L ' U N I V E R S I T A R I

VERSUS "A favor (...)

VS"En contra (...)

(...) de la centra-lització a l'hora de

gestionar lapandèmia"

ESTUDIANTS AMB VEU

ENTREVISTA

OPINIÓ

ACTUALITAT

CULTURA

"Pompeu Harvard"

Teresa Mª Monllau

"Alerta networkmarketing: Estafespiramidals"

"Kafka, humanizandoun ídolo"

PAU GUILABERT

AARÓN  FERNÁNDEZ

LUCAS MARTÍNMATÍAS  CONDEALEIX ALMIRALL

Nº2

OPINIÓÉs inevitable que a la comunitat estudiantil circulinestereotips sobre les diferents universitats delpaís. Els noms ESADE, UAB o UPC ens evoquenclixés sobre la universitat i els seus estudiants,caricatures més o menys encertades, però que(parafrasejant a Lippmann), ens permetengestionar amb facilitat la informació que prové del'exterior i que actuen com representacionsmentals simplificades i resistents al canvi. S'ha instal·lat a l'imaginari col·lectiu la idea que ala Pompeu som, ras i curt, prepotents. Aquestaidea no és infundada, és la imatge que transpirauna institució que cita el seu propi prestigi fins aratllar l'autoparòdia (El "Campus d'excel·lènciainternacional"), i on s'hi ha gestat un clima en elqual estudiants i docents creuen saber-se persobre dels seus companys d'altres universitats. Potser hi ha un sector de la comunitat a quiaquesta situació no li sembla incòmode, i pensenque “com a mínim no se’ns associa amb fumarporros”. No és ser arrogant si ets el millor, no? Perquè és un problema ser el Kanye West de lesuniversitats? No només perquè una bona part delsrànquings internacionals no ens donen la raó, sinósobretot perquè aquest tipus d'actituds acabentransformant el modus vivendi de la comunitatuniversitària. I fot pena.

"POMPEU HARVARD"

1

Presenta una universitat fatxenda, de "treballarper menys de 36k és ser un pringat", de passarapunts amb errors per fer la traveta al veí, depostureig corporatiu, d'alumnat altiu i professoratdistant que creu que dóna classe a Yale,d'escudar-se en mantenir el prestigi de laUniversitat, d'asfíxia autoeròtica mirant elsrànquings que ens convenen, d'emportar-secomissions organitzant el pas d'equador, de notornar a ajuntar les taules del bar, i una llarga llistad'etcèteres que és carn de paròdia d'en BrunoOros. Jo em considero del sector que creu que la imatgeque es projecta no reflecteix fidedignament laPompeu. La UPF és (sense cap ordre en particular)anar a la platja després de fer classe, l’acudit deldia dels innocents , riure dels que fan global, lesgavines del bar del 20 que et roben el tupper si nomires, tenir vacances de nadal, el company que veal seminari de divendres amb ressaca, escolliroptatives i veure que no t’has equivocat decarrera, les aigües, adonar-te en fer les primerespràctiques professionals que fer seminaris haestat molt útil, les seves associacions, peròespecialment persones amb una qualitatprofessional i humana d’un altíssim calibre. En resum, moltes coses bones i algunes dedolentes que queden eclipsades per la creençaque som l'equivalent al flipat que lloga un bentleyper anar a la reunió d'antics alumnes de l'escola.Jo crec que ho podem fer millor.

LUCAS MARTÍN

No deixis passar aquestaoportunitat, estic guanyantgrans quantitats de dinersper internet, sense esforç, icom que m’encanta “ajudar” atothom, ho compartiré ambtu. De ben segur que ho heuvist, i tot indica que es veuràamb més força en el contextde crisi en què ens estemendinsant. Vist això, no pucfer res més que oferir-te lasegüent informació per estarvacunat respecte aquestesestafes. Primer pas:identificar-les. Hi ha una paraula que ens hade posar en alerta, networkmarketing o màrquetingmultinivell, és aquest tipus demàrqueting una estafa en si?No, però una gran majoria deles estafes piramidalscontemporànies es venend’aquesta manera: utilitzantun reclam com ara vendreviatges, formar-te en forex(mercat de divises) o ferinversions. El funcionamentd’aquestes és fàcil, paguesuna quota, i guanyes dinersper les persones que entrenal negoci per part teva,

de les quotes d’accés, la qualserà de 0€ o molt reduïda.Pel que fa a les estafespiramidals disfressades denetwork marketing hi trobemuna quota d’accés elevada,acostuma a ser de tres xifres. L’empresa se sustenta pelsnous membres, ja que noexisteix producte: no ets unvenedor, ets un reclutador. Els arguments que emprenper fer-te entrar són del totemocionals (“surt de la zonade confort”, “llibertatfinancera”, …), defugen delsarguments racionals, altemps que mostren gransguanys fàcils i ràpids percaptar a les xarxes. Aixídoncs, tan fa qui t’ho proposi,dubta. Finalment, en qüestions delegalitat, les organitzacionsfraudulentes que operenamb aquesta tècnica no estroben legalmentconstituïdes, us convido agooglejar el nom del’empresa en qüestió idescobrir-ho. D’acceptar, elsingressos que rebreu seranen forma de donació,exempts d’impostos, i s’estaràincorrent en un delicte. Per últim, m’agradaria deixardos certeses a aquells queveiem tot això des de fora,amb sentiment de ràbiaveient com s’enganya a moltagent, una de bona, “tot aixòacabarà”, i una de dolenta“tot això acabarà”. Moltesgràcies pel teu temps.

AARON FERNÁNDEZ

missió principal perquè laquota del mes que ve et surti“gratis”. A continuació, ensfocalitzarem en entendre lesgrans diferències entre elnetwork marketing legítim iels trets comuns d’aquestesestafes. Primerament, hemd’entendre que el màrquetingmultinivell es centra en crearuna xarxa de venedors peraconseguir vendre unproducte o servei, de talmanera que, com a venedor,se’t facilitarà una granquantitat d’informació sobreel producte, i els ingressos del’empresa procediran de lesventes, no

ACTUALITATALERTA NETWORK

MARKETING

2

ESTAFESPIRAMIDALS

VERSUS

Es francamente fascinante cómo tendemos adecorar la realidad con nuestros prejuicios,opiniones e ideología para ajustarla a nuestrapropia imagen del mundo. Nos cuesta noentender el equivocarnos como un agraviopersonal. El mundo es manejable cuando todo a laderecha de Podemos es facha y todo a laizquierda de Vox es rojo, cuando si sos feministaseguramente seas una histérica, y losindependentistas son Satán. Nos lo dicen desde chiquitos, “el mundo no es niblanco ni negro”, “no hay buenos o malos, solotrincheras”, “ponete en su lugar”. Lo vemos enpelículas, lo leemos en libros, lo rezan refraneros ycuentos populares, y aun así no se nos queda. Losmismos padres que nos lo decían luego no locumplían. Cuántos conflictos gratuitos nosahorraríamos si fuésemos más críticos ytuviésemos algún interés en solucionar problemasen lugar de discutir por banderas y colores. En algunos países se pudo capear la pandemiacon medidas relativamente ligeras encomparación con las aplicadas en España; Suecia,Alemania, Suiza y tantos más, algunos golpeadospor el virus con más fuerza que otros. Visto loanterior, es fácil no tener en cuenta que lascircunstancias de cada país son diferentes, que losrecursos disponibles no son los mismos, que elvirus es impredecible. Declarar que sinconfinamiento “estaríamos mejor” en Españaporque en Suecia funcionó (con muchos matices)es tan reduccionista como glorificar el socialismoporque el “modelo escandinavo” va bien enEscandinavia.

A FAVOR DE LA CENTRALITZACIÓ AL'HORA DE GESTIONAR LA PANDÈMIA

3

Pero el centro de la cuestión, estoy convencido,son las personas. Desde principios de enero laexistencia del virus en Wuhan y la amenaza quepodría suponer eran más que visibles, pero nadiese preocupó. Vimos como en Italia, casi al ladonuestro, regiones enteras quedaban confinadasen marzo, y nuestro gobierno autorizóconcentraciones de más de 100.000 personas porel 8M, y eso sólo en Madrid. Al parecer elmachismo de cancelarlo mataba más que elcoronavirus. Aún con el mundo al borde de lacrisis, muchos no se percataron de la gravedad dela situación hasta que quedaron encerrados ensus casas (algunos aún no son del todoconscientes). Y ahora, un día ladramos desde el balcón porquehay gente en la calle y al día siguiente noshacinamos en el paseo marítimo de Barcelonapara disfrutar del sol, o en Salamanca, azuzadospor nuestros partidos. Realmente, los españolesnos merecemos a nuestra clase política. Y contodo esto, tenemos al gobierno dando bandazoscon los apoyos que aún le quedan, la oposiciónescupiendo bilis a cada oportunidad que sepresenta, y las autonomías, cada cual de un colordistinto, cada una barriendo para su lado. Y eneste contexto nos toca preguntarnos, ¿fraccionarla gestión y que cada región haga la suyarealmente sería mejor? Visto el panorama,sinceramente, lo dudo mucho.

MATÍAS CONDE

La gestió centralitzada té aspectes positius inegatius però el principal argument quan parlemd’un sistema de l’envergadura del SNS, és laimpossibilitat de centralitzar-lo d’un dia per unaltre. L’adquisició de competències per part de lescomunitats autònomes en el seu moment va serpaulatina -iniciada a finals del anys 80 icompletament acabada el 2002-, a part va serconsensuada. Amb la Covid-19 ha estat totalmentabrupte i imposada.  Degut a decisions com aquesta som un delspaïsos amb el major nombre de morts, ambnumerosos tests defectuosos -comprats aempreses no certificades-, manca de material idescoltrol en la gestió, entre d’altres.  És obvi que la falta de coneixement específic i lalentitud en la presa de decisions, amb respostestardanes, ha comportat una major despesa detemps totalment evitable amb l’anterior sistemadescentralitzat. En cap moment un canvi de gestiód’aquest nivell garantia major efectivitat en lapresa de decisions, com s’ha comprovat.

El Ministeri de Sanitat és disfuncional i ple deburòcrates fent front a una pandèmia ambinformació molt limitada, tant de la pròpiamalaltia com de la situació de cada sistemasanitari territorial que fa quasi 20 anys que nogestiona. S’ha desestimat la xarxa de coneixementque disposen les diverses conselleries de salut is’ha intentat vendre un discurs totalment estèrilafavorint la centralització. La singularitat de lesrelacions intraterritorials ha generat taxesd’infecció clarament dispars i poder prendredecisions a nivell regional és clau per fer front auna amenaça així. És més que sabut que unsistema descentralitzat és molt més adaptable iràpid que un gran òrgan basat en decisionscentralitzades.  S’ha de deixar clar que no tot és culpa de lacentralització, però és evident que en el nostre casno ha ajudat a millorar la situació sinó que l’haempitjorada i quan ens trobem davant unaemergència sanitària extrema res pot ser mésdolent que posar impediments a una gestiófuncional ja establerta.

ALEIX ALMIRALL

VERSUSEN CONTRA DE LA CENTRALITZACIÓ AL'HORA DE GESTIONAR LA PANDÈMIA

4

La gran obra del autor praguense del siglo XIXFranz Kafka gira entorno al poder, un elementoque experimentó en carne propia de formaregular, pues el autor formaba parte de la minoríajudía con educación alemana. No debemos olvidarque en esta época está tomando fuerza unnacionalismo de carácter antisemita muymarcado, por lo que el sentimiento de exclusiónen el autor es cada vez mayor. Tampoco ayudó lamano de hierro con la que su padre dirigía su vida,una persona de carácter autoritario que habíaascendido en la escala social por méritos propios.Una combinación que resultó fatal para el escritor,pues su padre se veía con la potestad de imponersu modo de entender la realidad sobre el resto,especialmente sobre nuestro autor. Comoresultado obtenemos un Kafka que se percibe a símismo como un ser dominable e impotente, heahí su búsqueda de identificación del poder, puessu principal objetivo es huir de él. Una respuestanatural, con la que todos, en la misma situación,podríamos sentirnos identificados. Por suerte, como todos los grandes artistas, tieneuna sensibilidad tremenda que le permiteabstraer de su condición individual y subjetiva (unpadre autoritario y su condición de judío en unentorno crecientemente antisemita) ciertascaracterísticas y estructuras de poder universales.

No es, como muchos afirman, únicamente unaanticipación a los regímenes totalitarios del sigloXX, precisamente en esa universalidad es donderadica la fuerza de su obra. Esta afirmaciónatrevida, pero… ¿No es el hecho de que, cien añosdespués de su muerte, sus textos nos impactendel modo en que lo hacen una demostración deello? Parece que sus palabras apelan a lo másprofundo de nuestro ser, a la misma existenciahumana. Específicamente cómo esta esatormentada por distintos entes que ejercensobre ella una imposición a través del poder. Parece ser que las últimas décadas la movilizaciónsocial y las preocupaciones de las nuevasgeneraciones han puesto el foco en las dinámicasde poder. El movimiento por la liberaciónfemenina, sexual y racial ha señalado a capa yespada formas de opresión subyacentes, ¿acasono es esto mismo lo que hacía Kafka con susobras? Leer a Kafka no es únicamente unanecesidad literaria, es también una necesidadfilosófica y política que nos acerca al análisis de larealidad. Es cierto que se trata de una lecturacompleja y que la pluma de Kafka no era la máságil, pero a pesar de ello, es un autor que hapasado a la historia como uno de los más grandes,pues los secretos que se esconden entre laspáginas de sus textos, son los secretos del serhumano en sociedad.

PAU GUILABERT

CULTURAKAFKA,

HUMANIZANDOUN ÍDOLO

5

ENTREVISTATERESA

Mª MONLLAU

Tinc 55 anys. Vaig néixer a Ulldecona (Montsià)però des dels 7 anys visc a Barcelona. M'agradamolt la meva feina. És una sort treballar ambgent jove i amb persones que tenen inquietudsintel·lectuals. La formació és fonamental perobrir-se pas en el món laboral, però els referentspersonals també. Per això crec que ha d'haverun vincle solid entre els estudiants, els alumni ila Universitat.

1. En què consisteix la seva feina dins deldeganat i l’equip administratiu de laFacultat d’Economia i Empresa?

6

“A mi m'agrada resumir el meu paper dins de l'equipdeganal de la següent manera: la meva funció bàsica ésla coordinació de les pràctiques en empreses dins de laFacultat i d'alguna manera promoure-les. Fer que elsestudiants es plantegin el seu futur professional des delprimer moment en què arriben a la facultat."

2. Els seus articles es centren en compararla relació entre l’èxit de les empreses i laseva situació financera. Quines pràctiquesfinanceres recomanaria a algú que vulguicrear una start up o una nova empresa?

“Considero que depèn absolutament de lescircumstàncies. De fet, ho estem vivint ara amb la Covid19 on gent que recentment havia creat una empresa queen principi semblava exitosa, veurem com els hi anirà apartir d'ara. Establir una norma general no és fàcil,perquè a més, tot depèn de les característiques del'empresari, de la seva prudència, etc. Abans de donar unconsell en matèria financera, m'agradaria veure ianalitzar el projecte. Com a norma general, recomanariaque vigilessin el tema de la tresoreria, la liquiditati els fons amb què es finançaran."

3. Pel que fa a la situació actual i des de laseva perspectiva i experiència com depreparades estan les empreses catalaneso espanyoles financerament pels difícilstemps que tenim per en davant?

“Altra vegada, és molt difícil generalitzar. Cada sector iempresa són diferents. Així i tot,  sabem que el teixitempresarial català està format majoritàriament perPIMEs i jo crec que aquestes ho tindran méscomplicat per a recuperar-se, que les gransempreses.  Tothom ho tindrà difícil, però en el cas de lesPIMEs, la seva situació serà més complicada iconseqüentment el teixit industrial catalàpatirà. Especialment aquelles empreses que no estavencapitalitzades."

7

4. Una persona amb tantes ocupacionscom vostè, té temps de fer-se el cafè alsmatins o es decanta per l’avantatgecomparatiu de les cafeteries?

“A veure, jo sóc molt cafetera. Així doncs, al matí el primerque faig és prendre'm un cafè. Val a dir que no me'l faigjo, me'l fan. Però independentment d'això, com prenc unsquants cafès al dia, a mig matí sempre tiro de cafeteria ode màquina de cafè de la UPF i d’amics...”

5. També coordina vostè els convenis entreels estudiants de la Universitat i lesempreses on es fan pràctiques? A més, hapublicat un estudi sobre l’impacted’aquestes pràctiques a l'experiènciaUniversitària. Quin paper va tenir vostè enla creació del programa actual depràctiques?

Jo vaig començar a coordinar les pràctiques quan vancomençar a la diplomatura d’Empresarials. A partir dellavors, amb la creació dels graus, aquestes van guanyarimportància a escala de tota la Universitat i es va crear elServei de Carreres Professionals, amb qui, des delprincipi, hi hem col·laborat força. A partir d'aquí, veient elque demanen les empreses i la dinàmica del món laboralhem intentat, de fet, estem intentant fomentar quetothom pensi en el seu futur professional i conegui lessortides i les demandes del món professional.

6. En què es diferencia el sistema de la UPFd’altres universitats? És més exitós?

“Personalment crec que diferenciar-nos en la dinàmica depràctiques, en si, no ho fem. Ara bé, una cosa que sí queens ha diferenciat i des de sempre, és que les pràctiquessiguin remunerades. A més, és una causa per la qualsempre hem lluitat i jo crec que ho hem aconseguit. Peraltra banda, ja no parlant tan específicament depràctiques, crec que a la Pompeu sempre hi ha hagut unacerta preocupació en preparar a l'estudiant per a lasortida professional i aquesta preocupació s'ha mostrat através de: cursos organitzats pel Servei de CarreresProfessionals, cursos organitzats per la facultat, etc. Jocrec que la diferència resta a la dinàmica que hi hadarrere de les pràctiques i no en les pràctiques en si.Considero que s'està fent una bona feina, millorable, peròuna bona feina.”

7. Quin és el motiu principal pel que la UPF noconvalida pràctiques no remunerades?

“Primer, fem un petit matís, hi ha algunes pràctiques queno són remunerades, per les característiques de lesempreses i a conseqüència de l'anterior crisi del2008. A partir de la crisi del 2008, les pràctiques enorganismes oficials i en entitats sense ànim de lucre,poden ser autoritzades tot i no ser remunerades. La resta,han de ser remunerades, i per un motiu molt senzill, tot iser un tema de molta discussió. Si l'alumne cobra encaraque sigui una quantitat petita, es crea una responsabilitattant per part de l'empresa com per part de l'estudiant.L'alumne sap que cobra i per tant ha d'anar a treballar, nopot passar d'anar a l'empresa al mínim inconvenient.D'altra banda, l'empresa, pel fet de pagar a l'estudiant, liexigeix un mínim de feina. Per tant, evitem que esprodueixi aquest tòpic de “l'estudiant en pràctiquesnomés fa fotocòpies”. Jo crec que el fet que les pràctiquessiguin remunerades, li atorga més qualitat. A part del fetque jo crec que si l'estudiant va a la feina, el transport iuna sèrie de mínims han d'estar coberts amb unaremuneració. Si no és així els estudiants amb menysrecursos sortirien perjudicats. De tota manera és unaopinió molt personal. Sobre aquest tema hi ha moltadiscussió..” 8. Què n'extreu de la seva llargaexperiència gestionant la relació entre lesempreses i els estudiants?

"A través de les pràctiques he conegut a molts estudiantsque lògicament han acabat al món professional. Moltsd'ells s'han tornat a posar en contacte amb mi i hanintentat fer una mica de xarxa amb els altres alumnes dela Pompeu. Per tant, jo crec que l'important de lespràctiques és que al final s'arribi a crear una mena decomunitat professional UPF amb la que estudiants dediferents promocions es posin en contacte i així es puguinajudar mútuament per entrar i desenvolupar-se en elmón professional. A mi és el que m'agradaria, qued'alguna manera tots els membres alumni UPF espoguessin ajudar entre ells i poguessin ajudar a futursprofessionals UPF, als estudiants, crear una grancomunitat de professionals UPF interconnectats. De fet,sempre que un alumne m’ha demanat consell sobre algunàmbit i/o procés de selecció i l'he posat en contacte ambun antic alumne de la Pompeu, la resposta ha estat moltpositiva. M'agradaria que això adquirís més i mésimportància amb el pas del temps. Que no sigui unasimple anècdota, que sigui una realitat...”

"HAN DE SER REMUNERADES, IPER UN MOTIU MOLT SENZILL"

8

9. Referent als correus que rebemsetmanalment informant de novespràctiques per als estudiants de la Facultatd’econòmiques, quin és l’impacte quepretenen crear en els estudiants?

“D'entrada cal dir que només els envio a estudiants de laFacultat. Tenen un únic objectiu i és que tothom siguiconscient, des del primer fins a l'últim curs, que quanacabi la universitat té una sortida professional. El queintentem a través d'aquests correus i del blog que hemcreat i activitats que desenvolupem des de la Facultat i elServei de Carreres Professionals és que l'estudiantconegui les diferents sortides que té quan acaba elsestudis. Per tant, la finalitat d'aquests correus és queningú s'adormi en relació al seu futur professional; quetothom vegi que hi ha sortides i que a més, hi ha sortidesmolt diverses (màsters, training programs,oposicions, investigació, etc.). I a més a més que percadascuna d'aquestes sortides, moltes vegades esnecessita una preparació. Per tant que en arribar a quartcurs, l'estudiant tingui totes les habilitats que se suposaque li demanaran per entrar al món professional al quevol accedir.” 10. Avui en dia els personatges públicssovint queden exposats a les xarxes socials,Recentment el compte d’instagram@economiques_upf ha tret un comunicat através d’instagram demanant la sevabeatificació. N’està al corrent? Quèn’opina?

“Alguna informació en tinc però aquest últim, demanantla meva beatificació, no m'havia arribat, a veure si ambuna mica de sort m'arriba en els dies vinents. Jo no sócmassa de xarxes socials, i a mi això m'arriba de rebot,sembla que no em tenen tant al dia com jo pensava..”

11. Què en pensa de la cultura humorística ide caricatura dels memes d’internet? Sapque vostè apareix en alguns? Què li’nsemblen?

“Els memes, per norma general els trobo divertits, avegades em fan una mica de vergonya però els trobodivertits. Tot i que estaria bé que no es focalitzessinnomés en una persona perquè hi ha molta gent fentcoses a la UPF, però els trobo bé i força divertits.”

12. Si hagués de fer vostè un memed’alguna cosa que li fa gràcia, sobre quèseria?

“Jo per a tot això dels memes sóc molt poc creativa, no entinc ni idea.  Ara bé, quan ens puguem veure físicamenttots (alumnes, estudiants, professorat, etc.) penso quepodríem fer un meme en què hi participéssim tota lacomunitat universitària, o que ens representés a tots. Ique, d'alguna manera, indiqués que ja podem tornar a lavida normal, no a la nova normalitat, sinó a la vidanormal. Fer un meme sobre això és el que mésm’agradaria, ja que és el què més enyorem, les trobades ala Pompeu.”

L ' U N I V E R S I T A R IPASSA EL TEMPS AMB

9

En aquesta segona edició ens sumem a lamoda de la quarantena i us proposem un"challenge" a tots els nostres lectors!

#LUNIVERSITARICHALLENGE

1 - Selecciona un article o podcast del teu interès,pot ser de qualsevol àmbit. 2 - Posa'n el nom i on trobar-lo als teus stories. O, siho prefereixes, envia'ns el link per DM. 3 - Recorda afegir el hastag #luniversitarichallengei etiquetar-nos. 4 - En farem un recull i el compartirem amb totsvosaltres!!!

Us hi animem a tots i a totes!