JOSEP PLA I BARCELONA: UNA RUTA LITERÀRIA

PREMI LITERARI NOSTROMO: L'AVENTURA MARÍTIMA Ruta literària Josep Pla i Barcelona

JOSEP PLA I BARCELONA

Coincidint amb el cinquantè aniversari de la mort de Josep Pla, la organització del Premi Literari Nostromo: L'aventura marítima, ha decidit dedicar la present edició del certamen a la memòria d'aquest escriptor. Tanmateix, i coincidint amb l'acte de lliurament del premi, convidem a explorar l'obra de Pla d'una manera singular: a través d'una ruta literària que ens transportarà a la Barcelona de principis del segle XX.

La ruta, amb inici i fnal al Museu Marítim, Drassanes Reials de Barcelona, fa un recorregut per alguns punts emblemàtics de la ciutat de Barcelona. Cada parada de l'itinerari s'acompanya d'un text introductori i d'un fragment de l'obra de Pla, que poc a poc aniràn construïnt una imatge de la ciutat, dels seus carrers i de la seva gent sempre vistos des dels ulls crítics, irònics i a vegades iconoclastes d'un dels autors més importants de la literatura catalana moderna.

Durada aproximada de la ruta: 1h 30 min


Drassanes vistes des del Passeig Josep CarnerFotografa: Fotosdebarcelona.com

DRASSANES REIALS: PLA I BARCELONA El nostre itinerari comença al capdavall de la Rambla, davant de les Drassanes Reials i no massa lluny de l'Estació de França. L'any 1913, un jovenissim Josep Pla arribava a Barcelona, una ciutat opulenta, burgesa i en ple creixement. Tot i que la seva intenció inicial era estudiar Medicina a la Universitat de Barcelona, a mig curs va abandonar els estudis per començar la carrera de Dret. Mentrestant, desencantat amb el sistema universitari, comença a explorar els cercles intel·lectuals de la ciutat i els seus carrers.

“Així vaig passar una gran quantitiat d'hores mortes d'aquell període rodant pels carrers de Barcelona, divagant per la ciutat sense fnalitat ni objecte, contemplant les panoràmiques que es veien de dalt de la muntanya de Montjuïc. Aquesta estranya i buida manera de viure durà fns que vaig entrar com a soci transeünt de l'Ateneu Barcelonès del Carrer de la Canuda. Un deure de sinceritat m'obliga a declarar que vaig passar el portal de l'establiment menys impulsat per l'afany de la cultura que per la necessitat de combatre, amb la calefacció central de la docta corporació, el fred que imperava a la casa de dispeses. Abans havia provat de redossar-me a la biblioteca del Col·legi d'Advocats, que llavors era a Ca l'Ardiaca, bon edifci. Però com que, en aquella biblioteca, hi anava poca gent, ni pagava la pena fer-la agradable. Era un impressionant frigorífc de volums importants i ensopidíssims.”

Josep Pla, Primera Volada


LA RAMBLA: LES CAMPANES Pujem ara per la Rambla: xiringuitos, botigues, gent que (com diuen alguns) rambleja. El gran auge econòmic i urbanístic que la ciutat va viure a principis del segle XX, però, convivia amb la Barcelona més tradicional.

“La meva primera estada llarga a Barcelona coincidí amb els anys de la Primera Guerra Mundial. Llavors el país ––i concretament Barcelona –– guanyà molts diners. Els guanyà en un ambient d'absoluta llibertat, sense haver de fer, en el moment de gastar-los, cap compliment. Jo he conegut una Rambla ––la de 1917-18–– literalment saturada de tabac de l'Havana […] emtebeïda en el sorollet dels duros de plata, que era la melodia que provienen de les cases de joc, amb balcó obert, arribava fns a l'artèria central després d'haver quedat endolcida en la ploma dels pardals dels arbres de les voreres. Sobre aquest Carnaval fabulós, però tan humà, queien intermitentment les campanades de les esglésies. Era l'única cosa que no hauria pogut ofegar l'agitació sorollosa de la Rambla.

Josep Pla, Primera Volada p.357

Rambla dels Estudis davant l'Esglesia de Betlem Fotografa : Fotosdebarcelona.com


MODERNISME: ANARQUIA SOBRE UN TAULER D'ESCACSA l'alçada del Mercat de la Boqueria ens desviarem cap a la dreta, en direcció al Barri Gòtic, però abans, inevitablement, totes les mirades es desvien cap a un edifci que sembla fora de lloc: La Casa dels Paraigües. Moltes vegades, quan pensem en Barcelona, pensem en Modernisme. Aquest corrent artístic, que a Europa anomenen Art Noveau o Modern Style, arriba amb força a la Catalunya de fnals del segle XIX i és acollit per una burgesia entusiasta que cerca un art que els identifqui.

“Així, Barcelona sembla una ciutat amb el cap a baix i les cames enlaire. D'aquesta manera les cases tingueren, o almenys aspiren a tenir, una personalitat pròpia, cosa que fou del gust dels crítics, els quals, essent persones imbuïdes de les idees romàntiques de la Renaixença, defensaren la llibertat en tots els terrenys, la personalitat insubornable i desfermada, pasant per sobre fns i tot d'aquella organicitat que ha de tenir tot urbanisme. A l'època del modernisme, aquestes idees foren portades a l'exhasperació dels últims límits. Així fou construïda l'ampliació de Barcelona: uniforme en la base, en l'emplaçament de les quadrícules, delirant, imbuida de vociferació, en les altures, en les cornises. A París, l'urbanisme napoleònic tingué el defecte de la uniformitat absoluta; ací fou l'anarquia sobre una taula d'escacs.

Josep Pla, Primera Volada; p240-241

Pla de la Boqueria. Casa Bruno Cuadras (Casa dels Paraigües) Fotografa: Fotosdebarcelona.com


Botiga a la cantonada del carrer de FeneriaFotografa: Fotosdebarcelona.com

SANTA MARIA DEL PI: CARRERS DE LA BARCELONA ANTIGA Seguint el Carrer del Cardenal Casañas fns a l'església de Santa Maria del Pi, sembla que arribem a un món totalment diferent. Tot i els plans de reforma que arriben a la ciutat, l'ampliació fora muralles i el creixement demogràfc, encara hi ha parts de la ciutat de Barcelona que mantenen, com un fantasma, el seu esperit tradicional.

“Hi ha carrers del barri antic de Barcelona que semblen aprimar, afuar, dintre el seu ambient reclòs i estret, el soroll sord de la ciutat –i en general tots els sorolls: la galopa del fuster, la llima del serraller, la pastera de la feca... Fins la llum sembla fer-s’hi esborradissa. Recordo haver vist al fons d’una entrada obscura d’un d’aquests carrers la lluïssor dels botons daurats d’un soldat de cavalleria paral·lels a la taca d’un davantal blanc. Quan passem pel laberint immens en l’atonia hi sentim que la boira de la ciutat s’esflagarsa tenim la sensació que la gent es va allunyant –com s’esdevé en la dispersió que es produeix sortint del cinema.”



Plaça del ReiFotografa: Fotosdebarcelona.com

LA CATEDRAL DE BARCELONA: EL GÒTIC ESPLENDORÓS Endinsant-nos encara més pel Barri Gòtic, Carrer de la Palla amunt, li arribem al cor: la Catedral. El gòtic a Catalunya no és només un estil artístic, és un període històric on la burgesia i la intelectualiat del país, amb la Renaixença i el catalanisme polític, s'enmirallen.

“El gòtic, a Barcelona, és esplendorós, magnígic, inoblidable, –tan el gòtic civil com el religiós. A través de les pedres del gòtic– tan sever, tan directe, tan autènticament senyorial–, la nostra història entra pels ulls i assenyala un fet d'importància a l'escala de l'entera àra mediterrània. […] És a través del gòtic que es comprèn la transcendència del país i de Barcelona en particular en una etapa de la història d'Europa. La característica més sobresortint de l'escola arquitectònica que creà els principals monuments gòtics barcelonins és una tendència constant a la simplicitat de línies i a l'eliminació de tots els detalls superfus.”

Josep Pla, Primera Volada, p227


AVINGUDA DEL PORTAL DE L'ANGEL: AVINGUDES FREDES Després d'admirar (esperem que per una bona estona) les meravelles de la Caterdal, enflem el Carrer dels Arcs fns a trobar una de les avingudes que a Barcelona és sinònim de comerç: l'Avinguda del Portal de l'Àngel.

“A l'hora baixa, la llum artifcial transfgura les llargues avingudes, tan llargues, una mica monòtones i pel meu gust –quan la fulla morta cau i reapareix l'arquitectura– una mica fredes. És una arquitectura d'un desordre fred. Però les avingudes es fan mirar, amb les seves inabastables ratlles de punts lluminosos, alternant la fastuositat de la llum i les taques d'ombra incerta. Jo hi he caminat llargues hores, sense objecte concret, aturant-me davant d'un aparador, entrant en una llibreria, fent una parada en la terrassa d'un cafè, l'esperit dispers en el moviment ciutadà, en les taques de llum, en les siluetes que passen un moment i desapareixen.”


Avinguda del Portal de l'Àngel des de Plaça CatalunyaFotografa: Fotosdebarcelona.com


PALAU DE LA MÚSICA CATALANA: UNA SUBLIM BALUERNAUn cop recuperades les forces, cal seguir caminant Carrer de Monsió avall i després, a l'esquerra, Carrer Magdalenes. Aquí toparem amb la ferida que la Via Laietana va obrir al barri antic de Barcelona, però a l'altra banda del carrer ens hi espera un edifci emblemàtic tot i que no del gust de tothom: el Palau de la Música Catalana, de Domènech i Muntaner.

“Jo no demano pas la demolició del Palau, com solen fer les persones que davant del modernisme queden crispades. Això són paraules molt grosses i, a més a més, les obres són molt cares. Jo demano simplement la mediocrització de la sala del Palau ––la simplifcació de la sala, per tal que les persones caracteritzadament visuals que la concorrin puguin sentir la música sense haver de tancar els ulls, sense que els vinguin unes ganes irresistibles de fer el sinistre ofci d'iconoclasta. […] L'autor de la sublim baluerna havia estat el senyor Domènech i Muntaner, que vaig conèixer de vista pujant i baixant l'escala de l'Ateneu ––anava cada dia a prendre cafè a la tertúlia del pis de dalt, que fou una tertúlia magna, memorable––, i del qual em parlaren moltes persones que foren del seu tracte. Domènech fou un home d'una vastíssima cultura, d'un entregent agradable, exquisit, carregat de coneixements, d'una erudició extraordinària. A aquest home, distingit per tants conceptes, només li passava una cosa: quan agafava el llapis estava perdut: temia un gust tan equívoc, la seva falta de discreció i de gràcia era tan desbordant, que anorreava totes les condicions positives que el gran home tenia.”

Josep Pla; Primera Volada p.375 Tajeta postal del Palau de la Música Catalana


Vista aèria on es pot apreciar el traçat otrogonal del Pla CerdàFotografa: Fotosdebarcelona.com

PLAÇA URQUINAONA: PRESES DE XOCOLATA Després del Palau de la Música i per descansar la vista, seguim pujant per Via Laietana. Arribats a la cantonada amb el Carrer de Fontanella, s'estén davant nostre l'Eixample amb les seves interminables quadrícules que, des del derrocament de les murallesa mitjans del segle XIX, es van extendre per la plana de Barcelona fns a incorporar-hi vil·les i pobles propers com Gràcia, Sant Andreu del Palomar, Les Corts o Sant Gervasi.

“Iniciada la urbanització, les quadrícules foren successivament fanquejades de cases, de manera que fa més de vuitanta anys que es van fent quadrícules. Ara bé: com que sembla que la idea és anar-ne fent eternament i ad libitum, mentre la construcció vagi donant, porser seria discret de preguntar fns a on arribaran i si no ha arribat el moment d'acabar-les. En un país que té fama de frívol, de voleiadís, i de canviant, arriba a impressionar la tenacitat, l'obsessió amb què ha estat portat a terme el projecte de Cerdà. Ha estat un fenomen d'una tossuderia sensacional. […] Fins on arribaràn les quadricules? Ens troben davant de la possibilitat de mig segle més de preses de xocolata? Fins on es pretén arribar? El projecte de Cerdà no té algun límit? La seva monotonia, la seva fredor intrínseca, fns on ha d'arribar? Fins a Castelldefels? Fins a les costes de Garraf? L'eixample de Barcelona, està condemnat a la quadrícula perpètua i immutable, als angles drets i als garrers glacials?”

Josep Pla, Primera Volada, p247-248


Vista del Passeig de Gràcia des de la cantonada de Ronda de Sant PereFotografa: Fotosdebarcelona.com

PASSEIG DE GRÀCIA: LES SENYORES DEL PASSEIG Ara toca moure's cap a l'esquerra, seguint el Carrer de Fontanella fns a Plaça Catalunya. Des de la cantonada estant es pot veure el Passeig de Gràcia, una avinguda senyoral, de casa bona, el lloc preferit per l'aristocràcia primer i després per la burgesia, que s'hi va fer construir alguns dels edifcis modernistes més fotografats pels turistes d'avui en dia.

“El Passeig de Gràcia és un encert. En el sistema de les quadrícules del senyor Cerdà, aquesta avinguda, de proporcions nobles, intel·ligents, concebuda a una escala que en la ciutat de la gasiveria del pam quadrat no té precedents, redimeix moltes misèries […] Un dels seus encants més visibles prové del pla inclinat, suau però marcat, que dibuixa sobre la terra. Els carrers en pla inclinat que tenen la inclinació encertada i justa tenen el do d'augmentr la qualitat de les senyores que hi pugen. Les ciutats guanyen molt si les senyores hi acompanyen.”

Josep Pla, Primera Volada, p 272


PLAÇA CATALUNYA: UNA PLAÇA ARREGLADAFent una volta per la plaça hi podem apreciar estàtues, arbres, fonts, coloms, les boques de metro, el Corte Inglés i el Zurich. Si la Catedral era el cor de la Barcelona Gòtica, ara qui batega és la Plaça Catalunya.

“En aquella època remota , la plaça es trobava en un estat informe i hi havia moltes palmeres. La palmera és el tribut que Cataluya ha hagut de pagar a l'obertura del comerç amb Amèrica i a l'aparició de l'americano. El tribut ha estat potser massa car, perquè l'arbre s'ha aclimatat poc i ha tingut una vida precària. Hi havia, doncs, moltes palmeres i la gent deia que a l'estiu hi transitaven caravanes de camells que anaven de la camiseria del senyor Comas al bar Canaletes. Si s'hi hagués vist passar algun camell, no hauria pas estat un fenomen singular. […] Després, l'Ajuntament de l'Exposició decidí urbanitza la plaça., i el senyor Nebot dirigí aquesta urbanització. Les palmeres foren arrencades, s'hi plantaren altres arbres i s'hi elevaren estàtues (generalment horribles), sortidors i tota classe de balaustrades. Res! La plaça quedà tan desgavellada com en els meus temps d''estudiant, tot i que el cultiu del detallet donà a les persones fàcilment impressionables la sensació que la plaça havia quedat arreglada. Més endavant, la plaça s'ha convertit en un paratge bancari i l'indret elaborat pel senyor Nebot ha estat voltat d'edifcis aparatosos i vulgars, dedicats al negoci de banca.”

Josep Pla, Primera Volada, pp.256-257 Vista de Plaça Catalunya

Font: Fotosdebarcelona.com


LA RAMBLA: EL CARRER DELS VENTS Abandomen Plaça Catalunya amb l'ànim reconfortat, perquè tot el que ens queda de camí fa baixada. Ara el que toca és ramblejar una mica més, esquivant turistes i estàtues humanes, autoritzades o no. Mentrestant, pot ser que s'alci una mica de vent per a refrescar-nos...

“Baixar Rambla avall, des de Canaletes fns a les frondes pomposes de les Drassanes, és molt agradable en temps de primavera. La millor hora és a mitja tarda, trobant-se el vent plenament entaulat, quan s'emporta, al f de la costa, els núvols del cel blau i fresc, com si no tinguessin pes. El vent entra a la Rambla pel carrer Pelayo i pel seu carrer paral·lel, el dels Tallers. Pel carrer de Pelayo arriba assolellat: pel carrer dels Tallers, més concentrat, humit i dens. Abans d'arribar a al Rambla, el vent ha passat per una gran extensió de terra. Abans d'encaixonar-se en les obres, en el meu temps, més aviat fètides, del carrer dels Tallers, el vent s'ha cremat en la costa seca i calcària de Garraf, s'ha endolcit en la fuïdesa vegetal del Pla del Llobregat i ha entrat a Barcelona pels suburbis de l'oest, formiguejants de tantes vides. Quan arriba a la Rambla ja no és un vent exclusivament marí. Ha perdut una mica de la sal molla del mar i sembla haver guanyat la suavitat de la fruita del Plat i de les galtes fnes del suburbi barcelonlí.”


Font de CanaletesFont: Fotosdebarcelona.com


EL LICEU: UN OCEÀ BURGÈS Ja hem fet més de mitja Rambla però, després de tant parlar de la burgesia, ens veiem obligats a fer una parada davant del Gran Teatre del Liceu on l'espectacle es trobava més al pati de butaques que no pas sobre l'escenari.

Tarjeta postal amb les Rambles i el Liceu, principis del segle XX

“L'espectacle que presenta el Liceu del cinquè pis estant, en una bona nit, és magnifc; és un dels panorames més extraordinaris del país.[…] Des del cinquè pis del Liceu, el panorama era literalment fabulós: es veia un oceà de burgesia, guspirejant de joies, de brillants i de tota classe de pedres dures. Quin meravellós espectacle, valga'm Déu! Sembla inconcebible que una clase de la població pugui crear unes ondulacions humanes proveïdes d'una força d'imantació

tan viva. En el cinquè pis hi havia, primer, la claca, o sia aquell conjunt de persones estratègicament col·locades que feien cara de maquinista de tren i que es coneixen a simple vista. Després, hi havia melòmans recalcitrans, amb solfa a la mà o sense, per als quals només tenien un menyspreu olímpic per l'oceà burgès que els apareixa davant la vista. Ni se'l miraven, com que es consideraven musicalment superiors, conceptuaven que el panorama burgès era una concentració, més aviat densa, de cretinisme. Com que eren pobres, estaven dominats per l'orgull insoluble i pèrfd que segrega la seva pobresa. Conceptuaven que la seva sensibilitat musical era incomparable, perquè els emplenava la buidor de la seva pobresa ––de la mateix manera que en moments anteriors s'havien considerat superiors en la sensibilitat de l'amor perquè l'amor havia emplenat la buidor de la seva pobresa.”



LA RAMBLA: A L'ALÇADA DEL CARRER DEL CARME I ara sí, tot recte Rambla avall. Poc a poc, mentre ens acostem al mar, la ruta arriba a la seva f.

“Hom va baixat Rambla avall i sent om el vent arriba, d'una manera ja més indirecta, pels carrers del Carme, de l'Hospital i de Sant Pau. Aquests tres carrers són antics, són les tres vies d'accés als pobles del Llobregat i, per tant, encara que més anguilejants, d'accés del vent […] Sempre caminant Rambla avall, hom constata que el carrer de la Unió i el carrer Nou ja no encaixonen el vent. Són carrers moderns, merament urbanístics, construïts amb la preocupació que formessin amb la Rambla angles rectes perfectes. El vent, però, no sol pas anar en angle recte. Aquests dos carrers més aviat semblen fets per encaixonar més el vent del sud, el xaloc, que el llebeig. Ara,generalment parlant, el vent del sud, en temps normal, no és més que un curt episodi de la volta dels vents, mentre que el sud-oest és dominant. Per això aquest carrers donen una bafarada estàtica, una xafogor aturada i densa. Molt més sentit té el paratge de les Drassanes, que foren admirablement construides des del punt de vista dels vents, com per altra part és natural que ho siguin aquests establiments.”


Rambles des del Teatre PrincipalFont: Fotosdebarcelona.com


LA RAMBLA – EL CARRER DELS VENTS A L'ALÇADA DE LES DRASSANES“La Rambla està, doncs, com zebrada pels corrents d'aire. S'hi produeixen un joc alternat d'embats i de calmes. Des de Canaletes fns al carrer de Sant Pau, els carrers adjacents semblen pastats en la mateixa meteorologia. Després, la cosa s'interromp, i això fa que fns a les Drassanes els carrers tinguin un altre sentit, en detriment de l'artèria principal. A la part baixa de la Rambla es torna a la folgada llibertat del pas del vent de garbí.

El que pugui tenir aquest vent de més o menys agradable per a la ciutadania és cosa que no es pot descriure perquè forma part de la vida íntima. Però a mi em sembla que la Rambla no seria la Rambla i aquest carrer no tindria el volum sentimental i anímic que té si no estigués tocada per aquest ventet que té la virtut de convertir el més superfcial del nostre organisme en el més profund de la nostra existència”

Josep Pla, Primera Volada, pp.350-352

Rambla de Santa Mònica amb el monument a Colom al fonsFont: Fotosdebarcelona.com

•


DRASSANES REIALS –– COMIAT Davant el Museu Marítim, tal i com ha començat, acaba la ruta literària per la Barcelona de Josep Pla. Per acomiadar-nos deixem un últim fragment de record:

“Així Vaig passar una gran quantitiat d'hores mortes d'aquell període rodant pels carrers de Barcelona, divagant per la ciutat sense fnalitat ni objecte, contemplant les panoràmiques que es veien de dalt de la muntanya de Montjuïc. Aquesta estranya i buida manera de viure durà fns que vaig entrar com a soci transeünt de l'Ateneu Barcelonès del Carrer de la Canuda. Un deure de sinceritat m'obliga a declarar que vaig passar el portal de l'establiment menys impulsat per l'afany de la cultura que per la necessitat de combatre, amb la calefacció central de la docta corporació, el fred que imperava a la casa de dispeses. Abans havia provat de redossar-me a la biblioteca del Col·legi d'Advocats, que llavors era a Ca l'Ardiaca, bon edifci. Però com que, en aquella biblioteca, hi anava poca gent, ni pagava la pena fer-la agradable. Era un impressionant frigorífc de volums importants i ensopidíssims.”


Josep Pla l'any 1917


ALTRES LLOCS PER A PASSAR L'ESTONA,PASSEJAR I FER EL BADOC

MERCAT “VINTAGE” On és?: Carrer Milans (Raval, Barcelona) Horari: Diumenges de 12:30 a 21:00

En aquest racó del raval, un petit mercat per als amants Roba, discos, gadgets "vintage", tot acompanyat de menjar casolà per fer passar millor l'estona.

BAR RESTAURANT ELS QUATRE GATS On és?:Al carrer Montsió nº3 bis Horari: de 13:00 a 16:00

Aquest emblemàtic local va ser fundat l'any 1897 per Pere Romeu a imatge dels cafès i cabarets del París bohemi i va convertir-se en lloc de trobada de personalitats com Ramon Casas, Santiago Russinyol, Enric Granados, Antoni Gaudí i Pablo Picasso. Si a més d'un descans reparador (i un menú a preus assequibles) busqueu una mica d'inspiració, aquest és el lloc ideal.

RESTAURANT CITRUSOn és?: Passeig de Gràcia 44

En cas que volguem emular la burgesia més refnada de Barcelona fent una volta per Passeig de Gràcia i de sobre se'ns obri la gana, el restaurant Citrus és una bona opció a tenir en compte. Situat a la cantonada amb el carrer Consell de Cent, des del restaurant es poden veure alguns dels millors exemples d'arquitectura modernista del passeig: La casa Batlló de Gaudí i la Casa Amatller de Puig i Cadafalch.

ATENEU BARCELONÈS On és?: Carrer Canuda 6

Un dels espais dedicats a la cultura i les arts amb més prestigi i història del país, els socis de l'Ateneu Barcelonès i els seus acompanyants poden gaudir dels espais socials d'aquesta institució, el bar i el jardí romàntic, on encara s'hi respiren els aires dels intel·lectuals de principis del segle XX que el van freqüentar.


FONDA ESPAÑAOn és?: Carrer de Sant Pau 9-11

Aquest local, actualment vinculat a la cuina de Martín Berasategui, ofereix menjar tradicional a preus assequibles dins un entorn proivilegiat, un menjador modernista projectat i decorat per Domènech i Muntaner.

RESTAURANT PITARRA

On és?: Carrer Avinyó 56Horari: de 13:00 a 16:00 i de 20:00 a 23:00Aquest restaurant ofereix cuina tradicional catalana i de temporada al cor del casc antic de Barcelona i a la casa on el dramaturg Frederic Soler Pitarra, el màxim representant del teatre romàntic català i un dels precursors de l'art dramàtic català modern.

JOSEP PLA I BARCELONA: UNA RUTA LITERÀRIA

Documents

Transcript of JOSEP PLA I BARCELONA: UNA RUTA LITERÀRIA