PRIMÀRIA: JOCS

FLORALS 2014

CARTA A SANT JORDI Estimat Sant Jordi,Has estat molt valent perquè has llançat moltes llances al drac i ha mort. No has tingut ni una mica de por al costat del drac i gràcies a això, has salvat la princesa i tots els ciudatans. GUILLERMO VALVERDE 1r A CARTA A LA PRINCESA Estimada princesa..Ets molt guapa i tens molta sort, Sant Jordi et va salvar. Quin ensurt va tenir el pare! I tu segurament també, sí o no?Jo penso que sí que m’agradaria ser com tu, però com no puc...Quan va venir Sant Jordi, no et vas emocionar molt? Jo crec que sí, i a que et va agradar molt?Adéu i fins aviat! ANDREA NAVEROS SUCO 1r B

EL PROBLEMA DE NADAL Hi havia una vegada un nen que es deia Pau. Es portava molt bé i cada Nadal li portaven regals. Un dia el Pare Noel es va refredar i no podia anar a entregar els regals. Va haver de portar els regals més tard.Al dia següent en Pau es va adonar que el Pare Noel no venia i va decidir anar al pol Nord. Quan va arribar, va veure el Pare Noel malalt al llit. Ell li va dir que estava refredat i que no podia entregar els regals als nens. En Pau li va dir:-Si tu no pots, jo hi aniré per tu!El Pare Noel li va donar les gràcies, molt content. I en Pau va salvar el Nadal.El Pare Noel es va posar bo i en Pau va tenir molts regals.Conte contat, aquest conte s’ha acabat! EL PARE NOEL FAN CHEN 2n A

LA BLANCA I ELS ANIMALS Hi havia una vegada una nena que es deia Blanca. Hi anava per un bosc on havia molts arbres. La Blanca es va trobar un conill que parlava. I li va preguntar;Què fas per aquí, que és tan perillós? Estava fent un passeig.El conill va dir :Vols veure els meus amics: el conill, l’ocell, la tortuga, el camell, i l’ànec? Saps que em fan riure, els ànecs?L’ànec va dir:Hola ! Sóc l’ànec! Al final van ser amics per sempre.Conte contat, conte acabat !

LA FARAONANOA PENG

2nB

LA LÍDIA I ELS MALSONS Hi havia una vegada una nena que es deia Lídia. Li agradava molt llegir llibres de por. Cada tarda quan la Lídia arribava de l’escola, es posava a llegir un llibre d’aranyes, zombis, monstres, bruixes i per això cada nit tenia malsons.Al matí es trobava cansada i espantada.Quan va arribar a l’escola les seves amigues li van preguntar:- Què et passa, Lídia?- És que he tingut malsons i per això estic desanimada.Quan va arribar a casa li va dir als seus pares:- Cada nit tinc malsons i això no m’agrada gens.Un dia els seus pares la van portar el metge i li va dir que no hauria de llegir llibres de por, però a la Lídia li agradaven tant...Finalment aquella nit va parlar amb els protagonistes dels somnis i ella els hi va dir que no vinguessin més perquè s’espantava.I així va ser! No va tenir mai més un malson. SOMNIPAULA COTACACHI JIMÉNEZ 3r A

EL RATOLÍ AVENTURERHi havia una vegada a Madagascar un ratolí que es deia Ratatuí. Era un gran aventurer i al seu costat estaven els seus dos millors amics: en Pardal i en Dàlmata.Un dia, caminant per la cova d’uns cangurs, en Pardal, que era una mica trapella, va tenir una idea i va dir:- Per què no fem una cursa de cangurs? Fa molt de temps que ho havia pensat.- Doncs la farem! Van contestar Ratatuí i en Dàlmata a la vegada.-Però... com hi pujarem?-En Pardal va dir: - quan estiguin dormint, pujarem sense despertar-los i la cursa es farà des de la cova fins a la palmera, donar la volta i tornar. Els tres ratolins van pujar a la bossa dels cangurs i els van despertar. Aleshores van cridar molt fort dient: “Preparats, llestos... ja!”. Els cangurs varen córrer a tota velocitat donant bots i ... de sobte, va sortir un monstre ferotge i els cangurs i els ratolins van fugir tremolant de por.

En Ratatuí va pensar un pla estratègic per eliminar-lo i amb una corda, ell i els seus dos amics, el van enrotllar. Buf! Pesava molt! Per fi, el van fer caure i llavors el van vèncer. Els ratolins, molt contents, van seguir jugant sense perill.

“PUIG”

SALVADOR OLIVA MARTÍNEZ 3r B - EP

L’ANDREA I LA MARE PIRATAHi havia una vegada una noia que es deia Andrea.Després d’anar a l’escola, li va preguntar al seu pare:-Podem anar a la platja, sisplau?El pare li va contestar:-És clar quer sí!I dit això, se’n van anar cap a la platja. Llavors, mentre l’Andrea nedava, va veure un vaixell pirata. En veure’l, va avisar ràpidament el seu pare i ell va dir:-Vols anar a veure’l de més a prop?L’Andrea va contestar:-Sí, sí que vull!Llavors van agafar un bot de rems i van anar a veure el vaixell. Quan van estar ben a prop, van veure que no hi havia capità: hi havia capitana! L’Andrea va reconèixer la capitana i va cridar:-És la mare! És la mare!I tota la tripulació els va veure. La capitana va dir que pugessin al vaixell i la nena va preguntar:-Mare, per què estàs en un vaixell pirata?La mare li va contestar:-Perquè jo treballo de pirata, és a dir, busco tresors!L’Andrea es va quedar al·lucinada i va dir:-Mare... jo vull que estiguis més amb mi!Llavors el va pare va dir:-Tinc una idea: podem unir-nos a la teva tripulació? I la mare va contestar:-Em sembla una gran idea!I ara sempre estan junts. LOBOGIRL

IRENE FARRÉ 4t A - EP

NIT D’ESTRELLES A l’estiu, a la nitsurto amb el meu parea passejar per un camí. Sento els ocells i el cel és fosc.Mirem cap a daltles estrelles brillants.  La lluna plenaenfoca les estrelles.És fantàstic!Veiem una estrella fugaç!Passa pels nostres capsi s’amaga davant nostredeixant-nos bocabadats. Demà tornarem a sortir.I ara els ocellsens acompanyen a dormir.  

ESTRELLA FUGAÇMIREIA FONTOVA

4t B

EL MEU AVI I JO Estimat avi,Sempre m’hagués agradat conèixer-te. El meu pare diu que eres un avi molt bo, t’agradava anar de passeig, també t’agradava viatjar, eres graciós, i gaudies llegint, inventant-te històries i vivint aventures...Amb l’àvia ens portem molt bé encara que de vegades la fem enfadar una miqueta. L’àvia, al seus 81 anys, està completament perfecta, molt simpàtica i molt graciosa.Saps, avi? A totes les festes i sopars familiars hi faltes tu. Et trobem i et trobarem sempre molt a faltar perquè ens podries explicar històries d’aquells instants o fer bromes.El meu pare i jo, de vegades a Begues, et portem flors al cementiri per adorar-te i perquè sàpigues que no estàs sol. També m’ha ensenyat molts poemes teus. Hi ha un de penjat en una roca de Begues. Algun dia aniré a visitar Cal Sadurní, on anaves de vacances amb la teva família i pares.Jo, actualment, m’ho passo molt bé amb els meus amics, cosins i germanes. Com a l’escola ens van barrejar, he fet nous amics. Trec bones notes, tot i que de vegades alguna és una mica fluixeta.Tu, des del ce,l em pots veure? I em pots vigilar? A mi m’agradaria saber més coses de la teva infantesa i d’altres coses per l’estil.Bé, avi,t’haig de deixar.Una abraçada superforta i fins una altra!David

AMIGOPIPDAVID VENDRELL5è A

ELS REIS JA VÉNEN

Que ja vénen!

Corre al llit!

Vols regals?

És clar que sí!

Jo vull un cotxe,

3 coixins i, en efecte,

5 llits!

Quantes coses!

Pobrissons, la de càrrega

que hi haurà!

Jo em demano 4 coses,

un rellotge i 3 maletes,

Poques coses!

Doncs correu que ja vénen,

obren la porta i em presento:

-Bon dia, Reis Mags,

em dic Joana,

i els regals?

-Si no dorms no n’hi haurà,

-Doncs llavors hi vaig pitant.

-Mira Àlex, si no dorms,

per a tu regals no hi haurà.

-No, això no, jo sóc bo, ara hi vaig.

-Molt bé, Àlex, jo també.

Bona nit.

 PACHEKA

LISANDRA CARNOTA KARABAN5è B

L’AVI CONTACONTES Hola, em dic Paula, tinc 9 anys i, la veritat, em considero una persona eixerida, ja que el que més m’agrada en el món és llegir. Jo crec que m’agrada tant perquè cada dimarts i divendres, quan vaig a casa de l’avi, ell m’explica contes i històries de la seva joventut, com un contacontes. Cada vegada m’agraden més les seves històries. M’explica com va conèixer l’àvia, les seves baralles amb els companys de classe, el futbol...Però un dia va passar una cosa. Vaig arribar a casa contenta sabent que al cap d’una estona aniria a casa del meu avi per a que m’expliqués les seves històries, però vaig trobar la mare plorant, asseguda al sofà, i el meu pare li acaronava l’esquena. A mi em va marxar la cara de contenta i em vaig apropar molt lentament als pares per a no espantar-los. Els hi vaig preguntar tranquil·lament si passava alguna cosa greu. El pare em va fer un gest difícil d’entendre però vaig captar que significava que pugés a l’habitació ràpidament. A l’hora de sopar ens vam asseure tots tres per menjar una sopeta calenta que havia preparat la mare. Jo, per trencar el silenci que inundava aquella taula, vaig preguntar què havia passat aquell vespre sense pensar-m’ho dues vegades.Llavors el pare em va explicar una cosa que em va impactar de tal manera que no m’ho hagués imaginat mai. L’avi tenia una memòria fantàstica, però allò no li serviria de gaire perquè tenia una malaltia anomenada Alzheimer. Estava ingressat a l’hospital, i jo estava tan trista que no podria ni imaginar si l’avi ja no em podria reconèixer més. Més ràpid que un llamp vaig pujar a l’habitació i em vaig quedar adormida mentre unes petites llàgrimes em fregaven les galtes.Em vaig sentir molt amoïnada per l’avi, però tenia grans idees per ajudar-lo. Vaig demanar al meu pare si em podia saltar l’escola per anar a l’hospital i ell em va dir que sí, així que hi vaig anar molt decidida. Quan hi vaig arribar, em vaig alegrar en sentir que ell em deia: “Paula, vine, corre”. Vaig asseure’m al seu costat i ell em va dir que com el dia anterior no havia pogut anar a casa seva, que m’explicaria les històries que no m’havia pogut explicar. Va començar a parlar i a posar cara de confós, i jo, a partir d’aquell moment, vaig saber que hauria d’explicar-li jo totes les històries que ell m’havia explicat per refrescar-li la memòria.

RÍNXOLS D’ORALEJANDRA MORILLA

6è A

EL MILLOR DIA DE LA MEVA VIDA Avui, a l’hora de català, ens han demanat que escrivíssim un conte que parlés del millor dia de la meva vida...Sovint la mestra ens demana que escrivim contes i, com sempre, tothom escriu gairebé el mateix perquè, ja se sap que, escriure, escriure bé, és força difícil!Aquest cop el tema majoritari era voler ser ric. Tenir un cotxe per a cada dia de la setmana, un xicot com el Brad Pitt i els nois una noia com la Beyoncé. El meu conte no m’acabava de convèncer del tot. És clar que volia ser rica, qui no? Però no volia ressaltar la meva idea amb la dels altres.De camí cap a casa vaig estar pensant en com seria el millor dia de la meva vida i vaig arribar a la parada de metro. Mentre que l’esperava, vaig veure un home amb cara de pocs amics parlant per telèfon. Vaig escoltar que la seva dona acabava de morir de càncer. De sobte em vaig posar una mica trista, pobre home! Quan vaig arribar a casa la meva mare estava veient les notícies, parlaven de guerres, de manifestacions, de malalties, de la crisi...Quan van parlar de les malalties em va retornar el record de l’home que havia escoltat al metro. Em vaig tornar a posar trista. Qui no s´ hi posaria davant la mort d’una persona? Una més.Al dia següent, a l’hora de català, ens van dir que havíem de seguir escrivint el conte, però jo no vaig continuar amb el Brad Pitt. Vaig arrencar el full de la llibreta i vaig escriure el que pensava de veritat, seria el millor dia de la meva vida!Un dia que trobessin una cura pel càncer.Un dia on les guerres s’acabessin.Un dia on moltes persones fossin felices.Quan el vaig presentar i vaig guanyar el primer premi, estava contenta, és clar, però malauradament no havien trobat cap cura per a res, només ho havia escrit.  

CATALÀCELIA ELIZALDE

6è B

1r Premi Pilarín Bayés