NÚM. 07

LA PASTORAL DE BEETHOVENI EL VIOLONCEL DE TRULS MØRK

23, 24 i 25 DE NOVEMBREDE 2018

SALA 1 PAU CASALS

a u d i t o r i . c a to b c . c a t

KAZUSHI ONO DIRECTOR TITULAR

OBC ORQUESTRA SIMFÒNICADE BARCELONAI NACIONAL DE CATALUNYA

2018_2019

Visita a

ACTIVITAT EXCLUSIVA PER ALS ABONATS A L’OBC

Apunteu-vos-hi a www.auditori.cat fins al dilluns 26 de novembre (inclòs) i podreu aconseguir una de les 15 entrades dobles per visitar les vinyes Nadal. El dia 27 ens posarem en contacte amb els guanyadors. Molta sort!

La visita comença a les vinyes, algunes de les quals tenen més de 65 anys, i seguirà a la masia, el celler i la cava fundacional, a més de 20 m de profunditat. Ens permetrà reviure la historia del celler, des de la fundació l’any 1943 fins l’actualitat. Després de la visita, descobrirem en primícia el nou cava d’edició limitada de la collita de 1997.

Les vinyes de Nadal

Dissabte 1 de desembre · 12 h · Finca Nadal de la Boadella (Torrelavit)

NÚM. 07

LA PASTORAL DE BEETHOVENI EL VIOLONCEL DE TRULS MØRK

Salvador Mas director · Truls Mørk violoncel

Els

tem

ps i

la d

urad

a de

l con

cert

són

apr

oxim

ats

NOVEMBRE 2018Divendres 23 a les 20:30 hDissabte 24 a les 19 hDiumenge 25 a les 11 h

PRO

GRA

MA

2 LUDWIG VAN BEETHOVEN 40’ Bonn 1770 - Viena 1827

Simfonia núm. 6 en Fa major, op. 68, “Pastoral” (1808) Angenehme, heitere Empfindungen, welche bei der Ankunft auf dem Lande im Menschen erwachen [Sensacions plaents, serenes, que es desvetllen en els homes en arribant al camp] - Allegro ma non troppo Szene am Bach [Escena vora el rierol] - Andante molto moto Lustiges Zusammensein der Landleute [Aplec alegre de la gent del camp] - Allegro Donner. Sturm [Tronada. Tempesta] - Allegro Hirtengesang. Wohltätige, mit Dank an die Gottheit verbundene Gefühle nach dem Sturm [Cant pastoral. Sentiments benefactors units amb agraïment a la Divinitat després de la tempesta] - Allegretto

PAUSA 20’

1 JULI GARRETA 11’ St. Feliu de Guíxols 1875 - 1925

Pastoral- Impressió simfònica (1922)

2 SERGUEI PROKÓFIEV 37’ Sontsovka, Ucraïna 1891 - Moscou 1953

Simfonia concertant per a violoncel i orquestra, op. 125 (1934/1952) Andante Allegro giusto Andante con moto

Truls Mørk violoncel

L’Auditori és un consorci de Mitjans patrocinadors

Comenta aquest concert amb#auditori #obcAgrairem que apagueu els mòbils, desactiveu les

alarmes sonores i contingueu els estossecs. Un mocador redueix notablement el soroll.

CO

MEN

TARI per Pere-Albert Balcells

La natura ha estat tradicionalment motiu d’inspiració per a la creació musical, i, en funció dels autors, ha suggerit reaccions que van des de la transcendència espiritual fins a la lúdica sensitivitat popular.

«Déu totpoderós, soc feliç al bosc, on cada arbre parla per tu. […] I a dalt dels cims, hi trobo la pau necessària per servir-te.» El fons quasi panteista d’aquestes exclamacions, escrites per Beethoven l’any 1815, ens fa comprendre la idea que l’havia guiat set anys enrere en escriure la Simfonia pastoral: «Més expressió de sentiments que descripció pictòrica». I així, el primer temps es titula Sensacions plaents, serenes, que es desvetllen en els homes en arribant al camp. El tema inicial destil·la una il·lusió quasi infantil. «Em sento feliç com un nen quan puc vagarejar entre els arbres i les roques», confessarà Beethoven poc després a la seva amiga Therese Malfatti. L’alegria infantil alterna amb moments d’àmplia emoció melòdica inspirada per la contemplació de la immensitat del paisatge.

Al segon temps, Escena vora el rierol, hi culmina l’expressió de l’èxtasi arcàdic, que acaba amb la famosa aparició del cant del rossinyol, de la guatlla i del cucut. L’any 1803, Beethoven havia escrit el Lied Der Wachtelschlag (El cant de la guatlla), en el qual el piano imita el cant d’aquest ocell mentre, en el text, l’ocell mateix exalça Déu. Tot un testimoni que, per a Beethoven, les veus dels ocells al final de l’Escena vora el rierol depassen la mera intenció pictòrica per esdevenir símbols sensitius de la presència divina en la natura. El tercer temps (Aplec alegre de la gent del camp) inclou dues danses. La primera, àgil i agresta, i la segona, toscament balancejada. Probablement, Beethoven va voler parodiar amb benèvola comicitat els músics de poble que havia conegut en les seves llargues passejades pels voltants de Viena. Al quart moviment (Tronada. Tempesta) esclaten el tro, el llamp, la pluja i el torb. Però aquests elements no són tampoc per a Beethoven finalitats descriptives en elles mateixes, sinó missatgers sonors de les forces misterioses, ocultes i paoroses que s’amaguen darrere l’aparença sovint plàcida de la natura. La simfonia acaba amb el Cant pastoral. Sentiments benefactors units amb agraïment a la Divinitat després de la tempesta. És un himne sacre, dolçament balancejat, amb el qual els pastors agraeixen el do de l’aigua rebuda.

El 22 de desembre de 1808, Beethoven va estrenar la Pastoral, juntament amb la Cinquena simfonia, enmig d’un frondós desgavell interpretatiu i davant d’un públic escàs.

Juli Garreta (1875-1925), conegut sobretot per les seves sardanes, és també l’autor de diverses obres simfòniques i de cambra en les quals mostra un domini compositiu del tot sorprenent en algú que sempre va tenir la música com a segona activitat. Rellotger de Sant Feliu de Guíxols, va ser un compositor autodidacte. La seva sensibilitat orquestral cobreix un ampli ventall, que va des de les Impressions simfòniques del 1907 (inspirades en la tradició romàntica i clàssica, i en el contrapunt fugat d’arrel barroca) fins a l’impressionisme del poema simfònic Les illes Medes, del 1923. Enmig, hi trobem el poema simfònic Pastoral, estrenat el 2 de novembre de 1922, amb un gran èxit de crítica, per Pau Casals i la seva orquestra. Lluny de la mística beethoveniana, la vivència de la natura es filtra aquí a través d’una elàstica plasticitat gestual, entremaliada, ingènua i dansable, que sovint respira l’alè simfònic de Richard Strauss.

Després d’haver-se format a la seva Rússia natal, Serguei Prokófiev (1891-1953) va emigrar a Occident l’any 1918, just després de la revolució soviètica. Fins al 1936 no va tornar a establir-se al seu país, i poc després (novembre del 1938) va presentar-hi el Concert per a violoncel i orquestra, op. 58. El fracàs el dia de l’estrena, tradicionalment atribuït a la interpretació, va arraconar l’obra fins al 1947, en què l’autor la va poder escoltar interpretada per un jove Mstislav Rostropóvitx de 20 anys. En col·laboració amb ell, va portar llavors a terme una revisió a fons de la partitura, que va donar com a resultat la Simfonia concertant per a violoncel i orquestra, op. 125. El terme Simfonia concertant ja indica la intenció d’equilibrar els papers del solista i l’orquestra. I a l’obra, també hi troba un inversemblant equilibri la bigarrada diversitat dels idiosincràtics impulsos estètics de l’autor. D’una banda, el sarcasme, la incisivitat corrosiva, la ganyota intempestiva, l’esgarip esquerdat, la desgavellada precisió de la rellotgeria tímbrica, el frenesí espasmòdic i el maquinisme rítmic brutalista. I d’altra banda, el lirisme, l’estrafeta mal·leabilitat intervàlica d’un melodisme pararomàntic, l’adolorit cromatisme erm, la dissonància ploranerament sostinguda i l’al·lucinògena tenuïtat contemplativa. Les diabòliques dificultats tècniques per al violoncel culminen al bell mig del moviment central, amb una cadència solista engavanyada en l’apegalosa teranyina d’un aràcnid virtuosisme esgarrinxat.

L’obra es va estrenar el 1952 amb Rostropóvitx com a solista i Sviatoslav Richter com a director. En plena campanya estalinista contra el formalisme atribuït als principals compositors soviètics, la Simfonia concertant no va tenir una bona acollida. Avui es considera l’obra culminant de l’última època de l’autor. Prokófiev va morir l’any següent (5 de març de 1953), el mateix dia que Stalin.

ORQ

UES

TRA

SIM

FÒN

ICA

DE

BARC

ELO

NA

I NAC

ION

AL D

E C

ATAL

UN

YA

L’OBC va ser fundada per l’Ajuntament de Barcelona el 1944, consolidant el projecte de l’Orquestra Pau Casals (1920-1937) que la Guerra Civil va interrompre. Avui dia, oberta al món, compromesa amb la societat i mantenint el seu esperit original, té especial cura dels nostres artistes i del nostre patrimoni i té com a missió divulgar la música simfònica principalment des del segle XIX a la creació actual. Té la seu a L’Auditori, on interpreta 24 programes de temporada a més d’altres concerts que acosten la música d’orquestra a la ciutadania. També es presenta a llocs emblemàtics com la Plaça de la Catedral, la platja de la Barceloneta o la Sagrada Família i ha realitzat gires per Europa, Àsia i els EUA, actuant a sales com Musikverein, Wiener Konzerthaus, Concertgebouw, Royal Albert Hall, Kennedy Center o Carnegie Hall.

El primer director titular va ser Eduard Toldrà, i actualment ho és Kazushi Ono. Altres titulars han estat Rafael Ferrer, Antoni Ros Marbà, Salvador Mas, Franz-Paul Decker, Luis Antonio García Navarro, Lawrence Foster, Ernest Martínez Izquierdo, Pablo González i Eiji Oue. També ha estat dirigida per Sergiu Celibidache, Valeri Gergiev, Christopher Hogwood, Eliahu Inbal, Emmanuel Krivine, Jesús López Cobos, Marc Minkowski, Michel Plasson, Mstislav Rostropòvitx o Leonard Slatkin i entre els solistes convidats destaquen Lang Lang, Janine Jansen, Daniel Barenboim, Anne-Sophie Mutter, Isaac Stern, Radu Lupu, Frank Peter Zimmermann, Arcadi Volodos, Plácido Domingo, Montserrat Caballé, Teresa Berganza, Alicia de Larrocha, Pinchas Zukerman, Martha Argerich, Joshua Bell, Gidon Kremer, Truls Mörk, Viktoria Mullova, Piotr Anderszewski, Gil Shaham, Rudolf Buchbinder, Joaquín Achúcarro, Claudio Arrau, Arthur Rubinstein...

* col·laborador

PRIMERS VIOLINS Vlad Stanculeasa, concertino / Cristian Chivu, concertino associat / Raúl García, assistent concertino / María José Aznar / Sarah Bels / Walter Ebenberger / Ana Isabel Galán / Natalia Mediavilla / Katia Novell / María Pilar Pérez / Anca Ratiu / Jordi Salicrú / Vladimir Chilaru* / Adriano Ortega* / Elitsa Petrova Yancheva* SEGONS VIOLINS Alexandra Presaizen, solista / Emil Bolozan, assistent / María José Balaguer / Jana Brauninger / Patricia Bronisz / Mireia Llorens / Melita Murgea / Antoni Peña / Josep Maria Plana / Robert Tomàs / Marina Arrufat* / Jose Eduardo Canto* / Frédéric Descargues* / Roser Farré* / Daniel Gil* / David Olmedo* VIOLES Anna Puig*, solista invitada / Josephine Fitzpatrick, assistent / David Derrico / Franck Heudiard / Christine de Lacoste / Sophie Lasnet / Michel Millet / Miquel Serrahima / Jennifer Stahl / Andreas Süssmayr / María Juan* / Marc Tarrida* VIOLONCELS José Mor, solista / Cristoforo Pestalozzi*, solista invitat / Núria Calvo / Lourdes Duñó / Vincent Ellegiers / Olga Manescu / Jean-Baptiste Texier / Jordi Claret* / Marc Galobardes* / Laia Puig* CONTRABAIXOS Christoph Rahn, solista / Dmitri Smyshlyaev, assistent / Jonathan Camps / Apostol Kosev / Josep Mensa / Matthew Nelson / Albert Prat / Victor Domínguez* / Nenad Jovic*/ Stanislava Stoyanova* FLAUTES Francisco López, solista / Bea Cambrils / Christian Farroni, assistent / Ricardo Borrull, flautí / Maria del Carme Arrufat* OBOÈS Disa English, solista / José Juan Pardo / Dolors Chiralt, assistent / Molly Judson, corn anglès CLARINETS Larry Passin, solista / Francesc Navarro / Josep Fuster, assistent i clarinet en mi b / Alfons Reverté, clarinet baix FAGOTS Silvia Coricelli, solista / Noé Cantú / Thomas Greaves, assistent / Slawomir Krysmalski, contrafagot TROMPES Juan Manuel Gómez, solista / Joan Aragó / David Bonet / Juan Conrado García, assistent solista / David Rosell, assistent TROMPETES Mireia Farrés, solista / Adrián Moscardó / Angel Serrano, assistent / Carlos Leite* TROMBONS Eusebio Sáez, solista / Vicent Pérez / Gaspar Montesinos, assistent / Raul García, trombó baix TUBA Alberto Vázquez* TIMPANI Juan Antonio Martín* PERCUSSIÓ Joan Marc Pino, assistent / Juan Francisco Ruiz / Ignasi Vila ARPA Magdalena Barrera CELESTA Daniel Espasa* ENCARREGAT D’ORQUESTRA Walter Ebenberger RESPONSABLE DE DOCUMENTACIÓ MUSICAL Begoña Pérez RESPONSABLE TÈCNIC Ignasi Valero PERSONAL D’ESCENA Joan Luis

Format musicalment a l’Escolania de Montserrat i al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, va iniciar els seus estudis de direcció d’orquestra amb Antoni Ros Marbà. Cursà direcció orquestral i coral a l’Escola Superior de Música i Art Dramàtic de Viena i, més tard, també va estudiar a Salzburg i Siena.

Ha estat director titular i artístic de l'Orfeó Català, de l’Orquestra Filharmònica de Württemberg, l’Orquestra Simfònica de Limburg a Maastricht, l’Orquestra Simfònica de Düsseldorf, l’Orquestra de Cambra d’Israel i l’Orquestra Ciudad de Granada i del Cor del Musikverein. Ha dirigit les principals orquestres espanyoles i és convidat periòdicament a dirigir la Filharmònica de Munich, les orquestres simfòniques de la Ràdio de Berlín, la Ràdio de Hilversum, la Ràdio Austríaca, la Ràdio de Saarbrücken, la Ràdio de Frankfurt i la Ràdio de Leipzig, així com la de Limburg i la de Düsseldorf, i també les orquestres de cambra de Viena i Zúrich.

SALVADOR MAS

DIR

ECTO

RVI

OLO

NC

EL

Mas va ser director titular de l’OBC del 1978 al 1981

Truls Mørk va començar els seus estudis de violoncel amb el seu pare. Ha guanyat el Concurs Txaikovski de Moscou (1982), el Concurs de Violoncel Cassadó a Florència (1983), el Premi UNESCO en el Concurs Unió Ràdio Europea a Bratislava (1983) i el Concurs Naumberg de Nova York (1986).

Gran artista de música contemporània, ha estrenat més de 30 obres amb orquestres com la Simfònica de la BBC, la Filharmònica de Viena o la Simfònica NHK. Ha gravat per a Virgin Classics, EMI i Deutsche Grammophon, entre altres, i entre els seus últims enregistraments es troben els concerts de Xostakóvitx amb la Filharmònica d’Oslo i Vassily Petrenko.

En l’actual temporada tocarà amb l’Orquestra Nacional de França i la Filharmònica Txeca, així com al Festival Grafenegg, i farà una gira per Suïssa. Amb l’Orquestra de Cambra Orpheus tocarà a New York i a Salzburg amb la Filharmònica de Helsinki.

TRULS MØRKTruls Mørk va col·laborar amb l’OBC per última vegada l’any 2006

foto

grafi

a ©

Josh

Boe

30 de novembre1 i 2 de desembre

OBCORQUESTRA SIMFÒNICADE BARCELONAI NACIONAL DE CATALUNYA

EL SOMBRERO DE TRES PICOS DE FALLAI LA GUITARRA DE J.M. CAÑIZARES

La guitarra flamenca de Juan Manuel Cañizares torna a sonar amb l’OBC en un programa que inclou l’estrena de la seva última obra en memòria de Joaquín Rodrigo, un poema simfònic d’Enric Granados inspirat en la Divina Comèdia i el ballet més colorista i espectacular de Manuel de Falla, estrenat fa exactament 100 anys.

Kazushi Ono director · J. M. Cañizares guitarra Gemma Coma-Alabert mezzosoprano

Mitjans patrocinadorsL’Auditori és un consorci de

a u d i to r i .c a to b c .c a t

Entrades a la vendaa partir de 10€