Jornada de formació per a investigadors. Palamós, 06·05·2011

Metodologia de Recerca Etnològica

Jornada de treball per a investigadors

Palamós, 6 de maig de 2011

Manel Català [email protected]

Roger Costa [email protected]

L’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya (IPEC) és un projecte iniciat l’any 1994 pel Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana. El seus objectius principals són:

- La recerca - La documentació - La difusió - La restitució

del patrimoni etnològic català.

Els dos eixos directors

La recerca aplicada

Entenem per recerca aplicada la que s’orienta a l’acció social i cultural. En aquest sentit, les iniciatives patrimonials donen resposta a interessos col·lectius lligats al desenvolupament local, a la cohesió social i a la reafirmació de les identitats territorials.

La cooperació i el treball en xarxa

Treballar conjuntament amb les entitats (museus, centres d’estudi, associacions culturals, universitats...) que treballen amb el patrimoni etnològic en els àmbits de la recerca i de la dinamització sociocultural.

Els programes de recerca

Des de l’any 2000 els programes de recerca desenvolupats per l’Inventari tenen una orientació territorial destinada a l’acció social i cultural, i busquen l’establiment de relacions de col·laboració entre les entitats que treballen sobre el patrimoni etnològic i l’entorn universitari. Amb aquesta filosofia s’han realitzat 112 programes de recerca i 15 més estan en el procés de treball.

Les temàtiques tractades abasten des dels temes clàssics relacionats amb l’àmbit rural català, passant per estudis de família, d’habitatge, del món marítim o d’etnomusicologia, fins a temàtiques més noves com l’anàlisi del paisatge, la festa contemporània, els aspectes culturals de la industrialització, i recullen tota la complexitat social, cultural i territorial catalana.

Els programes de recercaRecerca anàlisi. Recerques que afronten de forma aprofundida i exhaustiva un objecte d’estudi concret en un marc geogràfic delimitat dins del territori de Catalunya, estructurats en diferents fases, com ara el treball de camp, el recull sistemàtic de materials i dades, etc. Es desenvolupen en un termini de temps no superior a tres anys naturals i han de donar com a resultat final un estudi monogràfic.

Recerca documentació. Programes de recerca que es desenvolupen en un termini de temps no superior a un any, destinats exclusivament a l’inventari i la catalogació de col·leccions, grups i béns culturals que formin part del patrimoni etnològic.

Beques. Convocatòria anual per a la concessió de beques per a la realització de treballs de recerca sobre el patrimoni etnològic de Catalunya. Van destinades a persones físiques i la durada no és superior a un any. Fins a l’actualitat se n’han realitzat 526.

Els programes de recerca (1a fase: 1994 – 1999)

1. Rumors contemporanis: diacronies, sincronies, estratègies2. Cultures en contacte a la Catalunya actual: estratègies d’afirmació i negociació col·lectiva d’identitats col·lectives a través de les músiques populars urbanes 3. La cultura del foc al Pirineu català: inventari etnològic, arqueològic i històric; realització de material audiovisual i dinamització de grups locals4. Espais de la memòria. Llocs, símbols i referents a la comarca del Bages5. Programa Pallars de recerca sobre el patrimoni etnològic6. Gavarres: memòria i futur7. Inventari del Patrimoni Etnològic del Priorat8. Anàlisi de la cultura fluvial i propostes de desenvolupament entorn a l’Ebre català9. Inventari del patrimoni etnològic del Montseny 10. Estratègies de producció al Montsec davant la futura creació del parc natural11. Inventari, classificació i caracterització dels productes alimentaris i receptes de diferents comarques de Catalunya12. El patrimoni maritimopesquer de la Costa Brava13. Terrisser de Rialp: Joan Alart i Capmajó14. Inventari del fons Joan Lluís Pallarès15. Mestres d’aixa a Tortosa: el senyor Isaïas Vilàs Panisello

1 2 11

3

4

5

6

7

8

9

1012

15

13

14

Recerques d’abast local o comarcal

Recerques d’abast nacional

IPEC - Documentació (2000 - 2011) 1. L’explotació del bosc i el transport fluvial de la fusta 2. Memòria revelada 3. Documentació de la col·lecció de guarniments del Mas Colomer (Taradell) 4. Estudi dels jocs populars/tradicionals al terme municipal de Tàrrega 5. Inventari del patrimoni arquitectònic vinculat al riu Ter (Salt i Bescanó) 6. Inventari d’instruments i centres de producció tèxtils a la Vall d’Aran 7. Documentació de la col·lecció de cistells del Mas Colomer (Taradell) 8. El fons d’imatges Nicolau Coma i Llitjós 9. Estudi dels jocs populars/tradicionals a l’Urgell: la vall del Corb10. Catalogació del fons fotogràfic Xiquets de Tarragona (1926-1951)11. Estudi de jocs populars/tradicionals a l’Urgell: vall del Sió i municipis del pla12. Inventari d’eines relacionades amb la producció de blat i vi a la Segarra13. Els caramellaires de Cassà de la Selva14. Les veus del suro: la vessant forestal15. La indumentària tradicional a Jesús16. Inventari del patrimoni moble del Museu Viu – Casa Bringué de Ginestarre 17. Inventari de la col·lecció de figures de l’As. de Pessebristes de Mataró18. Transcripció del recull de llegendes del Ripollès (1926) de J. Ribot i Calpe19. La festa major de Vilafranca del Penedès: 300 anys de tradició20. Inventari del fons Dr. Martí Casal (metge rural a la Vall d’Aro)21. L’obrador i la producció terrissera del ollers a la Selva del Camp22. La destil·leria Montal de Manlleu. Un fons del Museu Industrial del Ter23. Inventari del patrimoni etnològic de la Mare de Déu del Mont i rodalia24. El procés d’industrialització a la Sénia25. Treball pagès i gestió social als Horts del Barceloní de Tàrrega26. Àmbit domèstic i vida quotidiana en el medi rural de la Segarra27. Aprovisionament i aprofitament de l’aigua a Castelldans28. Les mines de Bellmunt del Priorat: memòria personal i recull d’imatges29. Les activitats extractives a l’Alta Garrotxa i els seus vestigis materials30. Inventari del fons etnològic del Museu de l’Oli i el Món Rural de Castelldans31. L’ofici de boter de cuir32. Fotografies antigues de castells (fins al 1936)

33. Documentació de dues col·leccions de patrimoni material de Taradell34. Documentació de la col·lecció de figures de pessebristes de Mataró35. Memòria de la comunitat pesquera de Palamós36. La casa museu de Duran i Sanpere: un exemple d’hàbitat burgès a la Segarra37. El treball de la pauma als pobles del Parc Natural dels Ports 38. Patrimoni i usos socials de la platja de Sant Pol de Mar39. Inventari i catalogació de part de la col·lecció del Museu de l’Acordió d’Arsèguel40. Col·lecció etnològica Can Padrosa 41. Patrimoni educatiu del CEIP “El Roure Gros” de Santa Eulàlia de Riuprimer 42. Fons etnològic sonor del Museu del Montsià, relacionat amb el riu i el delta de l’Ebre 43. Activitats tradicionals agroforestals al mas de can Cals de Fitor44. La Vall de Querós. El patrimoni etnològic d’un nucli poblacional cobert per l’aigua 45. Pescadors i barques de Cambrils. Pesca i drassanes tradicionals i el port de refugi 46. Móra la Nova, un enclau ferroviari d’importància estratègica47. La jota cantada a les terres de l’Ebre48. La vida a les masies del Pla del Llobregat a partir del fons del Museu Munic. de Pallejà 49. Fotografies antigues de castells (fins al 1936). Segona fase 50. Històries de persones rentant roba: dels safareigs públics a les bugaderies autoservei51. Estudi de l’acordió diatònic i del músic individual als Pirineus, a partir del fons del MAA52. Inventari i catalogació dels remeis tradicionals als pobles pescadors de la Costa Brava53. Pescadors i mariners als Alfacs54. Construccions menors de pedra al Parc Natural dels Ports55. Catalogació de les falles al Pirineu56. Arqueologia visual de l'exili català a Buenos Aires<57. Documentació dels oficis tradicionals en fires i mercats de l'Empordà58. El fons fotogràfic de Claudi Gómez Grau. Una mirada etnològica59. Inventari de testimonis d’arquitectura rural al terme de Torrebesses (Segrià)60. La farga catalana al Vallespir61. Molins de secà. Medi, producció i tecnologia al sud del Solsonès 62. L’obra musical, folklòrica i literària de Joan Moreira63. Itinerari de l’aigua del Baix Llobregat64. La subhasta “cantada” de Montgat

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

13

14

15

16

17

18

19

20

24

25

12

26

27

28

29

21

22

23

30

31

32

33

34

35

36 38

37

39

40

41

42

43

44

45

46

47

48

50

51

52

49

53

54

55

56

57

58

Recerca d’abast internacional

59

60

61

62

63

64

IPEC - Documentació (2000 - 2011)

IPEC - Anàlisi (2000 - 2011)

1. Productes locals i desenvolupament territorial: el cas de la Garrotxa 2. El procés preindustrial de producció de calç a la comarca de les Garrigues 3. Carrer, festa i revolta. Els usos simbòlics de l’espai públic a Barcelona 4. Les músiques en la vida de la gent del Montgrí i del Baix Ter (1850-2000) 5. Percepció i ús del medi natural a les conques de Dellà, Tremp i Montsec 6. Els temps i els objectes de la vida social. Estudi etnològic sobre la temporalitat 7. Un segle d’imatges. Família i fotografia al Collsacabra al segle XX 8. Banc de memòria biogràfica 9. Memòria d’un món rural canviant (regió de Girona): la veu dels hisendats 10. El mas al Montseny11. Petjades sobre el coster: arquitectura popular al Priorat12. La cultura de les herbes a la vall de la Vansa i Tuixén, terra de trementinaires13. Les porteries a Barcelona: entre espai públic i espai privat14. Entre el barri i la fàbrica. Cultures en la militància obrera a l’àrea metropolitana 15. Les explotacions agràries aïllades a les Muntanyes de Prades16. La casa cerdana: família, relacions econòmiques i arquitectura17. La casa bastida i viscuda. Arquitectura, mobiliari i urbanisme a les valls d’Àneu18. La vinya a Montblanc del 1850 al 1900 a través de les construccions agràries19. El conreu de la vinya i la producció de vi a la Conca de Tremp (Pallars Jussà) 20. El barraquisme a la ciutat de Barcelona21. Les utilitzacions espacials del Fòrum un cop conclòs l’esdeveniment22. Vellesa i solitud al Poble Sec: les dimensions socials del menjar23. Les formes residencials als masos montsenyencs24. Els oficis de càrrega i descàrrega del port de Barcelona (1860-2000)25. Eines i feines de pagès. Evolució de la tecnologia agrícola a la Plana de Vic26. Del mas a la casa aparellada. Evolució de l’habitatge i l’entorn al Vallès Oriental 27. Follies d’anada i tornada. Aproximació etnohistòrica al Carnaval de Barcelona28. Les festes a l’Hospitalet 29. Mestres d’aixa i calafats a la Costa Brava: anàlisi d’uns oficis tradicionals

30. Els comunals al Pallars Sobirà. Usos tradicionals en els espais naturals protegits31. Els masovers de la regió de Girona. Memòria d’un món rural en transformació 32. Transhumàncies del segle XXI33. El treball de la dona al tèxtil de la conca del Ter (1950-2000)34. El barraquisme a la ciutat de Barcelona35. Sobre la medicina rural a la Vall d’Aro, 1915-198736. El paisatge sonor de la Setmana Santa a Catalunya. Les matraques de campanar37. Acústiques del creixement urbà. Sons de les transformacions de Barcelona38. Dones del carrer. Immigració, canvi urbanístic i prostitució a Barcelona39. Els treballadors de la fàbrica J. Trepat: vida laboral i social a Tàrrega (s. XX)40. Aiguardents, licors i altres destil·lats de la Terra Alta, la Ribera d’Ebre i el Priorat41. L’espai domèstic i el mobiliari rural al Berguedà, i la relació amb el seu entorn42. A voltes. Pels itineraris turístics de Barcelona (1908-2008)43. Diàspores i rituals. El cicle festiu dels musulmans de Catalunya44. Les pràctiques musicals entre els gitanos catalans: rumbes, garrotins, tanguillos...45. Estudi dels ports de Cambrils i Arenys de Mar i la identitat marítima catalana46. L’aprofitament històric de l’aigua a Torrebesses (Segrià) 47. Els antics usos socials de l’estany d’Ivars Vila-sana abans de la dessecació48. Cants tradicionals a l’Alt Pirineu49. Fronteres de la comunitat, comunitat de frontera: el cas del Sènia50. Lluita social i memòria col·lectiva a les cases barates de Barcelona51. Producció lletera i els seus usos simbòlics al Baridà52. Famílies d'avui. Un estudi sobre les noves famílies a Barcelona53. Noves espiritualitats, teràpies holístiques i sabers esotèrics a Tarragona i Reus 54. Els jardins de la industrialització55. Mirades al Montseny. Una aproximació als processos de patrimonialització56. L’antiga farinera de Cervera57. Repensar la gran Barcelona. 150 anys d'expansió annexionista al Pla de Barcelona58. Bodegues de Barcelona: Patrimoni social. Eines per a la vertebració dels barris

IPEC - Anàlisi (2000 - 2012)

6

2

1

45

3

7

8

9

10

12

1314

15

16

17

18

19

2021

22

23

24

25

26

27

28

29

11

30

31

32

33

34

35

36

Recerques d’abast nacional 37

38

39

40

41

4243

44

45

45

46

47

48

49

50

51

55

54

53

L’Arxiu de Patrimoni Etnològic

Els materials resultants de tots els programes de recerca són documentats en l’Arxiu de Patrimoni Etnològic de Catalunya. Entre els diversos materials que presenten el grups de recerca figuren:

Fotografies Entrevistes etnogràfiques Informes Bibliografies Bases de dades d’elements de patrimoni etnològic Diaris de treball de camp Monografies Etc.

L’Arxiu de Patrimoni Etnològic

Tots els materials elaborats pels projectes de recerca són inventariats i alguns són també catalogats en bases de dades específiques:

Fotografies 59.179 fotografies catalogades

Entrevistes etnogràfiques 2.975 entrevistes enregistrades catalogades

Elements de Patrimoni Etnològic 17.332 elements de patrimoni etnològic catalogats

Claus per presentar un projecte de recerca amb (garanties) d’èxit

Els projectes de recerca han de recollir els següents apartats:

1. Títol del programa

2. Modalitat del programa de recerca per la qual es licita. IPEC Anàlisi, IPEC Documentació o beques.

3. Resum de la proposta. En una pàgina com a màxim.

4. Formulació de la investigació. Definició de l’objecte d’estudi de forma clara i exhaustiva, marc teòric, hipòtesis de partida...

5. Antecedents i estat de la qüestió de la proposta presentada.

6. Objectius del programa de recerca. Especificar els objectius que orienten la recerca i que es volen assolir, amb un bon nivell de concreció dels objectius teòrics, empírics i d’assoliment de coneixements.


7. Metodologia i pla de treball calendaritzat. Explicar la perspectiva metodològica i les tècniques que s’empraran en la recerca: observació participant, fonts orals, fonts documentals, enregistraments audiovisuals... Calendari del pla de treball (realista).

8. Bibliografia. Han de figurar tant les obres que s’han consultat per dissenyar el projecte com les que hom preveu que es consultaran.

9. Propostes de rendibilització posterior a la recerca. Edició de materials (científics, divulgatius, didàctics, projectes expositius...); museïtzació de col·leccions; vinculació amb projectes de desenvolupament local; restitució patrimonial de col·lectius menystinguts; etc.

10.Components de l’equip que desenvoluparà la recerca. Entre ells, s’haurà d’especificar qui serà el coordinador/a. Aquesta figura, entre altres missions, és la responsable principal de la interlocució entre l’IPEC, l’equip de treball i (en les recerques IPEC) l’entitat que presenta i desenvolupa la recerca.


Els criteris de valoració en el cas de les beques són els següents:

a) Solvència academicotècnica de la persona o persones que presenten el projecte.

b) Singularitat de l’objecte d’estudi, que pugui significar cobrir buits en l’àmbit de coneixement que pretengui desenvolupar.

c) Metodologia prevista per efectuar la recerca.

d) Treballs de recerca sobre territoris poc estudiats.

Cadascun d’aquests criteris determinarà l’atorgament d’un màxim de 10 punts.


Òptimament, les recerques IPEC, i en particular les de la modalitat Anàlisi, s’han de desenvolupar conjuntament entre una entitat de caràcter territorial (museu associació cultural...) i una entitat de caire acadèmic. La primera aporta el coneixement de primera mà de l’objecte d’estudi, així com l’oportunitat o no de realitzar-la (possibles aplicacions posteriors). La segona aporta el refinament teòric i metodològic, la seva missió per naturalesa.

+


Els criteris de valoració en el cas de les recerques IPEC són els següents:

a) Adequació de la metodologia i el pla de treball a l’objecte d’estudi. Les estratègies metodològiques han de respondre adequadament als objectius científics expressats en el projecte. També es valorarà que el pla de treball i el calendari proposats siguin adequats al projecte presentat. (Màx.: 15 punts)

b) Interès científic de la proposta. La temàtica i l’enfocament de la recerca han de ser innovadors i/o el treball ha d’aportar coneixement sobre el patrimoni etnològic en territoris i/o temàtiques poc estudiades. Perspectiva dinàmica de la cultura. (Màx.: 15 punts)

c) Patrimoni etnològic i recerca aplicada. Les propostes han de potenciar la recerca dirigida a posar en valor un element patrimonial de la zona o comunitat objecte d’estudi, i han de servir per a la seva dinamització. (Màx.: 15 punts).


d) Vinculació territorial del promotor/a del programa de recerca. Es valora la implicació del/la licitador/a en les dinàmiques culturals del territori sobre el qual es desenvoluparà la recerca presentada en el projecte. (Màx. 15 punts)

e) Impacte de la recerca en l’àmbit territorial objecte d’estudi. Per a valorar-ho es té en compte la densitat d’estudis similars realitzats sobre la mateixa zona objecte d’estudi. (Màx. 15 punts)

f) Territoris poc o gens estudiats per les recerques de l’inventari del patrimoni etnològic de Catalunya realitzades fins a la data. (Màx. 20 punts).

Diferents fases d’una recercaPlanificació del treball

Tenir clars els objectius generals

Temps total disponible per a la realització de la recerca Objectius assolibles

Tenir clars la finalitat i el format final dels resultats (llibre, exposició, documental...)

Localització i consulta de la bibliografia sobre el tema que ens ocupa

Prospecció documental (partitures, programes de festes, documents d’arxiu...)

Decidir la importància que tindran les imatges en la nostra recerca

Preparació de l’equip de treball (gravadora, escalímetre, llibreta de camp...)

Tria de la metodologia per al tractament de les fonts orals (tipus d’entrevistes, fitxes de documentació, bases de dades...)

Diferents fases d’una recerca

Buidat bibliogràfic / hemerogràfic. Alguns recursos en línia:

CBUC: http://ccuc.cbuc.cat/

BEG: http://beg.gencat.net/vtls/catalan/vtls-basic.html

Biblioteca de Catalunya: http://www.bnc.cat

ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues): http://www.bnc.cat/digital/arca/index.html

Arxiu Nacional de Catalunya: http://anc.gencat.cat

Memòria Digital de Catalunya: http://mdc.cbuc.cat/index.php

Tesis Doctorals en Xarxa: http://www.tdx.cat/

Revistes Catalanes amb Accés Obert: http://www.raco.cat/

Patrimoni Digital de Catalunya: http://www.padicat.cat/

Servei de Biblioteques de la Diputació de Girona: http://www.bibgirona.cat/

http://ccuc.cbuc.cat/




http://beg.gencat.net/vtls/catalan/vtls-basic.html









http://www.bnc.cat/

http://www.bnc.cat/

http://www.bnc.cat/

http://www.bnc.cat/digital/arca/index.html





http://anc.gencat.cat/



Diferents fases d’una recerca

F. local de publ. periòdiques digitalitzades (DiBa): http://www.diba.es/xbcr/default.htm

Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya: http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/

patrimoni.gencat: http://patrimoni.gencat.cat

Repositori CALAIX: http://calaix.gencat.cat/

Dipòsit de la recerca a Catalunya: http://www.recercat.cat/

EURECA (Enllaç Unificat a Recursos Electrònics de Catalunya): http://gencat.eureca.cat:1701/primo_library/libweb/action/search.do?vid=EURECA

Repositorios institucionales españoles de acceso abierto: http://www.accesoabierto.net/repositorios/

Ranking web de repositorios del mundo: http://repositories.webometrics.info/toprep_es.asp

Centre de recursos per a l’aprenentatge i la investigació (UAB). Antropologia: http://www.bib.ub.edu/recursos-informacio/guies-tematiques/antropologia/

EUROPEANA: http://www.europeana.eu/portal/

Diferents fases d’una recercaEl treball de camp

Contactes amb experts en el tema

Contactes informals amb informants potencials

Observació participant

Recreació d’activitats en desús (segons el tipus de recerca)

Notes del procés de recerca

Realització d’entrevistes

Realització de fotografies

Enregistraments audiovisuals

Diferents fases d’una recercaEl treball de gabinet

Informes periòdics (recerques IPEC)

Anàlisi dels continguts (entrevistes, documentació d’arxius, bibliografia especialitzada, imatges...)

Articles parcials

Monografia

Realització de documentals etnogràfics

L’enregistrament de les entrevistes

La preparació de l’entrevistaTipus d’entrevista segons la implicació de l’entrevistador:

Entrevistes dirigides Entrevistes semidirigides Entrevistes no dirigides

Tipus d’entrevista segons la forma i els objectius de la recerca:

Història de vida• Biografia• Autobiografia• Història de vida (temàtica)

Entrevistes en profunditat Entrevistes temàtiques Entrevistes grupals

Imatge: Autor desconegut.


La preparació de l’entrevista Selecció de l’informant Temps disponible Marcar objectius assolibles i guió de l’entrevista Valoració de les condicions del lloc de l’entrevista (poc soroll,

comoditat...) Realització de la fitxa de l’informant:

- Número de registre de l’informant

- Nom de l’informant

- Renom

- Adreça

- Telèfon

- Contacte (intermediari)

- Data de naixement

- Lloc de naixement

- Lloc de residència

- Biografia breu

- Origen familiar

- Ofici / Dedicació

- Relació amb el tema de l’entrevista

- Números de les entrevistes

- Descriptors temàtics

- Autor/s de l’entrevista/es

- Existeixen transcripcions de les entrevistes?


L’entrevista Presentació a l’informant dels objectius de la recerca Condicions legals de l’entrevista. Obtenció de permís per escrit Respectar la seqüència: preguntar, escoltar, observar, interpretar. No

tallar l’informant si no és necessari, i si ho és, fer-ho amb elegància Duració de l’entrevista. És preferible diferents sessions curtes de màx.

1 h que sessions maratonianes Disposar d’una llibreta de notes Sol·licitar préstec d’imatges o objectes que pugui aportar l’informant

que serveixin de suport per a l’entrevista i la recerca en general Etiquetatge del suport de l’entrevista. Respecteu les pautes IPEC (Per a una

conservació òptima dels CD o DVD, no s’hi pot escriure res directament a sobre ni s’hi poden enganxar papers adhesius. L’únic espai d’aquesta mena de suports que permeten l’escriptura directa amb retolador permanent és el cercle transparent que circumval·la el forat central).


Videoentrevistes Situar la càmera darrera l’entrevistador

Preferiblement enregistrar amb llum natural. Si és en interior:


Videoentrevistes Utilització del pla mitjà

(mitjà curt i mitjà llarg)

Opcionalment, pla curt o primer pla

Pla mig curt. El retrato fotográfico: tipos de plano.

http://www.dzoom.org.es/noticia-1406.html


Després de l’entrevista

Vegeu més informació en la documentació de la jornada formativa Fonts orals: enregistrament en format audiovisual i explotació dels fons d'entrevistes (http://ves.cat/aDD_ )

Revisar la “llibreta de notes” Etiquetar definitivament (suport, objectes, documents, imatges...) Transcripció entrevistes (literal o fonètica) Resum entrevista -> contingut Conservar material + 1 còpia IPEC o altra institució Carta agraïment informant Sistematització informació entrevistes

bdd entrevistes bdd fotografies redactar memòria analitzar dades obtingudes – conclusions recerca

Retornar els coneixements als informants: Presentació resultat recerca Entrega còpia material final (llibre, documental, etc...).

Les bases de dades i fitxes IPECBases de dades d’elements de patrimoni etnològic:

Activitats econòmiques Alimentació Béns documentals Béns mobles Béns immobles Danses Festes Jocs Remeis

Altres bases de dades:

Entrevistes Material gràfic Fonogrames

Els drets d’autor

La principal legislació aplicable en matèria de Propietat Intel·lectual és:

Reial Decret Legislatiu 1/1996, de 12 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de propietat intel·lectual, modificat per la Llei 5/1998, de 6 de març, d'incorporació al Dret espanyol de la Directiva 96/9/CE, del Parlament Europeu i del Consell, d'11 de març de 1996, sobre la protecció jurídica de les bases de dades.

Reial Decret 281/2003, de 7 de març, pel qual s'aprova el Reglament del Registre General de la Propietat Intel·lectual.

Ordre de 4 d'abril de 1996, que estableix el Registre de la Propietat Intel·lectual de Catalunya.

Llei 23/2006, de 7 de juliol (BOE 08/07/2006, per la que es modifica el text refós de la Llei de Propietat Intel·lectual, aprovat pel Real Decret Legislatiu 1/1996, de 12 d'abril.

Els drets d’autorLlei de propietat intel·lectual. Tipus de drets

Article 10: Són objecte de propietat intel·lectual totes les creacions originals literàries, artístiques o científiques expressades per qualsevol mitjà o suport, tangible o intangible, actualment conegut o que s’inventi en el futur, entre elles:

• Els llibres, fullets, impresos, epistolaris, escrits, discursos i al·locucions, conferències, informes forenses, explicacions de càtedra i qualsevol altres obres de la mateixa naturalesa.

• Les obres cinematogràfiques i qualsevol altres obres audiovisuals.

• Les escultures i les obres de pintura, dibuix, gravat, litografia i les historietes gràfiques, còmics, així com els seus assaigs o esbossos i les demes obres plàstiques, siguin o no aplicades.

• Els gràfics, mapes i dissenys relatius a la topografia, la geografia i, en general, a la ciència.

• Les obres fotogràfiques i les expressades per procediment similar a la fotografia.

Article 14: Els drets morals corresponen a l'autor de l'obra i són irrenunciables i inalienables, per la qual cosa no es poden cedir ni renunciar-hi. La Llei de Propietat Intel·lectual espanyola vigent reconeix a l'autor els següents:

•Decidir si la seva obra ha de ser divulgada i en quina forma.

•Determinar si aquesta divulgació s'ha de fer amb el seu nom, sota pseudònim o signe, o anònimament.

•Exigir el reconeixement de la seva condició d'autor de l'obra (paternitat de l'obra).

•Exigir el respecte a la integritat de l'obra i impedir qualsevol deformació, modificació, alteració o atemptat contra ella que suposi perjudici als seus legítims interessos o dany a la seva reputació (integritat de l'obra).

•Modificar l'obra respectant els drets adquirits per tercers i les exigències de protecció de béns d'interès cultural.

•Retirar l'obra del comerç, per canvi de les seves conviccions intel·lectuals o morals, prèvia indemnització de danys i perjudicis als titulars de drets d'explotació.

•Accedir a l'exemplar únic o rar de l'obra, quan es trobi en poder d'un altre, per tal d'exercitar el dret de divulgació o qualsevol altre que li correspongui.

Els drets d’autor

Llei de propietat intel·lectual. Tipus de drets

Els drets d’autorTipus de drets

Article 17: Els drets patrimonials o d'explotació faculten l'autor a decidir sobre l'ús de la seva obra, que no es pot dur a terme sense la seva autorització, excepte en determinats casos previstos en la Llei de Propietat Intel·lectual (LPI) espanyola vigent, que es coneixen com a límits o excepcions. Aquests drets d'explotació, que es poden cedir a tercers, són, segons la LPI:

• Reproducció: acte de fixació de l'obra en un mitjà que permeti la comunicació i l'obtenció de còpies de tota l'obra o d'una part.

• Distribució: acte de posada a disposició del públic de l'original o còpies de l'obra mitjançant la seva venda, lloguer, préstec o qualsevol altra forma.

• Comunicació pública: acte pel qual una pluralitat de persones pot tenir accés a l'obra sense prèvia distribució d'exemplars a cadascuna d'elles.

• Transformació: acte de traducció, adaptació i qualsevol altra modificació d'una obra en la seva forma de la qual es derivi una obra diferent. En el cas de las bases de dades, es considera transformació la seva reordenació.

Els drets d’autorLlicències Creative Commons

Creative Commons (http://creativecommons.org) és una organització dels EUA sense ànim de lucre nascuda l’any 2001 que té representacions a diferents països a través de les institucions afiliades. Generalment, el terme Creative Commons s’associa a unes llicències que durant els darrers anys han aparegut principalment en el món digital i que han suposat un canvi en la manera de difondre continguts a la xarxa i mitjançant altres canals.

Tipus de llicències estàndard: Posar les vostres obres sota una llicència de Creative Commons no significa que aquestes obres perdin els drets d’autor, al contrari, és una manera d’exercir-los i poder oferir alguns drets a terceres persones en determinades condicions. Hi ha quatre condicions que combinades entre si donen un total de sis llicències estàndard:

Compartir Igual (Share alike): El material creat per un artista pot ser modificat i distribuït però sota la mateixa llicència que el material original (sa).

Sense Obra Derivada (No derivate works): El material creat per un artista pot ser distribuït, copiat i exhibit però no es pot utilitzar per a crear un treball derivat de l’original (nd).

No Comercial (Non commercial): El material original i els treballs derivats poder ser distribuïts, copiats i exhibits mentre el seu us no sigui comercial (nc).

Reconeixement (Attribution): El material creat per un artista pot ser distribuït, copiat i exhibit per terceres persones si es mostra als crèdits (by).

Els drets d’autorLlicències Creative Commons

Amb aquests quatre condicions combinades es poden generar les sis llicències que es poden escollir:

Reconeixement – Compartir Igual: El material creat per un artista pot ser distribuït, copiat i exhibit per tercers si es mostra en els crèdits. Les obres derivades tenen que estar sota els mateixos termes de llicència que el treball original.

Reconeixement – No comercial – Compartir Igual: El material creat per un artista pot ser distribuït, copiat i exhibit per tercers si es mostra als crèdits. No es pot obtenir cap benefici comercial i les obres derivades tener que estar sota els mateixos termes de llicència que el treball original.

Reconeixement – No Comercial: El material creat per un artista pot ser distribuït, copiat i exhibit per tercers si es mostra en els crèdits. No es pot obtenir cap benefici comercial.

Reconeixement – Sense Obra Derivada – No Comercial: no es permet un ús comercial de l’obra original ni la generació d’obres derivades.

Reconeixement – Sense Obra Derivada: es permet lús comercial de l’obra però no la generació d’obres derivades.

Reconeixement: es permet l’us comercial de l’obra i de les possibles obres derivades, la generació i distribució de les quals també està permesa sense cap restricció.

Els drets d’autor al CPCPCT Entrevistes i fonogrames

Una de les qüestions que cal tenir en compte abans de fer una entrevista és la privacitat de les dades recollides. Sempre caldrà explicar a l’entrevistat quin és l’objectiu de l’entrevista, que se’n farà i demanar-li si vol tenir-ne una còpia. També es demanarà a l’informant si vol mantenir l’anonimat. Mai s’enregistrarà un informant sense el seu consentiment i seria convenient fer signar als informants una autorització per poder utilitzar aquestes entrevistes en un futur.

El suport i el missatge de les gravacions sonores i audiovisuals donen lloc al document i, per tant, ens trobem amb dos tipus de propietat:

Propietat física: el suport (casset, CD, film, vídeo, etc...), es propietat de l’entrevistador o de la institució que ha promogut l’entrevista.

Propietat intel·lectual: la informació i la seva formulació o composició, o sigui, la informació que es desprèn de la gravació –la paraula- es propietat del testimoni o narrador, al qual se li ha de respectar el dret exclusiu a facilitar la reproducció i comunicació pública de la seva narració, aquesta cessió de drets haurà de ser autoritzada per escrit, així com garantir el respecte a la seva intimitat, imatge i honor. Com a conseqüència, a partir del moment en què un document oral entra al Centre de Documentació del CPCPTC, l’informant en pot impedir de forma total o parcial la difusió o, també, que el seu nom figuri a l’enregistrament en qüestió.

Els drets d’autor al CPCPCT Entrevistes i fonogrames

Investigadors demanar el permís informants formulari de cessió de drets

Grau de confiança amb l’informant cessió dels drets abans d’iniciar l’entrevista.

Alguns grups de recerca consideren que demanar aquest tipus d’autorització abans d’iniciar l’entrevista pot provocar una minva en la confiança de l’informant o que, eventualment, condicioni l’entrevista. Possibles solucions:

• Fer signar aquest document al finalitzar l’entrevista.• Començar l’entrevista demanant el nom, l’edat de l’informant i explicitant que la

conversa s’està enregistrant per emprar-la després amb finalitats d’estudi o per a publicar un llibre, en aquest cas hauríem d’aconseguir que l’entrevistat digués “si, jo ho autoritzo” o una fórmula semblant.

Si no podem fer cap de les accions abans esmentades:

• Esborrar els noms personals i/o els topònims• Substituir-los per un senyal acústic• Distorsionar la veu• Fonogrames -> incloure un soroll de fons

Els drets d’autor al CPCPCT Material fotogràfic

Obres fotogràfiques (autor): és una creació original intel·lectual, hi ha la voluntat de l’autor d’obtenir uns resultats i per als quals disposa dels mitjans necessaris: il·luminació, obertura de diafragma, obturador, elecció de la sensibilitat, etc... En aquest cas els drets d’explotació de l’obra duraran tota la vida de l’autor i 70 anys després de la seva mort o declaració de defunció.

Meres fotografies (realitzador): son aquelles que no tenen caràcter original, és a dir, aquelles reproduccions o instantànies de moments o esdeveniments de poca importància per a qualsevol persona aliena a la que realitza la fotografia sense cap mena de valor gràfic ni creatiu. No obstant, sí que a la llarga pot tenir un valor per a aquells investigadors que van a aquestes fonts per fer recerca.

Pel que fa als drets reconeguts al realitzador d’una mera fotografia, aquest encara que no té reconeguts els drets morals. L’article 128 de la LPI estableix que qui realitzi una fotografia gaudeix del dret exclusiu d’autoritzar la seva reproducció, distribució i comunicació pública. Tanmateix, hi ha una disminució de durada en comparació considerable amb la duració dels drets dels autors d’obres fotogràfiques, ja que la duració dels mateixos serà de 25 anys computats des del dia 1 de gener de l’any següent a la data de realització de la mera fotografia.

De les imatges de les quals el CPCPTC té els drets d’explotació, es poden deixar sempre i quan els usuaris del Centre de Documentació signin la “Sol·licitud de reproducció d’imatges” on hi ha les condicions sota les que es poden utilitzar les imatges.

NO TINDREM ELS DRETS D’IMATGE DE LES PERSONES QUE APAREIXEN A LA FOTOGRAFIA

Difusió de la recercaLa recerca aplicada

Difusió de la recercaMitjans de difusió del CPCPTC

Publicacions pròpies

Pàgina web (http://cultura.gencat.cat/CPCPTC/)

Centre de Documentació

Jornades de patrimoni etnològic

L’Observatori per a la Recerca Etnològica a Catalunya

Presentacions al territori de l’Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya

Eines d’Internet

Difusió de la recercaLes eines d’Internet 2.0

Publicar webs: Drupal i Joomla

Publicar blocs: Blogger i Wordpress

Publicar fotos: Flickr, Panoramio i Picasa

Publicar vídeo: Youtube, Vimeo, iTunes

Publicar powerpoints: Slideshare

Publicar enllaços: Delicious

Publicar mapes: GoogleMaps

Publicar revistes: RACO

Publicar recerca: Recercat

Xarxes socials: Facebook, Tuenti, Myspace, LinkedIn

Microbloggin: Twitter

Jornada de formació per a investigadors. Palamós, 06·05·2011

Education

Transcript of Jornada de formació per a investigadors. Palamós, 06·05·2011