Joan oliver

Joan Oliver

Marina Bonache, Maria Fernàndez, Carol Hernández, Ariadna Novella

• Joan Oliver (Sabadell, 1899-Barcelona, 1986).

• Poeta, comediògraf, prosista, epistològraf i traductor.

• Conegut pel nom de Pere Quart (Pere, un dels noms de bateig, i Quart, perquè era

el quart d’onze germans).

• Estudia Dret a Barcelona però es decanta cap a les lletres escrivint poemes, teatre i

prosa literària.

• Col·labora en el “Diari de Sabadell”, “La Veu de Catalunya”, “La publicitat”, “Revista

de Catalunya” i “Mirador”.

• 1928 primer llibre: Tragèdia a Lil·liput (sàtira de la burgesia local).

• 1929 Presenta la seva primera obra teatral: Gairebé un acte o Joan, Joana i Joanet.

VIDA

• 1934 comença a escriure poesia amb Les decapitacions.

• 1936-1939 La seva obra passa de crítica a militant. Durant la guerra desenvolupa

una gran activitat intel·lectual amb col·laboracions a diaris, revistes i a la ràdio.

• 1939 S’exilia, primer a França i després a Santiago de Xile fins al 1948.

Fa periodisme, traduccions i ràdio.

• Anys 50 fa feines editorials, d’impressió i de traducció. Col·labora amb diferents

editorials amb el pseudònim Jonàs.

• 1956 guanya el premi Óssa Menor de poesia amb Terra de naufragis.

• Anys 60 Publica Vacances pagades. Trencament de les cadenes de la formalitat

poètica, assoleix límits extrems del realisme i contacta amb un públic lector més jove.

• 1963 Publica la seva obra en vers i en prosa: Obra de Pere Quart i Biografia de lot i

altres proses.

• 1970 Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

VIDA

Grup Postnoucentista: autors de l’última dècada del segle XIX – definits per la República.

• Neonoucentistes: Riba, C. Arderiu, M. Marrent , Carles Soldevila...

• Realistes i populars: Josep Maria de Sagarra i Josep Pla.

• Avantguardistes: J.V.Foix, Joan Salvat-Papasseit.

Grup frontissa: escriptors de guerra.

• Publiquen en temps bèl·lic i postbèl·lic.• Llengua catalana com a instrument.• Pateixen l’exili.

Grup Generacional de Postguerra:

Joan Oliver es converteix en l’exemple.

EL CONTEXT HISTÒRIC

Denominadors comuns: Evasió, individualisme, al marge dels problemes de la societat.

– Nascut abans de la guerra, de la intel·lectualitat burgesa:

• Lluita contra les condicions socials injustes.

Denominadors comuns: Transformació del teatre català, truncatpels resultats de la guerra.

– Formalisme noucentista de temàtica urbana:

• Prosa asèptica.• Superficialitat amable.

– Grup incipient:

• Tradició d’Ignasi Iglesias - a escena problemes de la classe obrera catalana.

TENDÈNCIES DEL TEATRE EN SEGON QUART DE SEGLE

– Pervivència tradició romàntica:

• Temàtica històrica i rural.• Actitud popularista.• Tons sentimentals.

Missatge de les obres i domini en l’art d’escriure.

“Per a mi el teatre és la paraula... allò que en dieu l’espai escènic..., tot això hi sobra.”

Paraula en acció.

Literatura contemporània

Teatre

CONCEPCIÓ DEL TEATRE

1. Realisme: Descarnat i esquemàtic.

2. Caràcter de tempteig.

3. Fidelitat a una forma – comèdia burgesa amb sàtira i realisme.

“Jo sempre he volgut fer una obra “bien faite”, ben feta”.

Importància:

• Entretenir, divertir o commoure.

• Llenguatge correcte i eficaç.

• Contingut moral i humà.

Actitud davant la societat contemporània:

• Contra la classe directora (d’on ell prové).

• Preocupació per la col·lectivitat, realitat actual i futur del poble català.

OBRA

ETAPES DEL TEATRE DE

JOAN OLIVER

• Crítica a la societat burgesa: humor sarcàstic.

• El preocupen els fenòmens col·lectius i el desenvolupament social.

• Reacciona contra els corrents vigents (alta comèdia postnoucentista).

• La seva llengua s’allunya del vulgarisme.

• Hi pren part com a personatge i deixa el seu comentari final.

TEATRE DE PREGUERRA

• Actitud crítica, però deixa de ser negativa.

• Teatre humà i compromès: parla dels problemes del país.

• El teatre nacional s’esfondra juntament amb la identitat.

TEATRE DE GUERRA

• Aprofundeix en l’estudi dels personatges.

• Els pols col·lectiu i individual es fonen.

• Teatre de subsistència, intenta participar del teatre comercial sense èxit:

Ball robat .

Una drecera (la gran pietat)

TEATRE DE POSTGUERRA

Teatre despreocupat

• Renuncia a fer un teatre de consum.

• Peces breus i burlesques, escrites amb espontaneïtat capaç de prescindir

de les formes i tècniques reverenciades.


Les traduccions i la creació d’una llengua teatral

• Vol enriquir del nostre llenguatge escènic.

• La llengua teatral pren un to directe i genuí.


Ball Robat

• Comèdia dramàtica en tres actes i un epíleg.

• S’origina a partir del relat Escena d’alcova.

• Es va estrenar el 2 de juny de 1958 al teatre Candilejas, (Agrupació Dramàtica de

Barcelona).

• Es va editar dins de Tres comèdies.

• Recupera la crítica de les relacions familiars burgeses de l’etapa inicial del seu teatre.

BALL ROBAT (1954)

ARGUMENT

Dos dies abans de celebrar el desè aniversari de matrimoni tres parelles, infelices i

desenganyades, pensen, de manera idealitzada, en si haurien pogut ser feliços amb un

cònjuge diferent, amic i component d’una altra parella.

CUGATIntel·lectual pacifista, fatxenda. Escriptor amb principis. Va patir una malaltia molt greu.

MERCÈRica, de bona família i desordenada. Volia la glòria de l’escriptor i es va casar en contra dels desitjos de la seva família.

ORIOLOrfe de mare als 7 anys (fill de papà). De jove era inconscient i angelical. Treballa en una empresa on fa nosa.Creu que es va equivocar casant-se. Busca refugi en l’esport.

NÚRIAIndependent, superficial (fuma perquè queda bé), amb caràcter agressiu, rígida i manaire.

OLEGUER Triomfador, advocat de rics. Realista i pragmàtic. Incapaç de ser monògam.

EULÀLIA

Es podria haver casat amb Cugat o amb Oriol però queda enlluernada per Oleguer. Se sent sola i busca refugi en els fills.Aparenta dolçor però va ser cruel amb Oriol i manifesta gelosia per les infidelitats del seu marit.

PRÒLEG EL·LÍPTIC

“QUADRATS” AMOROSOS

OLEGUER EULÀLIA

MERCÈ

ORIOL NÚRIA

CUGAT

PRIMER ACTE: Mercè i Cugat

• Ella està decebuda per l’escassa glòria del seu marit, que vol ser fidel a ell mateix

treballant literàriament.

• Indiferència i cinisme entre ells desemboca en una discussió.

• La Mercè confessa que estima l’Oleguer i creu que ell la correspon.

• L’endemà la criada desperta la Mercè. En Cugat diu que parlarà amb l’Oleguer i es

barallen, la Mercè el bufeteja però acaben penedits i abraçats.

De nit a l’habitació: Mercè es desperta creient que hi ha un lladre a la casa, Cugat intenta convèncer-la del contrari.

SEGON ACTE: Cugat, Eulàlia i Oleguer

• L’Eulàlia es disposa a marxar a casa la Núria per acabar els preparatius de la festa. A

través de la conversa amb Cugat es veu la infeliçitat i la solitud que viu ella. refugi en

els fills.

• Cugat li diu a Oleguer que sap que s’estima la seva dona. Oleguer no hi veu res de mal i li

recomana que vagi sempre darrere de l’èxit.

• La conversa es tensa quan parlen de l’Eulàlia, vista per en Cugat com una víctima.

Cugat va a veure Oleguer. A la seva casa hi troba Eulàlia i comencen a parlar fins que Oleguer torna de la feina.

TERCER ACTE: Oriol, Núria, Eulàlia i Mercè

• Oriol i Núria discuteixen comparen el seu fill amb els fills “perfectes” de l’Oleguer i

l’Eulàlia i recorden la seva filla morta.

• Quan Núria marxa Oriol confessa a Eulàlia que se’n penedeix de no haver-se casat amb

ella.

• A l’arribar Mercè i Núria , Oriol se’n va amb el xòfer. Les tres dones es queden parlant

dels seus marits i insinuant les parelles ocultes.

Núria i Oriol estan a casa seva. Quan arriba Eulàlia, Núria marxa a veure la modista i es troba amb Mercè.

EPÍLEG: festa d’aniversari

• Quan les dones se’n van al lavabo els homes es queden parlant i Oriol, afectat per la beguda comenta que està fart de la Núria.

• Núria exaltada i també afectada pel vi parla sense parar i destapa la situació en la que es troben, dient que estan asseguts amb la parella del cor, com si fos un ball robat.

• Oriol li demana perdó a Núria que accepta les disculpes.

• Oleguer i Cugat conclouen que la infelicitat podria haver existit encara que s’haguessin aparellat de manera diferent.

• Finalment els matrimonis es reconcilien.

• No ha ha adulteri i això reforça el clima de frustració senten que han fet el ridícul.

En un menjador independent d’un restaurant de luxe els protagonistes s’asseuen amb les parelles ocultes i no amb les oficials.

• Contrapunt: Tècnica dinàmica que presenta simultàniament temps, llocs i

personatges sense preveure al lector del canvi.

• Els personatges parteixen d’una actualitat comuna infelicitat conjugal, fracassats,

resignats al seu destí.

•“El fracàs de les parelles prové de l’essència de la unió i dels éssers que la formen.“

TRETS de L’OBRA

Visió totalitzadora i articulada de la persona.

L’home tot i ser un dipòsit de vileses, té una part noble a la qual pot consagrar-seamb treball relativament pur.

Visió polièdrica: L’home és un ésser contradictori que busca l’equilibri entre el seudesig de felicitat i la malaurança que ell mateix es produeix.

La persona humana es troba condicionada per tres factors.

1. Es constata en un present immanent, sense conèixer els seus orígens ni el seufutur.

2. No pot fer de l’egoisme individualista l’única força bàsica i rectora de l’Universni pot actuar des de l’altruisme amorós.

3. Ha de pactar entre el desig i l’objectivitat.

TEMÀTICA

L’autor enfronta entre ells el propi tarannà vital amb la pròpia vivència de la solitud i la

pròpia concepció de l’amor, la felicitat i l’èxit de cadascun.

Vida Solitud Amor Felicitat Èxit

No hi ha cap treball ni cap art que valgui la vida mateixa, l’egoisme és el motor de la vida.

Un home de mig segles és un dipòsit de vileses.

Llimbs promiscus, un edèn ensopit i mortal.

L’home és l’única bèstia infeliç de la creació.

La fe i la il·lusió per un treball pur, servint lleialment la seva part més noble, atorga una certa pau per viure.


Escèptic i tanmateix cristià en potència.

La seva infelicitat consisteix a no reconèixer la calamitosa malaurança que produeix en la seva esfera privada.

Amor: necessitat fisiològica de segona categoria.

Matrimoni: simple juxtaposició.

Família: fisiologia més o menys ben disfressada.

Tapa la infelicitat amb l’acció per l’acció.

El sentit de la vida ésobtenir el primer lloc en el camp que operes.

CUGAT

OLEGUER


Poca cosa davant dels altres però s’hi encara fent insinuacions.

Es troba a anys llum del seu desig d’envellir conjuntament al costat de l’espòs, ja no hi ha intimitat ni confiança.

Admiració i amor pels fills però amb trets de gata maula.

El seu orgull es basa en egoismes ben entesos.

La seva veritableinfelicitat consisteix en cobejar una exclusivitat total respecte al marit,


Un tipus corrosiu.

Soledat falsa i vergonyosa perquè esperava, sense gaire aspiracions, serenitat espiritual amb l’Eulàlia.

Considera el seu matrimoni com un error matrimonial i es considera injust amb ella.

La felicitat, cosa d’eunucs, de sants o de folls.

Hereu dels negocis paterns,ex-”Sucre-fi”.

EULÀLIA

ORIOL

NÚRIA


Maneres diferents de comportar-se a fora de casa i a dins. Superficial fins a la cursileria.

Distanciament justificat pel seu maleït caràcter.

Troba encís vital en el seu amor secret.

Troba la felicitat en el joc de canvi de parelles.

Viu de manera inconscient i acaba acceptant que estimar és renunciar i no fer mal a ningú.

- Qualitat literària.

- Hàbil desenvolupament de situacions.

- Sincera perspectiva de contingut moral.

- Realisme “asèptic” de les situacions humanes.

Perspectiva existencial pels problemes de condicionament humà.

- Crítica d’aquell temps:

“Cal reconèixer que els nostres cinematògrafs no dominen l’art d’escriure i que a penes

tenen res a dir; les excepcions són tan admirables com escasses. Comptem amb una

tradició modesta però respectable, que no hem sabut aprofitar en sentit positiu [...] En el

millors dels casos, doncs, el nostre teatre viu només de l’esperança”.

VALORACIÓ

<<I ara, amics, allò que es diu, i que tan bé sona a tots els qui han d’escoltar discursos: HE DIT!>>.

Cugat, EPÍLEG.

Joan oliver

Education

Transcript of Joan oliver