Junta Proteccio Infáncia BCN CSV Cat

LA JUNTA P

ROVINCIAL DE P

ROTECCI A LA INF

NCIA DE

BARCELO

NA, 1908-1985:

aproximaci i seguiment histric

Carlo

s S

nche

z-Va

lverde

Visus

LA JUNTA PROVINCIAL DE

PROTECCI A LA INFNCIA DEBARCELONA,

1908-1985:

aproximaci iseguiment histric

Carlos Snchez-Valverde Visus

collonudaportada:Maquetacin 1 08/09/09 18:23 Pgina 1

Portadella03-09:Maquetacin 1 02/07/09 16:30 Pgina 1

LA JUNTA PROVINCIAL DE PROTECCI A LA INFNCIA DE BARCELONA, 1908-1985: APROXIMACI I SEGUIMENT HISTRIC


LA JUNTA PROVINCIAL DE

PROTECCI A LA INFNCIA DEBARCELONA,

1908-1985:

Aproximaci iseguiment histric

Carlos Snchez-Valverde Visus


dels textos: Carlos Snchez-Valverde Visus

daquesta edici:Secretaria dInfncia i AdolescnciaDepartament dAcci Social i CiutadaniaGeneralitat de Catalunya

Primera edici: juny 2009Tiratge: 600 exemplarsDisseny i maquetaci: Ramon Vilageliu, scripta manentImpressi: AGPOGRAFDipsit legal:

Snchez-Valverde Visus, Carlos

La Junta Provincial de Protecci a la Infncia de Barcelona, 1908-1985 :aproximaci i seguiment histricI. Catalunya. Secretaria d'Infncia i Adolescncia II. Ttol1. Junta Provincial de Proteccin a la Infancia (Barcelona) Histria 2.Infants abandonats Assistncia institucional Barcelona (Provncia) Histria 3. Infants Protecci, assistncia, etc. Barcelona (Provncia) Histria364.65-053.2(467.11)(091)

BIBLIOTECA DE CATALUNYA - DADES CIP


CarlosTexto escrito a mquina




CarlosTexto escrito a mquinaB-54.592-2009

CarlosTexto escrito a mquinaISBN:

CarlosTexto escrito a mquina978-84-393-8199-0

CarlosTexto escrito a mquinaSen permet la reproducci, la distribuci i la comunicaci pblica sempre que sen citiel ttol, lautor i leditor, i que no es faci amb fins comercials.













"La Junta Provincial de Protecci a la Infncia de Barcelona es va constituir el 1908, ara fa centanys, com a conseqncia de l'aplicaci de la Llei de protecci a la infncia de 12 d'agost de1904. Fins a l'any 1985, quan es va aprovar la Llei de protecci de menors de Catalunya (desde 1981, dins de la Direcci General de Protecci i Tutela de Menors del Departament de Jus-tcia de la Generalitat de Catalunya), va continuar duent a terme, amb les adaptacions de de-nominaci i de funci fruit de cada moment histric particular, la tasca per a la qual va serconcebuda.

Aquest treball vol apropar-nos a aquesta instituci, a la necessitat social que la va justicar ia la seva importncia histrica."

"Els nens del mn sn innocents, vulnerables i dependents. Tambsn curiosos, actius i estan plens d'esperana. La seva infncia ha deser una poca d'alegria i pau, jocs, aprenentatge i creixement. El seu futur s'hauria de forjar amb esperit d'harmonia i cooperaci. A mesura que madurin haurien d'anar ampliant les seves perspectivesi adquirint noves experincies."

(Declaraci mundial sobre la supervivncia, la protecci i eldesenvolupament de la infncia de 30 de setembre de 1990)


El Departament dAcci Social i Ciutadania t un inters prioritari per promoure recursos que ens permetin millorar enla tasca de protecci dinfants i adolescents a Catalunya i fer-ne difusi. s en aquest marc que avui es presenta el llibre LaJunta Provincial de Protecci a la Infncia de Barcelona, 1908-1985.

Histric i de referncia, aquest llibre tracta amb un alt rigor documental el naixement, el desenvolupament i la desapa-rici de la Junta de Protecci, presentant levoluci del sistema de protecci de la infncia i ladolescncia a travs de msde mig segle.

Durant lany 2009 se celebra el 20 aniversari de la Convenci dels Drets de la Infncia i es preveu que a Catalunya sa-provi, per iniciativa daquest Departament, la Llei de drets i oportunitats de la infncia i ladolescncia.

Aquesta publicaci arriba, doncs, en el millor dels moments possibles: s una eina davaluaci i anlisi histrica que ensha dajudar a dissenyar amb ms encert les poltiques pbliques dinfncia i adolescncia a Catalunya.

Carme Capdevila i PalauConsellera dAcci Social i Ciutadania


index10-15:Maquetacin 1 02/07/09 16:54 Pgina 10

11

ndex

Agraments . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17Prleg . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19

1. Introducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22L'Arxiu de la Junta de Protecci a la Infncia (Menors) de Barcelona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23Apunts sobre el procs d'investigaci: els escenaris de l'Arxiu de la Junta de Protecci a la Infncia de Barcelona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24Infncia o menors? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26

2. Marc histric i conceptual: infncia i protecci fins al segle XX (breu recorregut histric) . . . . . . . 31Introducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 322.1. Infncia i histria. Concepte i espai social de referncia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32

Linfant en la histria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32La infncia en la histria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33Panorama de les concepcions operants de la infncia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34La infncia com a invent modern . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37Les fases histriques de la consideraci de la infncia com a fet social . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 39

2.2. La protecci a la infncia com una conseqncia ms del triomf del model d'Estat socioassistencial.Reflexions respecte al naixement de l'Estat social . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43

Confluncia de factors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48

3. La Junta de Protecci a la Infncia de Barcelona (JPIB): antecedents i creaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49Introducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 513.1. Antecedents i situaci en la qual sorgeix la Junta de Protecci a la Infncia de Barcelona, JPIB

Antecedents jurdics a l'Europa del segle XIX . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52Els antecedents jurdics espanyols . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53La Proposta de llei de protecci a la infncia de 1900 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54


12

Breu recorregut per les institucions barcelonines dedicades a la beneficncia i a l'atenci a la inadaptaci fins a l'inici del segle XX . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54

La intervenci pblica. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54Casa dels Infants Orfes. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55La Casa de Misericrdia. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 56La Casa Caritat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 56Casa Provincial de Maternitat i Expsits . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57L'Asil Toribio Durn. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58

La iniciativa privada. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59Els patronats de redempci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59La Casa de Famlia de Mossn Pedragosa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60Les tesis higienistes, tamb a Catalunya. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60Les Gotes de Llet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61

Situaci socioeconmica en la qual apareix la JPIB . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62Les condicions de vida a Barcelona. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62

Barcelona com a espai privilegiat per a les noves institucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 643.2. La Llei de protecci a la infncia de 1904 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 65

La Llei i el Reglament: anlisi dels continguts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66L'impost del 5% sobre espectacles. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 68

3.3. La constituci de la JPIB de Barcelona: les dues creacions de la Junta de Barcelona: 1908 i 1911 . . . . . 69La Junta de 1908 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70

Pedragosa i la primera JPIB . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70Pla d'acci de la primera Junta proposat per Pedragosa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71L'acci concreta de la primera JPIB: els problemes pressupostaris. . . . . . . . . . . . . . . . . . . 72La Junta de 1911, segona i definitiva constituci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 74

4. Seguiment histric de la JPIB . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 77Introducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 784.1. Alguns components interns del model d'acci institucional . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 79

Breu recorregut histric per les successives modificacions legals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 79La composici de les juntes: els diversos escenaris de la democrcia participativa . . . . . . . . . . . 81Les juntes de protecci a la infncia com a instrument de l'acci politicoadministrativa . . . . . 83

El canvi de nom de les juntes de protecci a la infncia i la incorporaci de la represside la mendicitat: les prioritats d'intervenci social. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84

ndex


13

ndex

Els lmits d'edat de la protecci a la infncia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 85Les successives regulacions de les seccions de la Comissi Permanent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 86Les competncies i funcions de les seccions des de 1948 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 89

La Secci 1a: Puericultura i Primera Infncia. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 89La Secci 2a: Assistncia Social . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 90La Secci 3a: Mendicitat i Tutela Moral . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 91La Secci 4a: Directiva dels Tribunals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 92La Secci 5a: Jurdica i Legislativa. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 92El model resultant d'aquesta distribuci de funcions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 92

4.2 Les fases histriques de la instituci: breu recorregut histric. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 934.2.1. El perode 1911-1931: restauraci i dictadura de Primo de Rivera. La tensi entre Beneficncia i Acci Social

Introducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93Les primeres actuacions de la Junta. Altra vegada els trinxeraires . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93El Grup Benfic Wad Ras: centre modlic de la Junta. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 94Altres actuacions d'aquesta primera etapa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 96Relaci amb el Tribunal per a Nens de Barcelona. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 97La tasca de la Junta del Directori . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98La participaci espanyola en el VI Congrs Internacional per a la Protecci a la Infncia.Mil, novembre de 1927. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 99L'origen de l'Obra Tutelar Agrria . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 100L'afer Casa de Famlia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 102La crisi del model: l'afer Alb . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 103

4.2.2. La II Repblica 1931-1939: els intents de consolidar un nou model d'intervenci social . . . . . . . . . 104Introducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 104El perode republic: els intents de creaci d'una xarxa de serveis socials pblics. . . . . . . . . . . 104El Protectorat del Nen Delinqent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 109Les primeres actuacions del perode republic a Barcelona i la coordinaci de les poltiquespbliques en el Comit d'Assistncia Municipal de Barcelona. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 110Les actuacions de la Generalitat republicana. Els balls legislatius i la prctica institucional:l'Institut d'Assistncia Social de Barcelona. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 111Els trets dominants d'aquesta etapa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 113L'Institut de Pedagogia Especial: 1935 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 114El Grup Benfic Wad Ras (anomenat J.J. Rousseau, en aquesta etapa) en la Guerra Civil:la direcci de Frederic Gods, 1936-1938. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 115


14

4.2.3. El franquisme, 1939-1975: la recuperaci acrtica del model assistencial de la Restauraci ila progressiva deterioraci de la intervenci beneficoassistencial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 117

Introducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 117La negaci de totes les actuacions anteriors. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 119L'Estat protector i paternalista . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 120L'Obra de Protecci de Menors, 1948 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 122Les primeres actuacions de la JPMB als quaranta. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 123Les altres intervencions en matria dinfncia a la Barcelona del franquisme . . . . . . . . . . . . . . 125

L'Auxili Social . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 125Recorregut historicoinstitucional de l'Auxili Social . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 125Qu passava a les llars-collegi de l'Auxili Social?. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 127

L'Asil Durn: l'exemple dall que no ha de ser. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 129L'actuaci en matria dinfncia de les administracions locals en aquesta etapa. . . . . . 133

Els asils de l'Ajuntament de Barcelona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 133Les Llars Mundet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 135

El Pla Auns de creaci de nous equipaments als anys cinquanta: els centres de mitja pensi. . 135La degradaci dels seixanta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 137Els setanta: crisi del sistema i primers intents de renovaci. Les propostes de renovaci i reformadel centre L'Esperana, la residncia Albada de Sabadell, la Colnia Agrcola de Santa Maria delValls (les Torres de Bellaplana), de Lli de Vall i de lInstitut Ramon Alb de Mollet del Valls . . 138El collapse del sistema amb la Transici:la naturalesa i els continguts de les propostes crtiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 140La proposta i l'experincia normalitzadora emblemtica del moment: els collectius infantilsde l'Ajuntament de Barcelona. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 141

4.2.4. Algunes consideracions sobre les poltiques d'infncia de la Generalitat de Catalunya des de 1981.El final de l'aventura histrica de la JPMB . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 144

Introducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 144La creaci de la Direcci General de Protecci i Tutela de Menors . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 146Apunts sobre la poltica de gesti institucional de la DGPTM . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 147La Llei de protecci de menors de Catalunya de 1985 i la dissoluci de la JPMB . . . . . . . . . . 149Els traspassos dels serveis de l'INAS i el Projecte de les comunitats infantils. . . . . . . . . . . . . . . 150Els anys de la convivncia: 1985-1989. El naixement de la Direcci General d'Atencia la Infncia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 152

ndex


15

ndex

5. Bibliografia i altres fonts documentals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 153

6. Sigles, acrnims utilitzats i relaci dillustracions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 169

7. Annexos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 172Annex documental: reproduccions facsmil de documents presents en l'AJPMB. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 173


A Michela.

Per a la Sara i la Julia, perqu quan siguin grans entenguin en qu ocupava (o "perdia",com elles deien) el temps "estudiant" el seu pare: sempre davant de l'ordinador.

Amb el record de Faustino Guerau de Arellano, educador que amb les seves "xerradespedaggiques" va saber ancorar-me a Barcelona i a l'educaci social.

agraimproleg16-21:Maquetacin 1 02/07/09 16:56 Pgina 16

17

Agraments

En primer lloc, i fonamentalment, a la meva famlia, a la Michela, la Jlia i la Sara, que ha suportat amb estocisme ab-sncies prolongades (de les meves aventures per l'ANC) i incomptables hores de dedicaci davant de l'ordinador, i alsmeus sogres, Giorgio i Rosanna, que han fet possible ms d'una vegada que disposs de temps fent-se crrec de les mevesfilles.

En un lloc molt destacat, al meu director, Josep Gonzlez Agpito, que de vegades ha estat ms entusiasta que jo i desdel seu entusiasme m'oferia nous elements d'estmul. A ell, que ha fet esforos personals que no s si jo podia o havia d'es-perar i a qui dec molts bons consells i orientacions, s'ha d'adjudicar la responsabilitat final que la investigaci que va con-figurar la tesi hagi vist la llum.

Sense afany de fer-ne una referncia exhaustiva i des del convenciment que alguns se'm quedaran al pap, vull esmentarles persones que hi han tingut alguna cosa a veure:

Grcies a Francesc Arjona, a Toni Ingls, a Maria Jos Iglesias, a Carme Drpez, a Yolanda Bertomeu, a Consol Cervera,a tots ells treballadors o responsables del Departament dAcci Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya, per lesseves gestions, el seu acompanyament i per fer-me una mica ms fcil la part administrativa.

Una menci especial, en aquest mateix sentit, per a Enriqueta Bert, Gemma Vzquez i Jaume Sard, administrativa del'arxiu, bibliotecria i arxiver, respectivament, del Departament dAcci Social i Ciutadania, en el moment de ms inten-sitat de feina del rescat inicial. Per creure en all que feien!

A aquells amb qui he comentat elements i m'han ofert orientacions precises sobre camins per transitar: Flix Santolaria,Margarita Ferrer, Magdalena Canellas, Jordi Planella, Benet Gordaliza, Toni Juli...

Als qui l'han llegit, revisat i corregit, de manera total o parcial: Rafel Lpez Zaguirre, Xavier Cacho Labrador, Onia Na-varro, Michela Albarello i m'han ofert les seves opinions no noms de lectors rasos.

Als que han aportat els seus coneixements tcnics, la seva tecnologia o els seus treballs complementaris i investigacions:Carlos Azorn, Italo i Sonia Cervesato, Lali Sopea, Domingo Martnez...

Als qui se'n van anar durant el procs: Frederic Gods.I als que estan en la base i l'origen de tot aix: la meva mare, Mara ngeles Visus, que se sentir orgullosa, en silenci i

per dins com acostuma a dir; a Faustino Guerau de Arellano, per arrossegar-me cap a Barcelona i acompanyar-me en elsmeus primers i difcils moments en l'educaci social (com un petit homenatge in memoriam); i a Carme Panchn, que sem-pre m'ha ofert la seva collaboraci personal i professional perqu tot aix no queds en sac foradat.

A tots ells i totes elles, i esperant no defraudar-los quan vegin el resultat del seu suport: grcies!


18

Sobre aquesta edici

El text segent, tant els continguts fonamentals com alguns dels captols, forma part de la tesi doctoral "La Junta Provin-cial de Protecci a la Infncia de Barcelona, 1908-1985: Aproximaci histrica i guia documental del seu arxiu", amb la de-fensa de la qual, l'abril de 2007, vaig aconseguir el grau de doctor en Pedagogia per la Universitat de Barcelona.1

La investigaci que descriu la tesi t un doble carcter i contingut:D'una banda, la recuperaci de l'Arxiu de la Junta de Protecci de Menors de Barcelona (AJPMB),2 actualment dipositat

a l'Arxiu Nacional de Catalunya, mitjanant una guia documental. Aquesta guia, com a document separat de lArxiu, estdipositada al fons documental de la DGAIA i s accessible als usuaris. De laltra, es va fer una explotaci de diferents con-tinguts de l'Arxiu, analitzant documents que hi ha recollits, des d'una anlisi que presenta el seu recorregut histric que elrelacionen amb cada un dels moments socials, i des dels diferents paradigmes pels quals va discrrer la seva existncia.

Part d'aquest segon contingut, al costat de captols seleccionats amb context teric i histric, s el que constitueix el cor-pus fonamental d'aquest treball.

I, finalment, el treball va veure la llum com a fruit de la decisi de la Secretaria d'Infncia del Departament d'Acci Sociali Ciutadania de culminar la collaboraci que va fer possible tamb la investigaci en si mateixa, la qual mai no hagus ar-ribat a un bon final sense la seva participaci.

Personalment, vull deixar-hi constncia del meu reconeixement als diferents responsables poltics i tcnics del Departa-ment de Benestar Social, de Benestar Social i Famlia o d'Acci Social i Ciutadania (diferents noms de la mateixa estruc-tura), de la Generalitat de Catalunya, per haver cregut en aquest projecte i perqu aquest llibre vegi al final la llum.Especialment a Araceli Lzaro, que ha estat fonamental en els moments finals. Un projecte i un llibre que no sn el que ses-tila, i que han significat en alguns moments, em consta, la necessitat de defensar-los davant d'algunes incomprensions.

De part de tots aquells que creiem que no es pot explicar el present ni prefigurar el futur sense conixer el passat: Grcies!

I una nota sobre la utilitat daquests esforosQuan acabava de corregir els textos daquest llibre, el juliol de 2008, vaig rebre una trucada des de Badajoz. Era duna per-

sona que feia anys que cercava els orgens del seu pare, que, nascut a Catalunya al voltant de 1904, va ser acollit en centresde la Junta de Protecci a la Infncia de Barcelona en la segona dcada del segle XX.

No era la primera consulta que rebia daquest tipus des que havia publicat la tesi a Internet.Li vaig indicar com havia de fer la recerca per poder accedir a lexpedient del seu pare i els circuits que havia de fer ser-

vir. Espero que li serveixi, com s que a daltres ja els ha estat til, per poder retrobar el seu nom, la seva identitat i recon-ciliar-se amb la seva memria.

Que el meu estudi servexi per a aix, per reconstruir biograes, s una de les meves satisfaccions ms grans, a ms del ca-rcter emotiu que tot aix mha reportat. I daquesta satisfacci crec que han de sentir-se coreponsables tots aquells queem van ajudar a aconseguir-ho.

Carlos Snchez-Valverde VisusBarcelona, juliol de 2008

1. La tesi completa s accessible i es pot consultar a: http://www.tesisenxarxa.net/TDX-0528107-122248/index.html i complementa molts delscontinguts que aqu noms s'enunciaran per motius d'espai.2. Desprs de lltima denominaci, la instituci es va anomenar durant moltes dcades Junta de Protecci a la Infncia.


19

Prleg

Erra qui enceti la lectura daquest llibre pensant que es troba davant duna de tantes monograes dencrrec, tenyides depositivisme, adreades a donar notcia histrica duna instituci.

Aquest estudi que teniu a les mans s un convit al debat i al replantejament de molts llocs comuns. s una visita crticaal procs de construcci dunes determinades i a voltes oposades concepcions i poltiques de protecci a la infncia enun llarg perode de ms de tres quarts de segle. Una herncia complexa que gravita sobre les orientacions daquests dar-rers vint anys, suara dicultades per uns nous desaaments. s, a ms, una lectura intelligent. Lectura que ens repta a re-plantejar els nostres posicionaments personals i a analitzar les constants i problemtiques actuals de latenci a la infnciavulnerable des de la seva dimensi diacrtica.

Ens pertoca viure en una poca de profundes transformacions socials, poltiques, econmiques i de valors. Aquest con-text de canvis estructurals ha posat en crisi els principals mbits deducaci i socialitzaci, com ara la famlia, lescola i elmateix medi social, afavorint lexclusi i el risc social entre infants i joves. En uns temps canviants com els nostres, laten-ci a la infncia i a la joventut en risc ha de ser una de les prioritats dels governs i de la societat civil.

En aquest context, com he dit, lestudi de Carlos Snchez-Valverde sobre els orgens i levoluci de la Junta de Proteccia la Infncia s una eina oportuna i necessria per reexionar sobre les poltiques i les intervencions de protecci social ide prevenci daquesta poblaci vulnerable.

Aquest estudi histric ha estat elaborat per alg que t una llarga experincia professional en el camp de latenci a la in-fncia. Dedicaci professional que va estretament unida a la seva voluntat de construcci duna societat ms justa i equi-tativa a travs de lesfor personal i collectiu.

La doble ptica de tcnic expert i de ciutad comproms amb la societat que lenvolta proporciona a lautor un punt devista qualicat per analitzar el passat com a construcci en el temps del nostre present.

Ja Benedetto Croce havia assenyalat que la histria, lluny del que molts pensen, t una estreta relaci amb les necessitatsactuals i amb la situaci present en la qual continuen vibrant els fets passats. Sorgeix aix una histria de la Junta de Pro-tecci a la Infncia que mostra que es pot participar i intervenir en la construcci de les poltiques datenci a la infnciai la joventut en risc, ja sigui en un mbit poltic favorable o no. I, lgicament, assenyala, a travs de la histria, que s pos-sible tamb per a nosaltres construir un futur diferent des del nostre present.

El llibre que teniu a les mans t, dhuc, el segon objectiu de bastir una etapa important de la memria collectiva delcollectiu deducadors/ores i treballadors/ores socials, i especialment dels que laboren en lmbit de latenci a la infnciaen perill dexclusi. Aquesta recerca s una ferma contribuci a donar sentit didentitat al collectiu que es dedica profes-sionalment a aquesta atenci.

Ara fa poc ms dun segle es creava el primer organisme modern datenci a la infncia en una Catalunya transida per lacrisi social i de valors que comport el dur cam de la industrialitzaci per a les classes populars del pas. Sobre la base


20

legal de la Llei estatal de protecci a la infncia de 1904, es constitu a Barcelona, el 1908, la Junta de Protecci a la In-fncia. Una iniciativa modernitzadora dins el marc del moviment regeneracionista i de reconstrucci nacional delNoucentisme i en el context de la descoberta de la infncia com a etapa de la vida biolgicament diferenciada i amb sen-tit propi.

De la m de personalitats com Lluis Folch i Torres, la creaci de la Junta de Protecci de la Infncia marc els inicis delsnous enfocaments reeducadors i assistencials a Catalunya . Linici dun procs complex, no absent de greus contradiccionsi entrebancs, que va teixint la concepci de latenci a la infncia i la joventut tal com lentenem a hores dara. Snchez-Valverde, a travs daquestes planes, ens convida a recrrer aquest itinerari evolutiu. Des duna mirada distintiva i un di-leg qestionador, coneixerem els diferents escenaris que han dissenyat, en cada moment, la poltica, la pedagogia, lapsicologia, el dret i les transformacions socials, i com condicionen latenci a la infncia vulnerable.

La monograa comprn dues parts. La primera adreada a estudiar els antecedents, lobra i levoluci de la Junta de Pro-tecci. Estudi que s enquadrat en un marc histric que t en compte la concepci de la infncia vigent i els antecedents dereforma de la infncia amb problemtica social dins el context sociopoltic coetani. I la segona, el recorregut histric.

Cal que advertim que un valor remarcable daquesta recerca el constitueix el rescat, lanlisi crtica i lorganitzaci de ladocumentaci de la Junta i que forneix de fonts de primera m la visi interpretativa que ens ofereix lautor. Ha estat unatasca ingent de sistematitzaci i anlisi de la documentaci esparsa, i en alguna part mutilada, de la instituci. Un excellenttreball de classicaci abordat amb rigor i amb un bon plantejament metodolgic, documentaci que es troba, hores dara,dipositada a lArxiu Nacional de Catalunya.

La classicaci i elencalitzaci daquest ric fons ha perms a lautor establir lorganitzaci i el govern de lens, els modelsi poltiques dacci institucional, les tensions entre el model benc i el dacci social, entre altres qestions. Tamb snanalitzats els nous i interessants models proposats durant letapa de la II Repblica o la tornada a plantejaments assisten-cials del franquisme i lacci de lAuxili Social de caire feixista. Finalment, es fa una lectura de les poltiques portades a termedurant la restauraci de la democrcia que trencaran el model assistencial i comportaran la dissoluci de la Junta.

Cal felicitar-nos de la iniciativa de la Secretaria dInfncia i Adolescncia deditar aquest rigors i interessant estudi. Unapublicaci que esdevindr pel seu inters social i acadmic una obra de referncia per a estudiosos i professionals.

Josep Gonzlez-Agpitode lInstitut dEstudis Catalans,

catedrtic dHistria de lEducaci.Universitat de Barcelona


21


23. La Junta de Protecci a la Infncia de Barcelona, JPIB: antecedents i creaci

1. Introducci

1introduccio22:Maquetacin 1 02/07/09 16:57 Pgina 2

23

1. Introducci

Som, caminant, recorda Eduardo Galeano que ens deia Paulo Freire, pedagog i educador brasiler de qui es va complirel des aniversari de la seva mort el 2007.

Sempre m'ha fascinat aquesta metfora, la de l'sser com a cam, com a viatge. Una mica com jo l'he viscut sempre, en unindissoluble ordit de tot all que s prctic, teric, esttic i dinmic, i en el convenciment que noms podem ser realmentsi no ens aturem: en i amb el viatge.

I el viatge s i actua aqu no noms com una referncia potica o literria, sin com un dels components consubstancials,tamb, del procs d'investigaci que vull presentar i compartir amb tots vosaltres.

Un viatge personal i intellectual, no solament en el temps (en els dilatats divuit anys que va durar aquesta investigaci),sin tamb en els aprenentatges, on els nivells d'imbricaci de la part biogrfica i de la professional amb la cientfica, snpatents; de la relaci de la vida amb la intelligncia, com dirien Ortega i Borges.

L'Arxiu de la Junta de Protecci a la Infncia (Menors) de BarcelonaSi no hagus descobert aquest Arxiu, no crec que la meva inquietutd hagus cristallitzat. Va ser aquest l'estmul que em

va fer posar en marxa, comenar el viatge, a nals dels vuitanta: lestmul de la possibilitat de recuperar i estudiar una ins-tituci que resumeix la intervenci dirigida a la infncia durant tot el segle xx a Barcelona i, per extensi, a Catalunya.

L'arxiu original de la Junta de Protecci a la Infncia (Menors) de Barcelona segurament va ser alguna vegada una fontimportantssima i va estar en perfectes condicions d'accs i s. I aix, tant en el seu vessant de registre histric i institucionalde l'acci de la mateixa Junta com pels seus registres bibliogrcs. Per molts no hem tingut la fortuna ni l'oportunitat deconixer-lo ntegre. I s segur que, si hagus estat sencer, hagus estat encara ms important per conixer les bases que ex-pliquen la poltica social relativa a la infncia durant tot el segle xx.

El que jo em vaig trobar, casualment, a la sala que feia d'Arxiu General d'Expedients Individuals de casos de la DirecciGeneral d'Atenci a la Infncia (DGAI) del Departament de Benestar Social, l'any 1990, va ser una altra cosa. Puc asse-gurar que, en aquells moments, l'Arxiu no es trobava en gaire bon estat i que era prcticament inaccessible documental-ment. Havia sofert diferents trasllats poc acurats, s'havia desordenat, no constava cap llibre de control, ni inventaris, nicatlegs, ni registres... Noms un munt de caixes (ms de quatre-centes) en les quals, en obrir-les, trobaves lligalls i carpe-tes (ns i tot, colleccions de papers amuntegats un sobre l'altre) i una innitat de documents apilats en qualsevol buit, forade caixes, que corresponien a institucions, aspectes i moments histrics diferents (separats en alguns casos fins i tot perms de setanta anys, a la mateixa carpeta!).

Ens trobvem aix davant d'un arxiu que havia trencat la seva integritat i s'havia desmembrat,3 que estava molt desorga-nitzat, que havia sofert trasllats sense les precaucions degudes i que no contenia cap instrument que ajuds a recompon-drel. Tot aix, potser, com una altra conseqncia ms del fet que el procs que la instituci havia viscut de transfernciainterdepartamental no es va fer en les millors condicions ni amb la complicitat de tots els actors.

3. La creaci de la Direcci General d'Atenci a la Infncia, i la seva inscripci en l'mbit social, en lloc del jurdic, era una reclamaci generalitzadadel collectiu social i professional. Per la seva concreci, com podrem comprovar pel ball de noms i de dependncies que hi va haver entre 1989 i

1introtext23-30:Maquetacin 1 02/07/09 17:00 Pgina 23

24

Vaig comenar llavors un procs, primer per aconseguir els permisos administratius necessaris per poder accedir a aquestArxiu, i desprs per consultar els que en aquell moment eren els meus professors en els cursos del programa de doctoratde la Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona, Educaci Cvica i Moral (bienni 1988-1989 / 1989-1990),sobre la utilitat de la meva descoberta. Molt especialment, Josep Gonzlez Agpito, que des del primer moment va mos-trar un inters especial en el tema i desprs va acceptar ser el director de la meva investigaci, entreveient aix les possibi-litats que aquesta descoberta comportava.

Aix doncs, vaig aconseguir el primer perms d'accs, amb un encrrec per ordenar-lo, justicant-ho en el projecte de tesique seria aprovat, ms tard, per la Junta de la Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona el 1990, de part deMara Jos Iglesias, en aquells moments cap de Servei de Coordinaci Administrativa de la DGAI.4

La principal tasca que es va plantejar, una vegada aconseguits els permisos administratius d'accs, i en aquest primer mo-ment de contacte amb l'Arxiu, va ser la dassegurar-ne el rescat. De fet, es tractava d'una tasca urgent, en la qual calia can-viar tamb les actituds d'alguns dels responsables administratius de la DGAI. Especialment, les d'aquells que, encara queno de manera ocial (i segons el que comentava l'arxivera Enriqueta Bert, que ja havia treballat com a tal a l'Institut RamonAlb de Mollet del Valls ns que va deixar de funcionar com a centre d'infncia i que havia viscut all un altre procs,dolorosssim, segons les seves paraules, de destrucci inopinada de molts dels documents que shi recollien), ja havien fetarribar indicacions de la necessitat de desfer-se de totes aquelles caixes plenes de papers que no servien per a res. El zel pro-fessional de l'arxivera en no fer all que se li havia indicat s en la base de la recuperaci d'aquesta part de l'Arxiu. I des d'a-qu en vull deixar constncia una vegada ms, a ms de la seva recta intuci i de la seva actitud professional.

Per tamb he de dir, en honor de la veritat, que els responsables en aquell moment de la Direcci General d'Atenci ala Infncia i del Departament de Benestar Social, una vegada van tenir coneixement i conscincia de l'existncia i el con-tingut de l'Arxiu, van manifestar una acitud impecable, que es va manifestar de manera rpida i implicada i va estar sem-pre plena de collaboraci.

Apunts sobre el procs d'investigaci: els escenaris de l'Arxiu de la Junta de Protecci a la Infncia de Barcelona5

Primera fase: rescat i ordenaci de l'ArxiuLa primera fase, centrada en el rescat i lordenaci de l'Arxiu va ser, potser, la ms dura. S, perqu en aquest primer perode,

que inclou des de 1990 ns a 1997, la recerca de la manera d'aconseguir accedir, a efectes de font documental fonamental,

1. Introducci

2002, no ha estat un cam tranquil. El procs de divisi de les competncies entre els dos departaments i la transferncia entre ells dels actius do-cumentals el 1989, va comportar una actuaci si ms no aleatria, de fraccionament de l'Arxiu, com pot veure's quan analitzem els continguts quevan arribar a l'Arxiu Nacional de Catalunya des d'un i altre departament. Vegeu la Guia documental de l'AJPMB, dipositada en el fons documen-tal de la DGAIA.

4. Permisos que van anar renovant-se amb els que van emetre el 1992 la llavors directora general de la Infncia, Carme Drpez; per Consol Cer-vera, cap de servei de Rgim Interior del Departament de Benestar Social el 1995; i Yolanda Bertomeu, cap de servei de Rgim Interior del mateixdepartament el 2003 i el 2005.

5. Malgrat que des dels anys trenta, la instituci va passar a anomenar-se Junta de Protecci de Menors, a tot l'Estat menys a Catalunya, on va mantenir


25

1. Introducci

a l'Arxiu de la Junta de Protecci a la Infncia de Barcelona va ser un procs molt ardu. L'Arxiu es trobava des de 1989 di-positat en un dels centres que depenien de la Direcci General d'Atenci a la Infncia, del Departament de Benestar Socialde la Generalitat de Catalunya: El Castell.

Quan vaig prendre la decisi de treballar sobre aquest tema, ja sabia que una part fonamental del meu treball seria la feinad'ordenaci provisional d'aquest important grup de fonts. El que no sabia era que, malgrat totes les collaboracions indivi-duals, el dest, que de vegades sembla que es resolgui en altes per elevades esferes i que tan sols pugui explicar-se comsi d'una estranya partida d'escacs es tracts (almenys pel que fa a la utilitzaci dels immobles), em tenia preparades en aquestjoc agnic sis modicacions, en cinc anys, en la ubicaci fsica d'aquest Arxiu. Evidentment totes van coincidir amb el pro-cs temporal d'ordenaci en el qual personalment estava embarcat. A saber: de la ubicaci original de larxiu, el 1990, alcentre educatiu dEl Castell (Santa Perptua de Mogoda), cap a uns locals del Departament al carrer Crsega (que abans ha-vien estat una de les seus de l'INAS, lInstitut Nacional d'Assistncia Social); d'aqu cap a una de les seus de l'ICASS (Insti-tut Catal d'Assistncia i Serveis Socials) dins de l'edici que l'ICS (Institut Catal de la Salut) t a la conuncia dels carrersBalmes i Gran Via; desprs, al carrer Ausis March; el quart trasllat va ser cap a la seu del Departament de Benestar Socialal Palau de Mar l'any 1994; el cinqu, una altra vegada de tornada al centre El Castell, i per acabar, el juny de 1995 (ja queaquest centre tancava les portes i deixava de complir la seva funci educadora i institucional) a l'Arxiu Nacional de Catalu-nya, a Sant Cugat del Valls.

Tots sabem com sofreix fsicament un arxiu, i ms encara d'aquest volum, quan sel sotmet a trfecs continus, amunt i avall,amb les consegents ruptures de caixes, prdues, etc.

Un dels resultats curiosos d'aquest ball de trasllats ha estat que a l'Arxiu Nacional de Catalunya s'ha produt una espciede retrobada del material que va anar a parar al Departament de Benestar Social amb la part de l'Arxiu que es va quedarel 1989 al Departament de Justcia.6

En !, cinc anys, en aquesta primera fase, van ser necessaris per dur a terme aquesta ordenaci provisional de l'Arxiu, en ll-tim dels quals vaig comptar amb la inestimable collaboraci de Jaume Sard, que va posar ms del que li corresponia en aquestatasca. Pot semblar molt temps i, gaireb amb seguretat, la feina, com que va ser feta per un no professional de l'arxivstica, comsc jo, pot contenir algunes imperfeccions, que esperem que els tcnics de l'ANC hagin estat capaos de perdonar.

En aquesta primera fase, vaig dissenyar un instrument rudimentari (una txa) de recollida de dades dels diferents expedientsi lligalls. Alguns encara estaven complets i/o ordenats; quan no era aix, es va agrupar la documentaci, d'una manera no to-talment exhaustiva, amb criteris d'homogenetat dins de la mateixa caixa. Les dades es van catalogar en diferents camps cro-nolgics, temtics, etc. El treball ha generat un registre de ms de 1.600 txes de lligalls diferenciats, cada un dels qualscont des de deu ns a mil fulls. I aquesta s una dada que hem de retenir: l'ordenaci es va fer sobre lligalls o expedients ino sobre documents (aix hauria convertit en impossible l'intent de rescat). El volum d'informaci resulta, doncs, impres-

el qualicatiu d'Infncia ns al 1939 i malgrat que aix sanomena el fons a l'Arxiu Nacional de Catalunya, jo prefereixo la primera accepci, per raonsque es comprendran amb la lectura de les pgines que segueixen.

6. En la Guia documental de l'AJPMB, del fons documental de la DGAIA, es pot accedir a un inventari resum de tots els lligalls (els de contingutinstitucional, no els que es refereixen a expedients personals) que es van lliurar a l'Arxiu Nacional de Catalunya des del Departament de Justcia, el1994.


26

sionant. Per tractar aquestes dades es van utilitzar programes informtics molt senzills que faciliten un accs, bsicament,temtic i historiogrc.

Segona fase: tractament de la informaci i conclusi dels estudis referencialsEl 1997 es va produir una important aturada en el procs de la investigaci, per motius personals i familiars. I no va ser

ns a nals de 2003 que vaig reprendre l'impuls, de nou, i vaig actualitzar totes les lnies obertes que van conduir a la con-clusi. Es va iniciar llavors una fase de ms de dos anys intensos, que van acabar ja denitivament el procs d'ordenaci id'explotaci de l'Arxiu i d'estudis complementaris.

La denominaci actual de l'ArxiuCom es diu l'Arxiu en l'actualitat: de la Junta de Protecci a la Infncia o de la Junta de Protecci de Menors?La resposta a aquesta pregunta s que, actualment, el fons dipositat a l'Arxiu Nacional de Catalunya al qual es refereix nte-

grament la investigaci en la qual s'emmarca aquesta guia sanomena de la Junta de Protecci de Menors de Barcelona.I Barcelona, aqu, igual que en tota la nostra investigaci i en aquest llibre, opera amb el doble sentit de ciutat i de pro-

vncia, tal com s'entenia en la Llei de 1904 i en el Reglament de 1908, quan es delimitava que les juntes de la capital d'unaprovncia, a ms de ser locals, actuarien com a coordinadores de totes les de la provncia.

Per tot aix no obsta perqu em sembli ms adequada la denominaci referida a la infncia i que per aix l'usi, sempreque pugui. Encara que, per evitar confusions intils, a l'hora de fer-hi referncia, sempre utilitzar aquesta nomenclatura:AJPMB (Arxiu de la Junta de Protecci de Menors de Barcelona)

Infncia o menors?Aquest s un dels aspectes on amb ms claredat es manifesta la dicotomia i la presncia de diferents models en la con-

cepci de qu s un nen i de quina intervenci social, necessria, estem parlant, en conseqncia, vers aquest sector social:l's d'una terminologia o una altra.

Les denominacions infncia i menor conviuen de manera sinnima i intercanviable.Per, partint de l'element inherent a la seva prpia realitat lingstica, trobem que una s un substantiu i l'altra, en canvi,

s un adjectiu. I el seu s, social o professional, implica, aix mateix, una aproximaci diferent del fet objecte de l'acci, queposa l'accent en uns aspectes o altres. Aix t a veure amb la posici que socialment s majoritria en cada moment his-tric, i tamb amb la predominncia de determinades visions tcniques o interpretatives. Fins i tot des del punt de vistapoltic.

En opini meva, la utilitzaci del vocable menor com a sinnim d'infncia s una reducci que comporta conseqnciesi perills.

1. Introducci


27

1. Introducci

Ladjectiu menor alludeix a una caracteritzaci feta des del que no es t o el que no s's. s a dir, des de la manca,7 des dela falta, des de l'absncia. Es relaciona i es refereix, socialment, com a antagnic i antnim al concepte de major d'edat, entscom a categoria d'adult amb plena responsabilitat, ns i tot jurdica (almenys des del que s exigible), en els actes que unapersona fa a partir duna determinada edat. El terme menor dirigeix, doncs, cap a la irresponsabilitat. Fa referncia al fetque no s's ciutad de ple dret. Comporta una visi parcial, de contingut i inspiraci jurdics i s una clara reducci quedeneix el tot (linfant) des d'una part (la seva situaci de minoritat), amb el consegent perill d'estigmatitzaci. Repre-senta, aix mateix, una posici defensiva davant l'altre, realitzada des d'una mirada i una visi de linfant fetes des de la po-sici de l'adult i des de les necessitats de l'adult.

En contraposici, infncia, substantiu, alludeix a una mirada global, amb referncia a all que s's i a qu es pot ser, a uncomponent essencial (no a una situaci) en qu tamb s's ciutad amb ple dret. I ho fa des d'una visi i una mirada de icap a la persona com una cosa integral, total, que colloca aquesta etapa dins del creixement hum (individual i social). Sig-nica assumir una posici activa i de respecte al projecte de qui tenim davant des d'una visi emptica, ubicada en el llocque linfant ocupa biogrcament i socialment.

Aquest procs d'adjectivaci i de substituci de noms enclou perills de qualicaci i categoritzaci,8 de diferents infn-cies, i investeix moltes de les actuacions que les institucions que se nencarreguen reprodueixen, encara que, probable-ment, no duna manera intencionada.

Els diferents noms de la mateixa cosaRastrejant les diferents denominacions de les institucions que, entre nosaltres, han rebut l'encrrec d'ocupar-se de l'a-

tenci a la infncia, trobem que la Junta Provincial de Protecci a la Infncia de Barcelona (gaireb el mateix passa ambles de Girona, Lleida i Tarragona), des del seu naixement el 1908 ns a mitjan anys trenta, va mantenir la denominacide Junta de Protecci a la Infncia.9 I que aquesta instituci va conviure amb daltres que s'ocupaven de la responsabili-tat jurdica dels actes fets per menors d'edat legal, entre les quals el Tribunal Tutelar de Menors.10

Per Decret de 14 d'agost de 1931 (encara que l'ordre s anterior i el Decret noms formalitza l's que ja es donava desd'abril d'aquell mateix any), ja en temps de la II Repblica, les juntes i el Consell Superior van passar a anomenar-se deProtecci de Menors. I s'accentua, aix mateix, el carcter subsidiari i auxiliar de les juntes i dels seus serveis a la tasca delstribunals; i les dues institucions van passar a estar sota l'rbita del Ministeri de Justcia, al qual havien estat traspassadesdes del de Governaci.

7. Com mostra l'acostament al tema que fa Ferran Casas, a: CASAS, F. Infancia: perspectivas psicosociales. Barcelona: Paids, 1998, pg. 33 i seg., quan ma-nifesta com el nucli guratiu de les representacions socials actuals sobre la infantesa en la nostra cultura sembla denit pel nucli guratiu dels encara-no,que en el fons resulta una idea excloent en relaci amb el grup o categoria social al qual corresponen els ja-s: encara-no adults; encara-no responsables;encara-no capaos; encara-no competents; encara-no amb els mateixos drets; encara-no amb prou coneixements; encara-no ables.

8. Com ens recorda Jos Garca Molina, a: GARCA MOLINA, J. Dar (la) Palabra. Deseo, don y tica en educacin social. Barcelona: Gedisa, 2003,pg. 155 i seg.

9. Encara que, en honor a la veritat, hem de recordar que poc temps desprs, ja el 1911, les juntes incorporen tamb al seu nom el contingut de re-pressi de la mendicitat que no apareixia en l'enunciat de la Llei de 1904 ni al Reglament.

10. Aquesta instituci, quan es va crear tenia tamb una denominaci diferent. La Llei Montero Ros, de 25 de novembre de 1918, per la qual es


28

A Catalunya, el procs viscut per la Junta de Protecci a la Infncia de Barcelona, JPIB, en la II Repblica, depenent dela Generalitat, va ser una mica peculiar i es va insciure en el moment d'intent de posar en marxa una xarxa d'atenci so-cial ms moderna que la va voler encarnar la Generalitat republicana. Per el resultat va ser una situaci, des dels canvispoltics successius, de contnues modicacions de nom i d'adscripci. Malgrat aix, podem dir que predomina, tamb pelque fa a la JPIB, la denominaci de Junta de Protecci a la Infncia (de Barcelona o de Catalunya) durant tot el perode.

Poques modicacions es van fer a partir de 1939, durant el franquisme i ja com a Junta de Protecci de Menors, ns alsanys vuitanta. Potser el ms remarcable s que com a conseqncia de la reforma de legislaci que va tenir lloc el 1948 (Textrefs de la legislaci sobre protecci de menors de 2 de juliol de 1948) es va produir una nova reestructuraci adminis-trativa i es va comenar a parlar de l'Obra de Protecci de Menors (OPM) per a tot all que feia referncia a tots els ser-veis relacionats amb la intervenci que no era de reforma (la qual, al seu torn, estava agrupada sota un patronat de reformad'mbit estatal).

Per quan el ball de les denominacions arriba al paroxisme s en el perode de recuperaci democrtica que es va iniciaramb la Constituci de 1978 i amb la construcci de l'Estat de les autonomies. Des de les transferncies d'aquestes com-petncies a la Generalitat de Catalunya, a partir de 1980, aquest tipus de funcions s'han desenvolupat sota aquestes de-nominacions i instruments politicoadministratius:

1980: Es produeixen les primeres transferncies de competncies i serveis en temes d'infncia les que provenen de l'mbit de l'Institut Nacional d'Assistncia Social, INAS, que s'enquadren dins del Departa-

ment de Sanitat, en la Direcci General de Serveis Socials, sota la denominaci de Servei d'Infncia.1981: Es produeixen les transferncies de competncies i serveis de protecci, tutela i reforma de menors. provinents del Ministeri de Justcia i del Consell Superior de Protecci de Menors, s'enquadren en el Depar-

tament de Justcia, i es crea a aquest efecte la Direcci General de Protecci i Tutela de Menors.1989: Es crea la Direcci General d'Atenci a la Infncia, dins del nou Departament de Benestar Social, la qual

assumeix la major part dels serveis, recursos, competncies, etc., en l'rbita de la prevenci i protecci dels dosorganismes esmentats ms amunt, DGPTM i Servei d'Infncia.11

1996: Es transfereix la Direcci General d'Atenci a la Infncia al Departament de Justcia.2000: Sen modica el nom, tot i que no les competncies ni l'adscripci departamental, i passa a anomenar-se

Direcci General d'Atenci al Menor.2002: Es trasfereixen (i all continuen), una altra vegada, les competncies i el servei al Departament de Ben-

estar Social (durant uns anys de Benestar i Famlia i ara d'Acci Social i Ciutadania) i va passar a anomenar-se Di-recci General d'Atenci a la Infncia i a l'Adolescncia.

1. Introducci

creen aquestes institucions, les denomina tribunals per a nens. No ser ns a una reforma, mitjanant el Reial decret llei de 15 de juliol de 1925que es denominaran, ocialment, tribunals tutelars de nens. I encara caldr esperar uns anys ms, ns a la reforma, tamb per Reial decret llei, de3 de febrer de 1929, perqu aparegui la denominaci de tribunals tutelars de menors.

11. Les funcions de reforma es mantenen en el Departament de Justcia, i es crea a aquest efecte la Direcci General de Justcia Juvenil, anome-nada aix ns a 1996 quan canviar el nom pel de Direcci General de Mesures Penals Alternatives i de Justcia Juvenil.


29

1. Introducci

s a dir, la DGAIA, com tots la coneixem, i sanomena aix l'instrument per les seves sigles, en aquest curis procs dereducci de les coses i de les persones a la seva situaci o representaci, procs l'exemple ms pervers del qual podria serconsiderat el de la utilitzaci de l'acrnim Meinas (provinent de la locuci: Menors Estrangers Indocumentats, No Acom-panyats) per identicar presumptes categories de nens en situaci de desemparament.

Qu ha passat a Catalunya aquests darrers anys amb les poltiques d'infncia?La imatge grca que queda de l'actuaci en poltiques d'infncia, des de la recuperaci de la Generalitat el 1980, no re-

sulta gaire encoratjadora. I no tan sols per les denominacions i els noms tan errtics que s'han anat utilitzant.Hem viscut un procs en el qual la primera opci va ser no fer cap nova regulaci legal que ordens el camp d'actuaci

de les administracions pbliques en relaci amb l'acci social en la infncia. Tornem a trobar-nos, aix, amb el mateix patrd'actuaci que es va donar als anys trenta: reorganitzaci (la dignicaci i la desmassicaci, complementades per la co-marcalitzaci i lespecialitzaci, als vuitanta), i tecnicaci (professionalitzaci), encara que s que es disposava de les com-petncies per organitzar aquestes poltiques.

Va caldre esperar gaireb dos anys perqu s'aprovs la Resoluci 37/1 del Parlament de Catalunya de 10 de desembre de1981,12 segons la qual es proposaven els principis de la poltica d'infncia. I cinc anys per a la fallida Llei de protecci de me-nors de Catalunya, de 1985, que va intentar plasmar el primer model a Catalunya d'intervenci de la democrcia recent-ment reconstituda en aquest mbit. I en aquest intent ja s'apuntaven alguns elements d'aquesta tornada a un plantejamentproper al model judicial o juridicopenal, centrat en la responsabilitat, que s'ha anat consolidant en els ltims anys, sobre-tot pel que fa a la justcia juvenil.

Al costat dels canvis d'adscripci administrativa i a les petites i contnues reformes legals que es van succeir entre nalsdels vuitanta i els noranta, i tamb com a conseqncia de l'aprovaci de la Convenci sobre els drets dels infants del'ONU de 1989 (encara que amb alguns anys de retard), el 1995 es va produir un nou intent de renovaci: es va aprovarla Llei 8/1995, d'atenci i protecci dels infants i els adolescents (la LAPIA), que va intentar traslladar els principis de laConvenci amb bastant bona intenci; per el desenvolupament de la Llei ha estat molt escs i irregular (alguns dels re-glaments no es van aprovar ns al 2006!) i el seu coneixement i la seva aplicaci gaireb inexistents.

I la sensaci generalitzada, ja gaireb acabada la primera dcada del segle xxI, tant en lmbit social com entre els pro-fessionals que intervenen en l'execuci tcnica d'aquestes poltiques, s la d'una necessitat d'unicaci, claricaci i reno-

12. La resoluci, sota la invocaci dels principis de la llibertat i la dignitat del nen i del respecte vers els seus senyals d'identitat i les seves caracters-tiques individuals i collectives, orienta les poltiques per aconseguir satisfer les seves necessitats, sempre que sigui possible all i entre aquells ambqui viu i creix, tenint sempre presents tant el benestar material com el benestar espiritual dels infants. Delimita les situacions en les quals la infn-cia ha d'estar protegida: negligncia, crueltat, explotaci i manipulaci. Estableix la necessitat de mesures compensatries envers els infants amb dis-minuci. Delimita la necessitat que els mtodes d'intervenci siguin adaptables als canvis i a les situacions de cada infant, independentment del seuorigen o naturalesa. Manifesta l'obligaci del compliment dels drets de la infncia com a deure de la societat i dels pares. Defensa una organitzacijurdica de la famlia que possibiliti un creixement harmnic on linfant ha de ser reconegut com a persona amb existncia prpia. Planteja la ne-cessitat que la protecci de la infncia sigui una acci coordinada entre els diversos ens pblics que hi intervenen. I tamb que els rgans judicials iadministratius que s'ocupin dels infants han de tenir present la seva psicologia i la personalitat. I que la protecci i la tutela de la infncia infractorao amb problemes de conducta shan d'aconseguir des de solucions que promoguin el nen i no repressives.Curiosament, no apareix ni una sola vegada el terme menor.


30

vaci urgent, com a mnim legislativa, o ns i tot d'una denici clara del model i de les poltiques socials referides a la in-fncia d'aquesta Catalunya de comenaments de segle.

Les oportunitats de la Llei d'infnciaL'any 2009, segons tots els indicis, ser l'any en qu a Catalunya comenci el seu recorregut parlamentari la proposta d'una

nova llei d'infncia, que es gesta com a mnim des de fa tres anys, amb una participaci social important en lelaboraci.Una llei que hauria de signicar la visualitzaci daquest nou paradigma que es vol aplicar a lacci social amb la infn-

cia, primer exemple del qual ha estat la voluntat poltica de delimitar una rea explcita dintervenci amb la creaci dunaSecretaria dInfncia com rgan global de disseny i gesti de totes les poltiques relacionades amb aquest sector social.

Una llei que, en concordncia amb lanterior, intentar una regulaci integral, que es xi no tan sols en la protecci, sinque dibuixi escenaris de promoci i de participaci de tota la infncia.13 Una llei que haur de procedir, a ms, a la trans-laci denitiva dels principis recollits en la Convenci del 89.

Una llei que tamb esperem i desitgem que sigui capa de denir el model d'acci social que aquest collectiu social ne-cessitar i possibilitar l'elaboraci d'un pla estratgic, que nha de ser part inseparable. Perqu les lleis sense reglaments jasabem on porten (l'exemple de la 8/1995 s proper i present).

I una llei, nalment, que jo desitjo que, i cridaria a la reexi de tots els agents implicats perqu aix sigui, hauria d'aprotarel moment per normalitzar la denominaci social i professional d'aquells amb qui treballem, tornant a l'esperit de la Re-soluci de 1981, i recuperar de manera generalitzada l's del terme infncia i el de nen, davant el de menor, com una de-mostraci ms del canvi d'actituds necessari per possibilitar als nens i les nenes, a tots els nens i a totes les nenes, un futurms autnom, ms ple i ms feli.

1. Introducci

13. Les tres P que tan didcticament acostuma a repetir-nos Araceli Lzaro des del seu lloc de guardiana a l'Observatori de Drets dels Infants.


23. La Junta de Protecci a la Infncia de Barcelona, JPIB: antecedents i creaci

2. Marc histric i conceptual: infncia i protecci fins al segle XX(breu recorregut histric)

2ttol31:Maquetacin 1 02/07/09 17:01 Pgina 2

32

2. Marc histric i conceptual: infncia i protecci fins al segle XX (breu recorregut histric)

IntroducciLa Junta de Protecci a la Infncia de Barcelona es va crear el 1908, ara fa cent anys. Qu es feia fins llavors en relaci amb

la protecci de la infncia? Per qu s en aquest moment quan apareix aquesta instituci?Per ajudar-nos a respondre aquestes preguntes i comprendre quines sn les raons per les quals socialment sorgeix, al co-

menament del segle xx, la necessitat d'una intervenci pblica dirigida a la protecci de la infncia, intervenci que fins lla-vors no es donava des d'una clara voluntat sociopoltica, haurem de fer un petit per necessari recorregut per la delimitacii la clarificaci de quin s el sector social al qual ens referim quan parlem, si ms no en aquesta obra, d'infncia.

El contingut d'aquest treball fa que aquest apartat adquireixi un carcter introductori i que molts dels temes solaments'apuntin en la mesura que puguin oferir informaci collateral o assenyalar camins per explorar, ms que fer-sen untractament en profunditat. Esperem que aix sigui ents i que serveixi al lector, com li ha servit a l'autor, per introduir-seen tot all que conflueix en l'existncia, el 1904, d'un clima que cristallitza en la primera regulaci de l'acci institucio-nal pblica generalista de protecci a la infncia a Espanya i Catalunya.

2.1. Infncia i histria. Concepte i espai social de referncia

Linfant en la histriaLinfant s un dels grans absents de la histria. s un convidat de pedra que durant la major part de la histria de la hu-

manitat no ha tingut ni nom ni funci. Era invisible. No comptava a efectes socials. En el llarg procs del seu reconeixe-ment i de la seva consideraci, la infncia ha seguit un ritme semblant, com ens recorda habitualment Manel Castells, ala posici i situaci de les dones.14

Per abans que la infncia es constitus com a espai social de referncia (procs que podrem seguir, en apartats posteriors)va ser necessari que linfant segus un lent i laboris procs de reconeixement, des del moment en qu va fer-se present, mo-ment que alguns terics, en el mn occidental, colloquen en el segle xII:

[...] t els seus orgens en el segle xII, en els indicis iconogrcs identicadors [...] on es comena a re-presentar el nen en les imatges. Aquestes passen, a travs dels segles, a Europa, d'ngels a adults en gran-dria petita, de nens nus, a la representaci del nen com s en la realitat de lpoca

14. Manuel Castells acostuma a explicar com la infncia s, encara avui, un dels collectius ms desprotegits en paritat amb la situaci de lesdones, ja que els seus drets han estat dentre els ltims a ser reconeguts. I ens adverteix dels perills del procs de mundialitzaci que pot acabarfent que no arribin mai a una situaci de normalitzaci, ja que: estem sent testimonis d'una reculada dramtica de conquestes socials i dels dretsdels nens obtinguts per reformes socials en societats industrials madures, darrere d'una desreglamentaci de gran escala, al pas dels governs per lesxarxes globals. I el que s nou s el debilitament d'institucions de suport per als drets dels nens, com ara els sindicats de treball o les poltiques dereforma social, per ser reemplaades per advertiments morals als valors de la famlia que sovint culpen les vctimes de la seva condici. Vegeu CAS-TELLS, M. Fin de milenio. La era de la informacin. Madrid: Alianza, 2001, vol. 3. Vegeu el captol dedicat a la relaci entre globalitzaci, explo-taci i exclusi social, en all referit als nens, pg. 149 a 161.

2text32-48:Maquetacin 1 02/07/09 17:06 Pgina 32

33


Ara b, s'haurien de donar encara tota una altra srie de coadjuvants perqu puguem parlar, no dinfants en la histria,sin d'infncia i histria i d'histria de la infncia.

La infncia en la histriaPot passar-nos que, quan parlem d'infncia, donem per cert el fet, pensant amb esquemes del nostre temps, de creure que

histricament aquesta sempre ha estat una etapa del procs de creixement i socialitzaci especialment considerada i cui-dada. Pensar que els nens sempre han tingut un tractament privilegiat i han estat el centre d'atenci dels adults per alsquals construen el seu avenir. Podrem creure, en denitiva, el mateix que creia el doctor Tolosa al comenament del seglexx.15 Un estudi ms detingut del que realment ha passat en altres moments histrics, ens sorprendr.

I ens sorprendr perqu infncia, com tots els termes que fan referncia a situacions i sectors socials concrets, s un termebastant modern i ha estat i s un terme canviant amb el temps i amb les cultures, signicant conceptes i referint-se a edatsi a situacions socials diferents al llarg de la histria (desprs en veurem alguns exemples).

L'origen etimolgic de la paraula infncia (del llat, in fale) fa referncia a aquell que no parla correctament. En caste-ll, l'inici de l's de la paraula infncia, amb el signicat dinfantesa, es dna a mitjan segle xIII.

La denici que ens oferix el Diccionari ideolgic de la llengua espanyola ens parla de la infncia com: l'edat del nen nsals set anys. De fet, aquesta podria ser l'accepci que ms connects amb el signicat de la paraula tal com s'utilitzava enllat (a Roma i a partir de la Repblica, segle V abans de la nostra era) i en el dret rom. I aquest s el signicat que ha tin-gut, majorment, la paraula infncia ns fa pocs decennis.

Per quan nosaltres usem la paraula, s a dir, el significant infncia, des d'una funci conceptual, no ens referim aaquest significat. I aix s aix perqu en les societats industrials avanades com la nostra s'ha anat produint un procsd'identificaci conceptual associat a la plenitud de drets i de responsabilitats.16 Desprs veurem com aquesta accepcit a veure amb la creaci d'un espai social explcit carregat de continguts per als perodes d'infncia i adolescncia din-tre de l'espai semntic incls en la minoria d'edat. Aix s'ha arribat a una situaci en la qual s'aplica, habitualment, el de-nominador menor com a sinnim de tots aquests termes. I aix succeeix, inexplicablement, tant en el llenguatgeprofessional com en el colloquial.

15. Poble que no sent amb intensitat el desig de socrrer els nens en les seves desgrcies, a ms de mancat de cor, est condemnat a la ms lamen-table decadncia (doctor Tolosa Latour), cita presa de ROCA, T. Historia de la Obra de Tribunales Tutelares de Menores a Espaa. Madrid: TTM,1968. El doctor Manuel Tolosa Latour, Madrid 1857-1919, va ser un dels inspiradors i propulsors de la Llei de protecci a la infncia espanyola de 1904,llei que durant molt temps ha estat coneguda com la Llei Tolosa. Manuel Tolosa Latour va acabar sent president del Consell Superior de Proteccia la Infncia i de Repressi de la Mendicitat.Com a curiositat, i pot ser que a causa de un lapsus linguae, el nom amb el qual surt esmentat el doctor Tolosa Latour a l'obra d'Alexandre GAL:Histria de les institucions i del moviment cultural a Catalunya 1900-1936. Barcelona: Fundaci A. Gal, 1979, s el de Rafael, nom que sembla quees refereix a un germ seu.

16. Segur que aix s en part a causa de la pervivncia social de la denici rousseauniana de linfant com un sser feble, estpid, gaireb sense ra,innocent i ignorant, que refora un estatut de minoria, denici que d'una banda va ajudar a considerar-lo una mica diferent per que, de l'altra,ha provocat una dependncia cada vegada ms gran respecte a l'adult.


34

Aquesta identicaci est segurament relacionada, a ms, amb el desenvolupament del procs de construcci epistemo-lgica, de profundes conseqncies socials, que es dna al comenament del segle xx, quan s'aporta des de les cincies m-diques, biolgiques i psicolgiques una unicaci en un mateix terme i espai conceptual dels conceptes infncia, proteccii dependncia en la seva relaci amb el que es desenvolupa dintre de l'espai de relaci familiar.17 Aix, relacionat amb la cons-trucci del concepte de minoritat, serveix perfectament a les necessitats d'intervenci judicial (o pseudojudicial, com veu-rem ms endavant), que els adapta sota la trilogia de malaltia-delinqncia-reforma.18

El resultat s que s'arriba a un moment en el qual s'assumeix socialment que:tot nen s menor i, per tant, depenent, que necessita protecci, i tot menor que intenti sortir de la situaci

de dependncia s sospits, o perqu est malalt o perqu necessita reforma, i sequipara aix confusament, perintencionalment, en el mateix camp semntic: nen, menor, malalt i delinqent.

s aquest carcter polismic de la paraula infncia el que introdueix la dicultat per adoptar un dels seus signicats sensefer un petit recorregut descriptiu sobre l'estat de les investigacions en aquest aspecte.

Panorama de les concepcions operants de la infnciaLes concepcions i la consideraci de la infncia han canviat considerablement al llarg de la histria. I tamb com a con-

seqncia del paradigma19 des del qual es faci l'acostament histric.20

Revisant el panorama de concepcions i el procs en relaci amb els estudis sobre infncia podrem armar que els pri-mers intents seriosos tant en la delimitaci d'aquest concepte com en el rescat del procs histric relacionat amb la infnciaprovenen dels estudis de l'escola histrica francesa dels Annales, i sobretot dels treballs de Philippe Aris i de GeorgesDuby a linici dels seixanta. Els estudis d'aquesta escola, ms centrats en la histria de la vida quotidiana, dels costums i deles mentalitats, han possibilitat un salt qualitatiu dels acostaments histrics i han provocat, des de la seva irrupci, una re-novaci general del panorama historiogrc, ja que no se centren solament en la histria poltica, militar, religiosa o deles institucions de poder, sin tamb en la histria de les persones del carrer. Apareixen aix, com a objecte d'estudi, homescorrents i, especialment, fan aparici a escena collectius socials exclosos: les dones i els nens.


17. Per ampliar informaci sobre aquesta qesti, vegeu DONZELOT, J. La polica de las familias. Valncia: Pre-textos, 1979; sobretot el que fa refe-rncia, en el captol 4, al complex tutelar, pg. 99 i seg.

18. Recordem solament a efecte illustratiu el ttol del Congrs d'Educaci Protectora a la Infncia Abandonada, Viciosa i Delinqent de 1908 per donarsuport al que diem.

19. Un treball introductori a les diferents concepcions de la infncia, molt interessant per la seva esquematicitat i practicitat, per elaborat en un altreregistre diferent del que nosaltres adoptem en aquesta obra, s el que es pot trobar a RUEDA, J.M. De los programas asistenciales a los programas dedesarrollo comunitario para la atencin a la infancia, ponncia presentada al I Congreso Internacional Infancia y Sociedad. Madrid: Ministeri d'AfersSocials, 1991, tom 2, pg. 45 i seg. Aquest autor, des d'un acostament psicologista comunitari, fa una caracteritzaci de les diferents concepcions d'in-fncia en funci del paradigma teric de qu es parteixi, i identica concepcions de tipus: psicomoral (centrada en els drets), psicopedaggic (centradaen les capacitats), psicofamiliar (centrada en el context familiar) i psicosistmica (centrada en la interrelaci de sistemes i agents) i psicocomunitria (ex-tensi de l'anterior, que introdueix les relacions prpies entre iguals, en un esquema de dos sistemes de socialitzaci: primari i secundari).

20. Els treballs de Mara Victoria Alzate Piedrahita, professora de la Universitat Tecnolgica de Pereira (UTP) de Colmbia, que es va doctorar i vatreballar una temporada a Espanya, sn molt interessants. En concret, el seu article Concepciones e imgenes de la infancia, a: Revista de Ciencias Hu-manas, any 8, nm. 28, juny de 2001, s molt claricador per l'esfor de sntesi que representa.


35


Uns anys ms tard, per basant-se en estudis anteriors, coetanis a les primeres obres dAris, sobre la presncia dels nensen la literatura dEnzo Petrini, i en treballs de Philippe Muller i David Riesman, a Catalunya, Jordi Cots i Moner21 va ferun treball interessant de sntesi, organitzaci i presentaci cronolgica de les fases de la histria de la infncia, que, per laseva senzillesa i utilitat, nosaltres adoptarem en all que s fonamental ms endavant, i que podria inscriure's com a se-guidor del corrent que Alzate engloba sota l'epgraf d'aquells que consideren la infncia una categoria sociopoltica mo-derna. Aquest corrent, segons el qual la histria s concebuda com a disciplina conformada per diversos camps discursiusi d'estudi de les relacions de poder, fa una aproximaci a la gnesi de la percepci social moderna de la infncia des d'uncontext genealgic en el qual es planteja que hi ha dos acostaments fonamentals al mn dels nens, i que inueixen en elcanvi de percepci que es fa sobre la infncia a la de l'edat moderna: un, el dels humanistes i moralistes (els jesutes, ensdir Aris), que es congura a partir del segle xVI; i l'altre, l'agent social ms reconegut del qual va ser Rousseau, que data,per tant, del segle xVIII. Ambds estan relacionats i constitueixen, particularment l'ltim, l'avantsala de les actuals repre-sentacions de la infncia. Molts dels seus elements sn presents en les propostes de l'escola dels Annales, per amb un valordiferent.

Una mica ms endavant va sorgir la proposta psicognica de Lloyd Demause, que en un treball collectiu del quals editor, el 1982 (en el nostre pas), va donar a llum la seva Historia de la Infancia, considerada per alguns com unade les propostes ms interessants sobre el tema. Els plantejaments psicognics, que pretenen elaborar un nou para-digma del canvi histric des dels plantejaments psicoanaltics, irrompen aix en escena des d'una crtica fero als de-fensats per Aris.22

I ja una mica ms propers en el temps sn els estudis que, partint de la psicologia social, parlen de representaci so-cial i que, en concret, i en relaci amb la infncia, mantenen que pot entendre's com aquesta imatge collectivamentcompartida que sen t a cada moment histric. Cada societat, cada cultura, segons aquest corrent, t la seva prpia

21. Vegeu PETRINI, I. Estudio crtico de la literatura infantil. Barcelona: Ed. Rialp, 1963; MULLER, Ph. El desarrollo psicolgico del nio. Madrid:Guadarrama, 1968; RIESMAN, D. La muchedumbre solitaria. Buenos Aires: Paids, 1971. (Biblioteca del Mundo Moderno); i COTS i MONER,J. La Declaraci universal dels drets de l'infant. Barcelona: Rosa Sensat-Edicions 62, 1979.

22. Vegeu DEMAUSE, Ll. (ed.) Historia de la Infancia. Madrid: Alianza Universidad, 1982, pg. 21 i seg. Demause denuncia, entre ironies sobrela seva incapacitat per entendre el motiu pel qual el text dAris est considerat generalment com les sagrades escriptures del tema, tenint encompte, segons les seves paraules, el carcter poc contrastat d'alguna de les armacions de l'historiador francs quan analitza les representacionsartstiques dels nens i un excs de comprensi amb les actituds histriques d'abs vers els nens per part dels adults. Resulta curiosa la premonicireferent als perills d'algunes actituds dels psicoanalistes, enunciada ja per Philippe Aris en la primera edici del seu text de referncia, i que es re-cull invariablement en les posteriors, quan diu, parlant del procs histric que duu de la impudor a la innocncia: aquesta absncia de reserva n-tima vers els nens, aquesta manera d'associar-los als plaers relacionats amb els temes sexuals, ens sorprn: llibertat de llenguatge; ms encara: audciade gestos, tocaments un s'imagina qu diria referent a aix un psicoanalista modern! Aquest psicoanalista hauria errat. L'actitud davant de la se-xualitat, i sens dubte la mateixa sexualitat, varia amb el mitj, i conseqentment, segons les poques i les mentalitats. Vegeu, en aquest sentit, ARIS,Ph. Lenfant et la vie familiale sous lAncien Rgime. Pars: Editions du Seuil, 1973, pg. 145. Potser l'intent de creaci d'un nou paradigma del canvihistric que Lloyd Demause encarna acaba resultant poc ms que un impressionant repertori de les perversions humanes relacionades amb el tractea la infncia, i t poc present el contingut d'histria comparativa de la seva prpia anlisi quan trasllada mirades des de valors d'avui a altres momentsdiversos, posant-se molt poques vegades empticament en la situaci de tots els actors del moment histric que intenta analitzar. Si es vol consultar algunes opinions signicatives sobre la relaci de la psicoanlisi i la histria es pot consultar, per exemple, les de Jacques Le Goa: Salut mental i cultura: entrevista a Jacques Le Go.


36

definici d'infncia, de les seves caracterstiques i dels perodes de la vida que inclou. Un dels millors representantsd'aquesta escola entre nosaltres s Ferran Casas, que ha dedicat a aquest tema algunes de les seves investigacions.23

Tots aquests acostaments conviuen amb els de tipus pedaggic estricte, que han estat estudiats i defensats en les nostreslatituds, sobretot per Escolano,24 i a partir dels anys vuitanta, i que posen l'mfasi en elements com ara: les inuncies delnaturalisme pedaggic que postulen l'allament de linfant dels contactes precoos amb la vida social (aqu trobem altravegada Rousseau), la vinculaci dels moviments en favor de l'escolaritzaci total de la infncia als grans sistemes nacionalsd'educaci que creen les estructures efectives per a la reclusi institucional dels nens (desprs veurem aquesta fase de tu-telaritzaci des d'altres acostaments) i el desenvolupament positiu de les cincies humanes, principalment de la psicolo-gia i pedagogia, iniciat a la del segle passat i continuat ininterrompudament al llarg del segle xx, i tamb elsdesenvolupaments de la medicina infantil. Tot plegat, proporcionar les bases necessries per a la direcci cientca de laconducta infantil i, consegentment, per a l'organitzaci metdica de l'escola.

Trobem, doncs, un panorama amb diversitat d'acostaments. I amb resultats o matisos diversos. Aix, i seguint el resumque ens proposa Alzate, entre els plantejaments histrics:

La histria de la vida privada concep la infncia com una categoria social invisible/visible, mentre quela histria psicognica associa la infncia amb les pautes o formes de criana i entn la histria com inda-gaci genealgica.25

Per si ens acostem a l'mbit de la pedagogia, trobem, segons Alzate, que:[en l'edat] moderna la infncia es deneix com un perode reservat al desenvolupament i a la prepara-

ci per a l'ingrs de la vida adulta; [mentre que] la concepci pedaggica contempornia d'infncia entnaquesta com un perode vital reservat al desenvolupament psicobiolgic i social en el marc dels processoseducatius institucionals.

[...] [i d'altra banda ] la concepci pedaggica activa de la infncia, la deneix com una etapa d'evolu-ci de l'espcie, com a llavor d'esperana d'una naci moderna, i com objecte d'estudi i intervenci dels sa-bers moderns que s'ocupen dels nens.

Si ens acostem a les concepcions provinents de la psicologia social trobem, tamb seguint a Alzate, que:[] conceben la infncia com un perode de vida que es refereix a un conjunt de poblaci; un consens

social sobre una realitat objectiva i universal; etapa ideal de l'home en un mn real, quotidi, en contrastamb un mn ideal i imaginari.

I que des de les cincies jurdiques des de les poltiques socials consideren la infncia com:[] subjecte de drets i objecte de poltiques o programes socials que tracten de repercutir positivament

en les circumstncies de vida de la poblaci infantil.


23. Vegeu CASAS, F. Infancia: perspectivas psicosociales. Barcelona: Paids, 1998, pg. 24. La prpia existncia d'una realitat anomenada infn-cia depn de la percepci social del fet que existeix una realitat prou rellevant, que precisa d'un concepte perqu ens hi referim.

24. Vegeu ESCOLANO BENITO, A. Aproximacin histrico pedaggica a las concepciones de la infancia. A: ESCOLANO BENITO, A.Cinco lecturas de historia de la educacin. Salamanca: HISSI, 1983.

25. ALZATE P., M.V. Concepciones e imgenes de la infancia. A: Revista de Ciencias Humanas, any 8, nm. 28, juny de 2001, conclusions.


37


D'altra banda, l'accepci que s'ha acordat internacionalment,26 molt en lnia amb l'accepci anterior de carcter jurdic,quan es parla d'infncia diu que ens estem referint a les persones que tenen aquestes caracterstiques:

tot sser hum menor de divuit anys, excepte que en virtut d'una llei que li sigui aplicable hagi adqui-rit la majoria d'edat abans.

Veiem en aquesta delimitaci com fa aparici de manera explcita una referncia fonamental a la minoria o majoria d'e-dat, terme d'evocacions molts ms socials i jurdiques que personals, i que ja hem esmentat anteriorment. La Convencide 1989 es mouria en aquesta lnia.

Per vegem ara, a travs d'un petit recorregut histric, com s'ha anat congurant, no noms el concepte, sin l'espai i lafunci social que designa la paraula infncia.

La infncia com a invent modernCom ja hem avanat abans en parlar de les concepcions d'infncia, sobre la qesti de la conguraci de l'espai social que

engloba la infncia en les societats occidentals, hi ha autors que defensen que el signicat del terme infncia tal com elconeixem nosaltres i l'espai social que designa no sn ms que una invenci moderna i que en altres moments histricsi socioculturals tan sols es podria parlar dadults en menor escala.27 Aquest plantejament, dut ns a les seves ltimes con-seqncies, es manifesta en diferents autors des d'una armaci rotunda en el sentit que:

la infncia s una instituci social semblant a una classe social que ha estat creada especcament com una manerai com un instrument per controlar un determinat espai social.28

I, des duna altra lnia discursiva, hi ha altres autors que, com ja hem esmentat, construeixen les seves teories des de plan-tejaments histrics psicognics, entre els quals:

...el canvi histric no dependria ni de la tecnologia ni de l'economia sin dels canvis psicognics de la personalitat re-sultants de les interaccions entre pares i lls en successives generacions.29

26. Convenci de l'ONU sobre els drets dels infants, article 1.

27. ...la humanitat semblava ancorada en una idolatria de l'home en la seva maduresa... ens diu Enzo Petrini en la seva obra: Estudio crtico de laliteratura infantil. Barcelona: Ed. Rialp, 1963, cap. I. En la mateixa lnia s'expressa, entre altres, Lus ROJAS MARCOS, en el seu article: El poderde los nios, a: El Pas, 29 de setembre de 1993, quan ens diu: ns a principis del segle xIx la infantesa es considerava un perode breu, governatper processos fonamentalment biolgics, que als pocs anys desembocava, com per art de magia, en la majoria d'edat, en l's de ra. Tamb en el ma-teix sentit, vegeu RIES, Ph. El nio y la vida familiar en el Antiguo Rgimen. A: La historia de la vida privada. Madrid: Taurus, 1987, i altrestreballs de la mateixa obra com ara el dAYMARD, M. Amistad y convivencia social, etc.

28. Vegeu VARELA, J.; LVAREZ-URA, F. Arqueologa de la escuela. Madrid: La Piqueta, 1991.

29. Vegeu DEMAUSE, Ll. (ed.). Historia de la Infancia. Madrid: Alianza Universidad, 1982, pg. 17. L'estudi d'aquest autor, com hem avanat, smolt til tamb per a aquells que vulguin aprofundir en un acostament psicoanaltic al tema. Demause planteja una seriaci en la consideraci deles relacions adults-infncia que hauria passat per aquestes fases: infanticidi (antiguitat fins al segle IV), aband (s. IV al s. xIII), ambivalncia(s. xIV al xVIII), socialitzaci (s. xIx a mitjan xx) i ajuda (ns a l'actualitat). A pesar de no coincidir amb els plantejaments d'aquest autor, fem notarque aquesta cronologia presenta una periodizaci semblant (si s'agrupen els tres primers perodes que proposa Demause) a la que nosaltres adop-tarem una mica ms endavant, des d'altres crite

Junta Proteccio Infáncia BCN CSV Cat

Documents

Transcript of Junta Proteccio Infáncia BCN CSV Cat