JORNADA PARTICIPATIVA LA FESTA MAJOR A …...JORNADA PARTICIPATIVA LA FESTA MAJOR A DEBAT Sabadell...
22
INFORME DE RESULTATS: JORNADA PARTICIPATIVA LA FESTA MAJOR A DEBAT Sabadell 05 de març de 2016 Impulsat per: Amb el suport tècnic de:
Transcript of JORNADA PARTICIPATIVA LA FESTA MAJOR A …...JORNADA PARTICIPATIVA LA FESTA MAJOR A DEBAT Sabadell...
INFORME DE RESULTATS:
JORNADA PARTICIPATIVA LA FESTA MAJOR A
DEBAT
Sabadell
05 de març de 2016
Impulsat per: Amb el suport tècnic de:
Document elaborat per [email protected]
2
PRESENTACIÓ
El 5 de març de 2016 es va celebrar al Casal Pere Quart la Jornada de treball “la Festa Major a
Debat”. En aquesta, 74 persones van assistir a les dues ponències inicials “Què és la festa? Els
orígens de la Festa Major de Sabadell” i “Innovar des de les polítiques festives”, així com a la
presentació de l’estructura vigent de la Festa Major. D’aquests/es 74 assistents, 54 van esdevenir
participants que van debatre amb l’objectiu de realitzar un diagnòstic de l’estat actual de la Festa
més important de la ciutat.
Aquest espai de reflexió i debat pretenia que els i les participants identifiquessin, d’una banda,
aquells elements de la Festa Major, tal i com es desenvolupa actualment, que cal mantenir, els
pilars, aquells elements que cal posar en rellevància i mantenir. I d’altra banda, aquells elements
o aspectes sobre els que cal incidir perquè necessiten una millora.
Considerant que l’objectiu, doncs, era analitzar i pensar el model de Festa Major que es vol, i que
aquesta es pot entendre des de diferents dimensions, els i les participants es van dividir en quatre
grups de treball segons aquestes dimensions: aspectes patrimonials, estructura i programa,
elements generacional, i dimensió participativa.
A continuació es presenten els resultats del debat de cadascun d’aquests grups, les idees
destacades que es van presentar al Plenari final en el que es van reunir tots els i les participants,
i els resultats de la valoració de la jornada que cada assistent va realitzar.
Document elaborat per [email protected]
3
DIAGNÒSTIC DE LA FESTA MAJOR: IDEES DESTACADES
ESTRUCTURA I PROGRAMA
Relat de Festa Major
A partir del debat, es comparteix per part de tots els assistents que
hi ha una sèrie de problemàtiques que podrien evitar-se si totes les
activitats formessin part d’un fil conductor que seria el relat de Festa
Major. Tenint en compte que no es tracta d’una festa temàtica, sí
caldria buscar i potenciar aquell element que constituís la columna
vertebral del programa.
En aquest sentit, es considera que el retrobament és ja la idea que
inspira tota la festa i que només caldria treballar una mica més
aquest aspecte i fer-lo present en el programa.
Disposar d’un relat permetria contemplar la festa com un tot i no com un simple catàleg o
oferta de diversos actes, i comportaria haver de valorar la idoneïtat de cada proposta d’acte
i, especialment, evitar la contra programació.
Estructura i
programa
Dimensió
participativa
Aspectes
patrimonials
Elements
generacionals
1) Crear un relat de
Festa Major
1) Reflexionar sobre
la relació entre
l’Ajuntament i les
entitats
1) Millorar la difusió
del patrimoni
1) Programar
activitats que
fomentin la
participació
intergeneracional
2) Millorar l’encaix
de les activitats
2) Revisar les fonts
de finançament
2) Treballar el
potencial de la
cultura popular
2) Mantenir les
Barraques al centre i
millorar la imatge
3) Ampliar la
participació
3) Crear una
comissió de
seguiment
3) Revisar el model
d’oci nocturn
3) Revisar les
activitats de les
entitats i oferir suport
Document elaborat per [email protected]
4
Es tracta de la idea principal del grup, i de la qual se’n desprenen les dues següents.
Encaix d’activitats.
Tal i com s’ha comentat, disposar d’un relat de festa major permetria una millor programació
i un millor encaix de les activitats:
o A nivell d’horaris i espais.
o En el calendari (valorant la possibilitat d’ampliar la Festa en dies).
o Constituiria un criteri per valorar les activitats, desconcentrar-les territorialment i
diversificar-les.
o Permetria ampliar la oferta per aquells col·lectius que no disposen de tants actes (els
adolescents i joves).
o Diversificar la oferta d’alguns col·lectius (com els infants).
o Valorar la redistribució territorial (concentrar al centre o diversificar a altres zones?).
o Detectar els actes centrals de la festa i que han de tenir una major promoció.
o Revisar els actes d’inauguració i cloenda.
Ampliar la participació.
És el gran objectiu pel qual s’han de treballar els punts anterior. És a dir, cal dotar de relat la
festa però també és fonamental saber transmetre’l i que aquest sigui il·lusionant per tal de
augmentar la participació de la ciutadania. Saber comunicar la idea de la festa, i convidar a
participar.
Així mateix, la festa ha de donar resposta a totes les ciutadanes i ciutadans de Sabadell, sigui
quina sigui la seva edat. En aquest sentit, es considera que l’oferta a infants, adolescents i
joves segueix sent una assignatura pendent, i que és necessari ampliar l’oferta dirigida a
aquests col·lectius.
LA DIMENSIÓ PARTICIPATIVA DE LA FESTA MAJOR
Relació entre les entitats i l'Ajuntament
Es valora de forma molt positiva la participació de les
entitats en l'organització d'actes de la festa i aquest és un
valor i una relació que cal mantenir i cuidar. Caldria encetar
una reflexió al voltant de com es concreta aquesta relació
ajudant, si cal, a les entitats a coordinar-se per tal de ser
més eficients i eficaços a l’hora de comunicar-se i d'assignar
la "titularitat" dels actes i les activitats durant la Festa.
Document elaborat per [email protected]
5
Revisar les fonts de finançament
Fóra oportú encetar una reflexió sobre com es concreten les aportacions (ja sigui en diners
o espècies) de les empreses, entitats i organitzacions a la Festa.
o Establir un debat sobre els valors que es visualitzen al recórrer a unes o altres fonts
de finançament.
o Com i en què es concreten els patrocinis.
o Prioritzar el petit comerç (Km0) per sobre de les multinacionals ja que la Festa
Major no deixa de ser també un aparador de la ciutat.
Comissió de seguiment i futur del procés
Es valora de forma positiva el procés encetat enguany i, partint de l'experiència de la comissió
de seguiment de la Festa Major que es va crear i ara ja dissolta, s’exposa la necessitat de crear
un òrgan on es faci un seguiment efectiu i real seguiment ja que hi ha unes qüestions que
senten que han quedat sense revisar i altres sense resposta.
o Es planteja si això ja seria possible de cara a la Festa Major d'enguany o no.
o S’exposa la necessitat de dialogar sobre quin pot ser el futur d'aquest procés,
participar en el seu disseny i projectar-lo de cara a altres anys; i es valora com una
bona oportunitat que motiva a participar.
ASPECTES PATRIMONIALS DE LA FESTA MAJOR
La difusió del patrimoni arquitectònic, cultural i històric de la ciutat.
La ciutat té molt patrimoni (material i immaterial) i la Festa Major és un
gran moment per posar-lo en valor, donar-lo a conèixer. Cal però cal
revisar i millorar alguns aspectes de com es fa actualment: ampliar els
horaris de les visites guiades, fer-ne més amb teatralitzacions, implicant
a les entitats de teatre aficionat... i treballant també la història més
recent i les tradicions.
El potencial de la cultura popular.
Les dues cercaviles, els castellers, el ball de la bola i el del rodet són
moments capçals de la festa, populars, amb molta i molt diversa
participació al carrer. Són espais de trobada, de festa compartida i
d’integració a mantenir, millorar i potenciar.
Document elaborat per [email protected]
6
Revisar el model d’oci nocturn que ofereix la festa.
Cal decidir amb quins valors, quines propostes ens adrecem a la franja d’edat dels 12 als 16
anys. Cal revisar i posar en valors els punts forts que originàriament tenien les barraques i els
que encara conserven (música, associacionisme, tradició...) que es contraposen a un model
d’oci nocturn basat en el consum (d’alcohol, de música...).
ELS ELEMENTS GENERACIONALS. LA FESTA DE TOTS
Activitats que fomentin la participació intergeneracional.
Potenciar les activitats que estan adreçades a tots els públics i especialment les vinculades a
la cultura popular, ja que fomenten els valors tradicionals de la Festa i la participació de totes
les persones, independentment de la seva edat. En aquest sentit, hi ha un acord general en
mantenir les activitats tradicionals com les activitats dels correfocs, les corals, els balls
tradicionals, els puntaires, etc. així com les activitats esportives.
D’altra banda, es posa un èmfasi especial en la participació dels infants a totes les activitats
de Festa Major, promovent una participació activa a les activitats i, educant per la seva futura
implicació comunitària. És una manera de donar continuïtat a les activitats populars i també
d’educar per la participació als infants.
Barraques al centre.
Es considera molt important mantenir aquest espai dels
i les joves, transmetre una imatge en positiu, i mantenir
la seva ubicació al centre de la ciutat per tal que sigui un
espai accessible per a tots els joves i adolescents.
Revisar les activitats que es fan des de les entitats per
donar-los suport.
Es planteja la necessitat d’ajudar a les entitats que no
tenen joves per tal de poder incorporar-los i garantir un
públic divers. S’ha de promoure que els joves hi
participin en general, i es posa com exemple a les corals.
Document elaborat per [email protected]
7
DIAGNÒSTIC DE LA FESTA MAJOR: SÍNTESI PER GRUPS
ESTRUCTURA I PROGRAMA
Elements a mantenir
Activitats de cultura popular sabadellenca.
Es valora la programació de forma positiva, ja que es considera que és molt adequada en tant
que està dirigida a tots els públics, és inclusiva i diversificada, està ben estructurada de forma
general, i els espais són satisfactoris.
Es manifesta la importància de mantenir i potenciar totes aquelles activitats de cultura
popular que són pròpies de Sabadell, com les sardanes, els balls propis (de la bola i del
rodet), etc. En concret, es destaquen:
Els versots dels diables:
S’apunta que l’any passat algunes persones es van molestar pel
vocabulari emprat pels diables en els versots però que cal entendre el
sentit de l’activitat per comprendre el seu llenguatge.
Activitats de cultura popular de format participatiu amb personalitat
sabadellenca (el ball de la bola, el ball del rodet, cercaviles de Festa Major i
Infernal).
Les puntaires.
Es produeix una certa contra programació: diverses
activitats d’aquest tipus es fan en horaris que coincideixen i
en espais diferents, fet que dificulta poder-hi assistir a
tots/es. Per aquest motiu, es proposa:
o Ampliar la festa major un altre dia més per poder espaiar les activitats. En aquest
sentit, s’alerta que si l’ampliació és fa abans pot ser que ja ens trobem al mes
d’agost.
o Considerar aquestes activitats populars com a actes centrals i evitar que
coincideixin amb altres esdeveniments (com per exemple passa amb el pregó de
festa major, que quan es fa no hi ha un altre acte a la mateixa hora).
Activitats de cultura popular sabadellenca
Activitats de música en directe en espais a l’aire lliure
Visites guiades – obertura patrimonial
Activitats esportives populars de gran format
Document elaborat per [email protected]
8
o Valorar el possible target de cada acte (públic assistent potencial) per a evitar que
coincideixin en horari els actes que tenen major assistència del mateix tipus de
públic.
Es proposa l’organització d’un acte previ a l’inici de la Festa Major: un cap de setmana
abans de l’inici de festa es podria organitzar algun acte o activitat que serveixi per a
recordar que al cap de setmana següent comença la Festa Major. Per exemple,
també, fer sortejos o rifes (en què el primer premi pogués ser algun vehicle de flota
oficial que pot no fer falta).
Activitats de música en directe en espais a l’aire lliure.
Es considera que les actuacions musicals en directe en espais públics són molt adequades per
a generar ambient de festa major, potenciar la cultura, i afavorir el retrobament de la
ciutadania després de les vacances (que és el motiu pel qual la festa major es porta a terme a
principis de setembre). En concret, es destaquen:
Actes a la Plaça Sant Roc i Dr. Robert. Actuacions de música de país i concerts.
Diversificació de la música en viu: concerts, corals, banda. És a dir, a més de
mantenir els actes que es fan, diversificar i ampliar la oferta.
Així mateix, també es proposa continuar amb l’activitat de les barraques, ja que és un
espai de retrobament dels més joves.
Visites guiades – obertura patrimonial.
Amb motiu de la festa major s’organitzen visites guiades a espais i edificis històrics de la ciutat.
Cal mantenir aquestes visites, ampliar-les i anar-les organitzant durant l’any. En aquest sentit
es proposa:
o Organitzar-les un cop al mes.
o Que la festa major sigui el tret de sortida per aquesta programació mensual.
Activitats esportives populars de gran format.
És important mantenir aquest tipus d’activitats ja que són multitudinàries, gratuïtes i
aconsegueixen convocar a públics molt diferents.
Per exemple bicicletades i curses.
Activitats com la de “La dansa i l’esport a l’abast” que es fan al mercat (tot i que
s’hauria de millorar l’horari).
Document elaborat per [email protected]
9
Elements a revisar
Manca de relat de festa major.
Es troba a faltar un eix conductor compartit per a les diverses activitats (ara mateix sembla un
catàleg d’actes diferents). Disposar d’un relat evitaria la contra programació, permetria
valorar la idoneïtat de cada esdeveniment, millorar i diversificar la oferta, etc.
Es destaquen especialment les activitats infantils: s’organitzen de forma que no
comparteixen relat amb la festa major, semblen activitats al marge d’aquesta i
que es podrien produir en qualsevol moment de l’any.
Excessiva concentració territorial.
Es comparteix una certa sensació de que els actes estan molt concentrats ens els mateixos
espais:
Poca distribució de les activitats per barris.
Activitats infantils concentrades.
Recorreguts de les cercaviles pels mateixos circuits.
El fet d’aprofitar la instal·lació dels escenaris per a realitzar el màxim d’activitats en
ells provoca que coincideixin els diferents esdeveniments i que la ciutadania acabi
assistint a aquells actes que ja coneixen (i no coneguin altres actes potser més
innovadors).
Es proposa que la cercavila de festa major pogués passar per
la Rambla (tot i que s’alerta de la problemàtica de què fer amb
les terrasses dels establiments).
Es proposa redistribuir les activitats i adequar els recorreguts
dels autobusos per a traslladar-se d’una banda a altre de la
Festa Major.
Manca de relat de Festa Major
Excessiva concentració territorial
Les Barraques
Activitats infantils poc diverses
Poques activitats de consum cultural
La previsió davant imprevistos
Els actes d’inauguració i cloenda
Poc encaix de les activitats de petit format
Document elaborat per [email protected]
10
Reubicar les barraques o modificar els horaris.
Alguns assistents posen de manifest les molèsties que ocasionen les barraques a un espai tant
cèntric de la ciutat (contaminació acústica durant la nit), especialment per a les persones més
grans.
Les barraques no s’haurien de fer en horari nocturn i a l’espai on són ara, i a canvi
es podrien fer activitats de teatre de carrer per a gent gran i jove.
Aquesta proposta no compta amb l’acord dels assistents, ja que es considera que la
ubicació actual permet el control de les forces policials. A més, es creu que és
necessari acabar amb la seva imatge de gueto d’oci nocturn, doncs es tracta d’un
espai que aplega al públic adolescent que no té una altra oferta.
Es proposa intentar adequar-les per a què generin les menors molèsties possibles,
integrar-les a la festa, i procurar que siguin més inclusives per a congregar també a
gent més gran.
Activitats infantils poc diverses.
S’insisteix en el fet de que manca relat de festa major, fet que provoca que hi hagi poca oferta
infantil i que a més les activitats coincideixin. Així mateix, es comenta l’absència d’activitats
manuals dirigides als més petits.
Poques activitats de consum cultural.
S’hauria de considerar incloure altres activitats culturals que es realitzen durant l’any (cinema
a la fresca), a més de que es podrien recuperar activitats que es feien antigament:
Recuperar el teatre d’adults de carrer.
Poca previsió davant d’imprevistos.
Ha passat en alguna ocasió que quan plou, per exemple, les activitats de música en viu al
carrer no tenen alternativa i s’han de suspendre. Caldria preveure d’alguna manera la
possibilitat d’imprevistos meteorològics i l’actuació a realitzar per no haver d’anul·lar
l’activitat (espais alternatius tancats, escenaris coberts, ...).
Els actes d’inauguració i cloenda són poc significatius.
Es proposa replantejar el castell de focs com a fi de festa ja que, tot i que siguin els
patrocinadors qui se’n facin càrrec del cost, és una activitat molt cara. A canvi, buscar realitzar
alguna activitat de cloenda de referència que tingués una participació més activa per part de
la ciutadania.
Document elaborat per [email protected]
11
Poc encaix de les activitats de petit format.
Es considera que les activitats de participació menor, o de menys obertura, no tenen prou
suport institucional (per exemple, correfocs o cercaviles que acaben a la Plaça Major però que
no hi ha cap personalitat del consistori per rebre’ls):
Activitats de cultura popular de petit format com el despertar de Festa Major.
Caldria obrir-les a més gent, promoure-les, i oferir un major suport institucional.
LA DIMENSIÓ PARTICIPATIVA DE LA FESTA MAJOR
Elements a mantenir
Elevada participació d'entitats.
Cal mantenir l'elevada participació d'entitats a la Festa Major, aconseguint que, com cada any,
augmenti el número d'entitats que hi participen i es visibilitzen
durant aquesta.
Cal matisar que aquest augment de participació es produeix
en la visibilització, però no en l'organització de la festa.
La cessió d'activitats per part de l'ajuntament a les entitats i
als comerciants, dona volum a la festa.
Coordinació entre els tipus d'actors: privats, ajuntament i
ciutadania.
Hi ha determinades activitats i actes per a les que es considera molt positiu el fet que es
coordinin entitats privades, ajuntament i ciutadania (en tant que voluntariat).
o Es posa com exemple la fideuà on entitats privades aporten la matèria primera,
l'ajuntament aporta facilitats i logística per dur-la a terme i, els veïns/es col·laboren
en la seva realització.
Es considera important encetar un debat o reflexió sobre quines empreses o comerços
podrien fer aportacions a la festa major, quins valors està promovent l'ajuntament i com
es concreten aquestes aportacions.
Elevada participació d’entitats
Coordinació entre els actors
Augment de la participació
Document elaborat per [email protected]
12
Augment de la participació en la Festa Major.
Es valora com a molt positiva la línia de treball encetada intentant que cada any augmenti
la participació de més actors (entitats, comerços, hostaleria, voluntariat...) en els actes.
Es proposa engegar una estratègia per intentar que augmenti l'assistència participativa,
és a dir, impulsar que es participi activament a les diferents activitats, i que no només s’hi
assisteixi. Per aconseguir-ho, caldria treballar per fer atractives les activitats.
Elements a revisar
Suport logístic de l'Ajuntament.
És necessari revisar el suport a les entitats que s’ofereix des de l'Ajuntament, tant a nivell
logístic, com vetllar per cuidar més les persones:
Atendre millor als voluntaris oferint-los en el moment que
estan treballant més suport, en compte de grans actes fora
de l'activitat concreta. Per exemple: un entrepà i una aigua
quan s’ha acabat de posar i treure cadires.
Permetre, des de l’Ajuntament, la participació en igualtat de
condicions de totes les entitats de la ciutat.
o S’exposa la necessitat d'una major coordinació per
àmbits de les entitats (per exemple com ho fan les colles
geganteres).
o Cal millorar com es revisa quins espais (en el programa) dins la Festa Major es
cedeixen a les entitats
o Existeix una necessitat per part de les entitats de tenir referents clars dins
l'ajuntament. Saber a qui dirigir-se i eliminar els filtres que allarguen els temps, per a
que la interlocució de les entitats amb l'Ajuntament sigui més directa.
La Festa és transgredir.
Cal millorar la comunicació que fa l'ajuntament sobre què és la Festa Major i sensibilitzar la
ciutadania. L'objectiu és prevenir els possibles conflictes que puguin aparèixer (per sons,
brutícia etc) i alhora conscienciar que la Festa implica transgredir:
Suport logístic de l’Ajuntament
La Festa és transgredir
Crear un òrgan de seguiment real de la Festa Major
Document elaborat per [email protected]
13
Es posa com exemple que l'ajuntament durant la festa major publica un ban
modificant l'ordenança respecte al nivell de so durant els dies de la Festa Major per
tal d'evitar denúncies i faltes si se seguís l'ordenança, la qual cosa es valora de forma
positiva.
Crear un òrgan de seguiment real de la festa Major.
S'explica que hi havia una comissió de seguiment de la Festa Major que s'ha dissolt, però es
considera necessari quelcom que la substitueixi.
Cal que aquest òrgan o mecanisme de seguiment s'impliqui en supervisar el
desenvolupament de la Festa Major
És necessari augmentar la participació també en el disseny de la mateixa.
ASPECTES PATRIMONIALS DE LA FESTA MAJOR
Elements a mantenir
Les dues cercaviles (gegants i nit infernal) i els versots.
Les dues cercaviles són moments molt simbòlics i que tenen molta participació tant d’entitats
com de ciutadania. La gent omple els carrers. Hi ha molta diversitat tant al sí de les colles que
les organitzen (agrupen a gent molt diferent) com entre els que hi participen i les segueixen.
El recorregut de la cercavila és també un punt fort: segueix l’eix central de la ciutat i
serveix per recollir a veïns i veïnes dels diferents barris. Tot i això, es podria millorar
si passés per la Rambla (el que suposaria treure les terrasses) i sobretot si es
diversifiqués el recorregut podria servir per recollir encara més gent i portar-los al
centre.
Els versots també són un punt fort a mantenir però no funcionen tan bé com les
cercaviles. Si fossin més crítics, més punyents, tindrien més èxit i serien més populars.
El ball de la bola i el ball del rodet.
Les dues cercaviles i els versots
El ball de la bola i el ball del rodet
Els actes d’inici i final de la Festa
Els castellers
Les visites guiades
Document elaborat per [email protected]
14
Aquests dos balls són els únics elements propis de Sabadell. Malgrat això, són poc coneguts,
poc populars i caldria revisar alguns aspectes per aconseguir fer-los més participatius (i menys
d’exhibició).
Moltes persones se’ls miren asseguts i s’hi afegeixen a la part final, de manera que
estan més descansats i poden acabar guanyant el concurs que es fa sense haver
participat des del principi.
Les escoles i els esplais podrien ser un àmbit on donar-los a conèixer entre els més
petits i així, indirectament, entre els més grans.
Els actes d’inici i final de la festa: el pregó i el castell de focs.
Les activitats que marquen l’inici i el final de la festa funcionen molt bé: tothom les coneix; se
sap on i quan es fan; hi assisteix molta gent i generen conversa.
El que falta, però, és un final de festa, un tancament més grupal: un ball després del
castell de focs (per exemple, el ball del fanalet).
Els castellers.
La diada castellera de la Festa Major és un element a mantenir i posar en valor. És coneguda
per la gent de Sabadell (tothom sap quan i on es fa) i hi va molta gent a veure-la, tant de
Sabadell com de fora.
És un bon aparador per la ciutat i dóna prestigi com a bona plaça castellera.
L’únic punt feble és que acaben tard: comencen a les 12h i a les 14h a Sabadell tothom
vol anar a dinar.
Visites guiades.
Les visites guiades (treatralitzades o no) a edificis i espais patrimonials són un punt fort a
mantenir i potenciar encara més.
La festa no només és gresca sinó que també pot ser una oportunitat per aprendre,
per difondre la història i el patrimoni de Sabadell; per accedir i conèixer edificis i
espais simbòlics de la ciutat als que normalment no s’hi pot accedir o no es poden
visitar.
Els horaris serien un dels principals aspectes a millorar:
s’haurien d’ampliar perquè les persones que organitzen
altres actes i activitats de la Festa Major se les perden.
Cal tenir en compte però que això també té un cost
econòmic.
Les visites guiades, especialment les teatralitzades, són
molt didàctiques. Tenint en compte que a Sabadell hi ha
molta història i una forta tradició de teatre aficionat, la
unió d’aquests dos patrimonis podria esdevenir un element singular i diferenciador
de la ciutat.
Document elaborat per [email protected]
15
o Les entitats de teatre amateur podrien preparar cada any un tema històric
que es representaria en diferents espais o moments de la Festa Major.
També es podria crear un fil argumental per explicar la història de la ciutat.
o En aquest sentit, s’apunta la importància d’arribar fins al segle XX, al paper
de la indústria tèxtil, a la formació i creixement dels diferents barris.
Elements a revisar
Difusió del patrimoni sabadelllenc.
Hi ha molt desconeixement del patrimoni material (edificis, elements singulars...), però també
immaterial (teixit associatiu, entitats,..) de la ciutat. La Festa Major podria ser un bon moment
per fer aquest patrimoni més proper a la ciutadania.
Es proposen com a instruments per aconseguir-ho: fer més visites teatralitzades i/o
teatralitzacions de moments històrics, treballant amb diferents cronologies perquè
també estigui present la història més recent i dels barris.
Les escoles serien un bon espai per treballar elements de la Festa Major, però, és
difícil perquè el curs comença després de la festa. Potser es podrien buscar maneres
per introduir el tema al final de curs. El que sí es podria, es treballar els elements
concrets com el ball de la bola i del rodet.
Es planteja també que es podria fer una aplicació mòbil per oferir informació de les
entitats de la ciutat en general o en el marc de la Festa Major, però, una part dels
participants creuen que aquest canal de difusió seria pràcticament el mateix que el ja
es pot consultar al web municipal.
Difusió de la Festa Major.
Cal millorar la difusió de la Festa Major per arribar a més gent.
No es tracta d’eliminar els canals existents per donar-la a conèixer, sinó, incorporar-
ne de nous o d’altres de diferents per arribar a col·lectius o grups que queden al
marge d’aquests. Fa 2 anys es va fer una aplicació mòbil de la Festa Major però no
oferia més que el programa.
Barraques i model de festa musical i festa nocturna
Les barraques van sorgir com una alternativa a la Festa Major pel jovent.
Difusió del patrimoni sabadellenc
Difusió de la Festa Major
Barraques i model de festa musical i festa nocturna
Document elaborat per [email protected]
16
Actualment el problema és que s’han desvirtuat i han quedat associades a botellón,
menors bevent alcohol i brutícia quant realment hi ha moltes més coses.
o Les barraques tenen encara molts elements positius (com la música) però ara
mateix els problemes pesen més i cal revisar-les en un marc més ampli.
o Cal tenir en compte que la seva durada és més extensa que la de la Festa Major
(de dijous a dilluns) i que la franja de joves d’11 a 16 anys van a barraques alguns
perquè ja són els fills dels que les van començar i la majoria perquè no tenen
altres alternatives de festa nocturna.
o El problema dels menors bevent alcohol no és tant fruit de que se’ls hi vengui a
les barraques sinó del fet que molt ho porten de casa (i així a més els hi surt més
barat).
L’altre espai d’oci nocturn per als més joves és la Festa Flaixbac que es fa a la ronda
de Ponent. És una activitat que si bé aporta modernitat és fa en unes condicions
problemàtiques, poc segures o fins i tot perilloses (risc d’amuntegaments) i caldria
més control.
o Una part dels participants plantegen que és el mateix concepte d’oci nocturn que
la Zona Hermètica i que s’hauria d’eliminar o fer-la amb més controls i vigilància.
En general hi ha acord en què el model de festa de Barraques respon més als valors
de la tradició i l’associacionisme (participació) i el de la Festa Flaixbac a un model de
consum.
Document elaborat per [email protected]
17
ELS ELEMENTS GENERACIONALS. LA FESTA DE TOTS
Elements a mantenir
Fomentar activitats per a tots els públics, especialment les vinculades a la cultura popular
tradicional.
Es considera molt important donar suport i mantenir activitats obertes a la participació de
tothom, en les que hi participin persones de totes les edats.
Es tracta, especialment, d’activitats de cultura popular i tradicional, en les que el
públic és molt divers i hi assisteixen persones de totes les franges d’edat.
o Activitats tradicionals
o Correfocs
o Balls tradicionals
o Activitats artístiques i
musicals
o Activitats esportives per a totes les
edats
o Trobades de puntaires
o Castells de focs
o Cursa d’atletisme
Es considera molt positiu mantenir aquestes activitats perquè donen sentit a la festa
i fomenten les relacions intergeneracionals.
Fomentar la participació d’infants en totes les activitats.
Es considera imprescindible la participació dels infants en totes les activitats de la festa,
especialment les de tipus cultural, ja que és una manera de donar continuïtat i relleu
generacional a les activitats, així com de transmetre els valors comunitaris de la Festa Major i
la cultura popular.
Mantenir i donar impuls a les activitats infantils, amb un caràcter participatiu i inclusiu de tota
la família.
Les activitats infantils són molt importants i s’ha de fomentar la seva vessant participativa i
inclusiva del conjunt de la família.
Es considera que l’actual programació infantil de Festa Major moltes vegades no
fomenta la vessant participativa, sinó que les activitats infantils que es fan són
activitats de consum (per exemple, espectacles en les que els infants són espectadors
passius).
Activitats per a tots els públics vinculades a la cultura popular
Fomentar la participació d’infants a totes les activitats
Activitats infantils amb caràcter participatiu i inclusiu
Les Barraques al centre
Les activitats al centre de la ciutat
Document elaborat per [email protected]
18
És important que les activitats siguin participatives i involucrin als infants de manera
activa i també a les famílies que els acompanyen. Aquesta és una manera de fer-los
partícips en l’activitat i transmetre valors comunitaris.
o Rues, espectacles infantils participatius, jocs no competitius, jocs
tradicionals,...
Mantenir les Barraques al centre.
Les Barraques constitueixen un espai en que els i les joves estan molt implicats. Es considera
important mantenir les barraques al centre de la ciutat per tal que sigui un espai accessible
per a tots els joves i adolescents.
D’altra banda, es creu que moltes vegades no s’ha donat una imatge positiva d’aquest
espai i dels joves, i aquest fet hauria de canviar, ja que es tracta de joves amb valors i
molt implicats en la Festa. Per això, caldria potenciar una imatge més positiva,
solidaria i sostenible dels joves i de les activitats que es realitzen a les barraques.
La brutícia la genera tothom, no només els joves de Barraques. Els joves tenen
molta sensibilitat amb aquest tema.
Mantenir les activitats al centre.
Realitzar les activitats al centre de la ciutat és una manera de fer-ho més accessible per a
tothom i aplegar públic de diferents edats. Tot i això, hi ha algunes activitats que sí es
considera positiu fer-les descentralitzades, com per exemple els macro-concerts o els
trabucaires.
Activitats com “el despertar de Festa Major” (trabucaires) s’haurien de repartir pels
barris.
Elements a revisar
Concerts corals.
Les corals presenten un problema generacional molt important, ja que només hi participa
gent gran.
Es considera molt important fomentar la participació de gent jove a les corals, així
com promocionar les corals de joves existents.
Concerts corals
Bicicletada
Activitats familiars
Recuperar activitats de participació intergeneracional
Garantir i millorar el transport públic nocturn
Document elaborat per [email protected]
19
Es genera un debat sobre la necessitat de que totes les corals de la ciutat puguin tenir
un espai a la Festa Major, en tant que hauria de ser el moment en el que es mostri al
públic la feina realitzada durant l’any.
Cal revisar l’activitat de “cantada de corals” per incorporar més corals i donar cabuda
a les corals de joves, i alhora atreure un públic més divers i juvenil.
Bicicletada.
Cal revisar l’actual recorregut de la bicicletada, ja que és poc accessible, tant pel públic
“implicat” com pels participants que tenen problemes de mobilitat (bicicletes adaptades).
Activitats familiars.
És necessari revisar l’actual format de les activitat familiars amb l’objectiu de fer-les més
participatives.
Cal buscar formes de fomentar la implicació dels i les assistents.
Es proposa fomentar les activitats com els balls i els jocs col·laboratius.
Recuperar activitats que fomenten la participació intergeneracional
Hi ha activitats que s’han deixat de fer i que tenien un component molt participatiu com per
exemple els balls a les places.
Fora bo recuperar un espai com el que tenien les orquestres a les places, en el que hi
hagués música de tots el tipus i per a totes les edats, per a què es poguessin realitzar
balls col·lectius.
Garantir i millorar el transport públic en horari nocturn.
Es genera un debat sobre l’adaptació a les necessitats de la Festa Major dels horaris nocturns
del transport públic. Mentre que alguns/es participants opinen que ja es produeix aquest
adaptació, altres opinen que no suficientment ja que hi ha mala combinació amb molts llocs
de la ciutat.
Es proposa que es descentralitzin activitats com els concerts, però es destaca que
seria necessari reforçar el paper del transport públic.
Document elaborat per [email protected]
20
VALORACIÓ DE LA JORNADA
A continuació es presenten els resultats obtinguts dels 53 qüestionaris d’avaluació recollits i que
es van repartir entre els i les assistents per tal de valorar de forma individual el desenvolupament
d’aquesta sessió de treball.
Se’ls proposava opinar sobre diferents aspectes, atorgant un 10 com a puntuació més alta i 1
com a la més baixa. A més, hi havia 2 preguntes obertes que feien referència al que més havia
agradat de la jornada i que podria haver estat millor (es presenta un resum de les idees).
El que més m’ha agradat!! (43 pers.)
Que tots haguem pogut donar la nostra
opinió i compartir. (12 pers.)
La participació. (10 pers.)
El format dels debats i la dinamització. (3
pers.)
El treball en grups. (3 pers.)
Tot ha estat molt bé. (2 pers.)
La posada en comú i les idees que hem
tingut entre tots/es. (2 pers.)
El pica-pica. (2 pers.)
La implicació de la ciutadania i les
entitats. (2 pers.)
Parlar i compartir experiències amb gent
implicada que participa a la Festa Major.
(2 pers.)
L’equip dinamitzador. (2 pers.)
El sistema per recollir les propostes.
La diversitat de participants.
La comunicació.
Poder aportar l’anàlisi com a ciutadana i
participant d’una entitat.
La voluntat de tothom per millorar,
evitant la crítica fàcil o negativa.
Els temes.
La contraposició de les idees generades
entre els/les participants.
Conèixer la historia de la Festa Major.
Podria haver estat millor... (35 pers.)
Ha faltat més temps. (13 pers.)
Els dinamitzadors han de ser de la ciutat
i conèixer la Festa Major. (3 pers.)
El temps de paraula de cada participant.
(3 pers.)
Participació més diversa (2 pers.),
especialment de col·lectius de nova i vella
immigració.
El format del debat. (2 pers.)
El ritme de les ponències.
Falten encara molts dies.
Claredat
Objectius
Interès debat
participants
Oportunitat
d'expressió
Tasca equip
organitzador Total Ritme sessió
7,77 8,11 8,02 8,27 8,04 Adequat 57%
/ Ràpid 25%
Document elaborat per [email protected]
21
Definir millor i acotar l’objectiu. En
ocasions s’ha acabat parlant de temes
particulars d’alguns participants.
Més debat.
El debat s’ha concentrat en pocs temes.
La informació prèvia.
Més participació de gent no implicada en
entitats per tenir més punts de vista.
El cafè.
A més d’elements a mantenir i a revisar,
m’hauria agradat poder parlar d’elements
a incorporar.
La participació.
Que la gent participi més i no es
personalitzi.
