L' EXCURSIONISTABOLLETÍ MENSUAL

ASS0CIAC10 CATALANISTA D' EXCURSIONS CIENTÍFICAS

ANV V. BARCELONA 3O DE JUUOL DE i88a NÚM. 45.

' C0NDIC10NS DE LA PUBLTCACIÓ

—Se"aíícri5Ben lo ÍOMÍ'DE LA AsIoti.eidfpi'n.Sía^i'oVssco* f nhon't deuh^ndíí girae tota<las comunicación!) y en lai llibrcrias de Verdaguer, Párela, y Fellp.

D. Joseph Piferrer.

• Joan Llopisy Bofill.

. Miquel Balmct.

i» Agustí Serdanyons.

.' Francisco Riba y LlaJó.

-> Domingo Mas.

. > Joseph Riboty Claramuni

VISITA

*=»JUFX)LÜG]CH DE D. BARTOHEI; BOSCH V P A ¿ Z 1

Ala i.'i d' Abril de JAVS

Aquesta ASSUCIÁCIÓ, representada per los socis Senyors Aulcstia,Barallat, (H.) Casades, (P.¡ Soler (Ll. M.a,) Támaro, Coll y Vcr-gés, passá á visitar lo día i3 del mes d' Abril úliim, 1' abundantcol-lecció de quadroc. y objectes antichs propia del conegut anti-quari D. Bartometi Bosch y Pazni. Aquest senyor ab constants es~

torsos y costosos sacrificis ha lograt aplegar una selecta gaíertu pic-tórica en la que s' hi esmentan iota classe d: obras, desde las taulusfiisantínas sobre xiprer y noguera íins á las extensas composi-cions de 1' escola flamenca y sevillana; mes si rica en exemplars esle secció pictórica, no menvs nombrosos objecies composan I1 ar-queológica, en la cual poden esguardarse mollas preciositats, deque 's donará una petita indicació Á nostres consocis; deixant perala corresponent Memoria de 1' excursió lo detallarlas detinguda-

Comensant per ocuparnos deis quadros que posseheíx lo SenyorBosch se pot estudiar 1' historia del art pictórich desde el segle IX,puÍK á. dita centuria npur correspondrer la notable taula hierá-ticu bisannna quep en un tamany de 2 y mitj per i y miij pams,representa lo judici íinal ab infinita! de diminutas figuras di bu ixa-tlas ab precisió y selectament combinadas, de manera que '1 con-junt diaquesta obra produheix un grandiós efecte á causa de suinspirada composició. Mes petita, pero no menys notable, es altreüiiila del sigle X, revestida ab tots los carácters del art oriental,<)ue representa lo cami del Calvari. y es digne de notarse que po-s.-ida alcostat del Pasmo de Sicilia de Rafael, semblu aquestúltimtjuadro una fael reprodúcelo de 1' esmeniada taula Altres obrasliisantinas figuran en la col-lecció que 'ns ocupa las quals no ' smencionarán á fí de no prolongar cscessivament aquesta ressenya.

En punt á retaules górich* pot preséntame el Sr. Bosch un nú-mero regular, alguns d'ells Lipreciables, com lo que figura unaS'a. Cecilia, adorno sens dubte d' alguna orga d' esglesia; distintstriplichs y diptichs perfectamertt conserváis, y altres taulas tant aloli com al encáustich, representant assumptos religiosos; essentdigne d; especial menció una d' ellas que en tamany grandiós re-presenta á Sant Palladi y á Sant Antoni en figuras udmirablement«secutadas.

Las escolas modernas están igualment representadas en lo mu-sea que 'ns ocupa; puig en ell s' esmentan obras deis mes distin-^its artistas com Rcmbrand, Caracci, Ribera y altres pertanyentsprincipalment á las escolas sevillana, italiana y flamenca.

Tnfinitat de miniaturas d' antichs breviaris y d' altres llibres nom';nys que diferents tests1; d' cstudí degudas d t'ineguts autors co-

brcixen las parets de las 6 satas que ocupa la colecció, y tormantcontrast ab las mnteixas s'esmentan quadros grandiosos, com und' autor caíala desconegut, procedent del temple de la Mare deDcu de la Mercé d' aquesta ciutat.

En Ja secció arqueológica deu colocarse en primer terme unamomia egipcia, que pona á Barcelona un beneficia!de Sta. Agna,adquirida després per lo Sr. Bosch; llásiima que una curiositatlamentable motives 1'extracció de las faixas que la cobrian, perode tots modos deu considerarse com 1' únícb exemplar existent enlíarcelona. L' art roma figura dignament representut per mohís-simas lluntias y ¡ilires instruments doméstiebs y per un notableidol (Mercuri) de coure, perfectament trevallai. Distims csmaltsbisantins, entr' ahres un representant á Sant Perc, donan ¡dea delavansament del art oriental, lo mateix qu1 una hermosa crismera(s, ix) esmaltada qu' es un rich treball d' orfebrería, digne del es-tudi mes minuciós.

Distintas pescas d' armería y serrallería ¡estrebs, esperons, claus,panys, espasas, dagas, etc.), poden admirarse en la col-lecció visi-tada, alguns d' ells verament notables tant per lo gust artístkh desa factura com per 1' antiguitat de sa construccio. Lo mateix se potd¡r de la cerámica que, desde las platas de majolica fins á las de-licadas vaixelhs de temps relaiivament moderns, (sigles xvn yxvnil conserva lo Sr. Bosch y Pazzi, lo qual li valgué 1' honor d'esser premiat en 1' Exposició d' arts suntuarias del any 187;. Sondignes de mencionarse especialment los artistichs esmalts de Limo-ges que representan á Claudi y á Ncró; lo mateix que las caixastambé esmaltadas d' antichs rellotjcs y joyas. Una riquíssima ar-quilla conté en POS innumerables calaixos y secrets, gran munióde pedras preciosas talladas ab pulcritut, difereuts treballs d1 ebori,desde '1 segle xi al xvín, irossos de metall que llensaban ab sasbassetjas Jos foners mallorquins, y molts mes objectes de peritasdimensions. Altre petita arquilla (segle xiv) es digne d' esmentper sa notable labor, perfectament conservada. Duas caixas ple-nas de vanos permeten estudiar la varietat que regná en aques-tos apendixs indumentaris desde '1 segle xvi al xix. Igualmemcridan \\ utengió del visilant una hermosa cornucopia tota de•cresiall veneciá tallat ab municiosa paciencia y molls mes ob-

- 8 4 -

i cctcs 4TU3Í enumera ció furia escesñivament difusa aquesta ressenya.Avans de termenar la visita mosirá lo Sr. Bosch á nostres con-

socis una estatua de Sant Marian atribuida al cátala Amadeu y saabundant col-lecüó de graváis aplegada desprds de molts anys deconstancia y esforsos, que en 1' actualitat es una de las mes copio-sas de Barcelona.

Los socis quedaren molt sarisfets de la visita, regrariant al Sen-yor Bosch per sa amabilitat y atcnció.

EXCURCIÓ PARTICULAR

I;ALDA, GORCH SUGBK V VALÍ, IIK RIEI-LS (MO1

lo día :5 de Febrcr de Í W J .

La afectuaren lo dia i í de Febrer de 1882 nostres consocisD. Arthur Osona y D. Enrich Miró.

Acompanyats del guía del Montseny En Joan Llorens (dit Ra-íalo) soniren de Breda á las 6 del matí, passaní la Riera del ma-teix nom ais pochs passos de !a vila, per la casa de la «Guingueta»(casa popular de Riells y Viabrea] que queda á la dreia, per uncamí esiret y pedregósabmenysd'un minut 'spujaá «Can Ribas;»deixaren á la esquerra dita casa, pujam per un currio! ab pochspassos, á un bosch de pins, seguint per un ampie camí de carrosque passa per «Can Palló» íá 40 minuts de Breda) deixant la casa4 ma esquerra, sempre seguint per lo mateix camí, per entre bos-cos d' alzinas sureras durant iG minuts, fins á trovar un ahre camíde carros que bifurca ab lo esmentat formant dos camins: lo de ladreta 's dirigeix & Riells, mentres que 1' altre en direccíó Sud,porta ais boscos de las vessants meridionals. Llavors pujaren perun estret curriol ab i5 minuts, al «Turó de Roca blanca» girani.cap á ma esquerra per un plá y deliciós curriol, disfrutant de un

— 85 ~

Cíplc'ndit panorama per entre scculars castanyers; ¡5 minuts des-prés passaban per «Coll de Vivers» continuani per lo matéis de-liciós camí entre castanyers, gosant ab las csplendents vistas de laValí de Riells ab lo Morou al Non, y al Sud la gran planuria delTordera limitada per la Cordillera de Montnegre. Després d'al-tres 15 minuts passaren per lo «Coll del Pía Major,» de ahontgirant cap á 1' esquerra ab poch mes de 5 minuts, baixaren á «CanÜQrenguera y per una petita pujada ab menys de i o, arribaren a«Can Prat.u de qual casa ab menys de 3o baixaren al «Salt deGualba,»gran cascata sino tan capritxosa ni pintoresca com la deSant Miquel del Fay, molí mes abundant d1 aygua, puix tota ladel riu ó riera de Santa Fé, ó sia la de Gualba.que te '1 seu origenen la «Foni de Briansó» alimentada per las neus del Montseny, 'sprecipita ab ím ponen t so rol 1 per entre las rocas de una es tretagorja, que pareix disputar lo pas de V aygua, que de salt en salt yde gorch en gorch, ab poctich remor, dona vida a la farga d' aramsituada al peu del últim saltant, avans de multiplicarse dividintseab innumerables rechs que fenilisan la valí y lo plá de Gualba.Passaren per lo peu del esmentat Salt, la riera ab bastants trevalls,puix portava moita aygua, per haver comensat ja Jo desgel de lamolta neu cayguda á primers d1 aquest mes en la Valí de SantaF<5; pujant,á «Can Sala» ab poch mes de i5 minuts, de ahont ab20 minuts escassos, per una suau pujada quasi imperceptible,¡¡rrivaren al llegendari «Gorch negre» ahont 's precipita la riera.Lo dit gorch tindrá tot lo mus uns 5o pams de profunditat y sonconegudas las mil historias, tradicions, qüentos y supersticions,evocant las sombras y fantasmas imaginadas en altres tempsT perlas sencillas gents de 1' encontrada, que parlavanab terror deltétricii gorch.

Del Gorcli negre per «Can Sala,» baixaren al Salt de Gualba,pujant per lo matéis camí á «Can Prat,» «Can Berenguer» y al«Coll de Plá Major» ab i hora y 3o minuts; de ahont per un de-liciós y pintoresch camí passant per «Cari Plumas,» aCan Perellop,» «Can Amat,» «Can Joanet,» y per 1' Esglesia-Rectoría deRiells, ab 45 minuis baixaren & diñar á «Can Joya,» gran casasituada al cor de la deliciosa Valí de Riells, que es una de las mespreciosas y pintorescas regions del Montseny que mereix esser

visitada. Desprtis de un relativament bou dinar, ub i hora y i5minuis, passant per «Can Roigs» y runas del Cistell feudal dit de«Can Pega,» á las 5 de la tarde reiornavan a Breda molt contentsy satisfets de la jornada

EXCL'RSIÓ PARTICULAR

CASTFLL I>' ARAMPRUNYÁ Y Í LA MO

lo dia i.% de Maig de ISW-J.

A ti y efecte de portar á termelaascensió al pkh déla Moreliadestorbada per la plu¡a en la excurció de 12 de Fcbrer prop passat;lo dia 1 5 del darrer Maig sortiren en lo primer tren de Vilanovanostres consocis Srs. Barallat (H.), Cardona, Vergcs y Coll |M.)arrivant á Gavá á dos quaris de set. Emprengueren la marxa peruna pintoresca riera rublerta de flayrosos ginestars y á las 8 arriba-van á la Font del ferro, ahont feren un curt descans. Continuarenlo camí per tnitj de boscos frondosos, notables ademes per sa va-riada vegetado. Lo payssatjc es bell y encisador realsantlo las xa-mosas passadas deis rossinyols.

Després de mitja hora curta de cami, entraren en la ermita deBrugués ahont s' hi venera la Mare de Deu del Sitjar.

En semblanc dia s' aplegan en festa tradicional lo vehinot y po-bles deis voltans, festa que ve celebrantse de temps inmemorial.

Alas ir pujaren al Casiell d'Aramprunyá pera continuar totseguit dret á la Morelia, acompanyats del masover, que 'ls servíde excelent guía, arrivant després de fadigós camí al pou de lasÁguilas. Aquest trajéete se feu dcvallant tins á atravessar perpen-dkularment lo camí de liegas á Castell de Fcls, en lo punt nno-menat la Clota pujant després al dit pou.

D' aquesc lloch en amunt V ascensio se fá forsa penosa ab motiude no irobar altres catnins que dolentíssims y pedregosos viaranys.

Segaren per lo serrji que conté 1'avench'nomcnat del C/o.v unforma de pou, de uns 9 paros de diámetre y pahorosa é i ncon-mensurable íondaria. Relacionar ab ell se recullí un fet historiensuccehh en la guerra de la Independencia, referintse haverhisigut estimbats per los vehins de Begas Los embrollas designantscab aques: motiu, los catalans afrancesats ¡le la encontrada, qualvandálich fei fou després excmplarment castigat per lo intrúsgovern.

La roca calissa es la que predomina en aquella deserta serra,resultantne que sa vegetado sia un poch migrada; ab tot hi abun-dan entre ahras plantas flayrosas ó de reganeguda utilitat, la aio-mática Satureja montana, las medicináis Lythospernum frutko-sum y Salvi officinatis, aquesta abundantíssima y florida, y lo ;**-pros ÍJaphné íimdtmjt¡ hi campeja tambe moltissim lü boscataníiAphillanthes monspeliensis.

A la 1 arribavan al objectiu de 1' excursió ó sia lo pich du !-iMordía situat á 5g5 metros damunt lo nivcll del mar. No cal d emostrar lo bellíssim cop de vista que s' hi disfruta. Deixani á p¡inla densa negro terrestre, sorpren rntís que tot lo Mediterrani,dilat:tllensol d' hermós blau rosar, y lo bell horisó visible, trencat si>l-zament en direcció á E., S.E. per las montanyas de Mallorca.

En aquell cim hi ha una fita quadrada y exactaraent orientadaab la senzilla inscripdó de: rtfííp en la cara N-, y MAPA enla S.; descansa damunt d' una sencilla obra de mampo.-.tería y foufeta per una comissió geográfica d' enginyers militars.

A las 1 deixaren la Morella y despres d' huver visitat la cov:iBonica, se dirigiren al Casiell d! Aramprunyá arrivanihi á ia-s 4.Se examinaren las ruinas del castell y de sos murs, adivinantacab ellas sa antigua grandesa. Se fixaren també en las sepulturasolerdulanas, y després passaren á contemplar las ruinas de la pi i-mitiva ermita del Bruguús. aixecada en lo extrem d' una Heneade ierra que forman t la bu se del castell, avatisa cap al canto del

A ias 5 bailaren á la peiita val! ahont se troba V acma) ermitade Bmgués, contemplan! lleugerametit la creu de terme t[ue h¡ fiadavam h portada, la fatxada é interior de la ermita y ab mus <lc-ten cío s¡i romurj tc-i absije ^ine j uga molí poc tic amen t J Ir lo ríe! K'SÍI.

ibrestal del emorii y las ruinas del castell colocadas al bell cimd' una cónica tnontanya y al costal <T esgarrifús precipicí.

Scguiren entrada de fosch lo comí cap á Gabá, retornant á lacapital ab-Io iren de las vuyi.

Los Srs.Vergés y Col! treducren algunos acuarelas deis Ilochs

liXCURCIONS AL MONTSENY.

en Maig y Juny de i$#-¿.

Duas exeursions han sigut efectuadas a aquella grandiosa mon-tanya per los Srs. D. Antoiii Massó y IX Cassimir Futirá ul ob-jcítc de reproduliír en fotografía los llochs mes notables de la

La primera excursió tingue lloch en los dias de la Pascua dePentecostés, sor lint los expedido naris la vigilia, dia 2 ; de Maigprop passat en lo tren del mítj dia, dirigintse per Breda, Sot deRiells y Perarnau al Santuari de Santa Fé, aliont pernoctaren.

L endemá al matí pujaren al Coll de Mor.tllubá y Turó Gros,seguint la carena fins a! Turó del Home, desde quín cim loSr. Massó prengué una vista de la majestuosa massa que formala tnontanya de Matagalls.

Pres un refrigeri en la barraca det Turó, que '5 troba entera-ment intacta, desde que ;ls travalladors át la obra del observatori-refugi 1' abandonaren, se feu vía cap á las Agudas, per lo camí fetarreglar 1' any passat per lo Sf. Osona, ab lo qual ha mellorat no-tablement la excursió á jfluell espadat cim.

Oesde aqueix punt se prengué un' altra visiaendireccíóalTuródel Home, baixant tot seguit á diñar á la Font de Briansó, á laqu:ü dirigeix en pochs minuts un ben trassat camí, poch conegutdeis guíus de las valls baixas y sumament útil per aquclls'que,venintds Sta. Fé, d' Arbucias, ó del camí de S. Marsal, vulganfer la ascensió á las Agudas solament ó á tota la carena comensantper aquesi picli. A molí curia distanda de la fant de Briansó se

troba lo irencall, y la ;tscensió pot ferse ab poch temp¿ y ab proufacilita!, atesa la diferencia de nivell que 's té de guanyar. Desdelas Agudas es fácil de trobar baixant al pettt collet que hi ha propdel cim y anant á passar per entremhj deis primers faigs que 'sveuhen en la direcció de la base del Turó del Home; lo camí no 'spert may fins á sa reunió ab lo de la Font de Briansó.

De la Font se tragué una fotografía mirant cap a la valí de SantaFe, formant 1' últim terme lo Turó del Morou.

De retorn al Santuari se feu la vista d'aquest la mateixa tarde, y1' endemá, tercer dia de la excursió, fou fotografiada la valí desdelas inmediación» d'aqucll cdilici en direccio a las Agudas, em-pleantse lo restant del dia en la tornada i Barcelona per Arbudas.

següenr, tenint per objectiu lo Santuori de S. Segimon y la mon-tanya de Matagalls íins A S. Marsal.

Los excursionistas sortiren en lo ireri de lu i. 3o minms de Kitarde anant á parar á la estado de Balenyá. Inmediatament se di-rigiren á Seva, poblé de raneen y pintoresch aspecte que posseheixun notable campanar románich f mes com lo temps era just, v1' objecie de la excursió no era aquest, no fou visitada la iglesia,en la que tal volta podría uobarse cosa que fos interessant pera laarqueología, dada la antigüela! que del edifici revela la torra.

De Seva, faldejant las estribacions baixas del Matagalls, y e¡ilenta ascendó, arribaren en 3 horas 3o minuts á la casa anonie-nada Can Gat situada dessota mateix del Santuari de S. Segimonal peu d'elevats cingles, havent passat i5 minuts avans per LaSala, casa ahont tenía sa resídengia lo papular bandoler d' aquetnom, conegut per Joan de Serrallonga. En aquesi edifici encara \conservan los murs ytorricons de la edat mitjana, havent tingutson propietari Sr. Bofill lo hon ncert de deixarli son carácter, bas-tint k nioderna estada enterament separada del antich edifici.

Lo principal arbitre deis masovers d : aquestas duas casas es lacria de bestiar. Centenars de bous, espessos ramais de cabras yovellas. gran nombre de tocinos, gallinas, coloms, etc., prestan 1

aquestas mafias un aspee te Q unímacio especial^ íi Ja que is habílams de las ciutacs no. están acostumats, esscnt viva llastima que1' atrás en que 's troba lo nostre pays en quant á vías de comuni-cació no permeta 1' aprofitament cómplert de tanta riquesa ab in-dustrias que podrían esser de gran ajuda al pagés, tais com lafabricado de formaijes, mantegas, etc., y rins la fácil estracció dela mateixa riquíssima llet. Aixó, que tant protJuheix en altres pais-sos montanyosos, especialment á Suissa. se trolja en lo nostre en1' abandono mes cómplert, donantse '1 cas de que en moltas oca-sions es ta! la abundancia de llet que arriban al puní de teñirlaque llensar.

La nostra ASSOCIACIÓ, que dista molt de prestar atenció tant soisais recorts deis lemps passats, com alguns suposan, sino que es-lima com se mereix tot lo que puga fer la prosperitat del present ydel esdevenir del nostre pays, té un deber en posar de relleu totslos medís que conduescan á aquest ti y per aixó, tenint en compteia laboriositat proverbial deis nostres compatriotas, ha de clamarconstantment per la obertura de nous camins, que son com lasarterias y venas per hontdeu circularla vida de un poblé inteli-gent y travallador.

Lo> excursionistas passaren la bella vesprada de S. Joan entre 'tbrugit del fon escopeteig que feya reirunyir aquella montanya eilsenyal de festa y la claror de las fogueras que desde '1 Montsenys' estenían cap al plá de Vich y pujavan per las faldas del Pirineu

L1 endemá s' emprengué la ascensió á S. Segimon distant i horade Can Gat, passam perloSaniuari déla MaredeDeu de la Aróla,que está siiuat en mitj d' un gran bosch de magníiicbs castanyerscentenaris, pujant després per la feréstega fondalada del Orutori,quina cascada portava « o h poca quantitat d1 aygua, á causa de lacostant sequera, y anant á parar á la Cova de S. Miquel delsSantsde la que 's trague una vista.

En lo Santuari de S. Segimon se 'n tregüé un' altre del conjuntdel edifici, vist desde la roca en que hi ha la Cova ti1 aquest Santy un detall sumament pintoresch quin principal assumpto es lacapella de S. Miquel, anomenat deis Barretons á causa de custo-diarshi uns barrets respecte deis quals hi ha la piadosa creenciaque curan lo mal de cap al qui se ls posa.

— 1)1 —

De S. Segímon pujaren nosires excursionistas á k Creu de Ma-tagalls passant per la Font del Escot. Desde allí pogueren contem-plar )' extens panorama, favorescuts per un horisó basiant nei deboiras.

Després de haverse estat prop d' una hora gosant de tan grandiósespectacle descendiren al Santuari de S. Marsal, del quc.'s traguéun' altrc vista fotográfica, comprenent, no sois lo Santuari, si quetambé tot lo paisatje de conjunt de l:i valí, dominada per lo de-sordenat rocam de las Agudas y bona pan de la accidentada serraque hi ba entre aquest pich y lo Turó del Home.

Ab aquest últitn travall terminaren los de la excursió y havenipernoctat á S- Marsal, s' emplea tot 1' endemá per fer las 6 horasque dista Jit Santuari de la vila de S. Celoni, ahont arribaren en-

En S. Celoni prengucren lo tren que puja de Barcelona á lasprimeras horas de la tarde, pera anar á reposar e'n la preciosa sal-zereda que hi ha junt á la estado del Empalme, Uoch predilectodeJs rossinyols, que alegran I1 espay ab sos delirants refilets y desdeallí retornaren los nostres companys á Barcelona per la via de lamarina, contents d' haver gosat de plahers sanitosos y haver con-tribuit á la tasca de fer coneixer las bellesas del nosire pays ünsara tan oblidadas.

COMUNICACIONS.

Per lo digne soci delcgat á Dalaguer, D. Salvador VIIÍI, S' ha comuni-s t a nosira Junta Dircciiva, que las obras de restaurado del histórichiemplc de Sta Mana, continúan ab notable activitai y que actualcnent¡e procedéis al adorno del matéis. La celosa Junta de restaurado, alDüjccEe ue oue las obras que portara a terme pusan ser respectaJas1 ha

CJO ue inoni»r»ient nacional a favor I<C dita ifflesi&j o.ue I)C S ho

NOVAS

Lo local de I' ASSUCIACIÓ s' lia vist honrat, no fá molts días, per la

de bon nombre de volúms pera la biblioteca de la ASEOCIACIÓ fet per lo

Com veurán nostres leciors en lo Iloch.corresponent lo soci D. AntMassó ha cedit á ta ASSOCFACIÓ sis preciosas vistas hel logran cas, qu;

Montserrat y la gran resclosa del Cairat, construida pera nioure la fábn-ca que 'Is Sis. D. A. Sedó y C." posseheisen á Esparraguera.

Wo hi ba mes QUC veure Jas refe Bdas vistos pera convencers de ovie 1Sr. Massó conseguid 1' ¿xit que mereixen sos llohables propósits. Laexccució es inTDcllof&ble v la dolsor de tofis no te res oue enveiBr í \&mes acabada fotograffaT tenint sobre aquesta la ventotja de ser lus imtas

XTna de 'as ineLlors casas d A'cmanya ha pres á son carreen lo tiratj^de las heliógrafos, essent los clichés origináis executats personalmentper lo Sr. Massó ab lo nou procediment rápit á la gelatina brornuro de

ílcl ferro-carril de Vilanovat retrassadas per circunstancias imprevistas.Recomanem, donchs, ais nostres consocis la esmentada puhlicació,ad-

vertinllos que '1 Sr. Massó la ais senyors associats una rebaixa de 25per cent sobre lo preu fiü-it pera la venda de las vistas al publich Jasque podran adquirir en lo local de la As^ocrAciu.

francés Mr. EmÜc Bertrand, lo fotógrafo Mr. Louis Mouillet, y los ar-de recreo «Follst» que ha recorregut totas las costas del Mediierrá d'Espanya ah 1 obiecte de traurc fotografías de liis principáis localitats yen particular deis mellors paysatjes, monumems, lipos populars, etc.A Barcelona reproduhíren la bonica escala del renaixement de casaDalmases del carrer de Moneada, la col-lcgiata y temple de Sta. Agna,la Audiencia, Sant Pau del Camp, y !a Seu ahout lo Ilire. CanongeDr, Ribas, los facilita ab suma amahílitat veure la rica custodia yaltres preciositats anfsticas que allí 's guardan En nostre local reprodu-

hits á la deferencia de varis associats que constantment los obsequiaren,los varen donar i bordo del «Follet» un esplcndit diñar ahont dits sen-yors esticueren sumament caians ab nostres excursionistas a!s ^uc pro"digaren las mes afectuosas provas de germano y dclcrencia.

acompanyat de D. Pau MUS y Fontanals, lo ílustrat alemany D. CariJusti, catcdrátich de Mistona de las lidias Arts á la Universitatde Bonn.Oit senyor examina detmguuament totas las publicación^ y coleccions

Sant Cugat de! Valles al objecte de visitar lo per tants conceptas celebratccnoni. Mo es del cas, dir I1 cntussiasme (fue s apodera1 de dit setiyurda""vant ue tant prehuada íova d' art ni de las atinadas observadoras jetasdavant deis mes petits detalls arqueologichSá Tampocn ref^rircm la trista.impressió que rebé al contemplar las peinadas del darrer sigíc en aquclls

— 94- —

reciiu. Mes tenini entre mans, lo Sr. Justi, especiáis cstudis sobre lapintura en la EJat mitjana inútil será dir que sa atenció se fixá d' unnaado preferent en lo magnífich rctaule deis Sants y en lo cuadro de laDegollado de Sant Medir. .Sobre aquet últim hi emplea una hora d' es-tudi preneni nota fins de sos mes petits detalls.

estiu, saboreijant al enseraps los bonichs y pinloreschs paisaijes que'sdisfrutan tot passant per las laidas de Col I~Sc rola y carenas ile osnt ticroniy de Sant denís d' Agudells.

que 's projectan, hi ha las de celebrar un certamen literari y una expo-sició arqueológica instalada en las Casas Consistorial. Es de ereure do-nada la ríquesa c ue en antigííctats y recorts histónchs te la comarcarnanresanaT que resultará la exposicíó en a!t grau interessant, essent molíde encomiar lo pensament y digne de ser imiíat perlas demc's población;de Catalunya. Conchuda es la uiilitat que reportan aquestas manifesta-

encarregat de portar avant tant llohable pensament desitja que donga

scu arqueoln^ich en la indicadn eiutar< pera lo cjual iora aquesta ocasió

Han sigut cedits á la ASSOCJACIÓ los objecies y obias següents:Perdón Pelegrf Casades y Gramatxcs: 48 monedas de coure de dife-

rents paysos Per D. Antoni de P. Aleu delega! á Buenos-Ayres: Un frag-ment de pedra plata extreta de las minas de Córdoba (República Argen-tsns)' un frafítnent de plowto Tonco de las mateixas minas. í*er U< JosephRicart y üiralt: copia e\acta d" un mapa de las Indias occidentals atri-buital mallorquí Palestrina y aixecat en i5iC-i52OPer la Academiabibliográfica mariana de t.e"rid;i: Reseña histórica y estadística por

poWawtu;

de las imágenes Virgeie l e

tributa en k provincia ¿e Murcia por D. Javier Fuentes y Ponte, Lérida1883. Per la Real Academia de S. Fernando: Discursos "leídos ¿n la re-cepción pública del Excmo. Sr. D. Juan de Dios de la Rada y Delgado eidia ¡4 Mayo 1882, Madrid 1881. Per lo Consistori deis Jochs Floráis deBarcelona: Jochs Floráis del any 1882. Per D, Pere Mares y Oriol dele-

ie rnoluscos del Meditcrrani co-segle passat. Per D. Antón: Massó: las següei

Sitjatogra s peí 1 :; país

a de Vilanova; la Puda de ai; y t

a de

sclosa del Cairat (Es-

Apuntes históricos de Caldas de Estrach del propi donador. Per D. Ka-mon Verges: un exemplar fossil de Cardium edute (Linneo.) Per lo Ilus-tre Sr. Comie de fielloch: Apuntes histórichs manuscnts trets del arniude Casa Belloch: 3 dibuixos d1 uns finestrals proccdenis de Cardedeu y

Barcelona 184!!; Historia de Bélgica y Holanda por M.Van KassolfBarcelona 1844; Historia de la Sui¡a y Tirol per Mr. .le Golberg, Bar-celona 1839. Per D. Joseph Franquee y Serra delegat áGirona; Calenda-ri catata de! any 1869; El Querubín de la Iglesia, panegírico en lasolemne función QUC los alumnos del seminario conciliar de (jeronfi con~sagraron á su querúbico doctor Santo Tornas de Aqumo el 10 Abril de

186S. ([.» y 2." refilet) a cascos de bomba procedentj del siti de Girona1809. Per D. Francisco Llorens y Riu: Plano de la cueva del Drach, si-

D. José Ignacio Moragues. Per D. A. Torres: Goigs de nostra Senyora deCabrera. Per lo Excm. Ajuntament de Barcelona: Juan Fivaller biogra-fíaleidaper D. Manuel Angelón en el acto de colocarse el retrato deaquel insigne patricio en la Galería de Catalanes ilustres, (z exemplars.)

iplic;indo a los códigos r s y dec

dutat^ per Jo propi donadort LJeydfi 188^. Per D. Rafael Gunrdia: Jxigo*dones sobre motivos populares infantiles, por J. Ribera. Per lo Institutode Fomento del Trahajo Nacional; Discurso y rectificaciones del SeñorConde de Torcno pronunciados en el Congreso en los días 19, 20 y 22 de

España y Francia firmado en París el 6 de Febrero de 1882. (So exem-plars.j Per Eo Establecimiento balneario ac XjTbcrüasa de fJbtlta (Vizca*"

demia bibliogrsfica-Mariana de Lérida: Las imágenes mas bellas de laSantísima Virgen. Opúsculo publicado en francés de'la obra Marin, líeinade las bellas artes y traducido al español por D. Gaspar Cardonu, LéridaI 8 8 Í . Per D: Enrich Claudi Oirbal soci delegst á Gerona: Una obra enprosa del popular poeta Dr. Francesch Victns García, Rector de Vallfo-gona.reimpresa dv la única edició de ifua y precehida de un próluch perlo propi-áonador, Gironn 1882; Per D. Ramón Vergcs: Varis goigs y uncalch de lápida. Per D. Joaquim Riera y Bertrán: Un document anticli.Per D, Joan Cardona: Diccionario Geografico-Estadistico de la pro.vin-

aldeas y caseríos por D. Lorenzo Vidal y Tusell, Barcelona 1877; Gwi>caCtilana ó Cataluña eo líi mano Vocabulario, Per lo Xustittttf) de I' omcfitode! Trabajo Nacional: Discursos pronunciados en la gran reunión cele-brada en el Teatro Español el 26 de Febrero por iniciativa.de las clasesobreras de Cataluña. (10 cmplars). Per D. Joseph Raguer delega: á Ri-poll, varis calchs. Per D, Joaquim Salaríchdelegai áCaldetas: Un ue^úc»assegurat conversa amistosa dedicad» á la classe honrada y treballadorade Catalunya, Barcelona :88i. (2 exemplnrs.) ¡Jer D, Celcstí Barallat:Lohengrin poema de opera escrito por Ricardo Wagner versión españolaper lo prorti donador, Barcelona 1882- Per la Socieind artístico~nyQiteom

lógica Barcelonesa: Álbum 4e detalles artísticos y plásticos decorativosde lacdat media catalana año tSS:. Per lo» S. S. Barallat (D. II.) y Ver-

1 ees: í* ragm.ents uc cuarzo re cu 11 ns en una c^cürsio particular ni C nstcLl-áe La Roca.