JORNADA DELS ECONOMISTES 2010 o t sel a cid ru ’ gr t uï m e nl sco iq - deri del seu interès....

JORNADA

DELS

ECONOMISTES

2010

LA NOVA SEU

DEL COL·LEGI

Publicacions

• Revista Econòmica de Catalunya

• L’Informatiu de l’Economista

• Altres publicacions d’interèsper als professionals:– Principis Deontològics – Normes Tècniques d’Auditoria– Circulars i documents tècnics

Assessorament personalitzat gratuït

Atès per experts sobre temes: jurídic, fiscal, financer i auditoria

Per concertar aquest servei cal dirigir-se al

Tel. 93 416 16 04

Formació

Preus especials en tots els cursos, jornades i seminaris organitzats per l’Aula d’Economiadel Col·legi d’Economistes de Catalunya (Fiscal,Auditoria, Comptabilitat, Finances, Direcciód’empreses...).

Es tracta d’activi-tats formatives es-pecífiques per aeconomistes, amborientació pràcticai aplicació im me-diata al treballprofessional.

Beques per a col·legiats en els cursos de l’Aula.Per a més informació

Tel. 93 184 26 46

Accés gratuït a Internetamb correu electrònic propiEl Col·legi posa a disposició dels seusmembres el servei d’accés gratuït a internet amb duesadreces de correu elec-trònic personalitzades,sota el domini: economistes.comEl servei també disposad’una línia telefònicad’atenció als usuaris per ajudar-los en la instal·lació i configuració de la connexió i dels programes.

Per a més informació

Tel. 93 184 26 44

Conferències, Fòrums i Jornades

S’organitzen conferències i dinarscol·loqui amb perso-nalitats re-llevants delmón econòmic i financer.Cada any s’organitza la Jornada dels Economistes.

Productes financers

Conveni especial amb el Banc Sabadell que ofereix als col·legiats condicions especials en productes d’actiu i passiu

(Economistes Pla de Pensions,Targeta Visa Affinity Economistes...).Per concertar aquest servei us podeu adreçar a l’oficina més pròxima al vostre domicili i identificar-vos com a col·legiat.

Serveis online

Directori col·legial online, Borsa de treball,Signatura electrónica, Oficina virtual.

Per a més informació

Tel. 93 184 26 44

Comissions de treball per àreesd’interès professional

Tots els associats tenen dret a inscriure’sgratuïtament a les comissions que consi-deri del seu interès. Aquestes ofereixen la possibilitat de mantenir reunions ambprofessionals que estiguin en els mateixos

temes i a estar informats de l’actualitateconòmica en l’especialitat de la comissió.

Altres Serveis

Llistes d’actuacions forensesEls col·legiats inscrits en les llistes, tenen la possibilitat de ser designats per efectuarencàrrecs professionals de diverses especialitatsper a les Administracions Públiques i empreses.

Avantatges del Carnet Col·legial

Tenim una sèrie d’acords amb diferents empre-ses, establiments i entitats que ofereixen des-comptes i avantatges comercials als membresdel Col·legi, presentant el carnet col·legial. Podeu consultar aquesta llista a la pàgina web.

Informació sobre els serveis col·legialsRelació dels serveis que ofereix el Col·legi d’Economistes a tots els seus membres

CC Col·legi d'EconomistesCol·legi d'Economistesde Catalunyade Catalunya

Col·legi d’Economistes de Catalunya

Diagonal, 512 • 08006 BarcelonaTel. 934 161 604 • Fax 934 160 [email protected]

Joan Maragall, 44 • 17002 GironaTel. 972 214 533 • Fax 972 214 [email protected]

Pere Cabrera 16, 1r G • 25001 Lleida Tel. 973 210 633 • Fax 973 212 [email protected]

Rambla Nova, 58-60 • 43004 Tarragona Tel. 977 217 042 • Fax 977 229 [email protected]

El programa de Govern de l’actual Junta establia el compromís detransformar el Col·legi d’Economistes de Catalunya en un col·legimodern, al servei dels col·legiats, de les empreses i del conjunt dela societat; un Col·legi a to amb el que ens demana la societat i lesempreses, d’acord amb el que necessiteu els col·legiats i coherentamb l’entorn econòmic i social existent i amb el que la seva evolu-ció ens fa preveure.

Aquest nou projecte de Col·legi pivota en bona part a l’entorn de lanova seu que, un cop construïda, ens ha de donar major visibilitat i presència en la so-cietat i, en aquest sentit, quan parlem de la nova seu del Col·legi, ens estem referint alnou projecte de Col·legi.

Amb aquest objectiu, ja en l’anterior legislatura però sobretot en l’actual, s’estan introduintles reformes estructurals necessàries per fer possible aquest Col·legi del segle XXI. S’hanreformat els Estatuts, dotant la nostra institució de major transparència i incrementant laparticipació dels col·legiats en la seva gestió; hem establerts els primers canals perquèpugueu fer arribar a la Junta de Govern les vostres opinions en relació al funcionamenti als serveis col·legials, que ens permetrà anar millorant constantment i adaptar-nos a lesvostres necessitats. Estem introduint un nou programari de gestió integrada (ERP) que hade permetre, a partir de finals d’any, millorar els serveis i les prestacions actuals en quana accessibilitat, reducció de temps de resposta, simplificació de tràmits, atenció al clienti aplicació de les noves tecnologies per guanyar competitivitat, i permetrà dissenyar nousserveis així com tenir una nova web més operativa amb més informació des d’on podreugaudir de tots els avantatges i serveis actuals però d’una forma més àgil i personalitzada.

Enguany iniciarem el programa de patrocini de la nova seu sota el lema “Fem-la entretots! És de tots!”. Amb aquest programa la Junta de Govern vol aconseguir, no tan solsobtenir finançament addicional que ajudi a disminuir l’endeutament que comporta laconstrucció de la nova seu, sinó que a més el nou Col·legi del segle XXI sigui una obracol·lectiva en la qual tots els col·legiats, cadascun segons les seves capacitats, pugui par-ticipar i fer-se-la seva. També es vol començar a donar a conèixer a la societat l’organit-zació col·legial dels economistes del futur. Per a l’execució d’aquest programa depatrocini la Junta de Govern comptarà amb la col·laboració del Sr. Pere Clotas, expert enaquests temes, que com a director del programa de patrocini tindrà la responsabilitat, ambel suport de la Comissió de Patrocini de la Nova Seu i de la Junta de Govern, d’aconse-guir aquets objectius.

No voldria deixar de fer referència a la convulsa situació que, dins de la crisi, travessenaspectes molt propers a l’entorn del Col·legi i sobre els quals, en tot allò que està rela-cionat amb la nostra professió, no en podem restar indiferents. En concret, la reestruc-turació del sector financer, especialment les caixes d’estalvi, i la crisi del deute i la sevarepercussió en el finançament públic. Seguint la línia del Col·legi procurarem fer apor-tacions útils a la societat i als seus representants.

Per acabar, voldria transmetre l’honor i la satisfacció de veure que la presència de com-panys col·legiats en el govern del país continua sent important i que, com ha estat finsara, estic convençut que la seva aportació serà un actiu en la superació dels problemesderivats de la crisi.

Joan B. CasasDegà del Col·legi d’Economistes de Catalunya

El Col·legi del futur

Col·legi d'EconomistesCol·legi d'Economistesde Catalunyade Catalunya

SUMARI

3 Editorial

4-5 Nova Seu del Col·legi d’Economistes

6-25 L’interès més alt:• El Col·legi celebra el Sopar dels Economistes

• Jornada dels Economistes. “Creixement i ocupació: les reformes necessàries”

• Sessions de treball de la Jornada dels Economistes 2010

• La Jornada a les seus territorials

26-29 Notícies• El Col·legi d’Economistes de Catalunyacelebra la II Assemblea ordinària de col·legiats

• El Grup de Treball d’Emprenedoria i Creació d’Empreses enceta una novaetapa per promoure la figura de l’economista en aquest camp

• La Caixa de Pensions passa a ser entitatcol·laboradora del Col·legi d’Economistesde Catalunya

• El degà del Col·legi d’Economistesforma part del Consell d’Honor de la Càtedra dels Serveis Socials de Catalunya

• El Col·legi d’Economistes signa convenisde col·laboració amb tres universitatscatalanes

• Es constitueix el Grup de Joves Economistes de Lleida

• Relació d’altes col·legials de setembrefins desembre 2010

• La Junta del Col·legi d’Economistes es reuneix a la seu territorial de Lleida

30-42 Treballem en grup:• Aula d’Economia• Ressenyes d’actes del Col·legi• Recull d’activitats realitzades des de l’1 d’octubre al 31 de setembre

43-54 Al vostre servei:• Noticiaris

55 Hemeroteca

Editorial

Informatiu de l’economista núm. 134 Pàg. 3

Una nova seu emblemàtica

El Col·legi d’Economistes de Catalunya estàiniciant la construcció d’una nova seu sociala Barcelona que, d’acord amb el previst, es-tarà acabada en la primavera del 2012. Unaubicació extraordinària als històrics “Caba-llitos” de la ciutat i un edifici emblemàtic,amb façana i skyline a la plaça Gal·la Pla-cídia de Barcelona, donaran un nou prota-gonisme urbà al nostre Col·legi i a la nostraprofessió. Més de 3.000m2 de superfície enset plantes funcionals i modernes: auditori,sales de reunions, espai multimèdia, aules,despatxos, tot amb els equipaments infor-màtics i de comunicació més avançats, faranpossible convocar a un públic més ampli ales activitats del Col·legi. La façana trans-parent de l’edifici, que permetrà visualit-zar des de l’exterior l’activitat diària delCol·legi, simbolitza també la nostra voluntatde comunicació amb la ciutat i amb el país.

Construïm el futur

La construcció de la nova seu és una obranecessària perquè el Col·legi pugui seguirprestant i millorant cada dia el servei alscol·legiats i per al nostre creixement. Efec-tivament, no es tracta només d’una millora

de la nostra seu, sinó d’obrir una novaetapa d’expansió i modernització delCol·legi, més participativa, amb més i mi-llors serveis per als col·legiats, amb més i

millor formació, amb més implicació i pre-sència en la societat i el país.

El servei als col·legiats, més de 6.700 a totel país, és evidentment la nostra prioritat:informació, formació, assessorament, lo-gística, borsa de treball... La formació con-tinuada, que el Col·legi imparteix des de fa

25 anys per mitjà de l’Aula d’Economia, ésun programa d’excel·lència reconegut,amb més de cent vint cursos i seminarisanuals i més de 5.000 alumnes cada any,

Pàg. 4 Informatiu de l’economista núm. 134

La nova seu del Col·legi d’Economistes de Catalunya

Nova Seu del Col·legi d’Economistes

Fem-la entre tots!És de tots!

col·legiats i altres professionals de totes lesespecialitats: comptabilitat i auditoria, fi-nances, màrqueting, gestió, etc. i ofereix atots un gran nombre d’activitats: jornades,anàlisis, enquestes, premis, publicacions...

Però no només per als col·legiats i col·le-giades; el Col·legi és també una entitat dereferència de la societat civil de Catalunya,amb economistes que treballen en tots elssectors empresarials i també en el sectorpúblic i el tercer sector, així com en elmón acadèmic, creant valor i coneixementper a la societat i establint pautes d’actua-ció que contribueixen a reforçar i ampliarel teixit empresarial català.

Amb la participació de tots

Pel que fa al finançament, el Col·legi apor-tarà la major part dels recursos necessaris,

però creu convenient també sol·licitar lacol·laboració voluntària dels col·legiats icol·legiades, els despatxos professionals iles empreses amigues perquè, entre tots,fem possible el Col·legi que el segle XXIens demana.

La Junta de Govern voldria que la cons-trucció de la nova seu constituís una opor-tunitat de fer un projecte realment par-ticipatiu, que comportés la implicació detots: és el nostre projecte, és el nostre futur.

Amb la finalitat, per tant, de fer més acces-sible la participació s’han previst diferentsmodalitats i nivells: mecenes, col·legiats idespatxos protectors, col·legiats i despat-xos benefactors, empreses patrocinadoresi empreses col·laboradores.

En breu rebreu la proposta de participaciódel Col·legi en aquest sentit.

El vostre nom gravat per sempre al Col·legi

La vostra col·laboració tindrà el reconei-xement del conjunt dels col·legiats d’arai del futur, així com el de les institucionsi de la societat, doncs el vostre nom fi-gurarà amb caràcter permanent en elplafó de reconeixement situat a l’entradade l’edifici.

Aquesta col·laboració comportarà tambéaltres importants contrapartides, tant deserveis, com d’imatge i comunicació, amés de les prestacions genèriques que elCol·legi ofereix als seus col·legiats.

Comissió de Patrocini de la Nova Seu


Aquest any i com a novetat respecte lesedicions anteriors, el Sopar dels Econo-mistes es va celebrar el dia abans de la Jor-nada, l’onze de novembre a l’Hotel Majèsticde Barcelona. Amb aquesta fórmula esvolia donar identitat pròpia a un acte lúdicen el qual els col·legiats es troben de formadistesa i s’aprofita per reconèixer i agrairl’aposta que fan per la professió algunsdels col·legiats.

El Sopar, que va comptar amb l’assistèn-cia d’unes 200 persones, va començar ambl’acte tradicional de lliurament de les in-sígnies als col·legiats amb més de 25 anys

En acabar aquest acte es va celebrar l’ape-ritiu que va precedir al tradicional Sopar delsEconomistes que aquest any va retre ho-menatge a Alexandre Pedrós, amb motiu delseu traspàs i que va anar a càrrec de JoanColom, síndic major de la Sindicatura deComptes i del conseller d’Economia AntoniCastells. Colom va fer una glossa de Pedrós,que en el moment del seu traspàs era síndic

de comptes, i va recordar que havia destacatper la seva presència activa a la universitat ia l’ajuntament de Barcelona, de manera queera una persona capaç d’unir teoria i praxis.En la seva intervenció, Antoni Castells, vavoler fer referència sobretot a la capacitat dePedrós d’unir a gent d’inquietuds molt di-verses i es va declarar orgullós deixeble seu.

Posteriorment es va procedir al lliuramentdels premis que tradicionalment concedeixel Col·legi d’Economistes. Es va distingir aRamon Trias, guardonat amb el Premi al’Economista d’Empresa de l’any, pel seuesperit emprenedor i la seva trajectòria al


de col·legiació i posteriorment es va entre-gar el Premi en Reconeixement al MillorCurrículum Universitari que en aquestaocasió va recaure en: – Sr. Alexis Vázquez Sedano, llicenciat per laUniversitat de Barcelona

– Sra. Alba Barberà Molinero, llicenciada perla Universitat Rovira i Virgili

– Sr. Javier García Arenas, llicenciat per laUniversitat Pompeu Fabra

– Sra. Laura Sánchez Pulido, llicenciada perla Universitat de Lleida

– Sr. Domingo Truyols Sansó, llicenciat perla Universitat de Vic

– Sr. Javier Bengoa Tortajada, llicenciat pèr laUniversitat Abat Oliba

– Sra. Laia Maynou Pujolras, llicenciada perla Universitat de Girona

– Sr. Oriol Fuertes Cabassa, llicenciat perESADE

– Sr. Albert Fauria Planas, llicenciat per laUniversitat Autònoma de Barcelona

– Sr. Matias Welling Flensborg, llicenciat perla Universitat Internacional de Catalunya

– Sr. Carles Ibarra Ramos, llicenciat per l’Ins-titut Químic de Sarrià

– Sr. Jordi Navarro Segura, llicenciat per laUniversitat Oberta de Catalunya

L’interès més alt

El Col·legi celebra el Sopar dels Economistes 2010

capdavant de l’empresa AIS AplicacionesInteligencia Artif. S.A empresa que s’haconvertit en referent en el sector financer anivell internacional. Trias va agrair la con-cessió d’aquest Premi i va assegurar que ésuna font de motivació més important queel compte de resultats de la companyia.

El guardó al Despatx Professional va serper a Manel Ludevid a qui se li va reconèi-xer la seva tasca en un sector de l’econo-mia, el referit al medi ambient, en el qualfins fa poc els economistes no hi eren pre-sents. Ludevid va donar les gràcies pelpremi i va recordar que la relació entre l’e-conomia i el medi ambient és un camp pled’oportunitats. Durant el sopar també es vareconèixer, amb una menció especial, a lafamília Lladó, una generació d’economis-tes amb despatx professional propi en elqual hi conviuen dues generacions d’eco-

nomistes. Amb aquesta menció es va volerreconèixer també la col·laboració i el su-port que sempre han donat al Col·legi. Elguardonat va assegurar que el premi haviaestat inesperat i va aprofitar l’ocasió peragrair la tasca del Col·legi en ajudar i donarsuport als despatxos petits. Durant el Soparla Junta del Col·legi va voler fer una men-ció especial a la trajectòria de la RevistaEconòmica de Catalunya, que al llarg de 30anys s’ha convertit en una publicació dereferència dins del món econòmic.

Precisament el Premi Joan Sardà Dexeus,de la Revista Econòmica de Catalunya, en

estructurals especialment difícils, i pel paperinstitucional i de representació empresarialque ha tingut així com la seva contribució enla internacionalització de les empreses i l’e-conomia catalana i espanyola. També va serdistingit com a Col·legiat de Mèrit l’econo-mista i professor universitari Alfred Pastor, queha destacat per les seves aportacions en larecerca i la docència de l’economia així com

pel seu exercici de responsabilitats tant enel govern central com en l’empresa privada.Finalment es va concedir el premi al Col·le-giat d’Honor a la demògrafa Anna Cabré,per les seves aportacions en el camp de lademografia, àmbit en el que ha sabut man-tenir un lligam amb l’economia.

El Sopar el va clausurar el degà del Col·legid’Economistes Joan B. Casas que va asse-gurar que la carrera d’economista és cadavegada més sòlida i amb moltes especia-litzacions i va voler agrair la tasca del per-sonal del Col·legi que fan possible queactes com aquest tinguin èxit.


la modalitat de millor llibre d’economia vaser per a The political Economy of Inter-Regional Fiscal Flows, dels autors NúriaBosch, Marta Espasa i Albert Solé. Aquestllibre repassa els principals mètodes ques’usen per mesurar els fluxos fiscals, des-taca els avantatges dels diferents enfoca-ments i interpreta els resultats. És l’únicapublicació que mostra com aquests fluxos

es calculen, i interpreta i aclareix els mo-tius econòmics i polítics que sovint no s’en-tenen de perquè unes regions reben mésdiners que unes altres. Pel que fa a la mo-dalitat de la Millor Trajectòria professionalen la difusió de l’economia va ser per alperiodista del programa “Economia i em-presa” de Catalunya Ràdio, Àlex Bosch.

Finalment es van entregar els premis als col·le-giats de Mèrit, que van ser per a Joan Canals,a qui se li reconeix la seva tasca com a gestori propietari d’empreses així com els seus com-promisos institucionals. De Canals van des-tacar la seva feina en entorns conjunturals i


L’endemà del Sopar dels Economistes, eldia 12 de novembre el Col·legi d’Econo-mistes de Catalunya va celebrar sota eltítol “Creixement i ocupació: les refor-mes necessàries” la Jornada Anual delsEconomistes del 2010, en la qual es vananalitzar les fórmules i les reformes queha d’adoptar l’economia espanyola per apoder recuperar la senda del creixementeconòmic de manera que es pugui ferefectiva la creació d’ocupació. La Jornadava ser un èxit i va comptar amb l’assistèn-cia d’unes 800 persones.


La inauguració de la Jornada va estar pre-sidida pel degà del Col·legi d’Economistes,i va comptar amb els parlaments de l’al-calde de Barcelona, Jordi Hereu, del presi-dent del Consejo General de Economistesde España, Valentí Pich, el president de laDiputació de Barcelona, Antoni Fogué i delconseller d’Economia i Finances, AntoniCastells.

En la seva intervenció el degà del Col·legid’Economistes, Joan B. Casas va dir que elcreixement de l’economia i la creació d’o-cupació són els grans reptes que tenimavui en dia com a societat i va afegir queels economistes s’han de preguntar com,després de l’aplicació de tants estímuls fis-cals, encara no ens trobem en el camí capel creixement; “potser –va afegir– perquè amés dels estímuls fiscals calen reformes es-tructurals, que ens ajudin a evolucionar iadaptar-nos a la nova situació”

Jornada dels Economistes.“Creixement iocupació: les reformes necessàries”


Joan B. Casas va dir que “en el cas català lareducció del dèficit públic no pot afectar nia les infraestructures, ni a la innovació, iaixò perquè històricament hem estat con-tribuint, de forma inusitadament alta, alreequilibri territorial i perquè en una si-tuació de limitació de recursos la distribuciódels mateixos és essencial, de manera quecal destinar els recursos allà on són més efi-cients”. Casas va dir que cal invertir a Cata-lunya perquè s’ha de mantenir la funció delocomotora, que li permetria sortir abans dela crisi va afegir que “els economistes afron-tem la Jornada amb esperit crític i cons-tructiu i amb la confiança de que al final,si fem els deures, ens en podem sortir”.

En la sessió inaugural també va prendre laparaula Valentí Pich, president del ConsejoGeneral de Colegios de Economistas que vaassegurar que a més dels temes globals comla situació econòmica i els seus efectes enl’ocupació, als economistes els preocupentambé temes més concrets i específics de laprofessió com pot ser el desplegament de la Llei d’Auditoria o la figura de l’assessorfinancer independent.

Antoni Fogué, president de la Diputació deBarcelona, va parlar en la seva intervenciódel suport que tradicionalment ha prestataquesta institució als ajuntaments, i va afe-gir que enguany ho fan des de la perspec-tiva de la retallada pressupostària que han

sofert per part de l’Estat i que va xifrar alvoltant del 30%. Fogué va afegir que per apoder continuar prestant serveis als ajunta-ments, han reduït la despesa estructural i ladespesa corrent en uns 100 milions d’euros.Per al conseller d’Economia, Antoni Cas-tells, centrar-nos en el més immediat ensfa perdre la perspectiva i va recordar quedos anys enrere “haguéssim signat ser enla situació en la que ens trobem ara ma-teix, ja que les previsions eren que esta-

ríem immersos en una gran depressió eco-nòmica”. Antoni Castells va afirmar queaixò ha estat possible gràcies a l’activismegovernamental i va afegir que les mesuresque s’han adoptat des del 2008 han estal-viat una situació que hagués estat moltpitjor. És per això que Castells va afirmarque per a resoldre els problemes de l’e-conomia, el que cal “és fer política peraconseguir reduir el dèficit públic i tornara créixer”.



En relació a Catalunya Castells va assegu-rar que els fonaments de l’economia cata-lana són sòlids i això ens permetrà sortirabans de la recessió. Castells va afegir queaquí, igual que passa a Alemanya, hi haun corrent de fons d’increment espectacu-lar de la productivitat; això i la internacio-nalització està ajudant, segons Castells, ales empreses. En relació a l’ocupació, elconseller d’Economia va recordar que lameitat dels llocs de treball que s’han createn els dos últims trimestres a Espanyas’han creat a Catalunya i que a més aquíes crea al sector privat mentre que a Es-panya es crea ocupació al sector públic.

L’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, vaagrair al Col·legi d’Economistes l’esforç defer propostes i donar idees per generar elconsens necessari per superar la crisi delpresent i afrontar els reptes del futur.Hereu va assegurar que l’economia cata-lana té motius per a l’esperança i va citarla Barcelona metropolitana, amb influèn-cia al sud d’Europa, com un dels actius pera sortir de la crisi; de tota manera va afe-gir que també cal augmentar les exporta-cions i generar productes que tinguininterès, atraure talent i a l’hora, exportar



béns i serveis. Hereu va afegir que cal in-vertir en l’economia del coneixement, enel capital humà i aprofundir en les rela-cions entre el capital públic i el privat. Pera l’alcalde de Barcelona el motor bàsic queha de permetre tirar endavant i superar lasituació actual és la il·lusió.

La conferència inaugural de la Jornada delsEconomistes va anar a càrrec del vicepre-sident de la Comissió Europea, Joaquín Al-munia, que va fer un repàs de la situacióeconòmica actual a Europa. Durant la seva

intervenció Almunia va reclamar que lazona euro tingui “una sola veu” en el FonsMonetari Internacional davant de la re-forma que ha d’afrontar aquest organisme.Per Almunia el FMI ha de donar més pes ales economies emergents. En relació a laposició europea en aquesta reforma Almu-nia va afirmar que “els europeus no hipodem anar dividits i si ho fem, l’únic queaconseguirem és una presència més dèbil”

En referència a la situació econòmica, Almu-nia va vaticinar una recuperació lenta amb

un creixement constant en el que costaràmolt generar ocupació, per aquest motiu vareclamar un pacte entre tots els agents so-cials com a “única via útil per a sortir de lacrisi” sumat a una “retallada estructural dela despesa de totes les administracions”.

Per a Almunia Espanya no està en una posi-ció tan dolenta com sembla i va enumerarcom a requisit fonamental “presentar alsciutadans un pla seriós de la reestructuracióde la despesa i crear una nova generaciód’infraestructures físiques i digitals així comentorns en els quals els projectes es puguindesenvolupar d’una manera rendible”.

Un cop acabada la conferència inaugurales va donar pas a la celebració de les sissessions de treball professionals segui-des de sis sessions més estratègiques. LaJornada dels Economistes es va tancaramb una conferència a càrrec del conse-ller delegat de Desigual, Manel Adell,que va explicar quina és la situació dela companyia. Adell va dir que tenenprevist tancar l’any 2010 amb una factu-ració de 450 milions d’euros, el que su-posa un increment d’un 50% respecte lesdades registrades l’any passat i que decara al 2011 preveuen mantenir aquestritme.



nera que només és aplicable a personesamb veïnatge català.

A la sessió es van comentar entre d’altrescoses quins són els requisits del Pacte, lesdiferències entre el Pacte i el testament –bà-sicament que el Pacte és irrevocable i eltestament no, amb l’excepció de que elscontractants ho anul·lin o per motius ex-cepcionals previstos en el mateix Pacte–.

El Pacte només el poden acordar familiarsi la parella de fet, però no socis. De tota ma-nera qualsevol persona en pot ser beneficiari.

El motiu del Pacte és bàsicament fer unatransmissió ordenada del patrimoni familiardonat que en vida es donen els béns als hi-

potètics hereus. D’aquesta manera es té lagarantia que, per una banda, l’empresa nopassi a tercers, i per l’altra el donant con-tinua gaudint dels béns mentre visqui.

El Pacte Successori és una eina més a afe-gir al protocol familiar o a las donacionsen vida tot i que, com hem comentat, hiha diferències substancials que fan queaquesta nova figura tingui amb el temps larellevància que li correspon.

Entre les qüestions que es van plantejar alfinal de la sessió va destacar, al meu parer,la que feia referència al que passa amb elsbéns que es donen a través del Pacte Suc-cessori, si algun creditor els vol embargar. Toti que sembla ser que no es poden embargar,la resposta a aquesta pregunta va quedar enl’aire, de manera que aquest tema juntamentamb d’altres que de ben segur aniran sor-gint, serà motiu de conferències posteriors.

Josep Ignasi Cornet


Sessions de treball de la Jornada dels Economistes 2010La Jornada dels Economistes d’aquest any a Barcelona la van configurar 12 sessions de treball, dividides en dos blocs, quees van celebrar en l’Hotel Fira Palace de Barcelona el divendres 12 de novembre. El primer bloc varen ser sessions pro-fessionals i el segon va ser sessions estratègiques.

La sessió de la seu de Girona es va celebrar el dia 18 de novembre; la de Tarragona, el dia 4 de novembre i la de Lleidael dia 28 d’octubre. Totes van ser organitzades conjuntament amb les facultats d’Econòmiques de Girona, Tarragona iLleida respectivament.

PRIMER BLOC. Sessions professionals

“El pacte successori com a instrument de la planificació en la transmissió de l’empresafamiliar”

Com s’havia previst, la conferència sobreel Pacte Successori va tenir molt bona aco-llida tant de gent com de comentaris. Estracta d’una eina innovadora de la qual endisposem des de primers del 2009 i queestà regulada pel Codi Civil català, de ma-

President: Ignasi Vidal, director de zona de Sage

Introductor: Josep Ignasi Cornet, economista assessor fiscal

Ponent: Jorge de Juan, soci de Cuatrecasas,Gonçalves Pereira

Sessió

111.00 a12.15 h


Primer, Roser Fernández, directora de laUnió Catalana d’Hospitals, associació em-presarial d’entitats sanitàries i socials, vaintroduir el tema posant de manifest quel’actual crisi és una crisi mundial, financera,econòmica, del sector públic, social i po-lítica i que es pot resumir en una crisi deconfiança que exigeix reformes estructu-rals. Va analitzar l’impacte diferencial de lacrisi en el sector sanitari en relació a d’al-tres sectors econòmics, posant de manifestque malgrat no tenir una crisi de demanda,

ria convivència entre el sector privat i elsector públic per optimitzar recursos.

Tercer, Santiago Nofuentes, director gene-ral del Consorci Sanitari Integral (CSI), in-trodueix la reflexió sobre la responsabilitatde les organitzacions en vetllar per l’efi-ciència i la productivitat en la gestió delsrecursos i el potencial innovador de lesorganitzacions i els professionals per mi-llorar. Presenta una nova experiència enel sector sanitari, que és l’aplicació del sis-tema de gestió Lean HealthCare al CSI,que ha permès millorar la seguretat delpacient, la qualitat del serveis i a l’hora re-duir costos. Un clar exemple de que en sa-nitat també és possible millorar la qualitatreduint costos i amb un sistema que, ambla participació dels professionals, permetsolucionar problemes reals al lloc de tre-ball amb objectivitat i rapidesa. Invertir enqualitat és molt rendible i una gran opor-tunitat en èpoques de crisi.

Quart, Marta Segura, secretària general delDepartament de Salut en la cloenda de lasessió va posar sobre la taula els grans rep-tes de futur: gestionar millor la demanda,optimitzar l’oferta en qualitat i costos, llui-tar contra la manca de productivitat, limitarla cartera de serveis i promoure el consensentre tots els agents sense defugir la res-ponsabilitat de l’autoritat sanitària.

Roser Fernández


sí que es tracta d’una crisi de sostenibilitatdel sistema i de la qual comencem a veu-re’n alguns símptomes i tractaments anti-tèrmics. I cal, valentia per a prendredecisions que ajustin les expectatives al fi-nançament disponible. Decisions que re-quereixen compromís i esforç de tothom:polítics, administracions, empreses, pro-fessionals i ciutadans per poder mantenir imillorar la competitivitat i l’excel·lència delsector de la sanitat com a sector estratègicdel nou model de creixement econòmic isocial del país.

Segon, Gonçal Lloveras, director gerent delscentres hospitalaris de FIATC, va centrar laseva anàlisi a identificar i obrir el debatsobre els principals problemes del sistemasanitari, que va agrupar en quatre pilarsbàsics: els usuaris, als que cal informar iformar en l’ús responsable dels recursossanitaris; les infraestructures, cal evitar du-plicitats, valorar la rendibilitat, el cost i l’o-portunitat de les decisions i promourel’adaptabilitat de l’oferta a les noves ne-cessitats; els proveïdors, especialment elsmarges d’eficiència vinculats a la indústriai al sector farmacèutic; la gestió dels re-cursos existents, que requereix de gestióempresarial. Alhora introdueix la necessà-

“Polítiques d’estalvi en el sector sanitari”

Presidenta: Marta Segura, secretària generalde Salut de la Generalitat de Catalunya

Introductora: Roser Fernández, directora general de la Unió Catalana d’Hospitals

Ponents: Santiago Nofuentes, director general del Consorci Sanitari IntegralDr. Gonçal Lloveras, responsabled’Hospitals del Grup FIATC

Sessió

211.00 a12.15 h


Totes les intervencions van versar sobre larecent entrada en vigor de la Reforma de laLlei d’Auditoria de Comptes, el Llibre Verdde l’Auditoria, publicat per la Unió Euro-pea i que actualment es troba en fased’al·legacions, el Reglament de la Llei d’Au-ditoria de Comptes, i la pròxima publicacióper part de l’ICAC de les Normes Interna-cionals d’Informació Financera-NIFF. Aixímateix, el president de l’ICAC va anunciarla imminent publicació del text Refós de laLlei d’Auditoria de Comptes, que unificaràen un únic document tota la legislació ac-tual en matèria d’auditoria. En la seva in-tervenció, el president del REA Carlos Puig,va fer especial èmfasi en la nova normatècnica sobre la confecció dels informesd’auditoria, que entra en vigor l’1 de generde 2011, i que alguns professionals de l’au-ditoria encara desconeixien. És per aixòque des de la nostra Secció del REA a Ca-talunya s’impartiran cursos de formació perfacilitar el canvi normatiu als auditors.

Entre tots els ponents es va efectuar un repàsdels canvis legislatius que hi ha hagut i,també, es va parlar del futur de la profes-sió, manifestant-se una preocupació gene-ralitzada per la creixent concentració de lafacturació d’auditories entre les quatregrans firmes internacionals, les denomina-des, “big four”. I la conveniència de con-

La sessió es va incloure dins del bloc de “ses-sions professionals”, amb la intenció de con-siderar les infraestructures, no només per laseva importància econòmica, sinó també perreflexionar sobre quin és el paper que podentenir els economistes en aquest camp.

Es va considerar l’anàlisi Cost-Benefici, queserveix per mesurar la rendibilitat social deles infraestructures, d’una manera similar a ladels plans de viabilitat empresarial. Aquestametodologia es va il·lustrar amb referènciesa estudis realitzats per a infraestructures im-portants: les connexions Barcelona-Vallès,la via orbital B-40 i la línia ferroviària d’altavelocitat Madrid-Sevilla.


Amb una sala plena d’assistents, que vandemostrar l’interès pel tema escollit,varem celebrar la Sessió sobre “La novaLlei d’Auditoria de Comptes”, que va estarpresidida pel president del REA, CarlosPuig i Emilio Álvarez, que per la sevacondició de president de la Comissió d’E-conomistes Auditors Secció REA a Cata-lunya, va actuar com a introductor. Elsponents van ser Jose Antonio Gonzalopresident de l’Institut de Comptabilitatd’Auditoria de Comptes –ICAC–, JoséMaria Fernández Ulloa, vicepresident del’Institut de Censors Jurats de Comptesd’Espanya, en substitució del presidentRafael Cámara que no va poder assistirperquè es trobava a Kuala Lumpur en elCongrés Anual de l’IFAC, i per últim Da-niel Faura, president del Col·legi de Cen-sors Jurats de Comptes d’Espanya. Aixímateix, entre el públic assistent hi haviael president de la Sindicatura de ComptesJoan Colom i el president del ConsejoGeneral de Colegios de Economistas deEspaña, Valentí Pich.

“La nova Llei d’Auditoria de Comptes”

President: Carlos Puig de Travy, president delRegistre d’Economistes Auditors (REA)

Introductor: Emilio Álvarez, president de la Comissió d’Economistes AuditorsSecció del REA a Catalunya

Ponent: José Antonio Gonzalo, president del’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes (ICAC)

Pannelistes: Daniel Faura, president del Col·legide Censors Jurats de Comptes de CatalunyaJosé María Fernández Ulloa,vicepresident de l’Institut de CensorsJurats de Comptes d’Espanya

Sessió

311.00 a12.15 h

“El paper dels economistes en la determinació de les infraestructures”

President: Josep Martínez, director general de Negoci i Operacions d’Abertis

Introductor: Salvador Curcoll, director del Gabinet d’Infraestructures i Territori de la Cambra de Comerç de Barcelona

Ponent: Àlvar Garola, professor de la Universitat Politècnica de Catalunya

Sessió

411.00 a12.15 h


centrar les firmes petites i els auditors decomptes individuals, per fer front a lescada vegada majors exigències tècniquesde l’òrgan regulador.

Finalment, es va celebrar un animat col·loquientre el públic assistent i els ponents. Lasessió la va clausurar el president del Con-sell General de Col·legis d’Economistes,Valentí Pich.

Emilio Álvarez

També es van discutir els efectes econò-mics de la construcció de les infraestructu-res. La metodologia Input-Output, permetavaluar l’efecte multiplicador que tenen lesinversions. Es va exposar l’exemple deldesdoblament de l’Eix Transversal, C-25,referint-se als efectes econòmics per a lescomarques que travessa, per a Catalunya iper a Espanya. Va ser molt interessant lasimulació de com aquests efectes es dis-tribueixen de manera diferent en el terri-tori, segons que l’obra pública la facinempreses locals o de fora.

Finalment, es van considerar els efecteseconòmics a llarg termini de la dotació d’in-fraestructures, fonamentalment en termesde competitivitat. Novament la B-40 va pro-porcionar un bon material de reflexió, peròtambé es va parlar del cas del Parc Eòlicde la Terra Alta, els efectes de la autopistaPau Casals (C-32 Sud) sobre la comarca delGarraf, entre d’altres exemples.

De la sessió se’n van derivar tres conclusionsprincipals: la gran importància econòmicade les infraestructures, la necessitat que leseines presentades, molt especialment l’anà-lisi Cost-Benefici, s’incorpori com un elementimprescindible en els processos de presa dedecisions d’inversió de les administracionsi la importància de les aportacions que espoden fer des de la professió d’economista.

Sens dubte, aquesta darrera conclusió potproporcionar al nostre Col·legi una àrea d’in-terès professional molt important, que podriaser objecte de desenvolupament en el futur.

Salvador Curcoll

Amb una sala plena a vessar on hi havia mésde 100 persones varem poder gaudir d’unamagnifica ponència d’en Josep Rof, CIOd’Agbar sobre Innovació, TIC i Productivitat.

Una de les claus de l’èxit crec que va serprecisament l’elecció del ponent. El repteen el que participaren els membres de lacomissió OSI (Organització i Sistemes d’In-formació) era trobar algú amb renom peròamb una visió no excessivament tecnolò-gica, donat que ja fa temps que estem ob-servant que cada cop més els CIO (ChiefInformation Officer, o màxim responsabledels sistemes d’informació) en les empre-ses d’èxit ja no són “tant” tecnòlegs i des-envolupen altres tasques molt més lligadesa la innovació, a l’alineament amb el ne-goci, la consecució de valor i l’estalvi de

costos. Necessitàvem algun CIO que tin-gués visió “del negoci” però també neces-sitàvem un CIO que fos conscient de laproblemàtica tant de la gran empresa com,sobretot, de la mitjana i petita empresa,que en definitiva és on es sustenta en bonapart el nostre teixit productiu.

El ponent reunia totes les condicions jaque abans de ser CIO havia estat directorgeneral, era president d’una associació sec-torial i coneixia perfectament la realitat em-presarial del nostre país. El problema aresoldre, com veiem, no era trivial perògràcies al 2.0 (concretament al treball delsmembres de la comissió via xarxes socials,missatgeria instantània, correus electrònicsi alguna trucada de telèfon) va aconseguirresoldre’l, servint a la vegada com a exem-ple de com, avui en dia, el nou món quehem configurat, ens permet fer coses ambuna qualitat i rapidesa que fa un parell dedècades era quasi impensable.

La presidència, a càrrec del conseller dele-gat de telefònica a Catalunya, molt adequa-dament gestionada pel Col·legi, va acabard’arrodonir el contingut de la ponència.

Durant la sessió varem parlar del perfil delCIO, de la necessitat d’aportar valor al ne-


“Negoci, productivitat i tecnologies de la informació”

President: Ramon Salabert, conseller de Telefònica

Introductor: Xavier Verge, sotsdirector de l’Escola d’Enginyeria de la UniversitatAutònoma de Barcelona

Ponent: Josep Rof, CIO del Grup AGBAR

Sessió

511.00 a12.15 h


goci alineant i integrant objectius; de lanecessitat de la innovació ben entesa,pragmàtica i eficient; de com aconseguir-ho independentment de la dimensió del’empresa; de la importància de poder pro-vocar canvis de paradigmes més que evo-lucions contínues i les implicacions queaixò porta a nivell de talent i capital humà.Tot ben referenciat amb exemples con-crets i reals.

Amb les intervencions del públic, varemparlar del paper dels economistes, sobre-tot dels de l’àrea d’administració i gestiód’empreses, on s’obren nous reptes comper exemple l’auditoria de sistemes d’in-formació; on l’experiència en auditoria fi-nancera és quelcom a tenir en compte perveure com s’acaba configurant. De les ne-cessitats d’adaptació tant en actituds proactives al canvi com a la formació. Tambévarem parlar del sector públic i les dife-rents velocitats en diverses àrees destacanthisenda com a capdavanter en l’ús de lesTIC aplicades als seus objectius, mentreque altres àrees com s’ha vist amb la Lleid’Administració Electrònica encara els hiqueda molt camí per a recórrer.

Com a conclusió generalitzada tant amb elsmembres de la taula com per les interven-cions i comentaris amb alguns assistentspodem afirmar que els objectius de la ses-sió i les expectatives dels assistents es vanassolir amb total satisfacció.

Xavier Verge

“Emprenedoriai business angels”

El terme business angels és abastament uti-litzat quan es parla del finançament de pro-jectes emprenedors de caràcter innovador.Durant la sessió es va presentar el perfild’aquests tipus d’inversors i les caracterís-tiques de les inversions en les quals parti-cipen. Es tractava de permetre una visiódels punts clau d’aquest tema que poguésservir d’orientació a joves emprenedors quees plantegen la posta en marxa d’un possibleprojecte empresarial o n’hagin arrencat unde fa poc. Els business angels són bàsicamentpersones amb experiència, normalmentex-emprenedors, que aporten capital peròtambé coneixements, contactes i confiança:

les anomenades 4 C. Solen intervenir en es-tadis relativament inicials quan l’empresa volcréixer i busca finançament més enllà de l’e-tapa de les tres “f” (family, friends and fools).El ponent és director de la xarxa BANC (Bu-siness Angels Network de Catalunya), des dela seva experiència va reflexionar sobre lestres fases del procés inversor d’un businessangel: a) estudi (que inclou, anàlisi delprojecte, valoració prèvia i primera entre-vista); b) negociació (que inclou acord deconfidencialitat, carta d’intencions i acordde mínims) i c) inversió (que inclou el pacted’accionistes i l’aportació de capital). Vaposar deu exemples d’empreses, que havienincorporat business angels. És el cas, per ex-emple, de PJM, amb un projecte relacionatamb la tecnologia RFID; de SAMCLA, quedissenya equips d’automatització o de Ecot-wist que treballa en el camp de la gestió deresidus industrials líquids. Els exemples erencasos d’èxit a partir dels quals va destacar laimportància de seguir les tres fases del procésde manera correcta. El ponent va comentarel volum de xarxes existents d’aquests tipusd’inversors a Espanya en relació al RegneUnit, França, EEUU i Europa, destacant-neque malgrat que el volum d’aquest mercatés molt baix a Espanya, les dades mostrenque les operacions que s’hi fan, són les mésaltes en promig. Finalment va comentar elsincentius fiscals que des del 2010 permetendeduccions per a aquest tipus d’inversions.

Jaume Valls


President: Josep Huguet, conseller d’Innovació,Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya

Introductor: Jaume Valls, catedràtic de la Universitat de Barcelona

Ponent: Albert Colomer, director executiu de CP’AC Fundació Privada per a laPromoció de l’Autoocupació a Catalunyai de BANC Business Angels NetworkCatalunya

Sessió

611.00 a12.15 h


La crisi econòmica ha donat lloc a un fortaugment de l’atur. Tot i que la caiguda del’activitat en l’economia espanyola ha estatmenor que en d’altres països de l’entorn,la taxa d’atur a Espanya s’ha més que do-blat en relació amb els nivells del 2007.Això ha fet ressorgir les veus que reclamenuna reforma àmplia i profunda dels as-pectes institucionals (negociació col·lec-tiva, protecció al treballador i a l’aturat,modalitats de contractació...) del mercatde treball que tenen una incidència clauen el funcionament d’aquest i en els re-sultats en l’àmbit laboral.

La sessió tenia per objecte analitzar l’evo-lució i els problemes del mercat laboral aEspanya, plantejar les línies de reformanecessàries i avaluar els passos fets enaquesta direcció. Per tractar aquestes qües-tions la sessió va comptar amb la partici-pació de Florentino Felgueroso, professord’Economia de la Universitat d’Oviedo idirector de la càtedra Fedea-Santander decapital humà i ocupació, i de Rafael Ortiz,soci director del departament laboral deGarrigues.

Felgueroso va exposar els problemes es-tructurals del mercat de treball, amb unaespecial incidència en l’elevada tempora-litat, la baixa productivitat i la rigidesa sa-larial. L’elevada presència de contractestemporals i les dificultats per aconseguirmillores en la productivitat són trets gene-ralitzats a tots els sectors productius, el quepermet afirmar que la regulació laboralexistent és important per explicar aquestsmals resultats. També va posar de mani-fest les mancances formatives de la pobla-ció, en especial pel que fa a polítiquesactives i formació de la població aturada.

D’altra banda, va constatar que malgrat laforta destrucció de llocs de treball arran dela crisi, els salaris han experimentat fins fapoc creixements significatius. Així, l’esta-bliment d’un contracte únic, la reforma de lanegociació col·lectiva i les millores formativeses configuren com a elements clau de la ne-cessària reforma laboral; aspectes que no hanestat suficientment abordats en el nou text.

Ortiz va aprofundir en la concreció delsaspectes normatius de la recent aprovadareforma laboral. Tot i la incertesa respectedels possibles efectes que pugui tenir, posaen dubte que el seu impacte sigui important.Recalca, però, que la reforma no és l’ins-

trument per facilitar la sortida de la crisi,sinó que ha de permetre que quan se superila fase recessiva el comportament de l’eco-nomia i el mercat laboral sigui millor. Els re-sultats que s’obtinguin de la nova definiciódels acomiadaments procedents per causeseconòmiques continuarà depenent de l’ac-titud del cos judicial. Tampoc s’ha avançaten mesures que dotin de flexibilitat internaa les empreses. Així mateix, insisteix en queun dels temes fonamentals, la reforma dela negociació col·lectiva, continua pendent.

En definitiva, una reforma que es consi-dera insuficient per a resoldre els proble-mes del mercat laboral a Espanya.

Gemma Garcia


SEGON BLOC. Sessions estratègiques

President:Miquel Perdiguer, director de Persones de Catalunya Caixa

Introductora: Gemma Garcia, sotsdirectora general d’Estudis del Departamentd’Economia i Finances de la Generalitatde Catalunya

Ponents:Florentino Felgueroso, professor de la Universidad d’OviedoRafael Ortiz, soci director de l’Àrea Laboral de Garrigues

Sessió

112.30 a13.45 h

“La reforma laboral”


En la sessió, que va comptat com a ponentamb el catedràtic d’Hisenda Pública i Sis-tema Fiscal de la Universidad Complu-tense, Emilio Albi, es va posar de manifestla necessitat d’endegar les reformes opor-tunes perquè l’economia espanyola siguimés competitiva, però a la vegada teninten compte que cal seguir amb el procés desanejament dels comptes públics espan-yols. En aquest sentit, després de repassarbreument quines han estat les modifica-cions fiscals més rellevants ja introduïdesal 2010 i quines s’han anunciat pel 2011,Albi va analitzar les diferents figures delsistema fiscal, tot indicant quines podrienser les reformes a seguir.

En concret, en l’Impost sobre la Renda esva defensar la dualitat de l’impost, que per-met gravar menys el consum futur i facilitala descentralització de l’impost. Igualment,si es vol augmentar la recaptació cal incre-mentar el tipus mig, així com eliminar trac-taments especials. Respecte de l’Impostsobre Societats, el professor Albi defensala baixada del tipus conjuntament amb unaeliminació de les despeses fiscals. L’impostsobre el Patrimoni no es considera una

bona opció, mentre que el gravamen deles Successions ara mateix és un problemaque cal solucionar entre totes les adminis-tracions, incloses les comunitats forals, fi-xant límits als tipus impositius i facilitant elseu pagament de manera gradual.

La baixada de les cotitzacions socials és unaaltra mesura que es va analitzar i sobre laqual, Albi considera que cal tenir present siaquestes es traslladen als salaris, perquèllavors la seva reducció podria donar lloc aincrements salarials que en poc temps eli-minarien el possible estalvi en els costosempresarials. En qualsevol cas, tampoc espot oblidar la importància dels problemesdemogràfics i, per tant, caldria analitzar laseva modificació en un context més ampli. La imposició indirecta també va ser comen-tada pel professor Albi, qui davant un pos-sible nou increment de l’IVA, va defensar lanecessitat de valorar les seves implicacionssobre el consum, encara que certament elseu impacte recaptatori és important. Encanvi, els impostos ambientals tenen uncomportament modest en termes recapta-toris i, d’altra banda, si es vol gravar al sec-tor financer amb algun impost especial aixòcaldria fer-ho des de la pròpia Unió Euro-pea. Finalment, també es va destacar elpaper que pot jugar la imposició sobre lapropietat immobiliària en l’àmbit local.

Com a resum, el ponent va manifestar uncert pessimisme sobre la situació econò-mica espanyola, fet que reforça la necessi-tat de fomentar el creixement econòmic icontrolar amb molta cura com i en què esgasta des del sector públic

Josep Maria Durán

“La reforma del sector públic”

7

La sessió sobre “La reforma del sector pú-blic” es va centrar en aquells aspectes clauque, en el marc de la conjuntura de crisieconòmica, estan incentivant les reformesde més pes en l’àmbit del que es pot con-siderar, en sentit ampli, “sector públic”.

D’una banda, es van posar de relleu elscanvis que s’estan duent a terme en l’ac-tuació de l’administració pública i en el sis-tema normatiu arran de la transposició dela Directiva de Serveis en el Mercat Inte-rior, en especial per les mesures de sim-plificació administrativa que imposa.

La simplificació afecta l’organització admi-nistrativa i obliga a repensar la seva di-mensió i, alhora, a cercar noves fórmulesorganitzatives més eficaces, així com a va-lorar les possibilitats d’externalització d’ac-tivitats i funcions públiques.

Però la simplificació s’orienta també als pro-cediments i tràmits administratius, és a dir,a la simplificació procedimental, que ha decomportar una simplificació paral·lela del’ordenament jurídic i un replantejament dela intervenció administrativa en molts sectorsde l’economia, entre ells, el sector serveis. D’altra banda, es va posar l’accent en lapèrdua progressiva dels poders de decisió


“La reforma del sistema fiscal”

President:Martí Carnicer, secretari generald’Economia i Finances de la Generalitatde Catalunya

Introductor: Josep Maria Durán, professor de la Universitat de Barcelona

Ponent:Emilio Albi, catedràtic de la Universitat Complutense de Madrid

Sessió

212.30 a13.45 h

President:David Griera, director comercial de Catalunya i Banda de particulars deCatalunyaCaixa

Introductora: Dolors Canals, directora de Qualitat Normativa de la Generalitat de Catalunya

Ponent:Joaquín Tornos, catedràtic de la Universitat de Barcelona

Sessió

312.30 a13.45 h


i de regulació de les instàncies públiques,i del paper creixent de l’autoregulació pri-vada, principalment per la pèrdua de co-neixement especialitzat per l’administraciópública i la bona acceptació d’aquests pro-cediments entre els sectors empresarials. Un exemple paradigmàtic d’aquesta realitatés la regulació del sistema financer per ins-tàncies supra estatals, si bé la crisi actualporta a un replantejament seriós de l’auto-regulació del sector i a la recuperació de laregulació financera pels Estats.

També es va incidir en la regulació econòmica,entesa com a fórmula d’intervenció en l’eco-nomia, des de dues idees clau: la intervencióha de ser adoptada per reguladors neutralsi independents; i la intervenció s’ha de basaren el coneixement específic i especialitzat.

Finalment, les darreres reflexions del con-ferenciant es van centrar en el punt claude les futures reformes del sector públic:la necessitat d’adoptar una reforma regula-tòria autèntica per tal d’aconseguir unanormativa clara, estable i predictible queincentivi la competitivitat empresarial, sensemenystenir els drets dels ciutadans i els in-teressos generals.

Dolors Canals

“La reforma del sistema educatiu”

Després d’unes breus paraules introduc-tòries del president de la sessió, SalvadorSoley, el ponent Oriol Homs va centrar laseva exposició en l’afirmació que ni elsprocessos d’innovació, ni els nous criterisde competitivitat, ni tampoc les variacionsen el model productiu són possibles a Es-panya sense un canvi important en l’es-tructura de la qualificació, on cal reduirles diferències existents amb la mitjanaeuropea. Així, va recordar que mentreque a Europa el nivell d’educació de propdel 50 % de la població ocupada (de 25 a64 anys) es situa en els estudis mitjans, aEspanya aquesta xifra no supera el 25%;per contra, la proporció de població ocu-pada amb estudis superiors s’acosta a Es-panya al 40%, mentre que a Europa ésinferior al 30%.

Pel que fa a l’ensenyament universitari vareclamar una millor adequació de l’ofertaa les necessitats del sistema productiu, queva concretar bàsicament per als titulats enEconomia en les habilitats de direcció d’e-quips humans, de gestió d’organitzacions,de promoció d’innovacions, de treballamb sistemes d’informació, de resolucióde problemes dins del seu àmbit i de des-envolupament tant de productes i/o ser-veis com d’estratègies d’acció. Per assolir

aquest objectiu advocà per un canvi cul-tural a les universitats que va concretar enla figura del “professor-entrenador” de si-tuacions el més properes possible a la rea-litat del mercat de treball. En acabar varecalcar la necessària implicació del teixitempresarial en la formació superior perpossibilitar oportunitats d’entrenament alsestudiants universitaris.

Aquesta presentació va anar seguidad’un debat força animat amb interven-cions favorables i contràries a la tesi de-fensada en la ponència, però que no esva circumscriure només a les qüestionssuggerides per Homs, i es van tractartemes tan diversos com la sobre qualifi-cació dels doctorats i la problemàticadels “Ni Ni”, és a dir dels joves que noestudien ni treballen.

La major part dels assistents es van de-clarar favorables als arguments exposatspel ponent; i un dels assistents va recor-dar que en el I Congrés d’Economia i d’E-conomistes de Catalunya, celebrat el1979, s’havien fet reflexions semblantssobre l’adequació de l’oferta formativa deles universitats i un altre va insistir en laimportància de no deixar perdre la cul-tura de l’esforç que abans era norma enles nostres universitats. En sentit contraria l’anàlisi de la situació dissenyada en laponència es va manifestar una altra assis-tent, tot recordant el paper de proximitatque han d’assumir les universitats territo-rials, força incompatible -al seu entendre-amb la missió que va atorgar el ponent atotes les universitats. Malgrat que era en-cara molt viu, el debat es va haver de tan-car en superar-se amb escreix el tempsprevist.

Joan Sardà


President:Salvador Soley, president d’Unnim

Introductor: Joan Sardà, professor de la Universitat Politècnica de Catalunya

Ponent:Oriol Homs, director de la FundacióCIREM

Sessió

412.30 a13.45 h


En aquesta interessant sessió sobre la Re-forma del Sistema Financer s’ha reflexio-nat sobre:– la necessitat i la importància de la Re-

forma– el context mundial i europeu en el qual

s’enquadra,– els principals eixos de la Reforma,– la seva implantació al llarg d’aquest any

2010 i– el futur del sistema financer espanyol.

La reforma del sistema financer espanyolés una de les reformes estructurals neces-sàries en el Pla de Reformes Estructuralsque el Govern de l’Estat espanyol ha de dura terme.

És necessària per a la recuperació de l’ac-tivitat econòmica i la consegüent sortida dela recessió econòmica.

Durant la sessió es va analitzar què s’hade reformar, per a no tornar a incórreren els diversos errors del nostre sistemafinancer (S.F) que s’han posat en evi-dència com a conseqüència de la crisieconòmica.

La Reforma s’ha de centrar tant en la fun-ció intermediadora del S.F, especialmentper evitar el risc sistèmic, com en la regu-lació i supervisió del mateix, (a fi d’incre-mentar la solvència, la liquiditat i latransparència) i en les estratègies i políti-ques portades a terme per les entitats fi-nanceres, evitant els plantejaments a curttermini i la concentració de riscos (ja siguia nivell global d’entitats com a sectorial id’instruments).

Però aquesta reforma no pot fer-se almarge del sistema financer internacional,sinó que ha d’emmarcar-se dins del sis-tema financer mundial en general i en par-ticular en el sistema financer de la UnióEuropea.

Pel que fa als problemes i solucions del sis-tema financer espanyol, durant la sessió esva fer especial èmfasi en la problemàticade reestructuració de les Caixes, a fi de so-lucionar els problemes de sobre dimensio-nament de xarxes d’oficines i plantilles, decapitalització i de govern corporatiu de lesmateixes.

En l’anàlisi de solucions per a la seva re-ordenació es va fer referència a la creaciódel FROB (Fons de Reestructuració Orde-nada Bancària) i a la modificació del marcjurídic de les Caixes d’Estalvis Espanyoles,mitjançant el Reial Decret Llei 11-2010,aprovat pel Consell de Ministres el 9 de ju-liol passat.

La nova normativa, en relació amb la sevacapitalització els facilita l’accés a recursosprivats similars als que obtenen els bancsmitjançant les accions. Es tracta de l’emissió

de quotes participatives amb drets políticsen el govern de les Caixes, proporcional alpercentatge de la seva participació en elpatrimoni, fins a un màxim d’un 50% delseu patrimoni. La possibilitat d’emetre quo-tes participatives ja existia anteriorment alReial Decret però sense drets polítics.

Per la qual cosa i pel que fa referència alsòrgans de govern de les Caixes, la modifi-cació més rellevant afecta a la representa-ció de les Administracions Públiques iEntitats i Corporacions de Dret Públic.

Però potser la novetat que més visualitza lasocietat és la introducció de diferents mo-dels d’exercici de l’activitat. Entre elles espot destacar l’integrar-se a un Sistema Ins-titucional de Protecció (SIP), el que es co-neix com a fusió freda. En aquest cas,l’entitat central tindrà la naturalesa jurídicade societat anònima i estarà participada perles caixes que la integren almenys en un50%. Per tant en aquest supòsit hi hauràtantes Fundacions com a integrants del SIPi un únic Banc.

Finalment i a tall de corol·lari podem dirque la finalitat bàsica de la reforma és l’en-fortiment de la solvència de les entitats fi-nanceres, principalment Caixes d’Estalvis,de cara a superar amb èxit la normativa delnou Acord de Basilea III i de recuperar laconfiança tant dels inversors espanyolscom estrangers en les entitats, així com deles pròpies entitats financeres entre si.

Montserrat Casanovas


“La reforma del sistema financer”

President:Àngels Pes, sotsdirector general de la Caixa d’Estalvis i Pensions deBarcelona

Introductora: Montserrat Casanovas,catedràtica de la Universitat de Barcelona

Ponent:Francisco José Valero, catedràtic de la Universitat Autònoma de Madrid

Sessió

512.30 a13.45 h


La principal causa del deteriorament del’actual sistema públic de pensions és l’en-velliment de la població a causa de l’incre-ment de l’esperança de vida de la població.La immigració pot suavitzar el procés però nodetenir-ho. Un elevat ritme de creixementeconòmic i millores continuades en la pro-ductivitat de la nostra economia podrienajudar considerablement sempre que aug-mentin a un nivell superior al d’indiciacióde les pensions segons la inflació prevista.En conseqüència, les mesures que es pro-posen han de ponderar-se i s’han d’aplicaramb molta convicció. El nostre sistema ac-tual té un desequilibri implícit, atès que esrep per mitjana 1,9 vegades més del ques’aporta. Encara que hi ha superàvit anual,les previsions són que en el 2023 es co-menci a generar dèficit i l’any 2029 s’hagiesgotat el fons de reserva. Per tot això,s’hauria d’assignar una pensió mínima es-tatal que cobreixi les necessitats bàsiquesper via d’impostos i la resta per sistemescomplementaris públics i privats.

La mesura d’ampliar l’edat de jubilació a 67anys, permetrà un estalvi del 8,4% de ladespesa i en la mesura d’ampliar el períodede còmput per determinar la pensió, supo-sarà una reducció de la pensió que va des

del 5.6 % a 20 anys fins a 15.6 % si s’ampliael període a 30 anys. En conseqüència,l’augment de l’edat de jubilació es pot con-siderar com un desplaçament de l’edat la-boral donat que es comença a treballar moltmés tard que en èpoques anteriors. S’ha defomentar la jornada flexible, limitar les pre-jubilacions, anar a un sistema de contribu-ció definida que consisteix a separar lapensió pública dels component actuarials iredistributiu del sistema de repartiment. Ésa dir, relacionar les pensions amb l’espe-rança de vida generacional, reforçar lespensions de viduïtat i potenciar el sistemacomplementari de pensions.

Quant als sistemes complementaris es vaposar de manifest els comentaris següents:els plans de pensions d’ocupació el seuprincipal desenvolupament ha estat acausa del procés d’exteriorització dels fonsinterns que ja existien, la qual cosa ha ser-vit perquè les empreses promotores passinde prestació definida a aportació definidaalliberant-se a les mateixes dels regs ac-tuarials i financers. D’altra banda, les ac-

tuacions de la Comissió de Control i delsSindicats fan desestimar als empresarisqualsevol temptativa de creació d’un plad’ocupació. Els plans d’ocupació d’adhesióper a les PIMES no han tingut l’evolucióprevista inicial per la complexitat adminis-trativa i la preferència per part dels treba-lladors a no diferir el seu salari.

Els plans individuals, que al nostre país sónara com ara incipients si comparem els vo-lums aportat en altres països, a Espanyaequivalen a un 8 % del PIB i a Holanda su-peren el 124 %. A més, l’última reforma fis-cal ha estat desfavorable a la seva evolució,a causa que redueix els límits de les apor-tacions i els refon en un de sol (ocupaciói individual) i a la implantació del sistemadual de rendes del treball i de rendes delcapital, i a la supressió de la deducció del40 % si es percep en forma de capital en elmoment de la jubilació. Tot això fa difícilque es puguin aconseguir uns comple-ments mínims i, en cas de mantenir-se enel temps aquest sistema fiscal, es demostraque l’avantatge fiscal és inapreciable si esté en compte l’efecte de la inflació, la faltade liquiditat, la rigidesa en la inversió, etc.,la qual cosa fa més recomanable anar al’estalvi directe. Per tot això, es fa impres-cindible una revisió a fons del Sistema dePensions al nostre país.

Domingo Sarsa


“Reforma de les pensions”

Presidenta:Sílvia Avila, directora de Banca Assegurances del Banc de Sabadell

Introductor: Domingo Sarsa, secretari d’INVERCO

Ponent:Diego Valero, president de Novaster

Sessió

612.30 a13.45 h



La Jornada a les seus territorialsLa Jornada dels Economistes corresponent a la Seu de Tarragona, va tenir lloc el dijous 4 de novembre i es va celebrar al’Auditori Fundació Caixa Tarragona de CatalunyaCaixa. La corresponent a Girona es va celebrar el dijous, 18 de no-vembre a la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat de Girona i la de Lleida va tenir lloc el di-jous 28 d’octubre, a la Sala d’Actes del Col·legi d’Economistes de Catalunya, a Lleida.

“Competitivitat i mobilitat al Camp de Tarragona”


Inauguració i presentació del Col·legi:M. Glòria Barberà, degana de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat Rovira i Virgili

Pere Segarra, vocal president del Col·legi d’Economistes a Tarragona

Conferències“Les caixes d’estalvis en el sector financer espanyol: noves respostes a noves preguntes”Adolf Todó, director general de CatalunyaCaixa

“Els clusters com a eina de millora competitiva per a les empreses”Joan Martí, gerent de Dinamitzacióde Clusters del Centre de InnovacióEmpresarial d’ACCIÓ Generalitat de Catalunya

Taula Rodona“Mobilitat al Camp de Tarragona”Esteve Tomàs, director del programade Mobilitat i Grans Infraestructuresdel Departament de Política Territoriali Obres Públiques

Joaquim Margalef, director dels Serveis Territorials a Tarragona delDepartament de Política Territorial i Obres Públiques

Agustí Segarra, catedràtic d’Economia Aplicada de la URV i director del Pla Estratègic del Campde Tarragona

ClausuraJoan B. Casas, degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya

TARR

AGON

A La Jornada dels Economistes de l’any 2010a les comarques de Tarragona, va tractaren profunditat sobre la incidència que téper a les empreses del territori, la relacióentre la competitivitat i la mobilitat.

La primera ponència del director generalde CatalunyaCaixa, Adolf Todó, va oferiruna visió objectiva dels condicionants delsector financer per a la seva competitivitat,i al mateix temps, les actuacions que lanova entitat que dirigeix, està portant aterme per dirigir el futur en prosperitat.

En segon lloc, Joan Martí, gerent de Di-namització de Clusters del Centre d’Inno-vació Empresarial d’ACCIÓ Generalitat deCatalunya, va posar en evidència les opor-tunitats de les aliances entre empreses al’entorn de determinats clusters indus-trials, i com aquestes poden afrontar enels moments de crisi actual, nous reptesde competitivitat enfront d’empreses d’al-tres països.

En tercer lloc, es va celebrar una taula ro-dona, en la qual es van debatre els pro-blemes de mobilitat que avui afecten a lesempreses del Camp de Tarragona i de lesTerres de l’Ebre, a l’hora que es varen pro-posar diverses mesures pal·liatives per mi-

llorar les mancances d’infraestructures demobilitat.

La taula rodona, moderada pel director delDiari de Tarragona Josep Ramón Correal,va comptar amb la participació d’EsteveTomàs, director del Programa de Mobilitati Grans Infraestructures del Departamentde Política Territorial i Obres Públiques,Joaquim Margalef, director dels ServeisTerritorials a Tarragona del departamentde Política Territorial i Obres Públiques, iAgustí Segarra, catedràtic d’Economia Apli-cada de la URV i director del Pla Estratègicdel Camp de Tarragona.

Pere Segarra

La Jornada dels Economistes 2010 a la seude Girona va tractar sobre la reordenaciódel sistema financer, qüestió que tenia a Gi-rona una especial ressonància donat queen les mateixes dates de la Jornada s’es-devenia formalment l’absorció de CaixaGirona per part de La Caixa. No fou d’es-tranyar la gran expectació existent, que vafer petit l’aforament de la Sala de Graus dela Facultat de Ciències Econòmiques i Em-presarials de la Universitat de Girona.

A més de l’actualitat, també el renom delsponents, va ser un factor de reclam. Aquestsvan ser: Guillem López (Professor de laUPF i conseller del Banc d’Espanya), AntoniSerra Ramoneda (Professor de la UAB i ex-president de la Caixa de Catalunya) i ManelSerra (ex-president de la Caixa de Girona).

El primer ponent –Guillem López– va fer unaexplicació detallada i lúcida de la situació del

sistema financer espanyol, de les causes iprevisibles conseqüències de la crisi. SerraRamoneda va centrar la seva intervencióen les caixes d’estalvi i es va mostrar engeneral pessimista respecte al seu paperfutur. La intervenció de Manel Serra era es-perada amb molta expectació. Ell mateix vacomençar recordant que feia “dues setma-nes i un dia” que ja no era president de Caixade Girona, i a continuació va contextualit-zar i racionalitzar les circumstàncies –forçaextraordinàries– que ha viscut des del seuaccés a la presidència de Caixa de Girona.

La Jornada dels Economistes a Gironacomptava –com ja és norma– amb una dis-tingida fila “zero”, encarregada de trame-tre als ponents les inquietuds, els punts de


“Reordenació del mapa financer”

vista i les preguntes de sectors rellevantsde la vida econòmica gironina. DomènecEspadalé (president de la Cambra de Co-merç de Girona), Jordi Comas (presidentde la Foeg), Ricard Melèndez (economistaprofessional) i Josep Garcia (estudiant decinquè curs de la FCEE de la Universitat deGirona) van ser les persones que van inte-grar aquesta fila “zero” i tots ells van pro-tagonitzar un debat molt animat amb elsponents. A continuació, el debat es va ferextensible al nombrós públic assistent.

La Jornada va combinar després el debatintel·lectual i la vessant lúdica, per acabar–ens temem– només en aquesta darrera.

Modest Fluvià

Coordinador:Modest Fluvià, professor de la Universitat de Girona

Inauguració: Anna Maria Geli, rectora de la Universitat de GironaAnna Garriga, degana de la Facultatde Ciències Econòmiques i Empresarialsde la Universitat de GironaEsteve Gibert, president territorial deGirona del Col·legi d’Economistes de Catalunya

Ponents:Guillem López, economistaAntoni Serra Ramoneda, economistaManel Serra, economista

Interlocutors:Domènec Espadalé, president de la Cambra de Comerç de GironaJordi Comas, president de la FOEGRicard Meléndez, economistaJosep Garcia, estudiant

GIRO

NAL’interès més alt

“Reordenació del mapa financer”

L’objectiu de la jornada dels economistes aLleida 2010 era analitzar el paper de l’ae-roport de Lleida-Alguaire, inaugurat el pas-sat 17 de gener i amb vols regulars des deldia 5 de febrer, dins del marc dels aeroportsregionals europeus i tenint en compte lesprevisions de fluxos de trànsit de passat-gers i mercaderies que es preveuen en elfutur a nivell internacional.

Amb aquesta finalitat es va convidar que im-partís la conferència central de la Jornada al’eurodiputat i professor de la Universitat deBarcelona, Ramon Tremosa, en la seva doblequalitat de membre de la Comissió de Trans-ports del Parlament Europeu i d’autor del’estudi: “Importància dels aeroports regio-nals com a complements dels grans centresaeroportuaris en el territori Arc Llatí”.

D’altra banda, també es van convidar a par-ticipar a dos empresaris que han apostatper aquesta infraestructura: Robert Pedra,pilot comercial, emprenedor i gerent de RSTeledetección SL, empresa que disposa detres aeronaus i quatre treballadors, amb seua l’Aeroport i que es dedica a treballs aeris(teledetecció per a gestió del sol, agrícola imediambiental i fotografia aèria), escola devol i consultoria aeronàutica; i Hugo Puig-defábregas, pilot d’aviació, emprenedor ipresident de Pyrenair, empresa que comer-cialitza vols turístics als Pirineus i que, du-rant el període de gener a abril del 2011,ha ofertat, mitjançant tour-operadors entre5.000 i 7.000 places d’avió amb destí a l’ae-roport de Lleida-Alguarire. Es calcula quepoden generar unes 20.000 pernoctacions ales zones d'esquí dels Pirineus de Lleida iAndorra i un impacte econòmic d'entre 5 i7 milions d’euros, ja que oferta paquetscomplerts de transport, allotjament, restau-ració, forfaits i activitats d'oci.

A continuació, sintetitzem les principalsconclusions de les diferents intervencionsdurant la Jornada:1. Una infraestructura d’aquest tipus s’had’analitzar amb un horitzó temporal de20 a 30 anys. La posta en marxa d’activi-tats al voltant de l’aeroport es va abor-dant per fases: es lògic començar peltransport de viatgers donat que és moltmés dinàmic i ràpid de posar en marxa;altres activitats com el transport aeri demercaderies necessita de més estructuraper començar.

2. Hi ha moltes altres activitats vinculades al’aeroport que s’han de tenir en compte

per garantir l’activitat i l’ocupació de l’ae-roport durant tots els dies de la setmanamés enllà dels vols regulars de viatgers imercaderies, algunes de les quals ja estanen marxa: servei d’aerotaxis, escola deformació en activitats aeronàutiques, ser-veis relacionats amb el manteniment d’a-vions, implantació d’empreses vinculadesa l’aeronàutica,...

3. La xifra de 60.000 viatgers registrada perl’aeroport de Lleida-Alguaire en el pe-ríode febrer-octubre de 2010 (menysd’un any) és un èxit. A més, la posta enmarxa d’aquest aeroport regional, ambaquest nivell de moviment, en el seu pri-mer any i sense la intervenció del mo-nopoli estatal d’Aena ha trencat algunsesquemes. Per una banda, ha comportatun risc (problemes per obtenir permi-sos) però per l’altra ha suposat un granrepte i una oportunitat per demostrar lesseves potencialitats. La gestió per part dela Generalitat de Catalunya ha permèsl’aplicació de polítiques comercials mésagressives i poder prioritzar interessosdel propi territori.

4. Un aeroport és una infraestructura “nodal”:les autopistes del segle XXI. Es tractanomés d’una pista asfaltada de 2,5 quilò-metres i 45 metres d’amplada que per sisola no porta enlloc, però que genera in-finites possibilitats de connectar-nos ambtot el món, si se li sap donar contingut.Poder participar d’una estructura enxarxa és bo pel desenvolupament eco-nòmic d’un territori.

5. Tenir aeroports regionals és necessari! Elsaeroports petits tant de sortida com d’ar-ribada garanteixen la puntualitat i la co-


“Oportunitats de l’aeroport de Lleida-Alguaire.El seu present i futur com a pol de desenvolupament econòmic”

Coordinador:Xavier Ticó i Josep Maria Riu,president i vicepresident territorials del Col·legi d’Economistes de Catalunyaa Lleida

Ponent: Ramon Tremosa, eurodiputat.Doctor en Economia, professor titulardel Departament de Teoria Econòmicade la Universitat de Barcelona i autorde l’estudi “Importància dels aeroportsregionals com a complements del grans centres aeroportuaris”

Taula rodona:Robert Pedra, director tècnic de RS Teledetección, SLHugo Puigdefàbregas, president de Pyrenair

LLEID

AL’interès més alt

moditat del servei.Quan més gran sigui laxarxa aeroportuària millor per a tothom,genera més dinamisme econòmic i crei-xement. A Europa hi ha un aeroport cada1.000 km2, a Catalunya un aeroport cada10.000 km2. L’aeroport de Lleida pot sercomplementari d’aeroports més grans.

6. El Corredor Mediterrani serà importanten el futur i cal tenir en compte la impli-cació de les infraestructures de Lleida enaquest corredor. Una de les preocupa-cions de la Unió Europea actualment ésredistribuir el trànsit de contenidors queentren pels ports europeus (majoritària-ment pels ports del mar del Nord) perdescongestionar carreteres. El mar Me-diterrani en els popers anys pot esdeve-nir el Centre del Comerç marítimmundial. La Península Ibèrica en generali Catalunya en particular poden esdeve-nir una plataforma adequada com aporta d’entrada europea del trànsit decontenidors. La influència d’un port essitua fins a 150 km terra endins. A llargtermini hi ha lloc per a un quart port aCatalunya a la zona dels Alfacs (Sud deTarragona) ben connectat amb Lleidaper l’eix de l’Ebre.

7. Pel que fa al transport aeri de mercade-ries, cal tenir en compte que molts delscasos d’èxit d’un sector tradicional comés el tèxtil es produeixen gràcies al des-envolupament de la logística de la distribu-ció. Un aeroport com el de Lleida-Alguairepot ser competitiu en el transport aeri de

mercaderies perquè pot donar preferèn-cia a horaris diürns i una garantia de con-tinuïtat durant tot l’any, cosa que nopoden fer aeroport mes grans, amb pun-tes de trànsit de passatgers en èpoquesde vacances.

8. L’obra ja està feta, els passos següentssón acabar el previst (vols procedents iamb destí a l’espai no Schengen), seguirinvertint en aquesta infraestructura i unagestió el més eficient possible, preferi-blement privada. En el cas de l’aeroportde Luton (Regne Unit), la gestió privadade l’aeroport per part d’una empresa ca-talana va comportar multiplicar per qua-tre la seva rendibilitat.

9. El model de negoci de Pyrenair es basaen la marca “Pirineus” i en la venda depaquets complerts vinculats al turismed’hivern (no només es ven esquí, esvenen experiències), adaptant els hora-ris i vols als passatgers (adaptar-se a lademanda) i no que els passatgers s’hagind’adaptar a l’aeronau i a l’interès de lacompanyia aèria. És important conèixermolt bé la demanda existent i adaptar-se als interessos d’aquesta demanda. Elpaper d’iniciatives com la de Pyrenaircom a generadores de riquesa al territoridurant els mesos d’hivern són impor-tants. Iniciatives com aquesta han de ser-vir per ampliar mercats i accedir a unmercat més gran! Són molt importantsels estudis de màrqueting per ampliar elnombre d’iniciatives.

10. L’aeroport de Lleida-Alguaire té influèn-cia en el model de creixement de l’eco-nomia de l’àrea de Lleida i Pirineus,facilita i incentiva les decisions estratè-giques de les empreses a mig termini:apropa mercats, permet obrir noves de-legacions, empreses mes grans, eficientsi competitives a nivell internacionalsense necessitat de deslocalitzar-se deLleida. També permet optimitzar xarxescomercials i influeix positivament en lalogística de la distribució amb unaoferta complementaria a les existents,facilita la captació d’inversions i la im-plantació de noves activitats empresa-rials al territori.

En definitiva, una infraestructura benvin-guda pel territori i una Jornada que vaaportar elements de reflexió que ajuden ala presa de decisions i que serà l’embrióde futurs debats. En aquesta línia, es va es-mentar l’interès de disposar d’un Observa-tori de seguiment de l’impacte econòmicque genera l’aeroport Lleida-Alguaire, en elque els economistes hi podem tenir unpaper actiu.

Xavier Ticó



El Grup de Treball d’Emprenedoria i Creaciód’Empreses enceta una nova etapa per promourela figura de l’economista en aquest campLa creació d’empreses en l’actual context econòmic té una gran importància i és peraixò que el Grup de Treball d’Emprenedoria i Creació d’Empreses del Col·legi d’E-conomistes de Catalunya, vol tenir un paper més actiu. Davant d’aquesta situació esproposa potenciar la figura de l’economista en els temes relacionats amb la consti-tució i la creació d’empreses, de manera que el paper i l’opinió dels economistes,en la fase inicial de la creació d’una activitat econòmica, sigui un referent per a l’em-prenedor i per a la societat.

El Grup de Treball vol convertir-se en punt de trobada de tots els economistes vin-culats a l’emprenedoria i a la creació d’empreses, per analitzar els diversos factorseconòmics que influeixen en la mateixa, divulgant bones pràctiques i posant encomú normatives i ajuts que afectin aquest camp d’actuació. El Grup de Treball esproposa, per una banda, potenciar la figura de l’economista en l’anàlisi de la pro-blemàtica de l’empresa en la fase de constitució i creixement, i per l’altra, generaropinió per tal d’afavorir normatives favorables a la creació d’empreses.

Per aconseguir-ho el Grup de Treball d’Emprenedoria i Creació d’Empreses té pre-vist impulsar un seguit d’accions com:– Conferències sobre temes d’emprenedoria i creació d’empreses que puguin ser

d’interès per a qualsevol col·legiat.– Tertúlies específiques per a persones vinculades amb l’emprenedoria.– Anàlisi de la gestió del finançament en la creació d’empreses.– Elaboració de documents tècnics d’opinió sobre els temes relacionats amb la Comissió.

El Grup de Treball d’Emprenedoria i Creació d’Empreses vol aglutinar els econo-mistes que tinguin interès sobre aquesta temàtica (assessors en la creació d’em-preses, economistes gestors en la fase inicial o de creixement de l’empresa,professionals relacionats amb l’estudi sobre la creació d’empreses i els emprene-dors, professors i persones vinculades a les entitats públiques relacionades amb lacreació d’empreses) per poder desenvolupar totes aquestes activitats.


Notícies

El Col·legi d’Economistesde Catalunya celebra la II Assemblea ordinària de col·legiats De conformitat amb el que estableix l’arti-cle 24è dels estatuts del Col·legi, el 15 dedesembre es va celebrar la segona Assem-blea ordinària de col·legiats. Tal i com es-tava previst es va presentar el pressupostcorresponent a l’exercici 2011, que va seraprovat pels assistents. Igualment, es va ra-tificar el text refós del Reglament del Co-mitè de Normativa i Ètica Professional i delReglament Disciplinari, així com les Nor-mes d’actuació dels economistes forenses. D’altra banda, us informem que la Junta deGovern del Col·legi ha acordat, a instànciesdel Comitè de Normativa i Ètica Professio-nal (CNEP), no fer constar en els llistats quees lliuraran als jutjats i altres organismes perl’any 2011 quins col·legiats han obtingut elCertificat d’Acreditació Professional. Elmotiu que ha impulsat aquesta decisió haestat un informe de la Direcció General(DG) de l’Autoritat Catalana de la Compe-tència (ACCO) de seguiment del compli-ment dels compromisos assumits pelCol·legi en el marc de l’expedient 12/2009. En l’esmentat informe, entre d’altres extrems,la DG de l’ACCO considera que el meca-nisme d’acreditació professional dissenyat pelCEC i el seu ús en les llistes de professionalspot tenir seriosos efectes sobre el mercat, cau-sant restriccions greus sobre la competència. A l’espera de que el Tribunal de Defensade la Competència es pronunciï sobre l’in-forme emès per l’ACCO així com sobre lesal·legacions presentades pel Col·legi, elCertificat d’Acreditació Professional nos’implementarà per motius de prudència.

Podeu consultar els compromisos a la pà-gina web de Col·legi a l’apartat serveis –actuacions forenses

La Caixa de Pensions passa a ser entitat col·labo-radora del Col·legi d’Economistes de Catalunya

L’acord, que permet ampliar els vincles de col·la-boració entre les dues entitats, el van signar eldegà del Col·legi d’Economistes de Catalunya,Joan B. Casas i el director d’Institucions de Ca-talunya de la Caixa, Pere Guardiola.

En el marc de les relacions que ha tingut històri-cament la Caixa com empresa col·laboradora en laJornada dels Economistes, aquest conveni permet

ampliar la relació entre les dues institucions de manera que la Caixa passa a ser entitat col·la-boradora del Col·legi. En base a aquest acord la Caixa ofereix als col·legiats productes i ser-veis en condicions favorables i participarà en la Jornada dels Economistes entre d’altres. ElCol·legi, per la seva banda, difondrà entre els seus associats les activitats i serveis que ofereixl’entitat financera i permetrà l’assistència d’un nombre determinat de representants de la Caixaa cursos que organitzi, entre d’altres. A més l’acord preveu que les dues entitats organitzinconjuntament conferències i actes que puguin ser d’interès comú per a les dues institucions.

El conveni signat entre el Col·legi d’Economistes i la Caixa estarà vigent fina a finals del2011 i és prorrogable.

La Càtedra,que ha estat impulsada pel De-partament d’Acció Social i Ciutadania i laUniversitat de Vic, serà un centre interdisci-plinari de formació i recerca per fomentar,generar i difondre el coneixement relacionatamb els serveis socials i l’acció social. L’ob-jectiu és aconseguir un espai en el qual elsdiferents agents que intervenen en el Sis-

tema Català de Serveis Socials puguin inter-venir per compartir coneixements, elaborarrecerca i impulsar innovació.

El degà del Col·legi d’Economistes de Ca-talunya Joan B Casas forma part, juntamentamb representants d’altres institucions i or-ganismes del Consell d’Honor d’aquesta Cà-

Notícies

El degà del Col·legi d’Economistes forma part del Consell d’Honor de la Càtedra dels ServeisSocials de Catalunya

tedra. Amb aquesta Càtedra de Serveis So-cials és pretén fomentar la recerca en aquestàmbit i la captació i retenció de talent en elterritori per tal de contribuir al desenvolupa-ment en serveis socials. Es calcula que fins al2015 s’hauran de formar 33.000 persones enl’àmbit dels serveis socials i que 71.000 pro-fessionals s’hauran de reciclar a través de laformació contínua. La Càtedra de Serveis So-cials promourà i desenvoluparà estudis i pro-jectes d’innovació i recerca en àmbits comara la gestió dels serveis socials, l’economiai els serveis socials, envelliment i esport, saluti serveis socials o la innovació professional,entre altres. També desenvoluparà progra-mes d’ajut a la formació, com ara màsters idoctorats; activitats de recerca; jornades, con-ferències, seminaris, exposicions i debats;postgraus, cursos d’extensió universitària ialtres activitats de formació i especialització.

El Departament d’Acció Social i Ciutadaniaaportarà durant el periode 2010-2013, untotal de 414.800 euros per al desenvolupa-ment d’aquesta Càtedra.

Després de signar acords amb les universitatsde Lleida i Vic, el Col·legi ha signat convenisamb les Facultats d’Economia i Empresa dela Universitat Pompeu Fabra, la UniversitatAutònoma de Barcelona i la Universitat AbatOliba, per establir un marc de col·laboracióen qüestions d’interès comú relacionadesamb l’àmbit de l’economia i l’empresa.

En virtut d’aquests convenis, el Col·legid’Economistes de Catalunya crearà, ambcadascuna d’aquestes universitats, un espaion podran compartir temes i organitzarconjuntament activitats de temàtica econò-mica i empresarial que les parts considerinque són d’interès per a la societat. Així ma-teix podran col·laborar en estudis d’aquestàmbit que l’altra part estigui realitzant.


Notícies

Relació d’altes col·legials de setembre fins desembre 2010

El Col·legi d’Economistes signa convenis de col·laboració amb tres universitats catalanes

A més les facultats d’econòmiques i empre-sarials d’aquestes universitats disposaran d’unmínim de 25 beques d’assistència gratuïta ala Jornada dels Economistes o avantatges perals professors que siguin llicenciats o doc-tors en algunes de les titulacions que donenaccés a la professió d’economista.

Per la seva banda, les universitats es com-prometen a donar a conèixer i promocio-nar entre els estudiants de les diferentsllicenciatures o estudis de grau d’Econo-mia i Empresa, el Col·legi d’Economistesde Catalunya, així com els actes, cursos,seminaris i altres activitats que organitzi.Igualment les universitats disposaran d’unespai a la web del Col·legi i aquest seràpresent en les webs de les universitats.

Es constitueix el Grup de Joves Economistes de LleidaEl passat 19 de novembre es va constituira la delegació territorial de Lleida el Grupde Joves Economistes de Lleida que estàintegrat per Juan Alberto Cagigas, AnnaPua Puñet, Eduard Balasch Valls, AidaRibes Grau i comptaran amb el suport deRoger Guiu i Gerard Pallas.

El Col·legi d’Economistes els felicita peraquesta iniciativa i recorda que el Grup deJoves Economistes de Lleida té les portesobertes a tots els joves col·legiats. A mésafegeixen que consideren la presència delsjoves com un eix fonamental i és per aquestmotiu que encoratja als joves economistesde Girona i Tarragona a constituir, a mig ter-mini, els corresponents Grups de Joves.

Abans Iglesias Eva MaríaAgustí Gómez JavierAlmirall Casanovas JordiArcas Gea DomingoArnau Grabalosa Anna MariaBaena López ChristelleBagán Celades JorgeBallabriga Cases Francesc XavierBallart Sargatal MartaBeltran Rodeles Pablo MiguelBenito Mauricio AlexandreBielsa Serra LuisBlanco Murcia AnnaBorrell Fraile JoanBosch Martínez IvanBujidos Casado EnriqueBundó Gelada JosepCáceres Cabello DavidCalvo Dolcet MarcCarvajal Ruz Ana BelénCastro Fernández ManuelCastro Alonso AgustínCirera Riera MarcosCumeras Olmeda NúriaEscoda Tejedor María MartaEspaliat Planas Patricia

Estany Alcaraz XavierEstruch Alrich Maria CarmenFabregat Ayza María DoloresFernández Campos Mariano JoséFerrer Pulgarin JoaquinGadea Beltrán Dany DanielGarau Roselló JuanGarcía Padrós NicolásGarcía Carretero FranciscoGarcía Manzano AntonioGarcía Arenas JavierGarcía Roch EduardoGausachs Nacher CarlesGómez Vázquez Francisco JavierGonzález Casado María NoemíGonzález Lozoya MontserratGonzález Capel AlejandroGonzález Pelegrín M.ª AránzazuGonzález Turigas CristinaHeras Oliver AlbertoHernández Plà JordiHernández Rubio MireiaHerrera Rodríguez Blanca AnaIbarra Ramos Carles OctaviInglada Cardona EstherJaime Fernández David

Juanola Fabregat InmaculadaLedesma Borrella BlancaLlanza Varona Montserrat DeLópez Riera ArnauLópez Ruiz De Arbulo LuisLópez-Dóriga Portabella GabrielLubián Martínez Maria TeresaMartín Gómez ÒscarMartín Sánchez VíctorMartínez Fuertes Josep OriolMartínez López ConcepciónMartínez Vidal YaserMartínez Pitarch SusanaMartos Martín Ana MaríaMas Muñoz José AlfonsoMasana Pellegero LluísMatas Torrellas JorgeMatas Soler EnricMaynou Pujolràs LaiaMelenchón Molina JordiMendoza Mitjavila HéctorMesquida Rosselló MiguelMis Cabeza MontserratMolins Ordis MarcMorales Sánchez Ana MaríaMorán Nogué Ivan

Moreno Muñoz José AntonioMuñoz Cutando LauraMurillo Corretja GemmaNavarro Segura JordiPablo Pérez Henar Victoria DePascual Vidal SilviaPascual Framis MònicaPintos Costa EmilioPrados Giravent MartaPrat Mercader JorgePujol Rueda SergiQuichua Cisneros Jorge EraclioRaurell Ramoneda MartaRegás Gregori JuanReig Sisó MeritxellRiba Ylla-Català SílviaRibes Gòdia JaumeRibes Revuelto Francesc AgustíRicart Concha JordiRincón Guerra Carlos AlbertoRión Martínez MireiaRivero Del Hoyo Antonio JoséRoca Domínguez EnricRodríguez Navarrete ManuelRodríguez Pereira TaniaRodríguez Suárez Patricia

Romera Gil Juan CarlosRomero Aguirre VirginiaSalvadó Minguillón MarianoSánchez Pulido LauraSanjuan Edo Luis MiguelSaumoy Gregori RamonSegura Carles JordiSentias Clotet EduardSerrallonga Farràs RamonSilva Delgado DaysiSolé Palacín SergiSoto García SaraSoto Martí Àlvar MiquelSuñer Borrat JordiTarruella Rovira OriolTejada Ibáñez MikelTobarra Sánchez María MilagrosTorras Ragué JoanUrani Higgimbotton Pablo GabrielVallbona Reixachs NúriaVicaria Jurado AlfonsoVilardebó Soler MartaVilla Batlle José Ignacio DeViñas Graboleda AnnaZhang Hu ZhangyiZingarelli Michele

El dia 14 de setembre, la seu territorial deLleida va acollir la reunió de la Junta deGovern ampliada del Col·legi d’Economis-tes de Catalunya, en la qual hi van assistirrepresentants de totes les comissions delCol·legi així com els companys de la Co-missió Territorial de Lleida.

Durant el matí es va realitzar una visita guia-da a la Seu Vella de Lleida i a l’excel·lentcol·lecció de tapissos de la Seu, actualmentconservats al Museu de Lleida Diocesà i Co-

marcal. Es tractava d’una expo-sició ja clausurada que va estarpatrocinada per la Caixa d’Es-talvis i Pensions de Barcelona,els representants de la qual vantenir la gentilesa d’obsequiar atots els assistents amb el llibre“La col·lecció de tapissos de laSeu Vella de Lleida”, editat ambmotiu de la celebració delcentenari de la presència de“la Caixa” a la ciutat de Lleida.

Després del dinar a un dels restaurants del’horta de Lleida “Cal Molí”, els assistentses van desplaçar a la seu territorial delCol·legi per ensenyar les instal·lacions i ce-lebrar la reunió.

Abans de retornar a Barcelona, el degà delCol·legi, Joan B Casas, acompanyat delpresident territorial, Xavier Ticó, van visi-tar la nova oficina del Col·legi de TitulatsMercantils i Empresarials de Lleida ubicadarecentment al mateix edifici que la nostra

Notícies

La Junta del Col·legi d’Economistes es reuneix a la seu territorial de Lleida

seu territorial i van mantenir un intercanvid’impressions amb Josep Maria Solans,degà d’aquest Col·legi.

La Seu Territorial de Lleida agraeix la col·la-boració de totes les entitats de les Terres deLleida que van contribuir a l’èxit de la tro-bada: la Caixa, Cooperativa del Camp Vergede Loreto SCCL de Llardecans (oli d’olivaverge extra “Rajolí d’Or”), Consorci Lleidatà dePromoció Econòmica, Consorci Parc Cientí-fic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida, Pa-tronat Municipal de Turisme de Lleida i Patronat de Turisme “Terres de Lleida“ dela Diputació de Lleida.

Diploma de postgrau:Programa d’especialització en control de gestióDurada: 140 horesDates: del 25 de gener al 30 de juny de 2011Horari: dimarts i dijous de 18.00 a 22.00 h

Aquest postgrau té com a objectiu propor-cionar als participants una visió global delssistemes necessaris per exercir la funció decontroller en una empresa, tenint encompte que les seves funcions primordialssón el control i la informació a la direcció,explicant els fonaments conceptuals i so-bretot operatius de les mencionades fun-cions. – L’estructura modular permet adaptar el

programa a les condicions particulars del’assistent, seguint tot el programa o nomésels cursos que li interessin.

– Anàlisi d’estats financers en el marc delnou Pla General Comptable.

– Noves tendències en la comptabilitat degestió.

– Control de gestió. Control pressupostari.– Curs de control i auditoria intern.

Curs d’anàlisi d’estats financers en el marc del nou Pla General ComptableDurada: 32 horesDates: del 25 de gener al 17 de febrer de 2011

Estudiar les eines d’anàlisi econòmica i fi-nancera amb la finalitat de saber quins sónels aspectes més rellevants per a incloureen el procés de formulació del diagnòsticde l’empresa. Identificar els punts forts i elsdèbils dels estats financers amb la utilitzaciód’eines financeres. Determinar els aspectesmés rellevants per incloure en el procés deformulació del diagnòstic de l’empresa. Totaixò sota la perspectiva del marc conceptualdel nou Pla General de Comptabilitat. Conèixer i interpretar la informació inclosa enels Comptes Anuals presentats per les societats.

Postgrau en compravendad’empresesDurada: 60 horesDates: del 22 de febrer al 5 de maig de 2011

Aquest cicle té com a objectiu l’aportaciódels coneixements i de les tècniques neces-sàries per portar a terme un procés de com-pravenda tant des de la vessant compradoracom venedora transmetent una visió pràc-tica, multi disciplinar i integral. El cicle es composa de vuit seminaris: – Visió global de la compravenda d’empreses.– Modalitats de finançament i partners en

la compravenda d’empreses. – Pla d’empresa i valoració de la companyia.– Procés global de due diligence: aspectes

financers i fiscals. – Due diligence comercial i estratègia de co-

municació en la compravenda d’empreses.– Aspectes legals de la compravenda d’empreses. – Fiscalitat de la compravenda d’empreses.– Cas pràctic: negociació i gestió del canvi.


Cursos destacats gener/febrer 2011

Treballem en grup / Aula d’Economia

Altres cursos gener/febrer 2011Win-win negotiations in englishDurada: 8 horesDates: 4 de febrer del 2011Horari: de 9.30 a 14.00

i de 15.30 a 18.00 h

Gestió de crèdit a clients: crèdit managementDurada: 15 horesDates: 7, 9, 14, 16 i 21

de febrer del 2011Horari: de 18.00 a 21.00 h

Lideratge i motivació d’equipsDurada: 21 horesDates: 10, 17 i 24 de febrer del 2011Horari: de 9.30 a 14.00

i de 15.30 a 18.00 h

Comptes anuals consolidatsDurada: 28 horesDates: del 17 de febrer

al 10 de març del 2011Horari: dimarts i dijous de 9.30 a 12.30 h

Visió global de la compravendad’empresesDurada: 8 horesDates: 22 i 24 de febrer del 2011Horari: de 16.30 a 20.30 h

Novetats fiscalitat 2011Dates: febrer del 2011

La nova Llei de Societats de Capital (substitueix Llei deSocietats Anònimes i Societatsde Responsabilitat Limitada)Dates: febrer del 2011

El Col·legi d’Economistes de Cataluya ha signat un acord de col·laboracióamb L’Econòmic gràcies al qual els membres col·legiats es podensubscriure a L’Econòmic per només 36a/any. (Preu tarifa 940/any,preu promocional 470/any).L'Econòmic és un setmanari d'informació i anàlisi sobre l'empresa que ex-plica la realitat empresarial i econòmica de Catalunya. Ho fa amb rigor, in-dependència i pluralitat, amb informació contrastada, en català i amb unllenguatge entenedor. L'Econòmic està al costat de les empreses i les ins-titucions, se centra en l'economia productiva, ofereix informació útil per ala gestió diària i dóna resposta a les preocupacions dels qui fan empresa.Per subscripcions: www.elquiosc.cat/s/34 o bé al 972 186 480.

Des del mes de juliol, l’Institut Municipald’Hisenda de Barcelona (IMHB) té en fun-cionament la Carpeta del Professional, unaeina que permet obtenir dades dels clientsi fer tràmits de forma telemàtica. Es tractad’una nova aplicació portal d’ús voluntarii gratuït pensada i dissenyada pel móndels despatxos.

REQUISITS MÍNIMS PER UTILITZAR LA CARPETA– Pertànyer a un Col·legi Oficial o Associació.– Estar adherit al conveni signat entre

aquest/a Col·legi o Associació i l’IMHB – Disposar de certificació digital (totes les

certificacions que utilitzen els despatxossón admeses).

– Tenir concedida la representació per partdel client a favor del professional per acce-dir a les dades i per fer determinats tràmits.

DADES DELS CLIENTS QUE ES PODENVEURE Un dels aspectes més destacables de laCarpeta del Professional i que suposa unanovetat respecte al que existia fins ara, ésque, prèvia autorització del client, es tin-drà accés a les dades principals que tél’IMHB dels contribuents. Concretament,les dades que es podran veure a través dela pantalla seran les següents: dades iden-tificatives dels clientes, pagaments fets enels darrers dotze mesos, deutes pendentsde pagament, immobles i vehicles ambadreça a la ciutat de Barcelona, activitatseconòmiques, plus vàlues pagades, gualsa nom del client, multes/sancions i domi-ciliacions bancàries vigents. Les dadesestan diàriament actualitzades i es podenvisualitzar en qualsevol moment, excepteen el cas d’un gran volum de dades (perexemple, una empresa client del despatxque tingui 8.000 vehicles; en aquest cas esgenera un fitxer i 24 hores després ja espot descarregar).

TRÀMITS QUE ES PODEN FER A TRAVÉSDE LA CARPETA DEL PROFESSIONALA la vista de les dades dels clients es podranrealitzar directament els principals tràmits (ob-tenció de documents de pagament, domi-ciliacions, pagaments, presentació telemàticade recursos contra tributs i multes, sol·lici-tuds de devolució d’ingressos, certificats depagament, canvis d’adreça fiscal, autoliqui-dacions i estimacions de plus vàlua, etc.). Pelque fa a la resta de tràmits (fraccionaments,rectificació de petits errors, autoliquidacionsde l’impost de vehicles o de residus, citesamb l’IMHB i certificats negatius de deute)transitòriament es faran a través de la pàginaweb de l’IMHB (www.bcn.cat/hisenda) si bél’objectiu a curt termini és incorporar aqueststràmits també a la Carpeta del Professional.

NOU SISTEMA PER ACREDITAR LA REPRESENTACIÓ DELS CLIENTSLes autoritzacions s’exigeixen en virtut delque disposa l’article 95 de la Llei GeneralTributària. L’abast d’aquestes autoritzacionsles decidirà el client: accés a dades, dadesmés tràmits, només tràmits, només multeso tributs, tributs i multes, un tràmit concret,Totes aquestes autoritzacions es poden re-vocar en qualsevol moment, tant pel pro-fessional com pel client. L’acreditació de la representació es farà, entot cas, sense desplaçament físic ni del clientni del professional:– Si el client té certificat digital tot el tràmit

d’autorització es farà de forma telemàtica.El professional demana, a través de la Car-peta del Professional, representar a unclient. A continuació, el client rep un cor-reu electrònic amb aquesta petició i, siestà d’acord, respon per correu electrònic.

– Si el client no té certificat digital, el pro-fessional demana també, a través de laCarpeta del Professional, representar aun client. A continuació, el client rebràper correu postal l’autorització omplerta.

Si està d’acord, la signarà i la ficarà dinsdel sobre que amb franqueig pagat li haenviat l’IMHB. Posteriorment la diposi-tarà en qualsevol bústia de Correus.

– Si es tracta d’una representació puntual pera un sol tràmit, s’enviarà escanejada l’autorit-zació del client quan el tràmit ho requereixi.

A partir d’ara per tant, totes les autoritzacions,quan siguin necessàries, es canalitzaran d’a-questa forma. Per tant, les autoritzacions quefins ara es custodiaven als despatxos deixende tenir efecte. Per altra banda, en el dissenyde la Carpeta del Professional s’ha tingut encompte la realitat dels despatxos (un únicprofessional, diversos professionals associats,societats limitades, SCP, etc.). Per aquestmotiu, la Carpeta també contempla les dele-gacions que, a la seva vegada, haurà de fer elprofessional o l’entitat titular del despatx alsseus col·laboradors o empleats, amb l’abastque es decideixi en cada cas.

CONCLUSIÓ: MILLORES QUE APORTALA CARPETA DEL PROFESSIONAL– Accés a les dades dels clients.– Pagament utilitzant el càrrec en compte.– Estalvi en la introducció de dades: tràmits di-

rectes des de les pantalles que faciliten dades.– Obtenció immediata de documents per

pagar tributs, multes i preus públics, tantsi es troben en període voluntari com enperíode executiu.

– Obtenció immediata de certificats de pa-gament.

– Presentació telemàtica de recursos i al·lega-cions contra tributs, multes i preus públics.

– Sol·licitud telemàtica de devolució d’in-gressos.

– Possibilitat d’annexar documentació deforma telemàtica en relació a determinatstràmits.

– Tramitació per lots de les domiciliacions(en un únic tràmit es poden fer totes lesdomiciliacions que es vulguin d’un client).

– Seguiment telemàtic dels tràmits.– La Carpeta permet disposar també d’un

portal de gestió de clients.

SUPORTS ALS DESPATXOS EN LA REALIT-ZACIÓ DE GESTIONS ELECTRÒNIQUESL’IMHB ha editat una “Nova guia de ges-tions electròniques per a professionals”que es troba penjada a la nostra pàginaweb (www.bcn.cat/hisenda) amb la finali-tat d’explicar com funcionen cadascun delstràmits i una Guia de la Carpeta del Profes-sional, que es troba a l’apartat “ajuda” de laCarpeta, que explica de forma senzilla el seufuncionament. A més, manté els canals desuport per a gestions electròniques, telefònic(934 023 734) i email ([email protected]).

Antoni Rodríguez SiveraGerent de l’IMHB


La carpeta professional del’IMHB permet als col·legiatsobtenir dades i fer tràmits de manera telemàtica

Treballem en grup / Ressenyes d’actes del Col·legi


1. EL PLA DE FINANÇAMENT

La planificació financera consisteix en ela-borar previsions a mig i llarg termini, –entre3 i 5 anys–, sobre l’evolució financera deles companyies, establint les hipòtesis i pa-ràmetres que afecten als ingressos, a lesdespeses, a les inversions, a les operacionsextraordinàries, etc. En tractar-se doncs deprevisions a més d’un any tenen un graud’incertesa elevat. Tot i això és molt con-venient elaborar-les per estar millor pre-parats i dirigir l’empresa amb major rigor,ja que permet definir les accions necessà-ries, especialment en termes de recerca derecursos financers, per aconseguir els ob-jectius establerts.

A més de la planificació financera, cal uncontrol posterior sobre el seguiment de lesprevisions fetes i sobretot l’anàlisi de lesseves desviacions, a fi d’actualitzar i corre-gir la tendència de l’empresa. Avaluar la si-tuació econòmica i financera de l’empresai projectar-la cap al futur permet predir laseva evolució futura i així prendre deci-sions minimitzant la incertesa.

El pla financer també permet preveure laliquiditat futura de l’empresa, reflectint-laen el quadre de tresoreria, que mostra elsaldo inicial de caixa, els futurs cobramentsi pagaments i el saldo final previst.

De la planificació financera es deriva el plade viabilitat de l’empresa, que inclou totesles previsions que s’han de realitzar relati-ves no només als ingressos i les despeses,sinó també als cobraments i pagaments, i ales decisions estratègiques d’un projecteempresarial, per determinar si aquest espot realitzar o no. El projecte serà possiblesi: a) genera resultats positius suficients percompensar la inversió efectuada en el ma-teix; b) genera una rendibilitat a satisfacció

dels inversors, que haurà de ser superiorals tipus d’interès equivalents del mercat, ic) proporciona una liquiditat suficient perdonar continuïtat a l’empresa. Per tant enstrobem davant de dos objectius genèricsen tot pla financer: l’obtenció de liquiditati l’obtenció de beneficis.

2. UN PLA PER A CADA SITUACIÓ

Tota empresa té una problemàtica financeraespecífica que depèn de diversos factors: a) El mercat en el qual ven els seus pro-

ductes/serveis. En aquest cas haurà detenir molt present quins són els seusclients potencials, els seus proveïdors iels seus competidors. En aquest sentithaurà de preveure en el seu pla els re-cursos necessaris per captar els clientsdesitjats, per esmorteir la competència,per disposar dels millors proveïdors, iles condicions i terminis generals delmercat, en el sentit de terminis de co-brament i pagament, que li comportaràmés o menys necessitats financeres percréixer.

b) El sector en el qual opera. En funció delsector, en cada cas, el pla financers’haurà d’adaptar a les seves caracterís-tiques. És diferent operar en el sectorprimari que en el secundari o de ser-veis. Tampoc es disposa de les matei-xes coordenades en els sectors privat opúblic, o en els sectors amb fort pes demà d’obra, de coneixement, o d’alta tec-nologia, de manera que hi ha sectors enels quals les fortes inversions recurrentsnecessàries fan que les empreses siguinfortament consumidores de cash, o béd’altres on un cop finançada la inversióinicial siguin generadors de cash etc.

c) La dimensió de l’empresa. Cal trobar ladimensió adequada a cada tipus de pro-ducte o servei que es vol oferir al mercat.

Una major dimensió proporciona un mésgran poder de negociació, però a vega-des pot suposar perdre la penetració enmercats localitzats que poden interessarper a determinats tipus de producte. Enocasions, el creixement mitjançant filialsa l’estranger comportarà l’aportació defons des de l’empresa matriu, per mancade recursos financers en el destí.

d) Les pautes dels seus competidors. Unprofund coneixement i capacitat d’anti-cipació de l’activitat de la competènciapermetrà una major capacitat de reac-ció ràpida i, perquè no, a vegades decomplementarietat.

e) La capitalització històrica que s’ha se-guit. És molt important que des de l’inicil’empresa hagi optat per una capitalit-zació i, en general, per una distribucióde les seves fonts de finançament equi-librades i sòlides. Si el nivell d’endeuta-ment és elevat condicionarà l’obtencióde nous recursos, limitarà el creixementi pot comportar situacions d’estrangula-ment financer molt significatives. Tambéla definició de la política de dividendsserà molt important per aconseguir noufinançament.

f) El període de rotació o conversió delsproductes en caixa. En funció del sector,del volum o de l’edat, els períodes demaduració seran diferents i cal conèixerla seva dimensió en cada moment.

g) L’etapa en la qual es troba l’empresa. Elpla de finançament serà molt diferent enfunció de si es tracta d’un projecte quearrenca, en mans d’un emprenedor (bu-siness plan), o si parlem d’un projecteque ja està creat, amb un mercat conso-lidat i que es disposa a expandir-se, tantal mercat domèstic com via exportacionso implantació a l’estranger. Per últim,moltes empreses, especialment en laconjuntura econòmica actual, es veuenen la necessitat de perfeccionar un plade viabilitat per a la seva reestructura-ció, o bé preparar plans de successió enels seus equips directius.

3. IMPORTÀNCIA DEL PLA DE FINANÇAMENT EN LA CONJUNTURAACTUAL

Del que s’ha comentat al punt anterior esdesprèn la importància de l’elaboració delpla financer, sigui quina sigui l’empresa, elmoment de la vida en el qual es trobi o lasituació econòmica i financera per la qualestigui passant. Especialment, en el mo-ment actual d’acusada crisi econòmica i fi-nancera, l’empresari es mourà amb mésseguretat i tindrà més capacitat de previsió

El Pla de Finançament com element fonamental per a garantir el futur de les empreses


i de reacció davant de situacions de mercatnegatives si disposa d’un pla financer acu-rat i revisat constantment.

La recessió existent des de fa mesos haprovocat, entre altres conseqüències, unaforta restricció del crèdit a les empreses.

En aquesta situació, l’elaboració a cons-ciència del pla financer permetrà que elspotencials finançadors, prestamistes o nousaccionistes entenguin millor l’estratègia del’empresa i, per tant, l’empresa que s’hagiesforçat per treballar en profunditat el seupla tindrà un millor posicionament per ob-tenir-lo donat que les entitats de crèdit, enun entorn de restricció, tendeixen a finan-çar només aquells projectes que presentinun millor pla d’empresa o de viabilitat.

Per altra banda, caldrà cercar noves fórmu-les de finançament alienes al crèdit con-vencional, per exemple, l’accés al capital, enqualsevol de les seves possibilitats: capital lla-vor, capital creixement, business angels, etc.


4. PAPER DELS ECONOMISTES

A Catalunya el 99% de les empreses sónPIMES, i això vol dir que sovint la direccióde les mateixes té focalitzat el seu treball aldia a dia, de manera que és convenient as-sessorar-se per preparar i, sobretot, analit-zar i revisar, un pla financer adequat a lesseves característiques.

Durant els darrers anys de forta crisi eco-nòmica s’han tancat un bon nombre d’em-preses, i en molts casos es podrien evitartancaments o liquidacions empresarials, ominorar-ne el nombre, si s’hagués dut aterme un pla de viabilitat adequat.

Però alhora, i moltes vegades moguts perla necessitat, s’han creat i s’estan creantmoltes empreses noves, majoritàriamentpetites empreses o microempreses, quehan de convèncer els potencials inversorsi/o prestamistes que són bones i que fun-cionaran (que aconseguiran resultats, ren-dibilitat i liquiditat).

També, doncs, han de saber com es pre-para un pla financer.

El Col·legi d’Economistes de Catalunya,conscient d’aquesta realitat, potencia la for-mació i especialització dels economistesper aportar valor en la confecció dels plansde viabilitat i d’empresa que poden ajudara les societats, molt especialment les PIMESi els emprenedors, a estructurar i definiraquest pla de finançament, alhora que atrobar o seleccionar les fonts de finança-ment més adequades, i també fins a certpunt té la capacitat de posar en contacteles empreses amb els potencials finança-dors en forma de capital.

Teresa Torres, economistaÀngels Roquetes, economista

Col·legi d’Economistes a Tarragona

La seu de Tarragona del Col·legi d’Economis-tes, organitza durant l’any diversos cursos,jornades i cicles de conferències que per-meten un reciclatge permanent dels eco-nomistes en aquelles matèries que són delseu interès, tant per a l’exercici lliure de laprofessió com per als que ocupen càrrecsde responsabilitat a les empreses i organit-zacions públiques. El programa de l’Auladel Col·legi a Tarragona vol esdevenir unmitjà de qualitat per estar al dia.

L’horari d’atenció al públic és de dilluns adijous de 16.00 a 20.00 hores, i els diven-dres de 9.00 a 13.00 hores, a la RamblaNova, 58-60, 5è A de Tarragona.

Actualment, la Comissió General a Tarra-gona està formada pel seu vocal presidentSr. Pere Segarra i Roca, i els senyors Joa-quim Sauch Viladot, (representant a lesTerres de l’Ebre), Lluís Mezquida Sans, (re-presentant de la Comissió General de laSecció del REA a Catalunya), Lluís EscatllarGabriel, Mariano Herraiz Puchol, JordiFerré Llorens, Francesc d’Assís Escoda Ma-llorquí, Xavier Mas Montagut, Pilar GulliGálvez, Antoni Terceño Gómez, Josep RoigAymami, Miquel Àngel Fúster Gómez delCampo i Jordi Llevat Palau.

Per altra banda, i des d’aquest passat mes denovembre, la seu del Col·legi de Tarragona,compta amb una Comissió d’Economia Finan-cera, que es reuneix periòdicament per deba-tre en el camp de la relació entre les empresesi el sector financer, preveient la publicacióde documents de treball en aquest camp.

Col·legi d’Economistes a Girona

El Col·legi d’Economistes de Catalunya a Gi-rona, està situat al carrer Joan Maragall, 44,entº 3ª. El teléfon de contacte és 972 214533Fax 972-214158 i e-mail: [email protected].

L’horari d’atenció al públic de dilluns a di-jous de 10.00 a 14.00 hores i de 16.00 a 20.00hores i divendres de 8.00 a 15.00 hores.

COMPOSICIÓ JUNTA REPRESENTACIÓCOL·LEGIAL DE GIRONA

President: Esteve Gibert UtsetCap de Formació:Montse Capellas QuintanaÀrea de Fiscal i representant de Girona deTAP i CNEP: M. Lluïsa Teixidor Pagés.Àrea de Concursal: Josep Pujolràs NonellÀrea de Auditoria i representant de Gironaal REA: Jordi Fernández MásÀrea de Comptabilitat: Tomàs MassaguerMeléndezÀrea d Empresa: Josep M. Terradellas Llensa Representant a la Universitat: Ricard Melén-dez GilÀrea Jurídica: Juli PortilloÀrea Laboral: Jordi de PuigÀrea d’Urbanisme: Xavier Ollé i BelmonteComissió d’Economia Financera (Barcelona)

Les expectatives, a part d’atendre als col·le-giats en el dubtes que puguin tenir, sónaconseguir un programa que sigui el mésdivers possible per donar solucions a lesinquietuds d’un nombre cada vegada mésimportant de col·legiats.

En l’àmbit universitari tenim una col·labora-ció molt dinàmica i fluida amb l’UdG, orga-nitzant diferents conferències i organitzantconjuntament diferents actes.

Col·legi d’Economistes a LleidaLa seu territorial del Col·legi d’Economistes aLleida està situada al carrer Pere de Cabrera,16 1r G, 25001 Lleida, al costat del CampusUniversitari de Cappont. Es troba a dispo-sició dels col·legiats, de dilluns a divendres,de 16.30 a 19.30 hores, telèfon 973 21 06 33,correu electrònic: [email protected]

L’edifici d’oficines Eurotrading, on està si-tuada la nostra seu territorial, disposa tan-mateix de dos locals d’us comú i equipatsamb megafonia i canó de projecció: unasala-auditori amb capacitat per a 100 per-sones i una sala polivalent de fins a 40 per-sones, que estan també a disposició de totsels col·legiats que ho necessiteu.

La Comissió territorial de Lleida està for-mada pels següents companys:President: Xavier TicóVicepresident, àrea Financera i àrea d’Urba-nisme: Josep Maria Riu Àrea Fiscal: Josep Ramon Peiró i JosepMaria RosinachÀrea Comptabilitat i Auditoria: Albert PradoComitè de Ètica i Normativa professional:Enric Baraldés i Joan PicanyolÀrea d’Administració Concursal: Joan PicanyolÀrea de Joves col·legiats: Joan Albert CagigasÀrea relacions amb la Universitat: Joan PereEnciso

A la seu del Col·legi a Lleida s’organitzenactivitats de tipus divulgatiu, cursos, confe-rències i reunions sobre temes que són d’in-terès per al nostre col·lectiu, per tal d’estarinformats de les darreres novetats i fomen-tar la relació entre els col·legiats.

Tenim representació permanent a la po-nència tècnica de la Comissió Territoriald’Urbanisme de Lleida, a les reunions decoordinació de l’Agència Estatal de l’Ad-ministració Tributària-delegació de Lleida i ala Junta Directiva de l’Associació de Col·legisProfessionals de Lleida (CPA), i estem en con-tacte amb totes les administracions públiquesi entitats de Lleida que demanen la participa-ció o l’opinió del nostre Col·legi professional.

Els membres de la Comissió Territorial il’Àngels (secretaria de la seu) estem a lavostra disposició per atendre tots els sug-geriments que ens vulgueu fer arribarsobre activitats que seria interessant des-envolupar o potenciar a la seu territorial deLleida en benefici del nostre col·lectiu pro-fessional, de la nostra formació continuadai per millorar els serveis que prestem.


El Col·legi a les Seus territorials:Tarragona, Girona i Lleida


Ja portem més de tres anys parlant de CloudComputing i, lluny de disminuir la seva pre-sència en els mitjans, aquesta va en augment.Sens dubte això és un bon símptoma per aaquest concepte, que sembla representar elnou paradigma de les tecnologies de la in-formació.

El concepte en si ja ens és molt pròxim; lagran majoria de nosaltres l’utilitzem a diari.Gmail, Flickr, GoogleDocs o Dropbox sónnomés uns exemples d’una gran multitudd’aplicacions i serveis que resideixen alnúvol computacional. El Cloud Computingno és cap invenció tecnològica, sinó l’e-volució natural d’Internet. Aquesta xarxa dexarxes, que està formada per milions d’e-quips connectats entre si, per fi sembla queha après a utilitzar aquesta interconnexió iaquesta potència de càlcul per oferir des delseu propi si els mateixos serveis que anti-gament s’oferien des de les estacions de tre-ball i que en l’actualitat s’ofereixen des delsservidors corporatius. Podem veure aquestamateixa evolució en altres sectors o tipus deserveis, com per exemple en el subminis-trament elèctric o en els serveis de paque-teria. Actualment a ningú no se li ocorreconstruir una planta de generació elèctricaal costat de la seva fàbrica com podia pas-sar als inicis de la revolució industrial; uncop va existir una xarxa de distribució efi-cient i amb una gran cobertura (aquestaxarxa de distribució es podria compararamb l’actual Internet), les economies d’es-cala que permetien les grans centrals deproducció elèctrica van fer desaparèixer totala producció pròpia. Si prenem com a ex-emple els serveis de paqueteria, la relaciópot ser encara més propera i entenedora.Difícilment trobaríem ja avui en dia algunaempresa que per enviar un paquet d’unlloc a un altre disposés d’una furgoneta i unconductor propis, potser més eficient i fle-xible que això seria disposar d’una furgo-neta en renting i un conductor de lloguer,però fins i tot això ens pot sonar estrany (toti que encara es pot trobar); el més normal,

sens dubte, seria contractar un servei de pa-queteria en alguna de les moltes company-ies que ofereixen aquests serveis. En el mónde les TI, les tres possibilitats equivaldrien,respectivament, a tenir servidors a les nos-tres oficines, contractar un servei de hostinggestionat, o com ja s’haurà endevinat, con-tractar un servei de Cloud Computing.

El Cloud Computing neix de la convergènciade tres tendències tecnològiques. La pri-mera d’elles és l’utility computing, concepteque apareix a principis dels anys seixantai que consisteix en el subministrament deserveis computacionals com si fossin sub-ministraments tradicionals, com per exem-ple l’electricitat o l’aigua. L’altra tendènciaés el programari com a servei (SaaS), queconsisteix en oferir serveis d’aplicacions in-formàtiques basats en subscripció i sotademanda, sense que l’usuari s’hagi d’ins-tal·lar res ni mantenir res. I finalment, l’al-tra tendència és la virtualització, que no ésnova però que ha arribat a una maduresasuficient com per ser massiva i és la que realment ha permès desenvolupar tecno-lògicament el model de Cloud Computing.Els avantatges del Cloud són molts. Proba-blement el més interessant, tenint en compteel context econòmic actual, és el de poder

convertir les inversions (CAPEX) en despesesrecurrents (OPEX). No és necessari fer capinversió ni cap estudi de necessitats sobre in-fraestructures, tan sols contractar el servei alnostre proveïdor. Això suposa directamentun altre gran avantatge, el ràpid desplega-ment del servei; podem començar a gaudirdel servei des de pràcticament el mateix mo-ment en el qual el contractem. El pagamentper ús és una altre avantatge a tenir molten compte en el context actual. En aquestmodel, només hem de contractar i pagar pelservei que necessitem en cada moment, sivolem capacitat de càlcul, només cal que pa-guem pel disc, RAM i CPU que necessitemara, si després en necessitem més ja la con-tractarem; si necessitem que una aplicaciól’utilitzin només trenta persones, només con-tractem trenta llicències, i si després tenimmés o menys usuaris, ja adaptarem la con-tractació del servei a les nostres necessitats.Tot plegat suposa una reducció del cost totalde propietat (TCO) de la solució immensa, jano és necessari invertir en maquinària, ni enllicències, ni en infraestructura d’allotjament,podem adaptar la nostra demanda perfecta-ment a l’oferta del nostre proveïdor en tempsreal, i per descomptat, el personal del nostredepartament de TI es pot dedicar a funcionsde major valor afegit, a treballar perquè leseines i facilitats que ens ofereixen les tecno-logies de la informació s’adaptin de la mi-llor forma a la nostra activitat empresarial,convertint el que ha estat habitualment uncentre de cost en un centre de benefici quetreballa alineat amb la resta de departaments.No obstant, no tot és tan bonic com semblai aquest model encara presenta alguns obs-tacles que ha de superar. La falta de coneixe-ment i molts cops de confiança sobre aquestmodel tecnològic fa que algunes empresesencara no s’ho plantegin com una possibi-litat real. I sobretot, el principal repte al ques’enfronta és la seguretat percebuda. La pro-tecció de la informació i el desconeixementd’on està allotjada és probablement la prin-cipal preocupació de les empreses, ja que enaquest nou model es perd gran part del con-trol sobre aquesta en favor del proveïdor. Enaquest sentit és molt important disposar d’unproveïdor de confiança, transparent i queens faciliti quanta més informació millor,sobretot en els inicis de la nostra relació.

El que sí està clar és que el Cloud Compu-ting presenta una proposta molt més eficienti sostenible que l’actual i està provocant uncanvi de mentalitat important.

Josep SalomDirector d’Operacions de Claranet

[email protected]


Cloud Computing l’últimparadigma de les Tecnologiesde la Informació


Actualització de la Llei General Tributària

Curs organitzat per la Seu de Girona del Col·legi d’Economistes deCatalunya a càrrec de la Sra. Carmen Romero, economista.

Paquet de la reforma de l’IVA 2010

Curs organitzat per la Seu de Tarragona del Col·legi d’Economis-tes de Catalunya que es va celebrar a Tortosa, a càrrec del Sr. JoséVicente García, cap de secció de l’Agència Tributària de Tortosa.

Paquet de la reforma de l’IVA 2010

Curs organitzat per la Seu de Tarragona del Col·legi d’Economis-tes de Catalunya que es va celebrar a Tarragona, a càrrec de la Sra.Maria Lorente, associada sènior de l’àrea de Tributació Indirectad’Ernst & Young Abogados.

Reflexions entorn de la reordenació del sistemafinancer espanyol

Dinar-col·loqui organitzat pel Fòrum Economistes en Mercats Fi-nancers a càrrec del Sr. Lluís Gasull, ex director general adjunt deCaixa Catalunya. Va presidir la sessió la Dra. Montserrat Casano-vas, catedràtica d’Economia Financera i secretària de la Junta deGovern del Col·legi.

Reunió del panel d’experts de l’IEBE

Per examinar el resultat de l’enquesta corresponent a la previsiódel tancament de l’IBEX-35 a 31 de desembre de 2010.

Pot la TGSS o l’AEAT realitzar execucions sobre bénsde societats que han estat declarades en concurs?

Tertúlia organitzada per la Comissió d’Economistes en el Tracta-ment de les Crisis Empresarials, a càrrec de la Sra. Raquel Arias,advocada de Casanellas Economistes Associats, SLP.

Novetats fiscals 2011

1a i 2a edició de la Sessió te-màtica organitzada per laComissió d’Economistes As-sessors Fiscals, a càrrec delSr. Javier Ragué soci directordel Centre de Coordinacióde Criteris de l’Àrea Fiscal deCuatrecasas, Gonçalvez Pe-reira, SLP. Les persones queestiguin interessades podenaccedir a la documentació ala web del Col·legi.


Recull d’activitats realitzades des de l’1 d’octubre fins el 31 de desembre

Treballem en grup / Recull

X Jornada Tècnica d’Auditoria. L’Economista auditor: la qualitat és l’objectiu

Organitzada per la Secció del REA de la Comissió d’EconomistesAuditors de Comptes de Catalunya.

La nova regulació de les successions a Catalunya,aspectes jurídics i fiscals

Inici del curs organitzat per la Seu de Tarragona del Col·legi d’E-conomistes de Catalunya, a càrrec, en la part jurídica, del Sr. Al-bert Lamarca, professor de Dret Civil de la UPF i en la part fiscaldel Sr. Ignacio Goytisolo, soci del Departament Fiscal de JGBRHorwath Abogados y Asesores Tributarios.

Modelat de processos de negoci (BPM): una eina per millorar l’eficiència i la col·laboracióen l’empresa

Conferència organitzada per la Comissió d’Organització i Sistemesd’Informació (OSI), a càrrec del Sr. Guillermo Tejerina, llicenciaten Administració d’Empreses, soci d’Altrium-Cooperació Empre-sarial i de SISA- Soluciones Integrales, SA.

Debat polític econòmic

Debat organitzat per la Seu de Girona del Col·legi d’Economistesde Catalunya i que es va celebrar a LA FARINERA, seu del PUNTDiari. Va ser presentat pel president de la seu de Girona Sr. EsteveGibert, moderat pel periodista Salvador Garcia i hi van intervenirper CiU la Sra. Elena Ribera, pel PSC Sra. Pia Bosch, per ERC elSr. Pere Vigo, per ICV-EuiA el Sr. Joan Boada i per PP Sr. JosepEnric Millo.

Nova Llei de Societats de Capital

Curs organitzat per la Seu de Girona del Col·legi d’Economistes deCatalunya a càrrec de la Sra. Sílvia Sorribas, advocada i sòcia deGarrigues Advocats i Assessors Tributaris.

Com calcular els honoraris professionals

Curs organitzat per la Seu de Girona del Col·legi d’Economistes deCatalunya a càrrec del Sr. José C. Balaguer, economista.

Economies emergents: aposta estratègica de l’economia catalana. Sessió sobre Mèxic.

Conferència organitzada per la Comissió d’Economia Internacio-nal i Unió Europea a càrrec de la Sra. Marta Noguer, economistadel Departament d’Economia Internacional de l’Àrea d’Estudis iAnàlisi Econòmica de “la Caixa” i del Sr. Jordi Bacaria, catedràticd’Economia Aplicada de la UAB, co-director de l’Instituto de laIntegración Europea, ITAM, Mèxic, i director de Foreign AffairsLationoamérica.

Fusions i adquisicions: estratègies de creixementen l’entorn actual

1a Conferència organitzada pel Grup de Treball M & A a càrrecdel Sr. Silvio Elias, antic soci i conseller delegat de Caprabo.





Oportunitats de l’Aeroport de Lleida-Alguaire. El seu present i futur com a pol de desenvolupamenteconòmic

Sessió de la Jornada dels Economistes a Lleida organitzada ambla col·laboració de la Facultat de Dret i Economia de la Universi-tat de Lleida., que va tenir lloc a la sala d’actes de la seu de Lleidadel Col·legi d’Economistes de Catalunya.

Presentació de la Carpeta Professional de l’Institut Municipal d’Hisenda de Barcelona

Organitzada per la Comissió d’Economistes Assessors Fiscals acàrrec del Sr. Antoni Rodríguez Sivera, gerent de l’Institut Munici-pal d’Hisenda de Barcelona i del Sr. Rafael Olaéta, director de Re-lacions amb els Contribuents i Reclamacions de l’Institut Municipald’Hisenda de Barcelona.

Fiscalitat en la dissolució matrimonial

Organitzada per la Comissió d’Economistes Assessors Fiscals, acàrrec de la Sra. Guadalupe Díaz-Súnico, abogada de Cuatrecasas,Gonçalvez Pereira, SLP. Més informació a la web del Col·legi.

Competitivitat i mobilitat al Camp de Tarragona

Sessió de la Jornada dels Economistes a Tarragona organitzadaamb la col·laboració de la Universitat Rovira i Virgili, que va tenirlloc a l’Auditori de la Fundació Caixa Tarragona (CatalunyaCaixa).

Roda de premsa

Per presentar la Nota d’Opinió de la Jornada dels Economistes2010, Enquesta de Situació Econòmica Tardor 2010 i Nota d’Opi-nió de la Revista Econòmica número 62.

Sopar dels Economistes

Organitzat pel Col·legi d’Economistes de Catalunya a l’Hotel Ma-jestic. Prèviament es va celebrar l’acte de lliurament d’insígnies alscol·legiats amb 25 anys de col·legiació. En el decurs del sopar esva celebrar l’acte oficial de nomenament de Col·legiats de Mèrit iCol·legiat d’Honor i es van lliurar els Premis Joan Sardà Dexeus dela Revista Econòmica de Catalunya, a més dels premis de Reco-neixement d’economista d’empresa, despatx d’economista de l’anyi els millors currículums universitaris.

Com aprendre a operar en borsa tant a la maneratradicional (compra i venda) com a la d’innovació(ordres stop, compra i venda a crèdit, ETFs)

Taller de borsa organitzat per la Seu de Tarragona del Col·legid’Economistes de Catalunya, a càrrec de la Sra. Almudena Martí-nez Bartolomé, directora de Renda Variable de l’organització Ban-kinter de Catalunya.

Creixement i ocupació: les reformes necessàries

Jornada dels Economistes organitzada pel Col·legi d’Economistesde Catalunya, que va tenir lloc a l’Hotel Fira Palace.

Com cal informar al Jutge de les gestions en elconcurs? El rendiment de compte ha de ser amplio senzill?

Tertúlia organitzada pel Grup de Treball d’Economistes Adminis-tradors Concursals, a càrrec del Sr. Àngel Miró Martí, economistai advocat.

Eleccions al Parlament de Catalunya: presentacióde Convergència i Unió

Dinar - col·loqui organitzat per la Junta de Govern per conèixerel programa econòmic de la candidatura de Convergència i Unióa càrrec del Sr. Antoni Fernández Teixidó.

Fiscalitat en la successió de l’empresa familiar

Sessió temàtica organitzada per la Comissió d’Economistes Asses-sors Fiscals, a càrrec del Sr. Miquel Masdeu, cap de la InspeccióTerritorial de Barcelona a l’Agència Tributària de Catalunya.

Diagnosi d’empreses en crisi i avaluació dels plans de viabilitat: presentació del documenttècnic número 1

Conferència organitzada pel Grup de Treball d’Economistes enReestructuració d’Empreses, a càrrec del senyor Emilio Álvarez, re-dactor del document i president dels Economistes Auditors deComptes, secció del REA a Catalunya i del Sr. Salvador Bertran, re-dactor del document i president del Grup de Treball. Va presen-tar l’acte el Sr. Joan Rojas, vocal de la Junta de Govern del Col·legi.



Marc legal de les Fundacions. Aspectes jurídics,econòmics, comptables i fiscals

Inici del curs. Organitzat per la Seu de Lleida del Col·legi d’Econo-mistes de Catalunya, que va anar a càrrec de Núria Bretos, econo-mista, coordinadora de comptabilitat i control, Intervenció General dela Generalitat de Catalunya; Rafael Arderiu, economista, cap del ser-vei d’assessorament econòmic i acció del protectorat de la DireccióGeneral de Dret i Entitats Jurídiques; Àngel Sáez, economista, socidirector de Ros Petit i Rubén Gordillo, assessor fiscal de Ros Petit.

Com confeccionar un pla de negoci: Cas pràctic i presentació del llibre: “Planes de Negocio y Estudios de Viabilidad mediante Excel”

Conferència organitzada per la Comissió Organització i Sistemesd’Informació (OSI) amb la col·laboració de l’ACCID, a càrrec delSr. Lluís Muñiz, consultor i expert en tecnologies de la informacióaplicades a la millora de la gestió.

Reordenació del mapa financer

Sessió de la Jornada dels Economistes a Girona organitzada amb lacol·laboració de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarialsde la Universitat de Girona, que va tenir lloc a la mateixa Facultat.

Repàs i novetats de l’IVA

Inici del curs organitzat per la Seu de Girona del Col·legi d’Eco-nomistes de Catalunya a càrrec del Sr. José M. Tocornal, cap dela Unitat Provincial de l’AEAT de Girona.

Sessió sobre el nou Reial Decret 1159/2010 de Normes per a la Formulació dels Comptes AnualsConsolidats i presentació de programa del postgraud’especialització en Consolidació Comptable i Fiscal

Organitzada per la Comissió de Comptabilitat, a càrrec del Sr. An-toni Garrido, economista, doctor en Ciències Econòmiques i Em-

presarials i professor titular de Comptabilitat de la UB. Professordel Programa d’Especialització en Consolidació Comptable i Fis-cal. La introducció i la presentació va anar a càrrec del Sr. OriolAmat, catedràtic d’Economia Financera i Comptabilitat de la UPF.Doctor en Ciències Econòmiques per la UAB.

Eleccions al Parlament de Catalunya: presentaciód’Esquerra Republicana de Catalunya

Dinar col·loqui per conèixer el programa econòmic de la candi-datura d’Esquerra Republicana de Catalunya, a càrrec del Sr. JoanPuigcercós.

Andorra: nous reptes, noves oportunitats

1a. Jornada conjunta entre el Col·legi d’Economistes d’Andorra iel nostre Col·legi. El Molt Il·ltre. Sr. Pere López, ministre d’Eco-nomia i Finances del Govern Andorrà, va fer la presentació i in-troducció de la Jornada i va parlar sobre “Societats i fiscalitat”; elSr. Alfons Miralles, secretari d’Estat per a la Reforma de l’Admi-nistració i la Promoció de la Societat del Coneixement, que vaparlar sobre “Sectors de futur” i el Sr. Jordi Cinca, director deBanca Comercial de Crèdit Andorrà que va parlar sobre “Finan-ces”. La benvinguda va anar a càrrec del Sr. Joan B. Casas, degàdel Col·legi d’Economistes de Catalunya i del Sr. Xavier Prats, degàen funcions del Col·legi d’Economistes d’Andorra, el degà delCol·legi, Joan B. Casas, va ser l’encarregat també de pronunciar lesparaules de cloenda.

La Nova Llei d’Auditora. Principals novetats i canvisper a l’auditor. El control de qualitat de l’auditorCurs organitzat per la Seu de Girona del Col·legi d’Economistes deCatalunya a càrrec del Sr. Manel Salas, economista, professor mer-cantil i censor jurat de comptes i del Sr. Xavier Amargant, revisordel control de qualitat del REGA en conveni amb l’ICAC.



Sopar dels Economistes a Tarragona

5a Edició del Sopar dels Economistes, organitzat per la Seu deTarragona del Col·legi d’Economistes de Catalunya i celebrat alrestaurant Mas Sedó de Reus. Durant el sopar es va lliurar el guardó a la Trajectòria Personal i Professional, que aquest any haestat atorgat al Sr. Josep Maria Bach Voltas. També es van lliurarels diplomes i les insígnies als economistes que han complert 25anys com a col·legiats i es va fer un reconeixement especial al Sr.Lluís Jordi Panadès per haver complert 65 anys d’edat..

Obligatorietat del Sistema RED. Notificació telemàtica

Sessió informativa organitzada per la Seu de Girona del Col·legid’Economistes de Catalunya a càrrec del Sr. Jordi Mont, directorprovincial de la Tresoreria General de la S. S. de Girona i de la Sra.Trini Ceide, sotsdirectora provincial de Gestió Recaptatòria.

Nova Llei de Societats de Capital i comentarissobre la Llei de Blanqueig i Capitals

Curs organitzat per la Seu de Girona del Col·legi d’Economistes deCatalunya a càrrec de la Sra. Silvia Sorribas, advocada i sòcia deGarrigues Advocats i Assessors Tributaris.

Economies emergents: aposta estratègica de l’economia catalana. Sessió sobre l’Índia

Conferència organitzada per la Comissió d’Economia Internacio-nal i Unió Europea, a càrrec de la Sra. Clàudia Canals, economista,departament d’Economia Internacional, Àrea d’Estudis i AnàlisiEconòmica, “la Caixa” i del Sr. Xavier Mir, assessor / conseller;professor associat d’ESADE, ex-CEO de JoyCo.Grup Agrolimen icoautor del llibre “La Empresa Española ante el reto de India”. Vamoderar l’acte el Sr. Àlex Ruiz, vicepresident de la Comissió.

Valoració d’empreses

Curs organitzat per la Seu de Girona del Col·legi d’Economistes de Ca-talunya a càrrec del Sr. Lluís Boned, consultor i professor de la UPF.

Obligatorietat del Sistema RED: Notificacions electròniques i tauler d’edictes

Sessió organitzada per la Comissió d’Economistes Assessors Fiscalsa càrrec del Sr. Mateo Albillos, director provincial de la Tresore-ria General de la Seguretat Social.

VII Jornada de concursal

Jornada organitzada per la Seu de Girona del Col·legi d’Econo-mistes de Catalunya a juntament amb els col·legis d’Advocats,Censors i Titulars Mercantils.

Com preservar els nostres estalvis dins del context turbulent de l’economia espanyola

Tertúlia col·loqui organitzada pel Grup d’Economistes Sèniors acàrrec del Sr. Josep Mª Viedma, economista i doctor enginyerindustrial, professor de la UPC i soci de M&A Fusiones y Ad-quisiciones. Va presentar-la el Sr. Josep Vila-Abelló, economistaassessor fiscal i el col·loqui el va coordinar el Sr. Santiago Igle-sias, economista, llicenciat en Dret i professor Mercantil.

Universalització del Sistema Red, Implantació delProjecte Cret@ i modificació en la realització de notificacions

Conferència organitzada per la Seu de Tarragona del Col·legi d’E-conomistes de Catalunya, a càrrec del Sr. Pablo Martín-Sanz García,director provincial de la Tresoreria de la Seguretat Social a Tarragona.



Tancament fiscal 2010 i novetats 2011

Curs organitzat per la Seu de Girona del Col·legi d’Economistes deCatalunya a càrrec del Sr. Llorenç Maristany, economista.

Obligacions de documentació de les operacionsvinculades

Sessió temàtica organitzada per la Comissió d’Economistes Asses-sors Fiscals a càrrec del Sr. Enrique Seoane, cap de gestió de laUnitat Regional de Grans Empreses i inspector regional adjunt dela Dependència Regional de Catalunya de l’AEAT.

El tancament fiscal i l’impost de Societats

Curs organitzat per la Seu de Tarragona del Col·legi d’Economistesde Catalunya, a càrrec de Núria Cabré i Amaya Montañés, associadesdel Departament Fiscal de Garrigues Associats i Assessors Tributaris.

La retribució del soci professional. La qualificacióen l’àmbit tributari

Curs organitzat per la Seu de Girona del Col·legi d’Economistes deCatalunya a càrrec del Sr. Antonio Duràn-Sindre, llicenciat en ADEi doctor en Dret.

Solvència II: un repte per al sector assegurador

Dinar-col·loqui organitzat per el Fòrum Economistes en MercatsFinancers, a càrrec del Sr. Jordi Arenillas, sotsdirector general Eco-nòmic Financer de SegurCaixa Holding, SA.

Segona assemblea ordinària de col·legiats de l’exercici 2010.

Per l’aprovació del pressupost de l’exercici 2011.

Mòduls

Curs organitzat per la Seu de Girona del Col·legi d’Economistes deCatalunya a càrrec del Sr. Jose Pinto del servei d’Inspecció de l’A-gència Tributària.

Aspectes econòmics de l’informe de qualificacióde l’administrador concursal

Tertúlia organitzada per la Comissió d’Economistes en el tracta-ment de les Crisis Empresarials a càrrec del Sr. Raimon Casanellas,economista i administrador concursal.

Signatura del conveni de col·laboració entre La Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona i el Col·legi d’Economistes de Catalunya

Entre el Sr. Pere Guardiola Tey, director d’Institucions Catalunyade la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona i el Sr. Joan B.Casas, degà del Col·legi.

Tancament fiscal i l’impost de societats

Sessió organitzada per la Seu de Lleida del Col·legi d’Economis-tes de Catalunya a càrrec de la Sra. Marta Gracia i Amaya Monta-ñés del despatx de Garrigues.



Quan aquest Informatiu us arribi, de ben segur que ja seremal 2011, i per tant, ja s’hauran aprovat (amb possibles mo-dificacions sobre el Projecte presentat al Congrés) els Pres-supostos Generals de l’Estat. Per aquest motiu aquest espaidestinat a l’actualitat fiscal el dedicarem a fer unes pinzella-des del RD-Llei 13/2010, de 3 de desembre, d’actuacions enl’àmbit fiscal per fomentar la inversió i la creació d’ocupaciói, en el proper número de l’Informatiu parlarem de les mesu-res fiscals introduïdes per la Llei de Pressupostos pel 2011. El Govern Central ens va sorprende amb un RD-Llei d’actua-cions en l’àmbit fiscal, laboral i liberalitzadores per fomentar lainversió i la creació d’ocupació. Entre les mesures introdu-ïdes, les novetats fiscals més importants són les següents:

IMPOST SOBRE SOCIETATS

– Operacions vinculades. Modificació de l’apartat 2 del’article 16 del Text Refós de la Llei de l’Impost sobre So-cietats, que eleva a 10 milions la xifra de negoci, per sotade la qual no serà exigible la documentació prevista regla-mentàriament en el cas d’operacions vinculades quan eltotal de les operacions realitzades en els períodes imposi-tius iniciats a partir de l’1 de gener del 2011 no superi l’im-port conjunt de 100.000 e de valor de mercat.

– Empreses de dimensió reduïda: Modificació de l’article108 per a elevar de 8 a 10 milions d’euros l’import net dela xifra de negoci que permet acollir-se als incentius fiscalsestablerts per a les empreses de dimensió reduïda, per alsperíodes impositius iniciats a partir de l’1 de gener del2011. Els incentius fiscals establerts per aquestes entitatstambé seran d’aplicació en els tres períodes impositius im-mediats i següents a aquell període en el qual se superi elllindar dels 10 milions d’euros, mesura que també s’esténen el supòsit que l’esmentat límit es sobrepassi a resultesd’una reestructuració empresarial, de les regulades en elCapítol VIII del Títol VII de la Llei, sempre que totes les en-titats que intervenen tinguin l’esmentada condició d’em-preses de dimensió reduïda.

– Tipus de gravamen: Modificació de l’article 114 i de l’a-partat 1 de la Disposició Addicional Dotzena, per als pe-ríodes impositius iniciats dins l’any 2011. S’augmental’import fins el qual la base imposable de l’Impost de So-cietats de reduïda dimensió es grava al tipus del 25 per100, que passa a 300.000 euros.També s’augmenta la part de la base imposable en la qual s’a-plica el tipus del 20 per 100, fins els300.000 eurosper a les en-titats que l’import net de la xifra de negoci no superi els 5 milionsd’euros i la plantilla mitjana sigui inferior a 25 treballadors.

– Llibertat d’amortització: es modifica la Disposició Addi-cional Onzena de la Llei de l’Impost sobre Societats, itambé la Llei 35/2006, de l’IRPF afegint-hi una DisposicióAddicional Tretzena, per establir un nou règim fiscal de lli-bertat d’amortització per als exercicis iniciats el 2011, i finsel 2015, per a les inversions noves de l’immobilitzat ma-terial i de les inversions immobiliàries, afectes a activitatseconòmiques, sense que es condicioni aquest incentiu fis-cal a la seva imputació comptable en el compte de pèrduesi guanys, ni al manteniment de l’ocupació (plantilla mit-jana) com s’exigeix amb la normativa vigent.També aplicable a les inversions realitzades mitjançant con-tracte d’arrendament financer a condició que s’exercitil’opció de compra.

ATENCIÓ: Les inversions en elements nous posats a disposi-ció del subjecte passiu a partir del dia 3-12-2010, que nopugin acollir-se a l’anterior llibertat d’amortització per no com-

plir els requisits de manteniment de l’ocupació, podrà acollir-se en el 2011 al nou incentiu fiscal de llibertat d’amortització.Aquest incentiu fiscal d’amortització accelerada, que permetdiferir-desplaçar les quotes de l’impost als períodes següents,és aplicable a totes les empreses siguin o no de reduïda di-mensió, i als empresaris o professionals en estimació directadels seus rendiments d’activitats econòmiques.

IMPOST SOBRE TRANSMISSIONS PATRIMONIALS I ACTES JURÍDICS DOCUMENTATS

Amb efectes des del 3 de desembre del 2010 s’exonera delgravamen per la modalitat d’operacions societàries la cons-titució de societats i els augments de capital.

QUOTA DE LES CAMBRES DE COMERÇ

Es reforma la Llei 3/1993, de 22 de març, Bàsica de les Cambresde Comerç, Industria i Navegació, per suprimir l’obligatorie-tat de pertànyer a les Cambres de Comerç i establir la perti-nença i el pagament de la quota cambral de forma voluntària.Ara bé, les exaccions que constitueixen el recurs cambral per-manent, que encara no haguessin estat exigibles a la datad’entrada en vigor del RD-Llei, és a dir, el 13-12-2010, quela seva meritació s’hagi produït o vagi a produir-se durant el2010, ja no seran exigibles. Malgrat això, quan es tracti d’en-titats subjectes a l’Impost sobre Societats que el seu importnet de la xifra de negoci hagi estat igual o superior als 10milions d’euros, en l’exercici immediatament anterior, les ex-accions que encara no hagin estat exigibles abans del 13-12-2010, ho seran d’acord amb la normativa fins aleshoresen vigor sempre que el seu meritament s’hagi produït en el2010. En cap cas originaran dret a la devolució les exaccionsmeritades, exigibles i ingressades en el 2010.

ALTRES MESURES

– Creació ràpida de societats: com ja ha passat en altresdisposicions anteriors, aquest RD-Llei recull dues de les re-formes previstes en el Projecte de Llei d’Economia Sosteni-ble. Una va destinada a agilitar la constitució de societats, lamodificació que s’introdueix faculta a notaris i registradorsperquè realitzin tots els tràmits de creació d’empreses demanera telemàtica, llevat de la signatura notarial de les es-criptures de constitució, de tal manera que una Societat ambun capital social inferior a 3.100 euros sigui operativa enun dia i, si el seu capital és de menys de 30.000 euros espugui tenir la societat disponible en cinc dies hàbils. Tambés’estableixen aranzels reduïts per a notaris i registradors.Amb l’altra s’elimina l’obligació de que s’hagi de fer permitjà de periòdics la publicitat d’actes societaris tals com laconstitució, modificació d’estatuts, reducció de capital, con-vocatòria de juntes d’accionistes o dissolució, sempre i quanes publiqui l’anunci en la pàgina web de la societat (senseperjudici del procediment de comunicació individual per-mès en les societats limitades). S’han modificat els articles35,173, 289, 290.1, 319, 333.2 i 369 de la Llei de Societatsde Capital, aprovada pel RD-Legislatiu 1/2010, de 2 de juliol.

– Modificació de la Llei 38/1992, de 28 de desembre, d’Im-postos Especials: s’han incrementat els tipus impositius del’Impost sobre el tabac.

Ricard Viña i ArasaAssessor fiscal del Col·legi

[email protected]

Mesures per a fomentar la inversió i l’ocupació

�

Comissió d’Econom

istes

Assessors Fiscals No

ticiari

El Congrés Nacional de Medi Ambient (CONAMA 10 ) cele-brava aquest any el seu 10è aniversari sota el lema AHORAMAS QUE NUNCA, com a colofó de l’anterior que era ESHORA DE ACTUAR.

Com ja sabeu el Col·legi des de l’any 2004 coordina un grupde treball, però aquest any a més ens varen convidar a feruna Sessió Tècnica de quatre hores i mitja de durada, de di-ferent format i amb ponents de molta categoria. Va ser moltmés complicat, però també molt més profitós pel Congrés,les empreses i amb més reconeixement pel Col·legi.

La sessió sota el títol “La contribución de la empresa a loscambios convenientes para lograr una economía sos-tenible” va néixer en constatar una inquietud referent alsrequeriments externs que l’empresa precisa per millorar laseva capacitat de contribució a la sostenibilitat econòmicasocial i ambiental. Com fer-ho, com contribuir, quins instru-ments necessita, com explicitar-ho.

Per la seva organització es va constituir un Comitè Tècnic co-ordinat per la Comissió d’Economia i Sostenibilitat del Col·legii integrat per: Ana Herrero Foretica; A. Lagares Union Fenosa; Anna Bo-laños Agbar; B. Castillo, Confemadera; C. Rodriguez, UGT;Cecilia Alcala, Tecnoma; Elvira Carles, Fundación Empresay Clima; E. Egido, Unión Fenosa; G. Cristiano, Agbar; Jeremie Fosse, Eco-Union; Jesus Motilla,Consejo Superior deEconomistas de Es-paña; Alberto Sentis,Endesa; Jose Gutier-rez, Fundacion Caro-lina; Jose M. Salas,Colegio Economistasde Cataluña; JuanMonje, Renfe; MariaPassalaqua, Club Emas;M. Florencia Morales,UGT; Marta Roca,Col·legi d’Economis-

tes de Catalunya; Marti Puig, CISVASA y Club EMAS; RosaAlberdi, OHL; Spizzina, Greenpeace; S. Serena, UGT; Va-lentin Alfaya, Ferrovial; Victor Navazo, REE; Ana Pérez ,Tor-ralbo, Alicia Torrego, Belen Viqueira Conama.

El Comitè Tècnic va decidir centrar el tema en dos pilars bà-sics representats en dues taules rodones:a) Energia i canvi climàtic, per tal de focalitzar els temes peràmbits.

b) Economia sostenible una oportunitat per a la competitivi-tat de l’empresa, per tal d’emfatitzar la visió dels actors:Administració, Empresa i Consumidors en el camp de lapolítica social i econòmica.

Les dues van tenir el mateix format: tres ponents “de luxe”per la seva capacitat intel·lectual i experiència en cadascundels temes, als quals se’ls va demanar una doble intervenció:una breu exposició de 10 minuts, que varen complir amb ri-gorosa puntualitat i, en un altre context, les respostes que elsplantejaven els integrants de la Fila Zero que va estar inte-grada per empreses i entitats del Comitè Tècnic, que vol-guessin participar.

Desenvolupament de la sessió

La Mesa 1 sota el títol Anàlisi dels riscos i les oportunitatsrelacionades amb l’ús de l’energia i el canvi climàtic.

Tres visions: social, am-biental i econòmica,coordinada per MartaRoca, del Col·legi d’E-conomistes de Cata-lunya, que va comptaramb els següents po-nents: Fernando Ga-llardo, professor de laFacultat d’Econòmi-ques de la UniversitatAutònoma de Madridi col·laborador del sin-dicat UGT, per la visiósocial; Domingo Jimé-

�


iai S

ostenibilitat Noticiari

Congrés Nacional del Medi Ambient CONAMA 10

�

nez Beltrán. Vicepresident de la Fundación Renovables, perla visió ambiental i Josep Mª Vegara, professor de la UAB imembre de la Comissió d’Economia i Sostenibilitat delCol·legi Economistes de Catalunya per la visió econòmica.Va ser moderada per Valentí Alfaya, de Ferrovial. La Fila Zerola van integrar: Cecilia Alcalá Muñoz de Tecnoma; Elvira Car-les, Fundacion Empresa y Clima; Victor Navazo, Red Elec-trica; Jesus Motilla, Consejo de Economistas de España; .M.Florencia Morales, UGT; Vicens Polo, Amphos 21J; JuanMonge, Renfe; Teresa Royo, ECODES.

En aquesta mesa es van tractar les següents àrees d’interès:

En la visió Social: Com avaluar la gestió dels nivells de sos-tenibilitat de l’empresa en les polítiques socials?. Quins sónels elements que afavoreixen la integració del vector energiai el canvi climàtic en la definició i obtenció d’una aportaciósostenible?

En la visió Ambiental: Energies renovables i activitat em-presarial associada. Riscos associats i oportunitats de millora.Indicadors rellevants.

En la visió Econòmica: Com superar les limitacions del sis-tema actual (dèficit tarifari, insuficiència de manteniment,potència instal·lada, potència necessària…). És possible fermés amb menys?

La Mesa 2 sota el títolEconomia sosteniblecom a oportunitat pera la competitivitat idesenvolupament so-cial empresarial, va sercoordinada per JosepMaria Salas del Col·legid’Economistes de Ca-talunya i va comptaramb els següents po-nents: Angel Torres,secretari general dePolítica Econòmica i

Economia Internacional del Ministeri d’Economia i Hisenda,com a visió de l’administració; Sagrario Hüelin, responsablede RSE i gerent de la Fundació ABERTIS, com a visió de l’em-presa; Carlos Sánchez Reyes president de l’OCU i presidentde la comissió de treball sobre Polítiques Sectorials i MediAmbient, com a visió dels consumidors. Va moderar la mesaAnna Bolaños d’Agbar. La Fila Zero la van integrar Rosa Al-berdi, OHL; Carlos Cordero, Sustentia; Martí Puig, CISVASAy Club EMAS Observatorio de Sostenibilitat de España JoseGutierrez, Fundación Carolina Jeramie Fosse, Eco-Union-Fundación Entorno.

Les àrees d’interès que es van tractar són:

Des de la visió de l’administració: Com es varen tenir encompte les necessitats de l’empresa quan es va redactar laLlei d’Economia Sostenible, especialment les varietats de pla-nificació i control de gestió, tenint en compte la seva políticade RSE?

Des de la visió de l’empresa: Com crear un model, queserveixi de full de ruta perquè la política de RSE sigui eficaç?

Des de la visió dels consumidors: Com assolir el consumsostenible i responsable, amb el desdoblament de la qualitatde vida i el consum de materials. Canvi social en termes demodificació d’actituds individuals o col·lectives?

Les respostes i comen-taris dels ponents, enles dues meses van serriques de contingut aixícom les preguntes i laintervenció dels mo-deradors.

Marta Roca i Josep M. Salas

Comissió d’Economia

i Sostenibilitat

�


iai S

ostenibilitat Noticiari

Com passa amb la contractació d’altres professionals (advo-cats, assessors fiscals o auditors), la contractació d’un asses-sor en fusions i adquisicions (Mergers and Acquisitions, oM&A, en la seva terminologia anglosaxona) no és, no cal dir-ho, obligatòria. Però és igualment obvi que a poca gent se liocorrerà comprar o vendre una empresa sense l’ajuda d’unadvocat, com a mínim.

Els avantatges de tenir un assessor en M&A són múltiples,però podríem començar per dir que ens serà molt útil perquè:– Ens ajudarà a definir de forma objectiva i raonada els cri-teris de desinversió (si estem venent) o d’inversió (si estemcomprant), ajudant-nos a validar de forma professionall’estratègia dels accionistes o de l’empresa, en cada cas.

– Com a expert, ens indicarà quina és la millor estructura del’operació, el millor moment per executar-la i els millorscandidats possibles per ser la contrapartida.

– Ens indicarà quins són els usos i costums, en termes de pro-cediment –cosa fonamental– i quines són les condicions“de mercat” vigents en cada moment. (No és el mateix unmercat “de venedors”, on els possibles compradors es dis-puten les oportunitats de compra, o un mercat “de compra-dors”, com l’actual, on la percepció és que els compradorstenen on escollir.)

– Comprar o vendre una empresa no és una tasca fàcil ni rà-pida. Si no es busquen compradors o venedors de formasistemàtica i professional, com fa el professional de M&A,les probabilitats d’èxit, disminueixen de forma molt im-portant.

– Si no busquem contrapartida de forma sistemàtica i pro-fessional, aleshores més val que assumim que el nostreplantejament serà merament oportunista, cosa que vol dirque només estudiarem “allò que ens passi pel davant”.Ens podem permetre no treballar el mercat a fons? Ho femquan busquem clients o proveïdors?

– Segons diverses fonts, vendre una empresa comporta de500 a 1.000 hores de feina. És fàcil comprendre que unaoperació corporativa ens pot distreure moltíssim del dia adia, ja prou complicat. Si no tenim prou tamany per tenirun departament de M&A intern, més val que el contractema fora.

– Una operació de M&A té un període d’execució llarg. Fre-qüentment, a més, el preu es determina a base de ratis (o“múltiples”, com es diu en aquest sector) a calcular en elmoment del tancament, per la qual cosa és crític que ar-ribem al final del procés en la millor situació econòmica-financera. Un altre motiu per a no distreure’ns del dia adia.

– A nivell del procés d’acostament a possibles objectius i ne-gociació amb ells, és evident que un assessor en M&A ensproporcionarà confidencialitat (tant en buscar compradorcom venedor, sense comprometre inútilment al seu client)i farà de “filtre” i ”amortidor” en la pròpia negociació, aju-dant a contestar adequadament les preguntes o a formu-lar les que siguin més rellevants.

– També ens ajudarà a coordinar a tots els altres professio-nals que intervinguin en el procés, ja siguin advocats, fis-calistes, auditors o d’altres (taxadors, actuaris, expertssectorials...).

– Si som venedors, el nostre assessor en M&A ens ajudarà aposar en ordre l’empresa (qualsevol comprador voldrà as-segurar-se que hem fet les coses bé a nivell legal, fiscal,comptable, etc.) i presentarà l’empresa a possibles interes-sats de la millor manera possible, revelant el nostre nom imés endavant dades més o menys confidencials només acompradors qualificats.

– Si som compradors, l’assessor en M&A ens pot ajudar apentinar el mercat per identificar empreses interessants,comparar-les, acostar-s’hi (sense comprometre el seu client)per entendre si estarien disposades a iniciar converses o béa avaluar possibles sinèrgies que la compra o la fusió ensproporcionaran. I, com hem dit abans, assumir el paper de“dolents” o exigents sense trencar relacions personalsentre comprador i venedor.

Hi ha alternatives a l’assessor en M&A? Sí, naturalment. Sivolem un professional que cobri només en cas d’èxit, varia-bilitzant el 100% dels seus honoraris, aleshores la nostraelecció ha de ser el broker o intermediari.

Primarà la rapidesa més que el preu i no podrem garantir nigestionar de forma estricta la confidencialitat del procés nitampoc exigir una dedicació d’hores important (el “modelde negoci” de l’intermediari no ho permet).

Si volem que l’assessor en M&A ensdefensi com ho faria el nostre ad-vocat o fiscalista, aleshores, atès elvolum d’hores que es necessita percomprar o vendre una empresa, es-collirem un perfil diferent per talque busqui de forma sistemàtica iprofessional les contrapartides, es-merçant el temps que calgui. Par-

lant d’honoraris, hem de saber que els professionals de M&Avariabilitzen una part molt important dels honoraris (fins el80 o 85%), que només cobraran si l’operació es tanca ambèxit. Per tant, comparteixen el risc amb els clients.

No és infreqüent, d’altra banda, que l’assessor en M&A donisuport a l’empresa de forma recurrent, assessorant al conselld’administració o als accionistes més enllà d’una operacióconcreta, ajudant a definir l’estratègia empresarial pel quefa al creixement inorgànic.

La majoria d’empresaris només venen l’empresa un sol cop enla seva vida. Sabem com buscar clients o proveïdors, com ne-gociar amb ells, com treure el màxim profit de cada situacióde mercat, donat que és el que fem dia sí, dia també. Podemdir el mateix d’una fusió o de comprar o vendre’ns l’empresa?

Com deia el Sr. Silvio Elías recentment en un acte al Col·legid’Economistes, tenir un assessor en M&A (intern, si tenimprou tamany, extern en cas contrari) no és mai un cost, perles seves múltiples contribucions a generar valor en l’opera-ció. Els seus honoraris són insignificants en relació als avan-tatges que ens aporta.

Jordi BlascoSoci d’Ars Corporate

[email protected]

�

Grup

de Treball M

&APer què contractar un assessor en fusions i adquisicions?

“A més d’ajudar-nos en les operacions decompra-venda, l’assessor en M&A pot donarsuport a l’empresa de forma recurrent”

El passat 7 de juliol, i amb l’objectiu de disminuir els elevatsíndexs de morositat i adaptar la legislació vigent a les novescircumstàncies econòmiques i de mercat, va entrar en vigorla nova Llei 15/2010, modificadora de la Llei 3/2004, de 29de desembre, per la qual s’estableixen mesures de lluita con-tra la morositat en les operacions comercials.

Els efectes de la crisi econòmica s’han traduït en un augmenten el nombre de retards, pròrrogues i impagaments de fac-tures vençudes, que afecten a tots els sectors, però que es-pecialment noten les petites i mitjanes empreses.

En aquest context, i cinc anys després de l’entrada en vigorde la Llei 3/2004 contra la morositat en operacions comer-cials, va entrar en vigor la modificació legal amb l’objectiu decorregir aquestes situacions i aconseguir un creixement equi-librat de l’economia espanyola.

ÀMBIT D’APLICACIÓ

És d’aplicació a tots els pagament efectuats com a con-traprestació entre les operacions comercials realitza-des entre empreses, o entre empreses i l’administració,així com les realitzades entre els contractistes princi-pals i els seus proveïdors i subcontractistes i exclou delseu àmbit d’aplicació les següents operacions:– Pagaments efectuats en les operacions comercials en lesquals intervinguin consumidors.

– Els interessos relacionats amb la legislació en matèria dexecs, pagarés i lletres de canvi.

– Els pagaments d’indemnitzacions per danys, incloent elspagaments per entitats asseguradores.

– Els deutes sotmesos a procediments concursals incoatscontra el deutor, que es regiran per l’establert en la seva le-gislació específica.

RÈGIM GENERAL DE PAGAMENT

Una de les novetats més destacables de la Llei és el fet quela legislació actual estableix la reducció dels terminis depagament, que s’escurcen tant en el sector públic com enel privat, preveient un règim transitori per tal d’adaptar-losprogressivament a la nova regulació.

D’altra banda, i amb la finalitat de protegir els interessos depetites i mitjanes empreses o proveïdors, i d’evitar deixar-les enuna situació de desprotecció enfront a grans societats, la Lleiestableix la prohibició de pacte entre les parts, en el sen-tit que l’establiment de terminis superiors als fixats per la Lleies considera, des de l’entrada en vigor, una pràctica nul·la.

Per tant, un cop vençuts els terminis que la Llei estableix, eldeutor incorrerà directament en mora.

Destaca també en aquest sentit, que s’estableix el còmput delsterminis sempre en dies naturals, i la determinació de la nul·litatd’aquells pactes que excloguin els períodes de vacances.

TERMINIS DE PAGAMENT

La modificació del text legal, modifica els terminis de paga-ment tant al sector públic, com al sector privat tal i com s’ex-posa a continuació:

– Al sector públic es redueix el termini a un màxim de trenta(30) dies, sent aquest actualment de seixanta (60) dies.El nou termini de pagament però, no serà operatiu fins algener del 2013, donat que la reducció s’estableix de formaprogressiva de forma que el termini màxim serà de cin-quanta (50) dies des del gener del 2011 fins al desembredel mateix any, i de 45 dies per al mateix període del 2012,no essent fins al 2013 quan el nou termini operarà com aobligatori.

– Al sector privat la Llei estableix un termini màxim de pa-gament de seixanta (60) dies, que computarà des delmoment de recepció de les mercaderies o de la prestaciódels serveis.De la mateixa manera que al sector públic, el termini esveurà modificat de forma progressiva sent de vuitanta-cinc(85) dies des de la publicació del text i fins al desembre del2011, i de setanta-cinc (75) dies fins al final de l’any 2012,moment en el qual el nou termini entrarà en vigor.

RÈGIMS ESPECIALS

D’altra banda, la Llei estableix tres règims especials en dife-rents sectors relatius al sector del llibre, al de la construc-ció i al dels productes frescos.

En el primer d’aquests la fixació d’un termini concret està ensuspens a expenses d’una futura regulació del Govern quehaurà de tenir en compte factors com la rotació d’stock i elscicles d’explotació.

En el segon supòsit, es preveu que les empreses constructo-res que mantinguin contractes amb l’administració públicapuguin pactar terminis de pagament amb els seus proveïdorsi subcontractistes per a períodes màxims de cent vint (120)dies fins al desembre del 2011 i de noranta (90) dies durantl’any 2012, per establir finalment un període de pagamentmàxim de seixanta (60) dies a partir del 2013.

En el cas dels productes frescos i caducs, la llei fixa el terminimàxim de trenta (30) dies per fer efectiu el pagament desdel lliurament de la mercaderia.

CONSIDERACIONS FINALS

La nova redacció estableix deures de transparència per a lesempreses i en aquest sentit, exigeix a les societats la publi-cació a les memòries dels seus Comptes Anuals els terminisde pagament als seus proveïdors.

D’altra banda, la legislació preveu que el creditor tingui dreta reclamar una indemnització al deutor que cobreixi les des-peses derivades del cost de la reclamació del deute, en su-pòsits on el deute sigui correctament acreditat i per unasuma corresponent al 15% del valor de la mateixa.

Per últim, cal apuntar que mesos després de l’entrada envigor de la Llei, són nombroses les queixes sobre la inaplica-ció de les disposicions contingudes al text, sobretot per partde l’administració pública.

Andrea Serrano CabréAdvocada

Guillén Bécares, Advocats i [email protected]

La Llei contra la morositat preveu la reducció de terminis de pagament i la prohibició de clàusules abusives

�

Noticiari Juríd

ic

�

Las nuevas Normas de Consolidación (en vigor para los ejerciciosque se inicien en 2010)

Comissió de Com

ptabilitat

Noticiari

�

COMBINACIONES DE NEGOCIOS Y NORMAS DE CONSOLIDACIÓN: SU RELEVANCIA PARA EMPRESAS Y PROFESIONALES

Con las nuevas Normas de Consolidación, se pone puntofinal al proceso de reforma contable en su parte general.

En el nuevo ordenamiento las Combinaciones de Negocios(CN), cualquiera que sea la forma jurídica por la que se llevea cabo: mediante fusión, escisión, por adquisición de unamayoría de control, etc. tienen un tratamiento contablecomún, previsto en el PGC, de donde se deriva a las Normasde Consolidación para los problemas contables específicoscuando el sujeto que informa es un grupo mercantil.

Así se entiende que el RD de aprobación del texto consoli-dado, introduzca ciertas modificaciones en diversos aspectosdel PGC y del PGC-PYMES todos ellos vinculados con lasCombinaciones de Negocios, y que se dejan sentir en lasNormas de Registro y Valoración 7ª, 13ª, 19ª y 21ª, del PGC(y en sus réplicas en el texto para PYMES).

La nueva regulación contable de las CN formada, en lo funda-mental, por esas normas y el Reglamento de Consolidación oNOFCAC suponen un salto cualitativo de enorme importanciaen el terreno de la normalización con la normativa más avan-zada en el contexto mundial. Puesto que sus contenidos sefundamentan en la NIC 27 “Estados financieros consolidadosy separados” y NIF 3 “Combinaciones de Negocios”, ambasaprobadas en el reciente 2009 por la UE, una vez que éstas sehabían establecido mediante consenso IASB-FASB americano.

Las implicaciones y modificaciones que suponen en el campoempresarial y profesional son muy amplias:– Un desarrollo operativo de vital importancia paraquienes aplican directamente NIIF, sean por obligacióndirecta del Reglamento 1616/2002 o por adoptarlas, fa-cultativamente.

– La incorporación de un conjunto normativo completopara responder al tratamiento contable de toda suertede concentraciones o reestructuraciones empresariales.

– La regulación del método de adquisición como unaherramienta protocolaria que guiará la contabilización delas combinaciones de negocios en sentido estricto y cuyoseguimiento se hará inevitable por parte de empresas, pro-fesionales y, sobre todo, auditores.

–Modificaciones importantes en el régimen contablede las Inversiones en empresas del Grupo, Multigrupoy Asociadas, así como en el de operaciones entre em-presas del Grupo.

– Nuevas técnicas para consolidar grupos, asociadas ysociedades multigrupos, cuando se generan a partir departicipaciones mantenidas para la venta. Para consolidarfiliales que no suponen un negocio, etc.

SÍNTESIS DE LAS MODIFICACIONES QUE SE INTRODUCENEN EL PRIMER NIVEL DE LA PLANIFICACIÓN CONTABLE:PGC Y PGC DE PYMES

En total, las normas implicadas y que han sido, lógicamente,ahora objeto de modificaciones de distinto calado, se corres-ponden, según los dos planes de cuentas, con las siguientes:

MODIFICACIONES INTRODUCIDAS EN LOS PLANES DE CONTABILIDAD POR EL RD 1159/2010

NORMAS AFECTADAS

NRV 19ª “COMBINACIONES DE NEGOCIOS”

Sufre una nueva redacción, en armonía con la última revi-sión de su homónima en el IASB, la NIIF 3, de reciente apro-bación en 2009 en la UE.

La NRV 19ª constituye un protocolo de actuación profesio-nal al que inevitablemente deberá someterse toda clase decombinaciones de negocios a la hora de responder a sudoble problemática económico-contable.

Este protocolo tiene como norte la no diferenciación econó-mica de transacciones que tienen siempre un mismo fondo,una combinación de negocios, donde una de las sociedadescombinadas es la adquirente y la otra u otras, la o las adquiridas.

En este nuevo orden, sólo cabe una técnica contable paraproceder a contabilizar la CN, basada en el método de ad-quisición. Según el cual, la adquirente deberá seguir respec-tando sus propios valores contables, mientras que valorará ydará de alta los elementos patrimoniales de la/s adquirida/sa sus valores razonables, con independencia de que éstosestuviesen o no reconocidos en el seno de sus antiguos pro-pietarios. Concretándose la diferencia entre el coste de la CNy el valor razonable neto de los negocios adquiridos, en elFondo de Comercio o en la Diferencia Negativa de la CN,según el signo positivo o negativo de tal diferencia.

Pero para que la empresa o el profesional pueda proceder acontabilizar los efectos de la transacción de acuerdo con elmétodo de adquisición deberá someter los términos en quetiene lugar la misma a un primer contraste: la transaccióndebe quedar dentro del ámbito de aplicación de las combi-naciones de negocios. Estos es, la CN debe ser fruto de ope-raciones mediante las cuales una empresa adquiere el controlde uno o varios negocios. Siendo, en consecuencia, dos losrequisitos a comprobar por el profesional, en esta primerafase protocolaria: uno, el relativo a la adquisición de controly dos, el relativo a la adquisición de un negocio.

El cumplimiento simultáneo de estos dos requisitos se tornaasí en un eje que delimita, por un lado, en positivo, aquellas

PGC

NRV 19ª COMBINACIONES DE NEGOCIOS

NRV 21ª OPERACIONES ENTRE EMPRESAS DEL GRUPO

NRV 9ª INSTRUMENTOS FINANCIEROS

NRV 13ª IMPUESTOS SOBRE BENEFICIOS

PGC DE PYMES

Tratamiento no contemplado.En consecuencia, las empresas que realicen CN deben estar a laNRV 19ª (RD 1515, de aprobacióndel texto PYMES)

20ª (Con idéntica denominación)

8ª ACTIVOS FINANCIEROS

15ª (Con idéntica denominación)

�

fórmulas jurídicas que conducen a verdaderas CN y, a las quese les ha de aplicar la técnica común; de aquellas, en nega-tivo, que por incumplimiento de sus requisitos han de so-meterse a un tratamiento contable diferenciado.

A esos efectos, un negocio es un conjunto integrado de ac-tividades y activos susceptibles de ser dirigidos y gestionadoscon el propósito de proporcionar un rendimiento, menorescostes u otros beneficios económicos directamente a sus pro-pietarios. Es decir, si estamos, por ejemplo, en una empresaen que uno de sus centros de costes está formado por un con-junto de activos y personas encargadas del servicio de post-venta y, éste se externaliza, es asumible interpretar que dichoconjunto de elementos patrimoniales constituyan un negocio.Y, esto debido, a que en el nuevo ente, aquel centro de cos-tes ahora pasa a ser susceptible de ser dirigidos y gestiona-dos con el propósito de generar rendimientos económicos.

En cuanto al segundo requisito, se exige que los propietariosde la adquirente retengan el control del negocio adquiridoen el ente combinado. Definiéndose que el control es el poderde dirigir las políticas financieras y de explotación de un ne-gocio con la finalidad de obtener beneficios económicos desus actividades. Nótese ahora cómo en el caso de operacionesentre grupos en que el objeto de la transacción sea un con-junto de elementos patrimoniales constitutivos de un negocio,la transacción no puede definirse como CN. Y, ello porque loque se produciría en el caso es una mera mutación jurídica delcontrol. El control se habría mutado de una empresa a otra,permaneciendo éste integrado en la entidad combinada, elgrupo. En cuyo caso, la NRV 19ª establece el mantenimientode los valores contables previos a la transacción.

Por otro lado, este mismo requisito de adquisición del con-trol, puede comportar que una determinada transaccióndeba tratarse como una adquisición inversa. Casos que sedan cuando la adquisición se realiza mediante un intercam-bio accionarial que comporte una mayoría de los antiguospropietarios de la adquirida en el capital del nuevo ente com-binado. Lo que conlleva una reinterpretación económica delos sujetos intervinientes en la operación, pasando la adqui-rida legal a adquirente económica y, complementariamente,la adquirente legal a adquirida económica.

Así las cosas, la NRV 19ª, intitulada “Combinaciones de Ne-gocios”, contrariamente a lo que podría plantearse tras sudefinición y ámbito de aplicación, ofrece el necesario com-pendio normativo que permite tratar otras transacciones quese sitúan extramuros de lo que es en puridad de criterio unacombinación de negocios.

En cuanto al método de adquisición, la actuación profesionalpasa por un análisis previo de sus elementos sustanciales:1º. Identificación de la empresa adquirente2º. Determinación de la fecha de adquisición3º. Cuantificación del coste de la combinación de negocios4º. Reconocimiento y valoración de los activos adquiridos y

pasivos asumidos; y5º. Determinación del FC o de la diferencia negativa.

NRV 21ª “OPERACIONES ENTRE EMPRESAS DELGRUPO” (20ª DEL PGC PYMES)

Esta norma que en lo fundamental, materializa el principio deprevalencia del fondo económicos de las operaciones sobre suforma jurídica, marcó ya en su origen, en virtud de la Ley 16/2007de Reforma Mercantil y Contable, una clara vocación fiscal de lasoperaciones vinculadas en relación con los grupos de sociedades.

Así, el Derecho Contable, en virtud del PGC o PGC PYMES, pasóa ordenar las operaciones entre empresas del grupo en dos pasos.En un primer mandato, recogido en forma de criterio general,se mandaba a valorar los elementos patrimoniales objeto de lastransacciones intragrupos atendiendo a las normas generales,con independencia de los vínculos operantes entre las empre-sas intervinientes. Es decir, al precio de adquisición y que en elmarco de voluntades independientes, se configura como elvalor razonable. De forma que si el valor acordado difiriese desu VR, la diferencia debiera contabilizarse atendiendo a la re-alidad económica de la operación. En fin, un régimen conta-ble que convierte en inútil por innecesario el ajuste secundarioínsito en la norma fiscal de estas operaciones vinculadas.

En un segundo mandato, y esto es lo que es objeto de mo-dificación en los Planes de Cuentas, se tipificó bajo la formade “normas particulares” el tratamiento contable de las ope-raciones entre empresas del grupo cuando los elementos ob-jeto de la transacción constituían un negocio. Entendiéndose,que también tienen la calificación de negocio las participa-ciones en el patrimonio neto que otorguen el control sobreuna empresa que constituya un negocio.

El valor en cuentas consolidadas de estas participaciones esel importe representativo de su porcentaje de participaciónen el valor de los activos y pasivos de la sociedad depen-diente reconocidos en el balance consolidado, deducida laparticipación de socios externos.

A partir de esto y, ya en relación con la valoración del con-junto de los elementos patrimoniales del activo y pasivo, el ré-gimen se orienta al mantenimiento de los valores contablesconsolidados previos al momento de la operación intragrupo.Completándose el régimen contable de las operaciones in-tragrupo, con lo regulado exnovo en materias tan singularescomo “Fecha de efectos contable”, “Operaciones de reduc-ción de capital, reparto de dividendos y disolución de socie-dades”, cuando se entrega un negocio que permanece en elgrupo. Operaciones donde se incide en seguir respetando elvalor contable consolidado del negocio transmitido.

NRV 9ª INSTRUMENTOS FINANCIEROS (EN PGC PYMES:NRV 8ª “ACTIVOS FINANCIEROS”

Estas normas se corrigen en el punto “Inversiones en em-presas del grupo, multigrupo y asociadas”.

En este sentido, se perfecciona los elementos del coste deestas inversiones para incluir el mayor o menor coste con-tingente por motivos de pagos o cobros futuros inherentesal coste definitivo de la combinación. Cosa que puede darseen el supuesto de convenir en el momento de la transacciónun pago adicional (o devolución del desembolso inicial) enfunción del cumplimiento de determinados objetivos en re-lación con el negocio adquirido.

Finalmente, sufre una adaptación la NRV 13ª, en relación conla imposición diferida que nace de las diferencias temporariasasociadas al método de adquisición, cuando en sede del entecombinado los valores contables difieren de sus bases fiscales.

El resto de modificaciones en el PGC conciernen a diversos ele-mentos de las CC.AA, NECA, balances y, fundamentalmente,la memoria; y a varias descripciones y movimiento contables.

Antonio GarridoProfesor de Contabilidad de la UB

[email protected]

�

Comissió de Com

ptabilitat

Noticiari


istes Au

ditors

de Com

ptes de Ca

talunya No

ticiari

Davant la crisi financera que ens afecta des de fa uns mesos,la Unió Europea està en la recerca d’una major estabilitat fi-nancera, i per a això, la informació financera és un elementclau. La Unió Europea ja ha efectuat sobrades manifestacionsde la necessitat de transparència en l’exercici de l’auditoria.La 8ena. Directiva i les seves actualitzacions s’han ocupat delGovern Corporatiu, dels reguladors i de l’activitat de l’Audi-toria. Ara a través de la seva Comissió d’Auditoria, l’UE haemès el denominat Llibre Verd, amb una sèrie de propostesrelacionades amb l’exercici de l’Auditoria, les quals sotmet adebat amb l’objecte d’anunciar eventualment mesures i pro-postes en el 2011. Les propostes es poden agrupar en 4temes:

1. La funció de l’auditor, la seva responsabilitat social,la governança, la independència de l’auditor i les so-cietats d’auditoria i l’enfocament que se li hauria dedonar al treball d’auditoria

En aquest sentit emfatitza la importància del paper de l’au-ditor i el fet que la Llei li encomana la realització d’auditorieslegals, una mena de salvaguarda legal per a tercers, i com-plir la funció social d’opinar sobre la veracitat dels estats fi-nancers de les empreses auditades. La independència ha deser el fonament inamovible de l’entorn d’auditoria, al qualhauria de sumar-hi l’objectivitat, que no s’anomena en el Lli-bre. Seguint conceptualment els principis d’aplicació de lesNIIF, el Llibre Verd suggereix basar l’opinió de l’auditor en lasubstància abans que en la forma.

Sense deixar de banda l’avaluació del risc, passar a un enfo-cament que impliqui una verificació més substantiva dels in-gressos, despeses, actius i passius. I sobretot portar al’extrem l’escepticisme professional pel que fa a l’entitat au-ditada i deixar evidències clares en els papers de treball, decada incidència que pugui tenir efecte transcendental en l’o-pinió.

Aquest punt planteja també la conveniència d’aplicar les NIAen l’àmbit de la Unió Europea, qüestió que va comptar ambel suport de forma generalitzada per una consulta efectuadal’any 2009.

El llibre fa esment també al Govern Corporatiu i indepen-dència de les empreses d’auditoria i a la submissió dels au-ditors als principis de l’ètica professional.

2. Concentració de treballs en grans signatures i risc sis-tèmic que això implica

El mercat de les auditories d’empreses que cotitzen enBorsa està dominat principalment per les denominades BigFour, les quals en relació amb honoraris percebuts de lesempreses que cotitzen en borsa, superen el 90% en la granmajoria dels països de la Unió Europea. És evident la difi-cultat que representa per a la resta de les empreses d’au-ditoria, especialment pels SMP, ingressar en aquest mercat.Aquesta concentració planteja a més un risc sistèmic: quealguna d’aquestes Big Four tingui dificultats tal i com ja vaocórrer en el passat. Aquesta concentració planteja tambéuna falta de reconeixement de les grans empreses a les ca-pacitats dels auditors que no formen part d’aquest exclusiuclub dels Quatre Grans. La Comissió Europea d’Auditoria através del Llibre Verd planteja debatre algunes mesurescom:

a) Auditories conjuntes, amb un esquema similar al desen-volupat a França, on empreses que cotitzen en Borsaestan obligades a nomenar dues societats d’auditoria di-ferents que comparteixen el treball i signen conjuntamentl’informe d’auditoria.

b) Rotació obligatòria d’auditors, que es proposa vagi acom-panyada de l’obligació de realitzar una licitació amb plenatransparència quant als criteris de nomenament de l’au-ditor.

c) Abordar el biaix a favor de les Quatre Grans, explorant lapossibilitat de crear un certificat de qualitat europeu pera societats d’auditoria, que reconeixeria la seva aptitudper realitzar auditories de grans empreses que cotitzen enBorsa.

d) Pla d’emergència que permeti trobar una solució ràpidaen cas de desaparició d’una societat auditora sistèmica ievitar distorsions en la prestació de serveis d’auditoria il’acumulació estructural de risc al mercat.

i) Creació d’un mercat únic professional europeu per a laprestació de serveis d’auditoria, que podria basar-se enuna major harmonització de les normes i en un passaporteuropeu d’auditors.

3. Problemàtica de les Petites i Mitges Empreses i Peti-tes i Mitges Societats d’Auditoria

Es planteja descoratjar l’auditoria legal de les PIMES i pro-posar un servei d’Auditoria Limitada o Revisió Legal en elqual els auditors aplicarien procediments limitats per detec-tar incorreccions degudes a error o frau. Ja hi ha països queestan aplicant aquest esquema. També es planteja permetrea l’auditor d’una PIME seguir prestant determinats serveis di-ferents als d’auditoria a la mateixa empresa, com a assesso-rament fiscal o fins i tot portar la comptabilitat.

Per complir amb les Auditories Limitades proposades, el Lli-bre Verd proposa normes proporcionals en matèria de con-trol de qualitat i de supervisió de l’autoritat reguladora delsdespatxos d’auditoria, la qual cosa permetria reduir costosadministratius i ajudaria a prestar un millor servei als clients.

4. Supervisió

El llibre ressalta el paper fonamental que exerceixen els sis-temes públics de supervisió, i planteja que hauria de portar-se a terme sobre una més estreta col·laboració entre elspaïsos reforçant la cooperació a escala europea i fomentantla convergència en l’aplicació de normes, així com garantintun enfocament comú de les inspeccions de les societatsd’auditoria. Una altra opció proposada és la creació d’unanova autoritat europea de supervisió.

Totes aquestes iniciatives tindran conseqüències, algunes talvegada diferents a les desitjades. La idea del REVA és no pre-cipitar-se i actuar amb sensatesa. Els problemes d’Espanyasón diferents dels de la resta d’Europa. Tal vegada aquí laproposta de les coauditories pugui ser efectiva i convertir-seen una obertura de treball a més societats d’auditoria.

El Llibre Verd ens ofereix a tots l’oportunitat de poder ex-pressar l’opinió sobre el sector, per la qual cosa esperem quea mitjà termini contribueixi a millorar la professió.

Daniel PianoHorwath PLM Auditors, SLP

El Llibre Verd: Política d’auditoria. Lliçons de la crisi

�

�


ia de la Salut

Noticiari

Segons estimacions de la Unió Catalana d’Hospitals publi-cades el mes d’octubre del 2009, l’augment en els tipus im-positius de l’Impost sobre el Valor Afegit (l’IVA) aplicat pelGovern el mes de juliol passat suposarà un increment de mésde 365 milions d’euros anuals de la despesa sanitària públicade Catalunya i, només per als hospitals que integren la Xarxad’Hospitals d’Utilització Pública (la XHUP), suposarà afegir25 milions de despesa per aquest concepte als 215 que javenia suportant, amb un augment d’un 11%.

Per a un sector especialment castigat per les restriccions pres-supostàries derivades de la situació econòmica actual i deldèficit públic que ha originat, això suposa “ploure sobre mu-llat” i, especialment per aquelles entitats en les quals la sevaprincipal activitat es concentra en la prestació pública, fa di-fícil la sostenibilitat de l’assistència sanitària i social, en unmoment, d’altra banda, d’increment de la demanda.

Tot i que, ja des d’abans de l’entrada en vigor de la reformade l’IVA per l’eliminació de fronteres dins de la Unió Europeaderivada del Tractat de Schengen (Llei 37/1992), s’han vingutestudiant possibles fórmules alternatives per eliminar, o al-menys minimitzar-ne l’efecte, qualsevol mesura, com ara l’a-plicació d’un tipus zero o tipus súper reduïts, han de passarper una modificació legislativa no únicament estatal, sinóprèviament a nivell comunitari, que en fan molt difícil la sevaevolució.

Si bé és cert que precisament aquest exercici s’ha assolit unpetit avenç amb la reducció del tipus impositiu d’IVA a apli-car a la prestació de serveis a la dependència per a entitatsno exemptes, als que s’aplica el percentatge del 4%, peraltra banda, la Comissió Europea ha remès recentment al Mi-nisteri d’Economia i Hisenda un dictamen motivat pel qualinsta a l’Estat espanyol a incrementar l’IVA de tots els equipsmèdics, a excepció dels destinats als minusvàlids, fins asso-lir el tipus impositiu general, actualment del 18%. Tot i queel Govern ja ha manifestat la seva intenció de defensar lacontinuïtat de l’IVA reduït del 8% sobre els productes sani-taris, en cas que el dictamen forcés definitivament a l’incre-ment de tipus impositiu, segons fonts del sector, aquestpodria suposar un cost addicional entorn els 700 milionsd’euros.

El sector però, no ha restat immòbil davant d’aquesta situa-ció i ha anat aprofundint en cercar fórmules que, sense haverd’esperar una modificació legislativa, permetin optimitzar,en la mesura del possible, l’impacte de l’IVA en el cost de lacompra de béns i serveis:– La separació de l’activitat patrimonial (inversora) de la deprestació de serveis en entitats jurídiques separades, asso-lint així una remissió del cost de l’IVA en les inversions.

– El plantejament, en el cas d’entitats sense afany de lucre de-dicades a activitats d’assistència social, de no acollir-se a l’e-xempció si es preveu la realització d’inversions significatives.

– La creació d’entitats prestadores de serveis compartits sotafórmules jurídiques concretes (com ara l’Agrupació d’Inte-rès Econòmic o la Societat Cooperativa) per assolir econo-mies d’escala sense haver de suportar el sobre cost querepresenta la repercussió de l’IVA.

En aquest sentit, volem destacar dues modificacions legisla-tives que, al nostre criteri, poden obrir alguna possibilitat pera contribuir a atenuar l’impacte de l’IVA en la compra debéns i serveis per part de les entitats assistencials.

Per una banda, la nova Llei de Fundacions Catalanes (Llei4/2008, de 24 d’abril, del llibre tercer del Codi Civil de Ca-talunya, relatiu a les persones jurídiques) en vigor des del 2d’agost de 2008, introdueix una modificació significativa enrelació a la norma anterior en quant a la possibilitat queaquestes entitats puguin participar en agrupacions d’interèseconòmic (AIE): mentre que la norma anterior (Llei 5/2001)prohibia que les fundacions catalanes participessin en enti-tats jurídiques que no en limitessin la responsabilitat dels par-tícips, l’article 333-4 del text vigent, permet la participació deles fundacions en entitats que comportin l’assumpció de res-ponsabilitat personal pels deutes socials, prèvia autoritzacióper part del protectorat.

Aquesta modificació ha de permetre a les entitats assisten-cials constituïdes sota la fórmula jurídica de fundació pri-vada, molt estesa en l’àmbit territorial català, participar enagrupacions d’interès econòmic, com a fórmula d’obtenciód’economia d’escala, mitjançant l’externalització de deter-minats serveis, sense que la repercussió de l’IVA en suposiun encariment del cost.

Tot i que, en principi, d’acord amb la normativa vigent, lesAIE, per la seva naturalesa mercantil, es constitueixen en sub-jecte passiu de l’IVA, l’article 20.1.6è de la Llei 37/1992, de28 de desembre, estableix l’exempció de l’impost pels serveisprestats per l’agrupació directament als seus socis, sempreque la mateixa estigui constituïda exclusivament per perso-nes que exerceixin essencialment una activitat exempta o nosubjecta a l’IVA.

I, en segon lloc, la Llei 36/2006, de 29 de desembre, de me-sures per a la prevenció del frau fiscal, va incorporar a partirde l’1 de gener de 2007 un nou règim especial de tributacióen l’Impost sobre el Valor Afegit: el Règim Especial del Grupd’Entitats (el REGE).

Aquest nou règim, regulat al títol IX del capítol IX de la Llei37/1992, preveu, en el seu nivell avançat, que la base impo-sable de l’IVA en les operacions entre entitats del mateixgrup acollides al REGE estarà constituïda només pel cost delsbéns i serveis utilitzats directament o indirecta, totalment oparcial, en la seva realització i pels que s’hagi suportat efec-tivament IVA.

Això suposa que en la realització d’operacions de compra debéns o serveis entre entitats d’un mateix grup, només cal-drà repercutir IVA sobre la part dels costos pels béns o ser-veis adquirits a tercers, i pels que s’hagi suportat IVA i, enconseqüència, la interposició d’entitats per a l’assolimentd’economies d’escala, no suposarà un sobre cost d’IVA perl’entitat receptora, malgrat aquesta, com a entitat exempta,tingui la consideració de consumidor final i no es pugui de-duir les quotes suportades.

Tot i que l’aplicació d’aquest règim especial està limitat a l’e-xistència d’un grup d’entitats format per una entitat domi-nant i les seves entitats dependents, recents consultes de laDirecció General de Tributs han fet extensiva la seva aplicacióen entitats no mercantils, com ara les fundacions, quan lesaportacions a la seva dotació fundacional hagi estat realit-zada majoritàriament per una única entitat o grup d’entitats.

Jordi Casals CompanySoci de Faura-Casas, Auditors-Consultors SL

L’IVA i el sector assistencial

�

“Plan integral de política industrial 2020 (PIN2020)”

�

Noticiari d’Econom

ia

El passat mes de desembre el Consell de Ministres va apro-var el “Plan Integral de Política Industrial 2020 (PIN2020)”,que recull l’estratègia del govern d’Espanya per renovar elmodel de creixement de l’economia, amb la finalitat de fer-lo més eficient en l’ús de recursos i més sostenible en els àm-bits econòmic, mediambiental i social. Pretén oferir un marcd’actuació fonamentalment estructural i de llarg termini,amb una nova orientació de la política industrial que es ca-racteritza pels següents objectius estratègics generals:– Modernitzar el model de creixement.– Augmentar el pes del sector industrial en l’activitat econòmica.– Augmentar la competitivitat de la indústria espanyola.– Alinear la política industrial espanyola amb l’europea.

El Pla forma part de les actuacions sectorials de l’Estratègiad’Economia Sostenible, aprovada el mes de desembre del2009. La seva elaboració ha anat a càrrec de la Comisión In-terministerial de Política Industrial, creada el mes de maigdel 2010 pel Ministerio de Industria, Turismo y Comercio iparticipada per nou ministeris i l’Oficina Económica del Pre-sidente del Gobierno, i s’ha sotmès a debat de tres fòrumsde consulta –els agents socials, les comunitats autònomes, iels partits polítics–.

A partir d’un diagnòstic (febleses, fortaleses, reptes,...), elPla s’articula en 5 eixos prioritaris i uns objectius globals pera cada eix a assolir el 2020. Dins de cada eix hi ha actua-cions concretes agrupades en 26 àmbits sobre els quals calincidir fins a un total de 124. Aquestes corresponen a deuministeris diferents, i tenen un impacte econòmic estimat de82.842 milions d’euros en els propers cinc anys.

EIX 1: MILLORAR LA COMPETITIVITAT DE LA INDÚSTRIA

Els factors que condicionen la competitivitat d’una empresasón molts i variats (quantitatius i qualitatius, interns i ex-terns,...), i en el PIN2020 les actuacions es classifiquen entres àmbits:– Contenció de costos de producció.– Millora de la productivitat.– Marc institucional favorable al creixement econòmic.

L’impacte pressupostari d’aquest eix és de 31.327 milionsd’euros pel període 2010-2015.

EIX 2: FOMENTAR LA INNOVACIÓ I LA R+D

Agrupa actuacions en els següents camps:– Estímul al finançament.– Innovació mitjançant les persones.– Transferència i valorització del coneixement.– Protecció de la propietat industrial i intel·lectual.

La incidència pressupostària en aquest eix s’estima en 7.815milions d’euros pels propers cinc anys.

EIX 3: FOMENTAR EL CREIXEMENT I EL DINAMISMEDE LES PIMES

Les actuacions se centren en els següents sis àmbits:– Emprenedoria i creació d’empreses.– Promoció de plans d’expansió.

– Suport a les adquisicions, fusions i integració cooperativa.– Foment d’acords cooperatius o aliances amb tercers.– Facilitar l’accés al finançament.– Eliminació de barreres que impideixen o desincentiven elcreixement.

L’impacte en terme pressupostari previst en aquest eix és de31.493 milions d’euros fins a l’any 2015.

EIX 4: AFAVORIR L’ORIENTACIÓ DE LES EMPRESESALS MERCATS INTERNACIONALS

Els àmbits d’actuació més rellevants són els següents:– Formació per a l’exportació, tant del capital humà en ge-neral com de la capacitació empresarial per a empresaris ipersonal en actiu.

– Suport en la identificació i penetració de nous mercats.– Increment de la base exportadora.– Suport financer a l’exportació.– Promoure i capitalitzar tractats comercials.– Atracció d’inversió estrangera directa.

La incidència pressupostària d’aquest eix s’avalua en 2.823milions d’euros pel període 2010-2015.

EIX 5: REFORÇAR ELS SECTORS ESTRATÈGICS

Els sectors que s’inclouen són els següents:– Automoció.– Aerospacial.– Biotecnologia, tecnologies sanitàries i farmacèutiques. – TIC i continguts digitals.– Indústria orientada a la protecció mediambiental.– Energies renovables i eficiència energètica.– Agroalimentació.

L’impacte pressupostari estimat en aquest eix és de 9.384milions d’euros pels propers cinc anys.

SEGUIMENT DEL PLA

Està previst realitzar un seguiment continuat de l’execuciódel PIN2020 que permeti valorar el cumpliment dels seus ob-jectius. Aquest seguiment correspondrà a la Comisión Inter-ministerial de Política Industrial, que es convocarà com amínim una vegada a l’any. També es presentarà un informede seguiment del Pla als agents que han colaborat en la sevaelaboració, per tal que puguin aportar les seves valoracionsi suggeriments de revisió. Finalment, cal apuntar que atèsl’estructura temporal del Pla, amb un horitzó de 5 anys dinsd’un PIN2020 que té un termini de 10 anys, l’any 2014 lavaloració tindrà per objectiu l’elaboració d’un nou Pla d’Ac-ció per al període 2015-2020.

Àngel HermosillaEconomista, responsable de la secretaria Econòmica

[email protected]

Podeu consultar el Noticiari complet a la web del Col·legi.

INFORMATITZACIÓ DE LA NOVA SEU: UN REPTE DE FUTUR IMMEDIAT

Sens dubte amb la construcciód’una nova seu el Col·legi d’E-conomistes de Catalunya ha deproporcionar als professionalsde l’economia i l’empresa nousi millors serveis, i això vindràacompanyat d’una millora de

la seva organització. Tot això es podrà aconseguir si posemtambé en marxa el nou programari de gestió integrada quedonarà suport a tota la gestió del Col·legi a partir del quart tri-mestre de l’any 2011. També en el proper número de la re-vista publicarem una segona part que tractarà de: “ElProgramari de Gestió Integrada com eina de gestió i su-port del sistema d’informació: com optimitzar el seuprocés d’implantació”

El nou programari que implantarem en el propers mesosafectarà als següents col·lectius: personal administratiu, òr-gans de govern, direcció i usuaris finals tant persones comempreses i institucions, a tos ells de forma diferent peròamb un denominador comú: es millorarà el servei i les pres-tacions actuals en quan a accessibilitat, reducció de tempsde resposta, simplificació de tràmits, nous serveis, atenció alclient i aplicació de les noves tecnologies per guanyar com-petitivitat.

En primer lloc el col·lectiu que primer es veurà afectat perun canvi de programari és tot el personal administratiu delCol·legi perquè tindrà al seu abast des d’una única fitxa decol·legiat o associat totes les dades i activitats que s’han fetamb aquest col·lectiu, a més es podran guardar documentsi certificats rebuts, enviats i/o escanejats de forma que es tin-gui tota la informació centralitzada i accessible per enviar.També l’enviament de comunicats i e-mails es podran guar-dar a l’històric amb aquesta fitxa, per tant és una eina quepermetrà agilitar els tràmits des del punt de vista intern i ad-ministratiu del Col·legi. També es podran actualitzar tot tipusde dades de la web d’una forma més ràpida i interactiva pelsdiferents departaments del Col·legi en benefici dels diferentsdestinataris.

En definitiva el nou programari en la gestió de la pagina webens aportarà les següents prestacions:– Gestor de continguts: permet al Col·legi desenvoluparcontinguts tant de la finestreta única com de la pròpia webi que actualitzi la informació personal no tècnic. Aquest ésuns dels beneficis més importants.

– Gestor documental: facilita crear tants apartats d’infor-mació com necessiti el Col·legi. És a dir, amb una única so-lució poden crear els diferents apartats documentals:memòries, circulars, biblioteca, legislació, publicacions, et-cètera.

– Gestor de formularis: de forma dinàmica cada col·legipodrà crear els seus propis formularis, de manera quequalsevol tràmit del Col·legi podrà tenir el seu formularipersonalitzat, amb un responsable del mateix tràmit/for-mulari i una gestió de les consultes o sol·licituds de cadaformulari.

En definitiva integrar el software de gestió amb la web ésindispensable i molt important per aconseguir donar millorsserveis i amb més agilitat.

En segon lloc els col·legiats i associats que tinguin accés ala web podran gaudir de tots els avantatges i serveis actualsperò d’una forma més àgil i personalitzada. Entre altres mi-llores que es podran anar gaudint tenim:– Es podran consultar dades històriques de les diferents ac-tivitats, serveis, comissions i grups de treball, consultes rea-litzades, formació... que els col·legiats hagin fet.

– Es podrà accedir a determinades parts de la fitxa del col·le-giat per actualitzar dades i afegir experiència i formacióprofessional quan ho desitgi.

– Gaudir de nous serveis com ara l’accés preferent a cursosi presentacions o conferències de temes d’actualitat, ad-quisicions de llibres de forma preferent, etcètera.

– Accedir a les consultes de totes les matèries de l’àrea de Se-cretaria Tècnica amb més facilitat i amb un cercador quepermet acotar millor els temes que estem buscant.

– Accedir a les consultes de totes les altres àrees o departa-ments del Col·legi com poden ser: comissions, grups detreball, notícies publicades, sistemes d’informació, atencióal col·legiat, etcètera. D’una forma més ordenada i ambun cercador més eficient.

– Publicar articles i altres documents d’interès d’una formamés àgil i ràpida, i fins i tot comunicar la informació a d’al-tres col·lectius que estiguin interessats en determinatstemes.

– Seleccionar dels diferents apartats de la web, les notícies oesdeveniments que un usuari vol que li enviem per sistemaRSS (Really Simple Syndication), un format XML per enviaro compartir continguts de la web. S’utilitza per a difondreinformació actualitzada freqüentment a usuaris que s’hansubscrit a la font de continguts i que ho reben al seu cor-reu electrònic o dispositiu mòbil.

– El col·legiat gaudirà de sistemes d’alerta i avisos que li per-metran estar informat de la situació del tràmits que estàfent, i també podrà consultar la situació o estat de las di-ferents gestions o tràmits iniciats.

– Es crearan a la web noves activitats que el col·legiat podrào no adherir-se com són participar en enquestes puntuals,proposar cursos de formació sobre nous temes, oferir on-line cursos de formació que pot desenvolupar el propicol·legiat, emissió de presentacions i conferencies on-lineo en diferit, etcètera.

En definitiva aquest nou programari que estem posant enmarxa per fases ens permetrà créixer en el futur com a ins-titució, perquè podrem incorporar nous serveis i prestacionsal Col·legi d’una forma ràpida, econòmica i eficaç. Per tantanem cap una forma estàndard de realitzar els processos i adesenvolupar una millor gestió de serveis al col·legiat i elsassociats en un entorn web.

El futur ens guia per un camí on les noves tecnologies i sis-temes de la informació seran l’eix del creixement futur demoltes organitzacions i un aglutinador de coneixements, iper suposat comptarem també amb la nova seu del Col·legid’Economistes de Catalunya. Hem de ser molt exigents i ferservir aquestes eines per ajudar a que la nostra instituciósigui capdavantera en aquest àmbit, sense oblidar que elCol·legi és un referent en la societat catalana des del punt devista de l’economia i l’empresa en general, per tant per arri-bar a tota la societat és imprescindible tenir unes tecnolo-gies el més avançades i eficaces possibles.

Departament d’Informàtica del [email protected]

Quadern de navegació

��

Noticiari d’Inform

àtica

�

Grup de Treball d’Emprenedoria

i Creació d’Empresa No

ticiari

Presentació de les conclusions de l’Informe GEM sobre l’emprenedoria a CatalunyaEl GEM és un projecte d’investigació que té per objectiu ana-litzar l’activitat emprenedora, la creació d’empreses i el crei-xement econòmic a nivell mundial, regional i local.

Enguany han participat més de 50 equips de recerca de di-versos països demostrant així que l’informe és un referentmundial en l’estudi de l’activitat emprenedora.

El projecte GEM Catalunya s’ha realitzat en el marc d’unacol·laboració específica entre el Departament de Treball de laGeneralitat de Catalunya, l’Àrea de Desenvolupament Eco-nòmic de la Diputació de Barcelona i l’Institut d’Estudis Re-gionals i Metropolitans de Barcelona i ha comptat també ambla participació de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Les fonts principals per generar aquest informe entre d’al-tres, han estat les següents:– Enquesta a la població adulta, que consisteix en 2.000 en-trevistes a persones d’entre 18 i 64 anys amb un error mos-tral de 1,44% i un nivell de confiança del 95%.

– Enquesta a 40 experts de condicions d’entorns diverses: fi-nançament, política i programes públics, educació, oberturade mercat intern, transferència d’I+D, accés a infraestructu-res físiques, comercials i de serveis, normes socials i culturals,i altres aspectes que configuren l’entorn al qual s’enfrontenles persones emprenedores del territori analitzat.

El 2009, la taxa d’activitat emprenedora (TEA) per a la po-blació de Catalunya va ser del 6,38%, fet que representa unnombre estimat de 302.767 persones emprenedores. Aquestataxa és superior tant si la comparem amb el resultat d’Espa-nya com amb la mitjana dels països de la Unió Europea in-volucrats en el projecte GEM. Tot i així, cal fer notar que elnivell d’emprenedoria a Catalunya s’ha anat deteriorant desdel 2007, per bé que la caiguda de l’activitat emprenedoraha estat menys pronunciada l’any 2009. Això suggereix quela pitjor etapa de la crisi emprenedora a Catalunya ja ha estatsuperada.

Pel que fa a les persones que han deixat de ser empresàries,un 1,24% dels enquestats declara que ha tancat una em-presa durant els darrers 12 mesos (58.845 persones), una deles taxes de tancament més baixes dels països i territoris queparticipen en el projecte GEM del 2009. A més, cal destacarque el 34,7% d’aquests casos d’abandonament correspo-nen a traspassos, cosa que implica una pèrdua menys pro-nunciada de riquesa i ocupació. Amb tot, l’entorn econòmicactual està al darrere del 68,2% dels abandonaments, elprincipal motiu dels quals és la presència d’importants bar-reres financeres.

Catalunya té una de les taxes de regeneració empresarial méssòlides d’Espanya –entesa com la relació entre els empresarisque han tancat i els que comencen una nova empresa (em-prenedors naixents)–, cosa que no només és indici de la for-talesa emprenedora d’aquest territori, sinó que a més a mésdeixa entreveure que la recuperació de l’activitat de creaciód’empreses a Catalunya es produirà a mitjà termini.

Les principals conclusions de l’any 2009:– La taxa d’activitat emprenedora registrada pel GEM en lapoblació catalana de 18 a 64 anys ha estat del 6,38% l’any2009.

– Tot i l’entorn econòmic àmpliament desfavorable, més de300.000 persones han portat a terme activitats de creaciód’empreses a Catalunya l’últim any.

– L’activitat de creació d’empreses a Catalunya només haretrocedit fins a nivells comparables al període 2004-2005.

– La caiguda de l’emprenedoria a Catalunya va ser pitjor el2008 que el 2009. La taxa de persones emprenedores nai-xents que va ser del 3,19% el 2009, fa preveure una recu-peració en la taxa de creació d’empreses en els propersanys.

– Catalunya ha presentat una taxa d’empresariat consolidatdel 7,44%, encara que podria ser que aquesta taxa expe-rimentés una davallada en els propers anys.

– Del total de l’activitat emprenedora catalana, la gran ma-joria de les iniciatives es creen per aprofitar una oportuni-tat de negoci.

– L’aprofitament d’una oportunitat com a motiu per a l’ac-tivitat emprenedora a Catalunya guanya importància.

– La creació d’empreses partint de l’atur és un fenomen pochabitual a Catalunya.

– Entre els motius que impulsen l’emprenedoria a Catalunyadomina la recerca de més independència, un estil de vidaespecífic i un afany d’autorealització.

– Les persones emprenedores per oportunitat a Catalunyasolen ser gent amb una carrera professional i una segure-tat econòmica preestablertes. La desacceleració econòmicaha tingut un efecte de filtre en la creació d’empreses permotius purament econòmics.

– En canvi, s’ha estimulat la creació d’empreses com a viacap a la independència professional i l'autorealització.

– La taxa d’adults que han tancat una empresa al llarg delsúltims 12 mesos és de l’1,24%, que en termes estimats re-presenta unes 58.845 persones.

– La taxa d’abandonaments conté un important contingentde vendes i traspassos que han impedit que hi hagués pèr-dues més grans de riquesa i ocupació.

– La dificultat per accedir a recursos financers encapçala lallista dels principals motius d’abandonament del 2009.

– 2 de cada 3 abandonaments empresarials han estat moti-vats per la situació econòmica actual.

Amadeu IbarzVicepresident Grup de Treball d’Emprenedoria

i Creació d’[email protected]

L’informe GEM constataque la pitjor etapa

de la crisi emprenedora a Catalunya ja ha estat

superada

Planes de negocio y estudios de viabilidad

Edita: PROFIT

Autor: Luis Muñiz

Prácticas de valoracióny documentaciónde operaciones vinculadas

Edita: Lex Nova

Autors: José Antonio MarcoSanjuán, Fernando LafuenteMoreno, Pedro Rasón Silváni Jesús Badás Cerezo


Entitats col·laboradores

BARCELONAAv. Diagonal, 512, pral.08006 BarcelonaTel. 934 161 604 Fax 934 160 [email protected]

GIRONAJoan Maragall, 44, entl. 3a.17002 GironaTel. 972 214 533 Fax 972 214 [email protected]

LLEIDAPere Cabrera, 16, 1r G25001 LleidaTel. 973 210 633 Fax 973 212 [email protected]

TARRAGONARambla Nova, 58-60, 5è A43004 TarragonaTel. 977 217 042 Fax 977 229 [email protected]

Combinaciones de Negocios y preparaciónde las Cuentas AnualesConsolidades

Edita: Garceta

Autor: Antonio Pulido

�

Hemeroteca

JUNTA DE GOVERN

Degà: Joan B. Casas Onteniente

Vicedegà: Joan Ràfols Esteve

Secretària: Montserrat Casanovas Ramon

Vicesecretari: Emilio Álvarez Pérez-Bedia

Tresorer: Oriol Amat Salas

Interventor: Anton Gasol Magriñà

President territorial a Girona: Esteve Gibert Utset

President territorial a Lleida: Xavier Ticó Camí

President territorial a Tarragona: Pere Segarra Roca

Vocals: Jordi Caballé Vilella, Xavier Subirats Alcoverro, José Ignacio Cornet Serra, Xavier Segura Porta, Juan Rojas Graell, Manuel Cámbara Moreno i Modest Guinjoan Ferré.

Consellers: Raimon Casanellas Bassols, Àngel Hermosilla Pérez, Carlos Puig de Travy i Esteve Sarroca Punsola.

COMITÈ EDITORIAL

Joan B. Casas, Carlos Puig de Travy, Àngel Hermosilla, Raimon Casanelles i Oriol Amat.

Edita: Col·legi d’Economistes de Catalunya

Secretària general: M. Rosa Cava

Secretari tècnic: Lluís Santaló

Director de formació: Jesús Álvarez

Assessorament lingüístic: Strategycomm

Informàtica: Jordi Ibàñez

Disseny: Estudio DG

Fotògrafa: Mercè Bel

Impressió: Treballs Gràfics, S.A.

Publicitat: Gecap, SL [email protected]

Dipòsit Legal: B-36694-89

El Col·legi no assumeix ni es fa responsable del contingut dels anuncis publicats en tot l’Informatiu.

La nova seu del Col·legi d’Economistes de Catalunyaun projecte de futuren el que hem de participar tots.

JORNADA DELS ECONOMISTES 2010 o t sel a cid ru ’ gr t uï m e nl sco iq - deri del seu interès....

Documents

Transcript of JORNADA DELS ECONOMISTES 2010 o t sel a cid ru ’ gr t uï m e nl sco iq - deri del seu interès....