ni que parlem de tuper recordar-te, a poc a poc seràsun gest, un mot, un gust, una miradaque flueix sense dir-lo ni pensar-lo.

Miquel Martí i Pol

45

la P

alan

ca

Música,Música,Música,Música,Música, Mestr Mestr Mestr Mestr Mestre!e!e!e!e!

VII Primavera Coral a Salgarl passat diumenge 25 de maig es va celebrar unconcert a Salgar amb la Coral de Fraga, l’Orfeó

Artesenc i la Coral Laroc de Vilafranca del Penedès ambmotiu del cicle de concerts Primavera Coral de les Terresde Lleida, que cada any organitza la Federació Catalanad’Entitats Corals. L’any 2002, l’Equip de Treball de les Terres de Lleida dela FCEC, amb l’objectiu de facilitar una eina on les coralses poguessin conèixer, retrobar-se i cantar en diferentspoblacions lleidatanes, va endegar un nou cicle de concerts,la Primavera Coral de les Terres de Lleida. L’Orfeó Artesencha participat durant les set edicions en aquesta iniciativa,ara ja consolidada. El 2002 van cantar a l’Auditori EnricGranados de Lleida amb el Cor de Cambra Joliu de Lleida ila Coral Zaidinense de Saidí. El 2003 a l’Església de SantEsteve d’Andorra la Vella amb l’Orfeó Andorrà. El 2004 al’Església Parroquial de Tremp amb l’Orfeó Nova Tàrrega il’Orfeó de Tremp. El 2005 a la Parròquia de Sant Jaume deLleida amb la Coral Shalom i l’Orfeó Veus del Camp de ElSoleràs. Per la cinquena edició, l’Orfeó Artesenc vaorganitzar un dels concerts a Artesa de Segre amb la Capellade Música de Sant Llorenç de Lleida i la Coral Ginesta deCervera, concert que va ser enregistrat i retransmès per LaManyana TV. L’any passat, el 2007, van cantar a l’Esglésiadel Carme de Tàrrega amb la Coral Ressò de Sant Pere deLleida i la Capella de Música de Sant Llorenç de Lleida.

En l’edició d’aquest any, und’aquest concerts s’ha tornata organitzar a les nostrescontrades, al Santuari de laMare de Déu de Salgar. Elconcert va iniciar-se a les 6 dela tarda amb la intervenció dela Coral de Fraga, que va

oferir un recull de cançons que ha fet arranjar per la sevacoral, recuperant tonades tradicionals de les seves contrades.Tot seguit l’Orfeó Artesenc va oferir una amalgama entre elrepertori que va enregistrar l’any passat i tot un seguitd’arranjaments de caire més modern que ha començat atreballar enguany. De les diferents cançons que van oferir,destaquem Adéu germà meu, un madrigal del segle XV, quevan dedicar especialment a Ramon Casals, donant-li lesgràcies per la inesborrable petjada que ha deixat durant els20 anys que va estar lluitant i tirant endavant l’Orfeó, laCoral Infantil i les Caramelles a Artesa de Segre. La darreracoral que va participar va ser la Coral Laroc de Vilafrancadel Penedès, que va fer gaudir d’allò més a tots els assistentsamb un repertori i una qualitat que va engrescar tots els quevarem tenir la sort d’escoltar-los. En la cloenda del concert, on les tres corals van cantar ElRossinyol, Elisabet Talavera, Cap de l’Equip de Treball deTerres de Lleida, també va tenir unes paraules d’agraïmenti de record al Ramon per la petjada que ha deixat en tots elsque hem tingut la sort de conèixer-lo i treballar amb ell. Per

E

finalitzar la vetllada, l’Orfeó va lliurar a les corals assistentsexemplars del disc compacte i del llibre de partitures quevan presentar el passat desembre a Artesa i va obsequiar atots amb un pica-pica al pati del santuari.

Text: Sergi Valls i JovéFotos: Jordi Lluís

www.orfeoartesenc.cat

46

la P

alan

ca

InfInfInfInfInfororororormació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Artesatesatesatesatesa

Mes de maigSESSIONS DEL PLEPle ordinari (8 de maig)

S’acorda no aprovar el Pressu-post Municipal 2008.- A favor: 5 vots (ERC)- En contra: 6 vots (4 CIU i 2 PSC)

S’acorda, per unanimitat, l’apro-vació de les següents certificacionsd’obra:- Certificació núm. 4, per un import de32.945,50 euros corresponent a l’obra“Remodelació de l’Avinguda MariaAnzizu, 1a fase”, realitzada per l’em-presa J.F. Riegos, SL.- Certificació núm. 4, per un import de13.634,23 euros corresponent a l’obra“Remodelació de l’Avinguda MariaAnzizu, 2a fase”, realitzada per l’em-presa J.F. Riegos, SL.- Certificació núm. 4, per un import de10.055,59 euros corresponent a l’obra“Arranjament d’instal·lacions i porta-da d’aigües en alta al municipi d’Artesade Segre, 1a fase”, realitzada per l’em-presa Coca Excavacions, SL.- Certificació núm. 1 i única, per unimport de 24.580 euros corresponent al’obra “Pavimentació de la plaça deSant Ponç a Vall·llebrera”, realitzadaper l’empresa Construccions montsec,SCCL.

S’acorda, per unanimitat, proce-dir a la devolució de la fiança definiti-va de 662,59 euros a ConstruccionsAlòs, SCP per l’obra “Arranjament decarrers al nucli de Baldomar”.

S’aprova, per unanimitat, rati-ficar la concurrència a la convocatò-ria de subvencions per a l’execuciód’obres de restauració i conservaciód’edificis de notable valor cultural,corresponent al bienni 2008-2009,demanant ajut per “Adequació del’Església Parroquial de Santa Mariade Seró i per l’ermita de la Mare deDéu del Pla d’Artesa”.

S’acorda, unànimement, l’apro-vació definitiva del projecte d’amplia-ció de la Residència Municipal.

S’aprova, per unanimitat, lessegüents mocions presentades pel grupPSC-PM:- Moció per la consecució d’un acordde Ple per adquirir un compromís fermper crear la nova Residència d’Artesade Segre.- Moció per la consecució d’un acordde Ple per sol·licitar el servei de trans-port per a les persones del nostre mu-nicipi i municipis veïns.- Moció per la consecució d’un acordde Ple per sol·licitar als Departamentsde Governació i de Política Territorial iObres Públiques el crear una EntitatMunicipal Descentralitzada pel reco-neixement de zona de muntanya o des-favorida, per a tots els nuclis que com-pleixin aquestes característiques.

ACORDS DE LA JUNTA DE GO-VERN(ordinàries de 15, 22 i 29 de maig iextraordinària de 6 de maig)

S’acorda proposar a l’alcaldia laconcessió de les següents llicènciesd’obres:- A Puigfité SL, per la instal·lació d’unaplanta solar fotovoltaica a la parcel·la109 del polígon 15, a Vall·llebrera.- A Electricitat Baimo SL, per la instal·-lació d’una planta solar fotovoltaica ala parcel·la 231 del polígon 25, a Seró.- A Paquita Riera Gilabert, per arrebos-sar la paret del corral situat a l’immo-ble de la Ctra. de Tremp, 63 d’Artesade Segre.- A Construccions del Segre i la No-guera, per canviar rajoles del bany i deterra de l’edifici situat al C/ BisbeBernaus, 15 d’Artesa de Segre.- A Construccions del Segre i la No-guera, per apuntalar jàssera de l’habi-tatge situat a la Ctra. d’Agramunt, 68d’Artesa de Segre.- A Antoni Llagunes Blanch, per a laformació d’una sobrecoberta damuntcoberta existent d’uralita a l’immoblesituat al C/ Monges, 29 d’Artesa deSegre.- A Conxita Moles Angrill, per a la col·-locació d’una plataforma elevadora es-pecial per a discapacitats, en l’immo-

ble situat a la Ctra. d’Agramunt, 72d’Artesa de Segre.- A Maria Farreny Garriga, per arreglarfaçana i balcó i arrebossar parets del’immoble situat a la Ctra.de Tremp, 1d’Artesa de Segre.- A Salvador Santacreu Rius, per arre-glar i fer un repàs a la teulada de l’im-moble situat al C/ del Pati, s/nd’Alentorn.- A Novaus SCP, per la construcció d’uncobert agrícola, a situar al polígon 2,parcel·la 19, a la Vall d’Ariet.- A Inversions Senill SL, per la cons-trucció d’un edifici d’habitatges, a si-tuar a la Ctra. d’Agramunt, 104d’Artesa de Segre.- A Joan Jou Oliva, per la construcciód’un magatzem agrícola, a situar al C/Baix, 3 de Tudela de Segre.- A Xavier Cases Sabaté, per arranja-ment i neteja de la brutícia d’un petitbarranc i treure marges que separa duesfinques de la mateixa propietat, situa-da a la parcel·la 313 del polígon 14 aAlentorn.- A Joan Armengol Huguet, per canvi-ar les rajoles de la terrassa de l’immo-ble situat al C/ Monges, 75 d’Artesa deSegre.- A Ricardo Galceran Teixidó, per am-pliar dues finestres a 1m d’alçària per1,5m d’amplària, arrebossar les paretsde les finestres i enrajolar 12 m2 d’undepartament de l’habitatge situat al C/Baix, 17 de Baldomar.- A Carmen Fonoll Anguera, la conces-sió de l’autorització d’entrada de vehi-cles a través de la vorera, a l’edifici si-tuat al C/ Sants Cosme i Damià, 8d’Artesa de Segre.

S’acorda proposar a l’alcaldia laconcessió de les següents llicències perla primera utilització i ocupació:- A Cetelbit SL, pels 4 habitatges reha-bilitats en edifici plurifamilar, situats aC/ Prat de la Riba, 81 i C/ BisbeBernaus, 5 d’Artesa de Segre.- A Antonio Farré Franqué, per la nauindustrial entre mitgeres, situada al C/Lluís Companys, 27 del Polígon Indus-trial El Pla d’Artesa de Segre.- A J. Giribets, R. Almuzara, A. Giribets,

47

la P

alan

ca

InfInfInfInfInfororororormació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Artesatesatesatesatesa

D. Giribets, CB, pels 2 habitatgesunifamiliars entre mitgeres, situats a latravessera del Camp de Futbol, 3d’Artesa de Segre.

S’acorda autoritzar la instal·laciód’una escomesa d’aigua potable:- A Josep Eroles Boliart, escomesa alC/ Sants Cosme i Damià, 37 d’Artesade Segre.- A Raúl Blázquez Díez, escomesa a laCtra. d’Agramunt, 8 1r d’Artesa deSegre.- Al Consell Comarcal de la Noguera,per escomesa provisional al C/ Onze deSetembre, parcel·la 109, d’Artesa deSegre.- A Marrot Torrent SL, escomesa a laPl. Major, 12 d’Artesa de Segre.- A Patricia Batista Tschappu, escome-sa a la Ctra. d’Agramunt, 8 2n d’Artesade Segre.- A Francisco Romero Sáez, escomesaprovisional a l’obra de construcció iinstal·lació d’una planta satèl·lit deregasificació de gas natural, situada ala parcel·la 109 del C/ Onze de Setem-bre, del Polígon Industrial el Plad’Artesa de Segre.

S’acorda aprovar la concessió dellicència ambiental a Marc FigueraSantacreu, per exercir l’activitat de can-vi d’orientació productiva, ampliació iadequació d’explotació ramadera peruna capacitat de 10.000 pollastres d’en-greix, situada a la parcel·la 120 del po-lígon 13, Granja de l’Era d’Alentorn.

S’acorda proposar a l’alcaldia laconcessió de canvi de nom de llicènciaambiental a Eva Maria Gabandé Lópezper l’activitat d’una explotació avícolade 16.000 pollastres d’engreix, situadaa parcel·la 330 del polígon 13, partidaLes Comes d’Alentorn, concedida afavor de Josep Serentill Bernadó.

S’acorda proposar a l’alcaldia laconcessió de les següents llicènciesd’obertura d’establiment i activitat:- A Electricitat Baimo SL, per la instal·-lació d’una planta fotovoltaica, a laparcel·la 231 del polígon 25, de Seró.- A Puigfité SL, per la instal·lació d’unaplanta fotovoltaica, a la parcel·la 109del polígon 15, de Vall·llebrera.

- A Ramon Regué Montserrat, per lainstal·lació d’un aparcament privat devehicles al C/ Bòbila, 31 d’Artesa deSegre.

S’acorda unànimement proposara l’alcaldia la concessió de les següentssubvencions per la rehabilitació de fa-çanes:- A Maria Cinta Puigpinós, al C/ St.Antoni M. Claret, 30 d’Artesa de Segre,179,29 euros.- A Carme Tarragona, al C/ Balaguer, 5d’Artesa de Segre, 201,06 euros.- A Antoni Oliva, a la Ctra. de Ponts,51 d’Artesa de Segre, 178,50 euros.- A Montserrat Macià, al C/ Calvari iCtra. de Ponts d’Artesa de Segre,138,60euros.- A Dolors Armengol, al C/ Portal, s/nde Baldomar, 504 euros.- A Miquel Àngel Gómez, a la Pl. de laRectoria, 27 de Vernet, 315 euros.- A Àngela Farré, a la Ctra. de Tremp,11 d’Artesa de Segre, 273 euros.

S’acorda adjudicar l’obra “Com-plementària del Projecte d’Arranjamentd’Instal·lacions i portada d’aigües enalta a Artesa de Segre” a l’empresaSOREA SA, per l’import de145.881,53 euros.

S’acorda aprovar els projectes:“Millora de la qualitat ambiental delmunicipi”, “Vigilància i mantenimentde les Piscines Municipals” i “Promo-ció econòmica i turística”; i concórrera la convocatòria pel Departament deTreball de la Generalitat de Catalunyaper a la concessió de subvencions per ala contractació de treballadors desocu-pats per a la realització de serveis d’in-terès general i social, demanant subven-ció per a la realització dels anteriorsprojectes.

S’acorda aprovar la renumeracióde les edificacions existents del C/ Únicdel Pont d’Alentorn.

S’acorda atorgar les següentssubvencions:- Associació Artesa de Segre Solidària:600 euros, per a finançar un projecte afavor de la Fundació Vicenç Ferrer ena ajuda dels més pobres de l’Ìndia.

- Revista La Palanca: 2.200 euros, perles despeses de funcionament de l’any2008.

S’acorda proposar a l’alcaldial’aprovació de les relacions de facturesmajors de 120,2 euros, pendents d’apro-vació que sumen la quantitat de36.767,34 euros.

S’acorda proposar a l’alcaldial’aprovació de les relacions de facturesdel Patronat de l’emissora Municipal deRàdio, majors de 150,26 euros, corres-ponents a l’any actual i pendentsd’aprovació, que sumen la quantitat de1.217,57 euros, així com la relació dedespeses corresponents a 2007, quesumen un total de 661,08 euros.

INFORMES D’ALCALDIA

El Departament Salut autoritzal’exhumació de cadàvers als cementi-ris vells de Baldomar i Collfred.

L’Agència de Residus deCatalunya ha atorgat una subvenció de4.781 euros, que es destinaran a ferbosses reutilitzables.

El Consell Comarcal de la No-guera comunica que continua vigent eltransport escolar pels veïns a un costd’1 euro fins al desembre d’aquest any2008.

El Departament de Cultura ha fetuna proposta de musealització del me-gàlit Seró. A partir d’ara treballaranconjuntament els seus tècnics amb elsde l’Ajuntament.

Es comunica que el Conseller deGovernació serà l’encarregat d’inaugu-rar la Fira del Meló d’aquest any.

S’ha demanat als tècnics la revi-sió del Pla d’emergències del municipi.

Eva Maza i Batlle

www.ccnoguera.cat/artesadesegre

www.ccnoguera.cat/artesadesegre

48

la P

alan

ca

Des de l’AjuntamentDes de l’AjuntamentDes de l’AjuntamentDes de l’AjuntamentDes de l’Ajuntament

Dates a recordarPropera renovació del DNI

Mes per renovar: setembreDates per apuntar-se: del 18 al 29 d’agost (tel. 973 40 00 13)Durant els mesos de juliol i agost no es fa renovació

Propera recollida d’objectes voluminososDe moment, el Consell Comarcal de la Noguera no ha facilitat les dadespels propers mesos.Caldrà trucar a l’Ajuntament (tel. 973 40 00 13)

Matriculació a l’Aula Municipal de Música (curs 2008-2009)Dates: del 20 al 30 de juny (consultar horaris)Lloc: Aula Municipal de Música (tel. 973 40 07 57)

Ajuntament d’Artesa de Segre

Del 19 d’abril al 26 d’abril,amb motiu de la festivitat de Sant Jordies van organitzar vàries activitats entreles quals va tenir lloc una xerrada ambMatthew Tree, el Dia de l’Arbre, Horesdel Conte a la Biblioteca, activitats ala plaça de l’Ajuntament el dia de SantJordi, Lectura de Poemes, entre altresorganitzades. Durant la jornada de Sant

Jordi es van repartir punts de llibre.El dia 25 de maig va tenir lloc

l’acte de lliurament de premis del 19èPremi de Narrativa Breu, amb l’assis-tència de l’escrip-tor Gabriel Pena.

El dia 29 de maig es va ferentrega de diplo-mes del Curs deGeriatria organitzat des del ConsellComarcal, amb la col·laboració delCAP i de l’Ajuntament. L’entrega dediplomes va ser a càrrec del presidentdel Consell Comarcal, Vicent Font, dela tinent d’alcalde Mercè Nogués (enabsència de l’alcalde) i de la Dra.Montse Coma.

Trobada amb el departamentde PromocióEconòmica aLleida a fi depromocionar elsp r o d u c t e sautòctons delmunicipi. Ambaquesta iniciativavàrem participar al’Aplec del Caragolamb un estand ambproductes típicsd’Artesa.

Reunionsamb els comerciantsd’Artesa (15 i 30 de

maig). Es va decidir tornar a posar enmarxa l’associació. Els comerciants,molt engrescats, volen organitzar el 1rAplec del Conill a la zona d’esbarjo laPalanca.

Des de l’Ajunta-ment s’estàcon-feccionant el nou plànol comerciali estem preparant una campanya desensibilització mediambiental ambbosses plegables que es repartiran a lesllars per tal de reduir l’ús de les bossesde plàstic.

L’Ajuntament va participar ala Festa Aniversari de la Gent Granamb la donació de medalles alsmembres més grans de l’associació.

També es va fer un homenatge a lespersones de més 100 anys, en concretal Sr. Puigpinós amb el lliuramentd’una placa commemorativa a mans delpresident del Consell Comarcal, VicentFont, i l’alcalde d’Artesa, MingoSabanés.

Del 3 al 6 de juny va tenirlloc la matriculació als Cursos deNatació.

S’ha pintat les ratlles del carrerque va de la benzinera fins al Pavelló ial col·legi. També s’han pintat passosde vianants enfront del pavelló, al C/Sant Sebastià i al C/ Ponent. Tambés’han pintat zones d’aparcament al C/Sant Sebastià.

S’estan realitzant negocia-cions amb els grups de l’oposició pertal d’aprovar els pressupostos del 2008.

Què es va fent

49

la P

alan

caConcurs de disseny de la portada

del llibret de la Festa MajorSi ets aficionat/da al disseny, ets creatiu/va o tens alguna idea brillant, participa al Concurs de disseny de la portada delllibret de la Festa Major 2008.

Ja ho sabeu! Teniu temps fins el dia 25 de juliol.

Podeu recollir les bases a:- Ajuntament d’Artesa de Segre- www.artesadesegre.cat- turisme@artesadesegre.cat

Animeu-vos!

Comissió de Festa Major

2a Cursa d’andròmines

PREPARATS... LLESTOS... JA!

Ja podeu anar escalfant motors i anar preparant les vostres andròmines, que aquest any també sortim al carrer.

Ep! No us oblideu de recollir les bases a:- Ajuntament d’Artesa de Segre- www.artesadesegre.cat- turisme@artesadesegre.cat

Nota: Des d’aquestes línies volem disculpar-nos pels errors que hi va haver l’any passat en l’organització d’aquestacursa. Per això aquest any treballarem de valent per a que tot surti a la perfecció.

Comissió de Festa Major

1r Concurs fotogràfic Fira de Sant BartomeuParticipantsPodrà participar en aquest concurstothom que ho vulgui, sense límitd’edat. La participació en el concurs,tanmateix, suposa l’acceptació totalde les bases.

TemaLa temàtica inclou qualsevol aspecterelacionat amb el patrimoni natural,cultural, artístic, paisatgístic... ambla gent, tradicions, costums, festes…

del municipi d’Artesa de Segre (Artesao pobles agregats). S’estableixen trescategories:- Artesa i el seu entorn- Festes del municipi- Fira de Sant Bartomeu (qualsevolaspecte o elements de la fira)

Període de lliuramentEl període de lliurament de lesfotografies serà fins al 4 d’agost de2008. En el cas d’enviaments postals,

s’admetran totes les fotografiesarribades fins aquest mateix dia.

Les bases del concurs es podenrecollir a l’Ajuntament.

Regidoria de Festes i FiraAjuntament d’Artesa de Segre

50

la P

alan

ca

ImaImaImaImaImatgtgtgtgtges d’Ahires d’Ahires d’Ahires d’Ahires d’Ahir

La generació del 42

stem a la carretera d’Agramunt,artèria principal del poble i més

en aquells anys. Era una part del jo-vent de l’època, de 25 a 35 anys, prac-ticant l’esport principal d’aquellsanys. Passejar-se per la carreteraamunt i avall, i trobar-se amb altrescolles de jovent que feien la mateixatasca. Devia de ser un dia de Festa Major,perquè tots anaven molt ben vestits i, amés, hi havia un retratista foraster pera perpetuar l’instant. Els dies feiners,nois i noies tenien les seves ocupaci-ons i no tenien temps per a passejar, itampoc no hi havia retratistes pels car-rers del poble. Pensem que les màqui-nes de fotos en aquell temps no esta-ven a l’abast dels particulars. Els anys no passen debades. Desprésde més de 60 anys, de les 14 personesde la foto sols n’hem reconegut 7. Elsaltres són conjectures, però no certesa.D’esquerra a dreta, Antoni Guiu,Bepeta Guiu, alguns desconeguts, laDolors Solà de cal Gust (vestit negre),

Pepe Rosell (ulleres), Providència Ar-tigues (amb bossa de mà, tieta de la Do-lors Artigues), la Ramona Carbasse(germana de l’electricista Domingo), laMaria Serentill (vestida de blanc i mo-dista). Els altres no els han reconegut. En aquells anys, a Artesa encara hiha havia cases per a reconstruir, conse-qüència dels estralls dels bombardejosde la Guerra Civil. Valgui aquesta imat-ge com a testimoni gràfic d’aquelltemps. Com es pot observar, el 1942,la casa de l’esquerra estava enderroca-da per les bombes. Aquesta casa avui és Cal Llinàs, peròabans i després de la guerra era CasaPiqué. Als anys 30, quan els Piqué vi-vien a la casa, als baixos hi havia duesbotigues. Una de les botigues la porta-va el Jaume Piqué, fill de l’amo, i erauna taller mecànic d’aquells temps, dereparació de motos i bicicletes. Per lespossibilitats de l’època, es reparavenmés bicicletes que motos. Val a dir que el Sr. Piqué, durant elsanys 20 i 30, va ser l’administrador deles propietats de les senyores de La

Granja, la família Maluquer i Anzizu,que eren els propietaris més importantsd’Artesa, en finques de terra campa ien edificis, i que generalment residiena Barcelona. A l’estiu solien venir aestiuejar a Artesa, coincidint amb eltemps de la recollida de cereals. El Sr.Piqué era el seu home de confiança. Les cases cremades o enderrocadesper les bombes eren danys físics que esreparaven amb els anys. Els danys mo-rals, les morts i els traumes psicològicsduraven molt més temps; eren més di-fícils de cicatritzar.

Text: Bartomeu Jové i SerraFoto cedida per Magí Serra i Piqué

E

La FLa FLa FLa FLa Fotootootootooto

En poc temps ens ha deixat tres personatges entranyables, als quals volem dedicar aquesta secció, que deforma excepcional compta amb dues fotos. A l’esquerra, dos dels darrers forcaires d’Alentorn: Magí Vilai Casimir Brescó (aquest s’havia convertit en “abanderat de la causa”). A la dreta, Ramon Casals, que foudurant 20 anys director de l’Orfeó Artesenc, la Coral Infantil i les Caramelles. (Fotos: Arxiu La Palanca)