Va néixer a Sabadell al 1899 a una família burgesa industrial essent el quart d’onze germans (va esser l’únic supervivent d’ells), d’on li prové el seu pseudònim de Pere Quart.

Va estudiar Dret i Filosofia, va crear el Grup de Sabadell. Tingué influència avantguardista amb un toc d’humorisme local i la perfecció dels noucentistes.

Entre les seves obres destaquen Bestiari, Terra de naufragis i Vacances Pagades.

No es va donar a conèixer com a poeta fins al 1934.Va escriure el seu primer llibre al 1928.

Durant el transcurs de la guerra civil es va unir al bàndol republicà. Va ser nomenat president de l’Associació d’ Escriptors Catalans i cap de

publicacions de la Conselleria de Cultura de la Generalitat. Creà l’himne del cos militar català, diverses obres de caràcter

revolucionari. Després d’acabar la guerra passà per França i Buenos Aires abans de

establir-se a Santiago de Xile exiliat. Durant els vuit anys d’exili va participar en diverses revistes catalanes

editades a Xile i Argentina. A més de crear una col·lecció amb Xavier Benguerel.

Poc després de tornar a Barcelona al 1948 va ser empresonat durant 3 mesos, a causa de la repressió franquista.

Tres anys més tard rebré el premi als jocs florals francesos per la traducció d’El misantrop de Molière a París.

Es dedicà a la traducció d’obres literàries i al 1960 va escriure la seva obra més emblemàtica, Vacances pagades, obra escèptica i sarcàstica on ens mostra el seu gran compromís amb la realitat sociopolítica del país.

A la seva obra Joan Oliver fa una crítica al capitalisme, a la societat del consum i al règim franquista.

Dates importants posteriors:1. 1982 - Joan rebutja la Creu de Sant Jordi, amb la qual cosa

esdevé un personatge incòmode pels polítics, malgrat això es considerat un dels millors poetes del segle XX.

2. 1986 - Mor a Barcelona però és enterrat a Sabadell.

Durant tota la seva vida Joan Oliver escrigué una gran quantitat d’obres en tots els àmbits literaris, menys la narrativa. Va destacar en la poesia i en les traduccions d’autors estrangers.

Gairebé un acte o Joan, Joana i Joanet (1929)

Cataclisme (1935)

El 30 d'abril (1935)

Allò que tal vegada s'esdevingué(1936)

Cambrera nova. (1937)

La fam (1938, estrenada al Teatre Poliorama de Barcelona)

L'amor deixa el camí ral (1947)

Quasi un paradís (1951)

La barca d'Amílcar (1958)

Ball robat (1958)

Primera representació (1959)

Una tragèdia a Lil·liput. Bestiari (1937) "Oda a Barcelona" (1936) Saló de tardor (1947) Terra de naufragis (1956) La gran pietat (1960) Vacances pagades (1960) Circumstanciès (1968) Quatre mil mots (1977) Poesia empírica (1981) Tirallonga de Monosil·labs Refugi de versos (1987, obra pòstuma) Corrandes de l’exili

Pigmalió, de Bernard Shaw. Tot esperant Godot. De Samuel Beckett. El criat de dos amos. De Carlo Goldoni. L'opera de tres rals. De Bertolt Brecht. Un barret de palla d'Itàlia. D'Eugène Labiche. Anònim venecià. de Giuseppe Berto. Ubú, rei. d'Alfred Jarry. El Misantrop. de Molière. El Tartuf. de Molière. El banyut imaginari. de Molière. L'hort dels cirerers. d'Anton Txèkhov

Quan jo m'esmerço en una causa justa

com mon Tell sóc adusta i arrogant:

prou, s'ha acabat! Aneu al botavant

vós i galleda i tamboret de fusta.

La meva sang no peix la noia flaca

ni s'amistança amb el cafè pudent.

Vós no sou qui per grapejar una vaca,

ni un àngel que baixés expressament.

Encara us resta la indefensa cabra, que

sempre ha tingut l'ànima d'esclau. A mi no

em muny ni qui s'acosti amb sabre!

Tinc banyes i escometo com un brau.

Doncs, ja ho sabeu! He pres el

determini,

l'he bramulat per comes i fondals,

i no espereu que me'n desencamini

la llepolia d'un manat d'alfals.

Que jo mateixa, si no fos tan llega,

en lletra clara contaria el fet.

Temps era temps hi hagué la vaca

cega:

jo só la vaca de la mala llet.

La vaca suïssa

Una nit de lluna plena

tramuntàrem la carena,

lentament, sense dir re ...

Si la lluna feia el ple

també el féu la nostra pena.

L'estimada m'acompanya

de pell bruna i aire greu

(com una Mare de Déu

que han trobat a la muntanya.)

Perquè ens perdoni la guerra,

que l'ensagna, que l'esguerra,

abans de passar la ratlla,

m'ajec i beso la terra

i l'acarono amb l'espatlla.

A Catalunya deixí Una esperança desfeta

el dia de ma partida una recança infinita

mitja vida condormida: una pàtria tan petita

l'altra meitat vingué amb mi que la somio completa.

per no deixar-me sens vida.

Avui en terres de França

i demà més lluny potser,

no em moriré d'anyorança

ans d'enyorança viuré.

En ma terra del Vallès

tres turons fan una serra,

quatre pins un bosc espès,

cinc quarteres massa terra.

"Com el Vallès no hi ha res".

Que els pins cenyeixin la cala,

l'ermita dalt del pujol;

i a la platja un tenderol

que batega com una ala.

http://www.youtube.com/watch?v=eQdztvjIOGU&feature=related En aquest video podrem llegir la lletra del poema amb imatges de fons que ens tranquil·litzaran.

http://www.youtube.com/watch?v=bWvPZVYiHRo Ball on es plasma

la dinàmica del poema.