SAL I XEIXAPUBLICACIO MENSUAL DEL TERME DE SANTANYI - ANY 1 - Núm. 10 - Abril 85 - 1UU Ptes.

CORAL DE SANT ANDREU

Dins l'Any Europeu de la Música, consideram molt escaient la publicacióde la fotografia de la "Coral de Sant Andreu" que fa més de quaranta anysposa les seves notes musicals a tota la vida santanyinera de cap a cap d'any.

La "Coral de Sant Andreu" és model de perseverància, que cal imitar quan

ens invadeix el desànim de les hores baixes.

RENAULT

COMPRA - VENTA

VEH1CULOS NUEVIDSY USADOS

TalleresPONS - PERELLÓC. Llaneras, 48 - Teléfono 65 36 68

SANTANYÍ (Mallorca)

FABR1r4Š, DE QUESOS

GRIMALTQUESO MALLORQUIN

GRASO Y SEMI GRASO

TAMANOS NORMAL Y MINI

TIPO EDAM

Escuelas, s/n

Tel. 65 39 14ES LLOMBARDS

SANTANYI'

DELEGADO EN BALEARES:JAIME FERRIOLPlaza Barcelona, 12Tels. 23 69 59 - 23 67 22PALMA DE MALLORCA

AGENTE EN SANTANYI:JAIME FONTC/. Magallanes, 4CALA FIGUERA

MATERIAL CONTRA INCENDIOS Y DESEGURIDAD

* EXTINTORES* PUESTOS DE INCENDIO* MANGUERAS* COLUMNAS SECAS* ACCESORIOS* HIDRANTES* SPRINKLERS* DETECTORES* PUERTAS CONTRA INCENDIOS*INSTALACIONES FIJAS

DE CO 2

* CENTRALES CONTRA IN-CENDIOS

* SERVICIOS DE MANTENI-MIENTO Y REVISION

SALIXEIXAPUBLICACIO MENSUAL,DEL TERME DESANTANYI.

Dep. Legal PM 393-1984.

Consell de Redacci6:

Miquel Barceló VidalAntoni Burguera CabrerMiquel Pons BonetAndreu Ponç FullanaMarc Vallbona Adrover

Col.laboradors:Blai Bonet RigoMaria del Mar PonsJoan Covas Tomàs.Andreu Server MasSebastià Vallbona BonetMiquel Pomar BoschGeroni Burguera VidalBaltasar Vidal Sbert

Fotògrafs:Joan Pinya Amengual

Antoni Burguera CabrerFoto BordoyPep Rigo Ginart.

Administrador:Simó Escales Escales

Redacció, Administració iPublicitat:Biblioteca Casa de Culturade Santanyí.

Preu de la suscripció:100 pts. el número.

Dels articles publicats enaquesta revista sols en sónresponsables els Seusautors.

Imprimeix:Edicions Manacor, S.A.Ronda del Puerto, 60Manacor.

44047

LA CORAL DE SANT ANDREU: UNAINSTITUCIO MUSICAL SANTANYINERA

Per Miquel Barceló i Vidal

La Coral Sant Andreu

és una institució musical for-

tament arrelada dins el nostrePoble, la qual sempre ha

estat lligada a les funcionsreligioses de la nostra Parrò-quia i als actes culturals de cai-

re popular.La Coral Sant Andreu està

cimentada sobre els fona-ments del Coro Parroquial fun-

dat el 1942.En motiu de l'Any Eu-

ropeu de la Música, nem cre-

gut oportú retreure i recor-dar les activitats d'aquestaagrupació musical des dels seusorigens fins els nostres dies.

El rector Garau va posar-se malalt i deixà la nostra

Parròquia per a recobrar lasalut al seu repòs d'Inca, d' onfou rector una volta millorat.

La nostra església restaamb dos capellans, Mn. Mi-quel Muntaner de Cas Majo-

ral, ja envellit i Mn. JoanFerrer "Sales". Les fun-cions litúrgiques que aleshores

es realitzaven a Pesglesia, ro-mangueren mancades de la

solemnitat debuda, ja queels capellans no podien es-

tar al presbiteri i al cor almateix temps.

Per aquest motiu, Mn. Joan

Ferrer, home molt actiu i rela-

cionades amb el jovent d'aquellsdies, per la seva tasca pas-

toral i activitats realitzades en

el local que tenia llogat enels damunts de Can Pin os,

proposà a un grup de joves laformació d'un coro que desdel cor fera les funcions d'es-cola cantorum en elsactes litúrgics.

Els primers contactes delprojecte per la formació d'a-quest grup, es realltzaren pelmes de setembre del 41, comen-

çant els assaigs a ca ses mon-ges, sota la direcció de SorAntònia, acompanyant les par-titures amb 1Harmònium, n'An-

tónia Mir.Els homes que formaren

aquest primer grup de cantai-

res i a la vegada foren elsfundadors del Coro, són:

Joan Barceló "Corriola", Se-

bastià Salom,"Mosson", Mi-quel Vidal "Rossecs", Gui-llem Vadell, Joan Pinya, Ga-

briel Adrover "Forner", Agus-tí Vicens "Roig" i Tofol Co-ves.

El dia de Cap d'Any del1942 el Coro participà perprimera vegada a l'Ofici, ex-

trenant una missa a dues veus.No se sap ben cert si fou la mis-sa de Magri.

Pel mes de gener del ma-teix any fou nomenat rector

de la nostra església Mn. PereSureda i Rosselló, el qual feu

l'entrada el dia primer de fe-

brer. Era un diumenge horabai-

xa.El dia següent, festa de la

Mare de Déu Candelera, elnou rector digué l'Ofici i elCoro interpretà per segona ve-gada la missa Ja esmentada.

El rector Sureda sinteressàben aviat pel grup coral in-

tensificant i potenciant els as-saigs i dirigint-lo ell mateix,al qual afegí les veus blan-ques dels nins, podent am-pliar així el repertori inci-

pient.El rector, segons ens

conten, era molt meticulós enles funcions litúrgiques pre-parant les solemnitats en tots

els detalls que catacteritzaven

les festes d'aquells temps. Atotes les festes grosses de l'any42, el Coro feu laseva puntual

actuació.A una reunió dels mem-

bres del coro celebrada al localde can Pinos, s'elegí a Joan

Pinya per a dur el maneig de

papers i partitures. Com aanècdota direm que elcapell de Mn. Joan Ferrer,

serví d'uma per a la vota-

ció.A les matines del 41,

se tengué una relevant ac-tuació, cantant tres resp on-

soris a veus, l'autor dels qualsera en Perossi.

Precisarnent també eraden Perossi la Missa de Re-quiem que el Coro cantavaa tots els morts de primeracategoria. Aquesta missa a tresveus, també es cantava alsfunerals de Ses Salines i EsLlombards quan la presèn-cia del Coro era requerida.Aquest costum perdurà finsl'any 1962.

Ben aviat s'afegiren nouscantaires ampliant el nom-bre d'elements i reforçant con-siderablement les veus. Rec or-darem a Andreu Bonet"Poteca-

ri" bon baix i a Jaume "Colo-

ma" baríton.A l'any 1947 vengué el

nou ecónom Mn. Joan Vidal

011ers, i en la seva rebuda

el Coro interpretà una salvemonserratina. Aquest rector

també s'interessà molt pel

Coro.

Per aquells dies, en PericoPomar tocava l'harmónium i el

Coro funcionava sense direc-tor. L'any 48 vengué com a fun-cionari de la Caixa, en JaumeEstelrich, que era gran coneixe-

dor de les tecniques vocais.Tot arribat passà a dirigir elnostre Coro. Per cert que quan

va venir a la vila era fadrí i alcap de Poc temps es casàen el seu poble, Felanitx.

El Coro li regalà un cullerot

de plata i assistí a la sevaSota la batuta de n'Estel-

rich, s'aprengueren novespeces i se preparà un concert

aquí i altre a Felanitx.El director Estelrich va-

anar-se'n al seu nou destí pro-,

fessional a l'any 51 i passàdirigir el Coro el mestreAndreu Bennasser "Orell", qui

també dirigia la banda muni-

ciPaLescolanets cantadors,

Ja formaven part integrant del

Coro. La I Pontificalis era can-tada els dies de testa, acom-

panyant amb l'orgue en Perico

Pomar.Pel mes d'agost de l'any

1956 fou nomenat com avicari de la nostra ParróquiaMn. Andreu Julià i Rosselló"Estapoll" de Felanitx. Eraun home molt actiu, nerviós i

bon músic. L'any següent de laseva vinguda a la vila, vs fun-

dar una nova confraria de cu-cuies dita de la Mare deDéu de Consolació, la qual,per cert, encara es deixa

veure molt deteriorada, a les

processons de Setmana Santa.També fou promot ,.:r de la

publicació de "Santanyi".Mn. Andreu Julià fou el

qui sobre el Corn Parro-quial, construí la Coral SantAndreu, quan incorporà les veus

femenines.Seria l'any 1959, quan

el dimecres sant, en motiu delPregó de Setmana Santapronunciat per Bernat Vidal

i Tomàs en el teatre Prin-

cipal, la Coral Sant Andreufeu la seva presentació amb

un memorable concert.Per la festa de Sant An-

dreu del mateix any, enfuncions d'horabaixavespre la Coral donà altreconcert, juntament amb el gui-

tarrista Sr. Calatayud.El dia 10 de maig dal

1959 es donà un concert aCampos. El 3 de gener del

60 i el primer de gener del61 es donaren concerts a Mon-tuiri. La Coral, dirigida per

Mn. Jtilià aconseguia éxitsressonants en totes les se-

ves actuacions.A p artir de la in-

corporació femenina, cada anyes celebrà i es segueix celebrantla festa de Santa Cecfiia, pa-

trona dels músics. Aquí

MATADERO DE AVES

M. CABRERC/. Estación, 44 -

ES LLOMBARDS

FESTA DE LA MARE DEDEU DE CONSOLACIO

cordarem a D. Bernat Vi-dal i Tomàs, gran entusiastade la nostra Coral, qui anyrera any exhortava als mem-bres de la Coral a seguir la tas-ca, amb aquella frase: "...san-

ta c ontinuitat".

Pel mes de setembre del61, Mn. Andreu Julià fou no-

menat vicari de Capdepe-

ra, deixant així la nostra es-glésia . En el seu nou destí,

funda la coral "Mare deDéu de l'Esperança".

ssent custos del conventde reuní per la

festa de Sant Agustí les duescorals per ell fundades i can-taren l'OficL

El vicari Mn. Jaume Soli-velles, que estava a Can Cor-della, dirigí per espai de,poc manco un any, la nostraCoral.

Després que Mn. Solivellesfora traslladat, es feu càrrec dela Coral, Joan Pinya, elqual sabé mantenir aquella...santa continuitat" que predica-va Bernat Vidal i Tomàs.

El tio Cosme Escales"Vel.le", compongué la músi-

ca 1 lletre d'un himne, que eracantat en les excursions anualsque la Coral realitzava per PI-

lla.Sota la batuta de Joan

Pinya s'aprengueren mol-

tes Peces i motetes l so-bretot la missa "Gratia Ple-na" de Rèfice, actualmentrescatada; tocava Pharmóniumen Mateu Oliver.

Era pel gener del 1962

quan es commemorà el 20è.

aniversari de la fundaciód'aquesta institució ambun acte íntim i familiar a larectoria, quan era ecónom D.

Toni Roig.Era Pany 1973 quan

Mn. Bartomeu Veny i Vidal

vengué a sustituir a D. JoanMates com a vicari. Aquestssí que ho eren músics! en-cara que de tendències dis-

tintes.Amb la direcció de Bar-

tomeu Veny la Coral SantAndreu conegué els moments de

màxim esplendor.

A Pany 73 es feu per pri-

mera vegada la Festa de la

Sibila com a Primer con-

cert sota la batuta de B.Veny. Dins l'any 1974se donaren quatre con-certs.

Dins rany 75 es donarenfins a 7 concerts a la Vila iCiutat, destacant el que es

donà conjuntament amb laCapella Mallorquina, on s'es-

trena la "Cantata" compostapel mateix director.

Després de Mn. Veny,dirigeix la Coral SantAndreu en Damià Vidal, se-

guint la tònica iniciada pel seuantecessor en la direcció

d'aquesta institució tan nos-tra.

Darrerament la Coral

s'ha vist augmentada en elnombre dels seus elements,destacant el retorn, desprésde molts d'anys, de Mn.Joan Ferrer de qui par-tí la idea de la formaciód'un Coro.

El primer diumenge demaig, festa de la Mare deDéu de Consolació, a les5,30 de l'horabaixa, se cele-brarà en el Santuari, unamissa solemne. Acte se-guit, a l'esplanada se faràla tradicional benedicciódels fruits per a tota la

L'Unidat mbvil de laGermandat de sang de Ma-llorca visitarà el poble deCalonge el proper dia 2 deMaig, quedant tots elsdonants i persones engeneral convidats a donar

NAIX AMENTS-Francesc Montserrat Mont-serrat-Jaume Joan Bonet Fer-rando-Damià Rigo Bergas

MATRIMONIS-Toni Burguera Brunet-Margalida Burguera Burgue-ra-Carolus Eduard Van Buu-ren -Maria de los AngelesSanchis Núñez

comarca.Per acabar aquest ho-

rabaixet tan santanyiner, elgrup de balls mallorquins"Ordi Broix" animarà la fes-ta, on tothom qui tenguiballera podrà participar.

Tots hi sou convidats.

un poc de sang per totsaquells que l'han de me-nester.

El lloc de l'extraccióserà, com sempre, en el sa-ló parroquial a partir de les7 de l'horabaixa.

DEFUNCIONS-Tomeu Rigo Barceló-Miquel Barceló Juan-Thfol Pons Sbert-Mateu Salom Rado-Llorenç Perelló Sastre-Maria Salom Rado-Catalina Mas Burguera-Bartomeu Bonet Grimalt-Miquel Vidal Rigo-Coloma Bel Vicens Paye-res

METEOROLOGIAMES DE MARÇ DE 1985

Dades obtingudes per Gregori Suau en Es Molí Petit

PLUVIOMETRIADia 2 9 litresDia 5 3 litresDia 9 3 litresDia 10 8,5 litresDia 12 1 litreDia 13 14 litresDia 18 1 litreDia 20 6 I itresDia 21 2 litresDia 28 5 litres

Total 52,5 litres

TEMPERATU RESA les 8 horesMínima dia 30 1 o.Mà.xima dia 23 12o.A les 14 horesMínima dia 13 7o.Màxima dia 23 22o.A les 19 horesMínima dia 12 4o.Màxima dies 23,26 i 27 14 o:

COMUNICAT

DEMOGRAFIA DEL MESDE MARÇ

-7c54f )t99cZir

cz edttGe tZ cg;keaPer a festejar la primavera publicam aquests versos

de Vicent Andrés Estellés, el poeta valencià de Burjassot.

ELS AMANTS

La carn vol carn.

AUSIÀS MARCH

"NO hi havia a Valencia dos amants com nosaltres.

Feroçment ens amàvem des del matí a la nit.Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.De sobte encara ern pren aquell vent o l'amori rodolem per terra entre abraços i besos.No comprenem l'amor com un costum amable,com un costum pacífic de compliment i teles(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).Es desperta, de sobte, com un vell huracà,i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.Jo desitjava, a voltes, un amor educati en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,ara un muscle i després el peçó d'una orella.

El nostre amor és un amor brusc i salvatge,i tenim l'enyorança amarga de la terra,d'anar a rebolcons entre besos i arraps.Què voleu que hi faça 1 Elemental, ja ho sé.Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.Després, tombats en terra de qualsevol manera,comprenem que som bàrbars, i que aixà no deu ser,que no estem en Iedat, i tot això i allò.

No hi havia a València dos amants com nosaltres,car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs."

L'ARTEN LA MATERIA

Per iniciativa de l'Associació de veins de Cala Figuera,dins breu temps, la imatge de Sant Pere, titular del primeroratori que tingué l'esmentat lloc, retornarà al siti quecorrespon: la nova església de la nostra estimada Cala.

Aquesta imatge és obra de l'escultor Tomàs Vila(1893-1963). Es de la nostra pedro santanyinera, i segons latradició, l'artista a Phora d'esculpir-la s'inspirà en una figu-ra barroca de plata del Sant Apòstol que es troba al tresorde la Catedral de Ciutat i que està datada a l'any 1749.

La figura del nostre Sant Pere fou beneïda el 29 dejuny de 1938, juntament amb l'oratori, i tot pagat per Da.Sebastiana Mir Salom.

Amb la construcció del nou temple, aquesta capellapassà a mans de particulars, i la imatge fou col.locada, al1972, dalt una de les façanes del santuari de Consolació.Allà, mig amagat rera una eura, com si estigués empegueitd'ocupar un lloc que no li pertoca espera com nosaltres elmoment del seu retorn a Cala Figuera, per a seguir enmigdels seus pescadors que tanta devoció l'hi tenen.

La nostra enhorabona als promotors i als que feran pos-sible aquest fet.

A.P.F.

Petit tX t 11

1345.-A una venda de terrad' aquest any, s'anomena"Antoni Bramona de laTalaiola". (ARM).1444.-15 juliol. Es torna-ren fer les eleccions dejurats segons el sistemaantic. De Santanyí fo-ren elegits: Simó Albert,Jaume Vicens, Antoni Guali Bartomeu Bonet. Perpagar les despeses Santanyícontribuí amb 6 lliures(arm-EU).1558.-30 març. De la CúriaEclesiàstica menaren al vi-cari de Santanyí, que ainstàncies del jurats amones-ti Joan Danús perquè dins10 dies pagàs tot quan de-via" per ocasió deles despeses fetes ambl'erecció o adaptació decerta capella de dita esglé-sia (ADM-Lit.).

1681.-14 setembre. El doc-tor Bautista Verger, preve-re, ocupà el lloc del rec-tor, per trobar-se aquest"desganat". (ADM)1755.-1 setembre, CatalinaBonet, vídua d'Onofre Vi-dal, ven a Cosme Rosselló,de Cosme, tres quarteradesa Son Pulla. (ADM).1859.-El bisbe manà que esfessen rogatives demanantla pluja; exposant el San-tíssim des de les 8 delmatí fins a les 8 del vespre,resant Ilatenies i l'oració"ad petandam pluviam"fins que plogués. (APS).1901.-3 febrer. Mn, Anto-ni Ma. Alcover beneí l'o-ratori que Mn. Guillem Va-dell edificà a la Costa deSon Vidal (arx. AP).

Cincclaus

LLIBRES

NOVA POESIA

ON HE D'ANAR

Pare:vull anar a jugaramb les ones del mar,vull fer castells d'arenaa ran de l'aiguaOn he d'anar?

Mare:vull anar a cercarpegellides per les roquesvull estar davalll'ombre d'un pi.On he d'anar?

Padrina:vull escoltar lacançóque canta ei mar,

•

vull jugar a amagar-medins el pinar.On he d'nar?

Padrí:vull mirar-medins l'aigua clara,vull nadaramb els peixos de tants

colors.On he d'anar?

Fill nostro, aixOsón històries del passat.Aquest lloc no el trobaràso bé està tan amagatque encara no l'h an destruit

Rosella

PREMIO DEPERIODISMO ESCRITO«VILLA DE CAMPOS»

El magnífico Ayunta-miento de Campos delPuerto crea una Distin-ción para Periodismo escri-to sobre tema Agropecuarioy consistente en la"Flor de Taparera de Pla-ta" .

BASES1.-Se tendran en cuentacualquier Artículo o colec-ción de artículos que tra-tando el tema Agropecua-rio hayan aparecido en laPrensa diaria o cualquier re-vista de información gene-ral aparecida en las IslasBaleares entre el 1 de mayoy el 30 de abril del atiosiguiente.2.-La distinción se concede-ra anualmente y coincidien-do con la "Fira de Maig".3.-Los artículos podranestar redactados en cas-tellano o catalan indistinta-mente.4.-El Jurado valorara larelación que pudiera tenerel artículo, o los artículospresentados con la villade Campos.5.-Anualmente el Ayunta-miento nombrara una Comi-

sión mixta de entre las deCultura y Agricultura, paraque durante los doce mesesanteriores a la concesión dela distinción, recopilen losartículos publicados quecrean oportunos de serincluidos en el concurso.6.-Este Ayuntamiento remi-tira estas Bases a todoslos medios de informaciónescrita, que existen enBaleares, a fin de que sies de su interés, puedanenviar copias de los traba-jos periodísticos apareci-dos en su publicación.7.-Oportunamente se anun-ciara la composición delJurado, el cual sera nom-brado anualmente por esteMagnífico Ayuntamiento.8.-ElJurado se reserva el de-recho de declarar desierta,la concesión de la Distin-ción.9.-El Magn ífico Ayunta-miento de Campos quedafacultado para resolvercualquier caso que noesté previsto en las presen-tes Bases.

Campos, a 12 de Febrerode 1985

-Llorenç, Alfons.-"ManuelSanchis Guarner". Fotobio-grafia. Amb la col.laboracióde la Conselleria de Cultu-ra, Educació i Ciència de laGeneralitat Valenciana.

Textos de Francesc deBorja Moll, Antoni BadiaMargarit, Antoni Ferrando,Alfons Llorenç.

La publicació contéfotografies de l'estada delfilòleg Manuel SanchisGuarner a Mallorca, 1943-1959, i la seva participacióals actes culturals, la seva

relació amb l'obra del Diccicnari d'Alcover-Moll i amlels escriptors mallorquins iparticularment, ambsantanyiners Blai BonetBernat Vidal i Miquel PonsArtes Graficas Vicent .SA. València. 1984

-Miquel Pons.-"Antoni Gelabert" dins la col.lecció "Biografies de mallorquinsajuntament de Palma" 7.Antiga. Impremta SolerCiutat de Mallorca. 1984.

ANUNCIAU-VOS

SAL I XEIXII

Temps era temps

LA SETMANA SANTA COM UN «AUTO DE PASS10»Els dies de Setmana

Santa, amb un canvi consi-derable dins l'aspecte litúr-gic, ens porten una munióde records d'altres SetmanesSantes d'ahir, que bé es po-dien estructurar com unarepresentació de teatre re-ligiós. L'origen de les repre-sentacions tendrien una vin-culació amb els autors dePassió de l'Edat Mrtjana. Sia Santanyí estam mancatsde documentació d'antiguesrepresentacions, com tenena Pollença, Artà, Sóller, Fe-

cal pensar que lanostra església no devia serdiferent i que un escolà o unvicariet jove representarienel paper de la Mare de Déuen el "Davallament", que esfeia tant als temples ruralscom a la Seu.

Fresques se serven dinsla memòria les ja històriquesfuncions de la Setmana San-ta a S'Alqueria Blanca, quetenien quelcom de dramarural religiós, com a "co-ro" tot el poble, que ac-tuava a l'interior de l'esglé-sia i pels seus voltants. Elpreludi de la representació'tendria lloc el matí del Diu-menge del Ram, amb la pro-cessó victoriosa a la Jerusa-lern, de cada poble, entrecàntics de "Gloria., laus ethonor...", i tot un boscenlairat de palmes i olive-res. Seguia la representacióde la "Passió" interpretadapel cronista, la sinagoga iel protagonista, En Jesús deNatzaret.

A la tarde "Dotze ser-mans", que temps enrera esrealitzaven pels carrers delpoble i després per l'interiordel temple. (El costum pia-tós dels "Dotze sermons"s'han conservat, amb in-termitències, a la rodalia).L'estructura és la mateixad'ara. Els personatges esdividien en personatges vius,com En Jesús, En Simó deCirene i els encaputxats,"cucuies", entre nosaltres.Els personatges femenins,dona Maria de Cas Fusteri Na Verònica, eren imat-ges amb cares i mans de tallai cossos de debanadores ves-tides, que portaven obrers idevots.

Abans de la representa-ció, el narrador, que soliainterpretar lescoià , en el

meu temps, llegia la"Sentència", que condem-nava el protagonista a mo-rir en creu. Les vexil.leseren el testimoni plàsticde tota la història sacra,que repetia, sermó rera ser-mó, el predicador, "in ni-gris". Quan els "Dotze ser-mons" es feien per defora,el predicador s'enfilava auna cadira de capellà os'aprofitaven els padrissosde pedra o els cavalcadors,que restaven davant algunescases. Des Forn en sortiaEn Simó de Cirene, amb unvestit tan blanc com la fa-rina, descalç i una des-tral a la cintura. De CanBarres eixia Maria Dolorsa,endolada i malacarosa, i NaVerònica, vestida de celmar, deixava l'habitacle deto l'any, Ca Mestre Biel,per aixugar el rostre delreu. El poble-coro cantavahimnes relacionats amb latragèdia. L'acte acabavaamb l'adoració de la creu.

Dins el Dijous Santsituaríem l'acte de la ren-tada de peus als apòstolspel Rector-Bonjesús, quecenyia una tovallola per lacintura, dins una ribella ambdibuixos blaus. Els apòstols

solien ser dotze homesvells del poble. A la proces-só hi anaven els mateixospersonatges dels "Dotze ser-mons".

El Divendres Sant, al'escenari del temple, esmudava el decorat per a"I'Endavallament" o "Da-vallament". Una gran corti-na morada cobria el re-taule. L'altar es convertiaen calvari, on s'hi pujava peruna escalinata. E1 Sant Crist,una talla amb frontisses,penjava de la creu. A la dre-ta Maria dels Dolors i un àn-gel viu amb una banda deseda negra que li creuava elcos. A l'esquerra les tres Ma-ries, Na Maria Magdalena,Na Maria Solomé i Na MariaCleofàs, tres nines vestidesamb gipons i faldes interiorsi blanques i un vel negrecom de monja. Antigamentportaven a la processó elsclaus, el martell i les tena-lles. El predicador, també"in nigris", actuava de nar-rador i anomenava tots elsestris de la Passió, que EnJosep d'Arimatea i Nicode-mus, vestits amb túniquesblanques i una percinta ne-gra, anaven arrancant del

cos de Crist i després de be-sar-los els posaven dins unabacina de llautó, que aguan-tava l'àngel. Una vegadadespenjat el cos de Cristel presentaven a la Mareper acabar dins una lliteraque seria una llitera queseria portada a la processó.La lluna era tan intensaque semblava un dia malal-tís. A Santanyí la comitivaes completava amb les"Dotze espases", dotze ni-nes amb les espases de do-lor, i altres nines anomena-des "Doloroses". L'esceno-grafia espectacular, emoti-va, edificant, amb moltd'afecte corresponia alcalvari, on s'aixecava la creunua, sols amb la llarga to-vallola moguda per l'emba-tol, que entrava per les por-tes obertes. Seguien elshimnes i lamentacions delpoble-coro mentre s'adora-va el cos de la víctima.

Abans de les reformeslitúrgiques es podien inclou-re dos actes més, "Es Fas",del Dijous Sant, i "Es llumnou", el Dissabte de Glà-ria, el darrer de tanta signi-ficació a Santanyí, els pro-tagonistes dels quals eren lagent menuda i jove i tenienmolt de joc d'escarni.

L'acte final de l'esce-nificació piatosa, com unalliçó purificadora, ambsentit diferent de la "katar-sis" grega, concluida la ma-tinada clara de Pasqua. Elscolors de penitència araeren alegres. De l'esglésiasurtia Jesús, ressuscitat, gua-nyador de la mort, vestit devermell, mostrant la ban-derola del triomf, comtambé la portava l'àngelde Pasqua. De Can Barresen sortia la Mare, cel i rosai contenta, que botava d'ale-gria a "I'Encuentro" amb elFill. Les tres Maries, ves-tits blanquíssims de festa,emmidonats i a les mansessències aromàtiques. Unaldarull de trets d'escope-tes a trenc d'alba. Voladis-sa de coloms i aucells es-pantats. El blanc panó dinsl'aire net i sonoritzat pelsversículs del "Te-Deum lau-damus", en to pasquals i latrompeteria de l'orgue.

Miquel Pons.Illustració de PraU

Lluís Fornés.

UN LLIBRE FA FESTA

A. Ponç Fullana

Hem arribat al mesd'abril, aquell en que lapluja és desitjada ambmés força, i en què solsa-ment els cels tenen po-der per fer tombarla balança de les anyadescap a bé o cap a mal; po-sant en evidència unavegada més l'impotènciadels homes davant els ele-ments.

La lluentor d'un solde Pasqua, per uns preo-cupant, i per altres espe-rançador, il.lumina unacelebració prou impor-tant per aquells que d'unao altra manera estan encontacte amb els llibres.La FESTA DEL LLI-BRE. De l'amic llibre.El company callat, i al ma-teix temps tan elocuent.Un amic al què prenimi amollam quan ensconvé, i que suporta ambsilenci el que feim ambell; oferint-nos a canvitot un cúmul de se-bres.

Amb l'escaciença d'a-questa diada voldria parlard'un llibre dunes carac-terístiques molt peculiars.

Es tracte d'un manus-crit engrogueit, quasi bédesconegut, i que dormintel somni de l'oblit quasi haarribat a centenari.

Difícilment aquestaobra es veurà en lletres demotlo possiblement no serànovetat editorial ni objectede crítiques literàries, perbno per aixb és menys im-portant.

Seguint unes indica-cions de Mn. Joan Ferrer(Vicari Sales) vaig localit-zar aquesta obra entre elspapers i llibres deMn. Miquel Clar d'EsLlombards. La fam ília Clar-Lladó em cedí aquest ma-nuscrit pel seu estudi, cosaque públicament li agraiesc.

El llibre es titula HIS-TORIA DE SANTANY iestà datat al 1888. Mi-deix 0,20 x 0,13 cm, i

té un total de 441 pàgines,dividides en 41 capítols,un index dels mateixos iun dels personatges que in-tervenen.

Es una història-novelaambientada en el nostreterme , seguint una narra-ció histbrica imaginària ambpersonatges ficticis barre-jats amb alguns de reals, itot tracta d'una manerahumorística i alegre.

Va signada per dos au-tors: D. Gumeli Gar-villa, doctor en filoso-fia y letras. Profesor quefue de griego en la Uni-versidad Literaria deCabrera y actualmentede la de Llombards dehistoria, miembro de laLocal Academia de His-toria, etc, etc" i D. Zo-lerno Boten del Arc,doctor en dro. Civil ycanónigo, Profesor dedro. Pol ítico en la Univer-sidad de Santafiy, decano dela facultad de la mismay miembro de la Local Aca-demia de Historia etc.

No ha estat difícilidentificar aquests autors:D. Gumeli Garvilla era Mn.Miquel Clar Vila d'EsLlombards, i D. ZolernoBoten del Arc D. LlorençBonet Clar de Can Fer-rereta. Tota una capgiradade lletres.

Tenim notícies de queambdós autors estaven unitsper una forta amistat, i nocal dir que els únics tí-tols de que gaudien ditspersonatges eren el d'e-clesiàstic (Mn. M. Clar)i el de misser (D. LI. Bo-net).

També s'anuncia a lacontraportada "Con un pró-logo del Sr. Calesas Lamper,que segurament es tractedel metge Miquel Esca-les Pamer, si bé desprésd'aquest prbleg no estroba escrit.

Un cop començataquest article, D. GuillemBonet, Ferrereta, m'informade que a l'arxiu de ca sevahi ha altre exemplar tam-

bé manuscrit, J aquesta cu-riosa obra; i segons notí-cies hi col.laborà tambéD. Marc Vidal Rodríguez,de cal senyor Damià. Essentl'autor material de l'escrip-tura el vicari de Cas Majo-ral.

D' aquest estol delletraferits locals sabemque eren afectats de rea-litzar nombroses passeja-des per la nostra contrada,tertúlies literàries i unesbones bauxes gastronòmi-ques.

Girant fulla ens topamamb la dedicatbria, quediu: "Al pueblo santafii-nense en prueba del pro-fundo amor y decidido apo-yo a todo progreso de laPatria. Los autores".

Per donar una idea delcontingut d'aquest lli-bre, crec que res millor quereproduir un extracte de

índex:"Discurso preliminar.

Introducción. Noción deSantany. Su posición geo-gràfica. Su clima. Su pro-ducción. Su flora y fauna.Colonias que actualmenteposee. Su estado actual.

(I) Primitivos pobla-dores . (II) De los primi-tivos pobladores (continua-ción) su división en tribus...(III) Invasión fenicia. Sudominación. Principalesfundaciones...(IV) Coloniasgriegas. Su establecimientoen Santariy...(V) De los car-tagineses. Idea general desu constitución. Su religión..(V1) De los cartagineses(continuación) Sitio de lasSalinas, Victoria de sa covade s'Aigo...(VIII) Modo co-mo se gobe m ó San tanydesde la expulsión de loscartagineses hasta quevinieron los romanos.Guerra con Felanitx y Cam-pos...(IX) De los romanos.Victoria de Silla des-mig...(X), (XI) i (XII) De losromanos (continuación)Nuevas tentativas de los ro-manos en contra de San-tafiy. Derrota de lossantarlynenses en los cam-

pos del Puput. Sitio de SonCosme Pons. Guerra deCala Llonga. (XIII) San-

romana. (XIV aXVII) Santany romana(continuación). (XVIII) In-vación bàrbara. Venida delos godos. Batalla des Puigden Feo. (XIX) Fundaciónde la monarquia por Som-brerico. Batalla de la FontSanta. (XX) Cobrombo I.Guerra con Campos. Pazde Son Covas. Toma de CasConcos. Paz des Rosells.(XXI) Jaime I. (XXII) Cata-lina I. Victoria de Ca-brera. (XXIII) Jaime IIGuerra entre Felanitx iSantany. Tregua deCas Concos. (XXIV) JaimeIII. Regencia de Esclata-saific. (XXV) Cobrombo IIISujeción completa de laGalera, Rosells y Cas Con-cos. Paz de sa Barrala.(XXVI) Continuación delreinado de Jorge I. Elduque de Galinorba.(XXVIII) Estudio de San-tany durante la dinastia an-terior. (XXIX) Parlamentode Santany. Guerra con Ber-nardo VI de Porreras. Pazde la Crevata. (XXX) Gue-rras entre Felanitx y San-tariy. Revolución de PanchaBuida. (XXXI). Guerra conCampos. (XXXII) Pérdidade Son Covas. (XXXIII)Invasión àrabe. (XXXIV)Continuación de losemires, (XXXV) Guerrade independencia. Bata-lla des Puig Gros. (XXXVI)Continuación. Jornada deSon Salom. Victoria desBartumins...(XXXVII) Fun-dación del Califato de Fela-nitx... (X XXV II I) Cal ifatode Santariy. (XXXIX). Ve-nida de Jaime I de Ara-gón. (XL) Reconquista deSantafiy. Llegada de Jaimeel Conquistador. Toma deConsolació. Toma de laCosta, Al. Blanca y Calon-ge...(XLI) Como fue go-bernado Santafiy después dela conquista..."

Vegeu ara un fragmentduna d'aquestes imaginàriesi ferestes batalles:

SANTANYI

ANY E111101Ell OE lA MOSICADia 20 d'Abril, a les 2130 a l'esglésiaCONCERT DE PIANO a càrrec de

JOAN MOLLDia 21 d'Abril, a les 2130 a l'església

VETIADA MUSICAL amb la intervenció deLA CORAL SANT ANDREU BANDA MUNICIPAL DE MUSICA

MATEU OLIVER organista

1 els estuthants cle muslcaCATALINA JULIA VIDALfRANCISCA BUINASSAR RURGUIRAJ MIQUEL ESCANDELL MASMARGALIDA LLAMBIAS VIDAL

Al• INIONIA BUFIGUIRÀ VIRGIRMARIA CALDENTEY VIDALMa. Concepció Barceló ClarANTONIA SUAU SBERTI AGRUPACIO CORAI 01 I ISCOIA

QUEDAU TOTS CONVIDATS

- L AJUNTAMENT DE SANTANYI,.rtrn

Deu fer prop de cin-quanta anys, un dissabte dePasco que havíem anat, ambels meus pares, de Manacora Santanyí amb s'Exclusivad'En Busques —sa Camionad'En Busques pels manaco-rins— vaig poder assistir aun espectable encisadorque va restar gravat dinsla meva ment, ben tendrealeshores.

Mercè a la membriaprepia estimulada per ladels familiars, com solsucceir sovint, he recor-dat sempre que l'horabaixad'aquell dia, després d'ha-ver vist el traüllet festósque hi havia per sa Plaçade Santanyí, quan partí-rem cap a ca els padrins,vaig agafar una moneiade mil dimonis que totjust va acabar bé perallb d'esser a ca els pa-drins, que, amb la seva in-tervenció, propiciaren elretorn a aquella festa ambla que els santanyiners ce-lebraven la benedicció delCiri Pasqual amb el ri-tual trullós d"Es llumnou", una trobada popular,un anar i venir de gent,de totes les edats, ambgest festívol i una espel-ma a la mà, col.laboranta crear el climax d'encan-teri que afavoria la religio-sitat mesclada amb elpaganisme del foc i delfum, i l'entrada de fosca.

He llegit aquestsdies, en un exemplar delperiedic "Santanyí" del'any 1959, que m'ha dei-xat l'escultor Miquel Mo-rell, un article de CosmeEscales, en el que I,autordescrivia la festa d"Esllum nou" parlant de lestres enceses i apagades pre-ceptives, prepies, i de lesmoltes, complementàries,provocades per les bufades,indefugibles, dels altres,alhora que anaven cantantallb de: "Es llum nou, esllum vell, que s'apaga is'encen...", Ilamentant-seja aleshores, fa vint-i-sisanys, de la pèrdua de lafesta, com ho hauríem delamentar encara ara tots, o,millor dit, recobrar-latotd'una, ja que bé ho me-reix pe seu caràcter tradi-

cional per la seva origina-litat —no sé que esfaci enlloc més— i per laseva senzillesa que per-met la participació detothom.

Per seguir el meu cos-tum d'acabar afegint unafacècia, heus aquí una queté relació amb el foc, ique, per haver-me-la con-tada mon pare, sempre hecregut que devia venirde per devers Santanyí. Se-gons deia, hi havia, fa moltsd'anys, dos amics fadrinsvells, sens família, més quenecessitosos; aferrats, queen una de les seves conver-ses habituals i llargues, ambles que es feien companyiamútuament, es posaren d'a-cord en pasar les vetladesun dia a ca un i un diaca l'altre, per tal de distreu-re's economitzant així lameitat del foc i del llumde cadascun.

Feia pocs dies que ha-vien iniciat les visites al-

ternatives quan un delsdos va exposar una novaidea complementària:

-Saps que he pen-sat? —va dir— Que perxerrar no necessitam llum isi l'apagàssim encara estal-viaríem més.

-Bona idea —va dir l'al-tre i, a partir d'aquell ves-pre, conversaren a les fos-ques. —

La cosa anava d'alk)millor, i, un vespre, quan,per a donar més convic-ció a una de les seves refle-xions, el visitant va posaruna mà damunt un genollde l'anfitrió, va exclamarsorprès:

no dus cal-çons?

-Es que he pensat —vacontestar el company— queper xerrar a les fosques tam-poc fan falta es calçons iels m'he llevats per estal-viar més encara.

Bonet de ses Pipes

"Tal como hemos vistoen el capítulo anterior,se encontraba Santany bajoel yugo de los àrabes ydependientes de los califasde Damasco. Pero cansadoslos àrabes santanynenses detal sujección...seria ponersede acuerdo con Campos ócon Felanitx y lev.antar laGuerra...

Así lo hicieron y deacuerdo Santariy, Felanitx,Campos y Porreras,organizaron secreTamenteun ejército que lo for-maban má5 de dos milhombres y quinientos do-ce burros, y pusieron alfrente al general campa-nente Abul-Abbas y el san-tanynense Embarba-li —ben-Abuyat, y la burrí-cia estaba bajo el mandodel felanigense Hixem y delporrerense Batum-Ben-Es-tirat...el 15 de marzo del826 se sublevaron y dego-Ilaron a todos los emires.Llegada a Damasco estanoticia inmediatamente en-viaron al sur de Mallorcatres mil moros, al mandode Ambalada y desembar-caron en Porto Petra ycomo el ejército aliado seencontraba en Felanitx, losmoros africanos pudieroninternarse I I egan do h astael Puig Gros...Y allí empe-zó la batalla. Refiido màsque ninguno de los que he-mos visto fue este comba-te, abofeteàronse unos aotros, y soltando los alia-dos los burros se desboca-ron estos de tal manera,•que hicieron rodar la mayorparte del ejército africa-no por ambas vertien-tes de la antediclha mon-taria, y con tal apoteosisterminó la batalla delPuig Gros en 23 deenero de 627.

A líndex de personat-ges n'hi figuren més dequatre-cents, amb noms taninverosímils com: Alejo Es-calebit, Pitiscurris, Arnal-do Porcastrell, • BaltasarAhontets, duque de Sa Ba-gaseta, Apolonia Enterro-say, Murà-Ben-Estufat,SupoBen-Sapigut...

Fins aquí un breu co-mentari sobre aquesta no-vela humorística; potserfruit d'unes vetllades diverti-des d'un grup d'amics, quesens massa pretensionsliteràries sentiren la neces-sitat de manifestar les sevesinquietuds i aficions, querestaren reflectides enaquest llibre. L'amic Ilibre.

eol.laboració ES LLUM NOU

Pregó de Sant Jaume

A l'edició del mes demarç informàvem de la pe-tició .eta per l'Ajuntamentde Santanyí a n'An toni Vi-dal Ferrando per fer el pre-gó de les properes fes-tes de Sant Jaume. N'An-toni ha acceptat oferi-ment, cosa que ens com-plau, doncs segur que pas-sarem una estona ben agra-dable escoltant aquest bonamic i col.laborador.

A la segona part d'a-quest acte que encetarà lesfestes del Sant Apostolactuarà la Coral de SantAndreu.

***

L'adob de la carreteraCampos-Santanyí que haportat a terme el GovernBalear ha finit. Ha estatuna bona millora de caraa l'augment de tràficque ocasiona l'època es-tival. Per altra part la bri-gada de caminers deSantanyí ha adobat nom-brosos desperfectes, espe-cialment clots a distintescarreteres; cosa que eramolt necessari, sobretotal revolt de Cala Llonga.

***

Concert de la Coral St.Andreu

EI pasat dia 30 la nos-tra coral, dirigida per Da-mià Vidal, oferí un concertde Setmana Santa. Dit actefou presentat pel regidor decultura del nostreajuntament Marc Vallbona.

Ludició començà ales 8,30 del vespre, i sibé no es registrà una granafluència de públic, l'assis-tent demostrà una granatenció, seguint amb interésel desenvolupament delconcert. S'Oferiren obresde Palestrina, Victoria,Bach, Schubert, Mozart iMonteverdi. Cal destacar,d'aquest darrer autor, l'in-terpretació de l'obra"CANTATE DOMINO",a 6 veus mixtes, que posà

punt final al concert.Una vegada acabada

l'audició es reté un senzillperb emotiu homenatge aD. Joan Piria Aguiló, quefou molts d'anys directord'aquesta coral. Per mansde Mn. Joan Ferrer, i ennom de tots l'hi fouentregat un obsequi consis-tent amb una fulla de perga-mí d'un cantoral del se-gle XVII, degudament en-marcada i amb una peti-ta placa amb la següentinscripció: LA CORALSANT ANDREU A D.JOAN PINA AGUILO -SANTANYI 1985.

L'homenatjat agraí pro-fundament aquestes aten-cions i fou felicitat pertots els assistents.

***

Jesús Camargo inaugu-rà una exposició de pintu-ra a la sala d'exposicionsde LA CAIXA, mostra queha estat molt visitada. L'ar-tista presentà obres ambtemes de la nostra contra-da i d'al tres indrets.

***

Fa unes setmanes quefou inaugurat el bar -res-taurant VORAMAR, a CalaSantanyí. Hi asistiren nom-brosos convidats que feli-citaren a la fam ília Prohens-Vidal, nous propietaris del'esmentat establiment. En-horabona.

***

Dins el pla de millora yconservació de la xerxa decarreteres el Consell In-sular de Mallorca destina-rà 4.299.400 pessetes a lacarretera de Calonge-Calad'Or, i 5.727.500 a la deSantanyí-Cala Figuera.

SETMANA SANTA 85

Les solemnitats litúr-giques de la Setmana San-ta començarem amb la bene-dicció dels rams i palmesa la Placeta de Sa Porta

Murada. La processó atra-vessà la Porta seguint pelcarrer Centro i pujant laPlaça Major cap a l'Es-glésia on es celebràfici de la diada.

Horabaixa a les cinc,els Dotze Sermons forenpredicats per Mn. MiquelBarceló i Manresa vicari.

El dijous Sant, a les 6de l'horabaixa, ambgran assistència de creients,fou celebrat l'Ofici delSant Sopar. El monumentrestà instal.lat dins elRoser. El vespre a lesdeu, després de la lec-tura de l'Evangeli de SantJoan, tingué lloc lafunció del Lavatori depeus als apbstols. Segui-dament s'ordenà la Proces-só acompanyant la Sang queseguí per l'itinerari tradi-cional.

El Divendres Sant ho-rabaixa, i a la mateixa ho-ra del dijous, fou celebradala Solemne Funció Li-túrgica prbpia de la diada.El vespre , Davallament isermó pronunciat per Mn.Antoni Bonet. Seguida-ment processó del SantEnterro pels carrers decostum.

Cal destacar el silen-ci respectuós en totes aques-tes funcions.

La Coral Sant-Andreuparticipà de totes lessolemnitats, donant compteuna vegada més de la se-va superació constant en lessolemnitats litúrgiques.

El foc nou de la Vi-gília Pasqual fou beneïta la Placeta de l'Escola,avui dita de la Consti-tució, des d'on principiàla processó de cap aglésia on tingué lloc la missasolemne.

A la matinada del diade Pasqua se celebrà latradicional processóde l'Encontrada, i desprésl'Ofici. A la sortida, elsmolts d'anys es repetien enboca de tothom.

***

El nostre amic i col.la-borador de SAL i XEIXA,Gori Suau i Vidal ha fetdonació a la BibliotecaMunicipal de la col.lecciócompleta dels programesde les festes de Sant Jaume,aquests una vegada en-quadernats en un solvolum estaran a disposi-ció dels lectors a la nostraBiblioteca.

***

Cosme Aguiló i Adro-ver va participar el mespasat al lé. col.loqui de lasocietat onomàstica delspaïsos catalans celebrata València, amb untreball sobre els mots "Es-tell" i "Espalmador" en latoponimia de Cabrera.

ANIVERSARI

En motiu de celebrar-se enguany el 50è. aniver-sari de la inauguració de"La Caixa" en el nostrepoble, el delegat de lamateixa, D. Manolo Go-mis, ens ha facilitat el pro-grama d'actes que es cele-braran dins aquest any.

Dia 3 de maig —Mostrade dibuix infantil (la. etapad'E.G.B.) amb la participa-ció de totes les institucionsescolars de la Vila.

Dia 11 de maig —Con-cert dels "Blavets de Lluc",a les 9,30 a l'Esglesia ambcol.laboració de la Parrb-quia.

Dia 17 de maig —Mos-tra de dibuix infantil(2a. etapa

Dia 29 de juny —Fes-tival Rock amb la col.la-boració de l'Ajuntament.

Dia 30 de juny —Ho-menatge als vells, amb lacol.laboració de les Amas deCasa.

Dia 25 de juliol —Ex-posició de pintura i escul-tura a càrrec dels artisteslocals.

LES BALEARS I EL MERCAT COMUDavant l'entrada del

nostre país a la Comuni-tat Econbmica Europea, laConselleria d'Economia iHisenda de la ComunitatAutbnoma de les Balears,ha emès un informe so-bre la repercusió que aques-ta entrada tindrà dins els di-ferents sectors de l'econo-mia balear. "Sal i Xeixa"reprodueix el que creués més interessant per a lanostra comarca: Turisme iAgricultura.

SECTOR TURISTICO

Como es bien conocido,esta industria es el pilarbasico de la economíabalear, aportando mas del57 o/o del P.I.B. delas Islas.

La incidencia de la ad-hesión a la CEE de Espa-ña, no va a tener previsi-blemente una gran influen-cia en este sector produc-tivo, ni negativa ni posi-tiva, aunque quiths a me-dio y largo plazo sí tengaun efecto beneficiario estaintegración, siempre ycuando se adopten las medi-das oportunas, cosa que pa-rece ser lógica e inmedia-ta, habida cuenta la capa-cidad de respuesta y reac-ción que demuestra entodo momento el empresa-rio de este sector.

Entre los efectos quemas concretamente pare-ce se pueden producir, es-tan:

a)Ya, actualmente, lamayoría de turistas que re-cibe la región balear, pro-ceden de la CEE, y anteello las ventajas psicológicasy administrativas de la eli-minación de trabas aduane-ras y burocraticas junto conla defensa del túrista co-munitario favorecera estacorriente, asírnisrno, tam-bién la beneficiara elhecho de la extensión atodos los países comuni-tarios de la total coberturade asistencia médica a tra-vés de la Seguridad So-cial, factor éste quepuede conllevar un interésespecial para el turismo dela tercera edad. Sin embar-go, el impacto puede sernegativo del nivel de asis-tencia sanitaria si tenemos

en cuenta que la legisla-ción comunitaria inte-gra las Seguridades So-ciales de los paísesmiembros, y Baleares nocuenta con una estructu-ra adecuada en la SeguridadSocial de la Región paraatender a los cuatro millo-nes de visitantes tur(sti-cos. Los servicios actualesson claramente insuficienteincluso para la pobla-ción actual, que es de680.000 habitantes.

b) Previsible aumentode los precios, puede afec-tar negativamente, debi-do a la apl icación de la Pol í-tica Agraria Común (PAC),que producira al encareci-miento de la dieta ali-mentaria. Así y todo, dichoencarecimiento no pareceque vaya a ser lo suficien-temente relevante comopara afectar muy intensa-mente a dicho sector.Teniendo en cuenta quela respuesta no debe sertanto en el sentido de aba-ratar producto como en elde diversificar, especializary aumento de calidad.

c) Aunque la CEE noha tomado muchas medi-das en el tema turístico,sí parece ser que última-mente se ha tomado claraconciencia de ello y se es-tr una serie

de estrategias por me-dio de recomendaciones odirectivas que van desdeel fortalecimiento de lascorrientes turísticas in-tracomunitarias hasta ladirectiv3 de seguridad enestablecimientos h otele-

ros. Hecho éste que pue-de favorecer en Baleares des-de el punto de vista degarantía de servicio quetendra el posible visi-tan te.

Evidentemente de to-das las medidas ya existen-tes y las intenciones de laCEE se infiere que la in-tegración de España pue-de repercutir muy benefi-ciosamente en el sectorturístico balear. Debeespecificarse que estas ven-tajas no seran ni muy in-mediatas ni muy grandes,y que también que conlle-van inconvenientes, no obs-tante, a medio y largoplazo las ventajas seranmas claras.

SECTOR AGRARIO

Baleares, tanto porsu dimensión como por suespecialización, no es unaregión con una fuerteproducción agraria, y fren-te a el!o hay que afiadirque io; p,oductos conti-

nentales que seran los masafectados, negativamente,por la integración, no sonrepresentativos de nuestraproducción. La producciónde cereales de Baleares noautoabastece la región y esmas los precios de la or-ganización de mercadoson mas remunerados quelos hoy vigentes en España.

Una de las únicas pro-ducciones en Ia cual la re-gión es exportadoraa los países de la CEE,es la patata, y para éstosproductores sera fa-vorable la integración enla CEE, ésto vendra in-ducido por la erosión que laintegración producirasobre las preferencias agrí-colas concedida., a los paí-ses mediterraneos, queimplicara un incremento dela competitividad denuestro producto.

En las producciones dehortalizas y frutas de la si-tuación de nuestrocampo no se puede defi-nir sin saber cu,les van aser definitivamente las condi-ciones, pues son productosconsiderados como sen-sibles por la CEE. Si bien,se puede decir aquí yaque en hortalizas balearsse beneficiara, por elmismo motivo de erosiónque se ha comentado enel apartado de tubércu-los. En frutas, Baleareses deficitaria, con locual la integración en laCEE no va incidir ennada.

En otra produccionestípicas como alcaparras, ore-jones, etc., de loscuales Baleares ya es expor-tadora, se vera sensiblemen-te mejorada al final delproceso integrador, por serproductor de una grandemanda en los merca-dos CEE al no existirbarrera arancelaria, es-taran en mejor condiciónde competir.

Se puede estableceraquí como ya expresó ensu mbrnento el Consellerde Agricultura, que Balea-res debido a sus condicio-nantes específicas, puesseran este tipo de produc-ciones las que mejor es-pectativas de mercado ybeneficios tienen.

Calonge

L'ESGLESIA AMB NOVA IL.LUMINACIO"També s'ha d'ale-

grar la mare Església coro-nada amb l'esplendor d'a-questa llum. Que el cantgojós del poble resonien aquesta sagrada nau".Pregó pasqual.

Mai com enguany perCalrmge, aquestes parau-les ,lan tingut tant desentit. En aquest mo-ment del pregó s'estrenavala nova il.luminació de l'es-glésia i una cascada dellum queia damunt el poblereunit per celebrar la VetlaPasqual.

La nova il.luminació ésl'obsequi del poble de Ca-longe en motiu de lesnoces de diamant de l'es-glésia. Es Pagra'iment d'unpoble creient per la pre-sència de Pesglésia alnostre poble simbolitzadaamb el primer oratori beneïtl'any 1801 ampliat l'any1845 i posteriorment ambl'església beneida com totssabeu el 29 de setembre del'any 1909.

L'església romà-nica-alcoveriana de Calonge,sens dubte la millor imés acabada de les es-glésies dirigides perMn. Toni Ma. Alcoversegons l'opinió dels entesos,ens mostra millor que mai,ara la bellesa de les se-ves línies, l'austeritat deles seves columnes i capi-tells, la noblesa de les sevespedres i ens parla sobretotde la gran fe d'aquells ca-longins que entre els anys1903 i 1909 bastiren aquesttemple tan hermós. L'himnede gratitud de poble calong(s'ha fet llum esplendoro-sa a la vetla pasqual aquestany.

PRIMERA COMUNIO

EL dia 14 d'Abril i al'església parroquial deCalonge, els germans Ca-talina i Tomeu AdroverAdrover de Can Maganet,varen rebre la primera co-munió enmig de Palegria

dels seus pares i familiars,que els acompanyaven.

Enhorabona Catalinai Tomeu, que el fet d'haverrebut el pa del cel augmen-ti la vostra felicitat i tam-

be la dels vostres parespadrins, i que tots juntsper molts d'anys poguer.seguir compartint la taukIel Senyor.

LA POSSESSIO DE CAN MARINESCALONGE

A Calonge ja no quedacap possessió que no ha-gi estat parcel.lada. Ladarrera que hi va havereraCa'n Marines, d'una ex-tensió de 320 quarterades,i va esser establida fa unasetentena d'anys, ales-hores estava d'amo a la ca-sa Joan Grimalt i aquest amés de comprar un ca-ramull de quarteradestambé va comprar la casaamb tot el seu armeig. Avuihem parlat amb lapropietària, AntoninaGrimalt Vadell i amb elseu germà Miquel, ambdósfills de l'esmentat JoanGrimalt. Intentarem trans-criure el que ells tan ama-blement ens han contat.

EL NOM DE LAPOSSESSIO

Pel propietari, Don Pe-re Antoni Socias, el nomdel lloc era senzillamentCa-longe, també consta aixíen una escriptura del notaride Felanitx, Don Miquel

Carrió i Obrador. Però perla gent del poble el nomde la posessió era el nomdels amos que tenien sesamitges, o que tenien lapossessió arrendada.

El nom més antic quees coneix és "Sa Torredels Aulets", despréses va dir "Sa Torre delsGaiardets", més tard "SaTorre dels Bennassars"i darrerament, "Can Mari-nes". Aquest nom darreres deu a l'amo Antoni RoigBinimel is, àlias "Marines"de S'Horta, que va estard' amo a la possessió.

Però, Antoni RoigBinimelis no va esser eldarrer amo de la casa, en-cara que el nom que ellli va donar es perpetuàs.Suposam que com queel seu successor, Joan Gri-malt Matemales, al quedeien de Can Esteva deguta que la seva familia desde molts d'anys enrera es-tava allà, doncs de JoanGrimalt va anar a CanMarines no com a amo,

en un principi, sinó queva prendre les terres a migt-ges amb l'amo Antoni "Ma-rines", el qual les teniaarrendades a n'el senyor.Aquesta situació va durar20 anys, fins que perunes desavenències, elsenyor va decidir queAntoni Roig deixàs lacasa i quedàs com aamo de la mateixa, JoanGrimalt. Com que la situa-ció no va canviar massa,ja que pràcticament l'ú-nic canvi va esser que elpagès enlloc de fer elstractes amb l'antic amo,els feia directament ambel senyor ja que com hemdit, va passar a ocupar ellloc d'amo.

Segurament el fet d'ha-ver entrat amb aquestescircumstàncies un poc espe-cials, el nom que a la casahavia donat l'amo Anto-ni "Marines', quedàsperpetuat.

UNA ESCRIPTURAD'AMITGES

De l'escriptura que v2fer el notari de Felanitx,quan Joan Grimalt Matema.les, va entrar d'amitger 2Can Marines, volem treu-re els següents paràgrafs quereproduïm literalment: "Enla villa de Felanitx de l2Provincia de Baleares a lo!veinte y seis thas delde Noviembre de mil ochacientos setenta y uno: antemi D. Miguel CarrióObrador, notario i con re.sidencia en la misma, ytestigos que se expresarancomparecieron: AntonicRoig Binimelis, hijo de..Pedro Juan Roig y Alouhijo de...por una parte, yde otra Juan Grimalt y Matemales hijo de...los tres polmi conocidos y hallandosren pleno goce de sus derechos civiles con capacidad legal para otorgar est,escritura de arriendo eraparcería dicen:-Primero: Que los antedichos Antonio Roig y Binimelis y su sobrinos Pedr n

Juan Roig y Alou, fienei

en arrendamiento de D.Pedro Antonio y Socías, ve-cino de Llucmayor supredio Ilamado Calongeen el término de Santa-nyí; cuyo arrenda-mien to no les convienecontinuar y por este mo-tivo han convenido en dar-le en aparcería al nom-brado Juan Grimalt y Mate-males por los cuatro afiosque aún les restan paraconcluir aquel arrenda-miento y Grimalt loacepta todo bajo los pac-tos y condiciones siguientes:

-Décima: Todo el gasto quese haga cuando los sefiorespasen al predio, ya seade animales de pluma, ca-brío, de lana y ura le-chona, se sacaran del bul-to mayor.

-Décimo tercio: También se-ra a cargo del aparcero em-plear qu ince libras enmejoras en el mismo pre-dio y junto donde losefialara Roig.-Décimo cuarto:...el aceitede mata que se haga se en-tendera de tres dos para elaparcero.

-Décimo octavo: Se en-tregaran al aparcero losestims, que el mismo de-bera responder al concluirla aparcería y son los si-gien tes:1.-Setza corteras de blat perIlavó bo, net, porgat yrebador.

4.-Denou corterades degoret de dues reyas, méssis corterades de goret detres reyas, estimat a unduro d'or per reya y corte-rada.5.-Un porc sanat, es seu va-lor, tretza Iliuras.

16.-Cent dotza cafiisos, latercera part de caramot-xas y las dos restames decafias, bons y rebadors.

21.-Cuatre poals en s'ansade ferro, dos a la cisterna,un al arjup y un en esCalons, bons y rebadors.

Fins aquí una part dela llarga escriptura notarial,que hem resumit a fi deque servís de mostra.

LACASA

Sense cap dubte dinsles cases de Can Marinesdeven haver passat molts defets que creim seria moltinteressant conèixer, siaquelles parets parlassin...quantes de coses tendrienper contar-nos, una casaamb cents d'anys d'existèn-cia. Quines taulades degent el dia de les matan-ces o el dia de les tonedu-res, quins balls mésvitencs, quines peladissesd'ametles i quants d'al-tres esdeveniments devenhaver tingut lloc a dinsaquestes antigues cases.

Després de la darreraampliació, la casa constaduna planta baixa, quehabitava el pagès, el pri-mer pis era per l'amo i unsegon pis que s'empravacom a graner.

A la planta baixatambé hi havia el molíde sang, per fer farina,(el mol í de sang s'anome-na així, perquè l'elementmotor és l'esforç d'unabístia). També natural-ment, adjuntes a la casa hihavia, totes les dependèn-cies necessaries per l'ús dela pagesia.

Aquesta casa està benconservada i podria moltbé tornar servir com a lacasa d'una gran possessió.

LA TORRE

El que pareix que témés importància h istòrica ésla torre que està aferradaa la casa, construïda com adefensa a n'els atacs de lamoreria. Primerament eramés alta, però perquè lapart de dalt amenaçava decaure, I i varen tomar unparell de braces. Aixíi tot es pot comprovar queés una vertadera obra ar-quitectònica, sobretot lavolta del tapament.

L'ALJUB

Es nota que tambédonaven molta d'impor-tància a n'el tenir granquantitat d'aigua almace-nada. D'aquí ve que tin-guessin una cisterna de50 pams de fondari per al-tres 50 d'ample i a més lagrandiosa aljub, que pareixun simple corral i adavall és l'aljub queestà tapada amb una voltade canyes. Un cas curiós

d'aquesta aljub és quea Cas Senyor varen donarmitja quarteradaCan Marines per podertenir ampriu a l'aiguade l'aljub.

FETS HISTORICS

Es natural que a unlloc tan antic hi haginpassat esdeveniments detota classe, se'n contenbastants, alguns dels qualsja no es sap si són histb-ria o legenda, com és elcas de que a davall una pe-dra i ha una dona enter-rada.

Una d'aquestes històriesés la que va passar amb unmisatge que deien enJaume Pruneres i era deS'Alqueria Blanca, llogata Can Marines a n'elscatorze anys, a l'edat defer el "servici" va haverd'anar a la guerra de Cu-ba juntament amb un fillde la casa. En Jaume teniauns estalvis, que consis-tien en un duro d'Or iun parell de peces i lesva donar a l'amo amb larecomenació que les guardàsfins que ell tornaria, i si notomava que fes el quevolgués amb la sevafortuna. Després dequatre anys d'estar aCuba en Jaume va tor-nar amb la notícia de queel fill de l'amo era mort,encara que d'aquestfet ni ell ni ningú main'hagi tingut confir-mació oficial. L'amo vatornar el duro a n'el missat-ge, era el mateix pequè l'ha-vien posat a dins un moca-dor de quadrosdamunt un escudallera dins la cuina i sempreva estar allà mateix. EnJaume Pruneres va estarset anys més de missatge aCan Marines, fins que esva casar, i la relació entreaquest i la família de lacasa va durar sempre iencara dura amb els seus

descendents.Una altra història és

la que va passar fa moltsdanys i també era lad'un missatge. Aquest—era molt afectat dels.vespres sortir decasa i anar de bulla ono se sap a on, el casés que un vespre, un altremissatge per fer-l'hipor es va abrigar ambun llençol i l'esperava a latornada. El que ‘, enia quanva veure la bubota, va aga-far una pedra com el punyli enverga pedrada, el vaendevinar de ple i la bu-bota va caure. Ell no enva voler sebre pus raons,adreça per dins la tancai se'n va anar a jeure.El se'n demà se'n varenadonar que faltava un mis-satge, i va esser la bubo-ta que la pedrada del seu

oc a ocompany a morirr aavivam ort.r En v elo -

ren fer una creu, que du-rant molt de temps va re-cordar el fet de la mortdel missatge.

Modestament reconei-xem que no sabemtreurer-li tot el suc a lahistòria de Can Marines iesperam que qualcú, al-gun dia, filarà més prim iaixí es coneixerà millorel que és i era una de lescases de més solera de Ca-longe.

Per acabar voldríemaclarir que quan hemnomenat la família Grimalthem fet referència a tresgeneracions. Primera; JoanGrimalt que va esser elque hi va passar l'any 1871.Segona; altre Joan Gri-mal t que fou el darrerarno de la posessió finsque aqueixa es va es-tablir i que aleshores vacomprar la casa i part deles terres. I la tercerageneració que són els ac-tuals propietaris a n'elsquals estam molt agraïtsper el que ens han contat,

Marc Vallbona

0 DirG

f&‘,»Iffli0

MA TA A

•

Fl

E R B

U RO

B L

T P

H EVE P

ri[

A 1d

X

0

V

0

0

B12. 1:

LR

S'ALQUERIA BLANCA

ENTREVISTA ALGRUP DE TEATRE"POL DEL REI"

S'aJtre dia vaig anara entrevistar al grup deveatre "pou del Rei" des'Alqueria Blanca. Me va-ren rebre tres componentsdel grup (Na Catalina, NaBel I n'Antbnia). Me vaigadonar de que són com-ponents d'un grup, quea més d'esser-ho de tea-tre, són un grup unit iobert a altres. L'entrevistaa esser prou interessant

per omplir un parellde folis. El més interes-sant n a esser el se-güent.

QUINA ES LAHISTORIA DEL GRUP- POU DEL REI"?

El grup "Pou del Rei"té les arrels enfora, perócom a tal hi figura de l'anvpassat, quan a les festes deSant Roc vàrem representar"bon viure i no treballarno pot durar'. Fa moltsdanys (8 ó 9) vàrem repre-sentar "L'amo de Son Ma-graner molts dels que araformen part del grup. Hovàrem deixar anar un poc, idesprés d'uns quants anvs

vàrem representar, "Els Cal-çons de Mestre Lluc". Es vatomar deixar una mica illavors (ja teníem a n'enGaspar com a rector iamb la seva col.laboració)vàrem representar "Ca Nos-tra", fa uns sis anys. Al83 en motiu de les festesde Sant Roc representàremla primera obra original,important com a sainet, dela Catalina Rigo"Ses Cria-des d'Avui en dia", in-terpretada per EsperançaBonet, Catalina Rigo, IsabelPons, Antbnia Bonet iGabriel Salom. Després esva escriure la de "Bonviure i no treballar no potdurar' també originalde na Catalina Rigó iaquest pic ja ho vàremfer com al grup anomenat"Pou del Rei".

-Perquè "Pou del Rei"per nom?

-La democràcia ho vadeterminar, ens va durmolta feina el cercar i po-sar un nom adequat algrup. En varen sortir moltsde noms: "Penya Bosca","Consolació", "Pou delRei", etc. i com queningú es posava d'acordvàrem fer votacions, i lamajoria va optar per elde "Pou del Rei", i ningúhi va posar cap inconve-

nient. A més, trobam queés un nom acertat, perquèno deixa d'esser cosa nostrai aixob és important.

-Què vos ha impulsata crear aquest grup?

-Més que res han estatles ganes de fer comèdies.No varem pensar massa enformar un grup de teatre,sinó que senzillament te-níem ganes de fer comèdiai ja vàrem tenir elgrup format, tant solsvàrem pensar, hem de feruna comèdia: i el grup ac-te seguit es va formar.

-Havíeu pensat mai enformar un grup de teatre?

-No, perb el fer teatreés una cosa que (uns més ialtres no tant) ens agradamolt i era un poc l'il.lusióde tots, formar part d'ungrup. He de dir que perfer el grup no hi va ha-ver cap inconvenient,perquè teníem més volun-taris que personatges.

-Vos considerau compo-nents d'un grup de teatre,o és per voltres tan solsuna espècie de "hob-by"?

-Mos consideram (i d'ai-xb en som conscients) com-ponents d'un grup de teatre,ara bé és també una espè-cie de "hobby", perb ens holagafam com per a diver-tir i a pesar dels molts desacrificis nosaltres tambéens divertim molt altemps que hi posam el

màxim interés per fer unacosa ben feta. No ho feimper passar el temps, hofeim perquè ens dóna gust.Quan s'ha representat l'obrai veim que ha sortit bétenim una gran satisfacció,i donam tot quant hemfet per ben empleat. Ellsllargs mesos d'assaig esveuen recompensats.

-Heu rebut cap classed'aprenentatge, per for-mar part del grup i peresser actors de teatre?

-No, de cap classe (hodiuen tots a la par). EnGuillem i na Neus han es-tat els únics que ens hanajudat diguent-nos el quehavíem de fer, noltres enshem fiat d'ells i tot ha sor-tit així com esperàvem.

-Quantes obres heu re-presentat?

-Com a grup "Pou delRei" només "Bon viure ino treballar no pot durar".Els altres anys no havíemposat nom a n'el grup pe-rb aquest hi era dins el po-ble. Aquesta obra la va es-criure na Catalina Rigo, hova dir a na Neus i a n'enGuillem, que li varen donarmolts d'ànims, vàrem es-coltar un vespre l'obra, (queens va fer esclatar de riu-re). Vàrem repartir elspapers i vàrem començar aassejar. Va arribar el dia deSant Roc, el dia de l'estre-na, i la gent, segons nol-tres, ens va fer molt de cas

SOLUCIONS ALS PASSATEMPSMOTS ENCREUATS

Horitzontals1.-Sínia. Anar.2.-1. Vuit. Ge.3.-Noranta. Ai!4.-Dues. ICONA.5.-R.T. Una. A.6.-Inotne. To.7.-A. La Rop. P.8.-N. Suara. T.9.-Sé. Carbó. A.10.-Et. A. IA. Ar.

Verticals1.-Síndria. Se.2.-1. Ou. N. Net.3.-N. Régol.4.-Ivas. Tasca.5.-Aun. Un. Ua.6.-Itinerari.7.-Ataca. Orba.8.-N.O. Paó.9.-Aganat. A10.-Reia. Optar.

SOPA DE LLETRESTom àtigaPesolsAllsApitPastanagaCarxofaEnciamN absBledaCebaEndíviaColEspinacsLletugaCiuronsMongetesPatataRavePebreFavesLlenties

Així com estava anun-ciat i programat el passatdia 15 de Març partírem33 persones a l'excursió ala penínsul. Ho passàremmolt bé. Els llocs que mésimpressionaren a la gentforen: el Monestir de Mont-serrat amb les muntanyespelades. Els que varenpujar a l'estació de SantJoan poguérem veure unavista meravellosa de la ciu-tat de Barcelona i la sevacomarca.

El Monestir de Pedra vafer quedar amb la bocaoberta a tots els visitants.L'extensió tan grossa,l'abundància d'aigua, la ver-dor per tot arreu, i tant bencuidat, va fer que la gentdisfrutàs moltíssim i per re-matar el clau vàrem dinardins un menjador que parei-xia medieval.

Un altre lloc on els ex-cursionistes ho passàrem béva esser a l'Estació d'hivernde "Candanchu", que perpujar-hi tinguérem queposar les cadenes a l'auto-car, cosa que tampoc era vis-ta per molts de mallorquinsi quan vàrem arribar dalt,quina nevada! no es potcontar, una vista meravello-sa, impressionant.

Abans d'anar a Andorravisitàrem Torreciudad, unmonestir del segle XX, aca-bat a l'any 75 i cuidat per"I'Opus Dei", fet de totxoscom totes les construccionsaragoneses.

I per acabar l'excursióles compres a Andorra. Toteren passes i corregudes perpoder trobar les coses queens havien encomanat elsque quedaren a Mallorca. Lamajoria trobaren tot el quecercàvem i més.

L'aduana, pràcticamentno miraren res. Com eranatural haguérem de passaruns moments de nirvis i te-mor, però no va passard'aquí.

Després d'un vol tran-quil arribàrem a Mallorcatots contents i satisfets d'ha-ver passat uns dies de com-panyerisme i germanor.Esperem que no sia la dar-rera.

***

Els dies 27, 28 i 29de Març D. Joan Marto-rell vingué a donar-nos unespetites conferències perpreparar-nos per a la cele-bració de la Pasqua; menys

del primer dia, dimecres27, que hi havia partit in-ternacional de futbol per latelevisió, hi assistí bastan-ta de gent. D. Joan restàimpressionat i de l'atencióposada per a tothom a lesseves explicacions, que trac-taren del significat actual dela conversió cristiana, lapurificació pel mitjà del'oració, l'almoina i la peni-tència, intentant fer-mosconèixer un poc més a Je-sús.

***

Durant aquest meshan estat asfaltats els carrersde Costa i Llobera i el queva al camp de futbol, fentaixí com una nova via decintura; enhorabona aaquells que han fet possibleaquesta tasca i que se-guesquin les millores peraquest petit perb tranquilpoble des Llombards.

***

Tots els actes que tin-gueren lloc durant la Set-mana Santa a la Parròquiade la Inmaculada Con-cepció d'Es Llombardsforen presidits i oficiats pelvicari de Santanyí Mn.Miquel Barceló, havent-himolts de feels que volgué-rem participar amb els càn-tics i la seva presènciaa totes les funcions. Volemdonar l'enhorabona al gruporganitzador amb el vot per-què no es cansin de promou-re obres a les quals hi parti-cipi el poble.

***

El passat dia 21 deMarç moria a S'AlqueriaBlanca Sor Catalina MasBurguera, religiosa fran-ciscana a l'edat de 75anys, era natural d'EsLlombards a on hi queda laseva família. SAL I XEIXAvol testimoniar el seu con-dol a la comunitat de mon-ges franciscanes a tota laseva família. En pau des-cansi.

***

Dia 23 de Març dissab-te, D. Bartomeu BonetGrimalt "de can Mino"morí repentinament des-prés d'haver saludat a la se-va nora i el seu fill, teniauns 83 anys; també SAL IXEIXA vol acompanyar a lafamília a n'aquests mo-ments tant trists i desitjaa tots els seus que puguinpregar molts d'anys perell.

NOTICIES DES LLOMBARDSInclús abans de la postadel sol ja hi havia gentque esperava per esser-hid'hora. Es va representarl'obra i es va veure unambient de festa i de gentamb molta d'il.lusió i quanla varen veure més ànimsens varen donar. S'ha de-mostrat que anant a al-tres llocs a representar-lai mos han seguit, n'hi haque l'han vista tants depics com l'hem feta iseguiran vinent a veurer-laquan la tornem represen-tar.

-Com creis que vosveu el poble de S'Alqueria?

-S'Alqueria (llevat d'ex-cepcions, sense importàn-cia), pareix que ens veumolt bé. Molta de gentmos demana si n'hem defer un altre prest, i mosdonen ànims constant-ment. Sa gent mos té ungran respecte i una gransimpatia. La nostra il.lusiósempre ha estat fer s'estre-na de ses obres a S'Al-queria, perquè sabem queal poble li agrada, ia més perquè veim sempreuna gran acollida del poblede S'Alqueria que mosdóna sempre.

-Teniu cap obra en pro-jecte?

-Sí en tenim una altraen projecte per enguany ija passa d'hora d'haver-mos-hi posat. No podem an-ticipar res perquè a mésd'esser una sorpresa, no mosagrada anticipar res per porde que no surti com ha-víem dit.

-Heu participat a capfestival de teatre?

-Sí, a sa Mostra deTeatre de Manacor, quesegons tota una sèrie d'o-pinions (inclús de certapremsa) diven que vàremesser els millors o alman-co que més vàrem agradaral públic. A part d'aixb,va anar molt bé, mosvaren fer molt de cas iva venir molta de gent deS'Alqueria. A la Mostrahi varen participar els poblesde Soller, Manacor i nol-tros. El primer vespre ac-tuaren els de Sóller i hiva anar poca gent (...o permanca d'informació o d'in-terés). El segon ves-pre actuaren els locals, elsde Manacor. El tercer ves-pre noltros. Mos pensàvemque seríem els externs,i vàrem quedar molt sor-presos perquè hi va ha-ver molta de gent, i mos

varen fer molt de cas.El poder-hi participar ha su-posat per noltros una granalegria, perquè a mésmos hi varen convidar, con-vidada que va esser delgrup de teatre de Manacorqtre— mos va veure actuar aCalonge, i nol tros vàrem dirque sí, clar està.

-Rebeu cap classe d'a-judes, idees, subvencions dequalque banda.

-No, no rebem pràcti-cament res, i mos aniriamolt bé rebre qualquecosa de per qualque ban-da. Ara bé, noltros nodemanam res. Només perSant Roc del 84 vàrem re-bre una subvenció pel de-corat, amb la condició(que noltros mateixos posà-rem) de representar l'obratotalment gratis.

-Vos veis habitualment?-Mos veim cada dia

perquè som del mateix po-ble i aquest és petit.Perb quan mos veim ifeim una rialla és quanorganitzam una torrada oun sopar. Entre noltrosha sortit una amistat iun companyerisme quequan mos veim pes poblesempre es fan presents. Elgrup si no té res en projec-te no es reuneix habitual-ment.

Trobau a faltar qual-que cosa?

-No, fins ara mos haanat molt bé. La gent sedóna a ajudar-mos sempretant per vestuari, comper electricista o trans-port, la gent mai mos haposat cap pega, peraixb no hi trobam res afaltar.

-Quin és l'objectiu delgrup?

-Anar-mos superant i se-guir endavant, i que cadadia siem un poc millor(cosa que podem fer totala vida i no arribarem maia damunt).

que de cada diasiguem un poc millors",així acaba l'entrevista rea-litzada a uns quans com-ponents del grup "Poudel Rei", des d'aquí vos de-sitjam que qualque diaarribeu a damunt i quemai vos desanimeu, quefins ara ho heu fet moltbé. Continuau així i enda-vant.

Entrevistats: Catalina RigoBel Pons

Antbnia BonetHa entrevistat: Sebastià

Vallbona

C.D. SANTANYI

C.D. Santanyí - Campió

f»51301:,5 -NÝ". -,4„ •

S.M.

Aquests són els resul-tats aconseguits per l'equipde la. Preferent en les dar-reres jornades:

C.D. Santanyí, 5Llosetense, 0

Sóller, 2C.D. Santanyí, 2

Ses Salines, 1C.D. Santanyí, 2

El present final de lligaestà resultant especialmentemocionant per la proximi-tat del segon classificat a lataula al Santanyí. Duranttota la competició el Santa-nyí ha dominat amb autori-tat i per això fóra de justinicia la seva proclamaciócom a campeó. Creim queaixò és possible si tenimen compte l'empat tret deSóller i la victòria a SesSalines. A rescriure aques-tes retxes tan sols mancaun partit per a la conclusiódel torneig, concretamentla visita de l'Andratx a casanostra. Desitgem el triomfi rassoliment del campio-nat. Llavors vendrà la Iligue-ta, mètode totalmentinjust car no permet l'ac-cés directe del primer clas-sificat, per a la promoció aTercera entre equips detotes les Illes.

Cal fer una referència

al darrer partit, front alSalines, per això de la riva-litat comarcal. Doncs bé,podem dir que l'encontreva transcórrer per caminsmés o menys esportius ique el Santanyí va fer benpalesa la seva superioritattan tècnica com física.Malgrat que des de la darre-

ra visita dels salinersa Santanyí algú estàs enca-pironat en tòrcer allò mera-ment esportiu, àdhuc fentamenaces a SAL I XEIXA,per suposades injúries, totsembla restar normal.

Punt i apart volemfer ara fer referir-nos a unadmirable jugador santanyi-

ner. Es tracta d'en TóniVidal (Vidal l). I és quehem sentit que l'any vinentvol penjar les botes. Enuna altra ocasió tractareml'assumpte, però confiemque la directiva el convencide tot just el contrari, mésen l'extraordinari estat ac-tual de forma.

JUVENILS 3a. REGIONAL

C.D. SANTA MARIA, 1C.D. ALQUERIA,

Alineacions: RossellóIII, Rigo I, Rigo II, Barce-ló, Pons, Ballester I, Saigi,Ballester II, Vallbona, Bo-net i Rosselló IV.

Partit molt bo el jugatper l'equip juvenil, ja quedins el tercer classificat haperdut per un tant de pe-nalt. S`han superat passadesactuacions fora camp i s`hademostrat que poc a poc seva progressant, ha tengutuna destacada actuació elporter Rosselló III, ja que

ha tet un parell de paradesde molt de mèrit, peròse pot dir que tot l'equip

ha brillat a gran altura.A més de la bona ac-

tuació futbolística no les

han mostrat cap tarja de-but a la gran esportivitatdels dos equips.

C.D. ALQUERIA I REGIONALLes tres darreres jor-

nades no ha perdut cappartit. S'ha guanyat al In-dependent per tres a dos,s'ha empatat dins elcamp Hermanos Massot1-1 el darrer diumenge vaempatar a dos a Sa Teule-ra amb el primer classificat.

C.D. ALQUERIA, 2LA REAL, 2

Pel C.D. Alqueria hanjugat: A. Rigo, Barceló, Ri-go II, Damià, Rosselló I, Sa-lom I, G. Rigo, Salom H,Rosselló II, Hinarejos iLlorenç.

Arbitre: Nefasta actua-ció. Ha cosit a targes al•equip local: grogues perRosselló I, Hinarejos, Sa-lom, Damià i Llorenç. Des-prés d'haver perseguit du-rant la primera part al'equip local mostrant qua-tre targes grogues, durantla segona part pareixia ques'havia compost un poc,però quan faltaven cinc

minuts per acabar el partitha armat es "Show" ja queen Guillem Rosselló ha estatestorrossat un metre dinsl'area de penalt i l'arbitreseguint les senyes del defen-sa contrari l'ha pitada unpam fora de l'àrea, se xutala falta i falten quatre mi-nuts pitar el final, no hopodia fer més malament.

Gols: 1-0: quan s'ha

jugada el minut 1 de la se-gona part jugada per labanda esquerra per acabaramb un centre al segon palque rematar Salom II a lesxarxes. 2-0 Minut 19 de lasegona part contraatac del'equip local duit perRosselló II que s'internadins l'area i aconsegueixburlar la sortida del porteramb un tir ras a la seva es-

querra..El resultat se pot consi-

derar just, pels mèrits delsdos equips, e injus debut al'actuació de l'àrbitre.L'equip visitant dins la pri-mera part stha quedat endeu homes, i durant tota lasegona part no sha notat, iaixò que perdien per dosgols quan sols faltaven vintminuts per acabar el partit.

El passat 19 de Marçse va produir el debut deRosselló IV i A. Vallbonaa l'equip juvenil, desprésd'haver jugat tota la lligaamb el Cala cl`Or infantil,això és un fet normal, loque mereix menció apartiper lo especial del fet és

que cinc germans estiguinaficats dins un club defutbol: Rosselló I i RossellóII (equip de la. regional),Rosselló IV (jugador del'equip juvenil) i Maria En-carnació delegada dels juve-nils i membre de la directi-va.

SAL I XEIXASi encara no estau subscrits podeu adquirir SAL 1 XE1XAen els establiments següents:-Fotografia Bordoy, Santanyí-Can Talaia, Santanyí-Estanc de Can Corriola, Santanyí-Estanc de Can Prim, SantanyíBotiga de Can Gató d'Avall, S'Alqueria Blanca

-Comestibles Can Pe'rlo, Es Llombard s-Fom des Molí, Es Llombards-Botiga Can Polla, Calonge-S upermercat Germans Vallbona, Calonge-Llibreria Migjorn, Cala d'Or

VIII CERTAMEN DE PINTURA I DIBUIX«VILLA DE SANTANYI»

BASES.

1.- Podn participar enel present certamen totsquants d'artistes ho desitgin,sense limitació de nacionali-tats i de residència.

Els temes seran decaràcter lliure i cada artis-ta hi podrà presentar unmàxim de dues obres.

3.- Les mides dels qua-dres no podran esser infe-riors a 50x70 cm. Les mí-nimes dels dibuixos serande 30x40 cm.

4.- Les obres es presen-taran muntades a gust del'artista.

5.- Les obres haurand'anar acompanyades d'unsobre que contengui el nomi llinatges de l'autor, el seudomicili, el número deD.N.I, i el títol de l'obra.

6.- El Jurat serà nome-nat per l'Ajuntament deSantanyí, i el seu nomena-ment serà fet públic en da-ta oportuna.

-7.- El Jurat ferà una se-lecció de les obres presenta-des. Aquelles que, segons elseu criteri, no s'ajustin a lescondicions exigides, seraneliminades.

8.- Les obres selecciona-des seran exposades, en elsaló d'actes de la Casade Cultura, des del 20 al 31de juliol de 1985.

9.- L'Obra que obten-gui el premi "Vila de San-tanyí" així com també laque obtengui el segon pre-mi de la modalitat de pintu-ra passaran a esser propie-tat de l'Ajuntament. Elsautors que obtenguin elspremis restants tendranl'opció de deixar o retirarl'obra premiada. En aquestdarrer cas s'entendrà querenuncien a la quantitat enmetàl.lic assignada a cadaun dels premis.

10.- El veredicte del Ju-rat es ferà públic a l'acteinaugural. L'entrega de pre-mis tendrà lloc al mateix

Un so4lotirfi

Mallorea.CONSELLINSULARDE MALLORCA

dia de la inauguració. Elspremis podran esser reco-llits per l'autor o per un re-presentant legalment auto-ritzat.

11.- El Jurat, si ho creuoportú, podrà declarardesert qualsevol dels premis.

12.- Les obres no pre-miades podran esser retira-des per l'autor o represen-tant legal, en el termini dedos mesos, comptats a par-tir de la data de clausurade l'exposició.

13.- La participació enaquest certamen pressupo-sa l'acceptació d'aquestesbases. Qualsevol reclama-ció presentada, serà resol-ta pel Jurat i la seva decisióserà inapel.lable.

14.- L'Ajuntament noes fa responsable dels defec-tes que puguin sufrir lesobres presentades.

15.- La data extremad'admissió d'obres serà el16 de juliol de 1985 a les14 hores.

PREMIS DE PINTURA.

I Premi "Vila de Santa-nyí" atorgat per l'Ajunta-ment, dotat amb 200.000pessetes i placa.

II Premi, atorgat perl'Ajuntament, dotat amb100.000 pessetes i placa.

Premi "Banca March"dotat amb 35.000 pts. i pla-ca.

Premi "Banco de Crédi-to Balear" dotat amb35.000 pessetes i placa. •

Premi "Caja de Ahorrosde Baleares (Sa Nostra) do-tat amb 35.000 pts. i placa.

Premi "Caja de Pensio-nes" (La Caixa" dotat amb35.000 pts. i placa.

PREMI DE DIBUIX.

Premi Asociación deVecinos de Cala D'Or, dotatamb 25.000 pts.

Premi Associació Hote-lera de Cala Figuera i CalaSantanyí dotat amb 20.000pts.

Premi Josep Costa (Pi-carol) dotat amb 19.000 pts

HUMOR

COCA DE BROSSAT

Potser aquest mes, per el qui no ha quedat embafatde les festes, sia oportú fer una bona coca de brossat.

Vet ací la recepta:Pasta de robiols amb poc sucre.250 gr. de brossat.150 gr. de sucre4 ous petitscanyella i llimona rallada.S'Estén la pasta esmentada en un motllo d'uns 30

cms. de diàmetre; després es mesclen tots els altres ingre-dients i es col.loquen sobre el motllo de pasta. Es posa alforn a una temperatura de 200 graus (si el forn es elèc-tric). En tenir un bon color es pot treure; es deixa refredari així es pot retirar del motllo amb facilitat.

Aquesta coca la portà a Mallorca, segons la tradició,George Sand i Chopin. Pot ésser cert, doncs al centre inord d'Europa es condimenten nombroses coques fetesamb formatges. Nosaltres, amb el temps, l'hi hem canviatel gust mig-dolcenc original fins a arribar al dolç total.

LIN PASTISSER.

PASSATEMPS1•111•111W11111111111111111»111n1111MINE111111111111111111•111 111111111111~111111immemmoliffig11111111111111111111K; 1111111111/11111E111111111ffilir 1111111111eIr ,11111F 11111111•1111'1111111/111AINEAINI4Z3

per Maria del Mar Pons i Bonet

JOC DE MOTS ENCREUATS

Horitzontals.1.- Per treure aigua d'un pou, antigament. Acudir a un lloc2.- Vocal. Número. Nom de lletra.3.- Quantitat. Interjecció.4.- Femení de dos. Entitat que protegeix animals i plantes.5.-Consonant. Consonant. Article. Vocal.6.- Al revés, doni el to de la cançó. Al revés, nom d'home.7.- Vocal. Article. Al revés, temor. Consonant.8.- Consonant. Ara fa poc. Consonant.9.-Conec. S'obté cremant Ilenya. Vocal.10.-A1 revés, infusió d'herbes. Vocal. Interjecció. Termi-

nació verbal.

Verticals.1.-Fruita d'estiu. Pronom reflexiu.2.-Vocal. En fan els ocells, singular. Consonant. Que no

està brut,3.-Consonant. Cartell per anunciar alguna cosa.4.-A1 revés, que ho sap tot. Feina.5.-AI revés, no duu roba, femení. Número. Al revés, ocell.6.-Ruta.7.-Va contra algú amb força. Cega8.-Consonant. Vocal. Animal.9.-Dit del qui la gana té apoderat. Vocal.10.-Manifestava alegria. Escollir.

FISE TEGrT OMAPr

R A VEERBEPGES

AGCIIIRONS ASP

G I AEBLEDA.NOI

11 TRNBAPI TELN

T AX CRAS VH TS

E MOIO TPII SoC

L OF ASIL A?4•BS

L T AMA T A TAPAN

L LEN TIESEY AP

En sembren als horts. 21 noms.

3

5.

110

CAIXA DEPENSIONS

77 laCaixà P7

Tot un símbol