PATRIMONI MARÍTIM DE MENORCAEL CONSELL ORGANITZA A FORNELLS LES PRIMERES JORNADES D’AQUESTA TEMÀTICAP. 04

JOSEP VIVES CAMPOMAREL ROSER ACULL L’EXPOSICIÓ“JOSEP VIVES CAMPOMAR. LA QUIETUD DE LES COSES”P. 14

PEDRA EN SECLA TÈCNICA S’INSCRIU A LA LLISTA DE PATRIMONI CULTURAL IMMATERIAL DE LA HUMANITATP. 28

DL: M

E 52

4-20

07

NÚMERO 53 · GENER-MARÇ 2019 · PUBLICACIÓ DEL DEPARTAMENT DE CULTURA I EDUCACIÓ DEL CONSELL INSULAR DE MENORCA

2

Revista trimestral del Departament de Cultura i Educació del Consell Insular de Menorca

Número 53Gener-març 2019DL: ME 524-2007

Imatge de la portada:Pintura de Josep Vives Campomar

Correcció lingüística:Servei d’AssessoramentLingüístic del CIM

Disseny i maquetació:Island Mood

Han col·laborat en aquest número:Departament de Cultura i Educació del Consell Insular de Menorca, Pep Pelfort, Carles Jiménez, Damià Ramis, Ismael Moll , Montserrat Anglada, Lluís Plantalamor, Cristina Bravo, Irene Riudavets, María José León, Magdalena Salas, Natàlia Navarro Gelabert, Josefina Salord Ripoll, Carlos de Salort, Cecília Ligero i Ignasi Mascaró.

Primeres jornades

Patrimoni Marítimde Menorca

Breu història de la nomenclatura del plat menorquí

Caldera o caldereta?

SUMARI REVISTA ÀMBIT #53

La tècnica s’inscriu a la Llista de patrimoni cultural universal

Pedra en sec

Mossets d’actualitat

Breus

Llengua

Menorquí sí,català clar

Exposició

Josep Vives CampomarLa quietud de les coses

Intervencions programades el 2018

Activitat arqueològicaa Menorca

Ordenació i classificació del fons familiar

Llegat Carreras Vigo

4 5

MAR

Pescador al port de Sanitja. Fotografia de lacampanya dels actes de commemoració dels 25 anys de la declaració de Menorca com a reserva de biosfera

CELEBRACIÓ A FORNELLSDE LES I JORNADES

PATRIMONI MARÍTIM

DE MENORCAL’objectiu principal d’aquesta trobada, celebrada a Fornells a final de setembre, era elaborar els criteris per determinar

quins elements de la navegació tradicional mereixen ser conservats com a integrants del patrimoni històric de Menorca.

Text: Departament de Cultura i Educació del Consell Insular de Menorca

REVISTA ÀMBIT #53 EN PROFUNDITAT JORNADES DE PATRIMONI MARÍTIM JORNADES DE PATRIMONI MARÍTIM

6 7

Els dies 28 i 29 de setembre va tenir lloc a Fornells la celebració de les primeres Jornades del Patrimo-ni Marítim de Menorca, organitzades pel Consell Insular de Menorca.

L’objectiu d’aquestes jornades era iniciar el de-bat per a l’elaboració d’uns criteris que puguin do-nar pautes clares sobre quins elements dels utilitzats per a la navegació tradicional, tant tangibles com intangibles, mereixen ser conservats com a inte-grants del patrimoni històric de Menorca. És per aquest motiu que aquesta activitat va disposar de l’assessorament i ajut de les entitats que a Menorca treballen per a la conservació i protecció d’aquest patrimoni (tant d’embarcacions com d’estris) i per a la difusió i el manteniment de la navegació tradicio-nal, com són Amics de la Mar de Menorca i Amics de la Mar del Port de Maó. Així mateix, es van convidar experts procedents de territoris del nostre entorn, concretament de les Illes Balears i de Cata-lunya, que coneixen i treballen en béns integrants del patrimoni marítim. A més, es van organitzar diverses taules rodones per extreure finalment unes conclusions útils per al treball del Departament de Cultura i Educació en aquesta matèria.

Per a futures edicions es preveu convidar experts d’altres comunitats autònomes com el País Basc i Galícia i alguns consells insulars de les altres illes s’han ofert a col·laborar-hi.

Les jornades, obertes al públic en general, van tenir una important participació. Van intervenir els ponents següents:

Joan Lluís Alegret, professor titular d’Antro-pologia Social de la Universitat de Girona: la seva ponència va tractar sobre la valoració patrimonial del sector pesquer.

Bernat Oliver Font, tècnic de patrimoni marítim al Consell de Mallorca: la seva ponència va ser sobre els criteris legals en la protecció del patrimoni marítim.

David Oliver Ramon, periodista: va conduir la taula rodona “El paper de les entitats en la sal-vaguarda del patrimoni marítim”, en la qual van intervenir les associacions Amics de la Mar de Me-norca i Amics de la Mar del Port de Maó.

Vicente García-Delgado, investigador de les embarcacions tradicionals: va fer la xerrada “La utilització del patrimoni viu i participatiu: la barca d’encesa Lola”.

Antoni Tur Riera, llicenciat en la Marina Civil

(secció nàutica) per la Universitat Politècnica de Catalunya: la seva ponència es va titular “Una segona vida al patrimoni marítim”.

Joan Alemany Llovera, doctor en Ciències Econòmiques: va presentar el projecte “Thalassa, les embarcacions com a testimoni”.

Albert Forés Gómez, arqueòleg: va presentar el nou projecte del Museu Ma-rítim de Mallorca.

Les jornades també van tenir una part més pràctica, amb la presentació de l’Arxiu Antoni Picó Vivó per part de l’Associació Amics de la Mar de Menorca; un taller de nusos nàutics a càrrec d’Antoni Tur; una demostració de navegació de vela llatina al port organitzada per les associacions, i una explicació i demostració de la construcció d’embarcacions, a càrrec del mestre d’aixa Bep Marquès, de Ciutadella.

Finalment, es van acordar unes conclusi-ons que en el decurs d’aquesta tardor s’han anat consensuant i polint entre tots els po-nents i assistents que hi han volgut participar.

CONCLUSIONS DE LES PRIMERES JORNADES DEL PATRIMONI MARÍTIM1. Els béns del patrimoni marítim de les Illes Balears són fruit d’una activitat que defineix la relació d’un poble amb la mar. Són també expressió rellevant de la cultu-ra tradicional del poble de les Illes Bale-ars en els aspectes materials, econòmics, socials i espirituals. D’acord amb la Llei de patrimoni històric de les Illes Balears, l’Administració ha de vetllar per garantir la protecció, conservar i promoure aquests béns que ens identifiquen com a grup so-cial, tant els de caràcter material com els de caràcter immaterial.

2. És necessari, segons això, la implica-ció de l’Administració amb competències en matèria de patrimoni històric (consells insulars) i també la local, autonòmica i es-tatal amb competències sobre el litoral i els ports.

3. Les associacions ciutadanes implica-des són agents de primer ordre en la con-

DEMOSTRACIÓ

A la pàgina de l’esquerra, demostració de navegació amb vela llatina, en el transcurs de les jornades

PRESENTACIÓ

A la imatge superior, fotografia de la presentació de les Jornades de Patrimoni Marítim, a la pedrera de Robadones

MOSTRA D’OBJECTES

A la imatge inferior, mostra de nusos i objectes relacionats amb les activitats marítimes tradicionals

REVISTA ÀMBIT #53 EN PROFUNDITAT JORNADES DE PATRIMONI MARÍTIM JORNADES DE PATRIMONI MARÍTIM

8 9

servació del patrimoni històric i la seva difusió entre la població.

4. Per donar a conèixer i valorar aquest patrimoni s’han de dur a terme iniciatives que l’apropin al públic en general, perquè també es converteixi en agent de salva-guarda, atès que no es pot protegir el que es desconeix. Això significa conservar les embarcacions, el patrimoni immoble de terra vinculat, les arts pesqueres, les tèc-niques constructives i de navegació tradi-cionals, el vocabulari local, les creences, la música, les fotografies i els fons documen-tals, etc., i utilitzar-los en festes i altres ac-tivitats per crear arrelament social.

5. Les administracions amb competèn-cies sobre el patrimoni històric de cadas-cuna de les illes s’han de coordinar per es-tablir uns criteris comuns per a l’inventari i la catalogació d’aquests béns, sempre salvaguardant la singularitat de cada illa.

6. S’ha de cercar la coordinació entre les associacions implicades i l’Administra-ció per crear uns protocols d’actuació en la salvaguarda, protecció i conservació del patrimoni marítim que aquestes custodien.

7. S’ha d’iniciar tan prest com sigui pos-sible l’inventari i la catalogació d’embar-cacions tradicionals i d’altres béns relacio-nats amb el patrimoni marítim en vies de desaparició com una eina imprescindible de protecció i recuperació.

8. Aquests inventaris i catàlegs són im-prescindibles per documentar tot el que existexi d’interès en l’actualitat i conèi-xer-ne l’estat de conservació. A més, per-metran crear alertes per evitar-ne la des-aparició total o facilitar els mitjans per recuperar part dels elements, tant materi-als com immaterials.

9. S’ha de tendir que els projectes de re-cuperació, protecció i conservació del patri-moni marítim siguin econòmicament soste-nibles perquè siguin viables, prioritzant el patrimoni flotant ja existent, amb la impli-cació dels particulars i de l’Administració (Amics de la Mar de Menorca), perquè no

depenguin únicament de l’Administració.10. S’ha d’instar el Govern de les Illes

Balears a adaptar la Llei del patrimoni històric de les Illes Balears per donar ca-buda a la protecció del patrimoni marí-tim, tant el material com l’immaterial.

11. El patrimoni marítim ha de ser re-conegut com a tal per la societat i s’han de seguir els procediments establerts per la legislació vigent per dur a terme decla-racions de béns d’interès cultural o béns catalogats d’interès insular.

12. És important i s’ha d’impulsar el treball en xarxa entre tots els agents im-plicats de les Illes Balears i el seu entorn: institucions, museus, associacions i altres centres per donar a conèixer el nostre pa-trimoni i generar sinergies col·laboratives.

13. Per preservar les embarcacions tradi-cionals en el seu medi natural, la mar, s’ha d’habilitar —a cada port de Menorca en particular i a la resta de ports de les Illes— una zona d’amarratge en un lloc rellevant i visible del port per a barques tradicionals, amb uns preus d’amarratge populars. Això ajudarà a mantenir el patrimoni de les as-sociacions i dels particulars.

14. S’ha de crear una escola de mestres d’aixa estable que formi els professionals per mantenir, conservar i restaurar les em-barcacions actuals i construir-ne de noves o rèpliques.

15. El patrimoni marítim heretat no no-més ha de ser un objecte museïtzable, visita-ble i/o protegible, sinó que ha d’interpel·lar a la nostra manera de ser i ajudar-nos a dia-logar amb l’entorn on ens trobam. D’aques-ta manera, el patrimoni no només serà una qüestió del passat sinó del present.

FORNELLS

Imatge del port de Fornells, seu de la primera edició de les Jornades

REVISTA ÀMBIT #53 EN PROFUNDITAT JORNADES DE PATRIMONI MARÍTIM JORNADES DE PATRIMONI MARÍTIM

UNA DE LES CONCLUSIONS DE LES JORNADES ASSENYALA LA CONVENIÈNCIA DE CREAR UNA ESCOLA DE MESTRES D’AIXA

10 11

REVISTA ÀMBIT #53 ACTUALITAT CALDERA DE LLAGOSTA CALDERA DE LLAGOSTA

El plat que el turisme associa a Menorca, la “caldereta” de llagosta, té un problema de nomenclatura. Resumint per sobre la seva història, és molt clar que, tal com la coneixem ara, no existia a final del segle XIX. Així està descrit, com una recepta “inventada pels pescadors i perfeccionada pels cuiners, és un fenomen turístic con-vertit en article de luxe”, ja l’any 1923, nascut a Fornells. El motiu pel qual la llagosta va esdevenir un negoci lucratiu a partir d’inici de segle i no abans va ser la moda d’incorporar-la com a plat de luxe, exòtic, a les taules dels restaurants france-sos, amb preparacions espectaculars, molt del gust de l’època. Mentre l’incipient tu-risme cercava autenticitat, els menorquins consideraven les pescades de llagosta com un mal menor. Tanmateix, a l’antiga Casa Burdó de Fornells van tenir la brillant idea d’oferir-los el plat de subsistència dels pes-cadors en un format políticament correc-te: servir-la en plat, taula i parament, i no com s’havia fet sempre entre pescadors, asseguts a terra al voltant de la cassola de fang, menjant en grup i on cada comensal

tenia un tros de pa anomenat gòfia, que feia de plat i postres. Aquesta seria la clau per transformar un plat de barca en un fe-nomen turístic. Però tornem a l’etimolo-gia. Abans de l’any 1965 no surt enlloc el mot caldereta. És bastant lògic, no es deia així ni s’hauria de dir així. Tal vegada tro-baríem l’explicació en els inventaris de les cuines menorquines: l’any 1452, a la cuina de Pere Alzina hi havia “una casola o pa-nada de terra”, indicant que aquest seria el nom de l’estri. Quant a la paraula calde-ra, no apareix fins a l’inventari de 1704, en una casa rica, on hi ha un “parol i una cal-dera d’aram”. Per tant, és lògic que en els manuscrits analitzats en l’estudi es cuini la llagosta en greixera, panadera o tià. Fins a final del segle XIX, després de la revolu-ció industrial, les calderes no començari-en a ser accessibles. És a partir d’aleshores quan els pescadors es poden permetre dur a la barca una caldera o calderó per evitar que es trenqui l’estri de terra. Tanmateix, com és sabut, si cuinam en terra, preferi-rem l’estri de terra, no pel joc de paraules, sinó pel sabor indiscutible que hi dona,

CALDERAO CALDERETA?

Text: Pep Pelfort (Centre d’Estudis Gastronòmics Menorca)

CALDERA O CALDERETADE MENORCA

A la pàgina anterior, fotografia del plat típic menorquí. Fotografia d’arxiu de Made in Menorca

SEGELLDE QUALITAT

A la imatge inferior, distintiu de la marca de garantia Llagosta de Menorca. Fotografia d’arxiu de Made in Menorca

12 13

DOCUMENTA-CIÓ HISTÒRICA DE L’ORIGEN DEL TERME

Fotografies dels menús de diferents restaurants de referència on s’oferia “caldera de llagosta”. Entre les imatges, fotografia de la recepta de caldera de Pere Ballester

perquè facilita aquest retorn lent de tem-peratura que millora l’acoblament del plat amb el repòs. Tot i això, quan el plat passa de la barca al restaurant per ser polit i ben presentat, sembla que d’en primer a Can Burdó es continua dient caldera però ja no es cuina en una caldera. En tots els textos es comença a parlar de “caldera” de peix, dàtils, morena, serrans, cigala, molls, etc. Així mateix, tant a les guies de Menorca antigues com a les cartes dels restaurants, a la publicitat i en els llibres de viatges es parla de la famosa “caldera de llagosta”. Totes les persones entrevistades que po-drien recordar-ho, així com cuiners en ac-tiu en l’època en què el plat era habitual, coincideixen a explicar que el mot caldereta va aparèixer amb el turisme dels anys se-tanta. A Menorca, fins aleshores, una cal-dereta era un estri per caçar perdius amb un llumet, sembla que prohibit des d’antic. Així, per què s’hi va canviar el nom?

La tergiversació té la llavor l’any 1965, amb el decret publicat al BOE pel Minis-teri d’Informació i Turisme, que obliga a oferir un “menú turístico” amb l’objectiu d’aconseguir una gran quantitat de tu-risme de baix cost per fer entrar divises. Amb un intervencionisme extrem, se’n defineix la composició i es recomana (per dir-ho suau) incloure-hi “los platos típicos

de nuestra gastronomía nacional, como el gazpacho andaluz, la paella valenciana, la tortilla española, el cocido a la madrileña, la caldereta asturiana, el bacalao a la viz-caína y la sangría”. No cal explicar el re-sultat: “El turismo barato, masivo y poco exigente, unido a las grandes migraciones internas, provocó una degradación de la cocina en España”. Efectivament, el mot caldereta és un asturianisme, com es pot comprovar al diccionari de l’Academia de la Llingua Asturiana, i té un significat molt clar, absent en cap text menorquí abans de 1965. Tot el turisme peninsular acaba identificant qualsevol guisat de peix indeterminat amb una “caldereta”: hem perdut la subtilesa identitària de Menor-ca. El decret va tenir conseqüències desas-troses per l’intent de crear una “unidad de destino gastronómico en lo universal”, si-milars als efectes de la globalització en les idiosincràsies culinàries locals. Per tant, proposo dir les coses pel seu nom, així no hi ha confusió: en qualsevol lloc del món, si hom demana una caldereta, sap que és asturiana; un marmitako, basc; un calde-ro, canari; una caldeirada, gallega, i una caldera, menorquina.

LLAGOSTA

Fotografia

d’arxiu de Made in Menorca de llagostes pescades a Fornells

REVISTA ÀMBIT #53 ACTUALITAT CALDERA DE LLAGOSTA CALDERA DE LLAGOSTA

14 15

EXPOSICIÓDEL PINTORJOSEP VIVES CAMPOMARAmb l’exposició “La quietud de les coses’” el Consell Insular de Menorca ret homenatge a una de les grans figures de l’art contemporani a Menorca. A partir del 25 de gener es podrà visitar a Ca n’Oliver.

Text: Carles Jiménez

Deia Ramón Gaya: “Perquè ser artista no és oficiar, sinó creure... El gran art no és mai un problema, sinó un destí.” En Pepe és un pintor de conviccions profundes que viu la pintura com un destí. Podríem dir que va néixer pintor. Però aquest destí és tam-bé una penitència. Pintar per a ell és dubtar, patir i construir per després destruir, somatitzar el dolor d’una lluita que sap perduda en tant que difícilment arribarem a sentir les veus remotes de les seves frui-tes i objectes, com deia Giorgio de Chirico en rela-ció amb la meta de l’art. L’obra de Vives Campo-mar no deixa de ser un diàleg amb la mort, car el bodegó, en la seva quietud i silenci, en el seu ordre i la seva estabilitat, ens remet a l’etern, a la peren-nitat. Les seves magranes, codonys, prunes i raïms

eixarreïts; els diaris i llibres vells; les gerres de zenc i coure colpejades parlen de la fugacitat del temps i d’una vida caduca que el pintor sembla haver pe-trificat, congelat en un temps i un món que és i no és el nostre. Molt encertadament, els anglosaxons anomenen els bodegons still life, mentre que els ale-manys utilitzen el terme stilleben, ‘vides quietes’.

En l’elecció dels objectes i la seva reiteració, Vives Campomar mostra un tret caracterial que és defini-tori de la seva personalitat: la humilitat. Sabent-se un artista a contracorrent, conscient del caràcter marginal de la pintura en el panorama actual de l’art, accepta humilment el seu destí i tria tant ob-jectes quotidians com fruites i verdures per reivin-dicar LA PINTURA i alliberar-se del fantasma de

la narrativitat, pròpia de la literatura. En la seva pintura hi ha un despullament pro-gressiu per explicar la realitat de manera substantiva, eliminant els adjectius, el pin-toresc i l’artifici. El contorn de les coses és irregular, i la pinzellada, espasmòdica, al·ludint al motiu més que descrivint-lo. És en el gènere dels bodegons on la pintu-ra ha trobat el camp de batalla més fruc-tífer per reflexionar sobre la matèria, la percepció i els sentits. Amb les avantguar-des del segle XX, però, aquesta humilitat paradoxal esdevé el millor pretext per fer del bodegó el gènere més representatiu d’aquell segle.

COLOR, LLUM I PASTALa seva pintura està feta de color, llum i pas-ta, aquesta darrera aplicada generosament, obsessivament. Els dits, el pinzell i l’espàtula són emprats dia rere dia per aconseguir que aquell to, aquella pinzellada, tengui existèn-cia pròpia i funcioni per si mateixa alho-ra que en relació amb la resta. La seva és, doncs, una evolució tècnica, no estilística, i és per això que tot i semblar que hi ha reite-ració en el tema (les mateixes gerres, fruites o papers una vegada i una altra) el quadre no és mai igual, de la mateixa manera que cada dia veiem el nostre món de distinta manera. Si no ens podem banyar dues vegades al ma-

EXPOSICIÓAL ROSER

Fotografia de l’interior de l’exposició de Josep Vives Campomar a la sala El Roser de Ciutadella

REVISTA ÀMBIT #53 ACTUALITAT JOSEP VIVES CAMPOMAR JOSEP VIVES CAMPOMAR

16 17

teix riu, com deia Heràclit, no es pot pintar dues vegades el mateix quadre.

L’exposició “Josep Vives Campomar. La quietud de les coses” vol facilitar el gaudi de les obres i les disposa de mane-ra que la contemplació sigui més íntima i pausada. Per fer palesa la mirada pictòri-ca de l’autor, els objectes utilitzats com a models acompanyen, en alguns casos, els quadres on són representats. Sovint l’em-brió d’una composició es troba en un coup de foudre (enamorament) cap a un objecte, ja sigui una xocolatera de coure, un corn marí o un bol de vidre. La contraposició de l’objecte real amb el pintat permet aproxi-mar-nos a la diferència entre la realitat percebu-da i la representada.

Assegut a una cadira atrotinada, Pepe Vives lluita dia a dia, pinzell en mà, per expressar de la manera més simple i re-veladora la realitat. Un procés lent i ple d’inseguretats, perquè, com deia Samuel Beckett, “ser artista és fracassar com nin-gú s’atreveix a fracassar”. Tres bodegons que als nostres ulls podrien donar-se per

finalitzats duen un cartell que ens adver-teix: “En procés.”

FIGURA DE L’ART CONTEMPORANIEl vídeo que acompanya l’exposició posa de manifest la difícil frontera entre la seva vida i la seva obra en veu de Guillem Frontera, Miquel Vilà, Josep Serra Llimo-na, Xavier Serra de Rivera i Emili de Ba-lanzó, amics i/o pintors fonamentals en la

seva trajectòria.A l’exposició “Josep

Vives Campomar. La quietud de les coses” tin-drem ocasió de conèixer i gaudir les obres crea-des en els últims tretze anys per un dels pintors menorquins més reco-neguts a Menorca i més enllà. El Consell Insular

de Menorca, a través del Departament de Cultura, vol retre així homenatge a aques-ta figura fonamental de la història de l’art contemporani, com anteriorment havia fet amb Matías Quetglas i Toni Vidal. L’exposició, ara oberta a la sala El Roser de Ciutadella fins al 5 de gener, viatjarà a Ca n’Oliver de Maó del 25 de gener al 28 d’abril de 2019.

BODEGÓ

A la pàgina anterior, imatge d’un dels bodegons característics exposats

EXPOSICIÓ ITINERANT

Imatges de l’exposició a la sala El Roser, de Ciutadella. A la part superior, fotografia de l’entrada a l’exposició amb un retrat del pintor. A sota, fotografia d’un racó de la sala amb diferentspintures exposades

REVISTA ÀMBIT #53 ACTUALITAT JOSEP VIVES CAMPOMAR JOSEP VIVES CAMPOMAR

VIVES CAMPOMAR TRIA OBJECTES

QUOTIDIANS PER REIVINDICAR LA

PINTURA EN MAJÚSCULES

19

ACTIVITAT ARQUEOLÒGICA 2018 ACTUALITAT REVISTA ÀMBIT #53

El 2018 ha estat un any d’intensa activitat arque-ològica a Menorca. La major part dels projec-tes d’investigació han estat impulsats per equips d’arqueòlegs autònoms que compten amb el su-port econòmic del Consell Insular i d’altres ad-

ministracions, com els ajuntaments. Aquí teniu un resum d’algunes de les intervencions progra-mades que s’han portat a terme el 2018 i que no havien aparegut encara als números anteriors de la revista ÀMBIT.

INTERVENCIONS DEL 2018 ACTIVITAT

ARQUEOLÒGICAL’any passat es van dur a terme diferents campanyes

d’excavacions a jaciments de l’illa gràcies a la iniciativa d’arqueòlegs i el suport del Consell.

Text: Diferents autors

Descobreix totes les activitats culturals que t’ofereix l’illa

de Menorcaagenda.menorca.es

Vols estar al dia de les activitats culturals que es fan a Menorca?

Subscriu-te al butlletí i rebràs setmanalment al teu correu electrònic informació sobre concerts, obres de teatre, fires, exposicions, conferències i molt més.

20 21

El mes d’abril passat es va realitzar la segona cam-panya d’excavació al jaciment talaiòtic de Sant Agustí Vell, en el marc d’un projecte d’investigació arqueològic quinquennal. Els treballs de recerca s’han centrat a l’edifici de planta rectangular que s’adossa a la cara sud del talaiot oriental, conegut popularment com “el talaiot de les bigues de mata”.

Durant la campanya de 2017 les tasques es van centrar a delimitar l’edifici per la part exterior. Així, en aquesta segona campanya, l’objectiu era la fe-somia interior de l’edifici i poder-ne identificar els espais interns. De fet, les tasques d’excavació dels nivells superficials han permès diferenciar dos àm-bits. El primer, l’àmbit oest, ha deixat al descobert un passadís, orientat N-S, que coincideix amb el portal d’entrada del talaiot oriental.

A l’altre àmbit, situat a l’est de l’edifici, s’ha po-gut documentar un mur de doble parament, d’uns 90 cm d’amplada, que s’adossa al talaiot. Aquest mur està orientat de nord a sud i fa una cantona-da ―amb un angle de 90º― fins a arribar a un corredor d’accés amb coberta que es troba a l’eix

central de l’edifici. Cal remarcar que a l’àmbit est la cota és significativament més alta que a l’àmbit oest, la qual cosa podria indicar l’existència d’un possible sostre que cobrís una o més habitacions.

S’ha de tenir present que l’excavació arqueològi-ca encara es troba en un moment inicial. Açò vol dir que resulta molt aventurat poder extreure con-clusions, però, a mesura que avancin les tasques, de ben segur que s’anirà obtenint nova informació que ens ajudi a entendre l’edifici i, d’aquesta manera, interpretar quina funció tenia i, el més interessant, quina relació tenia amb el talaiot al qual s’adossa.

L’excavació ha estat cofinançada per l’Ajun-tament des Migjorn Gran i el Consell Insular de Menorca juntament amb l’ajut de finançament privat. També s’ha comptat amb la brigada del Servei de Cultura del CIM, així com amb l’ines-timable ajut de voluntaris que hi han participat de manera activa durant les tasques d’excava-ció. Finalment, volem mostrar el nostre agraï-ment a la propietat del terreny per les facilitats donades.

SANT AGUSTÍ. ES MIGJORN GRANDamià Ramis, Ismael Moll i Montserrat Anglada

REVISTA ÀMBIT #53 ACTUALITAT ACTIVITAT ARQUEOLÒGICA

Com ja és habitual, durant els mesos de maig i juny ha tingut lloc la campanya arqueològica al jaciment de Cornia Nou (Maó). En general, s’han continuat les feines a l’edifici adossat al costat occiden-tal del gran talaiot del poblat, el qual, per aquest motiu, rep el nom d’edifici oest.

Fins ara aquest espai presentava dues habitacions. La primera, situada al costat sud, es va acabar d’excavar l’any anterior. Podem situar-ne el darrer ús cap al 1000-900 aC, d’acord amb les datacions radio-carbòniques efectuades. Enguany, s’hi han realitzat feines de restauració i consolida-ció de les crestes dels murs i dels paviments empedrats que es troben a l’interior.

A la segona habitació, situada a conti-nuació cap al nord, s’hi ha excavat la part final dels nivells d’enderroc i l’únic nivell

d’ocupació que s’ha trobat. Així, s’ha po-gut determinar que l’habitació, igual que l’anterior, estava coberta per un sostre fet amb elements vegetals, argila i llosetes de roca calcària. El context d’ús ha resultat molt pobre en troballes. Destaca la pre-sència de molins de mà i percussors de pedra, que reforcen la importació de les feines de transformació alimentària a l’in-terior d’aquest edifici.

Finalment, s’han iniciat les feines d’ex-cavació a l’extrem nord d’aquest sector, un espai que semblava a cel obert. La sor-presa ha estat trobar la part superior d’un mur en angle recte que delimita un tercer recinte. A la part superior de l’enderroc d’aquesta habitació s’hi ha trobat una urna funerària de ceràmica talaiòtica amb restes infantils a l’interior.

CORNIA NOU. MAÓMontserrat Anglada, Lluís Plantalamor i Damià Ramis

SANT AGUSTÍ

A la imatge de l’esquerra, treballs de recerca al jaciment talaiòtic de Sant Agustí Vell

CORNIA NOU

A la fotografia de la dreta, vista aèria del jaciment de Cornia Nou

ACTIVITAT ARQUEOLÒGICA 2018

22 23

Durant el mes de setembre de 2018 es va dur a terme la quarta campanya arqueo-lògica al recinte de taula del poblat talaiò-tic de sa Cudia Cremada (Maó). Aquesta intervenció s’ha continuat plantejant dins el marc de l’escola internacional d’arque-ologia organitzada per l’associació Sa Cu-dia Cremada Archaeology Field School, amb la qual es va realitzar un curs durant la primera quinzena del mes i on van par-ticipar alumnes dels Estats Units, el Reg-ne Unit i Rússia, a més de dues estudiants menorquines becades per l’associació. Les darreres dues setmanes l’equip va conti-nuar els treballs de camp, incloent-hi la confecció d’un acurat registre planimètric.

Continuant les tasques iniciades els anys

anteriors, ens vam centrar en l’excavació de l’interior de l’edifici, on es van poder localit-zar materials ceràmics típics del període del talaiòtic final, a més d’una gran quantitat de restes de fauna. Si bé entre els anys 2015 i 2017 es van excavar els nivells superficials i d’enderroc de grans pedres caigudes del mur del recinte, durant aquesta campanya el nivell extret ha estat una capa gruixada argilosa que s’estén per tota la superfície in-terior del monument. La remoció d’aquest nivell també ha permès continuar exposant més els elements característics del recinte, com la taula i les pilastres que l’envolten.

La campanya de 2018 s’ha finançat gràcies a una subvenció del CIM i als fons propis de l’escola d’arqueologia.

SA CUDIA CREMADA. MAÓCristina Bravo i Irene Riudavets

SA CUDIACREMADA

A la imatge

de la dreta, l’equip d’arqueòlegs immers en la intervenció al recinte de taula del poblat talaiòtic

COLL DE CALA MORELL

A la imatge de la dreta, fotografia de la bassa de recollida d’aigua del jaciment de Cala Morell

REVISTA ÀMBIT #53 ACTUALITAT ACTIVITAT ARQUEOLÒGICA 2018

Durant el mes d’octubre de 2018 s’ha duit a ter-me la vuitena campanya arqueològica al jaciment des Coll de Cala Morell (Ciutadella). Les feines s’han centrat en dues àrees: les basses de recollida d’aigua i l’entorn del monument elevat.

L’any passat, quan es va excavar la bassa situa-da més al nord, es va fer un sondeig a la base del depòsit, que consistia en una capa molt gruixada d’argila compactada. Enguany es volia ampliar aquesta cala, però les pluges prèvies a l’inici de la campanya havien omplert la bassa i havien mos-trat el bon estat de preservació i la funcionalitat d’aquesta estructura. Així, s’han fet feines de con-solidació de la cresta del mur interior de la bassa i s’han fet dues petites cales a l’espai situat entre aquest folre i el retall de la roca. A la bassa sud únicament s’han iniciat les feines de neteja.

Pel que fa a l’altra zona de treball, s’havia plantejat la neteja de la petita estructura que hi ha situada a prop del monument superior del ja-ciment. S’han retirat totes les restes d’enderroc i s’ha pogut observar que es tracta d’una construc-ció recent en pedra seca que presenta un corre-dor d’accés en colze. La sorpresa ha consistit en la troballa, durant aquestes feines de neteja, de les restes de dues navetes més, amb la qual cosa s’ele-va a 15 el nombre d’aquestes estructures al pro-montori de cala Morell. Aquests nous exemples es troben en molt mal estat de conservació. Només es conserva la part basal dels murs, suficient em-però per determinar que es tracta de dues navetes adossades lateralment, una de les quals recolza simultàniament en la murada que tanca el costat est del poblat.

ES COLL DE CALA MORELL. CIUTADELLAMontserrat Anglada, María José León, Damià Ramis i Magdalena Salas

ACTIVITAT ARQUEOLÒGICA 2018

24 25

REVISTA ÀMBIT #53 ACTUALITAT LLEGAT CARRERAS VIGO

El juny de 2018, des del Servei d’Arxius i Biblioteques del Consell Insular de Me-norca vam començar la tercera i darrera etapa de classificació i ordenació del fons Carreras Vigo, una coneguda família no-biliària, fruit de l’enllaç matrimonial entre Josep de Vigo i Nadal (1667-1722), natural de Tremp (Catalunya), i Àgueda Carreras i Pardo (1678-1744), una opulenta pubilla maonesa. D’aquí sorgiria una llarga saga familiar, que tingué una estreta vinculació amb la nostra història.

La primera etapa d’organització del fons es va fer l’any 2011 a la casa familiar, la finca de Sant Antoni, comprada l’any 1639 per Antoni Carreras Menor, ubica-da en el port de Maó i coneguda popular-ment amb el nom de The Golden Farm.

Malauradament, la documentació es trobava emmagatzemada en condicions mediambientals que no afavorien gens el

seu estat de conservació, de manera que els anys següents (2012-2013) vam traslla-dar el fons a l’Arxiu del Consell Insular de Menorca, que, per les seves òptimes tem-peratures i instal·lacions, permetia allar-gar la vida a materials sensibles d’aquests tipus. Actualment, el Consell continua essent el dipositari del fons, amb la qual cosa acompleix el contracte i compromís signat amb la família Delás-Vigo, la línia successòria que perviu.

La nostra feina en aquesta darrera eta-pa de la classificació i ordenació (2018) ha continuat amb el desplegament dels docu-ments, la majoria dels quals es trobaven agrupats en lligalls; la neteja superficial dels materials, i la col·locació de paper barrera, material que per la seva absència d’acidesa permet mantenir la integritat de la documentació. No obstant això, en lí-nies generals, el fons Carreras Vigo conté

LLEGAT CARRERAS VIGO

EL LLEGAT CARRERAS VIGOFONS DOCUMENTALFAMILIAREl Servei d’Arxius i Biblioteques del Consell Insular de Menorca enllesteix la classificació i ordenació del fons documental d’aquesta coneguda família nobiliària

Text i fotografies: Natàlia Navarro Gelabert (doctora en Història)

26 27

documents en perfectes condicions, però altres presenten graus d’alteració per la presència de microorganismes i la degra-dació de les tintes ferrogàl·liques, que han provocat perforacions i despreniments dels suports documentals.

Tot seguit, s’ha procedit a una lectura general, no exhaustiva, dels documents per classificar-los i agrupar-los en carpetes segons la tipologia temàtica, per després dipositar-los en capses per emmagatze-mar-los definitivament.

Tota aquesta feina ha anat en paral·lel a la continuació de l’inventari iniciat el 2011, on fèiem constar:1. Número d’inventariEn total s’han trobat tres inventaris: el pri-mer, dipositat en carpetes de fusta, del qual desconeixem l’autoria de l’escrivent. Sí que podem afirmar que fou un encàrrec de Joa-quim de Vigo i Bassols. Ho demostra la lli-breta de l’inventari titulada: “INDICE POR MATERIAS. de los documentos públicos y algunos particulares de que se compone el archivo que tiene en la casa solariega de Ciudadela D. Joaquin de Vigo y de Bassols”.Pensam que el segon el va fer el mateix Joa-quim de Vigo i Bassols, ja que titula el lligall núm. 82 “Datos referentes al fallecimiento de mi padre político el Excelentisimo Señor Marqués de Alella”. El pare de Camil·la Fa-bra, sogre de Joaquim de Vigo, era Camil Fabra i Fontanills, el marquès d’Alella. El tercer és el que hem anat elaborant no-saltres durant el desplegament i ordenació de la documentació pendent de classificar.2. Unitat d’instal·lació3. Carpeta i/o lligall4. Descripció5. Dates aproximades6. Nombre d’unitats documentals7. Nombre de fulls8. AnotacionsHem fet constar alguna dada d’interès que pogués tenir la documentació i, sobretot, si el material es trobava en mal estat per si necessitava algun tipus d’intervenció.

Tot i gaudir dels privilegis propis de la seva classe social, els Carreras Vigo no deixaren de ser una família que ―com tota la resta― va haver de fer front a si-tuacions adverses de la vida, com la mort prematura d’un fill:

Camil·la de Vigo i Olives morí entre finals de 1845 i principis de 1846, vícti-ma de diversos tumors cerebrals. Els seus pares, Josep de Vigo i Squella i Rafaela Olives i Olives, contractaren els serveis del metge Mathias, però res es va poder fer per la seva vida.

Josep de Vigo i Bassols mor el 1869. Era fill de Josep de Vigo i Olives i Amàlia Bassols Folguera. L’any següent tingueren un altre fill, a qui li posaren el mateix nom ―costum habitual en aquesta època―. Tampoc tin-gué gaire fortuna en la vida, ja que morí sol-ter a Marsella, a bord del vaixell Alicante, dia 5 de setembre de 1897 amb tan sols 27 anys.

M. Lluïsa de Vigo i Fabra, filla de Joa-quim de Vigo i Bassols i Camil·la Fabra i Puig, morí als 15 anys a causa de febre tifoide el 29 de novembre de 1914.

Com es pot veure, moren fruit de malal-ties comunes, com la resta de la societat; ara bé, la seva classe social els va permetre costejar-se metges professionals. Un darrer exemple és el de Joaquim de Vigo i Bassols, que morí a causa d’una broncopneumònia el 1904 quan tan sols tenia 35 anys. No-gensmenys, el patrimoni familiar amb què encara comptaven els Carreras Vigo els va permetre demanar un crèdit per contrac-tar el curador Joan Mir.

En definitiva, el fons Carreras Vigo ge-nera altes dosis d’interès en molts aspectes. D’aquí la nostra insistència a preservar-lo, digitalitzar-lo i, en un futur, posar-lo a la disposició de les persones interessades.

EL TRASLLAT A L’ARXIU DEL CONSELL HA PERMÈS ALLARGAR LA VIDA DELS MATERIALS

REVISTA ÀMBIT #53 ACTUALITAT LLEGAT CARRERAS VIGO LLEGAT CARRERAS VIGO

THE GOLDEN FARMA la pàgina anterior, fotografia exterior de The Golden Farm, la casa familiar, ubicada a la finca de Sant Antoni, lloc on es guardaven els documents

TREBALLD’ARXIU

A la dreta,

treballs d’ordenació

del fons

DOCUMENT FAMILIAR

A l’esquerra i a la imatge inferior,documents del fonsCarreras Vigo

28 29

El Comitè Intergovernamental per a la Salvaguar-da del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNES-CO, en la sessió de dia 28 a l’illa de Maurici, ha inclòs a la Llista indicativa de patrimoni cultural immaterial de la humanitat la tècnica constructiva de la pedra en sec.

L’any 2016, el Consell Insular es va adherir a la preparació d’aquesta candidatura, que, impulsada des de Xipre, havia estat proposada a diversos països de la Mediterrània. El Govern de les Illes Balears va convidar els consells insulars a adherir-s’hi, cosa que van fer tots quatre. En aquesta candidatura hi han participat altres comunitats autònomes de l’Estat espanyol (Galícia, Astúries, Catalunya, Extremadu-ra, Aragó, Canàries, València, Andalusia i Castella i Lleó) i fins a vuit estats de les dues ribes de la Me-diterrània: Xipre, com a país impulsor, i Eslovènia, Croàcia, França, Suïssa, Itàlia, Grècia i Espanya.

Abans de formalitzar l’adhesió a la candidatura, el Consell Insular de Menorca va iniciar el procés

de protecció d’aquesta tècnica constructiva tradici-onal incoant la declaració de bé d’interès cultural immaterial, aprovat definitivament pel Ple de dia 20 de febrer de 2017.

L’èxit d’aquesta candidatura també s’ha d’agrair a la important implicació de les entitats i associaci-ons que impulsen el coneixement i la salvaguarda de la cultura de la pedra a Menorca: la Societat Històrico-Arqueològica Martí Bella, la Fundació Líthica-Pedreres de s’Hostal i Amics de Punta Nati, i a l’adhesió i suport d’altres entitats com l’IME, l’Ateneu de Maó, el Bisbat de Menorca, el Centre d’Estudis Locals d’Alaior, el Museu Municipal de Ciutadella o el Col·lectiu Folklòric de Ciutadella.

Ara bé, què significa per a Menorca aquesta decla-ració? S’ha de tenir en compte que allò que s’ha de-clarat patrimoni cultural immaterial de la humanitat (PCIH) ha estat la tècnica constructiva de la pedra en sec, no els béns materials construïts amb pedra en sec. Per a Menorca, açò vol dir treballar perquè no

RECONEIXEMENT INTERNACIONAL LA PEDRA EN SEC,PATRIMONI CULTURAL IMMATERIALL’èxit de la candidatura es deu a la suma dels esforços de diferents indrets d’arreu de la Mediterrània i, en concret a Menorca, a la implicació de les entitats que impulsen el coneixement i la salvaguarda de la cultura de la pedra a l’illa

Text: Departament de Cultura i Educació del Consell Insular de Menorca

REVISTA ÀMBIT #53 ACTUALITAT PEDRA EN SEC PEDRA EN SEC

30 31

REVISTA ÀMBIT #53 ACTUALITAT PEDRA EN SEC PEDRA EN SEC

32 33

es perdi l’ofici de paredador i la tècnica tradicional de construcció de béns etnològics de pedra en sec. Aquestes mesures s’afegiran a la protecció ja existent sobre els béns en si, ja que la majoria de les construc-cions estan catalogades i, per tant, protegides.

FORMACIÓ I ACTIVITAT AGRÀRIAUna de les prioritats del Consell, a partir d’ara, serà posar en marxa alguna iniciativa de formació. Això no obstant, s’ha de tenir en compte que oferir for-mació per als nous paredadors no és suficient per garantir la supervivència de la tècnica de la pedra en sec. L’altra condició indispensable és que aquests professionals, una vegada formats, rebin encàrrecs

que els permetin posar en pràctica els seus conei-xements. En aquest sentit, s’ha de tenir en compte que els encàrrecs de particulars són essencials: les grans obres públiques que impliquen la construcció de parets seques es duen a terme només de forma esporàdica i no poden garantir la feina constant que qualsevol professional necessita. És necessari, per tant, que la ciutadania menorquina conegui i valori la tècnica tradicional local de la pedra en sec i demandi professionals capaços d’aplicar-la.

D’altra banda, s’ha de tenir en compte que la supervivència de la xarxa de paret seca que carac-teritza el paisatge de Menorca està lligada de forma indissoluble al manteniment d’activitats econòmi-

REVISTA ÀMBIT #53 ACTUALITAT PARET SECA

ELS TALLERS DEL NOU PROGRAMA ANUAL TRACTARAN TEMES COM LES CREENCES, LA VIDA QUOTIDIANA, LA MEDICINA, LA HIGIENE O L’ART

PARET SECA

PAISATGE DE MENORCA

Fotografia d’un camp on es poden apreciar quilòmetres de paret seca

ques a l’àmbit rural. Només si la parcel·la-ció del camp menorquí continua essent útil, ja sigui per al desenvolupament d’activitats agrícoles i ramaderes tradicionals o per a altres tipus d’explotacions, els murs de pe-dra en sec es conservaran i mantindran.

Cal tenir en compte que la immensa majoria d’elements de pedra en sec de l’illa són de titularitat privada. L’administració pública ajuda a mantenir-los a través dels ajuts del Contracte Agrari Reserva de Biosfera i del Pla de Desenvolu-pament Rural: durant els darrers anys, aquests ajuts han permès reconstruir una

gran quantitat de trams de paret seca. La longitud de tots aquests trams sumada és de més de 85 quilòmetres! Però l’Adminis-tració no pot assumir en solitari aquesta responsabilitat. Protegir la pedra en sec és feina de tothom.

ELS AJUTS DEL CARB I DEL PLA DE DESENVOLUPAMENT RURAL HAN SERVIT PER RECONSTRUIR 85 KM DE PARET SECA AL CAMP DE MENORCA

3534

REVISTA ÀMBIT #53 ACTUALITAT BREUS

12/01“UN GLOPET DE CULTURA”De 10 a 13.30 hRecorregut urbà per Alaior. Acte del programa “Viu la biosfera”. Amb inscripció prèvia, per telè-fon o whatsapp, al núm. 679 566 672.

ENCESA DE TALAIOTS PELS DRETS HUMANS13 h i 18.15 h. Diversos jaciments talaiòticsAcció simultània amb altres llocs del Mediterrani: Illes Balears, Quios, nord d’Àfrica. Per participar-hi: talaiotspelsdretshumans@gmail.com o 679 570 372.

“ARQUEOLOGIA URBANA: 20 ANYS ENTRE VESINS, MÀQUINES I MANOBRES”20 h. Museu de MenorcaInauguració de l’exposició.

GLOSAT DE LA DIADA 20.15 h. Sala de Cultura Sant Diego d’Alaior A càrrec de Soca de Mots. Abans del glosat es lliu-rarà el Premi Josep Vivó de glosa escrita 2019.

CONCERT DE GUIEM SOLDEVILA21 h. Sala Multifuncional des Mercadal

13/01 EXCURSIÓ AL POBLAT TALAIÒTICDE SON CATLAR (CIUTADELLA)Sortida: 9 h. Pàrquing de cala en TurquetaSortida a peu a les 9.30 h (dificultat mitjana-baixa)

acompanyats per membres del GOB. A partir de les 11.30 h, visita guiada al poblat talaiòtic de Son Catlar i degustació de productes ecològics de Me-norca. A les 12.00 h, demostració de tir amb fona, a càrrec de la Unió Excursionista de Menorca. Tornada opcional amb autobús (gratuït) fins al pàr-quing de cala en Turqueta a partir de les 13.30 h.

DIADA DEL POBLEDE MENORCASANT ANTONI 2019

Consulta el programacomplet en el següent enllaç

BREUS

“TRILOGIA DE LLEGENDES”18 h. Centre de Geologia de FerreriesEspectacle musical, a càrrec de Jaume Coll.

“PRIMER VIATGE”. PRESENTACIÓ19 h. Convent de Sant Diego d’AlaiorPrimer disc de Shanti Gordi. Entrada lliure.

16/01 BATUCADA AMB S’ESCLAT19 h. Cercavila pels carrers des Castell

CONCERT DE CRIS JUANICO20.30 h. Sala Albert CamusConcert “Gira Menorca”. Entrada lliure.

17/01PLE EXTRAORDINARI DE LA DIADA18 h. Sala de Plens del CIMConferència: “Creadores silenciades: la recupe-ració d’una veu ignorada. Per una educació amb perspectiva de gènere”, a càrrec d’Enka Alonso, actriu i filòloga.

CONCERT DE LA DIADA20 h. Teatre Principal de Maó“Menorca canta Traginada”, homenatge amb mo-tiu dels 40 anys del seu primer disc. Solistes: Maria Camps, Clara Gorrias, Cris Juanico, Anna Ferrer, Miquel Mariano i Guiem Soldevila. Direcció musi-cal i artística: Annabel Villalonga i Joan Carles Vi-llalonga. Les entrades es poden recollir telemàtica-ment a agenda.menorca.es. Donatiu: 1€, a benefici del Fons Menorquí de Cooperació.

CERCAVILA 20.30 h. Es Migjorn GranA càrrec de Myotragus, dimonis de Ferreries i Ba-tucada Esclat de Ciutadella.

19/01“IFIGENIA A TÀURIDA”19 h. Teatre Principal de MaóRepresentació teatral de Joana de Vigo i Esquella.

20/01“IFIGENIA A TÀURIDA”18 h. Auditori de FerreriesRepresentació teatral de Joana de Vigo i Esquella.

36 37

Text: Josefina Salord RipollDel conjunt de l’obra, d’interessos enciclopedistes, de la il·lustrada ciutadellenca Joana de Vigo (1779-1855) destaca la traducció que, amb vint-i-dos anys, va fer de la tragèdia francesa de Claude Guimond de la Touche, inspirada en la d’Eurípides, Iphigénie en Tauride, representada per primera vegada a París el 1757, reeditada en diferents ocasions i converti-da en òpera pel músic reformador Gluck. Aquesta tragèdia (d’un autor seguidor del teatre filosòfic de Voltaire, que rebatia tot el que pot tenir la religió de fanatisme, de superstició i de lligam al poder au-toritari) atorga el protagonisme a Ifigenia, la dona forta, la filla que Agamèmnon va voler sacrificar amb enganys a Àulida per propiciar el viatge a Tro-ia; la que la deessa Àrtemis va salvar in extremis per dur-la a la terra bàrbara dels taures; la que s’aca-barà rebel·lant contra el tirà que li exigeix sacrificis humans negant-se a sacrificar el nàufrag, que re-sultarà ser el seu germà Orestes, i recuperant, així, el coratge de la pròpia autodeterminació personal. Decantant-se per aquesta tragèdia, Joana de Vigo

evidencia que comparteix una visió del món al cen-tre de la qual Déu o allò sagrat s’identifica amb la humanitat, l’amor, la llibertat, la raó i la civilització. Equiparant, amb l’enderrocament de la tirania, “la llei de la naturalesa” amb “la llei de los cels”, l’obra evidencia la força d’actualitat amb què pot sacse-jar-nos quan tantes injustícies tornen a colpir-nos sota la forma d’altres nàufrags que, com Orestes, ar-riben a les costes mediterrànies tan inhòspites i inhu-manes. ¿Pot estranyar-nos, per tant, que la Ifigenia amb veu de Joana de Vigo s’estigui preparant per pujar als escenaris menorquins i per circular en for-ma de llibre justament ara que ens cal dreçar la llei alhora sagrada i humana de la dignitat humana en-front del fanatisme religiós, les tiranies polítiques, les emigracions forçades, les democràcies devaluades? Joana de Vigo, la lectora il·lustrada que va donar veu en català a la Ifigenia a Tàurida francesa, mostra com la paraula, impresa i representada, ens pot aju-dar a il·luminar els camins d’una humanitat digna.Més informació i venda d’entrades aquí.

L’OBRA “IFIGENIA A TÀURIDA”, TRADUÏDA PER LAIL·LUSTRADA CIUTADELLENCA JOANA DE VIGO SQUELLA, ES REPRESENTA AL TEATRE PRINCIPAL

REVISTA ÀMBIT #53 ACTUALITAT BREUS

Vershivern va néixer a partir del recital Illanvers amb l’objectiu d’oferir una trobada amb la po-esia també durant els mesos de l’hivern, en un format més ín-tim, però sense deixar de banda la voluntat de donar a conèixer veus noves de la nostra illa, en especial dels joves, i brindar-los l’oportunitat de fer la lectura dels seus versos al costat de po-etes amb una carrera més con-solidada. Al mateix temps, el programa TalentIB, promogut per l’Institut d’Estudis Baleàrics, permet incorporar a Vershivern poetes de les altres illes, que enri-queixen i fan més diversa aques-ta experiència poètica. Com és característic també d’Illanvers, el recital uneix poesia i música, tot cercant la fusió de diferents expressions artístiques, i vol fer-se present a totes les poblacions de Menorca amb el seu caràcter itinerant. Enguany, en la terce-ra edició de Vershivern, comp-tarem amb els poetes Guillem Benejam, Maria Galetta, Fran-cesc Florit Nin i Pere Gomila, de Menorca, i Lucia de Pietrelli i Miquel Bezares, de Mallorca. La part musical serà a càrrec del pianista Suso González. La cita serà el 24 de febrer, a les 20 h, a Ca n’Oliver, a Maó.

El mes d’octubre passat l’Agència Menorca Reserva de Biosfera va presentar el Pla d’Acció que haurà de seguir Menorca d’ara fins al 2025 per continuar avançant cap a la sostenibilitat i complir així amb els 17 objectius de desenvolupament sostenible de la UNESCO. El Pla es basa en 6 objectius principals, alguns dels quals són: l’avenç cap a l’eficiència i l’autoabastiment energètic, el desenvolupament econòmic i social sostenible, la implementació d’eines per contro-lar els impactes del desenvolupament econòmic i social o aconseguir la coordinació i cooperació dels agents socials, econòmics, públics i privats. Per assolir aquestes fites es proposen diferents iniciatives i projectes concrets, que queden recollits en el document complet del Pla al web de la Reserva de Biosfera. El Pla d’Acció de la Re-serva de Biosfera de Menorca sorgeix del Pla d’Acció de Lima, que forma part de l’estratègia del programa MAB de la UNESCO. Cal esmentar que per elaborar-lo s’ha seguit un procés participatiu amb l’organització de diverses taules sectorials i de diferents sessions del Consell Social i Científic de l’Agència de la Reserva de Biosfera.

UN PLA D’ACCIÓ PER CONTINUAR AVANÇANT CAP A LA SOSTENIBILITAT

VERSHIVERN

BREUS

38

Un any més, Amics del Museu de Menorca organitza unes jornades de voluntariat obertes a tothom al jaciment de Torre d’en Galmés. Per participar-hi, telefonau al 682 187 566 o contactau per correu electrònic amb info@amicsmuseumenorca.org. A Torre d’en Galmés, les jornades seran els dies 17 de febrer, 24 de febrer, 3 de març, 10 de març, 17 de març i 24 de març. Per altra banda, enguany la Societat Martí i Bella inicia també unes jornades de voluntariat a Son Catlar, jaciment adquirit recentment pel Consell Insular. Si hi voleu partici-par, podeu escriure a voluntaris.soncatlar@outlook.es. A Son Catlar, les jornades seran els dies 13 de gener, 10 de febrer, 31 de març, 28 d’abril i 19 de maig. En tots dos casos la finalitat és passar-ho bé, prendre consciència de la necessitat de mantenir el patrimoni històric de l’illa i millorar, en la mesura que es pugui, l’estat del jaciment, eli-minant la vegetació que cobreix algunes parts dels poblats. Aquesta feina serveix per complementar les tasques de manteniment que por-ta a terme el Consell Insular. En ambdues convocatòries es farà feina aproximadament entre les nou del matí i les dues del migdia amb una aturada per berenar de pa, sobrassada i botifarró. Aquestes jornades són possibles gràcies a la col·laboració del Consell Insular de Menor-ca, l’Ajuntament d’Alaior i l’Ajuntament de Ciutadella.

Text: Carlos de Salort i Cecília Ligero (Equip Beca Talaiòtica)Imatge: Eva Maria MeliáTorna Beca Talaiòtica: torna a ser possible guanyar 2.000 € per als teus estudis. Si et fa ga-nes explicar un monument de la Menorca Talaiòtica d’una manera personal i original, només has de ser estudiant, tenir entre 16 i 25 anys i om-plir un formulari d’inscripció abans de dia 15 de gener. No és necessari tenir coneixe-ments d’història o arqueolo-gia: cercam gent amb inquie-tuds, amb afany de comunicar i transmetre des de qualsevol àmbit de coneixement. Al web del certamen t’hi pots inscriu-re i trobar tota la informació i els detalls per concursar. Tam-bé podràs conèixer l’experièn-cia d’alguns participants de les edicions anteriors. Més infor-mació aquí o clicant damunt del cartell. u

“QUÈ, T’ANIMES?”CONCURS BECATALAIÒTICA

JORNADES DE VOLUNTARIATA TORRE D’EN GALMÉS I SON CATLAR

REVISTA ÀMBIT #53 ACTUALITAT BREUS

40 41

Il•lustració: “Romper esquemas establecidos” by HYURO

AJUNTAMENT DE SANT LLUÍS

ORGANITZEN: COORGANITZEN:

REVISTA ÀMBIT #53 ACTUALITAT BREUS

Ignasi Mascaró (Jazz Obert)Imatge del cartell: Cristòfol PonsAquests dies passats l’equip de Jazz Obert ha re-solt el concurs de cartells per al proper festival, el que serà la imatge; no va ser fàcil, una discussió vehement sense escarrinxades: gustos diferents, ge-neracions diverses, l’un voldria la cosa minimalista, l’altre color i alegria, conceptual, abstracte... Us sona tot açò? Així és el jazz, situacions, moments, sorpresa i expectativa. Començam prest, la prima-vera és encara lluny, som encara a una tardor dolça, quasi romàntica de plou i fa sol i ja preparam la festa. Antany vam celebrar el 20è festival i vam fer un punt escapat, amb gran èxit volem creure. Ara ja pràcticament tenim bona part del cartell de

músics, hem de lligar moltes coses alhora: hora-ris, sales, ajuts i subvencions..., una cursa lenta per part d’un equip entusiasta, valent, temerari a ve-gades. Han passat més coses, aquest Jazz Obert nostre està més obert que mai, la nostra presència aquí i allà ens ha connectat al món en mostres, fires, relacions internacionals. Una llavor potent, com aquell joveníssim baterista de 12 anys que vaig veure l’altre dia a un assaig, els juniors, feia swing amb moviments suggerents i ja quasi ele-gants, amb els ulls clucs, concentrat en la bellesa del que tocava, a shining future! 21è festival, i els moltíssims que vindran!

JAZZ OBERT, UNDERWAY

Al col·legi La Salle Alaior, com a la resta de centres que la nostra institu-ció té arreu del món, enguany estam de celebració. És el tricentenari de la mort del nostre fundador, sant Joan Baptista de La Salle, i tres-cents anys de presència continuada en el món de l’educació són un motiu per estar contents. A Menorca tenim dos centres de La Salle, un a Maó i el nostre, a Alaior. El 21 de novembre es van inaugurar les activitats per commemorar aquesta efemèride. Vam escoltar les paraules del nostre director i de la cap del Departament de Pastoral i després vam cantar la cançó del lema d’enguany. Finalment, com es pot observar a la fotografia, vam dibuixar un 300 al pati entre tots els que formam la nostra escola.

TRICENTENARI DE LA SALLE A MENORCA

BREUS

42

Amb aquest, acabam la sèrie d’articles dedicats a recollir i comentar les paraules que els seguidors de la pàgina de Facebook van posar dins la capsa virtual que vam penjar-hi amb l’objectiu de recopilar paraules i expressions pròpies de la nostra varietat dialectal i promoure’n l’ús. Hem deixat per al final un grup de paraules i expressions que podríem qualificar d’exclusives de Menorca dins la nostra varietat dialectal, aquelles que s’han perdut i han caigut en desús en altres indrets de parla catalana i que, a hores d’ara, només feim servir en el nostre reduït territori insular.

Entre aquest lèxic trobam, per una banda, un conjunt de paraules i expressions exclusives de l’illa perquè pro-venen de les llengües que parlaven les comunitats que colonitzaren Menorca durant el segle XVIII; és a dir, el francès i especialment l’anglès. Aquestes paraules, que els menorquins van adaptar al seu codi lingüístic i a la manera pròpia de parlar, s’han transmès de generació en generació fins al dia d’avui, quan se’n mantenen vi-ves poc més d’una vintena. Així, tenim els anglicismes boínder, enclova, fàitim, mèrvel (pronunciat també mèrvil i mèrvol), moguin, pinxa, tornescrú i xoc; expressions que con-tenen anglicismes, com: “haver-hi quatre jans i un boi», «tenir un ull blec”, “anar d’esquèndil” o “valer quatre penis”, i un parell de mots provinents de l’etapa de do-minació francesa com són rendivú (de “rendez-vous”, que vol dir afalac o manifestació excessiva de respecte) i sacardiu (de “sacré Dieu”, que significa irritació forta). Però també se n’han perdut molts, d’anglicismes, arran de l’evolució natural de la societat i de les llengües, que deixen de fer servir les paraules que donaven nom a re-alitats obsoletes, com poden ser en el nostre cas tota la

terminologia relacionada amb el joc dels mèrvels i els noms de les eines que utilitzaven especialment els fus-ters, els sabaters i els mestres d’aixa i que avui dia s’han vist substituïdes per maquinària més moderna.

Un segon grup són les paraules que han caigut en desús en altres indrets del domini lingüístic català però que sí que es conserven a Menorca, entre les quals podem citar, a tall d’exemple, mots com en-quentendre (desordre), sunya (brutor), mena (mentida), fillet del cel (nadó), retruc (fillet petit), llemisc (viscositat), burcany (branqueta prima), capçanada (cop violent), feixina (embolcall de roba) o brundell (crostó de pa).

Tot aquest conjunt de paraules que avui comen-tam, en ser d’ús gairebé exclusiu a Menorca, tenim més que mai el deure de salvaguardar-les i prote-gir-les, la qual cosa passa indefectiblement per em-prar-les, oralment i per escrit, per donar-los una uti-litat. Si no, desapareixeran, i açò voldrà dir que la nostra llengua catalana haurà perdut part de la seva riquesa. Acabarem amb una cita del llibre que vam recomanar en l’article anterior, Jo soc aquell que va ma-tar Franco, de Joan-Lluís Lluís, que diu: “Vaig enten-dre gairebé de seguida que el tresor veritable no era allò dit, sinó la llengua en què es deia. El tresor era veure escrita la meva llengua”.

El tresor de les nostres paraules (i 4)

HEM DE REIVINDICAR LA DIVERSITAT DE LA LLENGUA PERQUÈ, LLUNY DE FRAGMENTAR-LA, L’ENRIQUEIX

REVISTA ÀMBIT #53 LLENGUA

LA CONTRA Els hipogeus (o paradòlmens) de Biniai Nou són les construccions més antigues datades a Menorca

i funcionaren com a llocs d’enterrament col·lectiu de les primeres comunitats de l’illa.

NÚMERO 53 · GENER-MARÇ 2019 · PUBLICACIÓ DEL DEPARTAMENT DE CULTURA I EDUCACIÓ DEL CONSELL INSULAR DE MENORCA