35

professors/es, participaran en els mateixos jocs que elsnens i les nenes de Tàrraco.

Les jornades se celebren dins del projecte de ciutatde Tàrraco Viva des de fa deu anys. Es justifiquen perquè:

• Apropen l’alumne d’una manera lúdica al tempsdels romans.

• Permeten adquirir el concepte de temporalitat,canvi, continuïtat i evolució de la història.

• És un projecte globalitzador entre tots els alumnesdels centres de Tarragona i comarques.

MetodologiaFonamentem la metodologia activa basada en l’ob-

servació directa i personal, i potenciem el debat queimpliqui el professorat i l’alumnat, que permeti la posadaen comú i la redacció de conclusions finals. En definitiva,l’activitat ha estat dissenyada amb aquestes caracterís-tiques didàctiques, perquè sigui:

• Variada, per aconseguir la motivació a través dediversos suports, processos, procediments, etc.

• Manipulativa, per assolir l’aprenentatge a travésde l’acció.

• Experimental, perquè cada alumne/a visqui l’ac-tivitat com a part d’una experiència personal.

• Analítica, pel procés deductiu i l’extracció de con-clusions que s’hi duen a terme.

• Interactiva, en què l’alumne/a treballa en grup iactua constantment.

• Visual i sensorial, amb una explicació basada enl’observació directa i indirecta, la comparació, etc.

En resum, els alumnes tocaran, manipularan, orde-naran objectes i imatges, deduiran, es posaran en el llocdels altres, construiran, identificaran i experimentaran através del joc. Ineludiblement veuran que la història no ésnomés un llibre teòric que estudien a classe, sinó que el jocté una incidència fonamental en el present i en el passat.

Com tots els treballs del Camp d’Aprenentatge (CdA,a partir d’ara), l’activitat comença i acaba a classe ambel professorat responsable del grup i s’integra dins delcurrículum escolar. Prèviament, el professorat del CdAimparteix l’activitat Roma a l’escola, que mostra alsalumnes com era Tàrraco i com es desenvolupava la

IntroduccióL’empremta romana a Tarragona s’explica amb

claredat a través de les restes monumentals que esconserven. Però, i els seus habitants? Com era la sevavida? On són i què se n’ha fet, dels habitants de Tàrracoi dels seus descendents?

La necessitat de donar resposta a aquestes pre-guntes, de mostrar als infants d’una manera lúdica ipropera al seu món que els romans som nosaltres, quesom els hereus de la cultura, la llengua, els jocs, lestradicions, etc., ens va fer pensar que la millor formad’apropar-nos-hi per reviure-ho era a partir de quelcomtan pròxim als infants com el joc. La paraula llatina ludussignifica alhora diversió infantil, joc, esbarjo i escola, jaque no hi ha cap mot llatí que designi específicament eljoc infantil o que tingui el significat genèric actual dejoguina. I encara que el joc s’ha situat sempre en uncontext historicosocial, cal dir que han jugat els nens i lesnenes de totes les èpoques i pobles. El joc és, per tant,una realitat quotidiana de l’infant que potencia l’interèsper avançar en la comprensió més àmplia del passat. Lametodologia emprada permetrà, a més, prendre-hicontacte directe i aportar recursos i materials perquè elsalumnes accedeixin al seu coneixement des d’un punt devista evolutiu, temporal i de coetaneïtat històrica.

L’objectiu és facilitar a l’alumnat l’aproximació a unade les realitats més atractives del nostre entorn social icultural, i alhora proporcionar els recursos materials imetodològics imprescindibles per analitzar-lo i compren-dre’l. Tanmateix, el joc és una activitat innata inseparablede la condició humana i respon a la necessitat pròpia detots els infants de ser una font d’activitat, ja que als nensels cal moure’s, tafanejar, veure coses, tocar-les i mani-pular-les. D’aquesta manera, els petits manifesten l’ànsiad’experimentar, crear, inventar, relacionar-se amb lespersones, intercanviar les vivències, expressar les ideesi sentiments, etc., és a dir, accions innates que juguen afavor nostre.

Es tracta d’un pla d’immersió en el qual més d’unmiler d’alumnes de cinquè d’educació primària (el primerdia, dels centres públics i privats de la ciutat de Tarra-gona, i el segon, d’altres indrets), juntament amb els

JUGUEM COM JUGAVEN LES NENES I ELS NENSDE TÀRRACO

Elena Venini Redín. Àrea de Didàctica i Organització Escolar. URVM. Joana Virgili Gasol. Camp d’Aprenentatge Ciutat de Tarragona

36

vida d’un nen/a des que naixia fins que era major d’edat.El contingut de la jornada es complementa amb unespectacle romà relacionat amb el tema, que varia cadaany. Els treballs posteriors dels alumnes van dirigits a larecerca de nous jocs i de paral·lelismes entre els jocsromans i els actuals.

El perquè de la jornadaLa idea de la jornada d’aprenentatge actiu “Juguem

com jugaven les nenes i els nens de Tàrraco” va sorgir apartir de les qüestions que es formulaven els nens inenes després de visitar la necròpolis paleocristiana deTarragona: “Què ha passat amb els romans? Tots morts,no?” Calia, per tant, donar una resposta entenedora quepotenciés la capacitat deductiva dels alumnes a fi quearribessin, a través d’un element tan proper com el joc,a establir deduccions clares i a adonar-se de la nostrasemblança amb els romans.

Els nostres objectius són:• Aconseguir que els alumnes s’imbueixin dels con-

ceptes de temporalitat i evolució històrica.• Mostrar-los d’una manera lúdica i viva el món

dels romans, acostar-los als jocs, descobrir elsentreteniments de l’època i fer-los adonar que elsjocs actuals no són tan llunyans dels antics.

• Aconseguir que sigui un projecte globalitzadorque serveixi per a tots els alumnes dels centresde Tarragona i de la comarca.

• Apropar les joguines dels romans a l’alumne.• Entendre el joc com un llenguatge universal i com

a referent d’integració.• Aconseguir la convivència participativa de tots els

escolars.El joc és un element motivador que interessa a les

persones de totes les edats. Recordem, per exemple, elque ens diu Sèneca: “El que diferencia un home d’unnen és l’avidesa dels nens pels objectes com ossets,nous o petites peces de monedes, mentre que els homesvolen or, plata o ciutats” (De constancia sapientis, XII,2).

Així doncs, el joc lligat als comportaments d’explo-ració i de curiositat constitueix el motor de l’aprenentatgei de la descoberta de l’infant. D’aquí en derivaria el seuaprofitament. Un cop establerta aquesta base de realit-zació es va deduir que calia avançar més en el conei-xement del joc, a través de fonts documentals romanescom textos, pintures, mosaics, relleus i murals de l’època.A tall d’exemple, citem alguns escriptors que en lesseves obres expliquen alguns d’aquests jocs o bé en fanmenció: Horaci a les Sàtires parla de construir casespetites, del joc de parells o senars i de com muntar acavall dalt d’un bastó llarg; Ovidi a l’Heroides ens dóna aconèixer sis maneres de jugar amb nous: el castell de

nous, els pendents, el triangle de nous, el joc de fer-lesentrar en un forat al terra o dins d’una gerra i parells isenars; Virgili a l’Eneida ens parla de la baldufa; Hipò-crates, en la seva obra sobre el règim personal, recomanaque per aconseguir mantenir-se en bona forma físicacal jugar amb el cèrcol; Suetoni en El diví August ensdescriu el joc de la morra. Són nombroses també lesal·lusions als jocs de pilota i als tipus que existien, algundels quals s’han adaptat amb bases per poder jugar.

Història de la jornadaLa primera jornada es va celebrar el dia 1 d’abril de

1998 i hi van participar uns 540 nens i nenes d’algunscentres de Tarragona acompanyats dels seus professors.La bona acollida dels centres participants i l’èxit de lajornada va fer que el projecte s’integrés dins de TàrracoViva.

Des de l’any 2001, és a dir, des de la tercera jornada,els alumnes de primer curs de l’ensenyament de Mestrede la URV col·laboren en el monitoratge dels jocs romanscom a darrera activitat pràctica que fan dins de l’assig-natura de Didàctica General.

El nombre d’estudiants que hi han participat ha estatsempre molt elevat, la qual cosa ha permès atendregran part dels espais de joc preparats. La participacióha estat la que es mostra a la taula 1.

La raó per la qual es va considerar important que hiintervinguessin els futurs mestres és ben senzilla.Representava una aportació didàctica imprescindibleen la formació inicial de qualsevol ensenyant: un apre-nentatge obtingut a partir d’una pràctica real, activa,allunyada d’òptiques transmissives sobre la manera d’en-senyar.

La participació ha esdevingut continuada, i a causade les nombroses peticions l’any 2006 les jornades esvan ampliar dos dies. La primera jornada acull tots elscentres, ja que hi participen totes les escoles d’educacióprimària de la ciutat de Tarragona, i a la segona esreben els centres d’altres comarques de Tarragona queho han sol·licitat, per estricte ordre de petició i fins a

Taula 1. Participació d’estudiants de l’ensenyament de Mestre de laURV i d’escolars d’educació primària a les Jornades de Tàrraco Viva.

Any Espais Estudiants Escolars

2001 70 125 8762002 80 120 9162003 89 136 1 0212004 92 150 1 2002005 110 218 1 9002006 103 238 2 5002007 142 310 2 600

37

arribar al màxim d’alumnes que permet la nostra capacitatd’acollida. Per tant, uns 1 300 acompanyats d’uns 300professors gaudiran de 142 espais de joc que s’ofereixenal Camp de Mart de Tarragona. Hem d’esmentar quetambé hi col·laboren alumnes de l’IES Cal·lípolis, de l’IESVidal i Barraquer i del Conservatori de Música.

Per gestionar el projecte ha estat imprescindible lacoordinació de tres organismes: el Departament d’Edu-cació, l’Ajuntament de Tarragona i la Universitat Rovira iVirgili, a través de la Facultat de Ciències de l’Educaciói Psicologia.

Repercussions didàctiquesLa conseqüència lògica d’aquesta immersió ha estat

la plasmació d’un repertori ampli de jocs, normes, ins-truments i utensilis per jugar, i s’ha arribat a la reproduccióposterior d’objectes i de taulers amb el complementnecessari per poder jugar. Ha estat i és necessària unaintensa tasca d’investigació a fi de cercar nous jocs ambles respectives normes. Aquesta investigació ha implicatque la consecució de reproduccions de jocs romans esplasmessin per escrit en el llibre Juguem com jugavenels nens i les nenes de Tàrraco, que s’ofereix als centresde Catalunya –o d’altres indrets– amb petició prèvia i enun bagul acompanyat del llibre dels jocs amb les indi-

cacions didàctiques que el regeixen i les normes que s’hiproposen.

El desenvolupament de l’activitat s’inicia amb unestrobades de coordinació a l’aula habitual de classe de laURV, entre les quals hi ha els professors del CdA, laprofessora de didàctica i els alumnes de Magisteri dividitsen grups i repartits per especialitats. Durant la trobadaes presenta la jornada, la metodologia que s’ha d’aplicari la relació dels jocs. Un cop en són coneixedors, escullenper parelles el joc més adient a les seves possibilitats,del qual es responsabilitzaran, tant pel que fa al bon ús,organització i, si cal, reposició del material, com a la reco-llida i retorn al punt d’origen, perquè es pugui utilitzar enòptimes condicions en la segona o posteriors jornades.

Se’ls donen indicacions didàctiques respecte a lametodologia i la importància de l’actuació del mestre,amb l’objectiu d’obtenir un bon rendiment dins de lespossibilitats que ofereix el joc. També se’ls comuniquenles normes d’actuació durant la jornada: el temps quehan de dedicar a cada grup d’alumnes per tenir curadels horaris de les actuacions, les normes de compor-tament que han de demanar als nens, l’obligació demantenir-se en el racó de joc i de respectar i no aban-donar el material, i la necessitat d’emprar el català coma llengua vehicular tal com determina el Departament

38

d’Educació i d’animar l’alumnat a participar-hi. Tambése’ls avisa de possibles irregularitats que hi poden haver,com ara l’assistència mèdica, que s’ha de dur a terme através del servei mèdic corresponent, o la presència dela guàrdia urbana en el recinte en cas de necessitat.Se’ls lliura un dossier amb la informació detallada deljoc que decideixen monitoritzar i un plànol del Camp deMart perquè coneguin la seva situació. El dossier explicael nom del joc en llatí, l’equivalent en català, els materialsque es proporcionaran i les instruccions sobre la manerade jugar.

S’ha de destacar la capacitat de resposta, dels alum-nes-monitors, pel que fa a la participació activa, l’es-tructura organitzativa –promptitud i rapidesa en el mun-tatge i desmuntatge del seu espai de joc–, la implicacióen el desenvolupament de l’activitat, la recepció il·lusio-nada del grup multitudinari d’alumnes amb ànsies des-mesurades de joc i la valoració positiva de les jornades.

ConclusionsL’objectiu de la nostra proposta de treball és, per tant,

que els alumnes adquireixin uns conceptes sobre un períodehistòric, alhora que desenvolupin uns aprenentatges detipus procedimental, que interioritzin uns valors, unes actitudsi unes normes que finalment els permetin conjuntament serprotagonistes del propi aprenentatge.

Considerem que no han de concebre la història comun fet passat i no operatiu actualment, sinó que pretenemque siguin conscients que aquest passat ens haconfigurat tal com som i que conèixer-lo ens ha permèsentendre el present.

Demanem a l’alumne que sigui capaç de treballaren equip, de compartir i assumir responsabilitats. Aquestaproposta forma part d’un treball més ampli de conei-xement de la ciutat i, en particular, d’aquesta època his-tòrica. L’activitat comença i s’acaba a l’aula i la seva rea-lització està totalment lligada al professorat i al centre quela realitza. Es tracta d’un treball multidisciplinari, ja que pera la realització correcta es necessita la intervenció dediferents àrees de coneixement: del medi natural, social icultural, de la llengua, d’educació física i d’educació artísticavisual i plàstica, com a més importants.

Creiem també que el joc és una activitat generadorade plaer que es realitza amb finalitats que li són implícites,en la qual els nens es diverteixen amb fantasia i llibertati que més tard comparteixen amb els amics. D’altrabanda, els jocs reglats contribueixen extraordinàriamenta l’adquisició de pautes de comportament, ja que elsnens han de respectar estrictament les regles, cosa queels proporciona possibilitats per exercitar en cadamoment la capacitat d’autocontrol i d’autodomini bàsics.

A més, constitueix una forma de vida social que

permet als jugadors situar-se en una esfera temporal iespacial diferent, afavorint l’assaig, la pràctica i l’apre-nentatge de diferents actituds socials. D’altra banda, eljoc en el paper d’afavoridor del desenvolupament físic iintel·lectual de les persones resulta essencial en la in-fància i conserva l’interès al llarg de tota la vida. Pertant, al marge de la utilització pedagògica o didàctica,es reconeixen les seves virtuts envers al creixement ievolució dels infants en les diferents dimensions. Hitrobem units els tres àmbits bàsics per a una bonaformació integral de la personalitat del nen: el cognitiu,el psicomotriu i el social i afectiu. A més, s’hi desenvo-lupen totes les funcions psíquiques (percepció, atenció,memòria, pensament, llenguatge i imaginació) i alhoraactua com a accelerador dels aprenentatges. S’ha de-mostrat que el joc, lligat als comportaments d’exploraciói de curiositat, constitueix el motor de l’aprenentatge i dela descoberta en l’infant.

De vegades a les facultats d’Educació planen lesgrans paraules i els grans principis, però el currículumnecessita el gest petit. Hi ha coses petites i grans queno s’obliden mai, i això és el que representa per a moltsalumnes de Magisteri compartir amb els escolars unaprimera experiència real. Quan el pas del temps donirelleu al record, quedarà l’experiència.