Hiper-Local: Fortalecerla acción política localmediante las redessociales digitales

Internet és una àgora en la seva essència. Així ho han vist elsseus usuaris desde el principi de la xarxa de xarxes. Tot i sercreada per organismes militars, Internet ha estat utilitzada desdel seu naixement per tota mena de col·lectius activistes perorganitzar-se de forma horitzontal per a intercanviar informació,distribuir manifestos, vehicular campanyes i, en definitiva,incidir en la seva societat i les seves polítiques.

Si primer van ser els col·lectius activistes qui van adonar-se delpotencial d’Internet i van aprofitar-lo com a canal decomunicació política alternatiu als tradicionals, avui en dia,especialment després del seu ús intensiu per part del presidentdels Estats Units, Barack Obama, és impensable que hi hagialgun moviment social o polític, sigui quina sigui la sevatendència o doctrina, que no utilitzi Internet com una formad’acció o organització.

Des de la caiguda del mur de Berlin fins les passades revoltesa Iran, Internet s’ha mostrat com l’eina horitzontal,descentralitzada i autònoma que afavoreix la difusió demissatges i la participació política intensiva en un moment on,per contrast, s’ensorren les institucions i ideologies de tota lavida. A la jerarquia dels antics moviments, la xarxa contraposauna democràcia directa i participativa on els col.lectius podenfragmentar-se fins on necessitin i, a la vegada, actuarglobalment, on la flexibilitat en la participació i els col.lectiusinformals ajuden a mantenir la força de les reivindicacions,repartida entre tots els interessats de forma que, allà on hi habaixes, aquestes són ràpidament suplides per nous efectius omissatges. On els joves, per fi, tornen a interessar-se per laincidència social i política.

És evident que la participació en la conservació o el canvisocial viu avui en dia una nova perspectiva gràcies a lesmúltiples eines de comunicació de la xarxa, des del vell correuelectrònic fins les actuals convocatòries organitzades a travésde la xarxa social Facebook, per posar només un exemple.Són centenars i milers les movilitzacions espontànees sobretemes concrets que ha auspiciat Internet. I ja no són només elscol.lectius liminars del sistema els que l’utilitzen abastament,sino que la pròpia i tradicional classe política ha entès elmissatges: aviat no hi haurà polític al quart món que no tinguiel seu propi blog, el seu espai en una xarxa social i la sevaestratègia de comunicació digital.

Hem arribat a l’extrem que no només Internet ha servit perqueuns polítics guanyin les eleccions al país centre del planeta,sinó que l’essència de la xarxa de xarxes, aquesta àgoratransparent i participativa, marcarà la seva forma de governar,tal com ha dit i repetit el president Obama. L’únic perill de totplegat són els exclosos, no perquè no tinguin ganes departicipar en la política sino per manca de diners per accedir ala tecnologia o per no gaudir d’una alfabetització digital.

Aquests col.lectius, com els immigrants o les baixes rendes,són els qui més necessiten l’oportunitat d’incidència en lasocietat que ofereix Internet però, a la vegada, són els qui méslluny estan d’aquest objectiu. Caldrà tenir-ho present abansd’engegar focs d’artifici i lloar tal com es mereix la grandiosaoportunitat de canvi humà i grupal que és Internet.