Jornada Tècnica de referència: Experiències en … › repositori › documents › noticies ›...

Jornada Tècnica de referència:

Experiències en parcel·les de regadiu

Bloc 1: Experiències en la millora de les recomanacions de reg

en el seguiment de parcel·les

• Gestió del reg en cultius hortícoles ecològics: Reg localitzat i consums d’aigua en

varietats tradicionals com el tomàquet de penjar.

• Seguiment de parcel·les del projecte IES.

• Pla per a la millora de l’eficiència del reg al Baix Ter.

• Recomanacions de reg en grans superfícies per a l'obtenció de raïm de qualitat;

experiència amb el Celler Masroig.

• Reg en cobertera versus reg enterrat.

Bloc 2: Experiències en la millora de les tècniques per

l’eficiència en l’ús de l’aigua de reg.• Resultats d’avaluacions del reg a tesa en parcel·les amb diferents tipus de sols de

l’àrea regada pels canals d’Urgell.

• Anàlisi de la dinàmica d’aigua al sòl com a eina per millorar l’eficiència de reg.

• Nuevos métodos para el control del estrés hídrico.

• Un plantejament integrat en la gestió del reg de precisió.

Bloc 3: Experiències en millora d’instal·lacions de reg

• Geoposició amb reg enterrat (SDI) amb extensius a Empordà.

• Assaig de reg enterrat per a cultius extensius

• Comparatiu de reg per degoteig enterrat i superficial en ametller.

• Experiencias de riego por goteo subterráneo en cultivos extensivos.

• Alfalfa con riego por goteo enterrado.

• Reg localitzat en panís mitjançant cinta superficial.

• Sistema semiautomàtic per reg a tesa.

• L’ús d’aigües regenerades en reg per degoteig.

• 30 anys al sector del reg i el mateix objectiu: INNOVAR.

Tàrrega, 11 de desembre de 2014

Localització: Vilanova de l’Aguda

Cultivar: Punxa. Rastrer 0.92 pl m-2

Cicle: Maig –Setembre

Reg:Any 2012:Cinta reg integrada

2014: Cinta de reg i goter punxat

Muñoz ,Pere(1); Maite Sisquella (2), Montero , Juan Ignacio(1)

(1) IRTA, Horticultura Ambiental Ctra. de Cabrils Km2 08348 Cabrils (Barcelona)(2) Oficina del Regant EA de Tàrrega Av. Tarragona s/n 25300 Tàrrega

MATERIAL I MÈTODES

INTRODUCCIÓ

El tomàquet de penjar és un conreu tradicional molt reconegut pels consumidors que es caracteritza per la sevaelevada conservació, que pot arribar a durar 6 mesos, i que antigament permetia tenir tomàquets durant tot l’any.Un altre de les seves característiques importants és la forta adaptació a la sequera i el baix consum d’aigua quepermet obtenir produccions rendibles amb consums d’aigua moderats.

DADES DE CONTACTE/CODI QR/ LOGO

Pere Muñoz Odina

Horticultura Ambiental

Ctra. de Cabrils Km 2 08348 Cabrils (Barcelona) [email protected]

RESULTATS I DISCUSSIÓ

BIBLIOGRAFIA / AGRAÏMENTS

Aquest Treball ha estat possible gràcies al suport del Servei d’Innovació

Agroalimentària de Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca,

Alimentació i Medi Natural.

Reg localitzat i consums d’aigua en varietats tradicionals com el tomàquet de penjar

Reg localitzat i consums d’aigua en varietats tradicionals com el tomàquet de penjar

CONCLUSIONS / PERSPECTIVES DE FUTUR

OBJECTIUS

1. Determinar les necessitats hídriques d’un cultiu ecològic de tomàquet de penjar.

2. Avaluar la possibilitat de reduir el consum d’aigua amb l’ús de encoixinat i reg localitzat.

3. Quantificar el consum amb dos mètodes de reg per degoteig diferents.

Any 2012: (Cinta reg Integrada)

Any 2014: (Cinta reg integrada, goter punxat)

Producció (Kg m-2)

Pluja (mm)

Reg ( mm)

1.78 198 368

Producció (Kg m-2)

Pluja (mm)

Reg ( mm)

Integrat 3.55 256.3 167

Punxat 4.46 256.3 78.1

1. Tomàquet penjar ecològic permet reduir consum aigua de forma important obtenint produccions

comercials correctes.

2. El goter punxat i localitzat a cada planta permet reduir el reg sense reduir la producció ni la qualitat.

3. Els Volums de reg aportats s’adapten a les dosis del Segarra-Garrigues i permeten desenvolupar altres

cultius més exigents o una rotació hortícola completa.

Jornada Tècnica de referència: Experiències en parcel·les de regadiu

Títol Jornada tècnica de referència de reg 2014 novembre 2014Vallverdú, Xavier (1) ; Estudillos, German (2); Pijuan, Josep (3)

(1) IRTA, Parc de Gardeny. Edifici Fruitcentre, 25003, Lleida(2) EA Tàrrega, Avd. de Tarragona, s/n. 25300, Tàrrega(3) BDigital, Parc de Gardeny. Edifici TIC, 25003, Lleida

MATERIAL I MÈTODES

Parcel·les seguiment dels regants- Elecció de 14 parcel·les amb diferentscultius. Instal·lació d’un comptador digital d’aigua per parcel·la.

Mètode: 1r any) el regant gestiona el reg. Seguiment del consum amb elcomptador. Al finalitzar la campanya rep formació i recomanacions amb IES.

2n any) el regant gestiona el reg. Seguiment del consum amb el comptador.

Parcel·la pilot IRTA- Pilot amb alta sensorització (sensors d’humitat al sòl,comptadors d’aigua, entre d’altres)

Mètode: Seguiment intensiu, mesures fisiològiques, aplicació de 3 maneigsde reg (diferent freqüència de programació...)

INTRODUCCIÓ

S’ha posat de relleu la importància de formar els agricultors en la programació del reg:

• Hi ha una pressió social, ambiental i econòmica per optimitzar la programació del reg

• Els requeriments d’aigua varien:

(i) en funció del lloc i de les característiques del cultiu, sistema de reg, sòl...

(ii) al llarg del temps en funció de la climatologia, desenvolupament del cultiu...

• Existeix coneixement científic-tècnic suficient sobre el reg per transferir als agricultors


www.ies-sim.com

www.ies-life.org

973 032 850 Ext. 1524

Consum, producció i eficiència de les parcel·les de seguiment (2013/14)

Mesurat vs. simulat (parcel·la pilot Mollerussa)



Seguiment de parcel·les del projecte IES

Seguiment de parcel·les del projecte IES



•Els regants que han col·laborat en el seguiment de parcel·les fan una gestió força optimitzada de la programació del reg. Tot i això,

els col·laboradors que podien millorar-la, ho han fet aquest segon any, després de rebre una sessió de formació amb el simulador IES.

• Les parcel·les seguides aquests dos anys (regants i IRTA) han servit per validar la resposta del simulador.

Perspectives de futur:

• Simulació de 200 casos en diferents cultius, localitzacions i condicions. Difondre l’ús de l’eina entre: regants, estudiants, tècnics ...

OBJECTIUSValidar el Simulador de Reg Expert (IES), a escala regional, fent el seguiment de 14 parcel·les comercials de 7 comunitats de regants (CCRR) i 1 de l’IRTA .

L’objectiu previ és crear una eina de formació en la programació del reg amb una base de dades de coneixement científic-tècnic sobre aquest per:

• Entendre els conceptes clau en reg: Evapotranspiració, coeficient de cultiu, limitacions del sòl i sistema de reg, rang dels requeriments hídrics...

• Promoure bones pràctiques de reg: Actualitzar les programacions ajustades a la climatologia, ajustades al desenvolupament del cultiu i la seva dimensió...

IES està finançat pel programa europeu LIFE+ (LIFE11 ENV/ES/621)

Amb la participació de:

En camp:

“Camp” virtual:

• Molt de temps per veure efectes! Lent, costós,arriscat...

• Ràpid

• Econòmic · Pot ser un “joc”

• Àmplia varietat d’escenaris

Camps i Sagué, Francesc; Jabardo i Camprubi, Marc IRTA Mas Badia

MATERIAL I MÈTODESCada any, s’han establert tres finques pilot en reg localitzat en blat de moro per tal de

donar a conèixer i introduir a nous agricultors en la gestió d’aquest tipus de reg a la

zona. Aquestes finques s’instrumentalitzen amb sensors de mesura continuada

d’aigua al sòl a tres fondàries (15, 30 i 45 cm), es recull la informació en un datalogger

que transmet la informació via GPRS al núvol, i és consultable al web. Aquesta

informació, a part de transmetre la informació de l’evolució de les parcel·les pilot,

s’utilitza en la confecció de les recomanacions setmanals de reg en blat de moro.

La plana al·luvial empordanesa es caracteritza per un sòls fèrtils, profunds i amb

d’elevada capacitat de retenció d’aigua (CRAD). A la vegada, la pluviometria mitjana al

territori és de l’ordre dels 670 mm anuals dels quals una tercera part en l’època

important del blat de moro (d’abril a agost).

Els consells de reg en blat de moro consisteixen en recomanacions de dotació d’aigua

pel reg de la setmana. Es distribueix els dilluns per correu electrònic.

INTRODUCCIÓ


a/e: [email protected]

Tel. 972.780.275

Fax. 972.780.517



Agraïm a les CCRR del Molí de Pals; de la Presa de Colomers i de Sant Julià

de Ramis, Cervià de Ter, Sant Jordi Desvalls, Colomers i Jafre, al DAAM, i a

les empreses SAF, REGABER i REGSISTEM el seu suport.

Pla per a la millora de l’eficiència del reg al Baix Ter

Pla per a la millora de l’eficiència del reg al Baix Ter


En els sòls de regadiu amb una significativa pluviometria i una capacitat de retenció d’aigua al sòl elevada, cal disposar de mesures del contingut hídric del sòl per programar el reg

dels cultius de forma eficientment. La contribució de l’aigua retinguda en el sòl en els horitzons a on el cultiu desenvolupa les seves arrels, juntament amb el ritme d’extraccions

d’aigua per part de la planta permet estalvis d’aigua de reg prou significatius.

En els propers anys, cal facilitar la implantació del reg localitzat a baixa pressió en les finques que obtenen l’aigua de les xarxes de reg tradicionals, alhora que premiar als agricultors

que estalvien aigua per regar els seus cultius. A la vegada, caldria implementar en un web a disposició les 24 hores del dia i automàticament actualitzada, la programació de regs per

permetre als agricultors poder fer la seva planificació del reg de la seva explotació en qualsevol moment, i no únicament quan reben la informació.

OBJECTIUS

La conca del riu Ter és la principal subministradora d’aigua a la regió metropolitana de Barcelona. Això provoca que ens anys

“pluviomètricament normals” més del 50% d’aigua que porta el riu Ter abans dels embassaments de Sau i Susqueda es deriven per

mitjà d’una galeria subterrània de 3 metres de diàmetre i 56 Km de llargada fins a l’ETAP de Cardedeu per subministrar l’aigua a la

conurbació barcelonina. La prelació d’usos per l’aigua al Pla de Gestió de Conca Fluvial de Catalunya, determina que a les conques

dels rius Ter i Llobregat relega els usos agraris de l’aigua per darrera dels usos d’abastament i dels usos industrials.

Les Comunitats de regants del Baix Ter (Molí de Pals, Presa de Colomers, Sant Julià de Ramis, Cervià de Ter, Sant Jordi Desvalls,

Colomers i Jafre; i la Sèquia Vinyals) apleguen les 8.000 Ha de regadiu superficial de la plana final del riu Ter. A redós d’aquesta

zona existeixen altres zones perifèriques de regadiu a on l’abastament prové de pous que exploten les aigües freàtiques de

l’aqüífer fluviodeltàic del Ter.

Els principals objectius del Pla, desenvolupat en els darrers tres anys són:

� Millora de l’eficiència del reg i d’estalvi d’aigua en cultius herbacis extensius en parcel·les dels agricultors comuners del Baix Ter.

� Elaboració, confecció i distribució setmanal de les recomanacions de reg en blat de moro al Baix Ter en base al seguiment d’aigua

al sòl de parcel·les pilot i de l’evapotranspiració del cultiu.

Aquests objectius es desenvolupen impulsant el reg localitzat en blat de moro (32% de la superfície de conreus, segons la DUN 2014) i

distribució entre els agricultors i les comunitats de regants de les recomanacions de reg pel blat de moro.

Aigua de reg aportada en les parcel·les de seguiment de blat de moro Any 2014

CRAD sòl Tipus de reg Aigua de reg

Alta degoteig 1.197 (m3/Ha)

Mitjana degoteig 1.850 (m3/Ha)

Mitjana a regues 3.090 (m3/Ha)

En el full setmanal de recomanació de reg és dona informació sobre la gestió de l’aigua

en blat de moro regat a regues per la diferent CRAD que tingui el sòl (mitjana i alta), i

regat per degoteig superficial, a partir de la informació obtinguda en les parcel·les

instrumentades i la previsió meteorològica (ETo i pluviometria) de la setmana. També

s’informa de l’evolució de la humitat del sòl de les

parcel·les pilot i dels efectes d’increment d’humitat al sòl

dels episodis de pluja.

El consum d’aigua aquest any 2014 de les parcel·les de

seguiment ha estat molt baixa degut a la elevada reserva

d’aigua en el sòl en els primers mesos d’evolució del cultiu

i a la pluviometria rebuda durant la campanya de reg. La

producció ha estat similar en tots els casos (superiors a les

12 t/ha de gra al 14% d’humitat).


Títol Jornada tècnica de referència de reg 2014 xx novembre 2014Tejerina, Miguel (1); Castaño, F. Javier(1); Nart, Enric(1); Velado, David(1)

(1) Fundació Parc Tecnològic del Vi, VITEC. Carretera de Porrera, km 1, 43730, Falset. Telèfon: 977831910. email: [email protected]

INTRODUCCIÓLa vinya (Vitis vinifera L.) és una espècie amb alta tolerància a la sequera, que s'adapta bé i aconsegueix produir raïm en infinitat de zones climàtiques; però, la qualitat del fruit es pot veure moltcompromesa per un estrès hídric fort, típic en els mesos d'estiu en zones de clima mediterrani o continental. Amb l'objectiu de garantir aquesta qualitat i poder uniformitzar les collites,independentment de la pluviometria de l'any, es pot regar mitjançant un reg de suport que permeti garantir la completa maduració del raïm o assolir uns objectius enològics preestablerts. Les dosisde reg de suport han d'assegurar, per a cada varietat i cada moment del cicle fenològic, l'efecte desitjat sobre el creixement de la vegetació i del fruit de la vinya, així com una concentració adequadade compostos fenòlics en el raïm.

El control de l'estrès hídric en vinya es pot fer a partir de les mesures de potencial hídric foliar al migdia solar. Aquesta mesura és un indicador integrat de nombroses condicions particulars de sòl,clima, maneig de vegetació, etc .; la mesura es fa sobre fulles d'una parcel·la determinada amb una càmera de pressió com la de la Figura 2. Els valors d'estrès hídric adequats, sota els quals hem demantenir les plantes, dependran de la fase fenològica en la qual es trobi el cultiu i dels objectius productius i de qualitat perseguits. Sobre la base de l'experiència prèvia de VITEC amb el CellerMasroig durant la campanya 2012, es prefix l' interval òptim d'estrès hídric en la fase de maduració del raïm entre -1,4 i -1,6 Mpa; l'objectiu del celler és el d'anteposar la qualitat del raïm a laproducció.


Recomanacions de reg en grans superfícies per a l'obtenció de raïm de qualitat; experiència amb el

Celler Masroig

Recomanacions de reg en grans superfícies per a l'obtenció de raïm de qualitat; experiència amb el

Celler Masroig


El seguiment conjunt de la fenologia, la maduració del raïm i el potencial hídric foliar, permeten segons la metodologia presentada, calcular les dosis de reg de suport necessàries segons la varietat iel moment del cicle. Les dosis calculades per fer recomanacions de reg seran més precises segons la representativitat de les parcel·les testimoni escollides. Per augmentar la precisió de lesrecomanacions cal per tant una zonificació exhaustiva de l'àrea estudiada, tenint en compte les diferències en tipus de sòl, microclima, maneig de vegetació, etc. En una primera fase del projecte esvan fer les recomanacions de reg en base a les mesures de potencial hídric foliar al migdia i el seguiment de la maduració del raïm en les parcel·les testimoni escollides. Aquestes mesures han permèsajustar els coeficients de reg (Kc) per a les varietats estudiades, que es podran utilitzar per al càlcul de les dosis més endavant (en una 2a fase), en funció del NDVI obtingut mitjançant imatges aèries(satèl·lit, UAV o drone ). D'aquesta manera es podrien fer recomanacions de reg més precises per a cada parcel·la de les 400 Ha dels socis de la cooperativa del Masroig, ajustades als objectius dequalitat i producció establerts per l'enòleg del celler; per tant, el reg de la vinya bé gestionat es pot utilitzar com una eina molt pràctica en grans superfícies per millorar la qualitat del raïm i el vi.

OBJECTIUSL'objectiu del present treball va ser el de fer recomanacions de reg per a tots els socis de la cooperativa El Masroig, en base a les mesures i observacions fetes setmanalment sobre parcel·lestestimoni representatives de les varietats de raïm majoritàries entre els socis i amb els diferents tipus de sòl més representatius. Sobre la base d'aquestes mesures, VITEC va fer recomanacions de regsetmanals per a tots els socis, per varietat i tipus de sòl durant les campanyes 2013 i 2014. En una segona fase del projecte es pretén aplicar la fotografia aèria i un Sistema d'Informació Geogràficaper a una gestió del reg més ràpida i eficaç de les 400 Ha de vinya dels socis de la cooperativa, integrant les mesures de NDVI amb les de potencial hídric foliar.


Les recomanacions de reg realitzades per VITEC per als socis del Celler Masroig durant els anys 2013 i 2014 s'han fet en base a mesures i observacions setmanals, tenint en compte sempre la qualitatdel raïm; aquestes visites setmanals a les parcel·les testimoni han permès anar corregint i ajustant les dosis recomanades. Cal tenir en compte que cap de les dues anyades ha estat molt seca icalorosa, cosa que ha condicionat la maduració del raïm i les dosis de reg. Cap dels dos anys es va iniciar el reg abans de verol (setmanes 30-32)Fruit d'aquestes recomanacions per optimitzar la qualitat del raïm s'han obtingut els coeficients de reg Kc variables en la fase de maduració del raïm per a les varietats estudiades: Kc Garnatxa Negra:0,17-0,23. Kc Carinyena: 0,14-0,25. Kc Syrah: 0,14-0,27. Kc Ull de llebre: 0,18-0,3. Kc Garnatxa Blanca: 0,27-0,31.Un altre dels factors que afecten al consum d'aigua a la vinya és l'aclimatació de les varietats a les zones on es conreen. Com es pot observar les varietats amb menys necessitats de reg per donar raïmde qualitat a la zona estudiada són la Garnatxa i la Carinyena, ambdues autòctones d'aquesta zona de cultiu (D.O. Montsant)

MATERIAL I MÈTODES

Fig 1. Dades climàtiques de l’estació del Masroig durant el cicle vegetatiu de la vinya (2013 i 2014)

Fig 2. Mesura de Potencial hídric foliar al migdia (Ψm)

Fig 3. Sensors d'humitat en el sòl instal·lats en les parcel·les testimoni

Fig 4. Ús de Programa gvSIG, per al càlcul de l'NDVI i Kc mitjançant fotografia aèria


Miguel Tejerina Sanz

Departament de Viticultura VITECTelèfon: 977831910. email: [email protected]


INTRODUCCIÓ

En l'àrea d’influència del canal Segarra-Garrigues existeix la necessitat d’obtenir informació sobre les implicacions de diferents sistemes

de reg que permetin incrementar l’eficiència de reg, permetin l’estalvi hídric, i presentin costos d’instal·lació, funcionament i

manteniment continguts. Les alternatives amb viabilitat a la zona són el reg per aspersió (cobertura total), el reg localitzat superficial, i

el reg enterrat. El coneixement del moviment de l’aigua al sòl en aquests diferents sistemes pot suposar un avanç en l’establiment de

pràctiques de maneig adaptades a cada sistema de reg.

DADES DE CONTACTEwww.safsampling.com [email protected]

Exemples estratègies de reg en PANÍS

Monitorització de l’aigua al sòl en diferents sistemes de reg

Monitorització de l’aigua al sòl en diferents sistemes de reg


OBJECTIUS

1. Validació de les necessitats de reg calculades mitjançant l’Eina derecomanacions de reg de Ruralcat.

2. Comparar els sistemes de reg en 3 parcel·les de seguiment (Mafet, Alfés i

Sanahuja) des del punt de vista d’eficiència en la ús de l’aigua de reg.

3. Inferir pautes de maneig per als agricultors dels diferents sistemes de reg.

• L’aigua aportada no ascendeix fins la zona superficial,mantenint la reserva en profunditat.

• Les sondes detecten els períodes d’estrès hídric, permetent

actuar per a corregir la programació.

Reg enterrat (Mafet)

Reg localitzat superficial (Alfes)

Reg per aspersió –cobertura- (Sanahuja)

• El bulb humit presenta major amplada en profunditat. El

moviment de l’aigua entre goter i planta és més dificultós

• La reserva d’aigua al sòl, així com l’extracció es localitzen

en profunditat (45 cm), per a una banda de cada filera.

Regar bé és aportar l’aigua necessària per al cultiu, en el moment més adequat

• La reserva d’aigua al sòl es concentra en la zona superficial,les dosis de reg aportades, tenen poca incidència profunda.

Precipitacions

Data de sembra:28/04/014 Consum: 3144,4 m3/ha

Data de sembra:24/04/014 Consum: 5193,4 m3/ha

Data de sembra:26/04/014 Consum: 4600 m3/ha

reg enterrat |||| reg localitzat (degoteig) |||| reg aspersió (cobertura total)

Coautors:

Títol Jornada tècnica de referència de reg 2014 xx novembre 2014Cots, Lluís (1); Monserrat, Joaquim(1); Barragán, Javier (1)

(1) Departament d’Enginyeria Agroforestal. Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària. Universitat de Lleida.

MATERIAL I MÈTODES

Per mitja de l’equació de continuïtat de la massa es determina a partir de mesures de camp (cabal d’entrada, volum superficial, temps d’avanç i de recés) lafunció d’infiltració d’aigua en el sòl. Amb aquesta funció i els temps de contacte (diferencia entre temps de recés i d’avanç) en els diferents punts es calculal’aigua infiltrada (Z inf), que comparada amb l’aigua que el sòl pot retenir en la zona útil per a les plantes (Zreq) permet calcular els índexs de qualitat del reg.Els índexs de qualitat del reg determinats són: l’eficiència d’aplicació (EA), el índex de percolació (IP) i d’escolament (IE), el coeficient de dèficit (CD) i elcoeficient d’uniformitat de distribució (CU). Finalment s’han extrapolat els resultats de les avaluacions en parcel·la al conjunt de cada unitat cartogràfica.

INTRODUCCIÓ

L’àrea d’Enginyeria Hidràulica de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària durant els anys de 1989 al 2000 va realitzar 85 avaluacions de reg a tesa en 39parcel·les amb diferents tipus de sols ubicades dins l’àrea regada pels canals d’Urgell.


Av. Alcalde Rovira Roure 191. 25198 – Lleida

Lluís Cots. Tel: 973 702820.

A/e: [email protected]

Taula 1. Síntesi de les avaluacions del reg en parcel·la de la zona regada dels canals d’Urgell


Cots, Ll.; Monserrat, J.; Barragán, J. 2014. El regadiu a Lleida. Resultats dediverses avaluacions a la zona regable dels canals d’Urgell (Lleida). QuadernsAgraris (36), p 35-50. http://revistes.iec.cat/index.php/QA/index

Resultats d’avaluacions del reg a tesa en parcel·les de l’àrea regada pels canals d’UrgellResultats d’avaluacions del reg a tesa en parcel·les de l’àrea regada pels canals d’Urgell


OBJECTIUS

Presentar una síntesi dels resultats de les avaluacions de reg a tesa, mitjançant taules d’escolament amb pendent entre el 0,5 i 3 ‰, realitzades agrupades encinc grans categories en funció del tipus de sòl, la seva profunditat i el material geològic subjacent.


Classificació unitats cartogràfiques: Aa1 (Torriorthent xèric); Ab2 (Paleorthid xeròl·lic); Ba1 (Xerorthent típic); Bb1 (Xerochrept petrocàlcic); Bb2 (Xerochrept calcixeròl·lic); Ca1 (Xerochrept fluvèntic), Ca3 (Xerofluvent àquic), Ca4 (Xerofluvent gípsic). EA = eficiència d’aplicació. IP = índex de percolació. IE = índex d’escolament. CD = coeficient de dèficit. CU = coeficient d’uniformitat de distribució. * Superfície avaluada i % sobre el total de la conca

En els sòls desenvolupats sobre les graves s’observa que independentment de la seva profunditat presenten valors elevats de l’índex de percolació (del 62% al 74%, essent la mitjana ponderada del 66 %), fent que l’eficiència d’aplicació sigui molt baixa (del 22 al 38%, i la mitjana ponderada del 33%). Aquest fet es deu bàsicament al tipus de sòl amb baixa capacitat de retenció d’aigua junt amb una alta capacitat d’infiltració per l’existència de graves, la qual cosa lligada als elevats volums d’aigua necessaris en el reg a tesa (de 90 a 140 mm/reg) fa que es perdi molta aigua per infiltració en profunditat.

En els sòls desenvolupats sobre lutites i gresos i materials detrítics fins l’índex de percolació és més reduït (10% al 46%, i la mitjana ponderada del 29%) i l’eficiència d’aplicació va del 53% al 86%, essent la mitjana ponderada del 68%. L’índex d’escolament superficial va del 0% en Ca1, Ca3 i Ca4 i augmenta del 3% en Ba1 fins al 16% en Aa1. La causa dels millors índexs de qualitat del reg està en les propietats físiques dels sòls amb major capacitat de retenció (138 mm) i menor capacitat d’infiltració.

El coeficient dèficit mesurat és molt baix (4% al 6%) i el coeficient de uniformitat és força alt (84% al 97%).

Es pot concloure que la qualitat del reg en el cas del reg a tesa amb taules està molt condicionada pel tipus de sòl on s’aplica.

Es podria intentar de millorar la qualitat del reg a tesa en sòls no idonis com els gravosos fent reg per solcs o bé augmentant la freqüència de reg. Al augmentarla freqüència de reg s’aconseguiria que al estar el sòl més humit l’avanç de l’aigua fos més ràpid fent que disminuís la quantitat d’aigua infiltrada i millorant laqualitat del reg. Això en principi sols fora viable en conreus que oferissin poca resistència a l’avanç de l’aigua, com el panís, el gira-sol, la ceba, i els fruiterssense herba entre carrers.

Superfície Índexs de la qualitat del reg Agrupació unitats

cartogràfiques Municipis on s’ha fet

avaluacions de reg

Material Geològic subjacent

Prof. sòl (cm)

Retenció d’aigua en el sòl

(mm)

Nombre parcel·les avaluades ha %

EA (%)

IP (%)

IE (%)

CD (%)

CU (%)

Aa1 Linyola Lutites i Gresos < 40 36 5 5051 6,6 75 10 16 --- 96 Ab2 Arbeca, Ivars Graves < 40 43 3 5598 7,3 22 74 4 --- 90 Ba1 Linyola Lutites i Gresos 40 -120 76 2 14753 19,3 86 11 3 --- 90

Bb1 i Bb2 Arbeca, Ivars, Alamús Graves 40 -120 80 21 14112 18,5 38 62 0 6 97 Ca1, Ca3, Ca4 Arbeca, Penelles, Linyola Detrítics fins >120 207 8 20752 27,2 53 46 0 4 84

Total Avaluada 116 39 60266* 79,0* 57 41 2 5 90 Sense Graves 138 15 40556* 53,2* 68 29 3 4 88 Mitjana ponderada Amb Graves 70 24 19710* 25,8* 33 66 1 6 95


Títol Jornada tècnica de referència de reg 2014 xx novembre 2014Arbat Pujolràs, Gerard (1); Puig Bargués, Jaume(1); Duran Ros, Miquel(1); Barragán Fernández, Javier(2); Pujol Planella, Joan(1) Ramírez de

Cartagena Bisbe, Francisco(1 )

(1) Grup SGR Enginyeria i Gestió del Reg, Departament d’Enginyeria Agrària i Tecnologia Agroalimentària, Universitat de Girona

(2) Grup SGR Enginyeria i Gestió del Reg, Departament d’Enginyeria Agroforestal, Universitat de Lleida

INTRODUCCIÓL’eficiència d’aplicació (EA) en un sistema de reg es defineix com el quocient entre l’aigua retinguda a la zona d’arrels i el volum d’aigua aplicat. Per tant, per

poder-la determinar serà clau conèixer la distribució d’aigua al sòl, que depèn en gran mesura de les propietats hidràuliques d’aquest medi. Així doncs, si es vol

avaluar l’eficiència d’aplicació serà necessari disposar de mesures que permetin conèixer la distribució de l’aigua al sòl o bé de mètodes per tal de poder-la

estimar. En aquest context l’equació de Richards, conjuntament amb les funcions hidràuliques del sòl (corba de retenció i de conductivitat hidràulica),

permeten determinar la distribució d’aigua al sòl seguint un enfoc mecanicista.




Anàlisi de la dinàmica d'aigua al sòl com a eina per millorar l'eficiència de reg

Anàlisi de la dinàmica d'aigua al sòl com a eina per millorar l'eficiència de reg


Els models de simulació Drip-Irriwater i HYDRUS una vegada calibrats

representen una eina molt útil per a complementar les mesures

experimentals, que resulten difícils d’obtenir.

Els models permeten visualitzar el fenomen de distribució d’aigua de forma

molt detallada així com avaluar les pràctiques actuals i analitzar diferents

escenaris per tal de millorar l’eficiència de reg.

MATERIAL I MÈTODES

Models de simulació:

Els models utilitzats han estat el Drip-Irriwater (nº Registre 02/2010/3036),

desenvolupat pel Grup de Recerca Enginyeria i Gestió del Reg i pensat per

simular la distribució d’aigua sota un degoter aïllat i el model HYDRUS

(Simunek et al., 2014) d’una aplicació general.

OBJECTIUS

El present treball té com a principal objectiu mostrar diferents experiències de reg on s’ha monitoritzat el contingut d’aigua en el sòl i complementar la

informació dels sensors amb l’aplicació dels models Drip-Irriwater i HYDRUS, per tal d’avaluar practiques de reg actuals i establir recomanacions de millora.

Figura 1. Output dels models Drip- Irriwater i HYDRUS simulant el

bulb d’humitat sota un degoter

Casos on s’han aplicat els models:

1. Simulació del bulb d’humitat sota un degoter aïllat per tal d’ajustar el

cabal a les propietats hidràuliques del sòl.

2. Avaluació de la uniformitat de reg i del drenatge en una plantació de

planta ornamental regada per solcs.

3. Estimació del drenatge i del nitrat rentat en una plantació de blat de

moro regat per degoteig.

http://agroeng.udg.edu/egr/

[email protected]

Figura 2. Evolució del contingut d’aigua al mig del solc a diferents

profunditats en la posició de 33 m des de l’inici del solc.

Cas 2- Els continguts d’aigua observats una parcel·la de reg ornamental

regada per solcs va mostrar que el 90 % de l’aigua es repartia en els 30

primers cm i el drenatge era mínim (Figura 2)

Cas 1- La distribució d’aigua al sòl simulada a partir del model Drip-

Irriwater (Figura 1)

Cas 3- Nitrat rentat en diferents tractaments d’adobat de cobertora

(Figura 3)

Figura 3. Precipitació, drenatge i kg de N-NO3 rentats per a diferents

aportacions de N en cobertora

Els autors volen agrair a l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries

(IRTA), i especialment a l’Estació Experimental Fundació Mas Badia de

Canet de la Tallada, així com a IRTA-Finca Camps i Armet a Monells la seva

ajuda i col·laboració en les experiències presentades.


Títol Jornada tècnica de referència de reg 2014 xx novembre 2014Ferrer , F (1); Rodrigo, G (1); Fontanet, M (1)

(1) LabFerrer

MATERIAL Y MÉTODOS

Se utilizan distintos sensores y sistemas para controlar el estréshídrico. Estos son los sensores SRS y MPS-6 de Decagon Devices (WA,USA) y el simulador VIRTUALSOIL.

El sensor de reflectancia espectral (SRS) está diseñado para lamonitorización continua del Índice de Vegetación DiferencialNormalizado (NDVI) o el Índice de Reflectancia Fotoquímica (PRI) delas cubiertas vegetales. El sensor SRS es robusto y resistente, seinstala fácil y rápidamente. Están pensados para instalarse en plantasindividuales, parcelas de investigación o distribuidos espacialmentesobre el dosel para registrar el desarrollo de la cubierta vegetal, ladinámica de los pigmentos foliares, el índice de área foliar, laintercepción de la luz y la eficiencia en el uso de la luz.

El sensor MPS-6 presenta un excelente intervalo de trabajo, mide de -9 kPa a -100.000 kPa, con medidas precisas en punto de marchitezpermanente. Además, el registro de la temperatura permite evaluarotra condición de crecimiento importante y sin necesidad de otrosensor.

VIRTUALSOIL, es un simulador de flujo de agua en el suelo. Poseedistintos módulos que caracterizan la Zona No Saturada del suelo,simulan la situación concreta y finalmente presentan el proyecto enfunción de cada caso particular. En el caso de sistemas de riego porgoteo enterrado, VIRTUALSOIL como se comporta el agua en el sueloy muestra si las condiciones de riego son las ideales para el cultivo ono, validando el sistema de riego.

INTRODUCCIÓN

DATOS DE CONTACTO/CODIGO QR/ LOGO

LabFerrer

[email protected]

Tel. 973 531 110

RESULTADOS Y DISCUSIÓN

BIBLIOGRAFIA / AGRADECIMIENTOSChuvieco, E. (2002). Teledetección Ambiental. La observación de la Tierra desde el espacio. Ariel, Madrid, 592 pp.

Durner, W. 1994. Hydraulic conductivity estimation for soils with heterogeneous pore structure. Water ResourRes 30:211-223.

Peters, A. and Durner, W. 2006. Improved estimation of soil water retention characteristics from hydrostaticcolumn experiments. Water Resour Res: 42, DOI:10.1029/2006WR004952

Nuevos Métodos para el Control del Estrés Hídrico

Nuevos Métodos para el Control del Estrés Hídrico

CONCLUSIONES / PERSPECTIVAS DE FUTUROEl NDVI ha sido ampliamente utilizado en estudios globales de seguimiento y evaluación de la dinámica vegetal, gracias a su facilidad de cálculo einterpretación (Chuvieco, 2002). Aunque, está documentado el efecto que produce en sus valores la sensibilidad del índice a la baja cobertura del suelo.

El MPS-6 mejora las mediciones de Potencial Hídrico gracias a su amplio rango de medida y su mejora en la precisión respecto a otros sensores de PotencialHídrico.

VIRTUALSOIL es capaz de simular cualquier situación concreta de flujo de agua en la Zona No Saturada.

OBJECTIVOS

El objetivo es el de controlar el Estrés Hídrico por medio de medidas directas de la cubierta vegetal del cultivo y del Potencial Hídrico del suelo, y también elde caracterizar la Zona No Saturada del suelo para poder realizar simulaciones de flujo de agua.

Las situaciones de déficit hídrico son frecuentes en la vida de las plantas, y de hecho, la disponibilidad hídrica es el principal factor limitante del crecimientovegetal y del rendimiento de las cosechas en todo el mundo.

Las plantas han desarrollado diferentes respuestas frente al estrés hídrico pero es difícil generalizar en un patrón común la respuesta de las plantas al déficithídrico.

El interés por conocer los tipos de respuesta al estrés hídrico ha conducido a desarrollar nuevos métodos de detección, incorporando la modelización del aguaen el suelo como novedad.

Se describe nuevos equipos y un modelo de simulación del agua en el suelo para evaluar la incidencia y los efectos del déficit hídrico.

Fig-.1, Evolución temporal NDVI (en azul) y del Potencial Hídrico (en verde)

Fig2, Dinámica de dos bulbos de humectación aplicando distintos caudales de riego.


Carrillo Mahiques, Gustau (Vèrtex consultoria Agroforestal)

MATERIAL I MÈTODES

INTRODUCCIÓVertex Consultoria AgroForestal , ofereix diversos serveis amb una clara orientació tècnica, aquests abasten un ampli ventall de projectes dinsl'Enginyeria Rural, Ambiental, Forestal i SIG. Som una empresa amb una gran mobilitat territorial que compta amb més de 10 anys d'experiència.Els serveis que oferim són:

- Topografia agrícola i d’obra civil - Cartografia i avaluació de sòls - Sistemes d'Informació Geogràfica (SIG)- Formació SIG - Disseny del reg - Monitoreig del Reg

DADES DE CONTACTEMòbil: 661 93 56 94

Mail: [email protected]

Web: www.vertex-agroforestal.com

AGRAÏMENTS Agraïm a la Escola Agrària de Tàrregal’oportunitat de poder expressar-nos i explicar queés Vèrtex Agroforestal.

Un plantejament integrat en la gestió del reg de precisió


OBJECTIUS- Donar a conèixer els inventaris de les infraestructures de reg per a que estiguin perfectament geoposicionades totes i cadascuna de lescanonades, ventoses, etc...; això es realitza amb aparells captura de dades SIG (de precisió submètrica). A partir d’aquests inventaris es podengenerar mapes de situació i ubicació d’aquestes infraestructures amb ortofotos o topogràfics de fons. També permeten incorporar cartografiadiversa com ara models digitals del terreny, mapes geològics, de rendiments de la finca, de salinitat fets amb sondes.

- El SIG d’aquestes parcel·les son la base amb la que treballar a l’hora de projectar noves infraestructures en les finques i evitar així possiblestraçats que no tinguin en compte elements presents en les finques amb el corresponents temps morts per redisseny; així com també són idealsper a la búsqueda de canonades ja presents prescindint de la memòria de capataços o sequiers.

Títol Jornada tècnica de referència de reg 2014 xx novembre 2014Colomina Galindo, SergiNaanDanJain Ibérica, S.L.U.

MATERIAL I MÈTODES

Tractor amb autoguiat amb tecnologia RTK (fotografia: el tractor sense

conductor)

Dos parcel·les: 1,8 ha instal·lades al 2013 i 1,2 ha al 2014

Monitoratge de la humitat del sol mitjançant sondes

Canonada de goter integrat AMNON PC AS de 1,6 lph de diàmetre 20mm y

16mm depenent de la longitud del ramal enterrada a 35 cm

Aigua de pou i de sèquia filtrada per filtre automàtic de malla Yamitaf-204S amb una malla de 130 micres de pas

Es dissenya per tenir al menys 1 bar de pressió al final del ramal per netejar

correctament la instal·lació. S'instal·len ventoses a les zones més altes

INTRODUCCIÓ

La creixent pressió per l’ús dels recursos hídrics i l’increment del preu de l’energia ha portat a redefinir els sistemes de reg en cultius extensius.

Una solució que s’ha plantejat a la zona de l’Alt Empordà és el sistema de reg per goteig subsuperficial (SDI) instal·lat amb sistemes de geoposició pel cultiu de

blat de moro o panís. La sembra es realitzaria també amb sistema de geoposició resseguint la canonada de reg integrat enterrat però per estalviar canonada

separades 37,5 cm d’aquesta.

El sistema de reg tradicional és el del solcs o regues on els consums d’aigua són elevats


Sergi Colomina Galindo

Mòbil: 667 74 96 74

E-mail: [email protected]



Just Navarro (Regsistem)

Francesc Font

Geoposició amb Reg Enterrat (SDI)

amb Extensius a l’EmpordàGeoposició amb Reg Enterrat (SDI)

amb Extensius a l’Empordà


En dos anys es pot apreciar que l’estalvi d’aigua és considerable més del 30% respecte al sistema tradicional (reg a regues). Per aconseguir aquest resultats es

requereix un coneixement del sistema, el cultiu i una monitoratge de la humitat al sòl o l’estat hídric de la planta.

L’increment de producció és cert en determinades condicions però no es pot extrapolar amb totes les parcel·les

El marc de reg 1,5 per 0,5m limita els cultius d’estiu a línies de 75cm. En cultius d’hivern o alfals aquest marc donaria una reducció en la producció però

increment de l’eficiència productiva (kg producte/m3 aigua)

L’agricultura de precisió s’està introduint a mesura que es volen reduir els costos de producció que es una bona eina per l’expansió del SDI en extensius:

6 ha amb marc 72cm per 60cm a la zona de Osca: sembra sobre la canonada de goter amb sistema de geoposició

OBJECTIUS

L’objectiu principal és testar las viabilitat del SDI en marc de 1,5 m per 0,5 m amb goter específic per enterrar: autocompesant (pc) i antisucció (as)

Quantificar la quantitat d’aigua consumida i comprovar l’increment de producció

En la zona no hi ha problemes de nascència si es sembra amb sòl humit:

principal problema amb aquest disseny

La reducció d’aigua de reg es situa entre 30 i 40 % depenent del sòl (fins

situar-se a 2.100 m3/ha per cicle de cultiu)

L’increment de producció es va observar al 2013 (14.500 kg/ha) però no així

al 2014 (12.000 kg/ha) potser per la mala nascència

La pressió de treball ve determinada per el mínim de pressió de netejar el

filtre: 2 a 2,5 bars

No hi ha humitat a superfície: menys atractiu per senglars

Excel·lent stand-by del cultiu


Títol Jornada tècnica de referència de reg 2014 xx novembre 2014Ribes Labrador, Francesc HIDROMATIC PONET S.L.

INTRODUCCIÓ

Existeix un creixent interès per descobrir la viabilitat dels cultius d’extensius regats amb sistemes per degoteig. Són coneguts els

avantatges, millores de productivitat i eficiència envers als sistemes tradicionals de reg per cobertura o a manta. Davant d’aquesta

expectativa ens va semblar necessari dur a terme un assaig on poguéssim corroborar aquests avantatges i analitzar diferents materials a

utilitzar, marcs i profunditats de distribució dels emissors. Ens permetria conèixer el maneig i en definitiva poder avaluar la seva

idoneïtat en les explotacions agrícoles de les nostres contrades.

Assaig de reg enterrat per a cultius extensius

Assaig de reg enterrat per a cultius extensius

OBJECTIUS

• Veure el comportament dels cultius en diferents

marcs de distribució dels emissors i diferents

profunditats.

• Com la parcel·la té diferents tipus de sòl, relacionar

tipus de sòl amb marcs de distribució.

• Comprovar la capacitat de naixença dels cultius en

diferents èpoques de l’any.

• Veure la diferent resposta de producció en relació a

la cobertura enterrada.


Títol Jornada tècnica de referència de reg 2014 xx novembre 2014

Marin, Sergi ; Busquets, BernatDelegat comercial Catalunya

Tècnic responsable d’emissors i disseny

MATERIAL I MÈTODES

Ametller Llargueta FT; Marcona FT

Marc de plantació: 6x6

Superfície: 3 ha

Material de reg: UniRam 16/120 1,6 l/h cada 60cm.

Autocompensant, antisucció, sistema antiarrels.

1 lateral per línea de plantació

Filtració: filtre automàtic d’anelles SKS.

Sectorització: 2 sectors reg superficial; 2 sectors reg subterrani.

INTRODUCCIÓ

En els últims dos anys ha ressorgit l'interès en el cultiu de l’ametller arreu de la península Ibèrica degut a l’alça prolongada dels preus de l’ametlla.

Nombroses parcel·les de secà s’han transformat en regadiu implantant el reg per degoteig subterrani o subsuperficial.

Es preveu que el preu de l’ametlla es mantingui a nivells alts en els propers anys degut a la baixada de producció a nivell mundial y a la demanda creixent dels

mercats consumidors.




Josep Maria Durán de la Universidad Politécnica de Madrid.

Comparatiu de reg per degoteig enterrat i superficial en Ametller, un conreu de futurComparatiu de reg per degoteig enterrat i superficial en Ametller, un conreu de futur


El sistema de reg per degoteig subterrani permet optimitzar els recursos hídrics.

Es pot obtenir la mateixa producció amb estalvis considerables d’aigua o produccions més altes amb la mateixa dotació.

El cultiu d’ametllers respon de forma molt clara a l’aplicació d’aigua.

La utilització de material específic per el reg subterrani garanteix l’èxit.

OBJECTIUS

Comprovar la resposta del cultiu d’ametller a diferents tipologies de reg per degoteig i dotacions d’aigua.

El reg subterrani permet l’estalvi d’aigua en un 25% o permet augmentar la

producció proporcionalment.

Per a més informació contacti amb personal Regaber o estigui pendent de

la publicació de l’informe a www.regaber.com.


Títol Jornada tècnica de referència de reg 2014 xx novembre 2014Martinez Lopez. Fco. Javier (1); (1) Dpto. Técnico Comercial AZUD.

MATERIAL I MÈTODES

INTRODUCCIÓ

Gracias a su amplia experiencia en el riego por goteo, tanto en superficie como subterráneo,

AZUD aporta la solución agronómica más eficiente para cada cultivo: desde los productos más

adecuados (goteo, filtración y fertirrigación) hasta el asesoramiento técnico para el diseño,

instalación, puesta en marcha y mantenimiento del sistema.


[email protected] - www.azud.com



Agradecimientos a los agricultores e instaladores que

han confiado en AZUD para poder llevar a cabo

instalaciones de riego más innovadoras y eficientes.

Experiencias de Riego por Goteo Subterráneo en cultivos extensivos

Experiencias de Riego por Goteo Subterráneo en cultivos extensivos



OBJECTIUS

1. Presentar recomendaciones de AZUD como fabricante para Riego por Goteo Subterráneo(RGS), incluyendo diseño, instalación, puesta en marcha y mantenimiento .

2. Exponer las ventajas y limitantes del Riego por Goteo Subterráneo.

La necesidad de ahorrar agua, energía y fertilizantes está favoreciendo la utilización de

prácticas de riego más eficientes, como es el RGS. Además el RGS ofrece rendimientos muysuperiores a otros sistemas; no obstante, es un sistema con un manejo concreto, que exige

una formación especifíca.

Fechas de cortes:

1ª – 20.06.2014 – kg 4.800/ha.

2ª – 20.07.2014 – kg 3.500/ha

3ª – 20.08.2014 – kg 3.500/ha

4ª – 30.09.2014 – kg 10.000/ha(en verde para silo)

5ª – 27.10.2014 – kg 10.000/ha(en verde para silo)

Consumo total de agua- 8214m3/ha. Incluida nacencia

Títol Jornada tècnica de referència de reg 2014 xx novembre 2014Sanz Escuer, Enrique(1); López Alcolea, Pedro Francisco(2)

(1) Irritec Iberia (2) Irritec Iberia

MATERIAL I MÈTODES

•Finca de 11,2 has en Argamasilla de Alba (Cuidad

Real)

•Suelo franco con alto porcentaje de elementos

gruesos.

•Profundidad del suelo 60 cm

•Agua procedente de Comunidad de Regantes Canal

de Peñarroya

•Tipo de goteo: Cinta Irritec P1 15mil 1,1 l/h a 30 cm.

•Profundidad de enterrado 10 cm.

•Distancia entre líneas 60 cm.

•Fecha de siembra: 25 de marzo

•Germinación mediante riego aspersión cobertura

móvil.

INTRODUCCIÓ

DADES DE CONTACTE


Alfalfa con riego por goteo enterrado

Alfalfa con riego por goteo enterrado



La adaptación del sistema de riego enterrado por

goteo al tipo de cultivo realizado en la zona ha

sido muy buena. Creemos que, una vez implantado

el cultivo, se puede avanzar mas tanto en el

rendimiento del cultivo como en el consumo de

agua, para los siguientes años de cultivo.

OBJECTIUS

Comprobar la adaptación de las técnicas de riego por goteo enterrado usadas en otras partes del mundo al cultivo de la alfalfa en

España

•La alfalfa es un cultivo extensivo forrajero predominantemente regado en España por aspersión y a manta.

•En otras zonas del mundo, principalmente Estados Unidos y México es habitual el riego de este cultivo con goteo enterrado.

•La alfalfa es un cultivo que se presta especialmente al riego con goteo enterrado ya que:

� No se hacen labores durante los cinco años que dura el cultivo, lo que permite enterrar el goteo a la profundidad que se desee.

� Es un cultivo muy exigente en agua, por lo que las medidas de ahorro de agua y energía como el goteo son importantes en este

cultivo.

� El riego enterrado permite regar en días anteriores y posteriores al corte lo que permite un rápido rebrote tras la siega.

� El riego por goteo permite un riego continuo sin asfixia radicular ni estrés por falta de agua.

Enrique Sanz Escuer

Delegado Zona Norte Centro Levante

[email protected]

610764868



Fraile Navascués, César (1)

(1)R.S. Agrotècnica del Segrià S.L.

MATERIAL I MÈTODES

INTRODUCCIÓ

Reg localitzat en panís mitjançant cinta superficial

Reg localitzat en panís mitjançant cinta superficial


BIBLIOGRAFIA / AGRAÏMENTS DADES DE CONTACTE

OBJECTIUS

� Experimentar en la instal·lació de la infraestructura de reg , provisionalitat , facilitat de maneig, estesa i recollida.

�Comprovar la naixença del panís amb cinta .

�Verificar l’estalvi d’aigua i fertilitzants comentat per altres experiències .

�Obtenir dades de rendiments .

Es va estendre la cinta de

goteig de 0,20 mm

d’espessor de paret i

diàmetre interior de 16 mm,

amb una distància entre

emissors de 30 cm i un cabal

de 340 l/h cada 100 m a una

pressió de 0,55 bar,

col·locada amb tractor i

estenedora de 5 bobines,

superficialment i amb un

espaiament entre línies de

1,50 m.

Posteriorment, es va

escampar la mànega plana

de vinil d’espessors de paret

entre 1,25 mm i 1,90 mm i

diàmetres entre 50 i 100

mm, superficialment i amb

una distribució en planta

segons els sectors previstos.

Per últim, comprovat el correcte funcionament de la instal·lació, la segona setmana de

juny es va començar a regar les finques amb normalitat.

El present document pretén mostrar l'experiència viscuda amb l’assaig realitzat amb

reg localitzat mitjançant cinta superficial en finques de panís als termes municipals

d’Artesa de Segre, Oliola i Preixens, amb una superfície total de 50 ha distribuïdes

en tres parcel·les, totes dintre de l’àmbit del regadiu del Segarra-Garrigues.

L’experiència s’ha realitzat amb la col·laboració de Rivulis Irrigation.

Executades les feines de condicionament del terreny, com a resultat dels anàlisis del sòl, es va decidir no realitzar cap

tipus de fertilització en fons amb purins. La sembra es va portar a terme durant l’última setmana d’abril. La llavor

escollida va se un híbrid de cicle 700 amb una densitat de 85.000 plantes/ha.

Aconseguida la naixença de la planta, les dues últimes setmanes de maig es va procedir a executar la instal·lació de reg,

composada per un capçal mòbil de reg a cada finca, la xarxa de distribució amb mànega plana de vinil, i com a línees

regants laterals la cinta de goteig.

CONSUM D’AIGUA I FERTILITZANTS:

La quantitat d’aigua aportada setmanalment es va calcular a partir de les dades

meteorològiques de l’estació d’Oliola i del coeficient Kc del panís segons el període

vegetatiu de la planta.

RENDIMENTS:

A data d’avui no es tenen les dades de la collita i per tant no es

disposen de les produccions obtingudes. Donades experiències

similars, les previsions són arribar a les 15 tones/ha. Si

finalment es confirmen, l’increment de producció respecte a

sistemes de reg més “tradicionals” serà de fins a un 20%.

NAIXENÇA:

Les pluges de la tota la setmana del 21/04 van deixar el sòl en condicions de “tempero” de forma que la naixença de la

planta va ser possible sense la utilització de la infraestructura de reg, assolint un èxit del 90% .

Resultat dels anàlisis de sòl, es fertilitza només en cobertora de manera fraccionada

gràcies al sistema de reg, aplicant 280-120-200 unitats fertilitzants de N-P-K.

INSTAL·LACIÓ, MANEIG I RECOLLIDA:

Tant la instal·lació de la infraestructura de reg com el seu maneig i la recollida final es senzilla.

Donades les característiques de la cinta, a nivell de disseny s’ha de treballar amb topografia escala inferior a 1:1000.

No s’han d’executar moviments de terra per a la seva implantació.

La localització de incidències és ràpida.

Finalitzada l’experiència, la finca queda segons condicions inicials.

� La naixença no és problema si es programa la sembra en condicions òptimes del sòl.

� Baixes pressions per a treballar i en conseqüència estalvi energètic.

� Estalvi d’aigua i de fertilitzants com a resultat d’una gran eficiència del reg.

� Fertilització a la carta, es pot escollir la quantitat i el moment de l’aplicació obtenint una major productivitat i un estalvi.

� Rendiments elevats gràcies a una major uniformitat del reg i una fertilització més eficient.

� Es planteja com a un sistema de reg mòbil pensat per a la rotació de cultius o en finques on el propietari vol

treure un rendiment sense fer una gran inversió a l’espera de decidir l’aprofitament definitiu de la mateixa.

R.S. Agrotècnica del Segrià S.L.C/ Ivars d’Urgell 65 C.P. 25191 Lleida

Tel. 973 21 63 10 Fax 973 20 19 84

[email protected]

La tercera setmana del mes de

setembre es va donar per

finalitzat el reg a la finca, amb

un volum consumit de 4.976

m3 per ha, quantitat menor a

la utilitzada pel sistema

tradicional d’aspersió amb un

estalvi aproximat del 20%.


Títol Jornada tècnica de referència de reg 2014 xx novembre 2014Monserrat, J. ; Rosell, J.R. ; Barragán, J.; Cots, Ll. ; Pastor, R.

Departament Enginyeria Agroforestal, Universitat de Lleida.

MATERIAL I MÈTODES

S’ha construït un prototip i s’ha assajat en un banc de proves.

INTRODUCCIÓ

Els regadius tradicionals si tenen uns sòls profunds poden assolir unes bones eficiències amb uns costos molt baixos d’instal·lació i energia. Tanmateix el seu

punt feble és la major necessitat de ma d’obra. Aquesta experiència va adreçada a millorar aquesta limitació.


ETS Enginyeria Agraria

Rovira Roure 191, 25198 Lleida

[email protected]



Monserrat, J.R. Rosell, J. Barragán, Ll. Cots, R. Pastor. 1998. Sistema

semiautomático para riego por superficie. Riegos y Drenjes XXI, n.102

Sistema semiautomàtic per reg a tesa

Sistema semiautomàtic per reg a tesa


S’ha aconseguit un sistema simple, de baix consum energètic i econòmicament viable per parcel·les superiors a 1,5 ha

OBJECTIUS- Automatitzar la seqüència d’apertura i tancament de varies pales en un camp

- Obtenir una comporta simple, econòmica i de baix consum energètic.

El sistema consta d’una comporta, un sensor d’arribada de l’aigua al final de la taula i un controlador

que regula les comportes. El sistema s’alimenta amb una bateria de 9 V. La comporta ha funcionat be

als assajos realitzats. Hi havia unes petites fuites que es poden reduir millorant la junta.

Estudi Econòmic :

Suposant taules de 200 x 25 m (0,5 ha) i els costos de la taula adjunta , es calcula els anys per

amortitzar la inversió (figura)

Concepte Cost (€)

Comporta 131

Sensor 30

Controlador 90

Operació i

manteniment

50 (€/any)

Vida útil 15 anys

Operació

manual

138 (€/(ha any)

Comporta en posició inicial

1. - Pestell

2. - Palanca

3. - Eix

4. - Solenoid 1

5. - Solenoid 2

6. – Aigua retinguda

7. – Taula de reg

Planta general del sistema

0

5

10

15

20

25

0 1 2 3 4 5 6

An

ys

Superficie parcel·la

Anys amortització inversió


Títol Jornada tècnica de referència de reg 2014 xx novembre 2014Duran Ros, Miquel (1); Puig Bargués, Jaume(1); Arbat Pujolràs, Gerard(1); Barragán Fernández, Javier(2) ; Pujol Planella, Joan(1); Bové

Masmiquel, Josep(1); Ramírez de Cartagena Bisbe, Francisco(1)

(1) Grup SGR Enginyeria i Gestió del Reg, Departament d’Enginyeria Agrària i Tecnologia Agroalimentària, Universitat de Girona(2) Grup SGR Enginyeria i Gestió del Reg, Departament d’Enginyeria Agroforestal, Universitat de Lleida

MATERIAL I MÈTODES

Per tal d’acomplir els objectius es va instal·lar als terrenys adjacents de l’EDAR de Celrà

(Girona), un banc de filtració amb la possibilitat d’utilitzar 4 sistemes de filtració (sorra,

anelles, malles i combinació d’anelles i malles) i una parcel·la d’assaig de degoters amb

una superfície d’uns 2300 m2 (Figura 1).

La instal·lació permet funcionar amb aigua del tractament secundari o del terciari de la

depuradora per tal de poder treballar amb aigües de diferents qualitats.

Es va implementar un sistema SCADA (Supervisory, Control and Data Acquisition) per tal

de governar, controlar i enregistrar dades del funcionament del sistema de reg en temps

real.

A més dels elements bàsics d’un sistema de reg (bombament, filtració i xarxa de

distribució de l’aigua), es van disposar altres elements com: variador de freqüència a

l’equip de bombament, controlador de rentatge dels filtres, electrovàlvules, cabalímetres

electromagnètics a la sortida del filtre, comptadors volumètrics per determinar el volum

de rentatge dels filtres i als laterals de reg i en diferents posicions, transductors de

pressió a l’entrada i sortida dels filtres i als laterals de reg i en diferents posicions i

mesuradors en continu de la qualitat de l’aigua a l’entrada i sortida dels sistemes de

filtració.

INTRODUCCIÓ

L’ús de les aigües regenerades en els sistemes de reg és una alternativa viable en aquelles zones on els recursos hídrics són escassos o hi ha una forta

competència per l’aigua. Amb aquest tipus d'aigües, el reg per degoteig és el millor sistema per aplicar l’aigua des del punt de vista ambiental i sanitari.

Les característiques de les aigües regenerades i la seva variabilitat comporten actuar per evitar l'obturació dels degoters i de la instal·lació, fet que implicaria la

pèrdua d'uniformitat de distribució d’aigua a la parcel·la. El primer aspecte clau per al bon funcionament del sistema de reg és la correcta elecció dels

elements de la instal·lació com el sistema de filtració i el tipus de degoters. El maneig d’aquesta instal·lació també s’ha d’adequar per tal de minimitzar els

riscos d’obturació.




Els autors volen agrair a l’Ajuntament de Celrà i a REGABER l’especial

col·laboració en la realització dels assajos. També al Ministeri d’Economia i

Competitivitat, d’Educació i Ciència i de Ciència i Tecnologia pel

finançament rebut en els diferents projectes.

L’ús d’aigües regenerades en reg per degoteig

L’ús d’aigües regenerades en reg per degoteig

Qualitat de l’aigua:L’aigua provinent del tractament terciari (tractament més

intens) permet obtenir una millor UD (uniformitat de

distribució) de l’aigua que l’aigua regenerada provinent del

tractament secundari (tractament menys intens).

Filtre, degoter i posició:El filtre de sorra és el que obté majors reduccions (66 %) de

sòlids en suspensió a l’aigua comparat amb el combinat,

d’anelles i malla (8.5, 3.3 i 3.1 %, respectivament). També és el

que utilitza major quantitat d’aigua en els rentatges (5 %),

respecte el 0.26, 0.32 i 0.14 % per als combinat, anelles i

malla, respectivament.

El tipus de degoter és un factor clau en l’obtenció de la UD ja

que els que són autocompensants de pressió presenten menys

degoters completament obturats. La durada de l’assaig i la

localització en el lateral també determinen l’aparició de

degoters completament obturats.

Freqüència de rentatge i enterrat /superficial:No rentar els laterals de reg implica l’acumulació de partícules

en el lateral provocant l’obturació del lateral i del degoter. Tant

el rentatge mensual com el realitzat una vegada per

temporada (a velocitats > 0.6 m/s) milloren la UD obtinguda

tant en el reg superficial com enterrat. En sistemes de reg amb

els degoters enterrats és molt important escollir el degoter

adequat.


Conclusions. S’ha determinat que la qualitat de l’aigua regenerada és un factor clau per al comportament del sistema de reg, així com la correcta elecció dels

components de la instal·lació i les tècniques de maneig tals com adequació dels règims de funcionament i els rentatges dels laterals de reg.

Les obturacions als degoters són principalment degudes a la formació de biofilms en els laterals.

Perspectives de futur. El grup de recerca està investigant en la millora dels filtres de sorra, tant en els seus elements principals i auxiliars (entrades i sortides

d’aigua, crepines) com en el medi i condicions de treball (tipus de medi, velocitat de filtració, pressió de treball) amb l’objectiu de reduir la caiguda de pressió

tant en condicions de filtratge com en contrarentatge.

OBJECTIUSEls objectius de les experiències són determinar: - l’efecte de la qualitat de l’aigua regenerada en un sistema de reg per degoteig

- l’efecte del tipus de filtre, tipus de degoter i la seva posició en el lateral

- l’efecte de la freqüència de rentatge dels laterals

http://agroeng.udg.edu/egr/

[email protected]

Figura 1.-Vista del banc

de filtració i la

parcel·la

d’assajos de

degoters.



TORRES BORI, JOSEP MARIARESPONSABLE COMERCIAL DE S. E. PROGRÉS, S. A.

INTRODUCCIÓ

Sistemes Electrònics PROGRÉS, S. A. és una empresa especialitzada en el desenvolupament i fabricació de programadors per a la fertirrigació agrícola (reg gota a gota, micro aspersió, aspersió, hidroponia, etc.) i la telegestió de l’aigua a comunitats de regants, grans finques, parcs i jardins, etc.

Des dels seus orígens, l’any 1985, l’empresa sempre ha apostat per la innovació , la qual cosa li ha permès oferir una àmplia gamma de productes, fer ús de la tecnologia més avançada, anticipar-se en algunes ocasions a les necessitats dels clients i fins i tot ser pionera en algunes prestacions a nivell mundial.

DADES DE CONTACTE

SISTEMES ELECTRÒNICS PROGRÉS, S.A.

Av. Urgell, 23 25250 Bellpuig (Lleida)

Tel. 973 320 429 Fax 973 337 297

www.progres.es [email protected]

PROGRÉS: 30 anys al sector del reg

i el mateix objectiu: INNOVAR

PROGRÉS: 30 anys al sector del reg

i el mateix objectiu: INNOVAR

Fa 30 anys que Progrés posa a disposició de l’agricultura, i més concretament del sector del reg, la seva tecnologia. Per tant, l’experiència en aquest camp és un dels seus principals valors.

A finals del 2014, Progrés porta venuts prop de 90.000 equips , que han estat instal·lats arreu del món en aplicacions tan diverses com:

- Fertirrigació en explotacions fructícoles. - Regs per goteig en explotacions hortícoles. - Regs per aspersió i pívots en cultius extensius. - Regs de suport en cultius de secà (vinya, olivera, ametller, etc.). - Fertirrigació de cultius hidropònics en hivernacles.- Fertirrigació en cultius de vivers i flors. - Regs en cultius industrials (Ex.: canya de sucre per a la fabricació d’etanol). - Regs per a jardins municipals. - Telegestió en comunitats de regants.- Control ambiental en granges agropecuàries.- Datalogger de sensors climàtics i agronòmics.- Regulació d’equipament hidràulic.- Altres.

OBJECTIUS

L’objectiu de PROGRÉS és oferir al mercat programadors que permetin una millora en l’eficiència del reg:

- facilitant la seva gestió a través de múltiples possibilitats de comunicació : els programadors es poden gestionar a través d’un PC, “in situ” o a distancia, però també mitjançant un Smartphone gràcies a l’aplicació APP;

- utilitzant sensors climàtics o de cultiu que permetin conèixer les necessitats reals de la planta i subministrar-li només la quantitat d’aigua i adob exigida, amb el conseqüent estalvi d’aigua i fertilitzant ;

- oferint la possibilitat de controlar a distància sectors de reg i sensors a través de sistemes radio, monocable o GPRS, amb el conseqüent estalvi en el cost del cable .

EXPERIÈNCIESMATERIAL I MÈTODES


El professional agrari ha anat acceptant la necessitat d’automatitzar el reg per estalviar costos (aigua i energia) i també ha comprès la importància d’adequar el reg i el fertilitzant a les necessitats reals del sòl, per aconseguir una major productivitat.

Poc a poc anirà prenent consciència del valor i l’estalvi que li suposa la gestió centralitzada i a distància de les seves finques, i per això augurem un futur esperançador en la incorporació de les noves tecnologies al reg.


Jornada Tècnica de referència: Experiències en … › repositori › documents › noticies ›...

Documents

Transcript of Jornada Tècnica de referència: Experiències en … › repositori › documents › noticies ›...