Jornades de Bàsquet Femení Eduard Kucharski, un mite AB … · 2017. 1. 25. · I com a tema de...
Transcript of Jornades de Bàsquet Femení Eduard Kucharski, un mite AB … · 2017. 1. 25. · I com a tema de...
Lligues Nacionals de Catalunya
octubre-novembre 2009 · XIIa temporada · Difusió gratuïta per als federats
Jornades de Bàsquet Femení
Eduard Kucharski, un mite
AB Premià: 75 anys
CB Alcanar: 25 anys
43
3
Hem encetat la temporada 2009-10 amb l’habitual i cada vegada
més gran riuada de competicions d’estiu. Les locals, on els
clubs organitzen la seva preparació, les ofi cials amb les lligues
nacionals catalanes i les internacionals amb campionats del
Món i d’Europa. Junt amb això, també cal tenir presents un bon
munt de temes d’interès per a tots.
A l’àmbit català, i com s’explica en els reportatges pertinents,
la celebració de les Lligues Nacionals de Catalunya ha obert
el nostre període ofi cial amb una bona festa al palau Sant Jordi,
a fora (la Festa del Mini i dels Infantils, amb centenars de nens
i nenes jugant i passant-s’ho bé) i a dins (lliga catalana d’equips
d’ACB). En les internacionals, els campionats d’Europa i del
Món de diferents categories ha suposat uns destacats èxits
(quatre ors, dos argents i dos bronzes) per les seleccions esta-
tals, farcides de catalans i catalanes. Lògicament el més cone-
gut d’aquests èxits ha estat el campionat d’Europa aconseguit
per la selecció Sènior masculina.
A Blanes, “Ciutat del Bàsquet Català 2009”, es va celebrar, al
setembre, un esdeveniment d’aquells que acostumen a passar
de puntetes, sense fer soroll, però que a l’igual que el “Congrés
Internacional de Minibàsquet. Manresa 2006”, deixa una petja
inesborrable i de conseqüències en l’esdevenidor. Ens referim
a les “Jornades de Bàsquet Femení”, organitzades pel Comitè
Tècnic de la FCBQ i el Comitè Organitzador de Blanes 09, amb
la col·laboració de l’Ajuntament de la població i la Secretaria
General de l’Esport, i on es varen tractar temes de notable in-
terès i rellevància pel que fa al bàsquet femení català. En planes
interiors s’exposa abastament com foren aquestes jornades.
I com a tema de màxim interès, recordar l’acord aprovat en la
passada Assemblea de clubs de la FCBQ, el passat 27 de juny,
que va deixar feina pels nostres dirigents, federatius i de club.
La creació d’una Comissió -Comissió per l’estudi referent al
canvi de club de jugadors/es en edat de formació- formada per
representants de clubs de totes les categories i per represen-
tants de la FCBQ, a fi de cercar solucions per a les actuacions
de determinats clubs, amb potencial esportiu i econòmic, que
s’aprofi ten de la seva situació per manllevar joves jugadors/es
a entitats amb menys nom o menys possibilitats esportives però
que són qui realment han fet i fan de la formació dels seus joves
jugadors/es el nord de la seva dedicació, i que a mig treball
veuen com aquesta il·lusionada tasca queda malmesa. Esperem
amb optimisme que aquesta Comissió pugui trobar camins
efi caços per salvaguardar un esperit i una tasca del tot lloable.
La Circular de la FCBQ nº 07 del 29 de setembre de 2009, es
refereix a aquesta Comissió i com poder formar-hi part.
I en parlar de bàsquet de formació, cal recordar que el vinent
3 de juny de 2010 es compliran 10 anys de les inigualables
jornades de les Escoles de Bàsquet celebrades a Sant Boi de
Llobregat, amb el poc recordat “Manifest de les Escoles de
Bàsquet de Catalunya”, redactat pels nens i nenes participants
en aquella trobada i que hauria d’ésser catàleg de capçalera per
a tots els dirigents, tècnics i familiars del bàsquet de formació.
Recordem que aquells 10 punts foren una crida al “joc net”,
“a créixer i millorar”, “a aprendre els valors dels adversaris”,
“a ser un equip on tots som iguals”, “a divertir-se i fer amics”,
“a la comprensió dels pares”, “a la implicació dels directius”,
“a l’esportivitat en els partits”, “a comprendre millor la vida a
través del bàsquet” i “que el bàsquet no s’acabi mai”. A aquests
punts –aquí només apuntats- es varen comprometre jugadors,
dirigents i familiars, i a difondre’ls mitjançant el seu testimo-
ni i actitud en els terrenys de joc. S’hauria d’intentar al llarg
d’aquesta temporada celebrar la commemoració, posar de
relleu aquells enunciats i fer-los arribar a les noves fornades
de petits practicants, els seus tècnics i llurs famílies.
Finalment no es pot deixar d’esmentar la difícil situació econò-
mica que viu el país i que indefectiblement afecta també al
món del bàsquet. Moltes entitats i clubs han patit una retallada
important, sinó la desaparició, dels recursos econòmics que
els permetien mantenir una situació destacable en el concert
basquetbolístic. La crisi ha afectat molt aquest aspecte i tots
coneixem com ha desaparegut la lliga estatal LEB Bronze i com
molts clubs han deixat places vacants en categories importants,
tant a nivell estatal com català. Des d’aquí volem transmetre
un missatge de coratge, ànim i optimisme, de confi ança en el
saber fer que sempre ha distingit la majoria dels clubs catalans
i llurs dirigents amb el seu esperit emprenedor, seguir lluitant,
dedicar els esforços de sempre i més, i no perdre mai ni la
il·lusió ni l’esperança. El camí pot ser llarg i difícil però és propi
del nostre col·lectiu superar situacions de difi cultats. El futur
és a l’abast i cadascú el pot perfi lar.
Bona temporada a tothom.
Joan Guiu i Torras
Director
STAFF: Bàsquet Català
Edita:
Federació Catalana de Basquetbol.
Rambla Guipúscoa 27, 08018 Barcelona.
Tel. 93 396 66 00 Fax: 93 323 77 60
www.basquetcatala.cat
Consell Editorial: Enric Piquet, Joan Guiu i Laura Ramos.
Director: Joan Guiu.
Consell de redacció: : Joan Guiu, Laura Ramos, Javier Ezpeleta i Juan C. Cebrian.
Col·laboradors: Fundació del Bàsquet Català, Julián Jordan.
Agraïments: Higini Maristany (AB Premià), CB Alcanar, Eduard Kucharski, Carlos Jiménez,
Marissa Rius, Roger Esteller, Borja Comenge, Comitè Tècnic FCBQ i C.O. JBF.
Disseny i maquetació: Virgili.com
Fotografi a: Miguel Ángel Chazo, FCBQ, FBC.
Fotomecànica i impressió: Enclave Gráfi co S.L.
Distribució: SPM
D.L.: B-44976-98
La FCBQ no es fa responsable dels textos i opinions que no siguin de membres de la pròpia FCBQ.
Fundació. El desenvolupament dels actes de
Blanes, Ciutat del Bàsquet Català 2009, que enfi la la recta
fi nal de la seva nominació en l’últim trimestre de l’any.
Especial. Salut i Esport, article de Marissa
Rius sobre la importància de realitzar un bon reconeixement
mèdic esportiu a l’inici de temporada
30. 32.
Primer temps. Entrevista a Roger Esteller.
Incombustible, i amb unes condicions físiques excepcionals, el
Tigre de Sants es resisteix a cloure la seva etapa de jugador i
enceta la temporada 2009-10 amb el CB Granollers, a lliga EBA.
40 minuts. Les Lligues Nacionals de Catalunya
d’equips masculins d’ACB, LEB i EBA, i de Lliga Femenina.
Un extens article on s’explica el desenvolupament d’aquestes
competicions que tradicionalment obren la temporada catalana.
06. 08.
Cercle Central. Tota la informació sobre els
diversos i diferents activitats de les Jornades de Bàsquet
femení, i la fi nal de la Lliga Catalana LF-2, que es van
celebrar a Blanes el 18, 19 i 20 de setembre, analitzant
el moment actual i el futur del bàsquet femení català.
20. 24. Personatge. Eduard Kucharski. Un repàs a la
vida i trajectòria d’un dels mites més grans de la historia del
bàsquet català, als seus 84 anys.
24 segons i la pissarra. Les incisives preguntes
sobre bàsquet català i les divertides peripècies d’en Rucqie.
Pròrroga. La col·laboració del conegut
periodista especialista en bàsquet, Carlos Jimenez.
33. 34.
Club 1. L’A.B. Premià està celebrant enguany
el seu 75è aniversari, desenvolupant en el si de l’entitat tot
un reguitzell d’activitats esportives i socials.
8 segons. Les notícies més sobresortints
de fi nal d’estiu i a l’inici de la temporada actual, 2009-10.
16. 18.
Segon temps. Borja Comenge, l’entrenador
lleidatà que en la seva segona temporada al CB Sant Josep
de Girona ha aconseguit la lliga catalana d’equips LEB i,
amb això, participar en la lliga catalana d’equips ACB.
Club 2. El C.B. Alcanar (Montsià),
celebra el seu 25è aniversari amb una gran il·lusió
per créixer i fer del tot consistent el bàsquet a la població.
26. 28.
6
Quins entrenadors recordes
d’aquesta època?
David Lizano, que va ser el meu entre-
nador del col·legi, de la mateixa manera
que Txus Saltó. A can Barça, a Pere
Pardina a categories inferiors, a Joan
Montes i a Miquel López Abril.
Per què després d’anar al Barça
marxes a l’IFA?
Estic un any al Barça cadet. Quedem cam-
pions d’Espanya i de Catalunya, màxim
anotador de l’equip, però m’avorreixo i no
m’agrada l’ambient i decideixo marxar,
contra l’opinió de tothom, de la meva
família i dels meus amics. Marxo a Grupo
IFA un any i quedem sotscampions de
Catalunya i d’Espanya.
Però un any després tornes al Barça…
El Grupo IFA estava ubicat a Barcelona,
al carrer Lleida. Se’n va a Granollers i
quan el Barça torna a dir de recuperar-
me, decideixo tornar a vestir la samarre-
ta blaugrana.
Què recordes de la teva etapa cadet,
juvenil i júnior?
Vam ser campions d’Espanya cadet, ju-
venil i júnior, i màxim anotador dels tres
campionats. La generació la formaven
Almeida, que en pau descansi, Pedrera,
Galilea, a júnior….
A més, vam guanyar el Torneig Júnior de
L’Hospitalet i vaig ser escollit com a MVP
del torneig.
Trenta set anys i encara determinant
a Lliga EBA. Per què?
Per tornar als orígens. Quan era petit em
divertia molt i quan era professional les
prioritats van ser diferents. Després de
retirar-me vaig estar un any i mig sense
fer res i vaig decidir tornar a una catego-
ria que no em condicionés la meva vida
familiar i laboral i per això jugo a EBA,
entreno tres cops per setmana, faig un
partit per Catalunya, i això no m’afecta
al fet de tenir família i feina. Jugar a
qualsevol altre categoria més alta és
impossible.
Com és la vida de Roger Esteller
dia a dia?
Com la de qualsevol pare que treballi.
Aixecar-te molt d’hora, portar els nens
al cole, negoci, i diferents compromisos
que van sorgint.
T’agradaria que els teus fi lls fossin
també professionals de l’esport?
Tinc una nena de nou anys i un nen de
sis. El nen fa bàsquet a L’Hospitalet i ja
veurem què tal, tot i que no pel fet de ser
Qui et posa elsobrenom del tigre
de Sants, quan i per què?
Doncs me’l posa el periodista de TV3
Lluís Canut quan jo tenia 17 ó 18 anys,
i me’l posa perquè hi havia un personat-
ge al meu barri que li deien el tigre de
Sants al anys 60/70, que es deia Vicenç
Febrer i era un home molt polifacètic.
Ell havia estat a la Índia, era lluitador
(lluita lliure) i tenia un tigre que el
passejava pel carrer, i tothom li deia
el tigre de Sants. Entenc que me’l van
posar per les ganes i intensitat amb
què jugava.
T’identifi caves?
Sí i no. Els sobrenoms te’ls posa la
gent i m’ha acompanyat tota la vida.
Sempre he pensat que era millor que
em diguéssin el tigre que qualsevol altre
animal. No m’he sentit identifi cat com
un jugador agressiu, com podria ser el
tigre, però no em desagrada.
Quan i com comença a jugar a bàsquet
Roger Esteller?
Començo als 6 anys a l’escola on estu-
diava, als Maristes de Sants. Jugo fi ns
als 12 anys, després vaig un any al Me-
tropolitano i després al Mediterrani, que
es fusiona amb el Metropolotino i acabo
fi txant pel Barça, a categoria cadet.
Text: Juan Carlos Cebrián
Imatges: FCBQ
“Quan el Barça va guanyar l’Eurolliga vaig plorar d’emoció”
Roger Esteller, jugador de bàsquet nas-
cut al 1972, amb el sobrenom del “tigre
de Sants” i que a la Lliga ACB va ser a
bona part de les millors plantilles de la
dècada dels 90 i principi del segle XXI.
Així, en Roger va jugar al FC Barcelona,
al TDK Manresa, al Tau Cerámica, a
l’Unicaja, al Caprabo Lleida, al CB Gran
Canaria i a la Lliga Francesa amb el Pau
Orthez, sent un dels jugadors catalans i
espanyols pioners en aquesta experièn-
cia fora de l’ACB.
Actualment, gestiona un negoci propi,
el Marina Màgic Park, un parc infantil
situat al Marina Center de L’Hospitalet
de Llobregat.
7
el meu fi ll ha d’arribar. La nena fa tennis
i és un esport individual i és molt difícil
arribar. Amb que tots dos s’ho passin bé,
ja estaré content.
D’escorta a ACB a ala-pivot a EBA.
Com ha estat aquesta metamorfosi?
És normal perquè jo ja no em vaig
corrent com un jugador exterior amb
nois de 25 anys que són contra els que
jugo habitualment. La manera per seguir
competint a bon nivell era jugar interior.
Abans ja m’agradava molt jugar al poste
baix i així també exploto les meves quali-
tats. A EBA sí que puc jugar de quatre,
i a altres categories no.
Dues Lligues ACB, dues Copes del Rei
(Barça i TDK) i una Korac amb el Barça;
una lliga i una Copa Francesa amb el
Pau i MVP de la Lliga de França a
2001-2002. Quin títol recordes amb
més emoció?
Sens dubte, la primera lliga amb el Barça
i la Copa amb el TDK. La Copa amb el
TDK va ser un títol increïble, estant en
un equip petit, amb un dels pressupostos
més baixos de la lliga. Igualment, guanyar
amb el club de sempre una lliga, com va
ser la primera amb el Barça, va ser molt
especial. Per a qualsevol culé, i jo ho sóc,
arribar a jugar al Barça és el més gran.
Fem un repàs d’alguns dels equips on
has estat…
Barça: Una història d’amor interrompuda
Grupo IFA: Un pont entre les meves dues
etapes del Barça
Tau: Veure la realitat del jugador profes-
sional
Pau Orthez: La consagració i maduresa
com a jugador
TDK Manresa: Allà em vaig fer home
Gran Canaria: Molt mal record en tots els
sentits. Esportiu, personal. Una errada.
Olesa: Un gran record pels companys i la
sort que m’entrenés el Joan Peñarroya, i
pel públic. Molt identifi cat amb tothom.
Granollers: Hi ha molts jugadors d’Olesa
i l’entrenador és l’ajudant de l’any pas-
sat. És la continuació. Amb més esforç
perquè està més lluny, però un cop estàs
allà i arribes, l’ambient i les ganes són
les mateixes que a Olesa.
Un cop fi nalitzes la teva etapa professio-
nal a ACB qui et convenç per continuar
jugant a Olesa a EBA?
El Joan Peñarroya. Em diu moltes ve-
gades d’anar entrenar perquè m’estava
engreixant. Després de l’últim any a Gran
Canària no tenia ganes de fer bàsquet
i el segon any em convenç per anar a
entrenar. Estic allà entrenant un mes
sabent que quan em posés en forma
voldria jugar.
Ser campió d’Europa de clubs va
ser una assignatura pendent per
la teva generació, però en tens dos
sotscampionats. Què recordes d’allò?
És un record amarg. I més quan veus
jugadors de la teva generació que sí ho
han fet. També em fa pena quan veig a
l’Epi, i ho recordes amb amargor. A les
fi nals per guanyar-les s’ha d’arribar però
això no et consola. Les dues que vaig
jugar les vam jugar fatal. No em queda
un bon record.
Recordo que quan va guanyar el Barça
la fi nal four a Barcelona vaig plorar.
On et veus d’aquí deu anys?
M’agradaria seguir vivint a Barcelona.
Treballant en temes de bàsquet i tenir
una vida tranquil·la. Res de canvis molt
importants, que ja els vaig fer quan era
jugador. A mí m’agradaria fer coses en
el món del bàsquet. Tinc la meva vida
professional bastant muntada fora del
bàsquet, però m’agradaria formar part
de l’organigrama d’alguna institució o
club, i estic treballant per això i m’estic
formant, potser no com a entrenador
però sí treballant en el món del bàsquet.
Un somni….
M’agradaria triomfar en el món del
bàsquet sense ser jugador.
“M’agradaria triomfar en el món del bàsquet sense ser jugador”
8
Text: Javi Ezpeleta i Juan Carlos Cebrián
Imatges: M.A. Chazo / FCBQ
La XXXa edició de la Lliga Catalana ACB
Trofeu San Miguel 0,0% va proclamar
l’equip blaugrana com a campió després
de la victòria davant el DKV Joventut
per 38-62 amb 8.327 assistents al Palau
Sant Jordi de Barcelona. La fi nal va
començar amb l’homenatge que la Fe-
deració Catalana de Basquetbol va rea-
litzar als jugadors campions d’Europa,
Juan Carlos Navarro i Ricky Rubio.
Disputats els primers deu minuts de
joc, els badalonins es van situar cinc
punts per sobre en el marcador (18-13)
després de fer-se amb una avantatge
de 10 punts a mitjans de període. Al
segon quart però, la reacció blaugrana
no es va fer esperar, i els homes de Xavi
Pascual van capgirar el partit gràcies a
un parcial de 14-0 i arribant al descans
amb un 23-31 favorable.
A la represa, els blaugranes van
continuar dominant el partit, però els
badalonins no van deixar que l’equip de
Xavi Pascual marxés en el marcador re-
duint la diferència a cinc punts fi nal del
tercer quart (32-37). En el darrer quart,
els badalonins van lluitar per capgirar
el marcador sense encert però, i a tres
minuts pel fi nal, els blaugranes van
posar la directa i van ampliar la diferèn-
cia respecte els verd-i-negres fi ns als 24
punts, fi nalitzant el partit amb un 38-62
favorable als jugadors del Regal FC
Barcelona. L’MVP de la fi nal va ser Ricky
Rubio, que s’estrenava en competició
ofi cial amb la samarreta blaugrana.
XXX Lliga Nacional Catalana ACB Trofeu San Miguel 0,0%
Ricky Rubio es va endur el premi al jugador més valuós de la fi nal
9
Sito Alonso (entrenador DKV Joventut)
“Hem aguantat fi ns als darrers tres mi-
nuts de joc, però després hem baixat els
braços. Hem mantingut el partit viu fi ns
aquests darrers últims minuts. Agraeixo
l’esforç i implicació d’Alain Koffi i Uros
Tripkovic, igual que el de tots els joves,
que els mostrarà el camí per curtir-se
com a jugadors”
Xavi Pascual (entrenador Regal
FC Barcelona)
“Marxem satisfets pel treball realitzat,
l’equip va agafant la línia i estic content
pel treball defensiu i per aconseguir el
títol de campions de la Lliga Catalana.
Anem pel bon camí, però hauríem de ser
capaços de fer-ho sempre i mantenir-
nos sòlids en defensa sempre”
Ricky Rubio (jugador del Regal FC
Barcelona i MVP de la fi nal)
“Ha estat un partit poc vistós en el que
hem aconseguit mantenir la diferència i
fer-nos amb el títol de la Lliga Catalana.
Ha estat un partit especial i marxo amb
bones sensacions”
“Anem pel bon camí, però hauríem de ser capaços de fer-ho sempre i mantenir-nos sòlidsen defensa.” Xavi Pascual (entrenador Regal FC Barcelona)
10
DKV Joventut 80Bàsquet Manresa 58El DKV Joventut, dirigit des de la banqueta per Sito Alonso,
va superar amb claredat al Bàsquet Manresa en la primera
semifi nal de la Lliga Catalana ACB amb Kristaps Valters, Clay
Tucker, Uros Tripkovic i Antonio Bueno com a màxims anota-
dors pel conjunt badaloní.
Després d’un primer període força igualat, els badalonins van
aconseguir distanciar-se dels manresans arribant al descans
amb un 38-26 favorable. A la represa, els verd-i-negres van
continuar dominant i portant el ritme de partit aconseguint
marxar més encara dels jugadors dirigits per Jaume Ponsar-
nau arribant a fer-se amb una avantatge de 27 punts. Al fi nal,
victòria clara pels badalonins amb un 80-58 favorable.
Semifi nals
Jaume Ponsarnau:
“Ens falta més cohesió, és un repte que tenim per davant i
creiem que ho assolirem, que serem competitius. Tenim moltes
ganes només demanem paciència, perquè serem competitius”
Sito Alonso:
“Estem contents, quan fas un equip nou, són iguals
d’importants les victòries. Guanyar és bo per no baixar el cap,
hem millorat molt i avui hem tingut la competitivitat que no
havíem tingut en els partits anteriors. Per últim voldria dedicar
aquesta victòria al Mario Fernández, que no ha pogut jugar avui”
El DKV Joventut va superar amb claredat al Bàsquet Manresa en la primera semifi nal de la Lliga Catalana ACB
Text: Javi Ezpeleta i Juan Carlos Cebrián
Imatges: M.A. Chazo / FCBQ
11
Regal FC Barcelona 95 CB Sant Josep Girona 53A la segona semifi nal, màxima igualtat en els primers dos
períodes de partit entre barcelonins i gironins arribant al des-
cans amb un 41-38 favorable als homes de Xavi Pascual. Els
blaugranes, sempre per sobre en el marcador, van aconse-
guir fer-se amb una avantatge de 12 punts a fi nals del primer
període, però els jugadors dirigits per Borja Comenge van
reaccionar i van retallar distàncies abans del descans.
A la represa, els barcelonins van sortir més motivats que els
gironins i van distanciar-se en el marcador arribant als 27
punts de diferència i fi nalitzant el tercer període amb un 74-47
favorable. Al fi nal, victòria blaugrana per 95-53 en un darrer
període de tràmit.
Borja Comenge:
“Després d’una molt bona primera part hem desaparegut del
partit. Si no anem tots a una, és molt fàcil perdre el control,
com ha acabat passant”
Xavier Pascual:
“Al segon quart hem perdut la concentració i ens hem relaxat.
Una manca de concentració que contra un rival de primera
fi la ens podria haver suposat una derrota. Estem satisfets pel
treball dels jugadors, realitzant una molt bona feina al primer,
tercer i quart període”
A la segona semifi nal, victòria blaugrana per 95-53 després que, a la represa, els barcelonins van distanciar-se dels gironins arri-bant als 27 punts de diferència.
12
El CB Olesa Espanyol es va procla-
mar campió de la XXIa edició de la
Lliga Catalana Femenina Trofeu San
Miguel 0,0% en superar a l’Argon Uni
Girona per 75-70 en la fi nal disputada
al Pavelló del CB Olesa el passat 4
d’octubre. La igualtat va ser màxima
en els primers minuts de joc d’aquesta
fi nal entre CB Olesa Espanyol i Argon
Uni Girona, retransmesa en directe per
Televisió de Catalunya, amb avantat-
ge de les olesanes al fi nal del primer
període per dos punts de diferència (18-
16). El segon període va continuar amb
l’equip de Lucas Mondelo per sobre en
el marcador mantenint una diferència
de 5 punts i amb Michelle Maslwoski
com a màxima anotadora en aquesta
primera meitat amb 11 punts. Al des-
cans, victòria de les locals per 8 punts
(38-30) amb Astou Traore, de l’Argon Uni
Girona, com a millor jugadora del partit
fi ns aquell moment. A la represa, les
olesanes van sortir a per totes i en tres
minuts van aconseguir distanciar-se de
les gironines superant els 10 punts de
diferència (45-31 al minut 4 del tercer
període). En els següents minuts, la
diferència es va mantenir i el conjunt
de Lucas Mondelo va sortir en el darrer
període amb 13 punts favorables i amb
l’Argon Uni Girona buscant capgirar
el marcador. Tot i les embranzides de
les gironines per retallar diferències,
les olesanes van poder mantenir la
distància i fer-se amb el primer títol de
la temporada en superar a l’Argon Uni
Girona per 75-70. Michelle Maslwoski,
amb 22 punts i 5 rebots, va ser la millor
jugadora pel conjunt olesà, mentre que
Astou Traore, amb 18 punts i 7 rebots,
la millor per part gironina.
XXI Lliga Catalana Femenina Trofeu San Miguel 0,0%
Anna Caula (entrenadora Argon Uni
Girona):
“Estem satisfets amb l’equip doncs tot
i disputar un partit complicat, les juga-
dores han plantat cara i han lluitat fi ns
al fi nal. Som conscients que encara ens
queda feina per fer, consolidar l’equip i
seguir treballant doncs encara come-
tem alguns errors per desajustaments
defensius”
Lucas Mondelo (entrenador CB Olesa
Espanyol):
“S’ha vist una bona fi nal amb molt de
ritme on la nostra rotació de pilota els
ha costat defensar-la. A més, hem acon-
seguit frenar-les en atac amb una bona
defensa sobre Antoja”
Text: Javi Ezpeleta i Juan Carlos Cebrián
Imatges: FCBQ
13
Cadí La Seu d’Urgell 70Argon Uni Girona 81L’Argon Uni Girona va començar dominant la primera semifi nal
davant un Cadí La Seu d’Urgell que, tot i anar perdent des d’un
començament, no va deixar marxar en el marcador a les gironi-
nes liderades per Astou Traore amb 12 punts i 2 rebots ofensius
en el primer període de partit. Les gironines dirigides per Anna
Caula van continuar per davant en el marcador al segon període
però les del Cadí La Seu d’Urgell van retallar distàncies arribant
al descans amb un 32-38 després d’un triple en l’últim segon de
Rosa Pérez del Cadí La Seu.
A la represa, la dinàmica del partit no va canviar i l’Argon Uni Gi-
rona va continuar dominant el partit tot mantenint una diferència
de 10 punts i frenant les embranzides de les lleidatanes, que
continuaven buscant capgirar el marcador amb Sonia Borges
com a líder de les de La Seu. Al fi nal, victòria de les gironines per
70-81 i classifi cació per a la fi nal de la Lliga Catalana Femenina.
CB Olesa Espanyol 82Femení Sant Adrià 62La segona semifi nal entre CB Olesa Espanyol i Femení Sant
Adrià va iniciar-se amb un 15-7 favorable a les jugadores de Lu-
cas Mondelo, que s’enfrontaven al campió de la Lliga Catalana
Femenina 2, Femení Sant Adrià, després de superar al Platges
de Mataró a la fi nal disputada el passat diumenge 20 de setem-
bre a Blanes.
Les olesanes van continuar per sobre en el marcador en el se-
gon període tot combinant defenses individuals i zonals, mentre
que les de Sant Adrià van mantenir la diferència respecte les
olesanes. Al descans, victòria parcial del CB Olesa Espanyol per
34-24 amb Jael Freixanet i Michelle Maslwoski com a màximes
anotadores del partit fi ns aquell moment amb 12 punts.
A la represa, el conjunt del Baix Llobregat va sortir a per totes
i va marxar defi nitivament de les barcelonines arribant als 20
punts de diferència donant un pas de gegant per classifi car-se
per a la fi nal. En un darrer quart de pur tràmit, el CB Olesa
Espanyol va aprofi tar per donar descans a algunes jugadores de
cara a la fi nal i va acabar superant al Femení Sant Adrià per 20
punts (82-62). Jael Freixenet va fi nalitzar el partit convertint-se
en la màxima anotadora del mateix amb 20 punts, mentre que
Shona Thorburn va ser, amb un 23 de valoració fruit dels seus
14 rebots, la millor jugadora del partit.
Les semis per
Andreu Bou (entrenador Cadí La Seu d’Urgell):
“Estem satisfets pel treball de les nostres jugadores. Ara cal
corregir alguns errors bàsics i conceptes que ens han pogut
ocasionar una saturació en atac”
Anna Caula (entrenadora Argon Uni Girona):
“Hi ha feina per fer encara, però estem satisfets doncs és un
pas més de la pre-temporada. De cara a la fi nal de demà, tam-
bé és un partit més d’aquesta preparació però seria un triomf
especial guanyar la Lliga Catalana”
Lluís Túnez (entrenador Femení Sant Adrià):
“Aquest partit davant un rival de Lliga Femenina, una categoria
superior a la nostra, ens ha de servir per millorar de cara a
l’inici de lliga. Avui ens ha costat molt respecte el partit que vam
disputar de pre-temporada contra elles, doncs avui era un equip
superior al de llavors amb un gran encert en el seu tir exterior”
Lucas Mondelo (entrenador CB Olesa Espanyol):
“Estic content pel treball de l’equip. Hem realitzat un bon partit
en defensa tot i les nostres mancances degut a les lesions
patides. En atac hem realitzat unes bones rotacions de pilota
amb un bon encert en el tir exterior. De cara al partit de demà,
serà dur i com tothom, volem guanyar aquest primer títol de la
temporada, com la Lliga Catalana”
14
El CB Sant Josep Girona es va procla-
mar campió de la desena edició de la
Lliga Catalana LEB Trofeu San Miguel
0,0% 2009 després de superar al CB
Cornellà en la fi nal disputada el 20 de
setembre al Pavelló Girona Fontajau.
L’equip local dirigit per Borja Comenge
va començar per davant en el marca-
dor gràcies a un parcial inicial de 12-0
en els primers cinc minuts de joc amb
Troy DeVries i Darryl Middleton com a
protagonistes. Tot i el bon inici del CB
Sant Josep Girona, els barcelonins del
CB Cornellà van poder anotar la seva
primera cistella als 5 minuts de joc
tot escurçant i mantenint la diferència
respecte els gironins a 2 minuts pel fi nal
del primer període (20-14).
En acabar els primers 10 minuts de joc,
es va arribar a un 27-21 en el marcador,
favorable al conjunt gironí amb 10 punts
i 7 rebots de Middleton i amb Xavi Raba-
seda com a millor jugador visitant.
Al segon període, les diferències entre
tots dos equips es van mantenir sense
superar la barrera dels 10 punts i amb el
CB Cornellà retallant distàncies respecte
els jugadors dirigits per Comenge. A pocs
segons per fi nalitzar el quart, els gironins
van tornar a marxar en el marcador arri-
bant al descans amb un 43-32 a favor.
A la represa, el CB Sant Josep Girona
va continuar en la mateixa línia, tot
mantenint les distàncies respectes els
barcelonins (64-50) i portant el ritme del
matx augmentant la diferència respecte
els visitants. Al fi nal, el CB Sant Josep
Girona es va imposar per 73-61 i es va
proclamar campió de la Xa Lliga Catala-
na LEB Trofeu San Miguel 0,0% 2009.
Amb aquesta victòria, els gironins es van
classifi car per a les semifi nals de la XXXa
Lliga Catalana ACB Trofeu San Miguel
0,0% que es va disputar al Palau Sant Jor-
di de Barcelona tot enfrontant-se al Regal
FC Barcelona en la segona semifi nal.
Txema Solsona
(entrenador CB Cornellà):
“Hem vingut amb la idea de competir
i en alguns moments hem estat dins
del partit però estem patint, doncs
l’absència de jugadors als entrenaments
s’ha notat i no hem pogut preparar bé
el partit. Aquest és un equip molt jove,
que sap fer les coses bé i per això estic
tranquil”.
Borja Comenge
(entrenador CB Sant Josep Girona):
“Estem contents d’haver guanyat aquest
partit, que representa el primer títol
de la temporada. Hem tingut tota la
plantilla al complet, han portat el ritme
de joc amb una exigència molt alta i han
estat intel·ligents en tot moment. En
els moments difícils, l’equip ha buscat
penetracions i han controlat el partit”
Text: Javi Ezpeleta i Juan Carlos Cebrián
Imatges: M.A. Chazo / FCBQ
15
CB Vic i GAM CB Vila-seca ja estan a les semifi nals de la Lliga
Catalana EBA sumant-se així al Recanvis Gaudí CB Mollet
i CB Santfeliuenc Eninter, que ja van aconseguir l’accés a
semis a la segona jornada de la fase prèvia.
Aquests quatre clubs d’EBA disputaran al mes de desembre
les semifi nals i fi nal de la XXVIIIa edició de la Lliga Catala-
na EBA una vegada fi nalitzar a la primera posició dels seus
grups a la fase prèvia d’aquesta competició.
Vic serà la seu d’aquesta fi nal a quatre que de la XXVIII Lliga
Nacional Catalana d’equips EBA 2009 que tindrà lloc diu-
menge 6 i dimarts 8 de desembre de 2009 al Palau Municipal
d’Esports de Vic.
Defi nits els quatre semifi nalistes de la
Representants dels quatre fi nalistes de la Lliga Catalana EBA 2009 reunits a la seu de la FCBQ
Recanvis Gaudí CB Mollet i GAM CB Vila-Seca obriran la
competició, diumenge 6 de desembre, a les 17 hores en la pri-
mera semifi nal, mentre que la segona es disputarà el mateix
diumenge però a les 19 hores i enfrontarà al CB Vic i al CB
Santfeliuenc Eninter. Dimarts 8 de desembre, a les 18 hores,
els guanyadors de les dues semifi nals es jugaran el primer
títol de la temporada en la Final de la Lliga Catalana.
Paral·lelament, i a les pistes annexes del Pavelló, el mateix
diumenge 6 de desembre se celebrarà un torneig del Cadets
de primer any i Pre-Infantils masculins dels quatre equips
participants a la Lliga Catalana, amb els mateixos enfronta-
ments però en horari canviat. El torneig cadet servirà com
a prova pilot del reglament.
FINAL A QUATRE (Palau Municipal d’Esports. Pare Millan s/n Vic)
SEMIFINALS (06/12/09)
B) 17:00h Recanvis Gaudí CB Mollet - GAM-CB Vila-seca
A) 19:00h CB Vic - CB Santfeliuenc Eninter
FINAL (08/12/09)
18:00h Guanyador A - Guanyador B
16Text: Joan Guiu
Imatges: AB Premià
L’entitat del Maresme ha desenvolupat
un seguit d’actes commemoratius sen-
se fer soroll, d’acord amb el seu taran-
nà de mirar cap endins i tenir cura de
la seva base, però amb una gran il·lusió
per continuar engrescant el jovent i els
infants de la població a jugar a bàsquet.
Creiem que és bo i necessari que les
noves incorporacions que viu una entitat
coneguin la seva història, com ha estat
possible i, en aquest cas, arribar a com-
memorar 75 anys d’existència. Perquè
arribar fi ns aquí no ha estat gens fàcil,
hi ha molt esforç, molt sacrifi ci, moltes
vicissituds i innumerables vivències
entranyables, un tot que cal que les
noves generacions i llurs famílies cone-
guin, respectin i preservin. Gaudir del
bàsquet és aprendre i progressar però
també assumir, en la mateixa mesura
o si cap encara més, un compromís de
responsabilitats i de servei, de ser útils
i d’aportar, a fi que la seva entitat, l’A.B.
Premià, en aquest cas, pugui continuar
fent la seva història fi dels als principis
que l’han regida i li han permès arribar
fi ns avui, i se’n sentin orgullosos.
Els inicisL’Agrupació Bàsquet Premià, de Premià
de Mar, va començar quan un grup de
joves premiarencs, estudiants als Esco-
lapis de Mataró i pertanyents al Centre
Excursionista de la vila, decideixen
provar què eren capaços de fer fora del
pati de Can Culapi. Francesc Granje,
Pepe Botella, Joan Borrell, Marià Puig-
hermanal, Genís Siberta, qui va subs-
tituir en aquell viatge històric a Jaume
Roure que fou també dels iniciadors,
varen agafar el tren cap a Barcelona,
per jugar el primer partit seriós de la
seva història, al barri del Poble Nou de
la capital, on varen guanyar 21 a 19. Era
l’any 1934.
Varen començar jugant al camp de fut-
bol, posant els taulers amb una cistella
rudimentària sobre un pal i marcant
les línies del camp amb calç, després
d’una bona escombrada. Molts d’aquells
joves treballaven i per tan calia entre-
nar abans de la jornada laboral, a les
sis del matí, i lògicament l’aigua de la
dutxa, freda, ben freda. Aviat, als abans
esmentats s’hi van ajuntar altres entu-
siastes, en Pere Coll, Jaume Mas, Joan
Casanovas, Joan Llonch i Jaume Torres.
El primer campionat fou al 1936, un
torneig organitzat amb altres entitats
del Maresme, el Teià, el Vilassar de Dalt
i el Mongat. Però el campionat no va
acabar-se en estroncar-se al juliol, per
raons prou doloroses de recordar, la
Guerra Civil.
Passats els anys tràgics, a inicis dels
quaranta es va recuperant l’activitat,
i Jaume Torres, Pepe Botella, Jaume
Rigol, que feia d’entrenador, i especial-
ment el cervell de tot, Antoni Domènech,
varen treballar de valent per recupe-
rar el bàsquet i engrescar els amics.
S’habilita un lateral del camp de futbol
i s’inicia una nova fornada de jugadors
de gran qualitat que és recordada per
sempre més: Enric Cisa, Josep i Salva-
dor Cotet, Joan Alcalà, Llorenç Ametller,
Salvador Albareda, Josep M. Gaia, i uns
quants més. A empentes i rodolons,
però amb un entusiasme insuperable,
entrenen i juguen. Primer als campio-
nats de l’Organització Diocesana, amb
el primer equip, juvenils i infantils.
Amb conjunts de Parets, Mataró, Santa
Perpètua, Cabrera i Vilassar de Mar. Fan
caliu i l’arrelament defi nitiu arriba quan
s’instal·la un camp al centre del poble,
a la Plaça Nova, l’any 1954, amb una
assistència d’afeccionats extraordinària.
La popularització que des de llavors
s’aconsegueix serà cabdal per la con-
tinuïtat de l’entitat i per la fi delitat dels
afeccionats, quan s’esdevingui un difícil
peregrinatge de camps de joc. Al cap de
dos anys s’urbanitza la Plaça Nova i es
torna al camp de futbol, darrera la gra-
deria, i acabades les obres de la plaça
s’hi torna, però al 1958 cal tornar a can-
viar, ara al terreny del cinema d’estiu,
un local de la Gran Via, per dos anys.
1934, els pioners
17
Difícil postguerra i aparició de les noiesL’any 1962, després d’una temporada als
“Hermanos”, es va jugar a l’anomenat
“camp del rector”, al carrer Gibraltar, a
prop de la parròquia. En aquesta època
es viuen molts canvis, de jugadors, de
dirigents, i malgrat les difi cultats del
moment, el President Ramon Vidal, amb
Antoni Andiñach i Ferrer, especialment,
aconsegueixen la continuïtat de l’entitat.
Nous jugadors –Joan Llanas, Esteve
Estella, Josep Plubins, Julio Moragas,
Camilo Botella, Joan Rosellò, Joan Ibora,
Roman Puighermanal, Tomàs Franque-
sa, Pere Fabrés, Modesto Viñas, Miquel
Solà, Valeriano Prades i Antoni Andiñach,
i un entrenador providencial que tothom
recorda, Salvador Bruguera.
L’any 65 es construeix la Pista Munici-
pal, de ciment, i al 1973 es cobreix i es
fa també un nou camp exterior. Entre
tant, arriben els primers èxits espor-
tius, al 1972, ascens a 3a divisió estatal
i l’aparició d’un home amb nom propi a
l’entitat i al bàsquet català, el recordat
Josep M. Meléndez.
En aquesta dècada es produeix un fet
remarcable: la formació del primer equip
femení, la temporada 1968-69, format
per Josepa Vidal, Núria Isant, Trini Cotet,
Rosa M. Albert, Magda Bassa, Marisa
Nolasco, Teresa M. Roura, Maria Font,
Anna M. Casas, Núria Granje, Georgina
Surós, Núria Sierra, Dària Ferrando,
Rosa M. Borrel, totes elles impulsades
per l’empenta d’un ídol del bàsquet
femení premiarenc, Carme Brugé.
Anys setanta, la modernitatLa presència i la tasca de Josep M.
Meléndez porta actualitat, vigència,
activitat, creixement d’equips i sobretot
una nova concepció del que havia de
ser un club de bàsquet. Una renova-
ció assumida per tothom gràcies al
carisme d’en “Mele”. El President Roc
Roura, amb Jaume Comas, Martín i
Andoni Andiñach, i entrenadors com
Pitu Beneyto s’aboquen convençuts, als
canvis. Es té molta cura de la base, de
fer créixer els equips petits, i poc a poc
el club s’engrandeix, esportivament i
social. L’any 1983 s’aconsegueix l’èxit
més brillant de la història, l’ascens a 1a
divisió B estatal, el que actualment seria
la LEB Or.
Aquesta ascensió, però, només va durar
dos anys. Com acostuma a passar l’èxit
també porta desencerts i un de cab-
dal fou desvirtuar els propis principis.
Instal·lats a alt nivell esportiu es van
fi txar jugadors de fora i això sempre
passa factura. Quan l’entitat té una
forma de treballar i d’entendre l’esport
s’ha de seguir fi del als principis. La gent
de casa, senzilla, treballadora i amb
empenta és qui mereix la confi ança i qui
en defi nitiva sostindrà l’entitat. Viscuda
l’experiència i el desencís, ja no hi haurà
aturador fi ns avui mateix, any 2009.
Posats a la feina de reeixir-se econòmi-
cament i esportiva, el camí i el futur és
el planter , i el “Mele”, amb Josep Feliu,
Josep Torres i Pitu Beneyto, organitzen
l’Escola de Bàsquet i estableixen les
bases dels equips de promoció i la con-
cepció tècnica del club.
Començant de nou, a 3a Catalana, amb
gent de casa, entusiasme i dedicació
com a eines cabdals, les diferents
Juntes Directives han bastit l’entitat
d’una forta estructura, de forma que en
arribar el segle XXI els dos sèniors, nois
i noies, competeixen a 1a Catalana.
L’agost del 2002, un trist succés colpeix
tota la gent de Premià de Mar i del
bàsquet en particular. Mort en Josep M.
Meléndez després d’una ràpida i greu
malaltia. Avui se’l recorda anualment
amb la celebració del torneig que porta
el seu nom.
2009, 75 anysL’any 2003, es va presentar una nova
Junta Directiva, presidida per Higini Ma-
ristany, que encara avui dirigeix l’entitat.
Des de llavors el principi rector de la seva
tasca i dels seus col·laboradors ha estat
mantenir els ideals de fer forta la base,
augmentar el nombre d’equips de pro-
moció com a solidesa de l’entitat i oferir a
la gent del club oportunitats de formació,
fent cursos, clínics, xerrades, debats,
torneigs, campus d’estiu, etc. En les úl-
times temporades s’ha anat consolidant
l’entitat amb algun èxit destacat com
l’ascens del Sènior femení a Copa Cata-
lunya, però sobretot es treballa de portes
endins, fent que cada equip disposi de
dos entrenadors, que aquest facin els
cursos d’entrenadors, que l’entitat abona,
s’organitzen anualment els torneigs de
3x3, el memorial Josep M. Meléndez, etc.
En la temporada del 75è aniversari es
disposa de 15 equips, 9 masculins i 6
femenins, amb els dos sèniors a 1a
catalana i a més l’Escola de Bàsquet amb
una quarantena de nens i nenes. S’ha
celebrat la commemoració sense fer
soroll, de portes endins, de cara a la gent
del club, a fi que gaudissin del bàsquet
i del club en els seus torneigs, trobades
d’ex-jugadors/es, sopar de socis i clínics
amb tècnics de reconegut prestigi i de la
casa com Salva Maldonado i també Joan
Plaza i Ferran Peña.
En resum, una commemoració celebrada
amb alegria, a casa, amb una intenció
clara, enfortir-se i transmetre un mis-
satge transparent, fi del al treball de cada
dia: fer esport, fer bàsquet, i a través
d’ell fer-se persones, créixer com a tals,
i els més joves que comprenguin que no
poden deixar mai d’estudiar.
És el millor que una entitat pot oferir a la
seva gent.1967 Primer Sénior Femení
18
Trobada àrbitres i entrenadorsEl Comitè d’Àrbitres i el Comitè Tècnic
de la FCBQ, han iniciat la seva habitual
col·laboració fent la primera de les diver-
ses trobades de la temporada a fi de de-
batre qüestions tècniques i d’arbitratge,
i trobar-hi punts de coincidència o
divergència i així avançar en el coneixe-
ment mutu com a col·lectius i també des
del punt de vista dels criteris arbitrals i
dels entrenadors. En aquesta ocasió, el
tema preparat pels dos màxims respon-
sables dels Comitès esmentats, en Joan
Carles Mitjana i en Xavier Rodríguez fou
“Quin bàsquet volem?”. Amb el suport
d’imatges i vídeos es varen exposar el
creixent bàsquet físic, amb situacions de
contacte de diferents tipus, que fou “el
bàsquet que no volem”. També es varen
analitzar accions com entrades a cistella
amb violació de passes o no, les faltes
antiesportives, el mig camp, la utilització
de les mans en defensa, el suport físic
amb l’adversari per ajudar-se en accions
d’atac, etc. Unes cent quaranta persones
van assistir a l’acte en el que Mitjana va
aprofi tar per informar als entrenadors
de les diferents activitats que al llarg de
cada temporada el Comitè d’Àrbitres por-
ta a terme per la formació, preparació i
millora del seu col·lectiu, que són moltes
i molt variades. Al fi nal es va obrir un
debat sobre les qüestions exposades
i es va plantejar als assistents que en
dies succesius aportessin als seus
respectius comitès els temes que con-
sideren d’interès per ser tractats en la
propera trobada”
Valors del BàsquetA la Fira de Girona, celebrada al mes de
juny, el bàsquet fou l’activitat, l’esport,
que donà el suport principal i fou
l’atractiu de la mostra, amb una afl uèn-
cia de públic nombrós molt atret pel
nostre esport. Entre els actes celebrats
s’ha de destacar, per la seva transcen-
dència, la taula rodona sobre el tema “La
transmissió de valors en el bàsquet de
formació”, organitzada conjuntament per
la FCBQ i la Universitat de Girona i amb
la qual varen participar persones tant re-
conegudes com, Alfred Julbe (entrenador
ACB), Joan Carles Mitjana (àrbitre ACB
i director tècnic del Comitè d’Àrbitres),
José Luís Rodríguez (entrenador LEB),
Francesc Senpau ( entrenador i coordina-
dor del CB Blanes), Rafel Vilar (entrena-
dor i coordinador de l’ADEPAF Figueras)
i Josep Bonfi ll (entrenador i pedagog de
l’Universitat de Girona).
No cal dir que el desenvolupament de
l‘acte fou d’allò més alliçonador.
L’Alcalde de Barcelona visita la FCBQL’alcalde de Barcelona, l’excel·lentíssim
Sr. Jordi Hereu va visitar la seu de la
Federació i les instal·lacions annexes a
la mateixa, com la Casa de l’Esport i el
Complex Esportiu Bac de Roda.
Rebut pel President de la FCBQ, Sr.
Enric Piquet i altres directius, va quedar
sorprès i gratament impressionat per les
dependències i organització de la Federa-
ció, va recórrer tots els departaments i
espais de la mateixa així com la seu de
la Fundació amb la seva biblioteca i la
mostra del seu fons.
19
Inici Campionats de PromocióEl cap de setmana del 3/4 d’octubre es
varen iniciar els campionats de promoció,
masculins i femenins, en tots els seus
nivells, des de categoria Pre-Mini fi ns a
Cadet. Es van disputar quasi 1850 partits.
A tall de curiositat, en la temporada
passada, 2008-09, es van disputar un
total de 56.654 partits, comptabilitzant
Campionats de Catalunya, Territorials i
de Promoció.
Unes dades per considerar, i que alhora
ratifi quen el gran nivell de incidència
del nostre esport en la joventut i les
famílies catalanes.
La nova web de la FCBQEl dilluns 5 d’octubre la nova web de la
FCBQ, www.basquetcatala.cat, va batre
un nou rècord de visites arribant a les
28.000 visites, coincidint amb la posada
en marxa de la majoria de competicions.
Durant la setmana del 21 al 27 de
setembre es va superar en diverses
ocasions les 20.000 visites diàries en
un dels primers caps de setmana de
competició. En aquesta setmana de
setembre es van comptabilitzar
106.796 consultes i en total, la web de
la FCBQ ja ha rebut un total d’1.180.000
visites des de la seva posada en marxa
a fi nals del mes d’abril passat.
Esperem que en el transcurs de la
present temporada aquest rècord
sigui superat en més d’una ocasió,
serà senyal de la bona informació que
ofereix l’esmentada pàgina web de la
Federació i de l’excel·lent feina dels
professionals que se’n ocupen.
L’estiu de les Seleccions espanyoles
És indubtable que els resultats obtin-
guts per les diferents seleccions de
la Federació Espanyola en les com-
peticions internacionals celebrades a
l’estiu, són d’allò més bo i per sentir-
se satisfet i optimista pel que fa la
realitat i futur del bàsquet estatal.
Si bé, per transcendència, impacte
mediàtic, popularitat i vàlua esportiva,
el campionat d’Europa aconseguit per
la Selecció masculina Sènior a Polònia,
amb set catalans, és el que tothom
coneix, no es pot deixar al calaix els
brillants èxits d’altres seleccions, el
reconeixement de les quals la gent de
bàsquet si que valora i el té en compte.
Així, varen aconseguir els campionats,
o sigui medalles d’or, en els seus res-
pectius europeus, la Sots-16 mascu-
lina a Lituània, la Sots-18 femenina a
Suècia i la Sots-16 femenina a Nàpols.
Medalles d’Argent varen ser les selec-
cions femenines Sots-20 en l’europeu
a Polònia i la Sots-19 en el mundial a
Tailàndia, i Medalles de Bronze la Sè-
nior femenina en l’europeu de Letònia
i la Sots-20 masculina en l’europeu a
Grècia.
No cal dir que la participació de juga-
dors i jugadores de Catalunya en les
diferents seleccions ha estat conside-
rable i de gran nivell.
Gran Jornades de Minis i InfantilsDurant els matins del dissabte
26 i diumenge 27 de setembre, i
paral·lelament a la celebració de les
semifi nals i fi nal de la Lliga Nacional
de Catalunya d’equips d’ACB, al Palau
Sant Jordi, la Federació Catalana
(FCBQ) va organitzar una trobada de
minis i infantils, masculins i femenins,
a l’esplanada del Palau Sant Jordi. Un
total de 12 pistes, 140 equips i mes de
1500 participants van ser la mostra,
una vegada més, de la realitat del po-
tencial del bàsquet català de promoció
i de la seva il·lusió per jugar a bàs-
quet, en uns partits que varen servir
d’excel·lent preparació per l’imminent
inici de temporada del 3 d’octubre.
Després de la seva participació, on
cada equip va jugar un mínim de tres
partits, tots els participants va ser con-
vidats a presenciar els partits de les
semifi nals i la fi nal de la XXXa edició
de la Lliga Catalana d’equips d’ACB a
l’interior del Palau, on varen participar
el Regal FC Barcelona, DKV Joventut
de Badalona, Bàsquet Manresa i CB
Sant Josep de Girona.
Canal FCBQ a YouTubeA l’octubre, la Federació Catalana de
Basquetbol (FCBQ) va estrenar el seu
Canal a YouTube, que busca convertir-
se en una eina de difusió del Bàsquet
Català arreu del territori català i
més enllà de les seves fronteres. En
aquest canal, en fase de proves, els
internautes poden visualitzar partits
d’algunes fases fi nals dels Campionats
de Catalunya, vídeos institucionals i
activitats organitzades per la FCBQ,
entre d’altres.
Properament s’aniran penjant més
vídeos relacionats amb el Comitè Tèc-
nic d’aquesta Federació així com del
Comitè d’Àrbitres i del Departament
de Promoció (Bàsquet Arreu, Circuit
3x3, Planeta Bàsquet,...), tant de les
activitats realitzades per aquests com
material didàctic destinat a jugadors,
entrenadors, directors tècnics, direc-
tius, àrbitres, afi cionats,...
20
JORNADES DEBÀSQUET FEMENÍ
A BLANES, el 18, 19 i 20 de setembre, es
va parlar de bàsquet femení, analitzant la
seva situació actual, plantejant quins pro-
blemes l’envolten i intercanviant opinions
a la recerca de camins que obrin pers-
pectives noves en el seu desenvolupa-
ment i cridi l’atenció de les més menudes
a fi que s’apuntin al nostre esport, així
com que les que avui juguen no ho deixin.
Les jornades van oferir un intens, seriós
i profi tós desenvolupament, les conclu-
sions de les quals no dubtem pas seran
d’enorme incidència en el desenvolupa-
ment futur del bàsquet femení català.
Les activitats que es varen realitzar con-
templaren dos aspectes, el de la pràctica
esportiva –torneigs- i el de l’anàlisi, tant
l’esportiu –clínics- com el de concepte-,
seminaris i taules rodones.
Dos varen ser els clínics, “Detalls en la
construcció de defenses individuals pres-
sionants” a càrrec de Ramon Jordana,
director del programa Segle XXI femení,
i “Moviments d’esquena en etapes de
formació” d’en Xavier Tubau. Com es pot
observar temes de gran incidència tàctica
i de fonaments. Els seminaris, tres, van
reunir destacades fi gures, així el primer
“La jugadora: etapes, edat biològica, des-
envolupament maduratiu, punts de vista
psicològic i fi siològic. Entrenant emo-
cions”, va reunir Sandra Gallego, Cari
Begur i Alex Gordillo, qui moderats per
Joan Carles Cebrián van oferir uns punts
de vista i uns criteris altament interes-
sants, el segon “Entorn del bàsquet fe-
mení: entrenadors/es, directors tècnics,
pares i mares i directius”, tema sobre
el qual varen intervenir Pilar Landeira,
Nacho Solozábal i Anna Farres, moderats
per Xavi Rodríguez. El tercer seminari
va ser sobre “Perfi l de l’entrenador/a de
bàsquet femení”, varen exposar les seves
opinions Lucas Mondelo, Joan Albert
Cuadrat i Isabel Sanchís, persones amb
gran coneixement del tema.
Pel que fa les Taules Rodones: “Què
podem fer per atraure més nenes a jugar
a bàsquet” i “Com fer més atractiu el
bàsquet femení”, varen ser Sílvia Font,
Laura Martínez, Jordi Robirosa i Lolita
Iglesias en la primera, i Georgina Bahí,
Isabekl Vidal i Jordi Escardívol, moderats
per Joan Carles Cebrián, qui van aportar
signifi catives refl exions sobre els enun-
ciats indicats, amb la participació del
públic assistent.
En el camp pràctic, el Torneig de Mini
va reunir l’Anagets EBCB Cornellà “A”,
Paidos Sant Fruitós, CB Igualada, CB Pa-
rets, Grafi cas Rey EBCB Cornellà “B”, BQ
Martinenc, SESE “B” i CB Blanes. Equips
que organitzats en dos grups i en dues
pistes van fruir d’allò més. El torneig
d’equips de Copa Catalunya femenina
va reunir el Grup Barna, GEiEG, CBF
Text: Juan Carlos Cebrián
Imatges: FCBQ
21
Cerdanyola, BF Viladecans, CB Igualada,
CBF Sarrià i el JE Terrassa.
Una excel·lent oportunitat per fer un
bon test de pre-temporada i analitzar
els aspectes positius i els negatius en
aquesta incipient fase de preparació El
torneig el va guanyar el CBF Cerdanyola,
en imposar-se en la fi nal al JF Terrassa.
Per cloure les JBF, es va jugar la fi nal de
la Lliga Nacional de Catalunya d’equips de
Lliga Femenina 2, entre Femení Sant Adrià
i l’UE Matarò, amb victòria de les primeres
que així varen sumar la seva quarta lliga
consecutiva..
Malgrat tot aquest intens, profund i seriós
programa, prou atraient per a qualsevol
persona implicada en el bàsquet en gene-
ral i més en el femení, un cert desencís, la
poca participació dels que poden ser con-
siderats les persones i els clubs més sig-
nifi catius. De fet els inscrits i participants a
les Jornades van ser aliens als clubs més
capdavanters del bàsquet femení català.
Una llàstima perquè el contingut tècnic i
sobretot conceptual exposat fou alliçona-
dor. Potser és que als actors principals
del bàsquet femení català consideren que
ja els hi està bé com està. Cal rumiar-ho.
Amb tot, però, cal felicitar i fer el reco-
neixement al grup professional i directiu
de la FCBQ, els col·laboradors participants
i els assistents, l’esforç gran fet, cadascú
en el seu àmbit.
22
BREUS CONCLUSIONSDE LES JBF
El moment crític perquè una nena deixi de jugar a bàsquet
és a l’entorn dels 15-16 anys.
Que totes les jugadores puguin jugar minuts cada cap de
setmana, tenint així una recompensa a l’esforç i treball
setmanal.
Intentar fer entrenaments atractius , sense oblidar que fer
esport requereix un esforç, un sacrifi ci, un assumir valors
i complir.
Sempre que sigui possible els estaments rectors haurien
d’adaptar les normatives, regles de joc, etc, amb la fi nalitat
que les nenes puguin tenir una trajectòria esportiva llarga,
per progressar i també gaudir, coma a esportistes i com a
persones.
El moment crític perquè una nena deixi de jugar a bàsquet
és a l’entorn dels 15-16 anys.
La manca de minuts de joc sembla ser un dels principals
motius de l’abandó.
La relació amb les companyes i l’entrenador poden ser molt
decisius en la decisió de seguir o no.
El fet que hi hagi poques entrenadores, tot i que aquest fet
va ser molt debatut i discutit, pels assistents i jugadores.
Tothom va coincidir en que l’entorn de les jugadores
exerceix una pressió sovint equivocada.
Què podem fer perquè una nena
continuí jugant a bàsquet?
A tall de breus conclusions, de tot els que es va
exposar en els seminaris i taules rodones,
poden enunciar-se alguns trets:
Es va estar d’acord en que en bàsquet femení és molt difícil
que una jugadora arribi a ser una professional, ja que, per
exemple, a LF-2, no ho són pas.
Text: Juan Carlos Cebrián
Imatges: FCBQ
23
El Femení Sant Adrià es va imposar
per 60-77 al Platges de Mataró en la
fi nal de la VIIa Lliga Catalana Feme-
nina 2 disputada el diumenge 20 de
setembre al Pavelló Municipal de
Blanes, i que va servir com a cloenda
de les Jornades de Bàsquet Femení.
A més, l’equip de Sant Adrià es va
classifi car amb aquesta victòria per
la Lliga Catalana de Lliga Femenina.
Després dels 10 primers minuts de
joc, les mataronines dirigides per
Albert Illa van començar portant el
ritme de partit arribant a aconse-
guir un avantatge de 9 punts (13-4)
però les de Sant Adrià del Besòs van
retallar distàncies i van fi nalitzar el
primer període amb un empat a 18.
Al segon quart, les de Lluís Túnez
van sortir més motivades que les del
Platges de Mataró i van capgirar el
marcador arribant al descans amb
Lliga Catalana Femenina 2
FEMENÍ SANT ADRIÀ, campió de la Lliga Catalana Femenina 2 amb doble premi
un avantatge de 8 punts (34-42) i
amb Cristina García com a millor
jugadora fi ns al moment amb 14
punts i 2 rebots.
A la represa, el Femení Sant Adrià va
continuar portant el ritme de partit
i van marxar en el marcador fi ns
arribar als 21 punts (31-40) gràcies a
l’encert des de dins la zona com de la
línia de tirs lliures. Al fi nal de període,
victòria parcial de les de Sant Adrià
per 42-63.
En un darrer quart de pur tràmit, les
jugadores dirigides per Lluís Túnez
van mantenir la diferència i es van
acabar imposant per 60-77 a les
mataronines tot desplegant un bon joc
sota els taulells com des de fora de la
zona amb Alba Ballaré i Cristina Gar-
cía com a millors jugadores del partit.
24Text: Joan Guiu
Imatges:FBC
un mite, una fi gura excepcional, una llegenda viva
En “Kuchi”, com se’l coneix en el nostre
esport, ha estat un referent, un mite
per a moltes generacions, una fi gura
per a la història. Ara, als 84 anys, té el
cap clar i el físic li aguanta. Està molt
malament de la vista i distingeix poques
coses, però encara l’apassiona el golf i
anar a fer uns cops de tant en tant.
Va néixer a L’Hospitalet de Llobregat
l’any 1925 i com ell mateix reconeix ha
estat un privilegiat de l’esport. Manifesta
continuadament que el millor de l’esport
és practicar-lo, divertir-s’hi, i això ho ha
fet abastament en disposar d’unes con-
dicions innates per a la seva pràctica,
excel·lint en tots els que s’hi ha dedicat.
Des de l’inicial futbol, el bàsquet, el ten-
nis, el tennis-taula i el golf, en tots ha
gaudit enormement i en tots ha desen-
volupat un nivell de gran qualitat.
El bàsquet però, és el seu esport i amb
el que a més alt nivell ha arribat. Es va
iniciar als 15 anys i als 18, al 1943, ja
va debutar amb la Selecció Espanyola.
Va jugar 50 partits com a internacional
essent la seva última aparició al 1958.
Va estar en actiu fi ns els 33 anys, per
iniciar després una destacada etapa
com a entrenador.
Començà jugant a futbol, als 10 anys,
a l’Infantil de la Penya Saprisa. Anava
a l’escola al barceloní col·legi de Sant
Miquel (Muntaner-Rosellò) on major-
ment els qui portaven l’esport eren
simpatitzants del RCD Espanyol i els
nens que destacaven els orientaven
a l’esmentada penya.
La postguerraAcabada la guerra la seva mare li
aconsellà que practiqués esport que
tant li agradava, però no el futbol que ho
considerava massa brusc. Com vivien al
carrer Viladomat/Rosellò, al costat d’on
llavors hi havia el CE Laietà, la mare el
va fer soci. Hi havia piscina i es podria
banyar (un luxe l’any 39). Al Laietà es
practicava molt el bàsquet i el tennis, i
el tennis-taula, i l’Eduard ho practicava
tot. Ràpidament però, va destacar en
bàsquet i en poc temps els “grans” (en
tots els sentits del mot) el varen incloure
en el primer equip. Va tenir de companys
destacats jugadors de l’època, en Muscat,
Alberti, Guix, Mirambell, colla que l’any
40 es varen proclamar, i l’Eduard amb
ells, campions d’Espanya. Poc a poc els
mateixos “grans” faciliten el relleu: “que
jugui el nen”. Apareix una nova fornada
d’històrics, Navarrete, Galve, Esteva,
Carretero, Font, Llopis,... que varen con-
tinuar els èxits de l’entitat. Durant tres
temporades van dominar els campionats
on participaven (2 Copes d’Espanya 42 i
44, sotscampions el 43 i el 45) i l’Eduard
mentre va innovar el tir a cistella que
en aquells temps es realitzava bàsica-
ment de “cullereta”, provant el tir amb
dues mans per sobre el cap amb molt
moviment dels canells, i explica que ho
va fer per sentit pràctic, per escurçar
el recorregut de l’acció abans de deixar
anar la pilota.
Al marge el bàsquet, al Laietà jugava a
tennis-taula i a tennis, essent en moltes
ocasions campió dels tornejos socials de
l’entitat. Estudiava Químiques, i també
anava a la indústria familiar, de mecàni-
ca, on reparaven màquines d’impremta i
fabricaven torns cilíndrics.
Al 1946, fi xa pel FC Barcelona. Poc temps
abans en Navarrete i en Galve ja hi havien
anat i es trobava molt sol al Laietà, al
marge que aquesta entitat havia derivat
una mica la seva dedicació al bàsquet.
Fixa doncs pel Barça on es troba amb un
equip fort, els germans Carreras, en Met
Ferrando, en Manolin, els seus amics, i ja
Va néixer a l’Hospitalet de Llobregat l’any 1925 i com ell mateix reconeix ha estat un privilegiat de l’esport
25
“El millor de l’esport és practicar-lo per divertir-se”
al 1947 guanya el Campionat d’Espanya.
Acabada aquesta primera temporada
viu una situació important. La indústria
familiar té problemes. El pare està malat
i l’Eduard ha de fer front al negoci i s’hi
posa al capdavant. Deixa Químiques al
tercer curs i afronta un dilema. Manca
matèria prima per fabricar peces alhora
que cal innovar i adaptar-se a les ne-
cessitats de l’incipient represa industrial
de postguerra. Les bancades pels torns
industrials que fabriquen es fan de
fundició, a Badalona. El Joventut li fa una
oferta i junt la facilitat que això li repre-
sentava cara el negoci, fi xa per la Penya.
Només hi estarà la temporada 1947-48,
i hi guanya la “Copa del Generalísimo”
al 48. El motiu de tan curta estada és de
caire pràctic. Ha de fer el servei mili-
tar i el Barça té contactes i li facilita el
tràngol, com a voluntari i el destinen a
Intendéncia, a Barcelona. Segons ens
explica ara, tots els esportistes del Barça,
llavors, eren a Intendéncia. Però tot això,
la feina, etc, el distreu i ja ha omplert la
fi xa pel Joventut, que el reclama. Però no
hi va, i es passa un any en blanc, sense
jugar ofi cialment, però entrenant amb
el Barça, jugant torneigs i curiosament
també quatre partits amistosos amb la
Selecció Espanyola. Resta al Barça del
49 al 53, any en que fi xa per l’Aismalibar
de Montcada ja que alts responsables
d’aquesta empresa eren amics de l’antic
Laietà i li varen facilitar, també, coman-
des per la indústria familiar.
Em aquests anys ha aconseguit, a més
de les dues Copes d’Espanya amb el
Laietà (42 i 44), també va guanyar tres
“Copas del Generalísimo”, dues amb el
Barça (47 i 50) i una amb el Joventut de
Badalona (48)
El 1950 participa amb la Selecció Espan-
yola al Mundial d’Argentina i al 1955 juga
els Jocs del Mediterrani aconseguint la
Medalla d’Or. A Montcada exerceix de
jugador-entrenador (va aconseguir el
títol d’entrenador en la primera promoció
d’entrenadors espanyola) jugant fi ns el
1958, any en que juga el seu últim partit
com a internacional.
En l’àmbit particular, al 1951 es casa
amb Maria Luisa Vazquez després de 10
anys de festeig, car s’havien conegut al
Laietà, on ella també jugava a bàsquet i
va proclamar-se campiona de Catalunya.
Segueix com a tècnic i al 1960 li propo-
sen ser entrenador de la Selecció Espan-
yola que ha d’anar a jugar el Pre-Olímpic
de Bolonia de classifi cació dels Jocs de
Roma de 1960. Amb els seus jugadors
de confi ança (Buscató, Navarro, Guillen,
Emiliano) i algun més de destacat (Lluís,
Alfonso, Martos, Nora, Codina...). Hi havia
tres places per a Roma i es classifi -
quen segons, davant el desconcert dels
responsables estatals que no ho tenien
previst i no havien reservat places a la
Vila Olímpica romana, ni disposat pres-
supost i llavors ni tan sols com organitzar
els deu dies que hi havia entre el fi nal
de Bolonia i l’inici a Roma. Recorda que
tenien assignat un dòlar al dia de dieta, i
que varen passar-ho molt malament.
La maduresaDivertit ens explica com varen millorar
la seva situació econòmica i com van
entretenir els dies. El Pre-Olímpic es va
jugar a Bolonia i l’Eduard hi coneixia gent
de bàsquet, car quan jugava al Barça
anàven a jugar un torneig a Bolonia on va
ser declarat millor jugador en dos anys
seguits i ja llavors varen intentar fi xar-lo.
El cert és que hi tenia cert cartell a Itàlia
i entre tot plegat i gràcies al bon joc de
la selecció s’organitzen amistosos, un
contra els EEUU (Jerry Lucas, Oscar
Robinson), que els hi paguen, i així varen
subsistir fi ns a Roma.
Acabats els Jocs Olímpics rep una oferta
de la Virtus de Bolonia, que alhora li
ofereix la possibilitat d’ampliar co-
neixements aplicables al negoci fami-
liar. A Itàlia descobreix la tècnica de
l’estampació i noves peces que aplicarà
després a la seva indústria. Passa a Bo-
lonia tres anys, fi ns el 1963 en que torna
a l’Aismalibar. Però els vents de profes-
sionalisme que ja campaven pel bàsquet
estatal fan que l’empresa de Montcada
no vegi amb bons ulls la continuïtat del
seu equip a l’èlit i s’arriba a un acord amb
el Joventut, en aquell moment en delica-
da situació esportiva, i alguns jugadors
passen a la Penya alhora que aquesta rep
l’esponsorització de “Fantasit”, producte
de la fàbrica de Montcada.
Entrena La Penya del 64 al 69, i acon-
segueix la primera lliga espanyola de
l’entitat al 1967 i la Copa al 1969.
Al 69 deixa el club ver-i-negre car el
negoci familiar ha crescut, i li requereix
la màxima atenció. Entretant continua la
seva passió de divertir-se amb l’esport.
Tennis i Golf el mantenen en forma i
es diverteix. Al 1975 torna a La Penya,
davant la sol·licitud del seu bon amic
Dani Fernández, però només aguanta un
any, i torna a la feuina fi ns que al 1977
el Barça, mitjançant en Ramón Ciurana i
Eduard Portela el convencen que s’ocupi
de l’equip després de prescindir de
Ranko Zeravica. Troba un estol de juga-
dors de gran qualitat, Nacho Solozábal,
Epi, Ansa, Sibilio, Estrada, Flores, López
Abril,...i guanyen la Copa del Rey el 1978,
a Saragossa. En la tercera temporada, al
1979, una sèrie de mals resultats fan que
Eduard Kucharski acabi el seu periple
com a tècnic en actiu.
Al mig d’aquest extraordinària història
esportiva va jugar diversos partits amb
la Selecció Catalana, va presidir el
Col·legi Espanyol d’Entrenadors, està en
possessió de diferents condecoracions
esportives, la Generalitat de Catalunya el
va distingir com a “Forjador de la Història
de l’Esport Català”, i són llargs els títols
com a millor jugador, “Historic del Bas-
quet Catala”, etc.
Avui, 84 anys, és una home feliç, recone-
gut a la seva pròpia història, acompanyat
de Maria Luisa i els seus dos fi lls i gau-
dint de tots els esports televisivament,
però anant al Golf de tant en tant on a
pesar de la seva poca visió encara aixeca
la bola.
Eduard Kucharki González, gràcies per la
teva història.
26
“Sóc molt optimista respecte al futur del nostre esport”
“A l’estiu del 2006 vaig tenir l’oportunitat de fi txar per un equip que aspirava a ser un dels 8 millors equips de l’ACB”
Text: Juan Carlos Cebrián
Imatges: FCBQ
Borja Comenge, actual entrenador del
CB Sant Josep Girona a LEB Or, va jugar
a bàsquet als principals clubs de la
província de Lleida (Sicoris, Maristes, CE
Lleida Bàsquet), en categories entre Copa
Catalunya i 2a Catalana, excepte dos anys
que va pertànyer a la Penya Fragatina.
Com entrenador, va començar als pro-
grames de tecnfi cació de minibàsquet
de la Federació Territorial de Lleida,
així com de l’Atlètic Segre (equip infantil
masculí), per passar després a entrenar
l’equip infantil del CE Lleida Bàsquet,
club on va entrenar a totes les categories
de formació.
La temporada 2000-2001 va ser entre-
nador del júnior masculí i l’any següent
ja passaria a formar part de l’staff del
primer equip, com entrenador ajudant
d’Edu Torres, juntament amb Miquel
Domingo.
Durant quatre temporades a l’ACB i una
a la LEB Or va ser entrenador ajudant
del primer equip del Lleida, i la tempo-
rada 2006-2007 va anar com ajudant a
l’Akasvayu Girona, on va repetir també la
temporada 2007-2008, per passar a lide-
rar el projecte del Sant Josep Girona l’any
passat a LEB Bronze i enguany a LEB Or.
Arribes a Girona al 2006 per ser
l’ajudant d’Svetislav Pesic i després ho
ets de Pedro Martínez, per passar a
liderar el projecte del Sant Josep Girona
l’estiu de 2008. Com has viscut aquest
procés?
A l’estiu del 2006 vaig tenir l’oportunitat
de fi txar per un equip que aspirava a
ser un dels 8 millors equips de l’ACB, i
aspirant a ser campió de la competició
europea FIBA Cup (com així va ser).
En aquells moments jo era l’entrenador
ajudant de l’equip Plus Pujol Lleida, i
estàvem a Leb Or. Jo evidentment estava
molt a gust però l’oferta esportiva era
molt atractiva per mi. Sempre estaré
agraït a la gent del Plus Pujol Lleida pel
comprensius que van ser i les facilitats
que em van donar per poder fi txar per
l’Akasvayu Girona.
Van ser 2 temporades de bons resultats
i bon bàsquet a Girona. Va ser una gran
experiència i jo ho vaig veure amb molta
intensitat.
L’estiu del 2008 va ser duríssim i una
bogeria personalment per mi. A fi nals de
juliol defi nitivament va desaparèixer el
C.B.Girona (fort cop per tots els treballa-
dors i la societat gironina), i a comença-
ments d’agost ja estava “reactivat” l’antic
C.B.Sant Josep Girona.
Tot es va haver de pair molt ràpid i vam
haver de ser valents els que ens impli-
càvem en el nou projecte. Els que estem
en aquest club, encara estem vivint molt
intensament el dia a dia perquè tot està
anant molt ràpid, però també estem
gaudint molt.
Una frase de cadascuna de les darreres
temporades que has viscut als darrers
anys:
2004-2005: va ser una temporada
duríssima esportivament a Lleida de la
que personalment vaig aprendre moltes
coses.
2005-2006: vam baixar a conèixer la du-
resa i la exigència de la Leb Or a Lleida.
2006-2007 (Akasvayu Girona amb
Svetislav Pesic): vam guanyar el primer
i únic títol europeu de la història del
C.B.Girona.
2007-2008 (Akasvayu Girona amb Pedro
Martínez): vam viure la explosió defi nitiva
d’en Marc Gasol i vam jugar la fi nal de la
ULEB Cup.
2008-2009 (CB Sant Josep Girona):
començar de zero.
27
“Sóc molt optimista respecte el futur del nostre esport. És dinàmic, valent, i en evolució constant”
Quin ha estat el millor partit que recor-
des?
Tinc molts bons records de molts partits i
m’és difi cil destacar només un. Però des-
tacaré el primer partit de la història de
l’aleshores Caprabo Lleida a l’ACB. Va ser
a la pista del Fuenlabrada i vam perdre a
la pròrroga, però va ser un bon partit i ja
vam veure que seríem un equip competi-
tiu aquella primera temporada a l’ACB.
Però no puc deixar de destacar la fi nal
de la FIBA Cup que vam jugar i guanyar
amb l’Akasvayu Girona la temporada
2006/2007. Va ser molt especial per
moltes coses, però el fet d’haver jugat a
Fontajau davant del nostre públic ho va
fer tot més intens encara.
I el pitjor?
Doncs com entrenador tinc dos partits
marcats de molt mal record. Un va ser en
un Lugo - Caprabo Lleida de la tempo-
rada 2001/2002 en que en Brian Sallier
es va lesionar greument el genoll i no va
poder tornar a jugar en tota la temporada
(i es va lesionar a la jornada 11). Vam
perdre el partit però no el destaco pel
resultat, sinó per la lesió del jugador.
Un altre partit de molt mal record pel
mateix motiu va ser un DKV Joventut
– Caprabo Lleida. Va ser la tempora-
da 2003/2004 i en aquest cas va ser el
jugador Sergio Ramos qui es va lesionar
greument el genoll.
El millor moment com entrenador?
Sempre és el moment que torno a
reunir-me amb tot l’equip (cos tècnic
i jugadors) dins del vestidor després
d’haver guanyat un partit. És un moment
especial. No sabria destacar un partit en
concret.
I el més complicat?
Quan has de comunicar a un jugador que
sigui el motiu que sigui, s’ha de rescindir
el seu contracte. Afortunadament no he
hagut de fer-ho moltes vegades, però
encara que és més dur pel jugador, per
mi també ha sigut dur.
El millor jugador que has entrenat?
Quant a talent natural per jugar a bàs-
quet ha sigut en Marc Gasol. A Girona,
en les dues temporades que va estar a
l’equip, va evolucionar moltíssim.
Quant a hàbits, constància, mètode i
moltes altres virtuts que s’han d’atribuir
a un jugador de bàsquet professional,
sens cap dubte en Darryl Middleton és
inigualable.
I aquell que mai ho has fet i que sempre
t’agradaria haver-ho tingut al teu equip?
Quan vaig veure jugar a en Toni Kukoc em
va impactar. Era capaç de jugar en totes
les posicions, de passar, tirar, botar,...
feia de tot i molt be! M’hagués agradat
poder aprendre d’ell i viure el procés que
el va portar a ser tant complert i tant bo
tècnica i tàcticament.
Girona tornarà a ser ACB?
No ho sé. Ara mateix sí que sé que el
C.B.Sant Josep Girona té el gran repte
de consolidar el club a la Leb Or, que ja
per nosaltres és un objectiu molt i molt
ambiciós.
Quin és el teu objectiu per aquesta
temporada, tant a nivell personal com
del col·lectiu?
Doncs a nivell col·lectiu, que és el verita-
blement important, és acabar la tempo-
rada dins dels 15 primers classifi cats de
la Leb Or. Això representaria la salvació
automàtica, sense haver de jugar el
play-out.
A nivell personal, evidentment és seguir
creixent com entrenador i fer que els
jugadors que aquest any estan a la nostra
plantilla, siguin l’estiu vinent millors que
l’estiu passat.
On et veus en 10 anys?
No hi penso massa en això. De moment
sé que el proper diumenge estaré a Fon-
tajau per jugar un altre partit.
I com veus el bàsquet en 10 anys?
Sóc molt optimista respecte el futur del
nostre esport. Crec que som un es-
port molt dinàmic, valent, i en evolució
constant.
Per fi car un exemple, a mi m’agraden
molt les noves normes i que precisament
ja aquesta temporada estem provant a la
Leb Or. Això dona peu a noves provatures,
investigacions, possibilitats, etc.
Estic veient que es generen més espais
per esportistes cada cop més atlètics
i més potents. Això pel nostre esport
és molt interessant perquè la clau de
la nostra evolució crec que passa per
donar més espais als jugadors que cada
cop són millors atletes, i també millors
tècnica i tàcticament.
Un somni?
Poder seguir en contacte amb molta gent
que el món del bàsquet m’ha permès
conèixer durant tots aquests anys i que
ara els considero amics meus.
28
Text: Juan Carlos Cebrián i CB Alcanar
Imatges: CB Alcanar
El Club Bàsquet Alcanar fa aquest 2009
vint-i-cinc anys d’història després que
fos format al 1984, participant el seu
primer equip a la 2a Territorial de Tarra-
gona. Amb col·laboració amb l’Escola
d’Iniciació Esportiva Alcanar, també
participen en el bàsquet base. Tots ells,
però, amb els colors blaugranes del club.
L’entitat va néixer gràcies a uns joves
que els agradava el bàsquet. Aquests
van crear un equip per poder competir
de forma amateur tot i que el comença-
ment aquests joves van començar fent
totes les tasques de directius i juga-
dors alhora. L’equip es va inscriure per
raons geogràfi ques i econòmiques a la
província de Castelló, i competia a les
instal·lacions del centre escolar d’EGB
Equip del CB Alcanar al 1989
d’Alcanar. En aquell moment es van
crear dos equips infantils, masculí i fe-
mení. Els colors d’aquest inici serien el
blanc i franges horitzontals vermelles.
Al 1985, però, el club fa un canvi a la de-
marcació que li pertany geogràfi cament,
i es va inscriure a la Federació Catalana
de Basquetbol, a la 3a Catalana de la
Federació Territorial de Tarragona
Al 1989, després de dos anys en què,
per circumstàncies personals dels in-
tegrants del club (servei militar, estudis
universitaris,etc.) no es va inscriure el
primer equip a la competició, es va tor-
nar a emprendre un conjunt amb cares
noves i renovades. Els partits es dispu-
taven a les noves instal·lacions polies-
portives a l’aire lliure de La Fanecada
Al 1989, després de dos anys, es va tornar a emprendre un conjunt amb cares noves i renovades
CB Alcanar,
29
Competicions a Terres de l’Ebre, un pas endevantAl 2007, la Federació Territorial de Ta-
rragona comença les competicions a les
Terres de l’Ebre, pas molt important per
a reduir costos i temps als equips base
del club, ja que competeixen territorial-
ment amb els seus veïns.
I un any després, al 2008, arriba el primer
èxit de l’equip infantil, que es va classifi -
car a la fase preferent i va assolir el ter-
cer lloc fi nal en la competició interterri-
torial amb Lleida. Igualment s’actualitza
el logo del club per als pròxims anys,
amb motiu del proper 25è aniversari del
mateix. Aquesta darrera temporada, hi
ha hagut una reestructuració total de
l’equip. S’han canviat gairebé tots els
Emili Muñoz,
25 anys vinculat al club
Reconeixement especial mereix la feina
incansable d’Emili Muñoz Redon, l’única
persona que ha estat 25 anys vinculada
al club, des de l’inici fi ns als nostres
dies. Ha passat per tots els càrrecs del
club, començant com a jugador, secre-
tari, president, etc. Actualment és tècnic
del primer equip i pertany al planter
de tècnics de la Federació Catalana de
Basquetbol (FCBQ).
d’Alcanar i es crea per primera vegada
l’emblema del club.
Al 1993, l’equip es classifi ca per pri-
mera vegada pels playoffs d’ascens i
s’aconsegueix l’ascens de categoria per
primera vegada a la història del club,
assolint la 3a Catalana A, per passar
l’any després a viure un dels moments
més importants del club, com va ser
la inauguració del Pavelló Poliesportiu
d’Alcanar, que va ser el punt d’infl exió
perquè els joves esportistes participes-
sin del bàsquet al municipi.
Un altre dels canvis signifi catius es va
produir al 1997, doncs per representar
la població d’Alcanar amb uns colors
que ja tenien diferents entitats esporti-
ves locals, i recolzats pel patrocinador
Materials Selma, el qual ha estat molts
anys vinculat al club, s’adopten defi ni-
tivament els colors actuals del club, els
blaugrana. Igualment, s’incrementen
anualment els equips en formació,
millorant les expectatives de futur. Quant
a jugadors formats al CB Alcanar, cal
destacar Albert Fontet Aparicio, que des-
tacava per la seva edat i alçada ja al 1998
quan era infantil, i és fi txat a les catego-
ries inferiors del Pamesa València i anys
després al FC Barcelona. Al 1999, el club
celebra els 15 anys d’història i organitza
diferents actes per a commemorar-ho,
organitzant inclús un partit amb els vete-
rans del FC Barcelona.
components de l’anterior i es va obtenir
l’acord de patrocini per al primer equip
amb INSTA-REC C.B., empresa capda-
vantera en el sector de recs i canalitza-
cions. Així, es comencen els actes del
25è aniversari, i s’acull la Junta General
Ordinària de la Federació de Bàsquet
Territorial de Tarragona i posterior cele-
bració de la 36a Diada del Bàsquet Te-
rritorial, en la que van premiar els clubs,
jugadors, àrbitres i tècnics destacats de
la temporada. Van assistir 180 persones
dels clubs tarragonins, presidint l’acte el
Sr. Enric Piquet, President de la Fede-
ració Catalana de Basquetbol; Sr. Pere
Ferré, President Territorial de la mateixa;
i Sr. Alfons Montserrat, Alcalde d’Alcanar.
Igualment, a la diada de bàsquet 2009, es
va fer lliurament de les insígnies d’argent
del club a diferents personalitats locals
i provincials, així com a antics jugadors i
tècnics, i membres de la junta directiva.
Equip a la inaguració del pavelló al 1994
Partit amb els veterans del FC Barcelona
Equip amb els colors blaugranes actuals
30
Text: FBC
Imatges: CB Blanes i FBC
Jornades de Minibàsquet de CatalunyaEl cap de setmana del 20 21 de juny Blanes va acollir les
Jornades fi nals de Minibàsquet de Catalunya, distribuint-se
els partits entre Blanes, Palafolls i Lloret de Mar.
Els vuit millors equips de Mini de Catalunya, masculins i
femenins, es van reunir en unes jornades on el principal
objectiu no va ser pas la competició, sinó l’aspecte educa-
tiu i pedagògic, de convivència i de coneixement dels altres,
en un ambient festiu on es posa molta atenció en la bona
metodologia tècnica. És important destacar que en aquestes
jornades no només compten els jugadors en fase de forma-
ció, sinó també els joves entrenadors i els àrbitres novells,
nois i noies que també es troben en fase de formació. I com
a tercer element que es té en compte, i de forma rellevant, hi
ha els familiars i els espectadors, els qual és imprescindible
que s’impregnint de l’esperit i fi losofi a del Minibàsquet, on la
victòria i la derrota és el menys important.
Fòrum d’EntrenadorsDel 19 al 21 de juny es va celebrar el Fòrum d’Entrenadors,
una activitat recuperada pel Comitè Tècnic de la FCBQ. Al
1995 va néixer aquest projecte a Vic, amb la intenció de trobar
un espai on els entrenadors es poguessin reunir per par-
lar i debatre sobre els diferents aspectes del nostre esport.
Després d’uns quants anys de bon funcionament, es va passar
a uns anys d’absència, i ara, en el si de la Ciutat del Bàsquet
Català 2009, Blanes, s’ha tornat a apostar per aquesta iniciati-
va que ha resultat un lloc d’encontre, d’intercanvi d’opinions i
d’acollida de tècnics d’arreu de Catalunya, Espanya i del Món.
Tres han estat els àmbits de treball, els Clínics, els Tallers
i les Taules Rodones, sobre els models d’escoles de dife-
rents continents com l’australiana, la sèrbia, l’argentina i la
catalana. Les propostes han estat a càrrec de professionals
En categoria femenina hi van participar: Argenta Granollers
“A”, Femení Sant Adrià “A”, Gràfi ques Rey CB Cornellà, GEiEG
“A”, Maristes Girona, Sostre CB Lleida, CEIP Vallfogona i CEIP
Joan Rebull Reus Deportiu.
En categoria masculina els participants van ser: C. Delfosd
Cornellà, Paidos sant Fruitós “A”, Joventut de Badalona “A”,
Masmitjà “A”, CB Sant Josep Girona Blau, Bàsquet L’Arborç,
Pare Manyanet de Tarragona i Sedis Persianes Seu de La Seu
d’Urgell.
de nivell internacional com Dean Kinsman, Aleksandar Glisic,
Óscar “Huevo” Sánchez , Manolo Coloma, Pedro Reyes, Joan
Vives, Alex Gordillo, Fotsis Katsikaris, Pedro Martínez, Jaume
Ponsarnau, Quique S. Aranda, Pere Garcia i Richi Serrès
amb temes tant interessants com: “Detalls defensius en el
treball 5x5”, “Adquisició d’habilitats en jugadors/es joves”,
“Ensenyant i practicant tècnica i tàctica individual”, “Ten-
dències ofensives dels equips d’ACB temporada 2008-09”,
“Principis ofensius. Bloc directe”, “El model australià per
a joves jugadors/es”, “Defensa del tirador/Defensa del bloc
directe”, “Aplicació dels fonaments a les situacions reals de
joc col·lectiu”.
En resum unes jornades on la passió, l’interès i el desig de mi-
llora pel bàsquet va estar present a totes les diverses activitats
i que ha resultat un èxit indiscutible la seva represa, esperant
que la seva continuïtat l’any vinent estigui assegurada.
31
Exposició del fons de la FundacióA la Sala Maria Luisa Garcia Portell, situada al popular i
cèntric carrer Ample, es va organitzar, del 5 al 20 de setembre,
una exposició del fons que disposa la Fundació del Bàsquet
Català. Es va exposar una mostra representativa de diferents
àmbits com cartells històrics, fotografi es dels anys 40 i 50,
banderins, samarretes, joguines exclusives de bàsquet, publi-
cacions (com una col·lecció de Reglaments des de l’any 1923),
els números 1 de revistes, les publicacions de la Fundació,
pel·lícules i vídeos, etc.
La mostra va rebre nombroses visites dels blanencs que
a diari vam visitar l’exposició.
TORTOSA, Ciutat del Bàsquet Català 2010A mitjans d’any, el Patronat de la Fundació, va designar Torto-
sa com “Ciutat del Bàsquet Català” per l’any 2010.
El passat 4 d’agost, l’Ajuntament de la ciutat va fer la pre-
sentació pública als mitjans de comunicació de l’esmentada
designació. L’acte va estar presidit pel Sr. Ferran Bel, Alcalde
de Tortosa, i pel Sr. Enric Piquet, President de la Fundació i de
la FCBQ. Hi van assistir també el Sr. Pere Panisello, regidor
d’Esports; el Vicepresident de la Fundació, Sr. Pere Sust; i al-
tres patrons de la Fundació, així com membres de la Comissió
Organitzadora.
En els seus parlaments, el Sr. Bel va agrair la designació, tot
afi rmant que Tortosa s’abocarà en les celebracions a les que
l’Ajuntament donarà tot el suport i ajut possible. El Sr. Piquet
va rememorar èpoques pretèrites del bàsquet tortosí, quan
gaudia d’un equip a l’èlit del bàsquet femení espanyol i va
explicar breument la història de les ciutats del bàsquet català.
Per fi nalitzar, el Sr. Paco Sorolla, en nom de la Comissió
Jornades de Bàsquet FemeníJa en les pàgines centrals d’aquest número de “Bàsquet Ca-
talà”, s’ha exposat àmpliament el desenvolupament d’aquest
esdeveniment. Només destacar-ho aquí, breument, com
activitat emmarcada dins Blanes 2009, que va realitzar-se del
18 al 20 de setembre, i que va completar un intens i llarg cap
de setmana, amb tallers, conferències, clínics, taules rodones,
torneig de Mini, torneig de Copa Catalunya femenina i la fi nal
de la Lliga Nacional de Catalunya d’equips de LF-2, entre el
Femení Sant Adrià i el Platges de Mataró.
Organitzadora, va explicar els aspectes generals i les línies
bàsiques a seguir en el programa d’actes que ja està prepa-
rant la Comissió.
El relleu a Tortosa 2010, per part de Blanes, es realitzarà en
l’acta de cloenda d’aquesta última població, a fi nals d’any.
L’Alcalde de Tortosa, el President i el Regidor d’Esports
Cada any, al començament de la tempo-
rada pares, mares i esportistes comen-
cen la seva recerca de la signatura de la
fi txa federativa. Alguns només busquen
una signatura, no valoren qui la fa i no
els importa el contingut del reconeixe-
ment que es realitzi, altres no troben els
llocs adients amb el personal qualifi cat
ni material necessari per a fer aquestes
valoracions.
La signatura sense les valoracions
necessàries per part de metges espe-
cialistes (amics, veïns, coneguts,...) i en
centres mèdics no especialitzats ha fet
que a aquest document no se li atorgui
la importància real. La fi txa federativa
no és només un tràmit administratiu
sinó que representa i comporta una
seguretat en la pràctica esportiva
A això cal afegir que a la majoria
d’esportistes se’ls dóna un marge de
temps molt curt per tal de tenir la fi txa
signada. Seria important que la valora-
ció mèdica pogués ser continuada i no
haver de valorar a tots els esportistes al
mes de setembre.
En els últims anys, les institucions es-
portives (federacions, etc.), i la societat
en general, va prenent consciència de
l’interès dels reconeixements mèdics
esportius envers la protecció de la salut
de l’esportista.
Els reconeixements són el principal
instrument per objectivar i intentar
evitar riscos potencials en la pràctica
d’exercici físic i/o esport, permeten mo-
difi car i adaptar el tipus i intensitat de
l’activitat física de forma individual i són
imprescindible en individus de risc i amb
malalties conegudes i en esportistes de
competició.
Actualment no existeixen uns proto-
cols estàndard per a realitzar aquests
reconeixements però la Generalitat de
Catalunya i diferents Societats Científi -
ques proposen uns models genèrics en
funció de l’edat i el tipus d’activitat física
que correspondrien als mínims exigibles
en una valoració medico esportiva.
A grans trets els reconeixements han
d’incloure:
A totes les edats: Anamnesi (antece-
dents personals, familiars i esportius);
exploració física (Aparell cardiorespiratori
i muscoloesquelètic, prioritàriament);
antropometria (pes i alçada), electrocar-
diograma de repòs i espirometria.
En majors de 13 anys es recomana la
realització d’una prova d’esforç amb
monitorització contínua de la tensió
arterial i l’ECG. Aquesta prova hauria de
ser màxima i realitzada per especialis-
tes en Medicina de l’Esport.
Altres proves que pot ser convenient
realitzar són analítiques de sang i orina,
ecocardiografi es, dinamometries,...
Per tal de realitzar un reconeixement
mèdic esportiu es precisa del temps,
material i personal qualifi cat. Play Off
Salut, mitjançant el centre Se ofereix
aquest servei on podeu derivar als vos-
tres esportistes.
Cal, doncs, que tots (entrenadors,
esportistes i metges) ens posem d’acord
i intentem treballar amb rigor perquè
amb la SALUT NO S’HI JUGA.
32
Text: Marissa Rius
33
1. Quins dos equips catalans varen
participar en el 1r Campionat d’Espanya
celebrat a Madrid el 1933, juntament
amb els castellants R. Madrid i Rayo?
a. Juventus de Sabadell i Iluro de Mataró.
b. FC Barcelona i Laietà BBC.
c. Martinenc FC i C.E. Badaloní.
d. Manresa BB i AE Mataró.
2. En la present temporada 2009-10,
el bàsquet femení català disposa de
tres equips a Lliga femenina 1, Als ja
habituals Cadí La Seu i Olesa Espanyol,
s’hi ha afagit l’Argon UNI Girona. Qui ha
estat el tècnic que l’ha portat a l’èlit?
a. Lucas Mondelo.
b. Carme lluveras.
c. Joan Carles Pie.
d. Anna Caula.
3. El 3 de juny del 2010 s’acompliran
10 anys del “Manifest de les Escoles
de Bàsquet de Catalunya”. Recordeu a
quina localitat es va celebrar i de quanta
punts consta el Manifest?
a. Cornellà de Llobregat i 15 punts.
b. Sant Boi de Llobregat i 10 punts.
c. Manresa i 12 punts.
d. L’Hospitalet i 5 punts.
4. Enguany, una entitat històrica del fut-
bol català conmemora el seu centenari.
Aquest club disposa avui i va disposar
també de secció de bàsquet en els
primers temps del nostre esport, i en
els primers campionats de Catalunya de
Basquetbol, en els anys 20 i 30, va ser
un equip capdavanter. Sabrieu de quina
entitat es tracta?
a. US Sants.
b. Gràcia F C.
c. CD. Europa.
d. FC Martinenc.
5. l’any 1928 es va fundar el Club
Femení i d’Esports, primer club on es
va practicar bàsquet femení. En els
anys següents varen aparèixer més
equips femenins que disputaren partits
arreu de Catalunya. Però quan es va
aconseguir la incorporació del básquet
femení a la Federació Catalana i quan
es va organitzar el seu 1r campionat de
Catalunya?
a. 1929 i 1930.
b. 1930 i 1930.
c. 1931 i 1936.
d. 1932 i 1934.
6. En aquest inici de temporada s’ha
celebrat la XXX edició de la lliga cata-
lana d’equips d’ACB, que ha guanyat
el FC Barcelona davant el Joventut de
Badalona, i ambdós són els clubs que en
més ocasions han guanyat aquesta com-
petició, 14 i 11 vegades respectivament.
Però sabriu dir quins altres equips
també l’han guanyada?
a. Lleida Bàsquetbol.
b. CB Granollers.
c. Bàsquet Manresa.
d. CB Girona.
7. Marcel·li Maneja és un dels jugadors
mítics del básquet català. Sabrieu dir on
va iniciar-se i en quina dècada va jugar?
a. Barcelona, 1950-60.
b. Badalona, 1930-40.
c. L’Hospitalet, 1940-50.
d. Mataró, 1945-55.
8. L’any 2005, la Selecció Catalana
femenina va jugar contra la potent se-
lecció cubana, 5ª del rànquing FIBA, que
va guanyar 68 a 78. Aquest partit fou el
comiat d’una extraordinària jugadora
catalana. Sabeu quina?
a. Marina Ferragut.
b. Ingrid Pons.
c. Betty Cebrian.
d. Sandra Gallego.Respostes del concurs 24”
1.a – 2.d – 3.b – 4.d – 5.c – 6.acd – 7.c – 8.c
34
M’agrada molt xerrar amb entrenadors
de qualsevol categoria. Els de la pedrera
sempre tenen coses interessants a
explicar. Et fan entendre moltes coses
del bàsquet. En acabat, són aquells
que preparen el camí per a que els
nens/es gaudeixin jugant tan si acaben
sent professionals com si no.
M’expliquen que hi ha una mena de virus
a les pedreres. Es tracta de la grip E? La
d’ Equip?
Els nens i nenes assoleixen un alt nivell
a la tècnica individual. Bona mecànica
de tir, saben fer servir les cames per
ajudar-se a tirar, saben utilitzar les dues
mans per botar, per fer safates, tiren
després de bot. Bon tir des de el triple i,
sobretot, molt bons en el 1x1, inclòs… en
Carlos Jiménez
(Solobasket.com)
el 1x5, de la mateixa manera que algunes
estrelles que veuen per televisió, com ara
ho fa el Kobe Bryant o el Lebron James.
Si haguessin de posar un vídeo als més
joves efervescents hauríem d’agafar unes
bones jugadores de la selecció espanyola
que tantes medalles ha guanyat i parar-
se a veure com pensa el Ricky, com fa
quilòmetres el Navarro per trobar una
bona assistència, com es situa al rebot
el Felipe, l’actitud de conjunt del Marc i
el Llull o simplement com aixeca el cap
per veure el camp el nostre Pau Gasol
una vegada ha rebut una pilota a dintre.
I podríem trobar més bon exemples
d’aquest Equip o de molts altres que
formen l’ACB o Europa.
Alhora, els tècnics es penedeixen de com
es conjuguen els jugadores entre ells.
De com juguen sense pilota. De
com deixen anar el concepte ‘Equip’.
De saber on estan col·locats els
4 companys i de com estan els 5
contrincants que han de superar.
Cada vegada trobo més important
que els tècnics desenvolupin habilitats
docents per desfer tota aquella adquisi-
ció d’etnocentrismes, com dirien els
antropòlegs, és a dir, que no es creguin
el melic del món. Els nens i nenes son
això, devoradors de sensacions, idees,
conceptes, valors, per això es poden
redreçar per a què pensin com equip.
És factible engrescar per aconseguir
una progressió tan individual com
de grup. Volem guanyar algun partit
o volem que guanyi el bàsquet?