Jocs florals La Salle Comtal-16

55
JOCS FLORALS Curs 15-16

description

Revista digital amb els finalistes i guanyadors dels Jocs Florals de La Salle Comtal curs 2015-2016

Transcript of Jocs florals La Salle Comtal-16

Page 1: Jocs florals La Salle Comtal-16

1

1

2

3

4

5

6

7

JOCS FLORALS

Curs 15-16

Page 2: Jocs florals La Salle Comtal-16

2

8

ÍNDEX 9

10

11

12

13

14

15

EDUCACIÓ PRIMÀRIA

Pròleg …………...……...……………………………….. 4

Prosa Cicle Inicial (finalista) …......……….………... 15

Prosa Cicle Inicial (guanyador) …...……………….. 16

Prosa Cicle Mitjà (finalista) ………….……………… 17

Prosa Cicle Mitjà (guanyador) ……….…………….. 18

Prosa Cicle Superior (finalista) ………..…………... 19

Prosa Cicle Superior (guanyador) ……...…………. 22

Poesia Cicle Mitjà (finalista) ………………....……... 25

Poesia Cicle Mitjà (guanyador) ………………......… 26

Poesia Cicle Superior (finalista) ………………….... 27

Poesia Cicle Superior (guanyadora) ………………. 28

EDUCACIÓ SECUNDÀRIA

Finalista Categoria D Poesía castellana...………... 2

Finalista Categoria D Poesia catalana…………….. 3

Finalista Categoria D Prosa castellana…………… 4

Finalista Categoria D Prosa catalana.…………….. 5

Finalista Categoria E Poesia catalana..…………... 7

Finalista Categoria E Prosa castellana...…………. 8

Finalista Categoria E Prosa catalana……....……... 10

Guanyador Categoria D Poesía castellana........… 13

Guanyador Categoria D Poesia catalana……….... 14

Guanyador Categoria D Prosa castellana..………. 15

Guanyador Categoria D Prosa catalana..……….... 19

Guanyador Categoria E Poesía castellana.………. 20

Guanyador Categoria E Poesia catalana.……….... 21

Guanyador Categoria E Prosa castellana..………. 22

Guanyador Categoria E Prosa catalana..……….... 24

Page 3: Jocs florals La Salle Comtal-16

3

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

26

27

28

29

30

31

32

33

34

Ed. Primària

Page 4: Jocs florals La Salle Comtal-16

4

Sant Jordi 2016

El dia 23 d’abril es commemora el dia mundial del llibre i del dret d’autor. Per què aquest dia? Es diu que en aquest dia van morir dos dels autors més importants de la història de la literatura: el “manco de Lepanto” i el bard d’Avon, és a dir, Miguel de Cervantes i William Shakespeare. També es comenta que en les seves vides van haver moltes coincidències, però, és això veritat? Però primer de tot anem a desfer alguns mites. Miguel i William no van morir el mateix dia. El primer va morir el 22 d’abril de 1616 però va ser enterrat el 23; el segon va morir el 3 de maig però com que a Anglaterra s’usava un tipus de calendari diferent ( el julià en lloc del gregorià usat a Espanya), la data oficial de la seva defunció és el 23 d’abril. Com podeu veure la data de celebració del dia del llibre sembla una mica agafat amb pinces, però si afegim que aquest mateix dia va morir Inca Garcilaso de la Vega i que van néixer d’altres escriptors importants com ara Vladimir Nabokov, podem entendre que potser és una data molt adient. Però ara es l’hora de fixar-nos en els nostres protagonistes i saber una mica més de la vida i obres de dos dels autors universals que van fer història amb el seu treball.

Miguel de Cervantes, el “manco de Lepanto” Miguel de Cervantes, també anomenat “príncep dels ingenis” és el novel·lista, dramaturg i poeta més conegut d’Espanya, fins al punt que la llengua castellana s’anomena també “Lengua de Cervantes” per la gran influència que va tenir la seva obra.

35

36

PRÒLEG 37

38

39

40

41

42

43

44

45

46

47

48

49

50

51

52

53

54

Page 5: Jocs florals La Salle Comtal-16

5

55

56

57

Dos grans escriptors de la segona meitat del 58

segle XVI i començament del XVII. 59

60

61

62

63

64

65

66

67

68

69

70

71

72

73

74

75

Page 6: Jocs florals La Salle Comtal-16

6

76

77

78

Miguel de 79

Cervantes Saavedra 80

va néixer a Alcalá 81

de Henares. 82

La seva vida no va 83

estar gens avorrida. 84

Fins i tot va 85

participar en la 86

guerra d’una 87

coalició cristiana 88

amb els turcs. 89

90

Page 7: Jocs florals La Salle Comtal-16

7

91

92

93

94

95

96

97

La seva gran obra 98

és la novel·la de 99

cavalleria 100

“Don Quijote de la 101

Mancha (El 102

Caballero de la 103

Triste Figura)” 104

105

106

Page 8: Jocs florals La Salle Comtal-16

8

107

El personatge de “Don Quijote” viu aventures intenses i 108

extravagants. Arriba a imaginar que els molins de vent 109

són l’enemic i lluita contra ells. 110

111

112

113

114

115

116

117

118

119

120

121

122

123

124

125

126

Page 9: Jocs florals La Salle Comtal-16

9

127

128

129

130

131

William 132

Shakespeare va 133

néixer a Stratford-134

upon-Avon, 135

Anglaterra. 136

137

138

139

140

141

142

143

Page 10: Jocs florals La Salle Comtal-16

10

144

Shakespeare va llegir la primera part de “Don Quijote de la 145

Mancha” i va crear una comèdia inspirada en un dels 146

personatges d’aquesta obra de Cervantes. 147

148

149

150

151

152

153

154

155

156

157

158

159

160

161

162

163

Page 11: Jocs florals La Salle Comtal-16

11

Les tragèdies són obres de teatre on els personatges 164

pateixen, maten, moren... de forma exagerada amb un final 165

mai feliç. La més important i coneguda de Shakespeare és: 166

167

168

169

“Romeo 170

y 171

Julieta” 172

173

174

175

176

177

178

179

180

Page 12: Jocs florals La Salle Comtal-16

12

181

Shakespeare també va escriure comèdies. Les comèdies 182

són obres de teatre divertides i sempre amb final feliç. 183

184

185

186

187

188

189

190

191

192

193

194

195

196

197

198

199

200

Page 13: Jocs florals La Salle Comtal-16

13

201

202

Un personatge 203

important a les 204

comèdies és el 205

pallasso. 206

Sempre el presenten 207

com una mica babau 208

i poc intel·ligent, 209

qualitats que aprofita 210

l’autor per fer una 211

crítica política i 212

social. 213

214

215

Page 14: Jocs florals La Salle Comtal-16

14

Tots dos escriptors van aconseguir un lloc a la Història de la 216

Literatura Universal pel seu gran talent i la innovació en els 217

gèneres literaris de la novel·la i el teatre. 218

219

220

221

222

223

224

225

226

227

228

229

230

231

232

233

234

235

Page 15: Jocs florals La Salle Comtal-16

15

236

PROSA Cicle Inicial (FINALISTA) 237

238

239

240

EN JOAN I LA LLUNA 241

242

Hi havia una vegada un noi que es deia Joan. En Joan era alt, intel·ligent i també li agradava 243

molt la Lluna. Li agradava tant la Lluna perquè de petit mirava els satèl·lits i els planetes dels 244

contes. 245

- Quan sigui gran m’agradaria ser astronauta – pensava en Joan. 246

Quan es va fer gran es va convertir en astronauta i va anar a Saturn i li van donar una 247

medalla per ser el primer astronauta en arribar a aquell planeta. 248

Va ser el millor astronauta del món mundial i la seva mare orgullosa li va dir: Molt bé Joan! 249

250

Dago Arduini 2n A 251

252

253

254

Page 16: Jocs florals La Salle Comtal-16

16

255

PROSA Cicle Inicial (GUANYADOR) 256

LA GRAN CARRERA DE MARIO KART 257

258

Hi havia una vegada un senyor que es deia Mario Kart i que sempre havia somiat córrer una 259

carrera amb un cotxe de Ferrali. En Mario va recordar que quan era petit no li deixaven ni 260

dibuixar un cotxe perquè els seus pares tenien por que es pogués fer mal. 261

Quan el Mario es va fer gran i els seus pares ja no el manaven, va decidir construir-se una 262

pista per poder córrer una carrera de karts i motos. Llavors va anar al garatge que havia fet al 263

costat de la pista i es va construir un Ferrali vermell amb una estrella blanca i una lletra M de 264

Mario dibuixada a la porta. Com que estava molt satisfet amb el seu cotxe li va posar el nom 265

d’Aleró Boig. 266

Va organitzar una cursa amb altres karts i motos. Hi havia el seu amic Luigi, la princesa 267

Peach entre d’altres corredors. També hi havia el Bowser que era una mica trampós. 268

Just abans de començar la cursa, el Mario va veure que el seu kart no funcionava i va baixar 269

ràpidament, va anar al garatge corrent i va agafar les eines, les va portar a la pista i el va 270

poder arreglar. Va pujar-hi i va córrer la carrera. Va guanyar la cursa en primer lloc i li van 271

donar la Copa Xampinyó. Es va sentir molt content i va felicitat el seu amic Luigi que havia 272

quedat segon. 273

La setmana següent va guanyar la Copa Flor en primer lloc i va guanyar moltes més copes. 274

275

Àlex Caramés 2n B 276

Page 17: Jocs florals La Salle Comtal-16

17

277

PROSA Cicle Mitjà (FINALISTA) 278

279

280

EL QUADRE MÀGIC 281

282

Hi havia una vegada un nen que vivia en una casa amb el seu pare i la seva mare. Un dia 283

van anar a una botiga per comprar un quadre per el nen que en volia un. 284

Buscava un quadre de superherois i el van trobar. 285

Van tornar a casa i el van penjar a l’habitació, i com que era molt tard, van anar a dormir. 286

Durant la nit el quadre es va obrir i es va emportar el nen a un món ple de fantasia i màgia. 287

Quan es va fer de dia el nen va poder tornar a casa i no recordava res del que havia passat. 288

I vet aquí un gos i vet aquí un gat, aquest conte ja s’ha acabat. 289

290

291

Gara Montolio 3r A 292

293

294

Page 18: Jocs florals La Salle Comtal-16

18

295

296

PROSA Cicle Mitjà (GUANYADOR) 297

298

EL SALLENET 299

300

En els subterranis d’una escola, habitava una família de ratolins. El pare, la mare, la germana 301

i el germanet petit que es deia Sallenet. 302

El pare els hi va prohibir sortir fora del cau per veure l’escola, però en Sallenet era molt 303

tafaner i un dia no li va fer cas i va sortir a explorar l’escola sense que ningú el veiés. 304

Quan va arribar a dalt i va veure el que feien aquell munt de nens, va decidir que cada dia 305

aniria a classe per aprendre. 306

Un dia, un nen que es deia Pol, va veure en Sallenet i sense que el veiés, es va apropar i va 307

parlar amb ell. Al principi en Sallenet va quedar callat, però en veure que no li volia fer mal, 308

va començar a enraonar. Li va explicar que tenia enveja dels nens i que ell també volia 309

aprendre i tenir amics per jugar. 310

Llavors, en Pol el va ajudar, el va presentar als seus amics i a la professora i des d’aquell dia 311

en Sallenet va ser un més de l’escola. 312

313

Marc Vila 4t A 314

315

Page 19: Jocs florals La Salle Comtal-16

19

316

317

PROSA Cicle Superior (FINALISTA) 318

319

COSES CURIOSES 320

321

Fa molts anys, un nen que es deia Jordi volia veure com es creaven els videojocs i en què 322

s’inspiraven per a fer-los. 323

Durant uns quants dies, en Jordi es va anar informant força sobre el tema i va decidir anar a 324

una empresa de videojocs per a veure-ho amb els seus propis ulls. 325

Quan va arribar, va veure un gran edifici que arribava fins gairebé el cel. S’hi va acostar i va 326

observar un cartell que deia “Vídeocrea”. Més avall també va veure un altre que deia “Tot el 327

que et puguis imaginar, aquí ho trobaràs”. 328

En Jordi es va alegrar de poder entrar per veure com s’ho feien per imaginar-se tantes coses 329

per als videojocs. 330

Quan va començar la visita, va sentir alguna cosa estranya que li recorria tot el cos, era com 331

si tingués milers d’idees per crear videojocs, però alhora alguna cosa li deia que no era gens 332

fàcil fer-ho. 333

Va pensar en veure la part on planificaven i dissenyaven els jocs, i es va fixar molt en una 334

cosa a la qual ell no donava tanta importància, la part ortogràfica. Per a ell l’ortografia no era 335

tan important però, és clar, si feien faltes els nens i nenes que juguessin amb aquests 336

videojocs no aprendrien mai a escriure bé. 337

Page 20: Jocs florals La Salle Comtal-16

20

338

Més tard, va anar a la secció on en les idees es transformaven en realitat, i també es va fixar 339

en la gran importància que li donaven a tots els petits detalls, com ara uns arbres que es 340

veien al fons de la pantalla, els sons dels ocells, les veus de les persones de fons, les 341

onades del mar... 342

Després va parar-se a la part en la qual tots els videojocs eren posats en capses dins d’uns 343

camions per transportar-los per tot arreu. En aquest racó, en Jordi no va veure res 344

d’estrany... 345

Arribant a la part final de la visita, hi havia un espai on posava “Ara et toca a tu, experimenta 346

amb les teves idees i crea nous videojocs”. A en Jordi aquesta part li va encantar. Va 347

començar a tenir grans idees, impressionants, però a ell li va passar una cosa inesperada. 348

De cop i volta girava i girava sense parar, com si estigués dins d’una rentadora, i de sobte es 349

va aturar. Tot era estrany, tot ho veia diferent, no hi havia ningú... estava dins d’un videojoc! 350

Aquell videojoc no li sonava de res, no sabia de quin joc es tractava... Fins que es va adonar 351

que era dins del seu propi videojoc, el que ell havia creat en aquell racó. En Jordi es va 352

esverar, i va pensar que si estava en el seu propi joc, havia de seguir les seves normes i si 353

arribava al final podria tornar a la realitat. 354

I així ho va fer. Es va posar a córrer cap endavant i es va trobar amb una granota gegant que 355

se’l volia empassar. Però en aquell precís moment, de la seva butxaca va treure una petita 356

màquina, que el que feia era convertir en realitat el que pensava, i va desitjar que la granota 357

fos més petita que un cargol. I, efectivament, la granota gegant va passar a ser la granota 358

diminuta. 359

En Jordi va seguir endavant i es va trobar en un precipici on hi havia foc que anava pujant. 360

Va tornar a treure la màquina. Es va imaginar un pont de pedra, però no li va funcionar, 361

perquè la màquina només la podia fer servir una vegada i ja l’havia fet servir abans. En Jordi 362

Page 21: Jocs florals La Salle Comtal-16

21

363

estava acabat, moriria, perquè el foc pujava cada vegada més ràpid! Just en aquell moment, 364

li va venir una idea al cap: com era el seu joc i les seves normes, podia passar pel precipici 365

de foc volant. I així ho va fer, es va enlairar i va començar a volar per damunt del foc. Quan 366

va travessar aquell precipici va guanyar una petita recompensa, una vareta de desitjos. 367

L’últim nivell era molt difícil! S’havia d’enfrontar a una bèstia ferotge i despietada, una bèstia 368

que no estava per a bromes, sinó tot el contrari. Tenia cara de pomes agres i segur que no li 369

posaria les coses gens fàcils. Però amb la vareta que li havien donat li va ser molt més 370

senzill. En aquell moment la va treure i va fer sortir un ós amb ganes de victòria. L’ós va 371

començar a donar voltes al voltant de la bèstia, que es va acabar marejant, va caure i es va 372

donar un cop tan fort contra el terra, que va desaparèixer juntament amb la vareta. Aleshores 373

en Jordi va tornar a donar voltes i voltes i va tornar a la realitat... 374

Quinze anys després, en Jordi va treballar en aquella empresa, que li portava tants bons 375

records de la seva infantesa... 376

377

Àlex Arribas 6è B 378

379

380

381

382

383

384

Page 22: Jocs florals La Salle Comtal-16

22

385

PROSA Cicle Superior (GUANYADOR) 386

387

UN SOMNI FET REALITAT 388

389

El nom del nostre protagonista és Sergi, un nen que va descobrir allò que sempre havia 390

desitjat sense ser conscient. La seva passió des de ben petit van ser els cotxes i, sobretot, el 391

futbol, com qualsevol altre nen. Quan just tenia quatre anys, el Sergi ja sabia totes les 392

marques de tots els cotxes que hi havia al món. Tots els dies, de camí a casa amb la seva 393

àvia, el Sergi anava dient un per un, en veu alta, tots els cotxes que es trobava al seu pas: 394

- Aquest és un Renault! Mira àvia, un Ford! 395

De sobte, un home es va sorprendre de la facilitat que tenia el Sergi per reconèixer tots i 396

cada un d’ells: 397

- Porto 30 anys treballant com a mecànic i mai no havia vist res semblant! 398

Tot i així, allò que veritablement li apassionava era el futbol. Sempre que podia agafava la 399

pilota i anava al parc a jugar amb altres nens i de seguida agafava confiança. Va ser 400

aleshores quan els seus pares van decidir apuntar-lo a un club per a què jugués de manera 401

federada. El Sergi entrenava dos dies per setmana i després jugava els caps de setmana. 402

Poc a poc, va anar pujant de categoria fins arribar al Juvenil A, l’ última etapa abans de 403

formar part del futbol professional. 404

405

Page 23: Jocs florals La Salle Comtal-16

23

406

407

El Sergi, però, arrossegava molèsties a l’esquena que li impedirien seguir jugant. Per 408

recomanacions mèdiques, va haver de deixar allò que més li agradava, per començar a fer 409

natació. Mai no es va trobar còmode en aquella situació, però entenia que la seva salut era 410

molt més important. Més enllà de la pràctica, el Sergi gaudia veient els partits del seu equip, 411

el FC Barcelona, però també d’altres, com la lliga anglesa, l’alemanya o la italiana. També li 412

encantava llegir tots els diaris esportius i informar-se constantment del que succeïa al món 413

del futbol. Però el que més li agradava, era compartir opinions sobre aquest esport amb el 414

pare, amb els amics... La seva necessitat de parlar sobre futbol constantment va provocar 415

que el Sergi comencés a penjar tota una sèrie de comentaris a les xarxes socials sobre 416

qualsevol aspecte relacionat amb aquest. Va ser aleshores, quan el Sergi es va adonar que 417

se li donava bé escriure, tot i que a ell, li agradaven els números. 418

Un bon dia, la coordinadora d’un mitjà digital es va posar en contacte amb ell perquè havia 419

llegit els seus comentaris a les xarxes i li van cridar l’atenció. La noia, que buscava redactors 420

per la seva secció, li va oferir col·laborar amb altres membres de l’equip. El Sergi va 421

considerar que ja que no podia fer allò que més li agradava, escriure sobre el futbol potser 422

també el faria feliç, i no va dubtar en acceptar la petició. 423

El Sergi anava acreditat als partits i després hi era present a les rodes de premsa dels 424

entrenadors. També estava en contacte amb els jugadors a la zona mixta dels estadis, on 425

podia fer les seves pròpies preguntes a esportistes que fins feia ben poc admirava per la 426

televisió. Una vegada finalitzava el torn de preguntes, el Sergi penjava la crònica del partit i 427

les declaracions més destacades. La coordinadora feia una última ullada i donava pas als 428

seus articles, que podien ser llegits a la web minuts més tard. 429

430

Page 24: Jocs florals La Salle Comtal-16

24

431

432

433

Amb el pas del temps, el Sergi va finalitzar els seus estudis de batxillerat i per suposat tenia 434

clar el que volia fer: volia estudiar periodisme. Havia trobat la seva vocació i s’especialitzaria 435

como a periodista esportiu. 436

En la seva estança al mitjà digital, el Sergi intercanviava opinions amb altres periodistes un 437

cop finalitzaven els partits. Un d’aquests periodistes li va oferir un lloc com a becari a la 438

redacció del seu diari mesos més tard. El Sergi, no obstant, seguia formant-se, però sabia 439

que no podia deixar escapar l’oportunitat. Va aconseguir combinar els estudis a la Universitat 440

amb el seu lloc com a becari a un dels mitjans escrits més grans de la ciutat. Una vegada va 441

finalitzar el grau, li van oferir seguir treballant amb ells però ja com a professional i el Sergi va 442

accedir-hi sense pensar-ho dues vegades. Era un diari molt important i era conscient que 443

estava fent allò que més li agradava. D’una manera o d’una altra, sempre havia desitjat estar 444

vinculat al futbol. El Sergi estava vivint un somni que mai més es despertaria. 445

446

447

Laura Guillén 6è A 448

449

450

451

452

453

Page 25: Jocs florals La Salle Comtal-16

25

454

455

POESIA Cicle Mitjà (FINALISTA) 456

457

LA PAPALLONA 458

459

Una papallona de molts colors 460

s’atrau per una flor, 461

que fa molt bona olor. 462

463

Sota d’un roure 464

hi ha un somriure 465

és un conillet 466

molt petitet. 467

468

469

Marta Tejada 3r A 470

471

472

Page 26: Jocs florals La Salle Comtal-16

26

473

POESIA Cicle Mitjà (GUANYADOR) 474

475

LA MARE 476

La meva mare molt contenta s’ha posat 477

en rebre els rodolins que li he enviat, 478

I a tothom li ha agradat. 479

La meva mare estimada 480

és com una fada. 481

li agrada viure 482

amb un somriure, 483

li agrada escriure 484

quan està lliure. 485

Per estar més eixerida 486

es pinta els ulls de colors 487

i semblem unes flors. 488

M’ensenya moltes coses 489

I jo les aprenc totes. 490

Ruijie Xu 4t B 491

Page 27: Jocs florals La Salle Comtal-16

27

492

POESIA Cicle Superior (FINALISTA) 493

494

EL VIATGE 495

A Itàlia jo vull anar 496

per moltes coses visitar, 497

per Milà jo vull passar 498

i per la passarel·la desfilar. 499

Per Roma passejaré 500

i les seves ruïnes admiraré, 501

per Venècia navegaré 502

i els seus canals descobriré. 503

Ai! Florència capital de la Toscana, 504

la teva història és una passada. 505

Per últim a Nàpols jo aniré 506

i molta pizza menjaré. 507

508

Noa Arregui 5è B 509

Page 28: Jocs florals La Salle Comtal-16

28

510

POESIA Cicle Superior (GUANYADOR) 511

512

COSES BONES 513

Coses bones per menjar, 514

som com lladres criminals. 515

Xocolata amb caramel, 516

sucre i un cafè amb mel. 517

Coses bones materials, 518

som com rics incontrolats. 519

Un cotxe teledirigit 520

i una joguina per dormir, 521

videojocs molt divertits 522

i una nina amb vestit. 523

Coses bones per gaudir, 524

som com turistes atrevits. 525

La barrera de coral 526

i una cova amb diamants, 527

Page 29: Jocs florals La Salle Comtal-16

29

528

una platja sense gent 529

o un llac molt lluent. 530

Coses bones per viatjar, 531

som com coets estel·lars. 532

Un cotxe per rodar 533

i un avió per volar, 534

un vaixell per navegar 535

i uns peus per caminar. 536

Coses bones per estimar, 537

som com nens afalagats. 538

Una família que t’estima 539

i uns amics que bé et cuiden. 540

I així acaba la meva poesia, 541

amb el millor de la teva vida. 542

543

Júlia Gombau 6è B 544

545

546

Page 30: Jocs florals La Salle Comtal-16

1

547

548

549

550

551

552

553

554

555

556

557

558

559

560

561

562

563

564

565

566

567

568

JOCS FLORALS

Ed. Secundària

Page 31: Jocs florals La Salle Comtal-16

2

569

570

571

572

573

574

¿Quién eres? 575

Alguna vez he sentido que caigo en un pozo, 576

Un pozo del cual no sé salir. 577

Un pozo largo, estrecho y profundo, 578

Oscuro, frío y húmedo. 579

Está desierto, solo estás tú, 580

Está lleno de mentiras, engaños y discusiones, 581

Conflictos impurezas y maldad caen en él; 582

Ya no sabes cómo salir, llevas demasiado tiempo allí dentro. 583

584

Ves siluetas borrosas que pasan irreconocibles, 585

Que miran dentro, que ven que estás allí; 586

Pero nadie te hace caso, te ignoran; 587

Hasta que un día alguien se para, 588

No sabes quién es, pero quiere ayudarte. 589

590

Ves una mano que se alarga pozo abajo, pero no llega hasta ti; 591

pasan días y días hasta que vuelve, esta vez con una cuerda. 592

Pero es demasiado corta para llegar hasta ti, vuelve a marcharse; 593

Ahora sí, vuelve con más gente, 594

Necesita ayuda para sacarte de allí. 595

596

597

598

599

600

601

Finalista Categoria D Poesía castellana Irene Vidarte 1r ESO B

Page 32: Jocs florals La Salle Comtal-16

3

602

603

604

605

606

607

La soledat 608

609

Com seria el món per a mi 610

sense tenir cap amic 611

ningú que em pugui consolar 612

ni tampoc amb qui plorar. 613

614

Amb qui podria compartir 615

tot allò que jo he sentit 616

i a qui li podria explicar 617

totes les coses per les que he passat. 618

619

Si tingués algun problema 620

amb ningú podria comptar 621

i qui em donaria la mà 622

per poder tirar endavant. 623

624

Amb això nomes vull dir 625

que no puc parar de pensar 626

què senten les persones 627

que viuen amb soledat. 628

629

630

631

632

633

634

Finalista Categoria D Poesia catalana Laura Casaña 1r ESO A

Page 33: Jocs florals La Salle Comtal-16

4

635

636

637

638

639

El ridículo 640

641

¿No os ha pasado nunca que vais a entrar en una tienda y al no ver la puerta de cristal, 642

os chocáis contra ella? Hay quien empieza a quejarse como si fuese un niño pequeño y 643

exagerando su dolor para evitar que nadie se ría. También hay gente que se empieza a 644

reír y eso provoca que los de su alrededor, al ver que no se ha hecho daño, empiecen a 645

reírse con él. Las personas que son muy tímidas se sonrojan y por vergüenza ya no 646

entran en la tienda y se van pensando: “¡tierra trágame!”. 647

Hay veces en clase que el profesor hace una pregunta. Levantas la mano convencido de 648

saber la respuesta correcta con una gran sonrisa sin saber que estás a punto de meter la 649

pata y todos se reirán de lo que vas a decir. Por suerte le preguntan al compañero de 650

delante, quién dice la respuesta correcta. Tú reaccionas con normalidad aguantando la 651

sonrisa, ahora forzada y actuando como si tu respuesta fuera la misma. 652

Hay momentos en los que no puedes evitar reírte de lo que les pasa a los demás como 653

cuando jugamos a futbol toda la clase. Nos pasamos la pelota los unos a los otros y ahora 654

la tiene mi compañera. Está sola delante de la portería sin portero. Todos esperamos que 655

marque gol (ya que vamos perdiendo y queda poco para que se acabe el patio). Mucha 656

gente la está mirando. ¡Levanta la pierna para chutar y no le da a la pelota! Y por si fuera 657

poco se cae al suelo. Todos nos empezamos a reír, ella incluida porque es importante 658

saber reírse de uno mismo y aceptar que no somos perfectos a pesar de que sea difícil. 659

660

661

662

663

664

665

666

667

668

669

670

671

672

673

Finalista Categoria D Prosa castellana Júlia Tomàs 1r ESO A

Page 34: Jocs florals La Salle Comtal-16

5

674

675

676

677

L’escollit 678

Era un divendres qualsevol, tot semblava normal. Vaig arribar a casa i vaig pujar a la meva 679

habitació i em vaig posar els auriculars per escoltar música. De sobte, la llum se’n va anar, la 680

música es va apagar i la finestra de la meva habitació es va tancar també. Tot estava molt 681

fosc, no es veia res i vaig obrir el mòbil per enlluernar l’habitació. Necessitava pujar els 682

ploms, per això vaig haver de baixar les escales, vaig pujar-los una altra vegada i, mentre 683

tornava a la meva habitació, un soroll va sortir de les golfes. Va ser com si alguna cosa 684

s’hagués caigut; la curiositat em va fer pujar-hi. La porta de les golfes estava oberta i hi havia 685

una pedra vermella en el terra i, cada vegada que m’apropava més emetia una brillantor més 686

intensa. També vaig sentir que la pedra m’atreia, i que deia: ‘’Clarke, vine. Apropa’t, vine.’’ 687

Em vaig aturar i per més que volia utilitzar la meva màgia de mag per poder apagar aquella 688

llum o donar mitja volta i córrer per la por, no podia, la pedra m’ho impedia, no deixava anar-689

me. La pedra em seguia atraient i, encara que intentava marxar, no podia. Vaig agafar la 690

pedra amb els ulls tancats per la brillantor i, de sobte, la pedra va brillar amb una intensitat 691

que va recobrir l’habitació amb un color daurat molt intens, es a dir, del color de la llum que 692

sortia del llibre. 693

Vaig obrir els ulls i estava davant d’una mena de castell. Del no-res va sortir una noia, amb el 694

cabell de color marró molt clar, vestida amb un vestit verd ple de brillants, i em va presentar 695

el lloc on era. 696

-Ah! Qui ets? Que faig aquí? I on estic? –vaig dir espantat. 697

-Sóc la Reina d’aquest regne, em dic Elba. Estàs en el Regne de les Plantes. Estàs aquí per 698

una raó, ets l’escollit per salvar aquest regne. El fet que la pedra, o sigui, el transportador 699

hagi brillat i t’hagi portat aquí no ha sigut casualitat; la causa que tu estiguis aquí és perquè 700

t’hem fet vindre aquí per salvar-nos. Ets l’únic, Clarke. 701

-Però, per què jo? –vaig exclamar. 702

-Perquè ets un mag, i només un mag pot fer un encanteri per parar les morts de les meves 703

plantes, per parar la mort del meu regne. I, para ja de preguntar! Tenim molt poc temps. 704

Vaig tancar els ulls i vaig intentar pensar en què era més correcte. Tenia el deure d’ajudar, 705

però també m’arriscava a perdre els meus poders màgics, ja que parar les morts d’un regne 706

sencer pot acabar amb la teva màgia i energia, i també m’arriscava a morir. Vaig obrir els 707

ulls i vaig pensar que havia d’ajudar l’Elba. 708

Ens vam dirigir al castell, i allà vam poder parlar amb més serietat. L’Elba em va donar un 709

grimori perquè practiqués l’encanteri. Vam practicar-ho dies, setmanes, fins que l’encanteri 710

va sortir. L’Elba em va ajudar molt i ens vam fer molt amics. 711

- Sembla que ja estàs preparat! –va dir l’Elba alegrament. 712

- Sí! –vaig dir amb confiança. 713

-Doncs, anem? 714

Finalista Categoria D Prosa catalana Joshua Fernández 2n ESO A

Page 35: Jocs florals La Salle Comtal-16

6

715

716

-Sí, sí. Vaig dir mentre deixava anar un sospir. 717

Vam anar a l’arbre més gran del Regne i vaig exclamar: 718

- Allà realitzaré l’encanteri i des de allà l’encanteri s’escamparà per tot regne. Les plantes 719

tornaran a viure, la reina podrà viure sense preocupacions, i tot el regne viurà en pau, i 720

m’aniré. 721

Quan vam arribar, l’Elba em va donar grimori. Vaig començar l’encanteri. 722

Amb molta concentració vaig recitar l’encanteri una vegada i un altre. Vaig tancar els ulls, 723

vaig empassar saliva i vaig repetir l’encanteri. El vent va començar a bufar amb molta força, 724

semblava que estigués funcionant; els arbres i les flors estaven amb vida, estaven plenes 725

de color. 726

Mentre el regne tornava a recuperar la seva vida, jo no podia seguir amb l’encanteri, no tenia 727

més força i necessitava parar l’encanteri; però no podia, havia d’acabar-loo, una part del 728

regne tenia les flors mortes i necessitava que visquessin una altre vegada. 729

-Clarke! Para! Si la vida d’algunes de les meves plantes i la vida d’una part del meu regne 730

significa perdre’t, prefereixo que paris! –va cridar l’Elba amb una veu tremolosa. 731

-N-o,no, no pu-pu-c, haig de resistir i acabar l’encanteri. 732

El regne estava tot ple de vida, això significava que la meva missió com l’escollit havia 733

acabat, havia acabat l’encanteri. 734

Vaig tancar els ulls, em vaig ajeure al terra dur, em sentia dèbil. En aquell moment, vaig 735

perdre tota la energia i tota la màgia que em quedava. El meu cor es va parar per uns 736

minuts. 737

-Clarke? Clarke? –va cridar l’Elba. Per què no respires? Clarke? No, no, no! Això no hauria 738

d’haver passat! No ho recordes? Tu hauries de tenir una vida més llarga i feliç, i tornar a la 739

teva casa! Clarke, si us plau, desperta’t! Obre els ulls, obre’ls! Respira, si us plau! 740

L’Elba va començar a plorar, una de les seves llàgrimes va caure en els meus ulls tancats. 741

De sobte, vaig obrir els ulls i vaig donar un fort sospir. L’Elba em va donar una forta 742

abraçada. 743

-Clarke! Estàs viu! Estàs bé? Gràcies per fer aquest sacrifici, només per salvar un regne que 744

no coneixies. 745

-De res, i gràcies per salvar-me tu a mi, va ser la teva llàgrima que em va salvar. –vaig dir. 746

-Ja, de res. Doncs, voldràs tornar a la teva casa, no? –em va dir l’Elba mentre posava una 747

cara trista. 748

-No, crec que em puc quedar un temps aquí. – vaig dir amb un somriure d’orella a orella. 749

Vaig agafar a l’Elba per la cintura i ens vam dirigir al castell. Ara sé que la millor cura es 750

l’amor verdader. 751

752

753

Page 36: Jocs florals La Salle Comtal-16

7

754

755

756

757

758

Vuit de març 759

760

Et diu que no vals, 761

t’arrossega amb la força de les paraules, 762

et colpeja i t’humilia, 763

t’espanta i et castiga. 764

765

Però no, 766

lluitarem pel que és nostre, 767

llibertat i autonomia. 768

Sortirem al carrer 769

i amb les mans en l’aire protestarem. 770

771

S’ha acabat plorar, 772

alcem el cap! 773

Guanyar el que ens han tret, 774

recuperar els nostres drets. 775

776

Igualtat social, 777

dret a la vida, 778

dret a expressar-nos. 779

Així ho farem. 780

781

782

783

784

785

786

Finalista Categoria E Poesia catalana Carla González 4t ESO A

Page 37: Jocs florals La Salle Comtal-16

8

787

788

789

790

El sueño prohibido 791

Hace cerca de cuarenta años, la industria del automóvil dio un cambio radical. Pocos se 792

acuerdan ya del gran descubrimiento que hizo el sueco Lars Thompson cerca de la década 793

de los setenta. Los medios de comunicación mundiales y una gran coalición de países se 794

encargaron de borrar su gran hazaña, dejándolo completamente en el olvido. 795

796

Lars Thompson fue un ingeniero sueco nacido en Gotemburgo. Desde muy temprana edad, 797

a Lars le apasionaban los coches. Se puede decir que nació con uno bajo el brazo, ya que 798

fue el primer regalo que recibió al nacer. A medida que fue creciendo, Lars se mostraba 799

cada vez más interesado en los vehículos, concretamente en los sistemas de propulsión. Se 800

sacó el instituto con una nota global de nueve, lo que le permitió acceder a una beca para 801

estudiar en la prestigiosa universidad de Cambridge. Lars escogió la carrera de ingeniería 802

mecánica, la cual le permitía acceder a su trabajo soñado, ser ingeniero jefe de motores en 803

Porsche, la marca de la cual estaba enamorado. 804

805

Durante uno de esos días de estudio, Lars se sintió estresado, así que decidió ir a pasear 806

por la majestuosa ciudad de Cambridge. Durante ese paseo, Lars se hizo una pregunta que 807

jamás pensó que iba a revolucionar el mundo de la automoción. Se preguntó por qué se veía 808

obligado a estudiar los motores de combustión cuando estos son perjudiciales para el 809

mundo. Así que, al día siguiente, Lars fue a hablar con John Lampard, su profesor de 810

ingeniería mecánica, a quien le formuló la pregunta que se había hecho el día anterior. John 811

le retó a que creara un motor dotado de una gran autonomía, potencia, fiabilidad y que se 812

pudiera repostar en poco tiempo en caso de que necesitara algún tipo de fluido para poder 813

funcionar. La única condición que había era que el motor no podía contaminar bajo ningún 814

concepto. Lars se sintió muy motivado por este reto que se le presentaba, así que no tardó 815

ni un segundo en ponerse a trabajar en él. Indagó sobre qué combustible usaría para su 816

motor. Primero pensó en hacer un motor de hidrógeno, pero vio que su autonomía era muy 817

limitada y también carecía de potencia. Una vez descartado el hidrógeno, probó con la 818

electricidad. En este caso se dio cuenta de que los motores eléctricos necesitaban unos 819

veinte minutos para poder cargarse al sesenta por ciento, y que en caso de avería, las 820

baterías de ácido sulfúrico no tendrían lugar en el planeta, así que descartó la electricidad. 821

Después de muchos intentos con aceite, etanol, y muchos otros combustibles, Lars estuvo a 822

punto de rendirse, pero al final encontró la solución en su balcón. Un día de mucho viento, 823

Lars se asomó al balcón para refrescarse cuando una bocanada de viento le golpeó la cara. 824

Ahí fue cuando encontró la solución, el aire. Si era capaz de encontrar que un motor 825

funcionara con aire, todos esos problemas se acabarían. Lars confeccionó un motor capaz 826

de alcanzar quinientos caballos de potencia, con una autonomía ilimitada y sin necesidad de 827

repostar, ya que el motor funcionaba exclusivamente con aire. 828

829

Cuando Lars acabó de pulir su revolucionario invento, llamó a John para que se pasara por 830

su apartamento. Cuando este vio el motor y sus especificaciones técnicas, se quedó sin 831

palabras. Asombrado por el descubrimiento que su alumno había realizado, decidió 832

convocar una rueda de prensa en Cambridge. Los medios, impresionados, ya empezaron a 833

Finalista Categoria E Prosa castellana Francesc Murcia 4t ESO A

Page 38: Jocs florals La Salle Comtal-16

9

hablar del descubrimiento del siglo. Un montón de marcas como Ferrari, Mercedes-Benz, 834

Audi o hasta Porsche, la marca de la que era fanático, le ofrecieron sumas estratosféricas de 835

dinero para comprarle el motor, pero Lars rechazó cada una de las ofertas y decidió patentar 836

su motor. Al acabar la carrera, Lars fundó su propia empresa de coches, llamada “Lars Cars 837

and Propulsion Inc” la cual fue un gran éxito que convirtió a Lars en multimillonario. En su 838

primer año, “Lars Cars”fue la marca de coches que más ventas obtuvo. Disponía de una 839

gran variedad de modelos, desde utilitarios y monovolúmenes, hasta deportivos y camiones, 840

todos ellos sin contaminar nada y por el mismo precio que sus competidores. La población 841

ya empezó a hacer cálculos del dinero que se ahorrarían en gasolina y rápidamente, 842

millones de personas vendieron sus vehículos para hacerse con un Lars. Esto provocó que 843

Lars abriera diez nuevas fábricas para poder aceptar todos los pedidos que le llegaban, y al 844

poco tiempo, “Lars Cars and Propulsion Inc” fue la empresa líder del sector automovilístico. 845

La Unión Europea hizo públicos unos números en los que se podía ver con claridad cómo 846

habían bajado las emisiones de CO2 a la atmósfera. Lars Thompson estaba eufórico al ver 847

que él era el responsable de que las emisiones de C02 hubieran bajado. 848

849

Pero no todo era un mundo de rosas para el sector del automóvil. Empresas de la talla de 850

Daimler AG, General Motors, Fiat S.p.A se vieron obligadas a cerrar, después de haberse 851

declarado en bancarrota. También cerraron petroleras como Repsol, British Petroleum, Shell 852

o Petrobras. Esto provocó que países como Arabia Saudí, Emiratos Árabes Unidos, Qatar o 853

Venezuela se declararan en quiebra, ya que el petróleo era su principal fuente de ingresos. 854

Al ver que cada vez eran más las empresas y países que se empobrecían, se decidió a 855

convocar una reunión de todos los países del mundo para poner fin a esta crisis mundial. Se 856

llegó a un acuerdo para que Lars Thompson cediera la patente, pero los Estados Unidos 857

estaban muy enfadados ya que, por culpa del invento de Lars, General Motors había 858

quebrado, dejando su economía en una situación muy delicada. El presidente de los Estados 859

Unidos, Michael Philips, llamó a Lars para hacer una comida juntos y hablar sobre el invento 860

que este había creado. Lars aceptó amigablemente y comió con Michael Philips en un 861

restaurante a las afueras de Washington. Al acabar, unos hombres de negro cogieron a Lars 862

y lo sedaron mediante cloroformo. Jamás se volvió a saber nada de Lars. Unos dicen que lo 863

encerraron en un módulo de aislamiento de alguna cárcel americana, otros dicen que lo 864

asesinaron... Lo único que se sabemos es que Lars ya no apareció. Desde ese día, los 865

Estados Unidos arrancaron una enorme campaña en contra de “Lars Cars and Propulsion 866

Inc” acusándolos de estafa, alegando que los motores no funcionaban con aire, sino con 867

etanol. Acabaron hundiendo a la empresa de Lars y unos hombres de negro pasaron, casa 868

por casa, en cada rincón del mundo, requisando todos los coches de “Lars Cars”. Se 869

quedaron con la patente y la destruyeron. 870

871

De Lars nunca se supo nada. Desapareció sin dejar rastro. Nunca se sabrá qué fue de él. Lo 872

único cierto es que el motor de aire fue real, y el mundo salió perdiendo. 873

874

El bien común no es del interés de todos 875

876

877

878

879

880

881

Page 39: Jocs florals La Salle Comtal-16

10

882

883

884

La meva musa 885

886

887

20 de març de 2016. Que ràpid passa el temps! Fa just un any que vaig conèixer qui seria 888

l’amor de la meva vida. 889

890

Era molt planificadora, a vegades en excés, volia tenir-ho tot programat, però aquell dia es va 891

descontrolar tot per complet. Per començar, va trencar amb el seu promès una relació de dos 892

anys. Necessitava escapar d’amors tòxics, de mentides, de manipulacions, d’enganys, de 893

tanta dependència, dels homes equivocats. Necessitava viure per ella mateixa, estimar-se, 894

agradar-se, no necessitar. No em va donar més explicacions sobre el tema, al final cada 895

parella és un món i, com a tal, ha de ser només ella qui prengui les pròpies decisions sobre el 896

seu enllaç. Però hi ha vegades en què, per molt que s’intenti mantenir el vaixell en flotació, és 897

millor dir adéu. Per intentar evadir aquell sentiment de tristesa i sense un pensament previ 898

sobre l’acció, va decidir agafar un tren cap a Barcelona per celebrar l'aniversari de la seva 899

cosina Àmbar. Un lloc perfecte per practicar la fotografia, la seva gran passió, i per perdre’s 900

entre monuments i carrerons estrets. I aquí és on entro jo en tot això. 901

902

Laia Soler, aquest era el meu nom, bé, encara ho segueix sent. En aquella època era una 903

noia normal i corrent que vivia en un petit apartament del centre de Madrid. Estava cursant el 904

meu primer any de carrera a la facultat de Belles Arts. La veritat és que m’anava bastant bé. 905

Un dia em van encarregar un dibuix artístic sobre una persona, objecte o monument que ens 906

transmetés algun sentiment, i més endavant, en una exposició oral del treball, hauríem 907

d’explicar la sensació detalladament. Jo era una persona amb una gran facilitat per trobar la 908

inspiració. La veritat és que els meus companys sempre envejaven aquest fet i jo reconec que 909

no negava la facilitat que tenia per il·luminar-me. En canvi, com si d’una mala jugada es 910

tractés, aquest cop no trobava la inspiració necessària. 911

912

Ja havien passat quatre dies d'ençà que em van plantejar l’activitat i encara no tenia res al 913

cap. Vaig pensar que, si sortia una mica de casa, aclariria les idees i, vés a saber, potser em 914

venia la vena de l’artista, tot i que tampoc podia passar tot el dia fora, ja que a les sis i mitja 915

havia quedat amb la meva mare per ajudar-la a preparar el sopar familiar. Vaig agafar la meva 916

llibreta, un parell de carbonets, uns colors de fusta i els vaig ficar dins una bossa. 917

Finalista Categoria E Prosa catalana Laura Díaz 4t ESO B

Page 40: Jocs florals La Salle Comtal-16

11

918

Sincerament, crec que va ser el dia que més vaig caminar per Madrid, però aquests passos 919

van resultar un fracàs, fins que se’m va encendre la bombeta i em vaig dirigir a l’estació de 920

tren. Acompanyada per la multitud de gent i el soroll ensordidor, vaig decidir tancar-me en mi 921

mateixa per aconseguir el propòsit que buscava. Així doncs, vaig seure en un banc prop de 922

l’accés a les vies del tren i em vaig posar a observar. I allà la vaig veure, entre una jungla de 923

persones, fotografiant el sostre voltat, i de sobte va néixer l’estrella que porto dins, vaig treure 924

la meva llibreta negra i, fixant-me en la seva delicadesa, vaig començar a retratar-la. Tenia la 925

pell lleugerament fosca, es notava que havia estat exposada al sol, ulls brillants, amb una 926

salvatge cabellera castanya. Vestia bé, amb un estil molt “casual”. La seva cara mostrava un 927

lleuger somriure, en canvi, els seus ulls no semblaven dir el mateix. 928

929

En un d’aquests instants en què abaixes la mirada, et centres en la creació i la tornes a pujar 930

perquè ja no retens la imatge en la memòria, la vaig perdre de vista. Crec que només havien 931

passat cinc segons, el cas era que ja no hi era. Havia perdut la meva musa. No vaig 932

reaccionar, simplement em vaig quedar paralitzada, fins que un “hola” em va sorprendre per 933

darrere. De cop i volta i per una acció de protecció, vaig tancar la llibreta. Era ella, era la meva 934

lira. No vaig respondre, per vergonya, perquè els nervis em van jugar una mala passada. Ella 935

no es va rendir i va continuar insistint, em va dir que m’havia vist dibuixant i que em trobava 936

interessant. Finalment, em va confessar que m’havia fet una fotografia. Sense pensar-ho dos 937

cops li vaig demanar que me la mostrés. Acceptà, però, a canvi, li hauria d’ensenyar el que 938

estava dibuixant. En aquell moment em van passar tantes coses pel cap... Jo mai havia 939

ensenyat els meus dibuixos a mitges. Com es deu dir? Què feia fotografiant-me sense el meu 940

permís? Aquesta última pregunta no era del tot justa, ja que jo l'estava dibuixant i tampoc 941

m’havia donat la seva aprovació. Els meus pensaments van concloure quan va estendre la mà 942

per fer el tracte, i jo la vaig acceptar. La seva mà, freda i suau, i la seva mirada trista, em van 943

transportar a una altra sensació, fins aleshores desconeguda per mi. Després de mostrar-nos 944

mútuament les nostres creacions i que ella s’adonés, per tant, que jo l’estava dibuixant, 945

només em va mirar i va somriure. 946

947

Vam continuar parlant unes dues hores més. Es veu que anava a Barcelona i que el seu tren 948

arribava tard. Teníem tantes coses en comú... Era increïble. Jo no creia en allò de “la teva 949

ànima bessona”, però aquesta vegada... era màgic. A vegades la realitat supera la ficció. Li 950

vaig acariciar delicadament la cara, per comprovar si tot era real. I així es van unir les nostres 951

mirades i després les nostres boques en un petó que ens va remoure per dins. Un petó entre 952

dues desconegudes que es necessitaven urgentment. Cap de les dues volia separar els seus 953

Page 41: Jocs florals La Salle Comtal-16

12

llavis de l’altra, sentint com les pors desapareixien, com si les inseguretats es convertissin en 954

confiança, gaudint del plaer sense obstacles. I així van estar una eternitat. Una eternitat que 955

va durar el temps que dura un petó. No volia que finalitzés aquell moment, però faltaven tres 956

minuts perquè arribés el tren i ella havia d'acomiadar-se. Vam acordar que m’ajudaria a 957

acabar el dibuix i vam intercanviar els telèfons. Em va prometre que em trucaria quan arribés 958

a Barcelona i que aquesta “relació”, per anomenar-la d’alguna manera, no finalitzaria aquí. No 959

obstant això, sí que ho va fer. 960

961

L'endemà, enfadada amb la vida perquè no havia rebut cap trucada d’ella, vaig decidir llançar 962

la tovallola, em vaig repetir molts cops que aquesta història no havia sigut res, però em 963

resultava impossible, sabia que el que havia passat era cert. Va sonar el telèfon, aquell 964

número no estava registrat en els meus contactes. “Que estrany!”, vaig pensar. No tenia el 965

costum de respondre als desconeguts. Aquell cop, per desgràcia, sí que ho vaig fer. Una veu 966

trista i aguda, d’una tal Àmbar. Vaig recordar de sobte que així es deia la cosina de la meva 967

musa. En efecte, era ella. El meu cor es va esmicolar, tots els plans es van destruir, tot va 968

quedar en res: el meu amor fugaç havia mort. L’Àmbar em va explicar, entre llàgrimes, que no 969

m’havia pogut trucar abans, que va ser el tren, que va descarrilar, i que no s’hi podia fer res. 970

Em va comunicar que l’enterrament seria el dia vint-i-set, i em va acabar dient: “Vas ser la 971

llum de la seva vida, a ella li encantaria que hi assistissis, t’hi esperem.” 972

973

Avui, un any més tard, encara no he sigut capaç de superar la seva mort, i és que una història 974

de dues persones que s’estimen, no necessàriament ha de ser molt llarga per ser perfecta, 975

només ha de ser veritable. La vida continua, però seguiré escrivint la nostra història d’amor, 976

fins i tot després de la seva mort, perquè la nostra va tenir un principi, però mai tindrà un final. 977

978

T’estimo, Abril. 979

980

981

982

983

984

985

986

987

988

989

Page 42: Jocs florals La Salle Comtal-16

13

990

991

992

993

El perro y la pulga 994

995

Una pulga un día, 996

en el cuerpo de un 997

perro se metió. 998

Aburrida y aburrida, 999

un día le pico, 1000

El perro 1001

enfadado se empezó 1002

a rascar y la pulga 1003

salió disparada 1004

hacia otro lugar. 1005

La pulga disgustada, 1006

se echó a llorar. 1007

No entendía, no entendía, 1008

qué había podido pasar. 1009

El perro acudió a ella 1010

pidiéndole perdón. 1011

preguntándole si quería 1012

hacer un trato 1013

que no perjudicaría 1014

a ninguno de los dos. 1015

La pulga contenta, 1016

aceptó sin rechistar. 1017

Y estos dos amigos 1018

juntos siempre, 1019

pudieron estar. 1020

1021

1022

Guanyador Categoria D Poesía castellana Greta Samper 2n ESO A

Page 43: Jocs florals La Salle Comtal-16

14

1023

1024

1025

1026

La meva terra 1027

1028

1029

M'agrada la meva terra, 1030

perquè ens permet disfrutar. 1031

Tant podem ser a la platja 1032

com anar a esquiar. 1033

1034

Tenim una costa que és d'envejar, 1035

i unes muntanyes que són d'admirar! 1036

La terra és ferma, i tenim bon bestiar 1037

i la bona gent mai ens mancarà. 1038

1039

Gaudim de tradicions, 1040

com les sardanes i els balls de bastons. 1041

Tenim castells, correfocs i diables, 1042

i amb els forasters som ben amables. 1043

1044

Llibres i roses regalem 1045

i per Sant Jordi l'amor demostrem. 1046

A la Moreneta adorem, 1047

i el virolai li cantem. 1048

1049

M'agrada la meva terra, 1050

perquè acollim a tothom. 1051

La veritat, tant se'ns en dóna, 1052

siguin d'on són. 1053

1054

1055

1056

1057

1058

1059

1060

1061

1062

1063

Guanyador Categoria D Poesia catalana Alba González 1r ESO A

Page 44: Jocs florals La Salle Comtal-16

15

1064

1065

1066

1067

La mala conducta 1068

1069

En un pueblo de las afueras de Madrid, había una escuela llamada Divino Salvador. En esa 1070

escuela siempre había muy buen ambiente, la gente era muy amable y simpática, sobre todo 1071

entre ellos destacaba Jesús, el portero de la escuela. Jesús era un hombre de unos cincuenta 1072

años, que llevaba trabajando en esa escuela desde los treinta años, siempre vestía con su traje 1073

de trabajo impecable y bien planchado. Era una persona de lo más cariñosa, siempre estaba 1074

pendiente de los demás, primero le importaba la salud de los demás y luego la suya. Siempre 1075

llevaba en sus bolsillos algunos caramelos que iba dando a los niños y en su otro bolsillo una 1076

diminuta agenda donde apuntar algún que otro mensaje que le decían los padres para sus 1077

hijos. Todo el mundo lo quería y lo admiraba, pero lo que no sabían era el oscuro secreto que 1078

mantenía oculto desde hace muchos y muchos años. 1079

Jesús no había tenido una gran infancia. En el colegio no es que fuera el más listo, ni el más 1080

guapo, pero sí que tenía una gran sonrisa que iluminaba y alegraba todo aquel que estuviera 1081

deprimido. Pero ese rostro encantador e iluminado desaparecía nada mas entrar por la puerta 1082

de su casa. Él sabía que su familia no estaba en uno de sus mejores momentos. Su madre no 1083

trabajaba y siempre había sido una mujer simpática y atenta a los demás, pero llevaba unos 1084

años que siempre la veía triste, débil y muy distante a su padre. El que traía el dinero a la casa 1085

era su padre pero lo despidieron y por depresión se lanzó al alcohol. Durante la hora de cenar 1086

nadie hablaba, Jesús se comía su planto, lo llevaba a la cocina y luego se despedía de sus 1087

padres. Hasta que una noche empezó a oír unos ruido de alguien golpeando algo y a una voz 1088

de una mujer suplicando. Silenciosamente el niño atemorizado por ese escándalo, se dirigió a 1089

donde oía el ruido, el comedor. Todas las luces estaban apagadas y vio muchos objetos por 1090

todo el suelo. La puerta estaba entreabierta y pudo ver la escena que traumatizó el resto de su 1091

vida. Su madre tumbada en suelo, llorando y con un color de piel blanco como la nieve. Y 1092

encima de ella, su padre, borracho por haberse bebido una botella de whisky entera, 1093

golpeándola. Él nunca hubiese pensado que llegaría a esos extremos. Corrompido por esa 1094

escena se le escapó un gemido que hizo que sus padres lo descubrieran. Su madre lo miró y 1095

en ese momento contempló que en su mirada además de dolor había tristeza y preocupación. 1096

La mirada de su padre, en cambio, era de rabia y odio. En ese momento, su madre grito: 1097

Guanyador Categoria D Prosa castellana Marina Martínez 2n ESO A

Page 45: Jocs florals La Salle Comtal-16

16

-¡Corre, hijo mío! ¡Huye, vete, llama a la policía! 1098

El pequeño Jesús salió corriendo del comedor sin saber dónde esconderse. Su madre de 1099

donde pudo sacó sus últimas fuerzas y golpeó al padre que cayó al suelo. Sin tiempo para 1100

incorporarse, su padre la agarró. Empezó a golpearla y sin buscarlo, cayó al suelo golpeándose 1101

contra el pico de la mesa. Al caer al suelo, un charco de sangre inundó esa trágica escena. El 1102

padre salió corriendo por todo el piso buscando al niño, al final lo encontró escondido en el 1103

armario. Lo sacó con un brusco movimiento, lo tiró al suelo y lo empezó a golpear. El padre 1104

hizo creer a todo el mundo que la madre se cayó de la escalera por culpa de Jesús y que al 1105

caerse se golpeó la cabeza. Al entierro sólo asistieron cuatro miembros de la familia de su 1106

padre. Nadie más. 1107

Esa misma noche, al llegar a casa, aprovechando que su padre estaba en el baño, cogió un 1108

bote con distintas pastillas, las trituro lo más pequeño que pudo hasta dejarlas polvo y las 1109

introdujo en la botella de whisky. Al salir del baño su padre como era habitual, se bebió con 1110

largos tragos toda la botella, cayendo en un profundo sueño. Al despertase, se encontró atado 1111

en la cama y al lado de él, Jesús con un rodillo de amasar en las manos. El rodillo con el que 1112

pegaba a su madre. Se subió a la cama frente a su padre y le empezó a golpear 1113

constantemente con mirada fría e inexpresiva. Su último golpe lo dirigió a la cabeza y de ese 1114

golpe lo mató. Mintiendo igual que hizo su padre, hizo creer a la gente que entraron unos 1115

ladrones, quienes mataron a su padre. Como sus padres murieron al niño lo encerraron en un 1116

orfanato, por su trágica historia y durante años tuvo que asistir a diferentes sesiones con 1117

psicólogos. Al final, les convenció que ya estaba bien, que ya lo había superado. Al cumplir 1118

treinta años entró a trabajar en la escuela en la que ahora trabaja. 1119

Un día como todos, vino un niño nuevo al colegio. Era un niño no muy alto, delgadito, con un 1120

pelo y ojos negros como el carbón. Era un niño que transmitía tristeza, su rostro era apagado y 1121

siempre tenía unas inmensas ojeras. Jesús siempre se mostraba amable y atento con él, ya 1122

que su triste aspecto le preocupaba. Era un niño que cada día estaba más y más delgado. Un 1123

día cerca del verano, Jesús se acercó a él y le preguntó: 1124

-¿Estás bien? no haces buena cara. 1125

-sí sí, muchas gracias- le dijo el niño con voz temblorosa. 1126

-¿Quieres que llamemos a tus padres? Si no te encuentras bien, lo mejor es que te vengan a 1127

buscar.- le dijo atentamente Jesús. 1128

En ese momento sus ojos se abrieron como platos y el niño gritó: 1129

-¡Nooo, ya te he dicho que estoy bien!- e hizo un gesto para apartarse de Jesús. 1130

Page 46: Jocs florals La Salle Comtal-16

17

Fue entonces cuando Jesús pudo contemplar unos enormes cardenales por toda su parte 1131

delantera del brazo. Y rápidamente los golpes le recordaron a los que tenía su madre. 1132

Los próximos días Jesús se dedicó a investigar sobre la familia de ese niño: supo que su padre 1133

era un alto ejecutivo que gracias a sus maneras agresivas había llegado a un alto cargo en una 1134

gran empresa multinacional. Habían estado cambiando de ciudad por el trabajo de su padre 1135

varias veces. Su madre no trabajaba porque con tanto cambio tuvo que dejar de hacerlo. Se 1136

podía decir que era una familia acomodada. Al cabo de un par de semanas, Jesús se armó de 1137

valor y empezó a espiar a esa familia. El padre normalmente llegaba bastante tarde, serio, de 1138

mal humor. Parece ser que sus jefes le estaban poniendo en una situación difícil y esos nervios 1139

lo volvieron aún más agresivo en casa. Empezó a ser normal escuchar como alzaba la voz en 1140

ese lujoso piso de la zona alta. En una zona donde ningún vecino se conoce y ni le importa lo 1141

que hace el vecino de al lado. Escondido en la oscuridad pudo ver una escena conocida, como 1142

el padre cargaba su ira contra el atemorizado niño y su madre lloraba al lado. En aquel 1143

momento supo lo que tenía que hacer. 1144

Planeó delicadamente cada detalle y cuando faltaban pocos días para vacaciones decidió 1145

realizar su acto de justicia. Disfrazado de mensajero con gorra, gafas y un bigote postizo llamo 1146

a la puerta después de comprobar que el padre del niño había llegado a casa. 1147

-El señor Friman? Le traigo un sobre urgente del director de su compañía, es muy urgente. 1148

-¿Cómo? Si si, suba rápido.- dijo el padre. 1149

Jesús subió rápido pero sin dejar de parecer tranquilo al piso de la familia: 1150

-me envían para que firme estos documentos urgentemente y que debo devolver a su oficina. 1151

No le parecía extraño al padre y le dijo que pasará mientras buscaba algo con lo que firmar. 1152

Una vez dentro del piso Jesús de su cintura sacó una porra de hierro que la agarró tan fuerte 1153

como años atrás cogió aquel amasador. Se abalanzó sobre el señor y le dio un golpe fuerte y 1154

seco en la cabeza. El hombre cayó al suelo y el empezó con rostro inexpresivo a golpearle 1155

mientras decía: 1156

-Nunca más golpearas ni a tu hijo ni a tu mujer. 1157

En aquel momento apareció el niño, quien gritó: 1158

-Por favor deje a mi padre, yo le quiero. 1159

Jesús giró la cabeza y comprendió que si seguía ese niño sería otro Jesús marcado para toda 1160

la vida. Así que le dio un último golpe que dejó inconsciente al señor y salió corriendo. Esa 1161

noche la pasó vagando por las calles pensando en lo que casi había llegado a hacer y 1162

Page 47: Jocs florals La Salle Comtal-16

18

entonces vio claro que no podía tomarse la justicia por su mano. Lo que le paso a él fue un 1163

acto reflejo de venganza, pero o debía volver a reflejar su triste experiencia en otros casos. 1164

Jesús lo tuvo claro, se despidió de su trabajo, donde nunca entendieron porque, dejó el alquiler 1165

pagado de su piso e hizo las maletas. Ahora sabía que el objetivo de su vida debía ser 1166

convertir a esas madres e hijos indefensos, que sufrían malos tratos, en personas fuertes que 1167

pudieran denunciar sus situaciones de malos tratos. Tenían que ser las autoridades, la policía y 1168

la justicia quienes actuaran en defensa de esas pobres personas y actuara contra los hombres 1169

sin escrúpulos. Antes de irse había escrito una carta anónima a los servicios sociales 1170

explicándole el caso de ese alumno que había intentado erróneamente ayudar y él se marchó a 1171

otro país como voluntario para ayudar a este tipo de familias, por desgracia hay muchas más 1172

familias y casos como ese y el decidió que a partir de entonces lucharía con todos sus recursos 1173

para que fueran valientes y saliesen a la luz los verdaderos rostros de esos hombres 1174

monstruosos. 1175

Nunca más ningún niño debería cargar con la culpa que él ya nunca podría dejar que llevar con 1176 él. 1177

1178

1179

1180

1181

1182

1183

1184

1185

1186

1187

1188

1189

1190

1191

1192

1193

1194

1195

1196

1197

Page 48: Jocs florals La Salle Comtal-16

19

1198

1199

1200

1201

L’Ona invisible 1202

Som a classe de mates i el professor ha fet una pregunta molt difícil. L’Ona, la noia que tinc al 1203

costat, me l’acaba de dir a cau d’orella. L’animo perquè la digui en veu alta, però ella no vol, em 1204

demana que la contesti jo. Aixeco la mà i la responc. El professor em felicita davant de tots els 1205

companys i companyes. Estic molt sorpresa, la miro i està rient. 1206

Avui està sola, asseguda a les escales observant com juguem a bàsquet. Sembla que vol jugar 1207

però no s’hi atreveix. Cada cop que hi vaig per preguntar-li si vol venir em diu que no, que ella 1208

no en sap; ara, es passa tota l’estona mirant-nos. Quan encistello veig com somriu, veig com li 1209

brillen els ulls com si ho hagués fet ella. 1210

Els dijous ve a coral. Es posa als seients de darrere i canta molt fluix intentant que ningú es fixi 1211

en ella. La mestra sempre li diu que, si vol passar desapercebuda, ha de cantar convençuda i, 1212

si s’equivoca, seguir endavant amb la cançó sense que els altres arribin a notar-ho. 1213

Cada cop que hi parlo vull conèixer-la més, saber per què és així, per què no vol emportar-se 1214

mai el mèrit, per què és tan tímida. Sempre que estic amb ella parlem de tot, però quan li 1215

pregunto per què no vol contestar les preguntes a classe o jugar a bàsquet no em dóna 1216

respostes, les evita, no vol parlar d’ella i treu un altre tema. 1217

Sempre ho observa tot i li encanta veure com els altres parlen, com riuen, com si ella somiés 1218

que és part de tot el que veu sense atrevir-se a ser-ho. Sembla que tingui por de viure per ella 1219

mateixa i per això viu a través de les altres persones. 1220

Alguns nens li han posat sobrenoms, a ella tant li fa, sap que està per sobre d’aquestes 1221

ximpleries. Sempre em diu que “no ofèn qui vol, sinó qui pot”, però a mi em sap greu. Si la 1222

veiessin amb els meus ulls s’adonarien que ella no és així. 1223

Jo la considero la meva amiga i ara he entès que ha de ser ella qui s’atreveixi a jugar a 1224

bàsquet, a respondre les preguntes a classe o a fer solos a la coral. De fet, tots en algun 1225

moment, quan ens sentim insegurs, ens comportem una mica com l’Ona. 1226

Estic convençuda que algun dia s’atrevirà a viure la seva vida i tindrà el valor de ser la 1227

protagonista de la seva pròpia història. 1228

1229

1230

1231

1232

1233

1234

1235

1236

Guanyador Categoria D Prosa catalana Júlia Tomàs 1r ESO A

Page 49: Jocs florals La Salle Comtal-16

20

1237

1238

1239

1240

La muerte 1241

1242

La muerte, el final del camino, 1243

lo que nos separa de nuestros seres queridos, 1244

la Paz eterna que se nos ha concedido. 1245

1246

El cuarto jinete llega 1247

en capa negra envuelto, 1248

se acerca como esqueleto, 1249

a lomos de un caballo esbelto. 1250

1251

Y cuando su guadaña sientas, 1252

puedes reír o llorar, 1253

nada de lo que hagas ya, 1254

tu destino podrá cambiar. 1255

1256

Es un ser igualitario, 1257

no importa tu estatus social, 1258

seas rico o seas pobre, 1259

tu final llegará igual. 1260

1261

1262

1263

1264

1265

1266

1267

1268

1269

Guanyador Categoria E Poesía castellana Edgar Romero 4t ESO A

Page 50: Jocs florals La Salle Comtal-16

21

1270

1271

1272

1273

1274

Més enllà 1275

1276

Més enllà del que pots veure 1277

hi ha un esplèndid lloc. 1278

Mira l'horitzó, deixa't atreure. 1279

La llum, allà és foc. 1280

1281

Més enllà de la teva ment 1282

hi ha un petit secret. 1283

Un sentiment divergent, 1284

que rebutges com un cigarret. 1285

1286

Més enllà de la pantalla 1287

hi ha una noia que s'avorreix. 1288

Ell és qui talla, 1289

ella, qui pateix. 1290

1291

Més enllà d'un cos, 1292

hi ha un cor que batega. 1293

Crida com un gos, 1294

ara ella s'ofega. 1295

1296

Més enllà d'una noia eixerida, 1297

hi ha poc confort. 1298

Més enllà de la vida, 1299

hi ha la mort. 1300

1301

1302

1303

Guanyador Categoria E Poesia catalana Irene Roca 4t ESO A

Page 51: Jocs florals La Salle Comtal-16

22

1304

1305

1306

1307

Defíneme pueblo 1308

La RAE dice, literalmente, que un pueblo es: “una población más pequeña y con menor número 1309

de habitantes que una ciudad”, pero para mí, y creo que para todos aquellos que se hayan 1310

criado en uno de ellos, a esta definición le falta algo. 1311

Yo me he criado prácticamente en mi pueblo, me ha enseñado valores que no habría podido 1312

alcanzar sin él. Recuerdo cuando era pequeña, los grandes veranos que pasaba allí, con mi 1313

hermana y las únicas tres amigas que teníamos. Una de ellas vivía al cruzar la calle. También 1314

me vienen a la mente los paseos en bicicleta o los que consistían en recorrernos unas mil 1315

veces al día todo el pueblo. O bien cuando mi abuela nos llevaba a la piscina y perdíamos la 1316

noción del tiempo, pensando en nuestras cosas. 1317

Ha pasado tanto tiempo y tantas cosas, que se me hace imposible recordarlo todo. Pero todos 1318

crecemos y nos hacemos mayores, cambiamos nuestra forma de ser, nuestra forma de pensar, 1319

de vestir… pero no ha cambiado la forma de querernos. Día a día van sucediendo cosas 1320

nuevas y, cuando quieres darte cuenta, esas “tres amigas” se han convertido en un grupo de 1321

unas 20 personas. Y es precisamente allí donde se te concede el placer de conocer a personas 1322

maravillosas, que, con el tiempo, se convertirán en imprescindibles en tu vida. 1323

Sí que es cierto que un pueblo es una población pequeña, y que tiene un número mucho menor 1324

de habitantes que una ciudad. Pero, ¿para qué más? Si me conformo con ellos, con los paseos 1325

nocturnos o a plena luz del día, con las noches sentados en “La Plaza” contándonos cosas 1326

que, aunque parezca mentira, no sabíamos los unos de los otros o simplemente planeando 1327

cosas para el verano siguiente, o las tardes e incluso los días enteros que llegamos a pasar en 1328

la piscina o sentados en un banco comiendo pipas, las noches de cine en alguna de nuestras 1329

casas; por no hablar de la semana de “las fiestas”, esos pocos días que se te hacen más cortos 1330

aún de lo que son, pasando la noche entera hasta que sale el sol, sin cansarte ni un segundo 1331

de ellos, riendo, bailando, saltando, sintiéndolo. O cenando en la hamburguesería ambulante 1332

que cada año ponen en el mismo sitio. 1333

¿Para qué quiero más? Esta es la única pregunta que me formulo año tras año. 1334

Creo que, solo dándote mis ojos, verías lo que realmente yo veo al pensar en mi pueblo, el 1335

lugar donde nacen mis sueños y terminan mis preocupaciones. 1336

Creo que ahí he aprendido todo lo que sé. He logrado tener los valores que ahora mismo tengo 1337

y es el lugar que me ha enseñado a ser libre. 1338

Guanyador Categoria E Prosa castellana Paula Expósito 4t ESO A

Page 52: Jocs florals La Salle Comtal-16

23

Y ahora, consciente de que un diccionario no recoge todas las acepciones de un término y de 1339

que olvida aquellas que se llevan y se llevarán siempre en el corazón, defíneme PUEBLO. 1340

1341

1342

1343

1344

1345

1346

1347

1348

1349

1350

1351

1352

1353

1354

1355

1356

1357

1358

1359

1360

1361

1362

1363

1364

1365

1366

1367

1368

1369

1370

1371

1372

1373

Page 53: Jocs florals La Salle Comtal-16

24

1374

1375

1376

1377

El blau que ens separa 1378

Iorgos Kana. Illa de Lesbos. 11.34 h 1379

1380

No puc més... Fa temps que van fer fora de la feina el meu pare, ja que, des de l'arribada 1381

massiva de refugiats sirians, la situació de l'illa ha empitjorat molt perquè els turistes ja no ens 1382

volen venir a visitar. Teníem el mínim per viure, i ara ja no tenim ni això. Vaig dir als meus pares 1383

que deixaria els estudis i em buscaria una feina per ajudar a casa, però ells em van suplicar 1384

que no ho fes, perquè tenir certs coneixements em pot facilitar més endavant trobar una bona 1385

feina. Tot i que això no és cert. Conec moltes persones que tenen carreres universitàries i no 1386

han aconseguit feina. 1387

1388

De totes maneres, he decidit que quan sigui major d'edat, me n'aniré a Alemanya a buscar-me 1389

la vida i així poder col·laborar a fer front a les despeses familiars. No sé com s'ho prendran els 1390

meus pares, però no tenim alternativa. 1391

1392

Naima Habi. Mar Mediterrani. 11.34 h 1393

1394

No puc més... Fa més de cinc dies que estem vagant pel mar i no veiem res més que aigua. 1395

Estic començant a pensar que moriré sense veure terra. L'esperança ja no perdura en mi. I 1396

l'ambient que es respira aquí és tan podrit com aquesta porqueria de vaixell (si és que es pot 1397

dir així). Som a bord unes 200 persones, totes encongides, també pel fred vent de l'hivern. Fa 1398

dos dies que les reserves de menjar se m'han esgotat, el viatge està resultant més llarg del que 1399

la meva mare havia previst al preparar-me les provisions. No puc parar de pensar que vaig fer 1400

mal fet de deixar els meus, però van insistir molt que fos jo qui aprofités l'oportunitat 1401

d'embarcar-se. Tot i que van vendre tots els objectes de valor (sobretot les joies de la meva 1402

mare), no van aconseguir més diners que els equivalents a una plaça en aquesta llauna de 1403

sardines. 1404

1405

La desesperació a la pastera és tan gran que ahir un home de mitjana edat va patir un atac 1406

d'ansietat i es va llançar al mar. Sóc incapaç de treure'm del cap la imatge del pobre home sent 1407

engolit per les onades. Si la situació no millora, potser faré el mateix... 1408

Guanyador Categoria E Prosa catalana Irene Roca 4t ESO A

Page 54: Jocs florals La Salle Comtal-16

25

1409

Iorgos Kana. Illa de Lesbos. 11.48 h 1410

1411

Avui és un bon dia (meteorològicament parlant) per sortir a pescar. El meu pare i jo marxem de 1412

casa un cop canviats i ens dirigim cap al port. Allà, pugem a la barca i, junts, ens dirigim cap a 1413

l'horitzó. 1414

1415

Naima Habi. Mar Mediterrani. 11.48 h 1416

1417

La situació no ha millorat, i no tan sols això, sinó que encara s'ha agreujat. Ha començat a 1418

entrar aigua al vaixell i temem que comencin a tirar gent al mar. Només espero veure terra i que 1419

no s'arribi a aquest extrem. 1420

1421

Iorgos Kana. Mar Mediterrani. 12.32 h 1422

1423

Han passat gairebé tres quarts d'hora i no hem pescat res. Encara que estiguem a l'hivern, el 1424

sol pica, i molt. El meu pare està intranquil, perquè si no capturem cap peix, no dinarem. 1425

Cansat, alço la mirada i descobreixo alguna cosa que no aconsegueixo distingir i crido el meu 1426

pare per mostrar-li. 1427

1428

Naima Habi. Mar Mediterrani. 12.32 h 1429

1430

Doncs sí que s'han complert les pitjors prediccions. El capità (per dir-ho d'alguna manera) ha 1431

perdut els nervis i amb empentes ha començat a llançar gent per la borda. Per sort, sóc a l'altre 1432

extrem de la pastera, tot i així, m'és difícil mantenir-me dins. De sobte, un home forçut 1433

m'empeny, no puc dir que hagi estat accidentalment. L'aigua em colpeja com una bufetada i 1434

intento flotar, però l'aigua freda em paralitza els músculs. Noto que l'últim alè de vida se me'n 1435

va... 1436

1437

Iorgos Kana. Mar Mediterrani. 12.33 h 1438

1439

Allò que havia descobert resulta ser una pastera. Com que veiem que s'està enfonsant, sense 1440

pensar-ho dues vegades, posem rumb cap allà, mentre el pare avisa per ràdio. Quan estem a 1441

punt d'arribar, veig que el mar s'empassa el cos d'una persona. Trec forces d'on puc i em llenço 1442

al mar per intentar rescatar-la. Aconsegueixo pujar-la a la barca, és una noia tan pàl·lida i gèlida 1443

que em fa pensar que hem arribat massa tard. Però de cop, obre els ulls, que són d'un blau 1444

Page 55: Jocs florals La Salle Comtal-16

26

com el d'aquest mar que ens dóna i ens treu la vida. El temps sembla aturar-se... 1445

1446

Naima Habi. Mar Mediterrani. 12.33 h 1447

1448

Moriré, us estimo, pares. De sobte, sento que el meu cos s'enlaira. Sóc al cel? Obro els ulls i 1449

veig el rostre d'un noi preocupat. Un àngel? Els seus ulls són d'un blau com el d'aquest mar 1450

que ens dóna i ens treu la vida. El temps sembla aturar-se... 1451

1452

1453

1454

1455